Alex Fincias // 3r ESO C

El vampir misteriós

La Laia, una noia de 15 anys, vivia a en una casa de pagès situada a la comarca de les mil masies, el Solsonès. Com cada matí la Laia ajudar al seu pare, en Miquel en les tasques del camp. Van munyir la llet a les vaques, van passejar el ramat d’ovelles….En acabar la jornada la Laia va acabar molt cansada. Al dia següent la Laia i el seu pare Miquel van anar a Solsona a agafar el correu que els hi havia arribat. Al poble comentaven que la nit passada a Cal Forner havia mort una vaca, la mort havia sigut molt estranya, la vaca tenia al seu coll clavats la marca d’uns ullals grans i ferotges. Posteriorment de sortir de Solsona, la Laia i el seu pare van anar a fer una visita a Cal Forner perquè aixì els hi comentés que havia succeït amb el bestiar. El Carles Forner els hi va explicar que la mort havia sigut molt estranya, la vaca l’havien trobat morta a dins del estable, totalment xuclada, sense sang, però la carn de l’animal no l’havien aprofitat pas.Pare i filla van tornar a la masia, tot preocupats per la situació. Al arribar, la Maria, la mare de la Laia, ja els hi havia preparat el sopar a la taula. En Miquel va comentar amb la seva dona els comentaris que es feien a Solsona. La Maria va restar uns moments en silenci, i va explicar que ella també havia sentit a parlar de la mort d’un cap de bestiar, però que havia sigut a cavall entre la Clariana del Cardener i Sant Llorenç dels Morunys. El neguit a la zona creixia constantment. Al dia següent, en Miquel va tornar a Solsona, per dirigir-se a l’associació ramadera pel Solsonès (l’ARS), allà es va informar de la mort de l’altra vaca a la Clariana del Cardener, va ser molt semblant a la de Cal Forner. La vaca tenia clavats els ullals al coll, uns ullals que semblaven, com de vampir. Al arribar a la masia, la Laia i la seva dona Maria, esperaven a en Miquel a fora de la casa, a prop del estable. En Miquel es va disposar a entrar a l’estable, quan va observar que al sòl de l’estable hi havia al menys sis vaques

mortes. En Miquel va poder veure amb els seus propis ulls com les vaques estaven totalment desangrades, i amb uns ullals clavats al coll. El problema de les morts de les vaques ja començava a ser una mica preocupant. En Miquel havia perdut sis de les quinze vaques que tenia, a Cal Forner havia mort una altre vaca, i a la Clariana del Cardener, una altre cap de bestiar havia sigut xuclat per uns ullals semblants als d’un vampir. Per segona vegada en Miquel es va disposar a parlar amb els membres de la “ARS”. En Miquel va exposar el seu cas, i els hi va proposar convocar una reunió extraordinària. La reunió es va celebrar dos dies mes tard, a Solsona. De la reunió va sortir la proposta de celebrar una gran batuda, per intentar capturar a aquest animal tan misteriós. Les dues batudes que es van convocar no van tenir cap èxit. La situació era la mateixa, o pitjor per que a Sant Llorenç havia mort una altre vaca. En Miquel va tornar a dirigir-se a Cal Forner. Per primera vegada en la seva vida el Miquel va poder entrar a la masia, l’habitatge era hostil, amb tot molt desordenat. El sostre de la masia, era d’allò mes alt i amb grans bigues que el reforçaven, donava una sensació de llunyania i de deixadesa . La casa estava mitja en ruïnes. En Carles Forner li va oferir un cafè a en Miquel. A sobre la taula de la cuina en Carles, tenia unes ampolles d’un líquid vermell fosc, semblant al color de la sang. En Miquel estava incòmode amb la situació i amb l’ambient de la masia. Va pensar que en Carles podria tenir alguna cosa a veure amb les morts de les vaques. En Miquel va reflexionar i va arribar a la conclusió que hauria d’investigar una mica la conducta anormal d’en Carles, que per cert no havia assistit a la reunió de l’ARS. Al arribar a la masia en Miquel no va comentar res amb la seva família, perquè així no agafessin pors innecessàries. Uns dies mes tard, els agents de medi ambient al Solsonés es van fer carrec de la investigació. Van inspeccionar al detall Can Forner, on van observar que en Carles, ja no tenia cap vaca al seu estable. Segons en Carles les vaques havien sigut assesinades per aquest

animal ferotge i sanguinari. La conducta d’ en Carles semblava estranya.

.................

Era de nit a la masia de la Laia, la nit era serena i la lluna plena regnava al cel del Solsonès. El remat restava tranquil a l’estable i res semblava que ho podia passar. En Miquel no podia dormir aquella nit, va decidir fer guàrdia per protegir el seu remat. Va passar la nit assegut amb una escopeta a les mans, a una cadira a l’entrada de la masia. De sobte en Miquel es va possar en alerta, va escoltar uns gemecs i uns sorolls a una certa distancia seva. Gràcies a la llum de la llujna plena va poder contemplar la silueta d’una especie de vampir. En Miquel va dispara contra la bèstia, però no es va ni moure. La bastia es decidia a entrar a l’interior de l’estable. Va entar i amb la preencia física d’en Miquel va poder contemplar com al bestia xuclava la sang de tantes vaques com podia. Els gemecs de les vaques eren dolorosos i sorollosos. Una vegada el vampir es va anar en Miquel, va pensar que si el culpable de la mort d’aquestes vaques era en Carles Forner, en aquells moemnts no hi hauria ningú a casa seva. Per tant en Carles va decidir anar al mas d’en Carles. Va arribar en cotxe i amb molta cura es va anar apropant a una de les finestres del mas on s’hi veia llum. Va observar com el Carles omplia unes ampolles d’aigua amb sang que estava traient pel nas.

..................

La nit va passar i al dia següent en Miquel es va disposar a parlar amb el agents rurals per explicar-li es seu testimoni. Immediatament els agents van anar a escorcollar Can Forner, efectivament els agents van trobar ampolles plenes de sang fresca, la sang va ser analitzada i es va confirmar que provenia de vaques.

En Carles va confessar que veritablement ell era un vampir i que cada nit que hi havia lluna plena es convertia en aquest. Cada una d’aquestes nits sentia la necessitat de xuclar sang, perquè sinó sentia que es deshidratava. Finalment en Carles va poder ser arrestat i tractat farmacològicament i la magnifica comarca del Solsonès va recuperar la seva rutina diària.

Reconeixements i homenatges

Aquesta història es un homenatge a la comarca del Solsonès, una comarca que la conec de primera ma i en la qual he passat molt temps de la meva vida. A la comarca l’activitat bàsicament es ramadera i agrícola, m’encanta visitar el mut de masies que té aquesta comarca, de fet d’aquí ve el nom, de la comarca de les mil masies. Penso que es una satisfacció enorme saber que hi ha una comarca a Catalunya que encara, molta d’aquesta població es dedica a treballar el camp.