la literatura religiosa i moral dels segles xiv

LA LITERATURA LA LITERATURA RELIGIOSA I MORAL RELIGIOSA I MORAL

DELS SEGLES XIV I XVDELS SEGLES XIV I XV

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ

El canvi de pensament de El canvi de pensament de l’època medieval a l’època medieval a l’Humanisme provocà la l’Humanisme provocà la reacció dels sectors més reacció dels sectors més involucionistes de involucionistes de l’església catòlica.l’església catòlica.

Això dóna com a resultat Això dóna com a resultat una literatura religiosa i una literatura religiosa i moral força interessant, on moral força interessant, on destaquen tres autors:destaquen tres autors:

Francesc Eiximenis, Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer i Anselm Vicent Ferrer i Anselm TurmedaTurmeda

FRANCESC EIXIMENISFRANCESC EIXIMENIS

Nasqué a Girona entre el Nasqué a Girona entre el 1327 i el 1330 en una 1327 i el 1330 en una família burgesa ben situada. família burgesa ben situada. De molt jove va ingressar en De molt jove va ingressar en l’orde dels franciscans. l’orde dels franciscans.

Viatjà i amplià estudis en Viatjà i amplià estudis en les universitats més les universitats més prestigioses de l’època: prestigioses de l’època: París, Oxford, Cambridge, París, Oxford, Cambridge, Colònia i Roma.Colònia i Roma.


Sempre va estar molt ben Sempre va estar molt ben relacionat amb les famílies relacionat amb les famílies reials, i això el va ajudar a reials, i això el va ajudar a aconseguir el títol de mestre aconseguir el títol de mestre en teologia a Tolosa el en teologia a Tolosa el 1374.1374.

En tornar a Catalunya va En tornar a Catalunya va ensenyar a Barcelona, Vic i ensenyar a Barcelona, Vic i altres poblacions. El 1383 es altres poblacions. El 1383 es trasllada a València, on va trasllada a València, on va residir uns 25 anys.residir uns 25 anys.


Durant aquests anys a València escrigué la Durant aquests anys a València escrigué la major part de la seva obra i, també en aquest major part de la seva obra i, també en aquest temps, va iniciar una relació d’amistat amb el temps, va iniciar una relació d’amistat amb el cardenal Pedro de Luna, que, després cardenal Pedro de Luna, que, després d’esdevenir papa amb el nom de Benet XIII, el d’esdevenir papa amb el nom de Benet XIII, el va nomenar patriarca de Jerusalem i bisbe va nomenar patriarca de Jerusalem i bisbe d’Elna (el Rosselló) el 1408. d’Elna (el Rosselló) el 1408.

Va morir a Perpinyà a l’abril del 1409. Va morir a Perpinyà a l’abril del 1409.

OBRA de Francesc EiximenisOBRA de Francesc Eiximenis

L’obra d’Eiximenis, pràcticament tota en català, és L’obra d’Eiximenis, pràcticament tota en català, és una de les més extenses – gairebé comparable a la de una de les més extenses – gairebé comparable a la de Ramon Llull en extensió i també en finalitat: la Ramon Llull en extensió i també en finalitat: la predicació escrita– de la nostra literatura i, fins i tot predicació escrita– de la nostra literatura i, fins i tot en el seu temps una de les més llegides, divulgades i en el seu temps una de les més llegides, divulgades i traduïdes.traduïdes.

Aquesta considerable acceptació és deguda a Aquesta considerable acceptació és deguda a l’habilitat literària amb què va saber presentar i posar l’habilitat literària amb què va saber presentar i posar a l’abast d’un públic laic els principis fonamentals de a l’abast d’un públic laic els principis fonamentals de la filosofia i de la teologia medievals la filosofia i de la teologia medievals


L’obra més important L’obra més important d’Eiximenis és d’Eiximenis és Lo CrestiàLo Crestià

El seu propòsit era de El seu propòsit era de presentar en tretze llibres presentar en tretze llibres “sumàriament tot lo “sumàriament tot lo fonament de crestianisme”.fonament de crestianisme”.

L’obra pretenia fer una L’obra pretenia fer una síntesi de la filosofia, la síntesi de la filosofia, la teologia i la religió teologia i la religió cristianes.cristianes.


Dels tretze llibres Dels tretze llibres previstos només previstos només n’escrigué quatre, n’escrigué quatre, encara que, segons encara que, segons Martí de Riquer, és Martí de Riquer, és possible que n’escrigués possible que n’escrigués algun més que després algun més que després es va perdre o que es va perdre o que tingués fragments tingués fragments redactats d’algun altre redactats d’algun altre llibre que no ens ha llibre que no ens ha arribat. arribat.


Lo CrestiàLo Crestià.. Aquest llibre, a més, mostra Aquest llibre, a més, mostra

que Eiximenis era un home que Eiximenis era un home de ciutat: no creia que la de ciutat: no creia que la solitud del camp fóra cosa solitud del camp fóra cosa bona (els pagesos “són bona (els pagesos “són rústecs e orats e sens raó, e rústecs e orats e sens raó, e quaix bèsties brutes e fort quaix bèsties brutes e fort malicioses”) i pensava que malicioses”) i pensava que la vida urbana, en canvi, la vida urbana, en canvi, enriquia l’esperit de l’home enriquia l’esperit de l’home


El llibre de les donesEl llibre de les dones (1388). (1388). En aquesta obra parla de la vida En aquesta obra parla de la vida

femenina i, especialment, dels femenina i, especialment, dels vicis femenins.vicis femenins.

El llibre ens dóna una visió total El llibre ens dóna una visió total de la vida femenina del s. XIV, de la vida femenina del s. XIV, perquè abraça la infantesa de la perquè abraça la infantesa de la dona, la joventut, el matrimoni, la dona, la joventut, el matrimoni, la viduïtat i la vida religiosa. viduïtat i la vida religiosa. Presenta un to predominantment Presenta un to predominantment misoginmisogin, però bastant diferent de , però bastant diferent de tota la tradició de misogínia tota la tradició de misogínia anterior, ja que ens ofereix anterior, ja que ens ofereix algunes notes de modernitat en el algunes notes de modernitat en el tractament de la dona. tractament de la dona.


Llibre dels àngelsLlibre dels àngels (1393).(1393). És l’obra més És l’obra més llegida i traduïda llegida i traduïda d’Eiximenis en els d’Eiximenis en els segles XV i XVI. segles XV i XVI.

És un tractat És un tractat d’angeologia, escrit en d’angeologia, escrit en un to planer, que pretén un to planer, que pretén estendre el culte als estendre el culte als àngels. àngels.

Objectius, estil i estructura Objectius, estil i estructura

L’objectiu principal d’Eiximenis va ser L’objectiu principal d’Eiximenis va ser la instrucció la instrucció religiosa dels seglars, de la gent del carrer que religiosa dels seglars, de la gent del carrer que estava en perill de desviar-se de les pautesestava en perill de desviar-se de les pautes d’una d’una societat establerta que trontollava i que posava en societat establerta que trontollava i que posava en perill el dogma cristià.perill el dogma cristià.

L’estratègia i l’estructura dels llibres d’Eiximenis L’estratègia i l’estructura dels llibres d’Eiximenis són les típiques de l’escolàstica.són les típiques de l’escolàstica. Exposa veritatsExposa veritats i i principis a base d’una argumentació detalladíssima i principis a base d’una argumentació detalladíssima i àmplia amb la qual va demostrant, a còpia de gran àmplia amb la qual va demostrant, a còpia de gran nombre de raons i proves, exemples, cites nombre de raons i proves, exemples, cites d’autoritats, distincions i subdivisions, el que pretén d’autoritats, distincions i subdivisions, el que pretén des de tots els punts de vista possibles. des de tots els punts de vista possibles.

VICENT FERRERVICENT FERRER

Va néixer a València el 1350. Als disset anys va Va néixer a València el 1350. Als disset anys va entrar en el convent dominicà de la seva ciutat per entrar en el convent dominicà de la seva ciutat per estudiar. Va completar la formació a Lleida, estudiar. Va completar la formació a Lleida, Barcelona i Tolosa. Entre els anys 1385 i 1390 va ser Barcelona i Tolosa. Entre els anys 1385 i 1390 va ser

En aquesta època ja estava molt relacionat amb En aquesta època ja estava molt relacionat amb Pedro de Luna, cardenal d’Aragó, i amb la casa reial. Pedro de Luna, cardenal d’Aragó, i amb la casa reial. El 1394, en ple Cisma d’Occident, Pedro de Luna és El 1394, en ple Cisma d’Occident, Pedro de Luna és elegit papa i pren el nom de Benet XIII. Un any elegit papa i pren el nom de Benet XIII. Un any després s’incorpora a la cort papal d’Avinyó per després s’incorpora a la cort papal d’Avinyó per treballar amb el nou papa. treballar amb el nou papa.


En va sortir quatre anys més En va sortir quatre anys més tard per iniciar les seves tard per iniciar les seves campanyes com a campanyes com a predicador per Europa. predicador per Europa. Tenia plena llibertat d’acció Tenia plena llibertat d’acció gràcies a una llicència papal gràcies a una llicència papal especial, que el feia especial, que el feia dependre únicament del dependre únicament del mestre general dels mestre general dels dominicans. Predicava dominicans. Predicava contínuament i de vegades contínuament i de vegades dues o tres vegades diàries. dues o tres vegades diàries.


El seguia una companyia de flagel·lants, penitents i El seguia una companyia de flagel·lants, penitents i capellans que potenciaven els efectes gairebé capellans que potenciaven els efectes gairebé taumatúrgics d’uns sermons escoltats per milers de taumatúrgics d’uns sermons escoltats per milers de persones. El 1412 va participar en el Compromís de persones. El 1412 va participar en el Compromís de Casp i prengué patit per Ferran d’Antequera. Després Casp i prengué patit per Ferran d’Antequera. Després de la sentència de Casp, va predicar per tota la de la sentència de Casp, va predicar per tota la Corona d’Aragó. Poc després va iniciar una Corona d’Aragó. Poc després va iniciar una campanya missionera que el dugué a Occitània, el campanya missionera que el dugué a Occitània, el centre de França, Borgonya i Bretanya. centre de França, Borgonya i Bretanya.

Va morir a Vannes (Bretanya) el 5 d’abril del 1419. Va morir a Vannes (Bretanya) el 5 d’abril del 1419.

ELS SERMONS DE VICENT ELS SERMONS DE VICENT FERRERFERRER

Amb sant Vicent comença Amb sant Vicent comença un nou tipus de predicació un nou tipus de predicació caracteritzat per diversos caracteritzat per diversos trets. En primer lloc, una trets. En primer lloc, una vida nòmada, exclusivament vida nòmada, exclusivament dedicada als sermons.dedicada als sermons.

En segon lloc, és una En segon lloc, és una predicació de penitència predicació de penitència molt més preocupada per la molt més preocupada per la moral i el dogma.. moral i el dogma..


L’auditori d’aquestes predicacions era el poble , la L’auditori d’aquestes predicacions era el poble , la gent senzilla de pobles i ciutats. Els sermons gent senzilla de pobles i ciutats. Els sermons vicentins intenten remoure l’esperit de l’auditori i vicentins intenten remoure l’esperit de l’auditori i reformar uns costums socials considerats corruptes reformar uns costums socials considerats corruptes per tal d’aconseguir un examen de consciència per tal d’aconseguir un examen de consciència col·lectiu que fera possible que la societat assumira col·lectiu que fera possible que la societat assumira amb plenitud les ensenyes de l’església.amb plenitud les ensenyes de l’església.

Un altre tret molt característic d’aquests sermons és Un altre tret molt característic d’aquests sermons és l’anunci de la proximitat de la fi del món i de la l’anunci de la proximitat de la fi del món i de la vinguda de l’Anticrist. vinguda de l’Anticrist.


La major part dels sermons La major part dels sermons de sant Vicent s’han de sant Vicent s’han conservat en dos grans conservat en dos grans reculls: uns manuscrits amb reculls: uns manuscrits amb 53 sermons predicats a 53 sermons predicats a València durant la València durant la Quaresma del 1413 i tres Quaresma del 1413 i tres volums manuscrits que volums manuscrits que contenen 227 peces contenen 227 peces predicades entre els anys predicades entre els anys 1412-1418. 1412-1418.


La manera com ens han La manera com ens han arribat aquests textos és arribat aquests textos és singular. Alguns clergues de singular. Alguns clergues de la seva companyia, avesats a la seva companyia, avesats a escriure amb rapidesa, escriure amb rapidesa, s’encarregaven de prendre s’encarregaven de prendre nota dels sermons. Després nota dels sermons. Després les còpies eren les còpies eren confrontades, passades a net confrontades, passades a net (però sembla que sense que (però sembla que sense que el sant les revisara) i el sant les revisara) i posades en circulació. posades en circulació.


Ideologia i conclusióIdeologia i conclusió Sant Vicent va ser un predicador d’una ferma Sant Vicent va ser un predicador d’una ferma

convicció medievalista, contraposat als nous aires convicció medievalista, contraposat als nous aires humanistes prerenaixentistes.humanistes prerenaixentistes.

Des del punt de vista literari, no sols no es va Des del punt de vista literari, no sols no es va considerar mai un escriptor, sinó que blasmà sovint considerar mai un escriptor, sinó que blasmà sovint de pensadors i poetes del món clàssic.de pensadors i poetes del món clàssic.

De fet els sermons de Vicent Ferrer estan escrits De fet els sermons de Vicent Ferrer estan escrits contra dos col·lectius de persones:contra dos col·lectius de persones:

5.5. Les donesLes dones6.6. Els intel·lectualsEls intel·lectuals

Estil de Vicent FerrerEstil de Vicent Ferrer

Era famós per la Era famós per la teatralitat dels seus teatralitat dels seus sermons, farcits sermons, farcits d’onomatopies, crits d’onomatopies, crits dialectalismes i tota dialectalismes i tota mena d’exclamacions mena d’exclamacions col·loquials que feien col·loquials que feien que tinguessin molta que tinguessin molta acceptació popular i acceptació popular i provoquessin respecte i provoquessin respecte i por.por.

ANSELM TURMEDAANSELM TURMEDA

Anselm Turmeda representa el punt àlgid de la crisi del món Anselm Turmeda representa el punt àlgid de la crisi del món medieval.medieval.

Tenim poques notícies de Turmeda i han de ser relativitzades, Tenim poques notícies de Turmeda i han de ser relativitzades, ja que provenen d’una obra autobiogràfica, en àrab, laThufa, i ja que provenen d’una obra autobiogràfica, en àrab, laThufa, i no hi ha certesa que ell siga l’autor. no hi ha certesa que ell siga l’autor.

Nasqué a la Ciutat de Mallorca a mitjans del s. XIV i aviat va Nasqué a la Ciutat de Mallorca a mitjans del s. XIV i aviat va ingressar en l’orde dels franciscans.ingressar en l’orde dels franciscans.

Estudià a Mallorca i a Lleida i va completar estudis a les Estudià a Mallorca i a Lleida i va completar estudis a les universitats de París i Bolonya, on sembla que es va interessar universitats de París i Bolonya, on sembla que es va interessar per la religió musulmana segons confessa en laThufa. per la religió musulmana segons confessa en laThufa.


El 1385 va tornar a El 1385 va tornar a Mallorca, des d’on passà a Mallorca, des d’on passà a Sicília i d’allí s’embarcà Sicília i d’allí s’embarcà cap a Tunis. Quatre mesos cap a Tunis. Quatre mesos després d’arribar-hi després d’arribar-hi manifestà públicament el manifestà públicament el seu desig d’abjurar del seu desig d’abjurar del cristianisme i de fer-se cristianisme i de fer-se musulmà.musulmà.

El soldà de Tunis, El soldà de Tunis, complagut el va protegir i li complagut el va protegir i li va donar el càrrec va donar el càrrec d’intèrpret i de cap de d’intèrpret i de cap de duanes. duanes.


Malgrat l’apostasia, el Malgrat l’apostasia, el governador de Mallorca, el governador de Mallorca, el papa Benet XIII i Alfons V papa Benet XIII i Alfons V li enviaren diversos li enviaren diversos salconduits amb tota mena salconduits amb tota mena de garanties i de perdons de garanties i de perdons perquè tornés a la fe perquè tornés a la fe cristiana, cosa insòlita en cristiana, cosa insòlita en aquella època, però aquella època, però Turmeda sempre s’hi va Turmeda sempre s’hi va oposar. oposar.

OBRA D’ANSELM TURMEDAOBRA D’ANSELM TURMEDA

El conjunt de la seva El conjunt de la seva obra va ser escrita obra va ser escrita després de la seva després de la seva conversió a l’islamisme. conversió a l’islamisme.

El fet que l’escrigués en El fet que l’escrigués en català demostra que, català demostra que, malgrat tot, no se sentia malgrat tot, no se sentia desvinculat de la seva desvinculat de la seva pàtria. pàtria.


Llibre de bons Llibre de bons amonestamentsamonestaments. .

Es tracta d’un aplec de Es tracta d’un aplec de bons consells en vers bons consells en vers basats en l’obra italiana basats en l’obra italiana del s. XIII del s. XIII Doctrina de Doctrina de l’esclau de Baril’esclau de Bari, de la , de la qual copia bona part del qual copia bona part del text però adapta text però adapta l’estrofisme. l’estrofisme.


Cobles de la divisió del Cobles de la divisió del regne de Mallorques.regne de Mallorques.

És una obra al·legòrica És una obra al·legòrica d’intenció política sobre la d’intenció política sobre la personalitat de les Illes. personalitat de les Illes. Mostra la preocupació Mostra la preocupació política de l’autor pel destí política de l’autor pel destí de Mallorca i, alhora elogia de Mallorca i, alhora elogia el rei cristià i tota una sèrie el rei cristià i tota una sèrie de religiosos de l’època per de religiosos de l’època per posar-se a bé amb els poders posar-se a bé amb els poders fàctics mallorquins de cara a fàctics mallorquins de cara a un possible retorn a l’illa.un possible retorn a l’illa.


La disputa de l’aseLa disputa de l’ase. . D’aquesta obra, dissortadament, no hi ha cap D’aquesta obra, dissortadament, no hi ha cap

text en català, ni imprés ni manuscrit. text en català, ni imprés ni manuscrit. Malgrat la seva popularitat, els exemplars en Malgrat la seva popularitat, els exemplars en

català es van perdre potser com a català es van perdre potser com a conseqüència de la inclusió en el s. XVI del conseqüència de la inclusió en el s. XVI del llibre en l’índex de llibres prohibits per la llibre en l’índex de llibres prohibits per la Inquisició.Inquisició.

Així doncs coneixem el text a través d’una Així doncs coneixem el text a través d’una edició francesa publicada a Lió l’any 1544 edició francesa publicada a Lió l’any 1544


L’obra relata la disputa d’un ase ronyós amb un frare L’obra relata la disputa d’un ase ronyós amb un frare anomenat Anselm. anomenat Anselm.

L’ase és una mena d’alter ego sorneguer de l’autor.L’ase és una mena d’alter ego sorneguer de l’autor. El debat entre aquests dos personatges té lloc davant El debat entre aquests dos personatges té lloc davant

d’una assemblea d’animals, que acaben d’escollir el d’una assemblea d’animals, que acaben d’escollir el lleó com a nou rei. lleó com a nou rei.

Els arguments presentats per fra Anselm i refutats per Els arguments presentats per fra Anselm i refutats per l’ase són els mateixos de l’apòleg àrab que n’és la l’ase són els mateixos de l’apòleg àrab que n’és la base.base.


La Tuhfa o Present de l’intel·ligent que tracta de la La Tuhfa o Present de l’intel·ligent que tracta de la refutació dels sequaços de la Creurefutació dels sequaços de la Creu (1420). (1420).

Encara que aconseguí un gran prestigi en el món Encara que aconseguí un gran prestigi en el món musulmà, a nosaltres també ens interessa aquesta musulmà, a nosaltres també ens interessa aquesta obra escrita en àrab perquè contenia, en els seus dos obra escrita en àrab perquè contenia, en els seus dos capítols primers, l’autobiografia de Turmeda, capítols primers, l’autobiografia de Turmeda, adreçada a explicar la seva conversió a l’Islam. adreçada a explicar la seva conversió a l’Islam.

El tercer i últim capítol és doctrinal, destinat a negar El tercer i últim capítol és doctrinal, destinat a negar la divinitat de Jesucrist i a desautoritzar els dogmes la divinitat de Jesucrist i a desautoritzar els dogmes del cristianisme. del cristianisme.

la literatura religiosa i moral dels segles xiv

Education