La millora de l’alumnat com a La millora de l’alumnat com a lectors lectors

Seminari curs 2010-11Seminari curs 2010-11

La millora de l’alumnat com a La millora de l’alumnat com a lectors lectors

Seminari curs 2010-11Seminari curs 2010-11

Neus Sanmartí Octubre 14.10.2010

Grup de recerca LIEC

1. Per què fem llegir l’alumnat en el procés d’aprendre diferents continguts?

2. Com formar bons lectors? Activitats prèvies a la lectura, durant la lectura i després de la lectura.

TEMES PER A LA REFLEXIÓTEMES PER A LA REFLEXIÓ

Aprendre a llegir un text Aprendre a llegir un text és molt més que aprendre és molt més que aprendre

un vocabulari o saber un vocabulari o saber repetir informacionsrepetir informacions

Per plantejar una situació o problema amb la finalitat que l’alumat reconegui que allò que se li proposa aprendre pot tenir sentit per a ell o ella.

Per introduir nous sabers, recollir informacions, comparar les pròpies idees (i les maneres de parlar-ne o de fer) amb les del camp de coneixement de referència.

Per aplicar el el nou coneixement a l’anàlisi i interpretació de noves situacions o problemes.

Quina Quina és la finalitat de promoure la lectura és la finalitat de promoure la lectura per a l’aprenentatge d’una disciplina?per a l’aprenentatge d’una disciplina?

√ Respondre a la pregunta: Per què em pot servir això que em proposes aprendre?

√ Seran narracions, històries, noticies del diari…

√ Després de la lectura han de quedar plantejades les preguntes importants que s’hauran de saber respondre al final de la unitat didàctica.

1. Per recon1. Per reconèixer el possible interès de nous èixer el possible interès de nous aprenentatgesaprenentatges

√ Han de possibilitar l’abstracció de nous coneixements, relacionar-los i explicar-los.

√ Pot ser el llibre de text, però millor textos que es troben a enciclopèdies, revistes de divulgació, llibres de consulta o a Internet i que seran els que més utilitzaran al llarg de la vida per continuar aprenent.

√ Després de la lectura l’alumnat ha de poder resumir què ha entès i necessita recordar, fer una base d’orentació, un mapa conceptual…

2. Per apropiar-se de nous sabers, recollir 2. Per apropiar-se de nous sabers, recollir informacions…informacions…

√ Han de ser textos que plantegin nous problemes o fets que es poden interpretar amb els nous coneixements.

√ Poden ser de nou noticies del diari, narracions, textos històrics…

√ Després de la lectura l’alumnat ha de poder expressar -justificar, argumentar- la seva opinió -oralment o per escrit-, fonamentnt-la en els coneixements apresos

3. Per a3. Per aplicar el nou coneixement a noves plicar el nou coneixement a noves situacionssituacions

Un exemple d’ús en una introduccióUn exemple d’ús en una introducció

√ Escollim un article del diari “La generació sorda” (per treballar la funció de relació a 3r ESO):√ De quins estímuls parla l’article que

actuen sobre el nostre cos? Quines respostes diu que dóna?

√ Què passa al nostre cos entre rebre l’estímul i la resposta?

√ Com les persones poden prevenir que el nostre cos no respongui de manera que perjudiqui la salut

Un exemple de lectura per recollir Un exemple de lectura per recollir informacions i construir nou informacions i construir nou

coneixementconeixement

Els caçadors de les planes americanes

Fa aproximadament uns cent cinquanta anys, homes i dones blancs van començar a ocupar l’oest de nord-americà. Volien apropiar-se de territoris que avui formen part dels Estats Units. En la seva marxa cap a l’oest es van trobar amb un poble orgullós i guerrer. Aquest poble, que coneixem com a “indis” o “pells-roges” , havia arribat al continent americà uns trenta cinc mil anys abans per l’estret de Bering, en una època en la qual l’estret estava glaçat pel fred i era transitable. A mitjans del segle XIX, els indis estaven dividits en un gran nombre de tribus, com ara els sioux, els kiowes, els peus negres, els comanxes o d’altres.…. (veure l’activitat més endavant)

2º ESO IES Dr. Puigvert

Com convenceriem a un amic sobre Com convenceriem a un amic sobre si un abric escalfa o no? si un abric escalfa o no?

Un exemple d’activitat per Un exemple d’activitat per promoure l’aplicacipromoure l’aplicacióó

Quines raons dóna?

Quins arguments poden ser útils per als que no

hi estiguin d’acord?

Quines evidències aporta? Són creíbles?

Quina és la idea que defensa el text?

Lectura cooperativa

La meva idea és que

Les meves raons són

Arguments en contra de la meva idea poden ser

Convenceria a algú que no em creu amb

L’evidència que donaria per a convèncer a d’altres és que

Exemple: Guió per construir “La meva argumentació”

Un exemple de text argumentatiu elaborat per l’alumnat a partir de la lectura “Escalfa l’abric?”

L’abric no escalfa sinó que conserva la calor corporal del qui el porta, ja que està demostrat a partir d’experiments científics. La majoria de gent diria que l’abric escalfa però això és incorrecte, ja que si posem uns cubs de gel dins d’un drap i uns altres al costat durant una estona, veurem que els cubs de gel s’han mantingut millor quan estaven embolicats amb el drap. Amb això arribem a la conclusió de que l’abric ens aïlla del calor i del fred segons la temperatura ambiental que ens envolta.

2n ESO IES Dr. Puigvert

La lectura: un procésLa lectura: un procés

Els caçadors de les planes americanes

Fa aproximadament uns cent cinquanta anys, homes i dones blancs van començar a ocupar l’oest de nord-americà. Volien apropiar-se de territoris que avui formen part dels Estats Units. En la seva marxa cap a l’oest es van trobar amb un poble orgullós i guerrer. Aquest poble, que coneixem com a “indis” o “pells-roges” , havia arribat al continent americà uns trenta cinc mil anys abans per l’estret de Bering, en una època en la qual l’estret estava glaçat pel fred i era transitable. A mitjans del segle XIX, els indis estaven dividits en un gran nombre de tribus, com ara els sioux, els kiowes, els peus negres, els comanxes o d’altres.….

Procés lectorProcés lector

Etapes

Després de llegir

Abans de llegir

Mentre es llegeix

Abans de llegirAbans de llegir

• Contextualització i objectius: Per què llegirem aquest text?

• Activació de coneixements inicials: Què en saps dels indis americans? De què vivien? A quina època? Amb quin es van enfrotar?

• Primeres hipòtesis: A partir dels títols i de les fotos, de què creus que parlarà aquest text? Quina informació et proporcionarà?…

• Anticipar el sentit d’algunes paraules que potser es desconeixen: plana, tribu, penyassegat…

Mentre es llegeixMentre es llegeix

• Reconèixer les parts del text: la introducció, el desenvolupament i la conclusió.

• Identificar la idea-clau global del text

• Identificar les idea-claus dels diferents paràgrafs

• Resumir al marge aquestes idees

• Intentar entendre les noves paraules pel context

Després de llegirDesprés de llegir

• Fer un mapa conceptual o resum de les principals idees.

• Reflexionar sobre si hem entès el text: Quina pregunta faries a un company per comprovar que ha comprès el text?

• Aplicar les noves idees, valorar-les: Saps d’algun altre poble que actualment ha de canviar la seva manera de viure? Què en penses?

• Reflexionar sobre com hem llegit per entendre el text: Quin procés hem seguit per llegir? Quines orientacions donaries a un company que no l’ha acabat d’entendre?

La lectura fa la persona completa; la conversació, àgil, i l’escriure, precís.

Francis Bacon (1561-1626)

La lectura és a la intel.ligència allò que l’exercici és al cos.

Richard Steele (1672-1729