����������������

�������������� ��������� ����������

����������������� ��������

�������������� � ����

����������������� ����� ������������ � ����

������������������� ������������������������������������������������������������� ������������������������

��������������� ������������� �� ������� ��������������������������� ��������������������

D INSTITUT DE TECNOLOGIA DE LA CONSTRUCCIó DE CATALUNYA

Recomanacions per al

reconeixement, la diagnosii ¡a terapia de

sostres unidireccionals construits

amb biguetes meta% l~liques

Generalitat de CatalunyaDepartament de Política Territorial i Obres PúbliquesDirecció General d'Arquitectura 1 Habitatge

La informació continguda en el text d’aquesta publicació correspon a la data de laseva edició, i és possible que en l’actualitat algunes dades (per exemple preus,normativa, lleis, etc.) s’hagin de modificar. Cal doncs tenir-ho en compte a l’hora defer-ne ús.

© Institut de Tecnologia de la Construcció de Catal,unya - ITECla . edició : marg 1993 . 3.000 exemplars .

Assessorament gráfic : Claret Serrahima .Imprés a : Arts Gráfiques Orient, S . A .Carretera del Mig, 169 . 08907 LHOSPITALET DE LLOBREGAT .ISBN : 84-7853-137-8Dipósit legal . B-8 .791/199 3

La informació continguda en el text d’aquesta publicació correspon a la data de laseva edició, i és possible que en l’actualitat algunes dades (per exemple preus,normativa, lleis, etc.) s’hagin de modificar. Cal doncs tenir-ho en compte a l’hora defer-ne ús.

~~CIINSTITUT DE TECNOLOGIA DE LA CONSTRUCCIó DE CATALUNYA

Rafael Bellmunt i RibasAssessor permanent de I'ITECRehabilitació i Manteniment

Maria Pia MónacoArquitecte, col-laboradora de I'ITEC

. 9

. 17

. 19

. 25

. 29

. 32

. 36

. 44

. 49

. 52

. 55

. 59

. 60

. 60

. 62

. 68

. 75

. 83

. 83. 85

. 86

3 . Taules per al reforgament de sostres amb biguetes metál-liques . . .

89" Amb platines

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

90" Amb perfils T . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

99

4.

Normes UNE relacionades amb els materials i I"execució de lesestructures metál-liques

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

111

5.

Bibliografia consultada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

115

3 .1 Actuacions de reforgament i substitució . . . . . . . . .3 .2 Técniques d'inspecció de ('estructura . . . . . . . . . .3.3 Dades necessáries per a la comprovació estructural . .

.

.

.

. .

. .

. .3.4 Les patologies més freqüents . . . . . . . . . . . . . . . . .3.5 Assaigs destructius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3.6 Assaigs no destructius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4 . La terápia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4.1 El recolzament en ('obra de fábrica . . . . . . . . . . . . . .4.2 La reparació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4.3 El projecte de reforgament . . . . . . . . . . . . . . . . . .4.4 Reforgament de biguetes metál .liques . . . . . . . . . . . .4.5 Altres perfils i materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Annexs

1 . Tipologies de sostres amb biguetes metál.liques . . . . . . . . .

2 . Taules d'ajut al dimensionament i a la comprovació : . . . . . . ." Pes propi de diferents tipus de sostres . . . . . . . . . . . . . ." Característiques mecániques deis acers emprats . . . . . . . ." Tensions admissibles deis diferents tipus d'acer . . . . . . . .

1 . Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1 .1 Breu introducció histórica . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2 . Metodologia del reconeixement de sostres metál-lics . . . . . . .

2 .1 La prediagnosi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .2 .2 La fitxa de reconeixement . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3 . La diagnosi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1 . PRESENTACIÓ

Aquesta publicació és continuació d'una série dedicada als sostres més utilit-zats en la construcció deis nostres edificis, des de finals de segle passat finsara .

Amb aquest text, igual que amb els precedents que tractaven deis sostres debiguetes de formigó, es vol facilitar una eina válida per al sector de la cons-trucció . Per aixó s'adrega, sobretot, als técnics que han d'intervenir en la re-habilitació estructural d'edificis vells .

Els sostres de biguetes metál .liques, poc utilitzats avui dia, van tenir la máxi-ma expansió a principis de segle com a alternativa als sostres de bigues defusta . En tractar-se d'una pega estructural feta d'un material homogeni, comtambé ho era la fusta, perú amb prestacions molt més altes, va permetre, ambseccions més redu'ides, aconseguir elements de resisténcia igual o superior .

A la primeria, la relació de tensions entre la fusta i el ferro era de 10 a favord'aquest últim material . Posteriorment aquesta relació ha anat augmentant afavor de Pacer, fins a ser unes 18 vegades superior .

L'objecte d'aquesta publicació, com el seu títol indica, no és el tractament de('estructura metál .lica en general sinó deis sostres fets amb biguetes de per-fils laminats . Tot i així, en el decurs de I'exposició es tracten temes com lesunions en les estructures metál .liques (tipus, patologies, sistemes d'interven-ció, etc .), ja que es considera que són prou interessants com per a ser tingutsen compte en una intervenció estructural de rehabilitació d'edificis vells .

1 .1 . Breu introducció histórica

El ferro ha donat nom a una de les etapes de la Prehistória . La metal .lúrgiadel ferro va tenir origen a I'Orient Mitjá durant el tercer mil .lenni abans de Crist .Els hitites coneixien aquesta técnica i, a i'arxiu reial d'Hattussas, el ferro hiés documentat per primera vegada . Inicialment els hitites mantingueren unrigorós monopoli de fabricació d'aquest metal¡ .

A Europa arribó el coneixement de la metal .lúrgia del ferro a través del mónmicénic i del comerg amb la zona balcánica .

Fou a I'Europa central on es desenvoluparen dues cultures que tenien ori-gen en I'explotació deis jaciments de mineral de ferro i, com a conseqüéncia ;de la indústria metal .lúrgica . Aquestes cultures són Hallstatt, en el segle VIIa.C ., i La Tene, cap al segle V a.C .

Les primeres eines fabricades amb aquest material es feien mitjangant unatécnica que consistia a reduir els minerals ferruginosos en forns de carbó deIlenya, i a endurir el material obtingut tot posant-lo en contacte amb matériesd'origen orgánic riques en carboni i nitrogen . La introducció de conduccionsd'insuflació d'aire i I'afinament per mitjá de cops de martell corresponen ja aI'Edat Mitjana .

L'augment de la temperatura en el forn va permetre d'obtenir un metall lí-quid que, si bé era molt frágil, amb I'eliminació del carboni va resultar forja-ble .

No va ser fins a mitjan segle passat que Bessemer (1855) perfeccionó el sis-tema d'afinament mitjangant la insuflació d'aire en un convertidor que es ca-rregava amb metal¡ líquida o fosa de primera fusió. Els fornalls Martín-Siemens (1865) ja van emprar la tecnologia que ha arribat fins als nostresdies .

Actualment, els sistemes de fabricació d'acer són : el convertidor amb injecciód'oxigen i el forn eléctric .

La forja per percussió és una técnica antiga que avui no s'utiliza sinó en tre-balls artesanals .

Els perfils laminats s'obtenen tot conformant el material mitjangant la pressióde cilindres entre els quals es fa passar. La laminació pot ser en calent o enfred . Aquesta última técnica és més moderna .

L'element metál .lic anomenat ferro és un deis més abundants a la Terra, peróen la majoria de casos no es troba en estat pur, sinó combinat i forma part d'ungran nombre de roques (silicats) i minerals .

En el nostre país, abans de 1936, es constru'ien molts edificis amb estructurametál .lica, peró a partir d'aquesta data la baixada de la producció de Pacer,com a conseqüéncia de la segona guerra mundial, va fer que escassegessin

les construccions fetes amb aquest material . A partir de 1957, en el procés dereindustrialització del país, la producció va augmentar i va permetre d'utilitzarnovament les estructures metál .liques, peró amb una forta competéncia delformigó armat i el formigó precomprimit.

Abans d'entrar de pie en I'estudi deis sostres fets amb biguetes metál .liques,s'han de fer unes consideracions sobre aquest tipus de sostres, és a dir, sobrela seva utilització al Ilarg del temps i als diferents tipus d'acers emprats en laseva construcció .

Quant al material, el que es va utilitzar primer va ser el ferro tos, després elferro dolq i actualment Pacer laminat .

Les prestacions del material han augmentat en el decurs del temps : ha millo-rat la producció i la qualitat, i el nombre de metalls que s'addicionen a la fosa,sobretot el carboni (en proporció al voltant del 2%) i el manganés .

" Composició química deis acers : NBE-102 (MV 102-75)

NE

No efervescente, sin elementos fijadores de N� K Calmado, para conseguir grano fino, mediante elementos fijadoresde N, (por ejemplo : Al >0,020 %) .

Hasta espesor S 30 mm . Para espesor > 30 mm : 0,22 %sobre colada ; 0,24 %sobre producto .

Puede admitirse máximo de N, : 0,010

0,011

0,012

0el máximo de P se reduce en : 0,005

0,010

0,015 E" aceros fabricados en horno eléctrico el limite e: 0,012Si

/.

Puede admitirse máximo de N, : 0,011

0,012el máximo de P se reduce en : 0,005

0,010' E" *coros fabricados en horno eléctrico el limite es 0,015Si

%.

En los Aceros de tipo A52 se exige además : Sí máximo 0,55 %; Mn máximo 1,60 %.

Els tipus d'acer que es poden utilitzar actualment són : A 37, A 42, A 52 . Lanecessária unificació a escala europea portará canvis en eis tipus d'acer perutilitzar, com la supressió de VA 42, i la fabricació de FA 44.

Per a aquests tipus d'acer es poden prendre eis valors següents :

Módul d'elasticitat : E = 2100000 kp/c m2Módul de rigidesa : G = 810000 kp/c m2Coeficient de Poisson: v = 0 .3Coeficient de dilatació térmica : 0.000012 m/m °C

Sobre colada Sobre productoEstado

Clasede C C

P S N, P S N,de desoxi- Para Para Para Para Espesor Espesor Espesor Espesor

espesor espesor espesor espesor (s) _< l0 mm b, 10mm > l6 mm > 40 mmdación _10mm>10mm>16mm>40mm <_l6mm <40mm (')

aceromáx ~tnáx

<16mm _40 mmmáx máx máx máx máx máx máx máx máx máx máx máx

(')

A 42b NE 0,22 0,22 0,24 0,24 0,050 0,050 0,009 0,25 0,25 0,27 0.27 0.060 0,060 0,010A 42 c NE 0,20 0,20 0,22 0,22 0.045 0,045 0,009 0,23 0,23 0,25 0,25 0,055 0,055 0,010A 42d K 0,20 0,20 0,22 0,22 0,040 0,040 - 0,23 0,23 0,25 0,25 0.050 0,050 -

A 52 b

I

NE

1 0,20

24020

1

0

0

,

,

20

240,22

(,)1

240,22

10,0400,045

10,0400,045 10,009

122

100

1 :,222274

(2 )1 `0,0050 0,050 1

0,010010

A 52 d KE 020 0,22 022 0,22 0,24.

Característiques mecániques deis acers: NBE 102 (MV 102-75)

'

En los aceros de tipo A 52 el espesor limite de 40 mm se sustituye por 36 mm .'

Salvo acuerdo en contrario, no será objeto de rechazo si en la resistencia a tracción se obtiene 2 kg/mm' de menos. Tampo-co si en los aceros de grados c y d se obtienen 2 kg/mm' de más .

Les propietats mecániques de Pacer són similars tant a compressió com a trac-ció, i normalment s'utilitza I'assaig a tracció per a determinar-les .

La substitució de la bigueta de fusta per la de perfil laminat d'acer es va pro-duir amb la finalitat de millorar qualitativament ('estructura deis edificis . Aquestmaterial, pel fet de ser prefabricat, és sotmés a un control de fabricació queels materials anomenats naturals no tenen .

Normalment els sostres metál .lics s'estudiaven atenent les cárregues que ha-vien de suportar i les disposicions deis elements constructius .

Els sostres de biguetes de ferro primer, i els d'acer després, tenien I'avantat-ge, no sois de la seva resisténcia alta (relació entre I'esforg per absorbir i lasecció necessária), sinó també del poc canten que permeten i de la possibili-tat de recolzar les biguetes en les parets d'obra amb menys dañy (forat) pera aquestes.

Els tipus de perfil utilitzat en les biguetes de sostres d'edificis destinats a ha-bitatges és el de doble T, d'ala estreta o normal i d'algáries variables entre 8i 20 cm .

L'entrebigat pot ser :de guix : fet a ('obra o prefabricat,de cerámica: fet a ('obra o prefabricat,de morter:prefabricat,de planxa metál .lica,o soleres,de formigó o de cerámica. La part inferior pot ser plana o en formade volta, segons el tipus d'entrebigat que s'utilitzi deis que s'acaben d'es-mentar .

Una de les característiques de les peces d'entrebigat prefabricades és quepermeten tapar Paleta inferior de la bigueta per tal de protegir-la de I'ambienti del foc, si fos el cas i, a més, permeten enguixar directament la superfície .

A I'annex es poden consultar diferents tipus d'embigat i d'entrebigat utilitzatsal llarg del temps .

1 3

Límite elástico a P Resistencia Alargamiento de rotura d Doblado ResdienciaClase a tracción satisfactorio en

Espesor Espesor Espesor En probeta En probeta espesor a, sobre Energía Tempe-da ~16mm >l6mm >40mm ar , longitudinal transversal mandril de absor- ratura

X40 mm S63 mm (') Espesor Espesor Espesor Espesor diámetro bida de540 mm >40 mm 540 mm >40 mm ensayo

acero =63 mm X63 mm Probeta Probetap

min mín mín min-máx min mín mín mín longitu- trans- mín oCttg/mm° kg/mm' kg/mm' kg/mm' % % % % dina( versal kg- m

A 42 b 26 25 24 42-53 24 23 22 21 2 a 2,S a 2,8 + 20°A 42 c 26 25 24 42-50 24 23 22 21 2 a 2,S a 2,8 01A 42 d 26 25 24 42-50 24 23 22 21 2 a 2,S a 2,8 - 20°

A 52 b 36 35 34 22 2152-62 20 19 2,5 a 3 a 2 .8 + 20-A 52 c 36 35 34 52-62 22 21 20 19 2,5a 3 a 2,8 0°A 52 d 36 35 34 52-62 22 21 20 19 25a 3 a 2,8 - 201

Les estructures metál .liques sol .licitades estáticament i realitzades amb acersordinaris tenen un comportament dúctil enfront de les sol .licitacions, és a dir :avisen, en cas que hagin de sofrir grans deformacions, abans de produir-sela seva fallida definitiva . El material és homogeni, i la possibilitat de falladeshumanes en la seva construcció es més redu'ida que amb altres materials, ex-cepte en les unions, que solen ser més complexes .

D'altra banda, no pateixen fenómens reológics, i només s'han de tenir encompte les deformacions térmiques . A més, conserven indefinidament lesseves propietats, si no són atacades per agents externs .

Les estructures metál .liques admeten reformes per canvi d'ús o de necessi-tats (augment o redistribució de sobrecárregues), i poden adaptar-se fácilmenta les noves circumstáncies ; reforgar-les és, en general, senzill i rápid, si escompara amb les operacions que requereixen d'altres estructures .Normalment, és el tipus de material que s'utilitza com a reforg d'estructuresd'altres materials, com ara el formigó .

Un deis grans avantatges de ('estructura metál .lica és la soldabilitat del ma-terial, la qual cosa permet d'obtenir la continu'itat en els nusos i en eis matei-xos perfils .

Uestructura metál .lica, com ja s'ha comentat, no és objecte de la present pu-blicació, que se centrará en les biguetes . Com a instrument d'ajut, peró, s'haconsiderat oportú d'incorporar algunes taules sobre tipus d'unions, per tal defacilitar la tasca de diagnosi, si fos el cas .

També en aquesta petita introducció es fa necessari esmentar un deis gransdesavantatges de ('estructura metál .lica com és I'acurat manteniment que re-quereix, i que és indispensable per a fer possible la durada deis elements en-front de I'oxidació, el seu gran enemic .

2 . METODOLOGIA DELRECONEIXEMENT DESOSTRES METAL-LICS

2 .1 . La predi agnosi

Com es fa en I'obra "Recomanacions per a la terápia de sostres unidirec-cionals de biguetes autoportants de formigó", també ara cal remetre a lapublicació "Recomanacions per al reconeixement sistemátic i la diagno-si rápida de sostres construits amb ciment aluminós" on, a partir d'un re-coneixement general de ('edifici, i passant pel reconeixement del sostre, s'arri-ba al reconeixement de I'element estructural en particular .

Un cop fet aquest reconeixement, s'han de prendre les decisions sobre I'ac-tuació que calgui fer, tot tenint en compte la totalitat del sostre i, en general,la totalitat de ('edifici .

S'ha de pensar que una biga pot haver estat sotmesa a sol .licitacions espe-cials no sempre aplicables a la resta del sostre ni, per descomptat, a la restade ('edifici . Per tant, a ('hora de fer una valoració del problema, cal trobar lacasuística de la situació en qué es troba ('estructura . Per exemple, un pro-blema greu d'humitats pot haver afectat notablement ('estructura en un Ilocdeterminat i, en canvi, al costat mateix, on aquesta humitat no ha arribat, ('es-tructura pot estar en perfecte estat de conservació .

El técnic, d'entrada, ha de fer un estudi de I'element estructural en particular,la biga, i una vegada recollida tota la informació necessária referent a aquestelement, ha de fer una avaluació de la situació en qué es troba, i estudiar lesactuacions recomanables que calgui fer en cada cas concret, sense perdrede vista, com a referéncia, la totalitat del sostre i de ('edifici .

Per a fer un estudi acurat

d'un edifici, s'han de determinar uns punts d'ins-pecció que s'han de definir tenint en compte el nombre total de plantes i elnombre d'habitatges per planta de ('edifici . Una vegada feta la inspecció deispunts triats, s'ha de fer la inspecció de I'element estructural en particular .

En el cas deis sostres, la casuística és diferent si es tracta de sostres amb celras o de sostres enguixats directament . En aquest últim cas, les lesions, sin'hi ha, es poden observar fácilment i el reconeixement és més fácil .

No passa el mateix quan es tracta de sostres de biguetes metál .liques quetenen un entrebigat de revoltons fet a ('obra i, per tant, són acabats amb uncel ras per donar la imatge de planor de ('arquitectura moderna . La decisió defer observables les biguetes arrencant tot el cel ras no és possible, en la majorpart de casos, per la destrossa que aixó comporta i, fins a cert punt, tampocno és operativa, perqué la relació cost-informació no és rendible .

Per aixó, en aquests casos es recomana de fer un reconeixement estadísticbasat en el fet de determinar un cert nombre de punts d'inspecció que facinfiables eis resultats del reconeixement .

Els punts d'inspecció s'han de triar tot tenint en compte,els Ilocs on hi pot havermés risc que apareguin problemes en ('estructura, ja siguin motivats per leshumitats (sotacoberta o sota les zones humides, com banys i cuines), o bé

1 7

per causes de sol .licitacions de cárregues especials, com canvis de distribu-ció deis envans en els pisos superiors, construcció de noves plantes, etc .

El reconeixement general de ¡'edifici permet observar signes que ajudaran adetectar problemes estructurals com assentaments, fissuracions, etc ., o bé adescobrir estats patológics que puguin accelerar processos de degradació de¡'estructura . Per altra banda, sha de revisar qualsevol canvi estructural fetabans de la inspecció, com ara estintolaments, reforgaments, etc .

La unitat d'inspecció que es proposa és ¡'escala d'un edifici .

Les dades que es recullen a la fitxa que s'adjunta més endavant són les quees poden obtenir d'una inspecció visual sense cap mitjá auxiliar, excepte elsnecessaris per a fer les cales, si fos el cas .

Quan el reconeixement deis sostres es faci en edificis on aquests siguin en-guixats directament, la inspecció visual s'ha de fer de forma extensiva, coma mínim al 80% de la superficie construida, tot fent atenció, com sempre, a leszones de máxim risc potencial, on es pugui suposar la preséncia d'humitats od'aigua .

En el cas de sostres amb cel ras, a més del reconeixement extensiu proposaten el punt anterior, és necessari de practicar cales per tal de poder observardirectament I'estat de les biguetes . La recomanació del nombre de punts mí-nims per inspeccionar, segons el nombre de plantes i el nombre d'habitatgesper planta en cada edifici, és :

1 8

NOMBRE MíNIM DE PUNTS PER INSPECCIONAR

Pel que fa a la localització del punts d'inspecció, es fa la recomanació següent :

En un edifici es poden considerar separadament, per la seva situació, dife-rents tipus de sostres : sostre sanitari, sostre de planta baixa, sostre plantatipus i sostre de sota coberta .

Els sostres sanitaris en general, si són accessibles, es poden observar di-rectament ja que no presenten cap tipus d'acabat . Acostumen a ser ele sos-tres en pitjor estat de ¡'edifici, sobretot si la cambra no és ventilada o si es pocventilada .

En ele sostres de planta baixa s'haurien d'inspeccionar, com a mínim, ele

plantes 1 a 2 3a6 7a12 >12

núm. habitatges(per planta)

1 o 2 4 8 12 163o4 8 12 16 20

punts següents : un punt sota la cuina, un sota el bany, un sota els patis i unais balcons del pis superior (si es comprovava que són fets amb biguetesmetál .liques) . En aquesta planta hi ha d'haver, per tant i com a mínim, quatrepunts d'inspecció .

En els sostres de les plantes tipus, s'ha d'inspeccionar a sota les cuines, asota els banys i els balcons o galeries, amb un total de tres punts per planta .

Finalment, a la planta sota coberta s'han de buscar punts al costat de bai-xants, sota dipósits d'aigua, en el badalot de I'escala, i a tot arreu on s'obser-vin filtracions de la coberta . En aquesta planta, s'han d'observar tres punts,com a mínim .

D'altra banda, en cas que es detectin possibles filtracions a través de la faga-na, s'han d'inspeccionar els caps de les bigues per a comprovar-ne I'estat enels punts de recolzament .

2.2 Fitxa per al reconeixement de sostres construits amb biguetesmetál-liques .

La fitxa per al reconeixement de sostres de biguetes metál .liques en edificisrecull una série de dades de tipus general i particular, que han de servir per apoder fer una prediagnosi com més objectiva millor .

En primer Iloc, es demana informació general sobre I'edifici, per tal de loca-litzar-lo des del punt de vista geográfic :

Comarca, municipi i carrer .

Any de construcció .

Sol .licitant de I'encárrec : el mateix usuari, la propietat, la comunitat, ('ad-ministrador, I'Administració, altres .

Facultatiu que fa el reconeixement .

Tipus de promoció : pública o privada .

Tipologia de I'edifici : unifamiliar, plurifamiliár, altres .

Tipus d'ús de I'edifici : habitatge, comercial, industrial, altres .

Nombre de plantes, habitatges, locals, altres .

Dades de tipus més particular com:0

Secció constructiva del sostre i secció estructural : canten, tipus de per-fil, distáncia entre eixos, tipus d'entrebigat, tipus de paviment, gruix delmorter de collada, altres .

Algária Iliure de les plantes .

Tipus d'estructura vertical : parets, pilars, altres .

L'altra cara de la fitxa correspon als punts de reconeixement i per a ca-dascun d'ells, degudament localitzats, a la fitxa s'esmenta :

En edificis d'habitatges, el pis i la porta on es fa el reconeixement .

Estat general de la planta : estat deis paviments i deis envans,com asímptomes clássics de patologies en sostres .

Tipus de sostre : si hi ha cel ras o no, i el tipus d'entrebigat .

Estat del sostre : si presenta deformacions aparents o no .

Localització del punt observat : si la pega on es fa el reconeixement ésuna cambra humida o seca, i si I'observació es fa a I'extrem o al centrede la bigueta .

Defectes que s'observen en la bigueta : fletxes, oxidacions, guerxaments,estat deis recolzaments, etc .

Existéncia d'alguna actuació anterior de reparació o de reforgament .

Una diagnosi rápida per part del técnic, a la vista del reconeixement, ambles recomanacions necessáries quant a la intervenció que calgui fer enel temps.

En cas que, de les observacions fetes, es pogués deduir algun perill imminentper als usuaris, es redactaria un comunicat d'urgéncia adregat a qui haguésfet I'encárrec, on s'exposaria aquesta circumstáncia, amb una cópia per aI'Administració pertinent .

Si s'aprecien lesions, la fitxa demana al técnic una estimació del risc pel quefa a la superficie afectada : puntual, bigueta, planta, edifici .

A la vegada, en I'últim apartat de la fitxa, el técnic proposa I'actuació reco-manada:

substitució física o funcionalreforgament amb platines soldadesreforgament amb perfilsprotecció contra el focpintura

A I'annex d'aquesta mateixa publicació es poden trobar unes taules per a lessolucions de reforgament amb platines i amb perfils T per a facilitar-ne el di-mensionament.

FITXA DE RECONEIXEMENT DE L'EDIFICI

PETICIONARI :

N o mAdrega

Tel . --Localitat

CP

Com a: PropietariLlogaterComunitatAdministradorAdministració

DADES DE L'EDIFICI :

SituacióLocalitat _Comarca _Any de construcció

FAC U LTATIU

NomTítol

Observacions :

CARACTERíSTIQUES DE L'EDIFICI

Tipus de promoció

Tipologia de I'edifici

Núm . d'habitatges

Núm. de locals

Núm. soterranis

21

pública 0 propietari 0Tipus d'usuari

privada o Ilogater 0

unifamilar 0plurifamiliar U habitatge 0altres 0 industrial 0

tipus d'usos comercial 0altres 0

SECCIÓ DEL SOSTRE :

E Tipus d'estructura vertical

C Cante¡¡ cm . T Tipus de perfil -_

I Intereix cm . A Amplária ala inferior

P Paviment cm . G Gruix

H Algária Iliure de la planta

L Llum máxima del tram

FITXA DE PREDIAGNOSI PER A SOSTRES FETS AMBBIGUETES METÁL.LIQUES

Planta núm . porta

Estat de la planta paviment deformat sí 0 No 0

envans esquerdats sí 0 No 0

Tipus de sostre cel ras n'hi ha 0no n'hi ha O

revoltó in situ 0prefabricat 0

solera 0

Estat del sostre deformat sí 0 No O

cambra humida 0seca 0

Punt observat centre biga sí O No O

extrem biga sí LI No O

Defectes se n'observen sí O No 0

oxidació sí 0 No 0

guerxament lateral sí 0 No O

deformació sí 0 No 0

nusos i/o recolzamentsen bon estat sí 0 No O

Hi ha qualsevol reforg o material sí 0 No 0

sense perill aparent sí O No 0Diagnosi de intervenció diferible sí 0 No 0I'element

intervenció immediata sí LI No 0

Comunicat d'urgéncia sí 0 No 0

puntual sí O No 0Estimació a tota la bigueta sí 0 No 0de risc a tota la planta sí 0 No O

substitució sí 0 No Oreforq amb platines sí 0 No 0

Actuació reforq amb perfils sí 0 No 0recomanada protecció contra el foc sí 0 No 0

pintura sí 0 No 0

3 . LA DIAGNOSI

3 . La diagnosi

Un cop acabat el reconeixement i segons la prediagnosi obtinguda, s'ha depassar a la diagnosi de I'element, sostre o edifici .

Aquesta es fará quan, de la fitxa abans esmentada, se'n dedueixi la neces-sitat d'una intervenció,tant si és immediata com diferible .

Entre els tipus d'actuació per fer, es poden diferenciar dos camps: el pura-ment estructural, en els casos de substitució, reforgament o reparació deiselements afectats, i un altre que té més a veure amb el manteniment i la pre-venció, com ara la pintura i la protecció contra el foc.

L'objecte d'aquesta publicació va encaminat cap al primer camp, és a dir elde la intervenció sobre I'element des del punt de vista estructural .

Per a avaluar I'element s'han de tenir presents els aspectes següents

" requeriments d'ús de I'element en el moment de I'estudi," capacitat resistent de I'element," evolució que pot tenir la patologia trobada, o la possibilitat quees produeixi .

Segurament que, en aquesta fase, será necessari augmentar el nombre depunts per reconéixer, sobretot en el cas que el sostre estigui tapat per un celras, fins a I'observació total del sostre en alguns casos .

Un cop considerats aquests aspectes i a la vista deis resultats, s'ha de pas-sar a un cálcul de I'element afectat per a comprovar-ne la seguretat, sem-pre i quan a priori, el sostre o element estructural'objecte de la diagnosi esconsideri válid per a assumir futures prestacions .

El comportament d'un sostre en el decurs del temps és una de les millors ga-ranties . Un exemple del que s'ha dit pot ser el cas de lesions puntuals percorrosió .

Pel que fa als requeriments d'ús, s'ha de recórrer a la normativa existentque regula áquest aspecte, la NBE-AE/88 "ACCIONES EN LA EDIFICACIÓN"que tracta de les accions gravitatóries que actuen sobre un edifici .

Arribats en aquest punt, s'ha de fer un petit paréntesi : la majoria de sostresvells (de més de 20 anys) no estan dimensionats per a unes prestacions (cá-rregues) com les actuals i, per tant, fins i tot si el seu estat fos correcte, enteoria no ofereixen la seguretat que la normativa actual demana.

Per aixó s'ha de fer una distinció que, a nivel¡ de recomanació, podria seraquesta : en el cas d'actuacions de reforgament o substitució de biguetes osostres, la normativa que cal complir és factual . Per al cas de biguetes enbon estat, i si se'n comprovava teóricament la seguretat, les accions per teniren compte foren les més semblants que fos possible a les que s'utilitzavenen el temps de la construcció deis sostres .

L'experiéncia en aquest camp fixa entre 350 kp/m2 i 450 kp/m2 les cárreguestotals que sol .liciten els sostres abans deis anys 70 .

L'ITEC, en col-laboració amb la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge,realitza un treball que té per objectiu determinar d'una forma estadísticamentfiable quines són les sobrecárregues reals que sol .liciten els sostres deis edi-ficis, i quins són els coeficients de seguretat per aplicar, tant als materials coma les sol .licitacions, en el cas de comprovacions estructurals en edificis exis-tents .

3.1 . Actuacions de reforgament i substitució

En el cas d'actuacions de reforgament i substitució, i d'acord amb el parágrafanterior, el dimensionament del sostre ha de tenir en compte els parámetresque a continuació s'exposen:

Normativa

Les normes d'aplicació obligatória en el moment actual en el camp de les es-tructures metál .liques són :

" MV102-1975 "Acero laminado para estructuras de edificación"

" MV103-1972 "Cálculo de estructuras de acero laminado en edificación"

" MV104-66 "Ejecución de las estructuras de acero laminado en edificación"

" MV105-67 "Roblones de acero"

" MV106-68 "Tornillos ordinarios y calibrados ; tuercas y arandelas de aceropara estructuras de acero laminado"

" MV107-68 "Tornillos de alta resistencia ; tuercas y arandelas"

Accions per considerar

Actualment, les accions per considerar es donen a la norma NBE-AE/88"Acciones en la edificación" . Les cárregues habituals que s'apliquen en el casdeis sostres destinats a habitatge són les següents:

" Pes propi del sostre (dependrá de la tipologia del sostre, nor-malment entre els 150 i 300 kp/m2) .

" Cárregues fixes (dependrá del tipus de paviment, normalmententre els 50 i 100 kp/m2) .

" Envans (assimilats a una sobrecárrega de 100 kp/m2 ) ." Sobrecárrega d'ús (per a habitatges 200 kp/m2 ) .

A I'annex núm . 2 s'adjunten diferents tipus de sostres amb biguetes metál .li-ques amb la determinació del seu pes propi .

És recomanable que, davant d'una intervenció estructural, es dedueixi en I'obrael pes propi del sostre i que aquest sigui com més real millor, així com les cá-rregues permanents que actuen sobre el¡ : paviments, parets, etc ., per tal d'afi-nar el máxim possible les accions i, consegüentment, les sol .licitacions sobreels elements estructurals .

TAULA DE COEFICIENTS DE PONDERACIó

Els coeficients de ponderació que s'han d'utilitzar són els descrits a la taula2 .1 de la norma MV103-1972 que s'esmenta a continuació :

Resisténcia de cálcul de hacer

El límit elástic de Pacer laminat que s'ha de prendre per a establir-ne la re-sisténcia de cálcul és el següent (apartat 2 .7 de la norma MV103-1972) :

Acers laminats fabricats segons la Norma MV 102-1975 . "Acero laminado paraestructuras de edificación" .

La resisténcia de cálcul de Pacer és igual al límit elástic per a acers a qué esrefereix la norma MV 102-1975 i al límit elástic minorat per un coeficient iguala 1 .1 per als restants .

30

Tipus d'acer

Límit elástic

A37 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2400 kp/cm2A42 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2600 u

A52 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3600 it

TABLA 2.1COEFICIENTES DE PONDERACION

Coeficiente de ponderaciónsi el efecto de la acción a :

CASO DE CARGA CLASE DE ACCIONDafavorable

_Acciones constantes. . . . . . . . . 1,33 1,33 1,00

la Sobrecarga . . . . . . . . . . . . . . . . 1,33 1,50 0

Viento . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1,50 1,33 0

CASO I Acciones constantes. . . . . . . . . 1,33 1,00

Acciones constantes y combinación de dos acciones lb Sobrecarga . . . . . . . . . . . . . .. . 1,50 0variables independientes

Nieve . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1,50 0

Acciones constantes . . . . . . . . . 1,33 1,00

le Viento . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1,50 0

Nieve . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1,50 0

Acciones constantes . . . . . . . . . 1,33 1,00CASO 11 Sobrecarga 1,33 0Acciones constantes y combinación de tres acciones variables Viento . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1,33 0

independientes.Nieve . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1,33 0

Acciones constantes . . . . . . . . . 1,00 1,00

CASO 111 Sobrecarga . . . . . . . . . . . . . . . . r(1) 0

Acciones constantes y combinación de cuatro acciones variables Viento . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0,25(2) 0independientes, incluso las acciones sísmicas.

Nieve . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0,50(3) 0

Acciones sísmicas. . . . . . . . . . . 1,00 0

Ill r ael coeflente reducror para Iw wb,.caraastTahla VIII de la Nonru Sismorresinente P. G. S-1, parte AL qu<M-

Caso I' Axnmas, vivi<nJu y hoteles Iwlvolocalesd< rcuniónl : r - 0,30.C+w'..' Oficinas, comercios, caladasy pnjn : r 0,60.Caso )." hospitales, cárceles, pldieios docentes,irksias, edi(rcins de reunión yespeclAculos y wlu de reunionesde houks: r - 0,X0.

121 Sdln se consiJ<raráen wnnruwronn en situación 1opnarárrca esparto u muyespuerta INnrma MV"1011UI Fn . n Je layar n los que le nkve perm+nece acumulaJa habimdmenm mA,de treinta dlm en el aw wnuvio el caefrcienta ser/ oro.

Per a conéixer la resisténcia d'acers i ferros vells és necessari recórrer a as-saigs de tracció destructius, com s'esmenta en el capítol d'assaigs .

Deformabilitat de les biguetes metál-liques

Segons I'apartat 5 .4 .2 de la norma MV103-1972, les fletxes de les biguetesno han de sobrepassar els valors següents :

El cálcul de la fletxa en el centre del tram d'una bigueta de secció constant iperfil simétric es pot fer de la manera següent:

Per a una cárrega uniformement repartida :

6(kp/m m2) .12(M2)f(mm) = --

h(cm)

a = tensió máxima produVda pel moment flector en kp/mmzI = Ilum del tram en mh = altura del perfil en cm .

Biguetes de coberta _- 1/250Biguetes que no suportin obra 1/300-Biguetes que suportin obra - 1/500-Biguetes de voladís 1/300__ (en I'extrem)

3 .2 Técniques d'inspecció de ('estructura

Tot i que els tipus d'unions en estructures metál .liques no són I'objecte princi-pal d'aquesta publicació, ha semblat adient d'incorporar a aquest capítol unasérie de comentaris sobre aquest punt .

Com en qualsevol altre cas d'estructura existent, la inspecció visual és la prin-cipal eina pera poder diagnosticar I'estat d'un element estructural .

Aquesta inspecció ha d'abastar el máxim possible pel que fa als elements es-tructurals i als sistemes d'unió deis quals s'ha d'observar : la geometria, la dis-posició i el dimensionament deis elements.

S'han de prendre notes gráfiques í fotográfiques de I'observació i, si és pos-sible i es considera necessari, es fará un aixecament de I'estat actual de ('es-tructura amb descripció de les Ilums de tram, seccions, tipologies deis perfils,sistemes d'unions i recolzaments, traves, etc .

S'aprofitará la inspecció de diagnosi pera fer els assaigs necessaris, quepoden ser:

" Assaigs no destructius : de soldadures, (radiografies, líquids penetrants, ul-trasons), de reblons i cargols (comprovació de la collada) deis perfils (com-provació de pérdues de secció),

" Assaigs destructius : presa de mostres per als assaigs mecánics i químics,proves de cárrega a trencament .

Inspecció visual de les unions:

Primerament s'ha de fer una inspecció per a determinar els tipus d'unions méssignificatives : unions per soldadura, reblades o cargolades .

A continuació es fa una descripció de les inspeccions necessáries per a cadatipus d'unió .

Unions soldades :

Si hi ha unions soldades, és necessari comprovar-ne la geometria, on esdeterminará :

" la longitud deis cordons de soldadura," el gruix deis colls de soldadura .

La longitud deis cordons s'ha de determinar al mateix temps que es faci la ins-pecció que defineix els tipus d'enllag de ('estructura . S'ha de fer amb una pre-cisió d'1 mm .

Els gruixos s'han de comprovar al mateix temps i amb una precisió de 0.1 mm.

32

En cas de soldadures en angle entre perfils, la norma NBE-MV 104-66 1966estableix les limitacions en una taula, que s'adjunta, en referéncia als grui-xos máxims i mínims del col¡ de la soldadura i en relació amb el gruix de lespeces per unir .

VALORES LIMITES DE LA GARGANTA DE UNA SOLDADURA EN ÁNGULOEN UNA UNION DE FUERZA

Espesorde la pieza

mm

Garganta a

Valor máximomm

Valor Mínimomm

4,0- 4,2 2,5 2,54,3- 4,9 3 2,55,0- 5,6 3,5 2,55,7- 6,3 4 2,56,4- 7,0 4,5 2,5

7,1- 7,7 5 37,8- 8,4 5,5 38,5- 9,1 6 3,59,2- 9,9 6,5 3,510,0-10,6 7 4

10,7 _ 11,3 7,5 411,4-12,0 8 412,1-12,7 8,5 4,512,8-13,4 9 4,513,5-14,1 9,5 5

14,2-15,5 10 515,6-16,9 11 5,517,0-18,3 12 5,518,4-19,7 13 619,8-21,2 14 6

21,3-22,6 15 6,522,7-24,0 16 6,524,1 -25,4 17 725,5-26,8 18 726,9-28,2 19 7,5

28,3-31,1 20 7,531,2-33,9 22 834,0-36,0 24 8

Unions reblades i cargolades :

Al Ilarg de la inspecció deis nusos de ('estructura, si fos el cas, es replantejarágeométricament la disposició deis reblons i cargols amb precisió d'1 mm . Pera aquesta tasca es fará servir un calibrador o peu de re¡ .

En un nombre de punts mínim, segons la taula que s'ha donat en el capítol dereconeixement, s'han de comprovar les dimensions de I'element d'unió, deiscaps deis reblons, volanderes i femelles deis cargols, i indicar si aquestess'han fixat amb soldadura o no. La determinació detallada de la geometriadeis reblons i deis cargols permet de classificar-ne eis tipus i la qualitat .

En les taules següents, s'indiquen les dimensions nominals deis diferents tipusde reblons, per a poder ser identificats a partir del control geométric realitzat .

Roblones de cabeza esférica . Dimensiones.

Roblones de cabeza bombeada. Dimensiones.

Roblones de cabeza plana . Dimensiones.

ENSIDESA - Tomo 0"

34

b

c

Roblón

tipo

Diáme-tro dela caña

dmm

Diáme-tro de lacabeza

d,mm

Alturade lacabeza

hmm

Radiode laesfera

rmm

Radiodel

acuerdor,mm

Diáme-tro delagujero

amm

E 10 10 16 6,5 8 0,5 11E 12 12 19 7,5 9,5 0 .6 13E 14 14 22 9 11 0,6 15E 16 16 25 10 13 0,8 17

E 18 18 28 11,5 14,5 0,8 19E 20 20 32 13 16,5 1 21E 22 22 36 14 18,5 1 23E 24 24 40 16 20,5 1,2 25

E 27 27 43 17 22 1,2 28E 30 30 48 19 24,5 1,6 31E 33 33 53 21 27 1,6 34E 36 36 58 23 30 2 37

Roblón

tipo

Diáme-tro dela caña

dmm

Angulodelconoa

grados

Diáme-tro de lacabeza

d,mm

Alturade lacabeza

hmm

Flechade lacabeza

h,mm

Radiode laesfera

rmm

Diáme-tro delagujero

amm

1110 10 75 14,5 3 1 27 11

B 12 12 75 18 4 1 41 13B 14 14 75 21,5 5 1 58 158 16 16 75 26 6,5 1 85 17

B 18 18 75 30 8 1 113 19B 20 20 60 31,5 10 1 125 211 22 22 60 34,5 11 2 76 23B 24 24 60 38 12 2 91 25

B 27 27 60 ~42 13,5 2 111 28B 30 30 45 42,5 15 2 114 31B 33 33 45 46,5 16,5 2 136 34B 36 36 45 51 18 2 164 37

Roblón

tipo

Diámetrode lacañadmm

Angulodelconoa

grados

Diámetrode lacabeza

d,mm

Alturade lacabeza

hmm

Diámetrodel

agujeroamm

P 10 10 75 14,5 3 11P 12 12 75 18 4 13P 14 14 75 21,5 5 15P 16 16 75 26 6,5 17

P 18 18 75 30 8 19P 20 20 60 31,5 10 21P 22 22 60 34,5 11 23P 24 24 60 38 12 25

P 27 27 60 42 13 .5 28P 30 30 45 42,5 15 31P 33 33 45 46,5 16,5 34P 36 36 45 51 1B 37

A les taules següents, s'indiquen les dimensions deis cargols, ja siguin ordi-naris, calibrats o d'alta resisténcia, que apareixen en les figures, perqué se'Ispugui identificar, si fos el cas i a partir del control geométric realitzat .

Tornillos ordinarios. Dimensiones .

Se recomienda no utilizar los tornillos cuyo tipo figura entre paréntesis .

Tornillos calibrados . Dimensiones .

o°

Tornillos de alfa resistencia . Dimensiones en milímetros .

ENSIDESA - Tomo 0**

5

b

TORNILLOS ORDINARIOS

a

35

Vástago Cabeza Diá-

Tor- D,á- Diá- Lon- Lon- Lon- Me- Me- Radio metroArcaneta Arca

nillo metro metro gitud gitud gitud Espe- dida dida de¡ del del res,s-Tipo de la inte- ros- de la del sor entre entre acuer- jéro núcleo tente

caña rior cada salida chaflán caras aristas dod d, b x z k s e r a An Armm mm mm mm mm mm mm mm mm mm cm, cm ,

T10 10 8,160 17,5 2,5 1,7 7 17 19,6 0,5 11 0,523 0,580T12 12 9,853 19,5 2,5 2 8 19 21,9 1 13 0,762 0,843T16 16 13,546 23 3 2,5 10 24 27,7 1 17 1,44 1,57T20 20 16,933 25 4 3 13 30 34,6 1 21 2,25 2,75(T22) 22 18,933 28 4 3,3 14 32 36,9 1 23 2,82 3,03T24 24 20,319 29,5 4,5 4 15 36 41,6 1 25 3,24 3,53(T27) 27 23,319 32,5 4,5 4 17 41 47,3 1 28 4,27 4,56T30 30 25,706 35 5 5 19 46 53,1 1 31 5,19 5,61(T 33) 33 28,706 38 5 5 21 50 57,7 1 34 6,47 6,94T36 . 36 31,093 40 6 6 23 55 63,5 1 37 7,59 8,17

Vástago Cabeza

Diá- Diá- Diá- ArcaTornillo de tla metro metro Lon- Lon- Me- Me- Radio neta Arca

calibrado caña y ente- inte- gitud gitud Espe- dida dida del del res~s-Tipo del rior rior ros- de la sor entre entre acuer- núcleo tente

de la de la cada salida caras aristas doagu-jero rosca roscaa d d, b x k s e r An Armm mm mm mm mm mm mm mm mm cm- cm,

TC 10 11 10 8,160 17,5 2,5 7 17 19,6 0,5 0,523 0,580TC 12 13 12 9,853 19,5 2,5 8 19 21,9 1 0,762 0,843TC 16 17 16 13,546 23 3 10 24 27,7 1 1,44 1,57TC 20 21 20 16,933 26 4 13 30 34,5 1 2,25 2,45TC 22 23 22 18,933 28 4 14 32 36,9 1 2,82 3,03

TC 24 25 24 20,319 29,5 4,5 15 . 36 41,6 1 3,24 3,53TC 27 28 27 23,319 32,5 4,5 17 41 47,3 1 4,27 4,59TC 30 31 30 25,706 35 5 19 46 53,1 1 5,19 5,61TC 33 34 33 28,706 38 5 21 50 57,7 1 6,47 6,94TC ?6 39 36 31,093 40 6 23 55 63,5 1 7,59 8,17

Diáme-Longitud roscada tro

Diá- b Lon- Me- Me- exterior Radio Diárne-Topo de metro en función de la gitud Espe- dida dida de la del trotornillo

de la longitud total!

de la sor entre entre base acuer- del .cañad

salidak

caras aristas de la do agujerox s e - cabeza r a

I b 1 7b1Ñn

TR 12 12 5 40 21 _> 45 23 2,5 8 22 25,4 20 1,6 13-14TR 16 16 5 70 26 >_ 75 28 3 10 27 31,2 25 1,6 17-18TR 20 20 <_ 85 31 90 33 4 13 32 36,9 30 2 21 -22TR 22 22 85 32 90 34 4 14 36 41,6 34 2 23-24TR 24 24 85 34 90 37 4,5 15 41 47,3 39 2 25-26TR 27 27 <_ 95 37 100, 39 4,5 17 46 53,1 43,5 2,5 28-29

3.3 Dades necessáries per a una comprovació estructural

Els perfils

Per a poder comprovar els diferents elements de ('estructura és necessaride definir-los geométricament . S'han de conéixer:

" les Ilums, amb precisió superior a 1 cm ."

la tipologia de perfils i seccions, amb precisió superior a 1 mm ." els gruixos, amb precisió de 0,1 mm ."

els reforgaments amb platines, si fos el cas, amb precisió de 0,1 mm:

Quant a les dimensions de la geometria del perfil, es pot utilitzar un regle gra-duat o una cinta métrica . Pel que fa als gruixos, s'ha de recórrer a un peu de re¡ .

En les estructures actuals es fácil d'identificar els perfils tot comprovant lesmáximes dimensions longitudinal i transversal de la secció . Peró en el casd'obres de rehabilitació, es poden trobar perfils laminats no normalitzats enI'actualitat . En aquest cas, és necessari augmentar la prospecció per tal dedeterminar geométricament els perfils utilitzats, a fi de poder fer-ne el cálculposteriorment .

S'adjunten alguns promptuaris de perfils d'ala estreta i d'ala ampla per a fa-cilitar el reconeixement deis tipus de perfils en obres antigues : taules 12, 13,14, 15, 16, 17 i 18, i promptuaris de dimensionament de perfils segons les cá-rregues totals (kp/m2) i la distáncia entre eixos de les biguetes : taules 19, 20,21 i 22 .

Taula 1 2

,r-

x-- - 1.n VIGAS DE ALA ESTRECHA

a

, .6a

DIMENSIONES PESO SECCIONCONSTANTES RESPECTO LOS EJESX-X Y-Y

h b e el h, 9 A Jx wx I r J y wy I ymm . mm . MM . mm . MM . Kglm . Cm? CM . 4 Cm? Cm . CM . Cm? Cm .

130 50 6,2 9,5 100 12,60 16,38 442 68 5,19 18 7 1,05

160 50 6,5 10,0 120 16,00 20,40 768 96 6,13 20 8 0,99

180 55 6,8 11,0 140 18,00 21,84 1089 121 6,90 30 11 1,15

200 62 6,8 11,0 160 20,00 25,74 1590 159 7,85 39 13 1,23

210 70 8,0 12,8 170 26,00 33,40 2321 211 8,34 63 18 1,37'

Taula 13

Fábricas españolas .

Vizcaya (Bilbao) .

Sociedad de anos hornus y fübricas (le hierro y acero de Bilbao .

Taula 1 4

N 11 In e r O

del

1, 0 r li l .

DIMENSIONES

E N Al 1 1. l Al R T R 0 S

11 b J t

IS e C C.3 Ú II

P

e0 Cm2

Peso

11 O r ni

Kgs .

MOBRNTOS (en CIn)

PARA EL PLANO DE FLETIóN

De inercia. Itesislencia .

1 1011 -! 4 6 8,8,5 12,80 10,0 187,1 37,502 1211 15 i 9,2 15, l0 12,0 }31 :5,8 52,ti4 1111 4i, 7 10,6 )7,!12 14 .61 1!38, "1 71,2li 76-50 19 7 10,1 211,10 16,0 71(¡,8 89,638 180 :N1 7 10,8 2:1,00 18,0 1071,1) 11!),0

70 200 li2 7 10,11 26,60 20,0 1540,0 154,0

1(1 A 100 50 4,15) 6,75 10,li9 8,3 171 3412 120 F8 6,1 7,7 14,27 11 .1 331 5-55,11,1 111) (il ; 5,7 8,(i 18,!1-5 14,3 :179 82,716 1611 11 6,3 !),.6 22,71 17,9 945 118

~, 18 181) 82 1 ;,11 10,4 28,0 21,9 1-160 162,0°, 20 200 100 7,6 11,:1 37.38 29,0 2726 272,6;_ 22 220 110 8,0 12,75 45,0 35,0 3.506 318,7

24 24-0 11 .5 10,0 14,6 Gfi,¡1 43 9 5028 419,026 260 11,3 11,4 11,1 63,7 11,9 67!18 41628 280 11'9 10,1 16,2 111,4 47,9 76:18 ",4730 !300 125 10,8 16,2 I , 1-59,1 :-5l,1 9888 659

N á ur c r e

del

perfil . I 1

r. N M I L f

I,

DIMENSIONES

M x r a o s

d t

S e c c i ú n

F

eD Cn1 2

Pese

1' o r n1

Kgs.

MomF.Nros

PAMA EL PLANO

De inercia .

(en cm)

DE VI.Ex,óN

Itesisleucia .

I 1 7077 41 li 8,7.5 12,80 10,0 187,5 37,5,2 J20 45 7 9,25 15,40 12,0 319,2 53,2-1 140 4:1 7 9,75 17,!12 14,0 498,4 71,2

inll "19 7 10,00 20,50 16,0 716;5 89,6,= ~8 I8() 7 111,2 :1 23,00 18,0 1071,0 119,0C !) 201) 1i2 7 10,!1( 1 2:-5,60 20,0 lfj10,0 154,0

118 80 12 ,3,!) 5,11 7,13 6, (.) 78,4 19,610 100 f,0 4,5 13 .8 lo,li ;1 8,3 172 34,412 120 58 6,1 7,7 11,27 11,1 331 :r6,114116-

140 66 5,7 816 18,37 14,7 579945

82,7118

^)160 74 6,3 9,5 22,9 17,9

18 180 82 (i,!) 10,4 28,0 21 .9 1460 16220 200 90 7,.-5 11,3 33,7' 26,2 216,2 2111

e 22 220 98 8,1 12,2 39,4 ;11 .0 3090 28124 240 106 8,7 1 ..1 1 1 46,4 36,2 4288 35726 260 11 ,1 !),4 14,1 5:1,7 41,9 5798 446-528 280 1111 10,1 15,2 fil .4 47,9 7658 547811 300 12.5 10,8 143,2 f,!1,4 63,1 9888 7-5.3932 320 131 11,6 17,3 83,0 61,0 13031 I 814

Taula 1 7

Taula 15

Sociedad Jtalerial para ferrocarriles y conolriuccionesn,Barcelona .

Taula 16

b

Fábrica de ;hieres (Asturias) .

r

CARrrA D]IPIIRIIEANSTK REPARTIDA PARA LACES DF:

, ó metrosron 1 " I rlu-lirienle .rw.~8 kg . 1 10 kg .

6 Inrlrosrola el rnefirient . . .

8 kg . I Ill kg .

Fábrica de la Felguera, Duro y C.a, Asturias .

8 metrose--¡¡ el roefirivill . ..

ALAS ESTREC11AS

h d b Y (en cm)

,13.58 ANCHAS

.,I11 d b Ir Ien em1

mm mm aun kg aun non min kg

1)0 5 40 7,25 12,642 1110 7.2 80 21,25 140,311080 8 43 9,12 25.842 160 11 .2 84 26 .2:1 1 :17.366100 5,4 44 9,15 35.474 180 7.6 90 25,311 189,612100 84 47 11 .49 40,474 180 11 .1 ; 94 40 .90 211,211'120 :5 .8 LS 11,2.7 :11,897 200 . 100 29 .1 ;7) 248,697120 8,8 51 14,05 :19,097 2110 12 104 35,90 275,364130 1 ; 50 12 .33 61,581 220 8 .6 1133 '.14,10 312,127130 9 53 15.139 70,031 220 13 .6 110 42,65 452 .46140 6,2 52 13,50 72.313 240 !1.2 1111 38,90 385,248140 10,2 58 17,86 83,380 240 11 .20 115 48 .25 433 .248150 6,4 54 14,70 84,145 2:50 9 .3 112,50 41 .40 425,654150 10,4 58 19,38 99,145 250 15 118 52 .10 482 .946160 11,1; 511; 15,9 .5 97,126 260 9 8 115 13,95 16x,736160 10,6 611 20.95 114,19 260 14 ;8 120 :14,10 55,069180 7 1 ;0 18,60 126,738 280 10,4 120 49 .35 :163,'263180 11 64 24.22 148,338 280 1 .,,4 125 60 25 628,59!;190 7,2 ( ;2 20,00 143,470 300 11 125 5 :1,05 669,503190 11,2 146 25,98 167,5311 300 16 130 66,75 744 . :103200 7,4 64 21,40 11;1, :5:5200 11,4 118 27,64 188,220220 7,8 68 24,50 201,977220 11,8 72 3 1,36 234,240

11 d b r1 21

- i~

luna aun mm kg8i) 1 ; 4 :5 8,77 0,000027100 1 ; 45 !1,11 :3 11,01100381 :30 7 511 12,911 0,10006811 ;() 7 5 :1 1(;,30 11,000091 ;1811 8 1 ;11 2!1,88 0,000134200 8 66 22,1 ; 11,000115!)225 4) 70 21 ;,8 .'1 0,000222300 12 1-l .5 I ;1 ;,1X1 0,020733

nuu nnu ¡fim kg812 40 7 337 421 22:5 281 169 211bll 43 10 42! I :1117 2`17 3:17 215 26S

11111 5 44 !) :111 1 ;12 3-12 428 2:17 32111111 8 47 13 671 83!2 441 ; 33:i 41!)1211 49 12 808 111111 :131 ; 670 4111 :x11:112, 1 111 52 l l ; 921 11 :; .5 lilli 770 41 ;1 I :17 :5l lo 6 52 14 104 13111 724 911:1 :14 :1 6 .1111111 10 511 ; 18 1218 1 :11 ;11 8 :32 1010 620 74411 ;1 I 7 55 11; 1512 18!11) 1(X18 1260 7:1:1 94411 ;11 11 55 24 1900 2:375 12 :d ; 1570 9111 1175181) 7 58 211 11.101 2371 ; 121 ;7 1 :11+4 %'10 11871`50 11 1 ;2 28 2:121 :31 :11 I1 ;811 21 (N1 1 :1 ;11 1 :57521111 8 1 ;0 22 241 ;0 307 .1 11 ;40 20 .50 12 :111 15 :3721 H) 11 64 :1:1 131!18 :3!1!17 21 112 261 ; :1 1 .5 :1! I 1!1!19221) 8 62 2:5 :1130 3!110 2080 26130 1 :1611 19502211 12 lió tli 4170 :1210 27811 3-1711 20411 21 ;0021111 11X) 112 4 :352 :1110 28!16 31 ;20 2170 2712201) 15 ]LMi -15 4878 2 ;090 3218 401;0 2430 30372:511 II 11 :5 4 :5 7024 8780 41 ;72 5840 :35111 43872:50 17 121 62 8028 1003.5 53 :12 66,90 4010 5010

Taula 1 8

ALTOS HORNOS DE VIZCAYA

Y

hX- .- Xe,

vY

NOmaroDIMENSIONES

Sedcl6nposopor

del I metro

h b I e e, r r,por;¡¡

I 1

mm mm mm I mm mm tm 1 Kllt86 .

1 100 I44 6 8.75 6 4 12,90 10

a 2 110 45 7 9.25 6,25 4 15,40 12

4 140 45 7 9.75 6,50 4,5 17.92 14

0 160 49 7 10,00 1 7 4.5 20.50 16W S 180 55 7 10 .25 1 7.50 5 29.00 19ar 9a 200 62 7 1o,6o 8 5 25,60 20

1 ,8 80 42 3.9 5.9 3.9 2,3 7,58 3,95

10 100 So 4,5 6.8 4,5 2,7 10,6' 8,92

12 120 58 5,1 7.7 5,1 3,1 14,2 11,15

14 140 66 5,7 8,6 I 5,7 3,4 10,3 14,37

l0 160 74 6,3 9.5 0.3 3.8 22 .8 11,00

17' 175 80 10,0 12,0 12,0 5,0 36,0 28,40

18 ¡So 82 6,9 10,4 6,9 4,1 27,9 21,90

v 20 200 00 7,5 11 .3 7 .5 4,5 39,5 29,90

22 220 98 8,1 12,2 8,1 4,9 99,6 31,09

< 23 240 106 8,7 13 .1 8,7 5,2 46;1 98,19

< 25' 250 110 1o,o 11 .7 9,0 5,4 49,5 98,80

26 260 113 9,4 14,1 9,4 5,6 59,4 41.92

28 280 119 10,1 15,2 10,1 6,1 61,1 47,96

30 300 125 10,8 16,2 10,8 6,5 69,1 54,24

32 320 131 11,5 17,3 f t,5 6,9 77,8 61,07

ALTOS HORNOS DE VIZCAYA

~_h .alr ._k . .?I, ._. .._ . . . . . .>

e

Semieje5 principales Momentos Momentosde la elipsecentral de inercia según el eje ñ ñ se 9On el eje YY Relacl6n Número

1nerNa aeststente inercia Resistente Rx del7x tr

1x I Rx Ir Rr Rr yertacm

I

cm tm° tm' em° em'

0.99 3.84 188 37,6 12,60 5,72 6,60 I0,96 4,53 317 52 .8 14,34 6.37 8,29 20.91 5,15 475 67,8 15,15 6.73 1O,W 4

1,00 5,93 722 90 .2 20.49 8.16 10,79 61,12 6.75 toso 116,6 28,87 10,49 II,II 81,28 7,66 1505 150,5 42,22 13,62 11,0.5 9

0,91 3.20 77,8 19,5 6,29 3,00 6,50 l)a

1,07 4,01 171 34 .2 12,2 4,88 7,01 10

1,22 4.80 328 54,7 21,5 7,41 7.39 12

1,39 5.61 573 81 .9 351" 10 .7 7,65 14

1,55 6,40 935 11 7 54 .7 1418 7,91 10

2,09 6,54 1541 176 158,0 39,5 4,45 17'

1,70 7,20 1446 161 81,3 19,8 9,18 18

1,87 8,00 2142 214 117 26,0 8,29 20

2,03 8,80 3o6o 278 162 33,1 9"40 22

2,18 9,59 4246 354 221 41,7 8,49 242,22 9.72 4679 374 245 44 .5 0,40 25'

2.32 10,37 5744 442 288 51,0 9,07 26

2,44 11,14 7587 542 364 61,2 9.06 28

2.55 11,91 9800 653 45 1 72,2 9.04 30

2,67 12,68 12510 782 555 84,7 9,23 32

Taula 1 9

5 .1 VIGAS APOYADAS POR SUS EXTREMOSCarga P uniformemente repartida por m? de forjado, Incluido su peso propio

Tensidn de trabajo a = 1.400 Ng .lcm2LUZ MAXIMA, EN METROS, ENTRE APOYOS

cargaP

Alturah

Distancia entre ejes de vigas, en metros

I¡9lme

I

mm. 0,60 1 0,00 1,00 11,10 11,20 1 1,3011,40 11,50

80 2,98 2,76 2,58 2,44 2,31 12,20 2,11 2,03 1,95 1,89100 3,95 3,66 3,43 3,23 3,06 2,92 2,80 2,67

13,282,59 2,50

120 S00 4,63 4,33 4,08 3,87 3,69 3,53 3,40 3,16130&1 5,16 4,83 4,55 4,32 4,12 3,94 3,79 3,65 3,53140 5,66 5,30 4,99 4,74 4,52 4,33 4,15 4,01 3,87160al 6,14 5,74 5,41 5,13 4,89 4,68 4,50 4,33 4,19

350 160 6,34 5,97 5,66 5,40 5,17 4,97 4,78 4,62180./ 6,44 6,07 5,76 5,49 5,26 5,05 4,87 4,70180 7,43 7,00 6,65 6,34 6,06 5,82 5,62 5,42_200al 6,95 6,60 6,29 6,02 5,79 5,58 5,40200 8,08 7,66 7,33 6,99 6,72 6,47 6,25220al 8,01 7,60 7,25 6,94 6,66 6,42 6,222m 9,20 8,72 8,32 7,98 7,66 7,37 7,12240 10,39 9,86 9,39 9,00 8,64 8,33 8,04

80 2,79 2,58 2,42 2,281 216 2,06 1,97 1,90 1,82 1,76100 3,70 3,43 3,20 3,02 2,87 2,73 2,61 2,51 2,42 2,34120 4,68 4,33 4,05 3,82 3,62 3,45 3,31 3,18 3,06 2,9613001 5,21 4,83 4,51 4,26 4,04 3,85 3,69 3,54 3,41 3,30140 5,72 5,30 4,96 4,67 4,43 4,22 4p5 3,89 3,75 3,621600 6,20 5,74 5,36 5,06 4,80 4,57 438 4,21 4,05 3,91

400 160 5,92 5,58 5,30 4'"_5 4,48 4,321800 6,02 5,68 5,39 5,14

5,0514044,92 4,72 4,55 . 440_

180 6,94 6,54 6,22 5,92 5,67 5,45 5,26 508Mis 6,90 6,51 6,17 5,89 5,64 542 5,22 5,04200 8,01 7,56 7,16 6,83 6,54 6,28 6,06 58220al 7,95 7,50 7,11 6,78 6,50 6,24 6,02 -582-m 8,61 8,16 7,79 7,46 7,16 6,91 6,67240 9,71 9,22 8,78 8,41 8,08 7,79 7,52

la flecha e la izquierda de la lima quebrado roja, es mayor que 11300 de le luze e . e + . e azul, e e 11400 e

5 .2 VIGAS APOYADAS POR SUS EXTREMOSCarga P uniformemente repartida por m .e de forjado, incluido su peso propio

Tensidn de trabajo c = 1 .200 Mg./cm?LUZ MAXIMA, EN METROS, ENTRE APOYOS

CargaP

Alturah

Distancia entre ejes de . vigas, en metros

1191m11mm . 10,601 0,70 0,60

80 2,6.7 2,43 2,28 2.15 2,04 1,94 1,06 1,79 1,72 1,66100 3,48 3,23 3P2 2,85 2,70 2,57 2,46 2,37 2,28 -2,20120130el,140

4,414,925,40

4,084,555,00

3,824,2640

3,604,024,41

3,413,814,17

3,253,633,97

3,113,483,81

2,993,343,66

2,883,223,5.7

2,793,113,41

160a1c 5,84 5,41 5,06 4,77 4,53 4,31 4,13 3,97 3,82 3,69450 160 5,97 5,5 5,26 4,99 ' 4,56 143B 4,21 4,07

180ale 6.07 5,68 5,36 5,08 ~I 4_,64 445 4,29 4,15180 7,00 6,54 6,18 5,85 5,51 5.13 4,94 4,78200 .1 . 6,96 6,50 6,14 5,82 ® 5,10 4,92 4,75200 8,07 7,54 7,12 6,75 6,42 6,16_ 5,70 5,51220ale 8,01 7,49 7,07 6,70 6,40 S,66 5,48220240

8,11 770870

7,358,28

16127,027,94

6767,62

6,507,35

6,287,09

80 2,50 2,31 2,16 2,04 1,93 1,84 1,76 1,69 1,63 1,56100 3,31 3,06 2,86 270 2,56 2.4d 234 2,24 2,16 2,09120130 al

4,184,66

3,874,32

3,624,04

3,413,81

3,243,61

3,093,44

2,963,30

2,843,17

2,743,051

12,642,95

140 5,12 4,74 4,43 4,18 3,96 3,78 3,62 3,48 336 3,2516001 5,54 5,13 4,80 4,53 4,30 4o9 3,92 376 3,63 351

500 160 6,12 5,66 5,30 5,00 4,13 4,32 4,15 4,01 3,87180aie 6,22 5,76 5,38 5,08 459 440 4,22 4,07 3,94180 7,17 6,64 6,22 5,86 5,55 r 508 4,88 4,70 4,54200al 7,13 6,60 6,18 5X 1RER 1,04 4 4,67 4,51200 8,27 7,66 7,17 6,76 6,717-6 11 _" 562 5,42 i 5,23220.1 8,22 7,61 7,12 6,70 6,36 558 5 5,20220240

6,97 6,67 6,41 6,186,97 1672

5,96

le flecha a la> . r

izquierda de la>

linea quebradae

roja, esazul,

mayor.

que 11300. 11400

de laeluz

Luces que pueden salvarse con viguetas = de Barcelona y Bilbaopara cargas totales de 300, 400, 500 y 800 Kg por m2i y distancias entre ejes de 0,50, 0,75 y 1 m,

a condición de que el hierro trabaje a razón de 800 Kg por cm2

ntre ejesros -

400Distancia entre ejes

en metros

0,50 011-15

500Distancia entre ejes

en metros

') ' 50 0,75 0,50 (>,75

Carga por metro etuuirallo en kilotIramos

600Distancia entre caes

en metros

811) .

1 ;

1 r,

182u__,5

Taula 20

lot2

1411,

�

,,

t0

12I .t

11+

1 .l

20

2 .126, 83 1 )

;2

5 " 56,o6,57, 1 )

4,44 .44,54 .'1

6,_

4 .25,0

5,86,67 .48,2l,o9,810,6

11, :11 t ,q12,5

13,1

Tau la 21

0,9

0 ,39

0,45D,5 [

0 .570,630,61)

0,75n,81o,87'),')4

[1,o81,15

.\IATF;RI.>,I. PARA FERROCARRILES F CONSTRUCCIONES (BARCrLO\k)

TABLA I%

Luces salvadas en metros

5 :83

t,96

2,333,11

3,704,374,76

r,7o

_',6 ,)3,2 113,784,12

26, ,) __2,0 n , (1,88 . 6, 7{ 5 5,96 7,54 6,15 5,3 .3 6,88 5,62 4,87

S(ICIR,D,4D DF. ALTOS HORNOS (BILBAO)

Viguetas en = de alas estrechas

10 37,5 .1,00 3,26 2 .42 3,46 _,82 2,45 2,52 _,111 2,82 3,311 ,n012 5 .-' , _ 4,76 3, 18,1 3,31 , 4,12 3,31) 2, 1)1 ,,,bt1 2 .111 2,f)o 3,3 6 2 .75 _,3 .q

14 71 .2 5,51 4,50 3,8 , 1 4,77 3, 8 9 .3,3 7 4,z6 3 .48 3,o1 3,89 3,1 2 :75If) 89,6 6,18 5,04 4,3, 5,35 4,37 3,70 4,78 .3, , ) 1 ., . .3T 4,37 3,3 1)[8 1I'I,o 7 .12 5, .41 5 .113 6,17 5 . 1 13 4 .3 6 j . .5 " .l,50 3 . 1 1 1) 5, 1) .3 4,11 3 .5 1 1

4,1)25 I 4,0520 15 .1,0 8,1n 11, f)[ - .73 7,111 5 .73 4, , 16 6,27 5 .12 4,3'i 5,7 .3

Viguetas en = de alas anchas

t-),6 _,q9 2,36 2,114 2,50 2,04 1,7, 1,252 1,58 2,04 1,66 1,4 t5, .) 3 .1 .4 3 .83 3,12 _,7a 3,31 _,70 2,42 2,09 _ � 0 1,')111,1 5511 4,85 3 .95 4,20 3,42 _, , 16 3,75 3,116 2,115 _^,Su

414,3 82,7 5 .94 1,8 5 4,20 5,14 4 .21) 3,()3 1,6o 3,75 i .2 í 4,211 3,42 _,717,<J 1 1,s,o ;,09 5 .79 5,01 (),14 5,01 4,34 5,41) 4 .48 , . >s 51)1 4,119 3,5'1, 1 ) 162,0 q . .51 6,78 5,57

r5,87 5,n9 6,44 í,25 5 ;,117 4, 80 4,15

26, 216,o 11,6o 7,83 6,78 8,3 1 6, 78 5,87 7,4 35 (1,67 6,78 5 .54 4 :4 1 131,0 281,0 5,94 1 .74 9,18 7 .)4 6,70 8 .411 1)f)2 í J l ,l 7,74 b, .i2 5,473(),_ 357 .11 M,17 5,72 8,72 7,55 9,55 7 : 8 4 r1, 7 5 8,_ 7,12 6,1

41 r) .146,0 9,75 r 1,75 5,44 7,55 11,75 7,96 6,25'147, 1) 547,0 . . 9,35 . 11,66 8,36 8,82 7,1135 ¡,1 (159,0 n a n . , . .4 0 9,68 8,3861,0 789,0 . . . . . n lu,50 9,17

0 (i 8 .Y 27,0 3,39 2,77 1-10 -,94 _, ".0 _ . , :R 2,63 _,15 1,56 _,.lo� ,6 j,7 3 8 .( , 4,02 ,29 ,8 .5 3,-PI _, N5 2 .46 3,12 - . .3J _ .20 ,'8 .5

16,'368,0 5,38 4,41) 3,7'0 4,60 3,80 3,30 4,17 3,41 2,95 3,81

0,7 16,o 6,4 , ) .5- -, 3 4,533 5 , 54 4,53 3,92 4,96 4,1.15 3,50 4,53o,8 1919 134,0 7,56 6,17 5,35 6,55 5,35 4,5 .3 5,86 4,75 4,14 5,331),d __,7 15 , y) . 6,73 5,82 7,13 5 .82 5,04 6,38 S, 2 I 4,51

Dimensiones Fc4u blixlulo

de !as cign4 1)or deresis- 300

en centimetrusmetrolineal tencia Distancia

cni 1 en meenkil0- 1

b gramos ),5o 0,75

Taula 22

ó In McD-T-1'-WMM-tN""Mmw00W"N :DN000Otnt-cn"InCMtMC`M00---NNL, CV~CM~ <D)t,MW -r-r aE .-N-1'U:, (Dt-O:0)NNI-NOO,nMCM -Y -.Y1---í- ^r-000 x- ---.NNMYInwt-000--wCvm-r0 rr NNM V

zaNMY-t(oNOr`--00N-z r-OQ)(ONCD0 -T -TCANt-O af`O-OONO-rMMM0n MNOO)t4CDN00tnN)DN-rM-tCO- o000~1'^00)---O)Wt0

MWMONNh aNM tn tDwu0 0)M-- tO -r c) MN0

¡- .-~NMM01 v

r N

O V 00d J -r--)nOt-NOt~0Ino0 0000000000000

X .- j(.00000,3 DtpI-roO lñ-r " In00n a tit-)n 0t- O

a E - ----~ .~NÑMC)nwt-OON~OrzMY -- -r N NM" 0N W C0 0 7--

O Z NOMt--J'-rt-- c)0-rt--"OM---(o0a0 -rt~tD1+~C N m el,? TNt-MMMM-rNM-rmInC9-r"(DNr-tn0000 zv E W NMtDt~-OOMM00t- -r^-00^ OtOtnN00 -ttD_Tti-ttDM- " 0) a~ncDl-00 0N+_...-. ._ .- . N MV' -T mF

ot Z Có a m)nt-t-Q)NOcOr-ipmt--t-OMt70MOt--t-t-M00 O

In v)<`1000CIDUJ-rc100000--0)---"WNOOM000 NO

aE n N-rt-MON22-000b-t-MNWWM(o^5M-r0

n.-. .-~.NNNM 1n00000N~tD0)Y-(Dtr,CO

CM -y. )nL7 .Q f Ca 0 a

CLOa Y

J ó--- Tth-00-rt-tOr-OCV-.r-r~nIntn0)0)tDa0-f)000v000)qOtDNmt-MNr`w.0"0000cD(DN(Dto .0-YNcr00(0 d

W mE Mj 000M-TOOtA,n-r-t-1'WO(D-r-Y00 ,nMInCOMO!D

-- -+ .-+ -+tv NM-T VJt~w0N-Tt--OMN -'rwm ÓV o --~ .- .+NNM"IDWCY-; h aQN o Z xz

wo -

a W ó 00NOO-t0oooo000000000000~ VC N 00000) )DDO +tMCJN--OOCDCONN-rww-O -r0000NtD ~

E

lo

MtCOMtDaOMMONtnt-0tD-rOYm0--NNM-SUOI- WnO 0M Wtn00^tn Mr-tnr-CO

W

utl ° °_' -+ .--- .-N NN~ n tX) F-a a Q ln N

U ó_Q

t- QMM00u)ONMMOOMMC`,- t- t- t- OMMMt- a7 0 --~OtO^+r~ON--O--O---(DN00NN-0t--nt-(DOtD00m Z á 0 ~na)X00-r-Y---+NOr--r-rt~crM0000N0)Nt~00m-- a

a E C", "--NNMMeTV'tn"

Cn eMOMInñww Oían NÍ 7 a F f7

_Q

lo0

tD"oc-00000O000000000000o00ooá t`tD00NtDODO(0 C4ILDNN .̂r .0ett"N(o00(DOOT ll!t-C+O-- t- ^1 (owCD .1'Ot0^^(0 0 C-4mmw-wNNE -NCVC)M :r -TwwM -̂+-,?'t- -tD-t~M0wNOtn~N^~NMM-rtntno0^^~ a

<uN C

C ON ó NOOOOCOOt000000000000000000In N-rM

vV tnt- mettnXcn00c)Nrr<r0000tD00D0-rNt-N00-0-r -r

- D0a E M~NNI~Na0u0MNN-.rt-mM000-NNNN-. "t-rb-~t."--.1 .-000-- r+--NNM"In<Dt-W0-~2NO)" O--rNNM

.m

áOÓ-á O. OO,0O O tiHN N GC r0 NOTrt !11c O mNd!00

wo.M .CDti00NOOr+COt-1AtihmáhriNOmM COO - Y H rlrlrlH HNNNMMafiaCG tOt~00 Qtt-IdItDOf aa dx £Q.

oNv

w O E- E Q)NH ti 09 OD yriNa~00MN tiaN m 7

áU 00 _ . M"1G>t-wthmthwt-t-GDgoO_aE c5"-oIN4ÑtM4t~4t04UUDMNW OV NL aa

U O 0mc E N 000O CO Na1H N45000 r0 Mcn rq-4NMOf VIOOki0 _N Nó E efaNNrOCOirc00DirOi?a14ryrtiíN-t esr-1l-tía-~rM " 10 t- T414 t4T4NN NQ -

QO I

á .im

ó .°)a

E= o GOOOÑM~tOOfO0000~ÓON~tpHOÓÑym00DOva= OQm

EI

ri t4 Hri Ti r+ -"14 N NNNNNhMtA 03 !9 e} !! lo WV -0a

Les unions.

És necessari conéixer el criteri de disseny deis enllagos (unions) i els esforgosque poden transmetre, és a dir, esbrinar si es tracta de :

" recolzaments Iliscants," recolzaments fixs o rótules," encastament o semi-encastament," existéncia de trava lateral al Iliscament,

Una inspecció detallada de les unions condueix, moltes vegades, a decidir lanecessitat de demolició local d'elements . Per tant, es fa necessária una pla-nificació acurada des del comengament de la inspecció a fi que els danys quees puguin ocasionar siguin només els estrictament necessaris .

Identificació de la qualitat deis materials .

Si els elements no presenten marques de qualitat que facin possible identifi-carlos, és necessari de fer assaigs . El procediment que s'ha de seguir s'ex-posa més endavant en relació amb els tipus d'assaig, ja siguin destructius ono destructius .

Taula de cargols y reblons no normalitzats

TORNILLOS Y ROBLONES

Los tornillos pueden tener las cabezas y las tuercas cuadradas óexagonales .Los tornillos y tuercas tienen las roscas inglesas ó de Whitworth .La longitud mínima de tornillos y roblones es de 40 mm.Las longitudes de tornillos y roblones se miden por las longitudes

de los vástagos respectivos.

DIA1vii,TRoSSECCIONES

En pulgadas inglesas En milimetros en mm. cuadrados

°/s" 12,7 126

/8" 15,8 196

19 283

22,2 387

1 " 23,4 506

3.4 Les patologies més. freqüents

Com que aquesta és una publicació dedicada a la diagnosi i terápia de bi-guetes metál .liques, és necessari conéixer quines són les patologies més fre-qüents en les construccions metál .liques .

°

Deformacions

En fer la inspecció de ('estructura, s'ha de prestar atenció a les possibles de-formacions que poden patir els elements que la componen : fletxes, guerxa-ments, desploms i danys en els tancaments i acabats .

En els elements horitzontals, com poden ser les biguetes contínues, les má-ximes fletxes es presenten en els trams extrems, on s'ha d'intensificar la ins-pecció .

En edificis que hagin sofert patologies per causes extraordináries, la inspec-ció de les deformacions ha de ser més detallada . En general, una cinta mé-trica i un nivel¡ de bombolla són suficients per a detectar defectes grossos .

Defectes en unions soldades

La inspecció acurada de les unions i enllagos és fonamental .

La inspecció visual ha d'incloure un percentatge redu'it d'assaigs que aportindades significatives sobre la qualitat de la soldadura . Per a seleccionar elspunts més desfavorables es poden tenir en compte els criteris següents :

Els defectes que poden presentar les soldadures es defineixen en la NBE-MV 104-1966, i responen a la classificació següent :

Defectes interns :

" Unions sotmeses a "cansamenV" Unions per testa en bigues" Unions de platines gruixudes (g>30 mm)

" Falta de penetració" Fissures" Inclusions" Porus

Defectes superficials :

" Mossegades" Desbordaments" Picadures" Cráters

ENSIDESA - Tomo '*

Penetración incompleta

Falta de fusión

Fl'netración incompleta

Hi ha molts codis per a classificar i donar criteris sobre les unions soldades,per exemple la UNE-14 .011 recull la classificació que fa I'Institut Internacionalde la Soldadura, aplicable a la interpretació de les radiografies :

CLASSIFICACIÓ

1234

DESCRIPCIÓ

Soldadura sanaDefectes molt petitsDefectes petitsDefectes per tenir en compteDefectes grossos

En les unions normals d'edificació s'accepten les unions qualificades de I'1al 3, i no s'accepten les qualificades com a 5 .

A Mora de fer una interpretació deis resultats de la inspecció d'una soldadu-ra s'ha de tenir en compte el tipus de lesió, com aquesta pot afectar-ne la se-guretat, i donar criteris sobre la seva acceptabilitat . En el quadre que es de-talla a continuació es pot veure, segons la lesió observada, quin pot ser elcriteri d'acceptabilitat .

Defectes en unions reblades

El control habitual d'aquest tipus d'unions, segons la NBE-MV104-1966, in-clou la inspecció visual i I'assaig acústic .

46

CLASSE DESCRIPCIÓDE LA LESIÓ

CRITERI D'ACCEPTACIÓ

1 De forma regular en Acceptables sempreles seves tres di- que no siguin gairemensions, esférica grans ni gaire nom-o arrodonida (poro- broses .sitat, inclusionsgasoses) .

2 De forma irregular Acceptables en al-en una de les seves guns casos .tres dimensions (in-clusions d'escória) .

3 De forma irregular No acceptables qua-en dues de les seves si bé mai .dimensions (esquer-des, manques de fu-sió ¡faltes de pene-tració) .

La inspecció ha de servir per a detectar defectes com el cremat o la falta apa-rent de callada deis reblons . En estructures acabades, I'assaig acústic ésd'aplicació generalitzada i consisteix a colpejar el cap del rebló amb un petitmartell de bola per a detectar, a sentiment (pel soroll), defectes d'ajust .

Defectes d'unions cargolades

S'ha de comprovar que tots els cargols siguin collats correctament . Els car-gols d'alta resisténcia s'han collat originalment amb una clau dinamométrica .Aquesta clau mesura I'esforg de torsió aplicat a la femella. La comprovaciód'aquests cargols es pot fer amb una clau similar, ajustant el dinamómetre pera un esforq inferior al del projecte, i intentant collar de nou els cargols . Laclau no ha de ser capag de collar-los .

Defectes del material

Fig. 813.Rotura por arrancamiento dela plancha: esfuerzo cortante .En equilibrio si e l!:2 d.

ameOVIEMNI

Fig. 815.

dosseccionescizalladas

Rotura por esfuerzo cortantedel vástago del roblón . Lasolicitación aplicada a este último debe ser como máximo

igual a: T= 0,6 a..

G . BAUD, Tecnologia de la Construcció

Fig. 814.Rotura por recalcado de laplancha. Compresión máximaadmisible en el borde_ del ori-

ficio: v= 1,7 a*.

Fig. 816.Rotura por desgarramiento dela plancha por tracción . Lasolicitación por desgarramien-to es igual a la del acero

-

o = va,

El defecte més comú que es pot detectar amb la inspecció visual de ('estruc-tura és el de la corrosió . Com se sap, el procés de corrosió necessita que hihagi

humitat i oxigen per a progressar .

Si no hi ha preséncia d'aigua o la humitat ambient és inferior a un 70 %, apro-ximadament, la corrosió atmosférica de Pacer és molt lenta . Per tant caldrábuscar aquest defecte a les zones més humides, com cuines, banys, terras-ses o balcons, i a les zones properes ais baixants, canalitzacions d'aigua,etc ., en el cas d'edificis d'habitatges .

47

A continuació s'inclou una taula amb els valors mitjans de la velocitat de co-rrosió de Pacer, en diferents ambients:

PÉRDUES PER CORROSIÓ (micres per any)

En un element estructural, el problema s'ha de quantificar mitjangant amida-ments de pérdua de secció tot utilitzant un peu de rei .

Un altre defecte, tot i que és menys comú en els acers de construcció, és lalaminació . Si no apareix exteriorment i no provoca desperfectes en les unions,és difícil de detectar-la per inspecció visual . Els assaigs ultrasónics permetenlocalitzar i mesurar les discontinuftats provocades per defectes interns de la-minació.

També s'han de considerar, en un procés de comprovació, eis gruixos de lescapes de pintura que presenta ('estructura, i s'ha de decidir si és correcta osi es fa necessária una actuació de sanejament i pintura.

TIPUS D'AMBIENT ACER

Ambient industrial 40-170Ambient urbá 30-70Ambient marí 60-200Ambient rural 10-65Aigua rica en oxigen (60°C) 700-1000Aigua pobre en oxigen (60°C) 0-499

3.5. Assaigs destructius

Per a definir i comprovar les característiques de Pacer per a la construcció esprenen mostres del material i es realitzen eis assaigs habituals : mecánics,principalment de tracció, i análisi química, per tal de determinar la soldabilitatde Pacer.

Com a control de qualitat més acurat, també es poden fer assaigs de doble-gament i resiliéncia . Per últim, cal esmentar I'assaig de duresa de Brinnell, delqua¡ es donen referéncies en parlar deis assaigs no destructius i que, algu-nes vegades, pot substituir, I'assaig de tracció .

" Presa de mostres

La presa de mostres per a la preparació de provetes per als assaigs mecá-nics i químics s'especifica a la MV-102-1975 (apartat 3.3) i segons les indica-cions de la UNE 7282. En eis perfils laminats les provetes es prenen prefe-rentment de les ales o de les zones de ¡'ánima separades de I'eix de la pega.És en aquesta zona on es concentren les impureses de tipus químic, com fós-for i sofre, en eis perfils laminats .

En qualsevol cas, aquest procés d'obtenció de mostres i mecanització de pro-vetes afecta el Laboratori encarregat de fer els assaigs, que ha d'estar acre-ditat per a aquest tipus de feina . Les mostres obtingudes a ¡'obra són trossosde secció del perfil, normalment de la part més accessible, que sol ser ¡'aletainferior .

Aquestes mostres es treuen de zones que no afectin I'estabilitat de ¡'estruc-tura o que, en qualsevol cas, ho facin mínimament .

Generalment és necessari substituir préviament el perfil afectat, tot afegint elselements oportuns de reforg . Després s'ha d'obtenir la mostra per mitjá deltall amb bufador. La mida de la mostra necessária ha de ser de 600 mm delongitud, o més, per a poder mecanitzar provetes de dimensions cómodes.

Per als assaigs químics, la mida de la mostra no cal que sigui tan gran, i espoden utilitzar eis trossos de perfil que constitu'ien les mostres inicials utilit-zades per als assaigs mecánics .

Assaigs mecánics

" Assaig de tracció:

Una vegada obtingudes les provetes a partir de les mostres inicials, es pro-cedeix a mecanitzar-les en un taller apropiat, segons la UNE 7262-73 .

L'assaig consisteix, básicament, a sotmetre la proveta a un esforg creixent detracció fins arribar al trencament. A la vegada s'han d'anar mesurant eis allar-gaments que experimenta la proveta .

49

De cada assaig s'han d'obtenir, com a resultat, els parámetres següents:

" Cárrega corresponent al límit elástic : S'obté en ('arribar a "I'esglaó de rela-xament" (límit elástic aparent) . Es representa en un diagrama de tensió-de-formació .

50

Cárrega de trencament : Una vegada s'ha aconseguit arribar al límit elástic,es detecta un esglaó plástic i, sobrepassat aquest, s'obtenen nous incre-ments de cárrega fins al trencament . Per cárrega a trencament s'entendrála máxima a qué s'arribi en Passaig .

Allargament de trencament: és Pallargament que experimenta la proveta unavegada produ'it el trencament . Per a determinar-lo, es marquen uns punts asobre de la proveta, a distáncia fixa, que permetran determinar Panomena-da "longitud inicial entre punts" . Acabat Passaig, i desmuntada la proveta,es reconstrueix la forma inicial i s'amida la "longitud final entre punts", ambprecisió de 0,1 mm . La diferéncia és el parámetre que es buscava.

" Assaigs de doblegament

Es realitzen d'acord amb la norma UNE 7292-72, i la proveta ha de tenir unasuperfície exterior de laminació a la seva cara exterior, de manera que I'as-saig reculli la influéncia de possibles defectes superficials . Si no apareixen es-querdes, vol dir que té una plasticitat adequada i Pacer podrá ser acceptat .

" Assaigs de resiliéncia

Aquests assaigs mesuren I'energia amb qué es produeix el trencament d'unaproveta, per flexió, sota I'impacte d'un péndol accionat per la máquina d'as-saigs (péndol Charpy) .

A la proveta se li fa una entalladura en forma de V de 45° i de 10 mm d'amplá-ria . L'assaig s'ha de realitzar segons la norma UNE 7250-72 . Segons la normaMV102-1975, les provetes han de tenir les característiques següents :

longitud= 55 mmdistáncia entre recolzaments = 40 mmsecció = 10 x 10 mm2profunditat de ('entalladura = 2 mmradi en el fons de ('entalladura = 0,25 mm

Aquest assaig dóna una mesura de la fragilitat (sensibilitat a ('entalladura) delmaterial, que és important en estructures sotmeses a cárregues dinámiqueso amb exigéncies especials de "cansament". En el control habitual es fan as-saigs tot graduant I'energia d'impacte (2,8 m/kg) i comprovant que no es pro-dueixi el trencament .

Els acers de construcció es classifiquen en quatre categories segons el seucomportament respecte a Passaig de resiliéncia :

" Els acers de qualitat (a) són utilitzables en construccions reblades i no tenenespecificació de resiliéncia .

" Els de qualitat (b) són utilitzables en estructures reblades o soldades or-dináries ; la resiliéncia es mesura a temperatura ambient (+20°C) .

" La qualitat (c) es própia de construccions amb exigéncies d'alta soldabili-tat ; la resiliéncia es mesura a baixa temperatura (0°°-C) .

" La qualitat (d) correspon a estructures amb exigéncies especials, i I'assaiges fa a temperatura molt baixa (-20°C) .

" Assaigs químics : soldabilitat

Actualment, el mitjá d'unió més utilitzat en estructura metál .lica és la solda-dura . Normalmeht, en obres de rehabilitació s'ha de soldar sobre una estruc-tura reblada o cargolada . L'análisi química es útil, en aquest cas, per a estu-diar la soldabilitat de les peces existents amb les que es col .loquen de nou,si fos el cas.

La soldabilitat es pot mesurar directament per mitjá d'assaigs mecánicsd'unions soldades, i la normativa que regula aquest assaig és la UNE 14606-75 : Assaig de tracció transversal de les unions soldades per testa per fusió .Aquests assaigs són complexs de realitzar i, en qualsevol cas, no eliminen laconveniencia de disposar d'análisis químiques .

A la "Introducció" d'aquesta mateixa publicació, hi ha una taula que recull lesespecificacions de la norma MV 102-1975, relatives a la composició químicadeis acers.

Els acers soldables (b,c,d) han de tenir un proporció de carboni equivalent oinferior a 0,41 i un baix contingut de fósfor i sofre .

Per a I'estudi de la técnica adequada de soldatge, poden ser necessáries aná-lisis químiques addicionals, principalment del contingut de manganés.

" Proves de cárrega fins al trencament

Per tal de determinar la capacitat resistent d'un sostre, com a conjunt cons-tructiu format per un embigat, un entrebigat i uns acabats, és possible quesigui necessari fer una prova de cárrega in situ per tal d'establir les presta-cions reals de I'element estructural . Una prova de cárrega fins a trencament,pot ser el mitjá més fiable, encara que poc operatiu per la destrossa que com-porta . En el cas de les biguetes metál .liques, si se'n coneix el material, la sevaresistencia i la secció portant de I'element, és possible desenvolupar teórica-ment el cálcul i comprovar la seguretat de la pega, sense necessitat d'unaprova de cárrega a trencament .

3.6 Assaigs no destructius

Sobre eis perfils

" Assaigs de duresa superficial

L'assaig Brinnell de duresa consisteix a colpejar la superfície del perfil ambuna esfera i una forga d'impacte deferminada . Com a resultat, es mesura eldiámetre de Pempremta produVda per Pesfera . L'esfera normalitzada és de 10mm de diámetre, i s'aplica durant 30 segons una cárrega de 3000 kg . Tambées pot dur a terme amb una esfera de 5 mm i una forga de 750 mkg .

Hi ha una correlació entre el resultat obtingut i la resisténcia de Pacer . A con-tinuació es presenta la taula on es reflecteix la relació entre I'empremta i la re-sisténcia de Pacer.

NBE 102 (MV 102 - 1975)

DUREZA BRINELL

(') Para esfera de 10 mm y carga de 3.000 Kg . Con bola de 5 mm y carga de 750 Kg . se entrará con diámetro doble del medido .

Diámetro de lahuella

mm (')

ResistenciaNúmeroBrinell

Error aproximadoa tracciónequivalente

kg/Mm'

Error aproximadoen la equivalencia

kglmm2

4,21 205 70 54,26 200 69 44,32 195 67 44,37 190 65 44,42 185 63 44,48 180 62 44,54 175 60 34,60 170 58 34,67 165 56 34,74 160 55 34,81 155 53 34,88 150 51 34,96 145 50 35,04 140 49 35,13 135 47 35,22 130 45 35,31 125 44 25,42 120 42 25,52 115 40 25,63 110 39 25,75 105 37 25,87 100 35 26,02 95 33 26,16 90 32 26,32 85 30 26,48 80 28 2

Sobre les unions soldades

" Inspecció radiográfica

La inspecció radiográfica de cordons de soldadura és aplicable, molt sovint,a determinats camps de la construcció metál .lica . En edificació, és més re-du'ida, i es comprova un percentatge petit d'unions per testa, sempre com amétode complementad de la inspecció visual, per la seva dificultat d'aplicaciói la difícil accessibilitat deis elements que s'han de sotmetre a prospecció .

Els aparells que s'utilitzen consten d'una font de diferent tipus, segons els grui-xos que s'han de radiografiar :

La font radiactiva actua sobre una pelAícula sensible de les característiquesadequades, especificades a la normativa (UNE 14604 : Inspecció radiográficad'unions soldades per testa) . El temps d'exposició depén de la distáncia entreel focus i la pelAícula que, habitualment, és de I'ordre d'1 m. La font es dis-posa a una certa distáncia (fins a uns 12 m) .

La inspecció és realitzada sempre per personal especialitzat i amb una qua-lificació adequada . L'operador s'ha de situar a uns 6 m de la font, que de que-dar a uns 20mm del cordó per radiografiar . Com a mesura de seguretat, s'hade col .locar un monitor per a mesurar la radiació . La zona acotada ha de serla que pot acusar una radiació superior a 0,2 mRh/hora. La interpretació deresultats es fará amb I'ajut d'uns codis, com poden ser els descrits quan s'es-menten els defectes en soldadures, entenent-los com una forma de classifi-cació i avaluació deis defectes observats .

- Ultrasons

- Raigs X, per a gruixos petits (menors de 6 mm) .

- Iridi 160, per a, gruixos mitjans (de 6 a 50 mm) .

Les técniques d'ultrasons s'utilitzen no sois per a inspeccionar cordons desoldadura, sinó també per a detectar defectes en el material, així com per amesurar gruixos en zones de difícil accés.

En estructures amb símptomes de corrosió, s'han utilitzat els ultrasons pera determinar els gruixos, tot deduint el possible gruix afectat per I'oxidació.Els processos d'inspecció es detallen en la normativa (UNE 7278 i 14613-79),

i són aplicables quan es tracta d'unions soldades.

Per a I'estudi de cordons s'utilitzen ones transversals . Les ones longitudinalss'utilitzen per a amidar gruixos i detectar defectes interns en el gruix de lespeces . L'assaig ha de realitzar-lo i interpretar-lo personal qualificat d'un labo-ratori especialitzat .

- Líquids penetrants

Aquesta técnica d'inspecció representa ('alternativa a la inspecció radiográfi-ca per a unions soldades .

53

Serveix per a detectar els defectes superficials deis cordons i és comple-mentária de la inspecció visual . A més, mitjangant un esmerilament previ delcordó, es poden detectar defectes intems .

Aquest procediment s'especifica a la UNE 14612-80 . Primerament s'ha de ne-tejar perfectament el cordó, retirar-ne I'escória amb una piqueta i netejar lasuperficie amb un anti-greix . S'aplica el líquid penetrant, que s'introdueix pelsporus i fissures per capil .laritat grácies a la seva poca viscositat . S'ha d'es-perar 10 minuts per a eliminar el sobrant . Després s'ha de tornar a netejar ambI'anti-greix . Finalment s'ha d'aplicar el revelador : el cordó es torna blanc i elsdefectes es tornen vermelis . La mida i profunditat d'aquests fará que les mar-ques siguin més o menys grans.

" Partícules magnétiques

Un métode similar a ('anterior és el de les partícules magnétiques que, apli-cades amb un dispersant, permeten detectar els defectes . A la UNE 14610 sen'explica I'aplicació per a la inspecció de soldadures . Peró la seva utilitzacióin situ és molt poc freqüent .

Proves de cárrega a deformació

Les proves de cárrega a deformació, és a dir, sense arribar al trencament dela pega assajada, en estructures metál .liques, proporcionen una informaciófácilment comparable amb les dades de cálcul teóric, i n'augmenten la fiabili-tat . A continuació es descriu un deis aparells d'amidament de deformacionsmés usuals :

" Extensómetre mecánic

El métode més senzill i immediat per a mesurar una deformació unitária con-sisteix a detectar les variacions de la distáncia entre dos punts de referénciarelativament próxims.

Uextensómetre mecánic consta d'un bastidor, per a acoblar els punts de re-feréncia, i d'un comparador que mesuri les variacions d'aquesta distáncia .Els comparadors tenen una precisió de 0,02 a 0,002 mm, amb recorreguts má-xims de 50 a 5 mm .

Els extensómetres més precisos tenen un bastidor de metal¡ estable que noes toca amb els dits . Les variacions de temperatura es detecten en una baseo patró . Els punts de referéncia són caps semiesférics amb una espiga ros-cada que s'ajusta a ('estructura .

La relació entre la deformació mesurada i la calculada teóricament dóna ideade¡ comportament general de I'element estructural .

4 . LA TERAPIA

4 . La terápia

Després del reconeixement i de la diagnosi fets a I'edifici, als sostres i a lesbiguetes, es pot avaluar I'estat general de ('estructura, del sostre i de I'ele-ment bigueta, en cada cas i, per tant, es pot procedir a fer les actuacions ques'estimin convenients.

En tractar-se d'elements estructurals, la intervenció requereix un projecte re-dactat per un técnic competent, basat en els resultats del reconeixement i dela diagnosi .

Una vegada fet el recálcul de ('estructura o de la bigueta, si fos el cas, es potdecidir si és necessari o no de fer una intervenció, i quina és la més indicada,segons I'estat de I'element, el perfil existent, la tipologia del sostre, les sol .li-citacions, etc .

De totes maneres, si després del recálcul resulta que ('estructura pot supor-tar amb seguretat suficient els esforgos a qué está sotmesa en el seu ús nor-mal, és raonable de desestimar qualsevol tipus d'actuació, si bé s'ha de re-comanar que es facin controls periódics (manteniment), que s'indicaran d'acordamb I'estat general de conservació de ('estructura .

En tots els casos, perú, s'han de reparar les deficiéncies observades per tald'evitar que els problemes s'agreugin en el futur.

Si els resultats indicaven un coeficient de seguretat de ('estructura molt ajus-tat, amb sol .licitacions degudes a un ús normal, es pot mantenir ('estructurasense fer cap reparació, perú s'han d'establir limitacions d'ús .

Comprovació d'una bigueta:

df=Mu/Mrdf= Tu / Tr

Mu = Moment flector máxim que resisteix la peraMr

= Moment flector que realment sol .licita la pera

Tu

= Esforr tallant máxim que resisteix la peraTr

= Esforr tallant que realment sol .licita la pera

df

= Coeficient de seguretat a trencament . (Sense tenir en compte deforma-cions)

Mu = Es igual al módul resistent de la pera x la tensió de cálcul de Pacer

Tu = Es igual a la secció de ('ánima en el cas de perfils laminats(IPN-,IPE,UPN,HEB) x la tensió de cálcul de Pacer .

57

A ¡'hora de recomanar una actuació s'ha de tenir en compte que és molt di-fícil de determinar la durabilitat d'una biga, ja que la poden afectar diferentsincidéncies que normalment no són previsibles . Per tant, fer una reparacióabans que sigui necessária, encara escurga la vida útil general de I'edifici .El técnic, en aquest cas, ha de prendre les precaucions necessáries perquéno s'accelerin els processos de degradació de I'estructura, ha d'evitar forgar-la més de I'admissible i fer-la revisar periódicament .

Així doncs, és necessari prendre mesures respecte deis sostres mitjangant re-comanacions d'ús que, en el cas de I'estructura metál .lica i, en particular deissostres, serien :

" Evitar excessos de cárrega, sobretot les de tipus puntual ." Evitar les vibracions ." Vigilar la situació de cárregues importants en els sostres pel que

fa al sentit d'embigat, ja que no és el mateix una cárrega damuntd'una sola bigueta que repartida entre unes quantes .

" Evitar inundacions o, en tót cas, protegir el terra deis banys, cuines,safareigs , terrats, etc .

" Evitar condensacions ais sostres de les peces humides" Evitar humitats ais caps de les biguetes bo i protegint les faganes." Evitar humitats produÍdes per manca d'estanquitat de la coberta .

Com a mesures de control, caldria :

" Fer registrables els elements estructurals quan hi hagi cels rasos ." Programar i portar a terme revisions periódiques ." Deixar constáncia en el Manual d'ús i manteniment de I'edifici de

totes i cadascuna de les operacions realitzades .

Els tipus genérics d'intervenció, per al cas de biguetes metál.liques, es podenresumir en :

" Substitució física de I'element" Reforgament de I'element o substitució funcional" Tractament de I'element" No cal cap actuació .

4 . 1 . El recolzament sobre I'obra de fábrica

En els edificis de principis de segle, els sostres de biguetes metál .liques re-colzaven directament en les parets . Per tant, és necessari de comprovar queles tensions transmeses a I'obra són admissibles .

Utilitzant valors característics, la pressió sobre la I'obra és :

Raba

p6 *a

Rp=-< =oadm

a . b

reacció dé la bigueta sobre la paret en kpdimensió de la longitud de recolzament en cmdimensió de I'amplária de recolzament en cmtensió admissible en la fábrica en kp/cm2a adm = 6*/aés la tensió a la paret que ha de ser més petta o igual que I'admissibletensió de cálcul de I'obra de fábricacoeficient de seguretat (normalment 1 .65)

Com que es tracta de cárregues concentrades en un petit espai, amb una dis-tribució de pressions trapezoídal, algunes normes estrangeres admeten unaugment considerable del valor de la tensió admissible . Així la DIN 1053 es-tableix que, quan b<= d/2 (vegeu el dibuix), el valor de la tensió admissiblepot pujar una vegada i mitja el valor nominal .

ENSIDESA - Tomo 0**

4.2 . La reparació

En molts casos, la intervenció en biguetes metál .liques passa per reparar pun-tualment els perfils malmesos per I'oxidació provocada per fuites d'aigua nocontrolades .

Correcció de I'oxidació de les biguetes

La corrosió és una reacció d'oxidació de Pacer, que té Iloc en presépcia deI'aigua . Per tant, el procés s'accelera en ambients molt humits .

Una vegada conegut el gruix afectat per la corrosió i després d'haver com-provat la seguretat de I'element, si aquest encara és aprofitable, el camí quecal seguir és el següent :

Netejar la zona amb corrosió per a conéixer I'abast del problema .Aquesta neteja es fará amb raig de sorra i, si no fos possible ambaquest procediment, s'ha de fer amb fregall d'acer .Refer la secció malmesa amb el mateix tipus d'acer .Procurar fer retalls nets, sense reclaus .Protegir I'element amb una pintura anticorrosiva .Evitar que les superfícies que quedin puguin afavorir la con-densació .Deixar les superficies accessibles per tal de facilitar el mantenimentposterior, i deixar una ventilació per a evitar humitats permanents .

14.3 El projecte de reforgament

El projecte d'un reforgament estructural ve determinat per una d'aquestes cau-ses :

1 .- L'augment deis valors de les cárregues a qué está sotmesa ¡'estructura,per causa de :

a.- Canvi d'ús de la construcció .

b.- Augment deis valors de les sobrecárregues d'ús amb el pas del temps .

2 .- Disminució de la resisténcia de ¡'estructura per:

60

a.- Degradació deis materials components amb el pas del temps, per en-velliment o per causes externes a la bigueta .

b.- Existéncia de defectes de projecte o de construcció .

c.- Accidents : foc, inundacions, etc .

Tipologia deis sistemes d'intervenció

Una vegada s'ha comprovat que un element presenta problemes de re-sisténcia, s'ha d'analitzar el seu reforgárrient i després estudiar les conse-qüéncies que aquest representa per a la resta de ('estructura .

Per a dissenyar el reforgament es poden augmentar les dimensions resistentsde la pega o disminuir la magnitud deis esforgos que la sol .liciten .

Per exemple, si hi ha un element en el qué la secció més desfavorable estáal límit de la capacitat resistent, es pot actuar de les maneres següents:

Augmentar ¡'área de la secció, o sigui, les seves característiques geométri-ques (inércia, módul resistent de la pega, radi de gir, etc.), o bé reduir la Ilumde la pega i la magnitud de les sol .licitacions . Encara que aixó no sempre escert perqué, en el cas de I'esforg axial de tracció, la Ilum no influeix i, en el casde I'esforg tallant produft per una forga puntual, la reducció de la Ilum produeix,fins i tot, un augment del mateix esforg, segons el cas.

En general, el procediment més recomanable económicament per a un reforg,és de disminuir la Ilum deis elements peró, a vegades, és molt difícil de poder-lo aplicar, perqué normalment en els projectes ja s'han adoptat les Ilums méspetites possibles, compatibles amb la funcionalitat prevista per a la construcció .

Segons el que s'acaba de dir, les operacions d'intervencions es poden clas-sificar en :

" Disminuir la magnitud de les sol .licitacions, tot introduint limitacionsde I'ús,

" Reforgament de seccions, amb xapes, perfils, etc ." Variació del disseny arquitectónic i estructural .

Disminució de la magnitud de les sol-licitacions

Aquest tipus d'operacions no representa cap problema especial, ja que es potdur a terme independentment de ('estructura per reforgar .

Com a casos típics hi ha I'apuntalament d'una biga, aplicable a totes les pecessol .licitades a flexió, i I'estintolament d'un pilar, com exemple d'una pega sol.¡¡-citada a compressió . En qualsevol cas, perú, són sistemes provisionals per afer front a una intervenció d'urgéncia .

La col .locació de jous o bigues travesseres, si el sistema estructural existentho permet, resulta un tipus d'intervenció factible i económica en el cas de re-forgament de grans superfícies (peces, habitatges, plantes, etc.), on I'algáriaIliure de la planta permet aquest tipus d'actuació . En naus industrials, magat-zems i plantes baixes (locals), és una de les solucions més utilitzades .

4.4 Reforgament de biguetes metál-ligues

Les bigues són elements sol .licitats predominantment a moment flector i es-forg tallant . S'estudiará també el reforgament de les unions reblades, colladesi soldades, que necessiten una atenció particular.

L'addició de platines o perfils a les peces per reforgar és el sistema més uti-litzat per a perfils laminats : la facilitat de connexió entre les peces existents iles noves mitjangant la soldadura o els cargols, permet de simplificar aques-ta actuació que, en altres tipus estructurals és molt conflictiva .

La utilització del mateix material per a fer el reforg és, sens dubte, el milloravantatge de ('estructura metál .lica .

Abans de fer el reforgament d'una biga col .locant-hi platines, s'ha d'assegu-rar la neteja de la superficie damunt de la qual es vol col .locar I'element nou .Un cop col .locat, el conjunt s'ha de netejar i pintar.

La capa d'emprimació i la pintura de les superfícies ha de ser objecte d'unaatenció particular, i es recomana, com a mínim, una capa de mini i dues d'es-malt d'acabat .

En les bigues metál .liques hi ha dos elements diferenciats amb una missió re-sistent específica : les ales, que resisteixen predominantment el moment flec-tor, i les ánimes, que resisteixen I'esforg tallant .

Reforgament amb platines

En el cas del reforgament i segons la importáncia de I'increment d'un o altreesforg, caldrá augmentar la secció de les ales, de les ánimes, o ambdues .

Com que el reforgament de cadascun d'ells presenta problemes específics,s'estudiaran separadament .

o Reforgament de les ales

El métode més eficag és de col .locar platines a totes dues aletes, d'una lon-gitud suficient, i simétricament . Aquesta longitud és la teórica "L", calculadasegons I'esforg, més una longitud a cada costat, de I'ordre de I'amplária de laxapa, que tindrá com a missió I'ancoratge amb el perfil existent . En el cas debiguetes, és recomanable de prolongar el reforgament al Ilarg de tot el tramde la bigueta .

L

H-

N

1`z \

Aquest dibuix i molts deis següents procedeixen de ('obra : Curso de Rehabilitación . 5. La estructura, del COAM . Madrid, 1984 .

62

Si, per sobre de les biguetes, hi havia d'altres elements com paviments, te-rrats, o qualsevol altre element que faci inaccessible Paleta superior de la bi-gueta, - cas que acostuma a .ser freqüent en I'edificació -, i fos practicable finsa la part inferior de Paleta superior, es pot procedir tal com s'indica a conti-nuació :

El cas que es dóna amb més freqüéncia és que només sigui accessible Paletainferior del perfil i, si I'augment de la cárrega és petit o només necessita re-forgament per raons de deteriorament de la pega (oxidació), la solució és afe-gir només una platina inferior.

Si el reforgament s'hagués de fer per massa deformació de la pega, la solu-ció és afegir un perfil, generalment una T, per a augmentar la rigidesa de lapega .

En cas que el tipus d'acer no sigui soldable, els métodes són similars, amb ladiferéncia que el reforgament aniria collat amb cargols .

Una altra possibilitat de reforgament és de substituir qualsevol element de lasecció del perfil per un altre element de més secció, sempre que la secció re-sidual sigui capag de resistir les cárregues existents al moment de realitzaraquesta operació o s'hagi estintolat préviament la bigueta .

63

" Reforgament de les ánimes

La forma més corrent de reforgar una bigueta a esforq tallant és d'afegir plan-xes del gruix necessari a I'ánima de la mateixa. L'óptim és afegir platines aambdós costats per tal de conservar la simetria .

De vegades és més cómode col .locar una planxa de doble gruix a un costat,perqué és més fácil d'accedir només a un costat i es redueix a la meitat la lon-gitud deis cordons de soldadura .

64

. iiiiiiiiiiiv

Si el material no fos soldable, és necessari que les dues cares de I'ánima si-guin accessibles, per a introduir-hi els cargols .

Una altra solució seria de convertir la biga de doble T en una capsa amb dueso tres ánimes, segons es col .loquin una o dues xapes a cada costat .

Aquesta solució té I'inconvenient que les unions, en els recolzaments, podenser difícils, perqué tapa les ánimes deis perfils originals i, si la biga está a laintempérie, té I'inconvenient addicional que s'han de fer estanques les cap-ses que no són accessibles per a poder-les pintar .

Qualsevol reforgament per a sol.licitacions a esforg tallant és una operació di-ficultosa que, en el cas de jásseres, pot ser rendible técnicament i económi-cament, peró no quan es tracta de biguetes d'un sostre . El millor, en aquestscasos, és de massissar els caps de les biguetes amb formigó fins que el con-

junt acer-formigó sigui capag de absorbir I'esforg tallant que sol .licita la biguetaen els seus extrems.

Si les ánimes resisteixen I'esforg tallant peró la seva esveltesa és excessiva,el reforgament es pot fer augmentant-ne el gruix, com en el cas anterior, o bécol .locant rigiditzadors . S'han de col .locar, preferentment, per un deis costats,pels mateixos motius citats anteriorment . Si la unió fos cargolada, totes duescares han de ser accessibles .

" Solució de bigueta mixta acer formigó

Un altre métode és de col .locar . per damunt de les biguetes i en contacte ambelles, una xapa de compressió de formigó, amb uns connectors que en farienuna biga mixta .

En el cas de jásseres sobre les quals recolza un sostre, aquesta operació espot fer amb relativa facilitat : s'han de treure els revoltons i col .locar els con-nectors entre les biguetes del sostre i formigonar el conjunt . En aquest cas,la capa de formigó ha de tenir el mateix gruix que el sostre .

Sección A.A

Sovedillas

Viguelas

65

" Reforgament de la secció amb un altre perfil

Un reforgament económic i molt eficaq, si la funcionalitat de la construcció hopermetia, és d'augmentar el canten de la biga mitjangant un perfil T, obtinguta partir d'un perfil en doble T, o armat amb planxes . Si el perfil no fos solda-ble, s'han d'utilitzar perfils en doble T per a poder realitzar la unió cargolada .

Si el perfil del canten no es pot augmentar, s'ha de col.locar una altra biguetaal costat de I'existent o bé una a cada costat, a fi de conservar el pla d'actua-ció de la cárrega, que substitueixi funcionalment totes o una part de les pres-tacions de la bigueta existent . En aquest cas, s'ha de comprovar que el con-junt sigui capag de resistir I'increment la cárrega, i que les biguetes tinguinuna rigidesa, similar entre elles i suficient entre totes, per a absorbir la fletxa,si fos el cas .

Reforgament de les unions

66

Cal insistir en el fet que aquest tema no és I'objectiu de la publicació, ja quela major part de vegades les biguetes recolzen en parets d'obra de fábrica .

" Reforgament d'unions reblades o cargolades

Malgrat tot, en el cas d'unions reblades o cargolades, el métode més senzillés de substituir els reblons o els cargols ordinaris per cargols d'alta resistén-cia del mateix diámetre .

Aquest métode és aplicable sempre que I'augment de la cárrega pugui ser ab-sorbit pel material base i pels cargols d'alta resisténcia .

Si aquesta cárrega fos superior a I'admissible, es pot col .locar un cargo¡ dediámetre major, o bé augmentar el nombre de cargols, sempre que es com-pleixi la normativa pel que fa a la separació entre forats .

Quan es realitzi aquest reforgament, s'ha de prendre la precaució de fer-lo es-glaonadament, per tal que, en tot moment, la unió pugui transmetre els es-forgos existents, fora del cas que s'estintolés ('estructura per a descarregar launió mentre duri el muntatge.

Si Pacer és soldable, es pot reforgar la unió mitjangant cordons de soldadura .En aquest cas, els reblons i cargols resisteixen les cárregues aplicades en elmoment del reforgament, i les cárregues aplicades més tard es transmetranen la unió mitjangant la soldadura.

" Reforgament d'unions soldades

En el cas normal que es tracti de cordons de soldadura en angle, els méto-des de reforgament habituals són augmentar la longitud del cordó o el gruixdel col¡ de soldadura, tenint en compte les limitacions que estableixen les nor-mes MV103-72 i MV104-66

En el cas d'unions de biguetes amb un suport també metál .lic en els extrems,es pot efectuar el reforgament de la mateixa manera que en les unions car-golades, augmentant el canten de ('ánima per sota de Pala inferior i unint-la alsuport mitjangant una ménsula.

67

Una altra solució fóra d'augmentar la longitud de cordó de soldadura variantel comportament de la unió (d'articulació a semiencastament), sempre queI'element de suport ho permeti .

En els cordons de soldadura per testa, de penetració total, el reforgament noté sentit, ja que el problema rau en la incapacitat de la mateixa pega on hi hael cordó .

En alguns casos, quan les unions són molt accessibles, pot tenir algun avan-tatge fer el reforg del nus mitjangant cargols d'alta resisténcia, i així poder es-talviar de portar els aparells necessaris per a fer la soldadura a I'obra .

4 .5 . Altres perfils i materials

Tot i que no és normal, s'ha trobat un cert nombre d'edificis constru'its amb bi-guetes procedents del rails de tramvia i de tren .

En aquests casos será necessari analitzar el tipus d'acer per tal de saber-ne laresisténcia i, sobretot, la soldabilitat, en el ces que fos necessari de reforgar-lo .

S'adjunta un promptuari amb les característiques geométriques i mecániquesd'aquests tipus de perfils .

" Pilars de fosa

CARRILES

Tampoc no és objecte d'aquesta publicació el parlar de la fosa en estructuresd'edificació, peró la poca bibliografia que hi ha sobre el particular és un motiuper incloure aquest petit apartat.

No és normal de trobar biguetes de ferro fos en les estructures d'edificació, isi que ho és més de trobar-hi jásseres armades (fetes amb perfils), encaraque també són molt rares . En canvi, és corrent de trobar pilars de fosa en elsedificis de finals de segle passat i principis d'aquest .

També es poden trobar elements especials fets de fosa, com és ara, baranes,quioscs, etc .

68

dachara Anchura Espesor PESO MÓDULO

FORMA Alt¢rade de la del

SECCIÓR p or metroMOMERiO de resistencia

de losla base caber¿ nervio - lineal d e inercia

a la Eeaibn

carrilesmm . mm, mm, MM . mMa silog . I n

50 40 20 4 560 4,5 0,000000 203 0,00000747óa

82 78 43 10 2169 17 0,000 002 25 0,0000548

La fosa és un material que resisteix bé la compressió, peró no tan bé la trac-ció . És un material frágil perqué és sensible a la fatiga .

Els típics pilars de fosa normalment estan sotmesos a sol .licitacions de com-pressió, i gairebé mai no tenen problemes de patologia . Per tant, poden serelements per rehabilitar.

Quan hi ha una fissura o esquerda es pot reparar amb una certa facilitat de lamanera següent :

" Sha de sanejar I'esquerda amb pedra i arrodonir-ne el co-mengament .

" El reblert de I'esquerda es fa amb eléctrodes de níquel, escal-fant préviament la zona i seguint sempre les instruccions del fa-bricant &eléctrodes .

S'adjunten unes taules de les característiques geométriques més normalsd'aquest tipus de perfils .

COLUMNAS FUNDIDAS 11 )i

,l

�.,.,.,_.....~ .

Columnas de sección circular

(1)

La fórmula para el cálculo es P=

F K1 X

FL Zen que ot= 0,0002 y K=250k para

otJ

ot

FL2la tracción y K=5001: para la compresión . Si resulta

>3 se sustituye elJ

coeficiente 500 por el correspondiente á la tracción 250.

69

SecciónPeso Toneladaz, soportadas por una columna de una

Íllam ES per altura de Xetros :AletropQS)i -.

ll ~ -2,50 2,75 3,00 13,25 3,50 3,75 14,00 4,50 5,00 15,50

mm 111111 Filo

80 12 18,6 4,1 3, f1 3,2 2,9 2,0 1,7 1,5 1,1 0,9 0,714 21,0 4,5 4,0 3,3 2,7 2,2 1,8 1,6 1,2 0,9 0,8

90 12 21,3 5,6 5,0 4,4 4,0 3,4 -2,8 2,4 1,8 1,4 1,114 211,2 6,2 5,5 4,9 4,4 3,7 3,0 2,5 1,9 1,3 1,216 27,0 6,8 6,0 5,3 4,7 3,8 3,2 2,7 2,0 1,6 1,2

100 12 24,1 7,3 6,6 5,9 5,3 4,8 ; 4,3 3,7 2,7 2,1 1,614 27,4 8,2 7,3 6,5 5,9 5,3 4,8 4,0 ' 2,9 2,2 1,816 30,6 8,9 8,0 7,1 6,4 5,7 5,1 4,2 3,1 2,4 1,918 33,6 9,6 8,5 7,6 6,8 6,1 3,2 4,4 3,2 2,5 1,9

110 d2 26,8 9,1 8,2 7,5 6,8 6,1 5,6 5,1 4,0 3,0 2,314 30,6 10,2 9,2 8,4 7, ti 6,8 6,2 5,7 4,3 3,2 2,516 34,2 11,2 10,1 9,1 8,3 1,5 6,8 6,2 4,6 3,5 2,718 37,7 12,2 10,9 9,9 8,9 8,1 7,3 6,7 4,8 3,6 2,9

120 14 33,8 12,4 11,3 10,3 9,4 8,6 7,8 7,2 6,1 4,7 3,616 37,9 13,R 12,5 11,4 10,4 9,5 8,6 7,9 6,7 5,0 3,918 41,8 14,9 13,5 12,3 11,1 10,2 9,3 8,5 7,1 5,3 4,120 45,5 16,0 14,5 13,2 11,9 10,9 9,9 9,.0 7,4 5,5 4,3

130 14 31,0 t4,7 13,5 12,3 11,4 10,4 9,6 8,8 7,5 6,5 4,916 41,5 16,4 15,0 13,8 12,6 11,6 10,7 9,8 8,5 7,2 5,418 45,9 17,9 111,3 14,9 13,7 12,5 11,5 10,6 9,0 7,5 5,820 50,1 19,2 17,6 16,0 14,7 13,5 12,4 11,3 9,6 7,9 6,0

Columnas (le sección circular

Columnas 110 sección circular

sección

Día.ES'

PesoIlo1letro

Toneladas soportadas por una columna de unaaltura de Metros :

Dp¢S¢r

1:iw2,50 2,75 3,00 3,25 3,51) 3,75 4,011 4,50 5,a) 5,50

140 14 110,2 17,1 15,8 14,6 13.5 12,5 11,5 10,6 9,1 7,9 6,816 45,2 19,0 17,13 16,3 15 1 0 I'.1,s 12,8 11,8 10,2 8,8 7,518 SU,0 20,8 1'.1,1 17,7 113,3 IL,O 1:1,9 12 1 8 11,0 9,5 7,820 55,7 22,5 20,7 111,2 17,6 1G,2 1 "21,0 IJ,B 11,8 10,'2 8,3

150 18 48,0 221,8 20,2 18,3 17,5 113,2 15,0 14,0 12,1 10,5 9,218 54,1 23,0 22,7 21),6 111,1 17,8 10,5 15�l 13,2 11,5 10,020 59,2 25,9 24,1 _2,4 213,8 111,2 17,8 16,5 14,3 12,11 10,822 (11 ;2 27,9 25,8 24,11 -22,2 20,5 17,0 17,7 15,2 13,2 11,52

11 08 1 0 ^_9,5 27,3 25,3 23,3 21 ,6 331,0 18,5 16,11 13,8 12,0

IG(1 11 ; 52,5 21,5 23,0 21,5 "10,1 18,8 17,5 '11!,11 14,3 12,5 11,018 58, "2 27,11 2:-0 , 2 'J ,G 22,0 20,11 11), 1 17,5 15,11 13,G 12,1120 63,8 29,3 27,5 25,8 23,8 2-2,3 20,7 10,3 16,8 14,7 12,8

0,2 31,5 29,5 7,5 25,11 23,8 22,1 20,6 17,1) 15,11 13,724 74,3 33,0 31,5 29,2 27,2 25,2 23,5 21,8 19,13 16,5 14,5

170 16 56,1 27,; . 25,0 24,3 22,5 21,4 20,0 18,8 16,6 14,6 12,018 132,5 30,2 28,4 26,7 25 .0 23 .5 12,0 20,6 18,1 15,11 14,120 68,3 32,8 30,8 28,0 27,1 .,,3 23,7 22,2 1!1,5 17,1 15,122 "4,'2 35,3 33,1 31,0 29,1 25,4 23,7 20,8 18,3 16,124 79,8 37,7 355,3 33,0 30,:1 28,§ 27,0 25,2 .2,0 19,3 17,0

180 16 51.1,7 30,2 ".8,f, 7,1 25,5 24,1 22,7 21,3 19,0 16,8 1 .1,918 66,4 33,3 31 .5 211,8 'n9,0 26,4 21,8 28,1 211,7 18,3 111,32022

- ,1379,2

36,639,3

34,1137,1

3 -2,735,1

313,833,0

28,931,0

-2I~,2

,,627,4 24,2

20,121,4

17,019,0

24 85,3 42,0 39,6 37,3 35,0 32,9 30,9 29,0 25,6 22,6 20,0

190 111 63,4 33,0 31,4 20,8 28,:3 26,7 25,3 23,0 21,4 19,0 17,018 711,5 363,1 34,5 32,7 30,9 29,3 27,6 26,1 23,3 e0,7 18,320 77,4 fl9,9 37,9 3:,,9 SA,o 32,1 311,3 28,6 25,3 2^_,7 20,3R2 8S ,'2 43 .0 40,8 38,5 96,5 34,55 32,:, 30,7 27,2 25,1 21,624 90,8 46,3 43,9 41,6 39,3 37,2 35,1 33 .1 29,3 26,0 23,3

Seción11,,5 Toneladas soportadas por una columna de una

DialoEg n°I'iclrn

altura de Metros :¢S01

Kilo21 50 2,75 3,00 3,25 3,50 3,75 1,0() 4,50 5,00 x,50

2C0 18 74 .6 39,6 37,8 35,9 35,2 3-2,4 :30,8 -1111,1 26,1 2:3,4 21,0213 8'2,11 5:3,5 41,5 30,5 37,5 :15,6 1:3,8 32,11 28,7 2"3,7 43,12'2 89,2 56," 14,0 42 .4 110,2 38 1 '1 36,2 34 .2 30,5 '27, :3 21,5'29 96,2 513,13 48,'2 43 ..1 41,1 30,0 :36,'9 3'2,111 29,3 20,4211 103,11 53,6 51,0 48,5 45,9 43,3 -41,1 38,8 34,7 30,8 27,028 100,7 ,7 .0 :,5,8 51,1; 49,9 46,1 43,7 41,3 36,11 38,8 29,530 11G,1 513,0 :ni,11 53,8 50,9 LS,2 45,5 42,0 38,3 35,1 30,4

210 18 78,7 52,1; 40,7 38,9 37,0 35,3 33,6 31,8 28,7 25,8 23,320 81 ;,6 AU,B 14,8 42,7 110,7 88,8 30,7 35,0 31,5 28,4 25,7

Y49"5,2 511,9 48,7 411,5 411,3 42,2 40,1 38,1 34,3 30,9 27,13

26101,6I1Y1,6

.`14,458,3

522,055,8

49,05:3,2

47,150 1 7

411, 19.48,1

42,045,7

40,443,3

36,338,9

32,735,0

29,331,4

28 111',,1 e.? 58,8 55,9 53,2 .'p1,4 47,9 45,3 40,7 30, :1 32,7313 tY;t,0 tw �

462,2 50,2 5G .3 58,4 50,7 48,0 43,1 88,5 34,6

220 18 82,8 46,1 44,5 42,0 40,8 38,9 37,2 35,5 3'1,2 '=),2 26,6'110 91,1 5() , :i 48,3 46,3 41,1 42,2 40,2 98,3 34,7 31,5 28,-722 90,2 54,7 52,5 50,3 48,0 46,0 43,8 41,7 37,8 34,2 30,924 107,2 58,5 56,0 53,7 51,1 58,8 46,4 44,2 311,9 311 .1 32,520 114,0 62,8 60,1 " - 54,8 0""- .3 49,8 47,4 42,8 38,7 31,998 122,5 86,11 04,0 61,3 58,5 55 .7 53,0 50,4 45,6 41,2 37,2311 129,5 70,2 67,2 61,1 61,1 58,2 55,3 2, 47 .3 42,6 38,5

2:50 18 86,11 48,9 47,1 45,3 43,4 41,0 39,8 38,0 34,7 31,5 28,1213 95,6 53,8 51,8 49,9 47,7 455,8 43,8 41,8 38,1 34,7 31,512 104,3 `8,7 50,5 55,4 52,1 49,9 47,7 45,6 41,6 37,8 34,424 112,6 62,7 60,4 57,9 55,4 53,0 50,6 48,3 43,8 30,8 38,226 120,8 67,3 01,8 62,1 50,5 56,8 55,3 51,8 41,0 42,6 38,828 1'28,8 71,8 69,1 66,3 63,4 60,6 57,!1 55,3 50,3 45,5 41,430 136,7 75,1 72,4 69,4 66,2 03,3 60,3 57,5 52,0 47,1 42,6

240 Ho 109,2 57,6 55,7 53,6 51,7 49,6 47,7 45,1 41,9 38,1 35,122 109,3 62,1 60,13 57,7 55,5 53,2 50,9 48,8 44,6 40,7 37,121 118,1 07,1 07,8 8'?,4 50,9 57,5 55,1 2,8 48,2 41,0 40,126 1'26 .7 "'2,13 69,6 66,9 64,3 61,7 59,9 50,6 51,7 47,2 43,028 135,2 76,8 74,2 71,1 68,6 65,8 13,0 60,4 55,2 50,1 45,9313 143.5 11 77,8 74,8 71,8 68,7 65,7 62,7 57,2 52,0 47,3

d

3

Columnas de sección circular

Columnas de sección cuadrada

SeoiónToneladas soportadas por una columna de una

ODES . por

Hetro

Peso1 altura de Xetros :

QCSOr

1S 1 3,45mm mm Sllu 2,50 2 ,75

13,00 0,50 3,75 4,00 4,50 5,(q i 5,60

250 2226

114,31 66,31 61,1 1 62,1, 59,9 57,5 55,5,11

53, ;3 49,01 45,11 41,330

132,711.̂1,311

70,3 1" 73,786,4 83,5

71,01 6,9,4 65,7 63 60,6 55,4' 50,0 ; 10,534 11,7,311 95,0 01,8

80,4188,41

77,585,9

- 4,4 71,578 7-5,71

618,61 69,868,3

57,6 :61 ,3 1

52,756,8

1 22

81,41

i260

I3o2s

120140

70 68

a179

i 6576

6374

6171

59118

5766

5"61

-18 41158 91 88 85

8_ 79 78 73 67

50ú2 57

34 175 10l 1 98 95 91 88 85I

81 75 89 63

270 22 125 73 "1 69 87 65 62 GO 56 59 A826 14.1 85 83 87 '6 75 73 70 65 6,1 5,130 181 96 93 90 87 84 81 78 72 66 6134 183 107 f0A 100 97 94 90 87 80 74 68

280 ( 22 130 "7 I 75 73 71 69 66 64 60 56 5126

11,90

1,88 85 83 80 77 75 09 65 6030 17t 101 95 9 1 89 86 83 77 71 6634 191 113 110 lo(; 103 99 96 93 RG 711 73

2110 22 13.5 81 I 79 77 75 73 Í 70 68 61 60 5526 157 94 9,2 90 87 85 82 80 "4 69 6430 178 106 103 100 98 94 91 88 82 "6 7134 400 t19 115

I112 109 105 102 98 92 8,5 79

3N Vo 12 ,1 -¡S 6 14 72 70 89 lió ü'_I

58 551 24 151 92 90 88 86 83 si "9 74 6928 474 105 102 (10 97 94 91 88 83 77 ó

1 82 190 118 115 112 109 106 103 99 93 87 813640

?17 131 1'2814E 1138

1441,21 117 111 110 103 t)6 891437 131 130 196 122 116 1 lo f0°_ 94

320 120 137 84 83I

81 79 77 75 73 69 65 61Y4 162 100 98 96 93 01 89 86 8129 187 115 113 110 108 105 109 99 OA 88 8332 91o 128 145 12: 119 116 113 109 103 911 tq86 433 14 . 130 186 13? 1 ?9 125 121 114 107 fUJ40 1155 1 150 i 152

i

149 145 141 137 133 125 117 ¡lo

SecciónPeso fl Toneladas soportadas par una columna de una

ES.par

~~altura de Metros :

Lado ~ Í metro-IPoS0r

1 3,15 13,75

-__--

2,50 2,75 3,00 3, :A 4,00 4,50 5,00 5,50

14 35 I 3 ,210016 R9

12,113,3

11,012,0

10,011,0

9,09,8

8,.28,9 8,1

f.,,87,4

5,5 4,15,8 : 4,4 3,4

18'

43l14,3 13 .0 12,0 10,6 9,6 8,7 7,9

1

6,0 ; 4,5i

3,5

110 14 39

II¡

15,0 13,7 12,5 11,5 10,5 9,(1 8,R ", G,1 4,7¡10 41 16,5 15,1 14,0 1'3,6 11,5 10,5 9,7 8,4 I 6,0 5,11R

i4R 18,0 10,3 15,0

I13,6 1?,4 11,4 10,4

1

8,8 6,9 5,3

120 1 10i)

49 20,0 19,9 17,0 15,6 14,3 13,2 12,°_ 10,5 1 0,0 7,818 54 21,6 20,0 18,3 16,8 15,5 14,2 13,1 11,2 '1,7 7,720 58 23,^_ 21,3 19,6 18,0 16,6 15,2 14,0 11,9 10,2 8,0

130 iG 53 23,4 21,7 20,1 1820

,7 17,4 16,1 15,01

19,9 11?, 9,818 ',9 25,4 23,5 22 ,0 ,2 18,7 17,3 16 ,1 13,9 12,0 10,5

I20

i

64 27,5 125,5 23,61I

21,8 30,2 18,7 17,3 1 15,0 n 12,9Í

11,3

140 1G 58 27,0 2L,2 23,6 j 22,0 20,6 19,°_ 17,9 ¡ 15,6 13,7 12,118 fi4 29,5 27,6 26,0 24,1 22,5 20,9 19,5 17,0 14,8 t3,120

I70 31,7 29,7 Y,6 25,7 28,9 n?,3 20,7 18,0 15,7 13,8

150 16 63 30,1 28,1 27,0 25,3 23,7 22,2 20,8 18,4 l6,°_ 14,318 09 33,3 31,4 1 29,5 27,6 es 9 41,9 23,7 2J,0 17 ,G 15,620 7G :36,2 34,0 32,0 30,0 28,0 ?6,°. 24,5 21,5 18,9 16,111 22 8^_ 39,0 36,5 34,1 32,0 30,0 47,9 26,1 24,9 20,4 17,724 88 41,7 39,2 36,7 34,4 3°_,? 30,0 28,1 ?1 ,6 21,7 19,0

160 16 61 34,0 32,0 30,3 28,6 26,9 25,4 23,9 21,2 18,8 16,718 14 37,5 35,5 33,8 31,7 29,8 28,1 48,5 93,5 20,8 18,5

' 20 83 . 40,8 38,5 38,4 34,8 32,3 80,4 28,6 25,3 22,4 19,922 89 43,7 41,3 39,0 36,7 34,5 32,4 30,5 47,0 23,8 41,121 95 41,0 41,4 42,0 99,4 37,1 34,9 3?,8 129,0 25,6 44,7

170 f018

,280

37,841,2

80,n39,3

30,037,3

32,2i30,6 49,0 ^',4

=;),924,5 21,9 19,6

ii 95,3 33,4 31,6 ^_6,7 43,7 ;

ANNEX 1

I-Tipologies de sostres amb biguetes metál-liques

A continuació es fa un petit recull deis tipus de sostres que, al Ilarg del temps,han estat construíts amb biguetes metál .liques .

Les biguetes utilitzades generalment per a la construcció de sostres metál.licssón del tipus IPN i també biguetes compostes per angulars i planxes . La distán-cia entre eixos varia normalment de 0,50 a 1,00 m en edificis d'habitatges, peró,com a terme mitjá, estan separades de 0,70 a 0,80 m . Aquesta separació éssegons les cárregues per suportar i el tipus d'entrebigat que han de rebre.

En construccions antigues, també es poden trobar "carrils vells" anomenats de"doble fong", (vegeu el dibuix), utilitzats com a biguetes per a fer sostres de pe-tites Ilums . Tenen un cantell petit, de 13 cm, i un gran pes propi . Unes altres sec-cions utilitzades són els "ferros Zorés", en qué les ales i el cap de la secció erenmés gruixuts que els costats, i anaven bé per a recolzar els cassetons.

carrils vells

bigueta de "ferro Zorés"

Per a travar les biguetes s'empraven diferents métodes, segons el sistemad'entrebigat amb qué s'omplia I'espai entre elles . Tot seguit es fa referéncia aalguns d'aquests tipus :

" Revoltó in situ : cerámic, de morter o de guix" Revoltó prefabricat : cerámic, de morter, de guix o metál .lic .

" Sostres de guixots i guix : S'utilitzaven forga sovint ; la separació de les bi-guetes era de 0,75 m i s'unien, de metre en metre, amb traves de ferro de sec-ció quadrada de 14 o 16 mm, anomenades quadrats, amb els extrems del sos-tre en forma de ganxo per a fixar les biguetes . Les traves suporten dos o tresquadrats longitudinals de 7 a 11 mm de gruix, col .locats paral .lelament a lesbiguetes, separats 20 cm, com a máxim, aquests treballen com a trava del sos-tre, ja que el guix s'agafa molt bé a les seves cares rugoses i I'óxid de la sevasuperficie ajuda també a I'adheréncia .

Per a fer un sostre de guixots i guix era necessari encofrar el sostre, es tira-va el guix entre les biguetes amb guixots, i després una altra capa de guix ambforma de cassetó invertit, (vegeu el dibuix) . Per a evitar la dilatació que es pro-du'ia sobre els murs quan el guix s'assecava, es deixava sense acabar el sos-tre de I'últim tram, al costat de la paret, fins que tota la massa havia endurit,després, quan s'acabava, s'afegia la petita quantitat de guix de reblert que fal-tava i que era menyspreable .

j

75

Quan el sostre de biguetes metál .liques havia de rebre directáment un pavi-ment a sobre, s'enrasava amb-les biguetes per la part de sobre, i s'anome-nava sostre massís .

" Sostres de revoltons de guix

La trava també es feia amb ferros plans, agafats a I'ánima amb cargols ; ambferros quadrats recofzats a les ales de les biguetes, amb perfils petits, etc .

" Sostres amb revoltons de morter

Els sostres amb I'entrebigat de revoltons de morter es feien massissos, gai-rebé sempre, i amb un paviment de ciment a sobre. La travada es feia comen el sostre anterior, o bé amb perns col .locats cada metre . El sostre de mor-ter té I'inconvenient que es pren més lentament que el de guix, si bé, amb eltemps, és més refractar¡ a la humitat .

Aquests revoltons es fabricaven foradats i, per tant, eren més Ileugers . De ve-gades es constru'ien de tal manera que Pala inferior de la bigueta quedava a'i-¡lada perqué es pogués dilatar Iliurement .

" Sostres amb revoltons de peces cerámiques prefabricades

Aquest procediment oferia diferents tipologies:

Sostres de peces amb forats longitudinals que poden ser corbades, com enel sistema Perriére, o planes .

76

Sostres de peces amb forats transversals : Sistema Perriére . Són grans pecesforadades, de longitud igual a la distáncia entre eixos de les biguetes i de 8cm d'alQária, les cares per on s'ajunten les peces són inclinades o en bisell,per a facilitar la penetració del morter entre peces .

Dues de les tipologies més utilitzades d'aquest métode són el sistema Verdieri el Cartaux (vegeu eis dibuixos) .

FIMI

Sostre Verdier

Sostre Cartaux

També hi ha tot un grup de tipologies que no es poden incloure entre les an-teriors, com són els sostres Mantel et Bosc, que poden ser de tres peces, odobles, de vuit peces, que formen terra i cel ras a la vegada (vegeu el dibuix) .En tots els casos, la bigueta queda oculta pel sostre, i així queda afllat el ferrodel guix i s'evita Paparició de taques d'óxid en cas d'humitats .

El sostre Rougeault et Cie . está format per peces de fang cuit de secció rec-tangular que oculten tota la superficie de les biguetes situades sota Pala su-perior, i per peces transversais que recolzen en les primeres . Finalment, hi hael sistema Müller de peces corbades.

Sostre Rougeault i Cie .

Sostre Müller

77

" Sostres de revoltons cerámics fets a I'obra

Aquest sostres s'utilitzaven per a suportar cárregues considerables. Es feienamb totxo ordinari foradat disposat amb els forats en sentit horitzontal, o béamb totxo massís. El cantell varia segons les Ilums del tram i les cárreguesper suportar.

m®ae ®éeme®,® 0111,:4

La difusió d'aquest tipus de sostre va donar motiu a la fabricació de totxosforadats especials, amb els quals es constru'ien cassetons lleugers amb I'in-tradós pla . Les peces d'imposta es disposaven de manera que cobrien lesales de les biguetes per la banda de sota a fi d'evitar que I'arrebossat de lesales caigués fácilment .

Les peces de ciment també podien ser foradades, d'algária igual que la deles biguetes, per a poder col .locar directament qualsevol paviment en el plasuperior. En el pla inferior s'omplien amb morter de ciment els petits foratscorresponents a les ales de les biguetes .

També s'utilitzaven peces corbades especials, com les que es representenmés endavant, que es col .locaven unides lateralment a les biguetes . Ambaquest sistema s'aconseguia una estructura Ileugera i resistent, amb pocgruix de reblert entre paviment i sostre .

Amb aquest tipus de totxos foradats la distáncia entre els eixos de les bigue-tes oscilava entre 0,60 i 1,00 m .

Sostres monolítics

S'anomenen així els que s'emmotllen a I'obra d'una sola pega . Són semblantsals actuals sostres unidireccionals de semibiguetes on coexisteixen elementsprefabricats i pastes abocades a I'obra .

Sostres de revoltons metál.lics

Amb aquest tipus de cassetons no es necessitava encofrat . Podien ser deplanxa ondulada o en forma d'arc . També s'utilitzaven plafons de fosa sem-blants a les peces de fang cuit, peró amb una resisténcia superior i un costconsiderable .

ANNEX 2

Suelo con bovedillas dello hueco de 11 cm de

Taules d'ajut al dimensionament i a la comprovació

o Pes propi deis diferents tipus de sostres

Per a facilitar la tasca de comprovació de sostres de biguetes metál .liques esdóna una taula amb el pes propi de diferents tipus de sostres de biguetesmetál .liques deis tipus esmentats a I'annex anterior .

SISTENLA DE CONSTRUCCIÓN

Peso propio de diversos suelos metálicos(según T. SEYRto)

A este peso hay que añadir, en cada caso, la sobrecarga

ladri-Piso . . . . . . . . . . . . . . .

ancho Durmientes . . . . . . . . .Bovedillas y enlucidoViguetas . . . . . . . . . . .

DETALLE DEL PESO

Kg por m2 de suelo

Suelo con forjado de barro co-piso . . . . . . . . . . . . . . .cido sistema Perriére

Durmiente.. . . . . . . .

2010

160lOa30

220 a2-10

2030

Forjado . . . . . . . . . . . . 81)Viguetas . . . . . . . . . . . 10a30

14()a 161)

PESOadmitido ge-neralmente:Iig por m= de

suelo

225 a245

150a17,5

Piso de encina, deSuelo de viguetas de hierro 5 mm . . . . . . . . .

Durinientes empotra-?.0

con riostras longitudinales y dos . . . . . . . . . . . . . . 30transversales, forjado de ye- Forjado y enlucido . . 170sones ycielo raso Riostras . . . . . . . . . . . .Viguetas . . . . . . . . . . . 10a30

235a255 250

Piso de encina . . . . . 20Suelo con bovedillas de ladriDurmientes y empo-

30llo ordinario de 11. . . . . . .cm de an- tramientos

Bovedillas de ladrillocho % y enlucido . . . . . . . 130I '%"iguetas . . . . . . . . . . . 10a30

240a260 275

Cuadro de los pesos que se deben admitir por metro cuadrado de pisoen los principales casos de la práctica (según E . Barberot) .

Cargas por metro cuadrado de piso de hierro y sobrecarga accidental(según Jolly y Jolly hijo).

Separación Pf.?0 AE1110 Po0 111.TN0 CUADRADOCARGA TOTAL

Espk"~ores POR METRO CUADRADO DE PISO

LOCALES alellLlsdre,jeé eje

de las Forjado Forjado De las Forjado Forjadode los lusos, vi ;selas . d1' lalvedilla> de bovedillasinvertidas . sitar. izo. sobrecargas . invertidas . mac iz o .

Pieza, ordinarias . cuartos. gn- k~ kg . kg . kg.

binetes, etc., de las casas. , 0, 35 :í O,aO 0 "70 á 0,`10 150 250 so á 10 0 280 350

Salones ordinarios, oficinas,despacbos. . . . . . . . . . 0,30 0.60:í0.7s 130 á 200 275 151) á 290 350 473

Grandes salones ú grandespiezas de recepc i ón . . . 11,150 :í 1 1,3.8 0" :10 :í 1!.70 1 .10 30() 280 á 300 450 600

Salas de reuniones v de asara-Ibleas. . . . . . . . , . . . . 11,35 3 0,40 0,111 a 0.0 1 200 300 300 500 600

Salas para grandes reunione5. 1),35 a 0.40 11, :15 á O,1;11 200__ :1 :)11 42 620 770

Almacenes para niercancíamvolalnüJosas, pero de locopeso . . . . . . . . . . . . . 0.3 5 á 1u 1 ) 11,41í á 11,70

--

,o á 7:1 1 :111 no á uo .í25 1i1r1

Almacenes liara mercancíaspesadas . . , . . . , . . . . .__

11 .40 ;1(1,,50 11, 11x 11,70 1,941 :101 1511() 780--

NNI

-

Docks y depósitos de mercan-cías volumLUuslls . , . . . . 0,40 0,501,0,70 -2110 :l .)o -1 :111 rkS0

I1,(yo)

Mercancías pesada, , . . . . . 0,40 á 0,4:1 0,31) á 0,40 34 N) I 400 J01) 1 .200 1 .3tA1

CARGA POR \IETRO CUADRADO

PISOS Pl'"OS CON FORJADO

LOCALESC14 P(>u .Aon DE resnsss DE LA DRILCns mi - ECos

' 11-o Szobre- Carga Pr "o Sobre- 'ILirp

del piso rarga . total . del piso'rarga . Iota¡ .

m. kg. k;;. kg . kg . kg . kg,

Cu. .rus urJliuu.riaa. , . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11.31) 375 75 3:10 22 :5 T6 3110

Pisos debajo l le la, armaduras, dormi-torios en todo, los pisos, gabinetes, . 11, :10 111 . íd . íd . íd . íd . íd .

Orandes edificiosSalones y piezas de recepción (e-pe-

Icialmente en los piso, :1 .11 y 4,") . .

'0.35 300 100 ( 400 245 los 3:711

purticalarrr.' Grandes alones y piezas de recepción I(especialmente en los pisos 1 O y 2.°) 0.35 320 130 4511 21 ;0 140 4011Almacenes y tiendas del piso lJajo, para

mercancías de poco peso . , , . , . 0,35 300 200 5101 24 :1 20.1 4:10

Oficinas, ,ala, ordinaria,. . . . . . . 0.30 27 :1 175 I 450 22.5 175 41)0Edijieios pliLli- balas or-linaria, para asambleas. . . . 0 .3:5 :100 200 Son 124 :1 205 450cus . . . . , ,

Salones p:tra.grandes reuniones. 0.40 :120 =180 1;011 20 290 550

També s'adjunta una taula de pesos propis de sostres amb biguetes metál .li-ques, que corresponen a la normativa en vigor : NBE AE-88 .

Viguetas metálicas y bovedillas de ladrillo

o Característiques mecániques deis acers emprats

A continuació es dóna una taula deis diferents materiais utilitzats en la cons-trucció d'estructures metál .liques d'edificis . En aquesta taula figuren les ten-sions adrrlissibles i les de ruptura (cárregues de trencament) amb eis seusmóduls d'elasticitat en kg/cm 2 . En eis coeficients de treball es diferencien eisvalors corresponents ais diferents esforgos ; per a la flexió, serveixen eis va-lors menors donats per a la tracció o la compressió .

En tractar-se de dades tretes de publicacions antigues, les tensions admissi-bles porten incorporades tant el coeficient de seguretat del material com eisd'execució i sol-licitació .

Hierro dulce fundido o acero . . .Hierro dulce . . . . . . . . . . . . . . .Hierro colado . . . . . .Fundición . . .

Acero . . . . . .Hierra .Fundición . . .

-Coeficientes de resistencia o esfuerzos admisibles pura latracción y compresión en kg/ctrn' .

MATERIAL

Trueción

-Mddulos de elasticidad Qor tracción o compresión,en kg/crn2 de diferentes materiales .

Hierro dulce . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Fundición blanca . . . . . . . . . . . . . . . . .Hierro colado . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

-Coeficienntes de rotura de diversos materiales en kg/cm° .

Material

I Tracción I Compreslón

. . . . . . 2.200.0002.150.0002.000.0001 .000 .000

. . . . .

6.000 a 7.500.. .

3.000 a 3.600. . .

1.000 a 1.500

Compreslón

1.((X) a 1 .91)

1 .000 a 1.2007.50 a 1.0911

750 a 1 .(NNJ2,50

5U0 a 800150 500

más que 7.0002.800 a 3.0006.000 a 10.000

85

Bovedilla PN (cm) kg/rn2

Bovedilla doble de rasilla 10 13016 17020 210

(2 x 3 + 1 = 7 cm) 24 250

Bovedilla triple de rasilla 16 20020 240

(3x3+2 =11 cm) 24 280

" Tensions admissibles deis diferents tipus d'acer

Aquestes tensions es dedueixen deis valors de resisténcia i especialment deislímits de proporcionalitat que, afectats per un coeficient de seguretat, fan re-feréncia a materials que avui no es troben en el mercat .

Cal fer una distinció entre cárregues estátiques i cárregues dinámiques .

Per a cárregues estátiques, es prenen els 2/3 del límit de proporciona¡ itat, d'onper a :

Ferro dol9

2/3x1600=1050 kg/cm2Acer dolp

2/3x2000=1350 kg/cm2Acer fos

2/3x2200=1450 kg/cm2Acer especial

2/3x2500=1600 kg/cm2

Per a cárregues dinámiques, la tensió admissible es pren com a 3/4 de la ten-sió anterior, i resulten valors de :

Com a tensió admissible per esforg tallant es recomana prendre els 4/5 de lestensions per compressió i per tracció, és a dir :

Per a cárregues estátiques :

Per a cárregues dinámiques :

Ferro dol9

3/4x1050= 800 kg/cm2Acer dolg

3/4x1350=1000 kg/cm2Acer fos

3/4x1450=1100 kg/cm2Acer especial

3/4x1600=1200 kg/cm 2

Ferro dol9

4/5x1050= 850 kg/cm 2Acer dolg

4/5x1350=1100 kg/cm2Acer fos

4/5x1450=1150 kg/cm 2Acer especial

4/5x1600=1300 kg/cm2

Ferro dol9

4/5x 800= 650 kg/cm2Acer dol9

4/5x1000=1100 kg/cm2Acer fos

4/5x1100= 900 kg/cm2Acer especial

4/5x1200=1000 kg/cm2

ANNEX 3

Taules per al reforgament de sostres amb biguetes metál.liques

A continuació i com ajut al projecte de reforgament estructural de sostres fetsamb biguetes metál .liques, s'adjunta una série de taules de comprovació deperfils i dimensionament de reforgos (platines o perfils T) per al cas més nor-mal de perfils laminats tipus IPN .

El coeficient de seguretat adoptat per a les sol .licitacions és d'1,5 .

Hi ha les taules següents:

" 6 taules de comprovació deis perfils IPN, per a una cárrega de 600 kp/m2 i

distáncia entre eixos de 60, 80 o 100 cm, amb limitació de fletxa o sense, a1/500 de la Ilum .

Deis resultats de les taules, es pot deduir la necessitat de reforgamentdel perfil .

" 6 taules de dimensionament de reforgos amb platines, per a una cárrega de600 kp/m2 i una distáncia entre eixos de 60, 80 o 100 cm, amb limitació de flet-xa o sense, a 1/500 de la Ilum .

Deis resultats de les taules, es pot deduir el tipus de platina que calguiutilitzar per al reforgament .

" 6 taules de dimensionament de reforgos amb perfil T, per a una cárrega de600 kp/m2 i una distáncia entre eixos de 60, 80 o 100 cm, amb limitació de flet-xa o sense, a 1/500 de la Ilum .

Deis resultats de les taules es pot deduir el tipus de perfil T que calguiutilitzar per al reforgament .

" 3 taules de dimensionament de reforgos amb perfils en forma de T inverti-da, per a una cárrega de 600 kp/m2 i distáncia entre eixos de 60, 80 i 100 cm .

Deis resultats de les taules es pot deduir el tipus de perfil en forma de Tinvertida que calgui utilitzar per al reforgament .

TAULA TIPUS DE PERFILS IPN I LLUMS QUE ES PODEN ASSOLIR SENSE REFORgARPER A Q = 600 KG/M2 AMB UNA DISTÁNCIA ENTRE EIXOS DE 60 CM . (coef . maj . cárre-gues 1 .5) .

LLUM 3 3 .5 4 4.5 5 5 .5 6IPN

80

100

120

140

160

180

200

NOTA: " NO ES POT ASSOLIR LA LLUM- ES POT ASSOLIR LA LLUM

TAULA TIPUS DE PERFILS IPN I LLUMS QUE ES PODEN ASSOLIR SENSE REFORQARPER A Q = 600 KG/M2AMB UNA DISTANCIA ENTRE EIXOS DE 60 CM, I UNA FLETXA MÁ-XIMA DE 1/500 DE LA LLUM. (coef . maj . cárregues 1 .5) .

LLUM 3 3.5 4 4.5 5 5 .5 6IPN

80

100

120

140

160

180

200

NOTA: * NO ES POT ASSOLIR LA LLUM- ES POT ASSOLIR LA LLUM

TAULA TIPUS DE PERFILS IPN I LLUMS QUE ES PODEN ASSOLIR SENSE REFORMARPER A Q = 600 KG/M' AMB UNA DISTáNCIA ENTRE EIXOS DE 80 CM . (coef . maj . cárre-gues 1 .5) .

LLUM 3 3 .5 4 4.5 5 5 .5 6IPN

80

100

120

140

160

180

200

NOTA : * NO ES POT ASSOLIR LA LLUM AMB EL PERFIL- ES POT ASSOLIR LA LLUM AMB EL PERFIL

TAULA TIPUS DE PERFILS IPN I LLUMS QUE ES PODEN ASSOLIR SENSE REFORgARPERA Q=600 KG/M2 AMB UNA DISTÁNCIA ENTRE EIXOS DE 80 CM, I UNA FLETXA MÁ-XIMA DE 1/500 DE LA LLUM . (coef . maj. cárregues 1 .5) .

LLUM 3 3.5 4 4.5 5 5.5 6IPN

80

100

120

140

160

180

200

NOTA: ' NO ES POT ASSOLIR LA LLUM AMB EL PERFIL- ES POT ASSOLIR LA LLUM AMB EL PERFIL

TAULA TIPUS DE PERFILS IPN I LLUMS QUE ES PODEN ASSOLIR SENSE REFORgARPER A Q = 600 KG/M2 AMB UNA DISTÁNCIA ENTRE EIXOS DE 100 CM . (coef . maj . cárre-gues 1 .5) .

LLUM 3 3.5 4 4.5 5 5.5 6IPN

92

80

100

120

140

160

180

200

NOTA : " NO ES POT ASSOLIR LA LLUM AMB EL PERFIL- ES POT ASSOLIR LA LLUM AMB EL PERFIL

TAULA TIPUS DE PERFILS IPN I LLUMS QUE ES PODEN ASSOLIR SENSE REFORgARPER A Q = 600 KG/M2 AMB UNA DISTÁNCIA ENTRE EIXOS DE 100 CM, I UNA FLETXAMÁXIMA DE 1/500 DE LA LLUM . (coef . maj . cárregues 1 .5) .

LLUM 3 3 .5 4 4 .5 5 5 .5 6IPN

80

100

120

140

160

180

200

NOTA : " NO ES POT ASSOLIR LA LLUM AMB EL PERFIL- ES POT ASSOLIR LA LLUM AMB EL PERFIL

TAULA TIPUS DE PERFILS IPN I LLUMS QUE ES PODEN ASSOLIR AMB REFORQ DEPLATINES TIPUS A, B, C PER A Q = 600 KG/M2 AMB UNA DISTÁNCIA ENTRE EIXOS DE60 CM . (coef . maj . cárregues 1 .5) .

LLUM 3 3.5 4 4.5IPN

80 +(C)

120

140

160

180

200

NOTA: " NO ES POT ASSOLIR LA LLUM AMB EL PERFIL- NO CAL REFORgAR EL PERFIL

PLATINES TIPUS (C) : PERA IPN 80 GRUIX 1 .0 CMTIPUS (C) : PER A IPN 100 GRUIX 1 .2 CMTIPUS (A) : PER A IPN 120 GRUIX 0.7 CMTIPUS (B) : PER A IPN 120 GRUIX 1 .2 CMTIPUS (A) : PER A IPN 140 GRUIX 0.8 CMTIPUS (B) : PER A IPN 140 GRUIX 1 .3 CMTIPUS (A) : PER A IPN 160 GRUIX 1 .0 CM

5 5.5 6

+(B)

+(B)

TAULA TIPUS DE PERFILS IPN I LLUMS QUE ES PODEN ASSOLIR AMB REFORQ DE PLA-TINES TIPUS A, B I C, PER A Q = 600 KG/M2 AMB UNA DISTÁNCIA ENTRE EIXOS DE 60CM I UNA FLETXA MÁXIMA DE 1/500 DE LA LLUM (coef . maj . cárregues 1 .5) .

NOTA: ' NO ES POT ASSOLIR LA LLUM AMB EL PERFIL- NO CAL REFORQAR EL PERFIL

PLATINES TIPUS (C) : PER A IPN 80 GRUIX 1 .0 CMTIPUS (C) : PER A IPN 100 GRUIX 1 .2 CMTIPUS (A) : PER A IPN 120 GRUIX 0.7 CMTIPUS (B) : PER A IPN 120 GRUIX 1 .2 CMTIPUS (A) : PER A IPN 140 GRUIX 0.8 CMTIPUS (B) : PER A IPN 140 GRUIX 1 .3 CMTIPUS (A) : PER A IPN 160 GRUIX 1 .0 CM

LLUMIPN

3 3.5 4 4 .5 5 5 .5 6

80

100

120 - +(B)

140 - - +(A)

160 - - - +(A) +(B)

180 +(A) +(C)

200 +(A)

TAULA TIPUS DE PERFILS IPN I LLUMS QUE ES PODEN ASSOLIR AMB REFORq DE PLA-TINES TIPUS A, B, C PER A Q = 600 KG/M' AMB UNA DISTÁNCIA ENTRE EIXOS DE 80CM . (coef . maj . cárregues 1 .5) .

LLUM 3 3 .5 4 4.5IPN

80

100

140

160

180

200

NOTA:

NO ES POT ASSOLIR LA LLUM AMB EL PERFIL- NO CAL REFORMAR EL PERFIL

PLATINES TIPUS (C) : PER A IPN 80

GRUIX 1 .0 CMTIPUS (C) : PER A IPN 100 GRUIX 1 .2 CMTIPUS (A) : PER A IPN 120 GRUIX 0 .7 CMTIPUS (B) : PER A IPN 120 GRUIX 1 .2 CMTIPUS (A) : PER A IPN 140 GRUIX 0.8 CMTIPUS (B) : PER A IPN 140 GRUIX 1 .3 CMTIPUS (A) : PER A IPN 160 GRUIX 1 .0 CM

5 5.5 6

+(A)

+(A)

TAULA TIPUS DE PERFILS IPN I LLUMS QUE ES PODEN ASSOLIR AMB REFOR(~ DEPLATINES TIPUS A, B I C, PER A Q = 600 KG/M2 AMB UNA DISTÁNCIA ENTRE EIXOS DE80 CM I UNA FLETXA MÁXIMA DE 1/500 DE LA LLUM (coef . maj . cárregues 1 .5) .

LLUM 3 3 .5 4 4.5IPN

80

100

120 +(A)

160 - - +(A) +(B)

180

200

NOTA:' NO ES POT ASSOLIR LA LLUM AMB EL PERFIL- NO CAL REFORgAR EL PERFIL

PLATINES TIPUS (C) : PER A IPN 80

GRUIX 1 .0 CMTIPUS (C) : PER A IPN 100 GRUIX 1 .2 CMTIPUS (A) : PER A IPN 120 GRUIX 0.7 CMTIPUS (B) : PER A IPN 120 GRUIX 1 .2 CMTIPUS (A) : PER A IPN 140 GRUIX 0 .8 CMTIPUS (B) : PER A IPN 140 GRUIX 1 .3 CMTIPUS (A) : PER A IPN 160 GRUIX 1 .0 CM

5

5 .5 6

TAULA TIPUS DE PERFILS IPN I LLUMS QUE ES PODEN ASSOLIR AMB REFORQ DEPLATINES TIPUS A, B, C PER A Q = 600 KG/MZ AMB UNA DISTÁNCIA ENTRE EIXOS DE100 CM . (coef . maj . cárregues 1 .5) .

LLUM 3 3 .5 4 4 .5IPN

80

100 +(B)

120

160

180

200

NOTA : * NO ES POT ASSOLIR LA LLUM AMB EL PERFILNO CAL REFORgAR EL PERFIL

PLATINES TIPUS (C) : PER A IPN 80

GRUIX 1 .0 CMTIPUS (C) : PER A IPN 100 GRUIX 1 .2 CMTIPUS (A) : PER A IPN 120 GRUIX 0 .7 CMTIPUS (B) : PER A IPN 120 GRUIX 1 .2 CMTIPUS (A) : PER A IPN 140 GRUIX 0.8 CMTIPUS (B) : PER A IPN 140 GRUIX 1 .3 CMTIPUS (A) : PER A IPN 160 GRUIX 1 .0 CM

5 5.5 6

+(A)

TAULA TIPUS DE PERFILS IPN I LLUMS QUE ES PODEN ASSOLIR AMB REFORq DE PLA-TINES TIPUS A, B I C, PER A Q = 600 KG/M2! AMB UNA DISTÁNCIA ENTRE EIXOS DE 100CM I UNA FLETXA MÁXIMA DE 1/500 DE LA LLUM (coef . maj . cárregues 1 .5) .

NOTA: " NO ES POT ASSOLIR LA LLUM AMB EL PERFIL- NO CAL REFORgAR EL PERFIL

PLATINES TIPUS (C) : PER A IPN 80

GRUIX 1 .0 CMTIPUS (C) : PER A IPN 100 GRUIX 1 .2 CMTIPUS (A) : PER A IPN 120 GRUIX 0.7 CMTIPUS (B) : PER A IPN 120 GRUIX 1 .2 CMTIPUS (A) : PER A IPN 140 GRUIX 0.8 CMTIPUS (B) : PER A IPN 140 GRUIX 1 .3 CMTIPUS (A) : PER A IPN 160 GRUIX 1 .0 CM

6LLUMIPN

3 3 .5 4 4 .5 5 5.5

80

100

120 +(B)

140 - +(B)

160 - - +(A)

180 - - - +(A) +(C)

200 +(A) +(B)

TAULA TIPUS DE PERFILS IPN I LLUMS QUE ES PODEN ASSOLIR AMB REFORq DEPERFILS (T) PER A Q = 600 KG/M,2 AMB UNA DISTÁNCIA ENTRE EIXOS DE 60 CM . (coef .maj . cárregues 1 .5) .

LLUM 3 3.5 4 4.5 5 5.5 6IPN

80 +(T40.5)

100

120

140

160

180

200

NOTA: * NO ES POT ASSOLIR LA LLUM AMB EL PERFIL- NO CAL REFORgAR EL PERFIL

TAULA TIPUS DE PERFILS IPN I LLUMS QUE ES PODEN ASSOLIR AMB REFORq DEPERFILS (T) PER A Q = 600 KG/MI? AMB UNA DISTÁNCIA ENTRE EIXOS DE 60 CM I UNAFLETXA MÁXIMA DE 1/500 DE LA LLUM (coef . maj . cárregues 1 .5) .

NOTA: " NO ES POT ASSOLIR LA LLUM AMB EL PERFIL- NO CAL REFORgAR EL PERFIL

LLUMIPN

3 3.5 4 4.5 5 5 .5 6

80

100

120 - +T40.5

140 - - +T40.5

160 - - - +T50.6 +T60.7

180 - - - - - +T60 .7 +T70 .8

200 +T70 .8

TAULA TIPUS DE PERFILS IPN I LLUMS QUE ES PODEN ASSOLIR AMB REFORq DEPERFILS (T) PER A Q = 600 KG/M2 AMB UNA DISTÁNCIA ENTRE EIXOS DE 80 CM . (coef .maj . cárregues 1 .5) .

NOTA: ' NO ES POT ASSOLIR LA LLUM AMB EL PERFIL- NO CAL REFORQAR EL PERFIL

LLUMIPN

3 3 .5 4 4.5 5 5 .5 6

80

100

120 - - +(T50.5)

140 - - - - +(T50.5)

160 - - - - - - +(T60.7)

180

200

TAULA TIPUS DE PERFILS IPN I LLUMS QUE ES PODEN ASSOLIR AMB REFORq DEPERFILS (T) PER A Q = 600 KG/MI? AMB UNA DISTÁNCIA ENTRE EIXOS DE 80 CM IUNA FLETXA MÁXIMA DE 1/500 DE LA LLUM (coef . maj . cárregues 1 .5) .

NOTA: * NO ES POT ASSOLIR LA LLUM AMB EL PERFIL- NO CAL REFORgAR EL PERFIL

LLUMIPN

3 3.5 4 4.5 5 5.5 6

80 * * * *

100 * * * * *

120 +T35 .5*

140 - +T40 .5 * * *

160 - - +T50.6 +T60.7

180 - - - - +T60 .7

200 - - - - - +T70.8 +T80.9

TAULA TIPUS DE PERFILS IPN I LLUMS QUE ES PODEN ASSOLIR AMB REFOR(~ DEPERFILS (T) PER A Q = 600 KG/M2 AMB UNA DISTÁNCIA ENTRE EIXOS DE 100 CM .(coef . maj . cárregues 1 .5) .

NOTA : * NO ES POT ASSOLIR LA LLUM AMB EL PERFIL- NO CAL REFORgAR EL PERFIL

LLUMIPN

3 3 .5 4 4.5 5 5 .5 6

80 *

100 * * * * * *

120 * * * * *

140 - - - +(T40 .5) *

160 - - - - - +(T60.7) *

180

200

TAULA TIPUS DE PERFILS IPN I LLUMS QUE ES PODEN ASSOLIR AMB REFORq DEPERFILS (T) PER A Q = 600 KG/M2! AMB UNA DISTÁNCIA ENTRE EIXOS DE 100 CM IUNA FLETXA MÁXIMA DE 1/500 DE LA LLUM (coef . maj . cárregues 1 .5) .

6

NOTA : ' NO ES POT ASSOLIR LA LLUM AMB EL PERFIL- NO CAL REFORQAR EL PERFIL

LLUMIPN

3 3.5 4 4 .5 5 5 .5

80

100

120

140 - +T50.5

160 - - +T50.6

180 - - - +T60 .7 +T70.8

200 - - - - +T70.8 +T80 .9

TAULA TIPUS DE PERFILS IPN I LLUMS QUE ES PODEN ASSOLIR AMB REFORq DEPERFILS (T) PER A Q=600 KG/MI AMB UNA DISTÁNCIA ENTRE EIXOS DE 60 CM. (coef .maj . cárregues 1 .5) .

NOTA: * NO ES POT ASSOLIR LA LLUM AMB EL PERFIL- NO CAL REFORgAR EL PERFIL

LLUMIPN

3 3.5 4 4.5 5 5 .5 6

80 +(T30 .3) +(T40.5)

100 - - +(T35 .4.5)

120 - - - - +(T40.5)

140 - - - - - - +(T40.5)

160

180

200

TAULA TIPUS DE PERFILS IPN I LLUMS QUE ES PODEN ASS.OLIR AMB REFORq DEPERFILS (T) PER A Q=600 KG/Mz AMB UNA DISTÁNCIA ENTRE EIXOS DE 80 CM . (coef .maj . cárregues 1 .5) .

NOTA: * NO ES POT ASSOLIR LA LLUM AMB EL PERFIL- NO CAL REFORQAR EL PERFIL

LLUMIPN

3 3 .5 4 4.5 5 5.5 6

80 +(T40.5) * * *

100 - +(T35.4.5) * *

120 - - +(T35 .4.5) *

140 - - - - +(T40.5) +T(50.6)

160 - - - - - - +(T50.6)

180

200

TAULA TIPUS DE PERFILS IPN I LLUMS QUE ES PODEN ASSOLIR AMB REFORq DEPERFILS (T) PER A Q=600 KG/MZ AMB UNA DISTÁNCIA ENTRE EIXOS DE100 CM . (coef.maj . cárregues 1 .5) .

NOTA: * NO ES POT ASSOLIR LA LLUM AMB EL PERFIL- NO CAL REFORQAR EL PERFIL

r

a

LLUMIPN

3 3.5 4 4.5 5 5.5 6

80

100 +(T30.4)

120 - - +(T40 .5)

140 - - - +(T40 .5) +T(50 .6)

160 - - - - - +(T50.6) +T(60.7)

180

200

Apéndix 4

NORMES UNERELACIONADES AMBELS MATERIALS IL'EXECUCIÓ DE LESESTRUCTURESMETAL.LIQUES

NORMES UNE RELACIONARES AMB ELS MATERIALS I L - EXECUCIÓ DELES ESTRUCTURES METÁL.LIQUES :

Ensayos

UNE 7-014 Determinación cuantitativa del carbono en los aceros empleados en la construcción .UNE 7-017 Determinación de la dureza en productos de acero por el método Brinell .UNE 7-019 Determinación cuantitativa del azufre en los aceros empleados en la construcción .UNE 7-027 Determinación cuantitativa del manganeso en los aceros empleados en la construcción .UNE 7-028 Determinación gravimétrica del silicio en los aceros y fundiciones .UNE 7-029 Determinación cuantitativa del fósforo en los aceros empleados en la construcción .UNE 7-246 Determinación de la resistencia a cizalladura de roblones y tornillos de acero .UNE 7-053 Ensayo de dureza en productos de acero por el método Rockwell .UNE 7-054 Determinación de la dureza de los productos de acero por el método Vickers .UNE 7-194 Ensayo de tracción de alambres de acero .UNE 7-195 Ensayo de doblado alternativo de alambres de acero .UNE 7-262 Ensayo de tracción para productos de acero .UNE 7-248 Determinación espectrofotocolorimétrica del fósforo en aceros y fundiciones .UNE 7-264 Conversión de alargamientos de acero .UNE 7-266 Ensayo de tracción de tubos de acero .UNE 7-278 Inspección de chapas por ultrasonidos .UNE 7-280 Determinación del tamaño de grano en aceros .UNE 7-282 Toma y preparación de muestras y probetas de productos de acero laminado y forjado .UNE 7-290 Ensayo de flexión por choque con probeta entallada de productos de acero .UNE 7-292 Ensayo de doblado simple de productos de acero .UNE 7-326 Determinación de la carga de rotura a tracción de cables y cordones de acero .UNE 7-330 Ensayo de torsión simple de alambres de acero .UNE 7-334 Determinación del nitrógeno en aceros y fundiciones .UNE 7-349 Determinación de carbono en aceros y fundiciones . Método gaseométrico .UNE 7-354 Determinación espectrofotocolorimétrica del contenido de manganeso en aceros y fundiciones .

Soldadura

UNE 14-001 Electrodos para soldadura y corte por acro . Definiciones .UNE 14-002 Electrodos revestidos para soldadura manual por arco de acero para construcción .

Medidas .UNE 14-003 Simbolización para la identificación de electrodos para el soldeo por arco manual descubierto de ace-

ros no aleados y débilmente aleados .UNE 14-009 Signos convencionales en soldadura .UNE 14-010 Examen y calificación de los operarios destinados a trabajos de soldeo eléctrico por arco, en las es-

tructuras de acero .UNE 14-011 Calificación de las soldaduras por análisis radiográfico . Defectos de las uniones soldadas .UNE 14-022 Ensayos de tracción y resiliencia para la identificación de electrodos para el soldeo manual .UNE 14-035 Cálculo de cordones de soldadura solicitados por cargas estáticas .UNE 14-038 Método de ensayo para la determinación del rendimiento y del coeficiente de depósito de electrodos

revestidos .UNE 14-041 Indicadores de calidad de imagen radiográfica (I . C . I .) .UNE 14-044 Instrucciones para la inspección de las construcciones de estructuras de acero .UNE 14-050 Clasificación de defectos en las soldaduras por fusión de metales .UNE 14-051 Definición de soldabilidad .UNE 14-204 Simbolización para la identificación de alambres macizos para el soldeo al arco eléctrico, en atmós-

fera protectora, de aceros no aleados y débilmente aleados .UNE 14-401 Valores límites de gargantas de soldaduras de ángulo en uniones de perfiles y chapas .UNE 14-402 Cálculo de soldaduras de ángulo solicitadas por esfuerzos estáticos de manera que su sección trans-

versal no esté sometida a tensión normal .UNE 14-403 Cálculo y diseño de uniones soldadas a tope .UNE 14-501 Calificación de soldadores para trabajos de soldadura de usos generales .UNE 14-602 Recomendaciones para el uso de los indicadores de calidad de imagen radiográfica .UNE 14-603 Principales términos radiográficos concernientes a la soldadura . Terminología .UNE 14-604 Prácticas recomendadas para el examen radiográfico de las uniones soldadas a tope por fusión, en

chapas de acero de espesor inferior a 50 mm .UNE 14-605 Prácticas recomendadas para le examen radiográfico de las uniones soldadas a tope por fusión en

chapas de acero de espesor entre 50 mm y 200 mm .UNE 14-606 Ensayo de tracción transversal de las uniones soldadas a tope por fusión .UNE 14-607 Ensayo de doblado transversal por el lado de la cara y por el lado de la raíz de las uniones soldadas

a tope por fusión .UNE 14-608 Ensayo de doblado transversal lateral en las uniones soldadas a tope por fusión .UNE 14-609 Ensayo de tracción longitudinal sobre probetas cilíndricas tomadas del metal de aportación en las

uniones soldadas a tope por fusión .UNE 14-610 Examen de partículas magnéticas para uniones soldadas .UNE 14-611 Bloque de calibrado para el examen ultrasónico de piezas de acero .

UNE 14-612

Práctica recomendada para el examen de las uniones soldadas mediante la utilización de líquidospenetrantes .

UNE 14-613

Examen por ultrasonido de uniones soldadas .

Materiales siderúrgicos .

UNE 36-004

Aceros . Definición y clasificación .UNE 36-006

Tratamientos térmicos de los productos férreos . Terminología y definiciones .UNE 36-007

Condiciones técnicas generales de suministro de productos siderúrgicos .UNE 36-009

Designación convencional de aceros . Designación simbólica y designación numérica .UNE 36-011

Aceros no aleados para temple y revenido .UNE 36-075

Condiciones técnicas de suministro y recepción de perfiles huecos .UNE 36-080

Aceros no aleados de uso general en construcción . Tipos y grados .UNE 36-081

Aceros de construcción soldables de calidad especial . Tipos y grados .UNE 36-082

Aceros de construcción de resistencia mejorada contra la corrosión atmosférica .UNE 36-100

Clasificación de la chapa gruesa según el examen por ultrasonidos .UNE 36-111

Fundición gris .UNE 36-252

Acero moldeado aleado para usos generales . Tipos y grados .UNE 36-255

Aceros moldeados de baja aleación para usos generales .UNE 36-257

Aceros moldeados inoxidables .UNE 36-501

Productos siderúrgicos . Definición y clasificación .UNE 36-521

Productos de acero . Perfil I Normal (IPN) . Medidas y tolerancias .UNE 36-522

Productos de acero . Perfil U Normal (UPN) . Medidas y tolerancias .UNE 36-525

Productos de acero . Perfil U comercial . Medidas y tolerancias .UNE 36-526

Productos de acero . Perfiles IPE .UNE 36-527

Productos de acero . Perfil HEB .UNE 36-528

Productos de acero . Perfil HEA .UNE 36-529

Productos de acero . Perfil HEM .UNE 36-531

Productos de acero . Angulares de lados iguales . Medidas y tolerancias .UNE 36-532

Productos de acero . Angulares de lados desiguales . Medidas y tolerancias .UNE 36-533

Productos de acero . Perfil T .UNE 36-537

Productos de acero . Perfiles huecos . Medidas y tolerancias .UNE 36-541

Productos de acero . Redondo para uso general .UNE 36-542

Productos de acero . Cuadrado para uso general .UNE 36-543

Productos de acero . Pletinas y barras rectangulares laminadas en caliente . Medidas y tolerancias .UNE 36-553

Productos de acero . Fleje laminado en caliente y pletina cortada de fleje . Tolerancias dimensiona-les .

UNE 36-559

Productos de acero . Chapas laminadas en caliente por procesos discontinuos . Tolerancias dimen-sionales .

UNE 36-560

Bobinas de banda ancha, laminada en caliente, de acero al carbono y chapas cortadas de bobina .Tolerancias .

UNE 36-703

Designación de los cables de acero .UNE 36-710

Cables de acero para usos generales .UNE 36-543

Productos de acero . Barras rectangulares . Medidas y tolerancias .UNE 36-547

Productos de acero . Hexagonal . Medidas y tolerancias .UNE 36-711

Condiciones generales técnicas de suministro y recepción de cables de acero .UNE 36-712

Alambres para cables en acero no aleado .UNE 36-714

- Cables de acero para teleféricos y funiculares .

Estructuras

UNE 76-001

Elección del acero en estructuras metálicas soldadas .UNE 76-002

Acero laminado para estructuras metálicas .UNE 76-100

Tolerancias de estructuras metálicas de edificios de varias alturas .UNE 76-101

Ejecución de estructuras metálicas .UNE 76-201

Caminos de rodadura de puentes-grúa .

Apéndix 5

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

LEVI, C . Construcción de casas, Barcelona, Ed . Gustavo Gil¡, 1924 .

TORRAS, HERRERÍA Y CONSTRUCCIONES, Catálogo de los hierros que se fabrican, 1904 .

TORRAS, HERRERÍA Y CONSTRUCCIONES, Catálogo y Prontuario, 5a . edició, 1966.,

FOLGUERA, F ., Estabilidad de los edificios . Ed . Ibérica, 1917 .

SUÁREZ DE DEZA, E . Prontuario de Construcción . Tablas, 1944 .

SCHINDEL-BASSEGODA, Tratado moderno de construcción de edificios, Ed . José Monteso, 1963 .

RODRÍGUEZ-AVIAL, Construcciones metálicas .

ESSELBORN, C ., Tratado general de construcción, vol . 1 .

MARGARIT, J ., BUXADÉ, C . Cálculo de estructuras metálicas (monografía), Barcelona, ETSAB .

COLEGIO OFICIAL DE ARQUITECTOS DE MADRID-C,OAM, Curso de Rehabilitación, 5 . La estructura, 1984 ." CALAVERA, J ., Concepto de seguridad ." MARTÍNEZ LASHERAS, R ., Patología de las estructuras metálicas y mixtas ." DELIBES A ., Estructuras metálicas : técnica de inspección ." MARTÍNEZ LASHERAS, C ., Estructuras metálicas y mixtas : refuerzo y rehabilitación .

ALTOS HORNOS DE VIZCAYA, S . A . Prontuario para el empleo de viguetas de acero en la construcción de edifi-cios, Bilbao, 1903 .

ALTOS HORNOS DE VIZCAYA, S . A . Estructuras metálicas de edificios, Bilbao .

BARRÉ, L.-A ., Construcciones metálicas, Madrid, Bailly-Bailliére e hijos, 1899 .

SOCIEDAD MATERIAL PARA FERROCARRILES Y CONSTRUCCIONES, Catálogo de hierros y aceros laminados,Barcelona .

EMPRESA NACIONAL SIDERÚRGICA, S . A . -ENSIDESA, Prontuario ENSIDESA . Manual para cálculo de estruc-turas metálicas, 1a . edición, Madrid, 1975, vol . II .

FERNÁNDEZ DÍAZ-CARAZO, E ., Taules per al cálcul de bigues de fosa i fusta . COAC . Barcelona, 1933 .

ORTIZ HERRERA, J ., La seguridad de las estructuras de acero ante el incendio . ENSIDESA, Oviedo, 1989 .

MANUALES ANL, Control de Calidad . Estructuras I : metálicas y otras . Madrid .

ENSIDESA, Manuales para la construcción con acero ." Tomo 0' i 0" . Bases de cálculo . Dimensionado de elementos estructurales ." Tomo 2 . Acero para estructuras de edificación . Valores estáticos. Estructuras elementales . Oviedo 1950 .

ARGÜELLES ÁLVAREZ, R ., La Estructura metálica, hoy . Madrid, Ed . Interciencia, 1970, Tomo I .

ITEC, Fitxes de Rehabilitació, 2a . edició, Barcelona, 1988 .

ITEC, Guía de técniques i productes per a la Rehabilitació, Barcelona, 1988 .

Fichas de Patología, Carpetes 1 i 2, Barcelona, COAC, 1981 .

BAND, G., Tecnología de la Construcción, Barcelona, Ed . Blume, 1967 .

SCHMITT, H ., Tratado de Construcción, Barcelona, Ed . Gustavo Gil¡, 1961 .

NBE-MV 102-1975, Acero laminado para estructuras de edificación .

NBE-MV 103-1972, Cálculo de estructuras metálicas de acero laminado en edificación .

NBE-MV 104-1966, Ejecución de las estructuras de acero laminado en edificación .

NBE-MV 106-1968 (1979) Tornillos ordinarios y calibrados para estructuras de acero .

NTE-EAF - 1988 Norma Tecnológica de Edificación . Estructuras de Acero Forjado .

����������������� ����� ������������ � ���� ����������������������� !"����

���#��$�$���$%��%���& '��$�$���%��()