26 LAVANGUARDIA P O L Í T I C A DOMINGO, 22 SEPTIEMBRE 2013

VICTÒRIA CAMPS. Catedrática de FilosofíaMoral y Política de la UAB

RAMON J. MOLES. Director del Centre deRecerca en Governança del Risc

JONATHAN AGAR. Experto en antico-rrupción para las Naciones Unidas

“Los ciudadanos no deben tolerar a co-rruptos en listas electorales o en cargospúblicos y deben castigar más a los parti-dos corruptos, para no estimular la tenta-ción de seguir actuando contra la ley”

JOSEP M. COLOMER. Profesor de Ciencia Políticaen el Instituto de Análisis Económico del CSIC.

“El sector privado es un actor decisivodel fenómeno: el provecho de la corrup-ción redunda en bolsillos privados. Lacorrupción debe dejar de ser rentable, yel sector privado debe autorregularse”

“En España, un cambio de marca capaz derepatriar capitales y profesionales requeriríaun gran mensaje de futuro, el relevo en la jefa-tura del Estado y un gobierno de los mejorescon amplio apoyo multipartidista”

Actitud de los españoles ante el régimen de libertades

LA VANGUARDIAFUENTE: CIS

PORCENTAJE DE SATISFACCIÓN CON EL SISTEMA DEMOCRÁTICO

Poco o nadasatisfecho

Muy o bastantesatisfecho

NS/NC

45,3

45,727,0 44,0 26,3 32,5 34,4 39,7 39,2 37,2 45,0 47,1

67,0

51,0

70,6

63,760,7

57,0 57,8 59,7

52,150,7

1984 89 95 98 2000 04 201206 07 08 09 10

67,5

29,6

¿POR QUÉ AHORA?

Colomer: “Losciudadanos no venresultados quecompensen el robo”

LA CLASE POLÍT ICA

Moles: “El sistemagenera una raza depolíticos proclive a lafalta de criterio”

“La ONU ha reconocido que existeuna relación directa entre un gobier-no e instituciones transparentes, unagestión eficaz basada en el imperiode la ley y el crecimiento económico”

La lucha contra la corrupción

COLABORACIÓN FUNDAMENTAL

Agar: “El sectorprivado es un sociocrucial en la luchacontra la corrupción”

CARLES CASTROBarcelona

E n algunos países delmundo democráticolos políticos dimitenpor mentir en unanota a pie de página.

En otros países, en cambio, uncomportamiento dignodeCalígu-la no impide ganar elecciones ycontinuar en el cargo sin grandessobresaltos. ¿En qué punto se si-túa España entre esos dos extre-mos? La mitad de los españolesresponde que en su país existenmás casos de corrupción que enotros estados europeos. Y unaproporción similar consideraque la corrupción habrá aumenta-do en los próximos cinco años.El Gobierno de Mariano Rajoy

aprobó el viernes 40 medidasdentro de su “plan de regenera-ción democrática”, en un contex-to de eclosión de escándalos quesalpican a todas las institucionesy de sensación de fatalismo e im-punidad en la opinión pública.Varios expertos consultados porLa Vanguardia formulan una va-loración de urgencia de esas me-didas pero, sobre todo, emiten undiagnóstico de la situación espa-ñola y dibujan líneas de salida. Es-tas son sus respuestas.

¿UNA SINGULARIDAD ESPAÑOLA?“Corrupción ha habido siempre,especialmente en los países cató-licos y con tradición autoritariadel Sur de Europa, como Espa-ña”, advierte Josep M. Colomer,profesor de investigación delCSIC. Y en esta línea, Ramon J.Moles, director del Centre deRe-cerca en Governança del Risc(Grisc-UAB), señala que “la co-rrupción forma parte de una ma-nera de gobernar y de una cultu-ra política y económica concreta,que en nuestro caso se refleja ennuestra historia. La cultura delpelotazo y del pan y circo ha con-

tribuido en granmanera a este es-tado de cosas”. Por su parte, Vic-tòria Camps, catedrática de Filo-sofía, recuerda que “antes, en elrégimen franquista, había sin du-da más corrupción, con el agra-vante de que no se divulgaba. Lademocracia, por lomenos, permi-te que los casos de corrupciónacaben saliendo a la luz pública”.Pero ¿por qué se produce el es-

tallido actual? “Por el lado de lospolíticos y funcionarios –explicaColomer–, adquiere más relievela búsqueda de riqueza. Y por ellado de los ciudadanos y los me-dios, hay más propensión al es-cándalo precisamente porque noperciben un desempeño de resul-tados que compense el robo”. YMoles remacha: “Anteriormentela corrupción era considerada unelemento ‘tolerado’”.Colomer lo resume crudamen-

te e introduce el impacto del fenó-meno sobre la marca España:“¿Por qué no hubo escándalos decorrupción en torno a los JuegosOlímpicos de Barcelona? Porquela ciudadanía estaba satisfechacon las inversiones públicas y laimagen de España, y por ello noapetecía levantar alfombras. Aho-ra es al revés”. Y ya en el escena-rio presente,Moles añade: “El im-pacto directo de la corrupción so-bre la marca España es difícil demedir, pero sí parece relevantesu impacto sobre los agentes queinfluyen en ella. Un ejemplo pue-de ser el caso de la gestión del do-paje deportivo y la candidaturade Madrid 2020”.

LA ENFERMEDAD Y SU TERAPIACamps ofrece un diagnósticomuy crudo sobre los factores quepropician el auge de la corrup-ción: “Para que los partidos gran-des y con responsabilidades degobierno puedan hacer frente asus enormes gastos, hay que ha-cer trampas”. Y amplía el cuadro:“Muchas corrupciones políticas

quedan impunes, las penalizacio-nes son ridículas, los culpablesson indultados, y todo estimula latentación de seguir actuando encontra de la ley”. A su vez, Colo-mer señala “la ausencia de unamoral protestante de recompen-sa del mérito; la selección de lospolíticos por las cúpulas de lospartidos y de los burócratas poramiguismo y partidismo, y unajusticia infradotada y lenta”. YMoles formula una explicación si-milar que ya entraña en sí mismauna lista de remedios: “Una es-tructura partitocrática clientelar.Un sistema electoral de listas ce-rradas. La desconexión entre po-líticos y electores. La elevada po-litización de las administracio-nes públicas. La falta de transpa-rencia y de rendición de cuentas.Una administración jerárquica yverticalizada”. Y añade: “Una eco-nomía oligopolística en el sumi-nistro al sector público y la gran

concentraciónde poder económi-co y mediático, sin el contrapesode una sociedad civil potente”.

MECANISMOS DE PREVENCIÓN Enel terreno de las respuestas, Colo-mer recuerda que “algunas es-tructuras son muy difíciles decambiar” pero su terapia coinci-de bastante con la de Moles:“Control de las finanzas de lospartidos y las campañas electora-les, listas electorales abiertas, re-clutamiento de funcionarios porméritos, concursos abiertos paracontratos y licencias...”. A estas yotras medidas de fomento de latransparencia, el director delGrisc y responsable de progra-mas que abordan específicamen-te la gobernanza de la corrup-ción, añade “la educación desdela escuela” y una “cultura del es-fuerzo y del emprendimiento sintener miedo escénico al error”.Camps introduce una dimen-

sión cívica: “Los ciudadanos nodeberían tolerar a corruptos enlas listas electorales o en cargospúblicos y deberían castigar mása los partidos corruptos”. Y des-de una perspectiva general, sinentrar en el caso concreto de Es-paña, Jonathan Agar, experto dela ONU en la lucha contra la co-rrupción, recuerda que la Con-vención de Naciones Unidas re-quiere a cada Estado firmante “laadopción de medidas legislativasy administrativas para mejorar latransparencia en la financiaciónde las candidaturas a cargos pú-blicos electivos y de los partidospolíticos”. Agar señala varios ám-bitos de acción: “Prevención, pe-nalización y aplicación de la ley,y cooperación internacional.” Ysobre todo, recuerda “la relacióndirecta entre un gobierno e insti-tuciones públicas transparentesy el crecimiento económico”.

GÜRTEL, ERE, PALAU. ¿Qué medi-das concretas habrían evitado los

Los diagnósticos

Los expertos coinciden en que sólo un control independiente de las finanzas de los partidos frenará la corrupción

Manual del ciudadanohonrado

DOMINGO, 22 SEPTIEMBRE 2013 P O L Í T I C A LAVANGUARDIA 27

w“Se castiga el síntoma,no las causas. El proble-ma es estructural, pueses un medio de vida, nosólo un delito. Y se po-ne el acento en el sec-tor público, no en elprivado: prohibir el usode tarjetas de crédito esmatar al mensajero;como prohibir la escri-tura para evitar la apo-logía del terrorismo. Secambia para que nadacambie: ni cambio demodelo, ni transparen-cia ni control efectivo”

w“Lo que más valoroson las medidas paracontrolar mejor los gas-tos de los partidos y lapropuesta de sancioneshasta hoy inexistentesen el tema de la finan-ciación. Pero regular esrelativamente fácil ynuestro problema no eshacer leyes sino cum-plirlas con la celeridadnecesaria. ¿Se acabaráhaciendo todo lo que sequiere prescribir?”

w“Los objetivos apunta-dos son obvios: las fi-nanzas de los partidos,los contratos de las ad-ministraciones públicasy el enriquecimientoprivado de los políticos.Pero el efecto disuaso-rio no depende tantodel monto de la penacomo de la probabili-dad de ser atrapado ycondenado. Para ello,está en manos de la jus-ticia empezar con va-rios castigos ejempla-res, que tantos estamosesperando”

VICTÒRIA CAMPS

JOSEP M. COLOMER

RAMON J. MOLES

La corrupción, entre los principales problemasde los españoles

LA VANGUARDIAFUENTE: CIS 2005-2013

1988 1993 1998 2003 2008 2013m a jDatos en porcentajes j

LA ACTITUD DE LOS ESPAÑOLESDatos de 2011

Son tolerantes conla corrupción

No cumplen las leyes

No son conscientesde sus deberes

54,6%

43,6%

61,6%

39,3

44,5

17,2

6344,1

0,71,3

7,2

22,1

31,6

7,62,5

0,7

32,537,4

LOS INDICADORES DE FATALISMO

Datos de 2011

La corrupciónha existidoy siempreexistirá

60,5%

85,9%La corrupciónexiste porquela Administraciónlo permite

¿CREE QUE EN ESPAÑA EXISTENMÁS CASOS DE CORRUPCIÓNQUE EN OTROS PAÍSES?Datos de 2012

Hay máscasos45,5%

Más omenosigual32,2%

Hay menoscasos5,1%

Ns/Nc17,2%

PREOCUPACIÓN PORLA CORRUPCIÓN

2005 2007 2009 2011

Datos en porcentajes

73

83

88 88

Datos del 2011.En porcentajes

¿DÓNDE CREE QUE SELOCALIZA LA CORRUPCIÓN?

Sanidad

Educación

Lucha contra el crimen

Construcción

Obras públicas

81,185,3

46,3

23,328,8

¿DÓNDE CREE QUE HAY MUCHAO BASTANTE CORRUPCIÓN?

% del 2009 % del 2012

Fuerzasde seguridad

Políticos Autoridades que concedenpermisos de obras

Funcionarios75,9

76,586,6

79,2

4234,7 35,5

22,6

DENTRO DE 5 AÑOS, ¿CREEQUE EN ESPAÑA HABRÁNAUMENTADO LOS CASOS?Datos de 2012

Habrán aumentado49,6%

Habrándisminuido19,5%

Ni aumentado,ni disminuido23,7%

EL ORIGEN

Camps: “La principalcausa de corrupción,la desregulación delsuelo que hizo Aznar”

LA GANGRENA INVISIBLE

Colomer: “Laeconomía sumergidaes la corrupción delsector privado”

principales casos de corrupciónque ensombrecen actualmente laagenda política española? El pro-fesor Moles brinda una reflexiónprevia: “El sector privado es unactor decisivo: el provecho de lacorrupción redunda en bolsillosprivados”. Y propone “la autorre-gulación del sector privado, jun-to a normas regulatorias públi-cas”, de modo que “la corrupcióndebe dejar de ser rentable”. Sumedicina se resume en una “leyde financiación de partidos”,que, a juicio de Colomer, se con-cretaría en “control de las finan-zas de los partidos, sus fundacio-nes, sus juventudes y sus campa-

ñas electorales por una autori-dad judicial independiente, conmedios para sancionar”. Agar re-dunda en el papel “crucial” deldiálogo con el sector privado enla lucha contra la corrupción yapuesta por la “transparencia enla identidad de las personas invo-lucradas en la creación y gestiónde empresas” y por “restriccio-nes a las actividades de ex funcio-narios públicos en el sector priva-do con actividades directamenterelacionadas con sus anterioresfunciones como funcionario”.Finalmente, Camps identifica

un punto de partida de los actua-les males: “La desregulación del

suelo emprendida por Aznar fuela principal causa de corrup-ción”. “No sé si es preciso regularmás –reflexiona–. Pienso que ladebilidad está en quienes debencontrolar que las leyes se cum-plan adecuadamente”. “Y en to-dos los casos –concluye–, ha falta-do control del organismo respon-sable de auditar la financiaciónde los partidos o de la administra-ción andaluza que permitió elfraude de los ERE. Y tampoco elpatronato de la Fundación del Pa-lau parecía estar muy enteradode lo que estaba ocurriendo”.A partir de ahí, y según Trans-

parencia Internacional, un 83%de los ciudadanos percibe a los“partidos españoles como corrup-tos, más o menos al mismo nivelque Italia, Grecia y México”.

TRATAMIENTO DE CHOQUE Sacara la sociedad española del actualestado de desánimo que generala pléyade de irregularidades, exi-ge propuestas ambiciosas. Colo-mer se muestra escéptico perodrástico: “El estado español notienemucho arreglo porque en elmundo actual ya no volverá a te-ner poder real de decisión sobrelas políticas públicasmayores”. Yañade: “El espectáculo políticoestá sobredimensionado, pues es-tá falto de sustancia y degeneraen riñas personales, insultos ydesplantes”. Su solución, por tan-to, es radical: “EnEspaña, el cam-bio de marca capaz de repatriarcapitales y profesionales y atraerinversiones requeriría un choquemayor que lanzara un gran men-saje de futuro, con relevo en la je-fatura del Estado y formación deun Gobierno de los mejores conamplio apoyo multipartidista”.La receta de Moles no es me-

nos ambiciosa: “A nivel indivi-dual, un examen de conscienciade la responsabilidad personal. Anivel colectivo, una reforma polí-tica, administrativa y económicaa fondo que contemple una vi-sión estratégica realista de país alargo plazo, con amplio consen-so”. Una reforma, subraya, “quedeje fuera del juego político aaquellos actores que persistan enun modelo como el actual”. Y to-do ellos acompañado, en el ámbi-to internacional, de “un ejerciciode sinceridad geoestratégica”.Finalmente, Camps reitera la

necesidad de “mentalizar a losciudadanos para que no tolerenen absoluto listas electorales queincluyan a presuntos corruptos,aunque sólo estén imputados”. Ypropone no dejar de “exigir la re-novación de los partidos políti-cos hacia una mayor transparen-cia y democracia interna”.c

Las 40medidasdel Gobierno

26 LAVANGUARDIA P O L Í T I C A DIUMENGE, 22 SETEMBRE 2013

VICTÒRIA CAMPS. Catedràtica de FilosofiaMoral i Política de la UAB

RAMON J. MOLES. Director del Centre deRecerca en Governança del Risc

JONATHAN AGAR. Expert en anticorrup-ció per a les Nacions Unides

“Els ciutadans no han de tolerar corrup-tes en llistes electorals o en càrrecs pú-blics i han de castigar més els partits cor-ruptes, per no estimular la temptació decontinuar actuant contra la llei”

JOSEP M. COLOMER. Professor de Ciència Políti-ca. Institut d’Anàlisi Econòmica del CSIC.

“El sector privat és un actor decisiu delfenomen: el profit de la corrupció redun-da en butxaques privades. La corrupcióha de deixar de ser rendible i el sectorprivat ha d’autoregular-se”

“A Espanya, un canvi de marca capaç de repa-triar capitals i professionals requeriria un granmissatge de futur, el relleu en la direcció del’Estat i un govern dels millors amb ampli su-port multipartidista”

Actitud dels espanyols envers el règim de llibertats

LA VANGUARDIAFONT: CIS

PERCENTATGE DE SATISFACCIÓ AMB EL SISTEMA DEMOCRÀTIC

Poc o genssatisfet

Molt o bastantsatisfet

NS/NC

45,3

45,727,0 44,0 26,3 32,5 34,4 39,7 39,2 37,2 45,0 47,1

67,0

51,0

70,6

63,760,7

57,0 57,8 59,7

52,150,7

1984 89 95 98 2000 04 201206 07 08 09 10

67,5

29,6

PER QUÈ ARA?

Colomer: “Elsciutadans no veuenresultats quecompensin el robatori”

LA CLASSE POLÍT ICA

Moles: “El sistemagenera una raça depolítics procliu a lafalta de criteri”

“L’ONU ha reconegut que hi ha unarelació directa entre un govern i unesinstitucions transparents, una gestióeficaç basada en l’imperi de la llei i elcreixement econòmic”

La lluita contra la corrupció

COL·LABORACIÓ FONAMENTAL

Agar: “El sector privatés un soci crucial enla lluita contra lacorrupció”

CARLES CASTROBarcelona

E n alguns països delmón democràtic elspolítics dimiteixenper haver mentir enuna nota a peu de pà-

gina. En altres països, en canvi,un comportament digne de Calí-gula no impedeix guanyar elecci-ons i continuar en el càrrec sensegrans sobresalts. En quin punt sesitua Espanya entre aquests dosextrems? La meitat dels espa-nyols responen que al seu país hihamés casos de corrupció que enaltres estats europeus. I una pro-porció similar consideren que lacorrupció haurà augmentat enels pròxims cinc anys.El Govern de Mariano Rajoy

va aprovar divendres 40mesuresdins del seu “pla de regeneraciódemocràtica”, en un contextd’eclosió d’escàndols que esquit-xen totes les institucions i de sen-sació de fatalisme i impunitat se-gons l’opinió pública. Diversosexperts consultats per La Van-guardia formulen una valoraciód’urgència d’aquestes mesuresperò, sobretot, emeten un diag-nòstic de la situació espanyola idibuixen línies de sortida. Aques-tes són les seves respostes.

UNA SINGULARITAT ESPANYOLA?“De corrupció n’hi ha hagut sem-pre, especialment als països catò-lics i amb tradició autoritària delsud d’Europa, com Espanya”, ad-verteix Josep M. Colomer, pro-fessor d’investigació del CSIC. Ien aquesta línia, Ramon J.Moles,director del Centre de Recercaen Governança del Risc (Grisc-UAB), assenyala que “la corrup-ció forma part d’una manera degovernar i d’una cultura política ieconòmica concreta, que en elnostre cas es reflecteix en la nos-tra història. La cultura del pelota-zo i del pa i circ ha contribuït en

granmanera a aquest estat de co-ses”. Per la seva banda, VictòriaCamps, catedràtica de Filosofia,recorda que “abans, en el règimfranquista, hi havia sens dubtemés corrupció, amb l’agreujantque no es divulgava. La democrà-cia, almenys, permet que els ca-sos de corrupció acabin sortint ala llum pública”.Però per què es produeix l’es-

clat actual? “Pel costat dels polí-tics i funcionaris –explica Colo-mer–, adquireix més relleu la re-cerca de riquesa. I pel costat delsciutadans i els mitjans, hi ha méspropensió a l’escàndol precisa-ment perquè no perceben unacompliment de resultats quecompensi el robatori”. IMoles re-bla: “Anteriorment la corrupcióera considerada un element tole-rat a Espanya”.Colomer ho resumeix crua-

ment i introdueix l’impacte del fe-nomen sobre la marca Espanya:“Per què no hi va haver escàn-dols de corrupció entorn delsJocsOlímpics de Barcelona? Per-què la ciutadania estava satisfetaamb les inversions públiques i laimatge d’Espanya, i per això novenia de gust aixecar catifes. Araés al revés”. I ja en l’escenari pre-sent, Moles afegeix: “L’impactedirecte de la corrupció sobre lamarcaEspanya és difícil demesu-rar, però sí que sembla rellevantl’ impacte que té sobre els agentsque hi influeixen. Un exemplepot ser el cas de la gestió del do-patge esportiu i la candidatura deMadrid 2020”.

LA MALATIA I LA TERÀPIA ACamps ofereix un diagnòsticmolt cru sobre els factors quepropicien l’auge de la corrupció:“Perquè els partits grans i ambresponsabilitats de govern pu-guin fer front a les seves enor-mes despeses, cal fer trampes”. Iamplia el quadre: “Moltes cor-rupcions polítiques queden im-

punes, les penalitzacions són ri-dícules, els culpables són indul-tats, i tot estimula la temptacióde continuar actuant en contrade la llei”. Al seu torn, Colomerassenyala “l’absència d’una mo-ral protestant de recompensa delmèrit; la selecció dels políticsper les cúpules dels partits i delsburòcrates per amiguisme i parti-disme, i una justícia infradotadai lenta”. I Moles formula una ex-plicació similar que ja comportaen si mateixa una llista de re-meis: “Una estructura partitocrà-tica clientelar. Un sistema electo-ral de llistes tancades. La descon-nexió entre polítics i electors.L’elevada politització de les ad-ministracions públiques. La faltade transparència i de rendició decomptes. Una administració je-ràrquica i verticalitzada”. I afe-geix: “Una economia oligopolísti-ca en el subministrament al sec-tor públic i la gran concentració

de poder econòmic i mediàtic,sense el contrapès d’una societatcivil potent”.

MECANISMES DE PREVENCIÓ Enel terreny de les respostes, Colo-mer recorda que “algunes estruc-tures són molt difícils de canvi-ar”, però la seva teràpia coinci-deix bastant amb la de Moles:“Control de les finances dels par-tits i les campanyes electorals,llistes electorals obertes, recluta-ment de funcionaris per mèrits,concursos oberts per a contrac-tes i llicències...”. A aquestes id’altres mesures de foment de latransparència, el director delGrisc i responsable de programesque aborden específicament lagovernança de la corrupció hi afe-geix “l’educació des de l’escola” iuna “cultura de l’esforç i de l’em-prenedoria sense tenir por escèni-ca de l’error”.Camps introdueix una dimen-

sió cívica: “Els ciutadans no hau-rien de tolerar corruptes a les llis-tes electorals o en càrrecs públicsi haurien de castigar més els par-tits corruptes”. I des d’una pers-pectiva general, sense entrar enel cas concret d’Espanya, Jona-than Agar, expert de l’ONU en lalluita contra la corrupció, recor-da que la convenció de les Naci-ons Unides requereix a cada Es-tat signant “l’adopció demesureslegislatives i administratives permillorar la transparència en el fi-nançament de les candidatures acàrrecs públics electius i dels par-tits polítics”. Agar assenyala di-versos àmbits d’acció: “Preven-ció, penalització i aplicació de lallei, i cooperació internacional”.I, sobretot, recorda “la relació di-recta entre un govern i instituci-ons públiques transparents i elcreixement econòmic”.

GÜRTEL, ERO, PALAU. Quinesme-sures concretes haurien evitat elsprincipals casos de corrupció

Els diagnòstics

Els experts coincideixen que només un control independent de les finances dels partits frenarà la corrupció

Manual del ciutadàhonrat

DIUMENGE, 22 SETEMBRE 2013 P O L Í T I C A LAVANGUARDIA 27

w“Es castiga el símpto-ma, no les causes. Elproblema és estructu-ral, ja que és un mitjàde vida, no només undelicte. I es posa l’ac-cent en el sector públic,no en el privat: prohi-bir l’ús de targetes decrèdit és matar el mis-satger; com prohibirl’escriptura per evitarl’apologia del terroris-me. Es canvia perquères no canviï: ni canvide model, ni transparèn-cia ni control efectiu”

w“El que més valorosón les mesures percontrolar millor les des-peses dels partits i laproposta de sancionsfins avui inexistents enel tema del finança-ment. Però regular ésrelativament fàcil i elnostre problema no ésfer lleis sinó complir-les amb la celeritatnecessària. S’acabaràfent tot el que es volprescriure?”

w“Els objectius apun-tats per les mesuresaprovades són obvis:les finances dels partits,els contractes de lesadministracions públi-ques i l’enriquimentprivat dels polítics. Pe-rò l’efecte dissuasiu nodepèn tant de la sumade la pena com de laprobabilitat de ser atra-pat i condemnat. Peraixò és a les mans de lajustícia començar ambdiversos càstigs exem-plars, que tants estemesperant”

VICTÒRIA CAMPS

JOSEP M. COLOMER

RAMON J. MOLES

La corrupció, entre els principals problemes delsespanyols

LA VANGUARDIAFONT: CIS 2005-2013

1988 1993 1998 2003 2008 2013m a jDades en percentatges j

L’ACTITUD DELS ESPANYOLSDades del 2011

Són tolerants ambla corrupció

No compleixen les lleis

No són conscientsdels seus deures

54,6%

43,6%

61,6%

39,3

44,5

17,2

6344,1

0,71,3

7,2

22,1

31,6

7,62,5

0,7

32,537,4

ELS INDICADORS DE FATALISME

Dades del 2011

La corrupcióha existiti sempreexistirà

60,5%

85,9%La corrupcióexisteix perquèl’Administracióho permet

PENSEU QUE A ESPANYA HI HAMÉS CASOS DE CORRUPCIÓ QUEEN ALTRES PAÏSOS?Dades del 2012

N’hi ha més45,5%

Més omenysigual32,2%

N’hi ha menys5,1%

Ns/Nc17,2%

PREOCUPACIÓ PERLA CORRUPCIÓ

2005 2007 2009 2011

Dades en percentatges

73

83

88 88

Dades del 2011.En percentatges

ON CREU QUE ES LOCALITZALA CORRUPCIÓ?

Sanitat

Educació

Lluita contra el crim

Construcció

Obres públiques

81,185,3

46,3

23,328,8

ON CREIEU QUE HI HA MOLTA OFORÇA CORRUPCIÓ?

% del 2009 % del 2012

Forcesde seguretat

Polítics Autoritats que concedeixenpermisos d’obres

Funcionaris75,9

76,586,6

79,2

4234,7 35,5

22,6

D’AQUÍ 5 ANYS, TROBEUQUE A ESPANYA HAURANAUGMENTAT ELS CASOS?Dades del 2012

Hauran augmentat49,6%

Haurandisminuït19,5%

Ni augmentat,ni disminuït23,7%

L ’ORIGEN

Camps: “La principalcausa de corrupció, ladesregulació del sòlque va fer Aznar”

LA GANGRENA INVISIBLE

Colomer: “L’economiasubmergida ésla corrupció delsector privat”

que enfosqueixen actualmentl’agenda política espanyola? ElprofessorMoles brinda una refle-xió prèvia: “El sector privat és unactor decisiu: el profit de la cor-rupció redunda en butxaques pri-vades”. I proposa “l’autoregula-ció del sector privat, al costat denormes regulatòries públiques”,de manera que “la corrupció hade deixar de ser rendible”.La seva medecina es resumeix

en una “llei de finançament departits”, que, segons el parer deJosep M. Colomer, es concreta-ria en el “control de les financesdels partits, les seves fundacions,les seves joventuts i les seves

campanyes electorals per una au-toritat judicial independent, ambmitjans per sancionar”.Agar insisteix en el paper “cru-

cial” del diàleg amb el sector pri-vat en la lluita contra la corrup-ció i aposta per la “transparènciaen la identitat de les persones in-volucrades en la creació i gestiód’empreses” i per “restriccions ales activitats d’exfuncionaris pú-blics en el sector privat amb acti-vitats directament relacionadesamb les seves anteriors funcionscom a funcionari”.Finalment, Camps identifica

un punt de partida dels actualsmals: “Ladesregulació del sòl em-

presa pel govern d’Aznar va serla principal causa de corrupció”.“No sé si cal regularmés –reflexi-ona–. Penso que la debilitat estàen els qui han de controlar queles lleis es compleixin adequada-ment”. “I en tots els casos –con-clou– ha faltat control de l’orga-nisme responsable d’auditar el fi-nançament dels partits o de l’ad-ministració andalusa que va per-metre el frau dels ERO. I tampocel patronat de la Fundació del Pa-lau no semblava estar gaire assa-bentat del que hi estava passant”.A partir d’allà, i segons Trans-

parència Internacional, un 83%dels ciutadans perceben els “par-tits espanyols com a corruptes,més o menys al mateix nivell queItàlia, Grècia i Mèxic”.

TRACTAMENT DE XOCTreure la so-cietat espanyola de l’actual estatde desànim que genera la plèiaded’irregularitats exigeix propos-tes ambicioses. Josep M. Colo-mer esmostra escèptic però dràs-tic: “L’Estat espanyol no té gairesolució perquè en el món actualja no tornarà a tenir poder realde decisió sobre les polítiques pú-bliques principals”. I afegeix:“L’espectacle polític està sobredi-mensionat, ja que està mancat desubstància i degenera en barallespersonals, insults i insolències”.La seva solució, per tant, és radi-cal: “A Espanya, el canvi de mar-ca capaç de repatriar capitals iprofessionals i atreure inversionsrequeriria un xoc important quellancés un gran missatge de fu-tur, amb relleu en la direcció del’Estat i formació d’un Governdels millors amb un ampli suportmultipartidista”.La recepta de Moles no és

menys ambiciosa: “Anivell indivi-dual, un examen de consciènciade la responsabilitat personal. Anivell col·lectiu, una reformapolí-tica, administrativa i econòmicaa fons que inclogui una visió es-tratègica realista de país a llargtermini, amb ampli consens”.Una reforma, subratlla, “que dei-xi fora del joc polític aquells ac-tors que persisteixin en un mo-del com l’actual”. I tot això acom-panyat, en l’àmbit internacional,d’“un exercici de sinceritat geoes-tratègica”.Finalment, Victòria Camps rei-

tera la necessitat de “mentalitzarels ciutadans perquè no tolerinen absolut llistes electorals queincloguin presumptes corruptes,encara que només estiguin impu-tats”. I proposa de no deixard’“exigir la renovació dels partitspolítics cap a una transparència iuna democràcia interna mésgrans”.c

Les 40mesuresdelGovern central