Com afectaria la Independncia de Catalunya a Eivissa?

Components del grup: Carmen Costa, Marisa Ribas, Marta Ribas i Lloren Planells.Curs: 1r BatxillerGrup: B.

ndex

*Per qu la situaci actual s aix?

*Com s la situaci actual?

*Quines raons es contraposen?

*Quines sn les conseqncies generals? Quines sn les conseqncies per a Eivissa?

Per qu la situaci actual s aix?

Primerament, cal dir, que els antecedents histrics sn incerts. Per, a partir de la imposici dels Decrets de Nova Planta, s a dir, el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat que implantaren l'absolutisme a la Monarquia d'Espanya i portaren a l'abolici de les Constitucions catalanes, hagu diversos moviments populars que reivindicaren una repblica catalana en els diversos alaments que sacsejaren Catalunya al llarg del segle XIX. Encara que, no ho feren amb un projecte poltic nacionalista modern.

Finalment, a finals de la primera dcada del segle XX, nasqu un independentisme catal com a moviment poltic modern, que s'inspirava en el nacionalisme irlands que havia guanyat molta popularitat en la lluita dels republicans que volien agafar el poder i independitzar-se del Regne Unit.

Francesc Maci

En aquest moment, s a dir l'any 1918, havien aparegut les primeres publicacions independentistes catalanes. Des de principis de segle, s'havien anat formant els primers moviments de tendncies separatistes que confluirien en la creaci de la Federaci Democrtica Nacionalista, s a dir, organitzaci poltica nacionalista catalana creada per Francesc Maci. Aqu, sorgiria el que seria el primer grup que es declararia separatista: Estat Catal.Aquest partit tindria una vida efmera i l'any 1922 esdevindria una organitzaci poltica que comptar amb una branca militar anomenada Bandera Negra. Primo de Rivera

Seguidament, en la dictadura de Primo de Rivera, s a dir, el rgim poltic que va haver-hi a Espanya des del cop d'Estat del capit general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, el 13 de setembre de 1923, fins a la dimissi d'aquest el 28 de gener de 1930, va provocar una ferotge repressi alhora contra les organitzacions catalanistes, incls, l'incipient independentisme. Aix, li provoca a l'independentisme de Catalunya perdre dirigents com Salvador Segu, que va ser un dels lders ms destacats d'aquest moviment.Salvador Segu

Ms tard, l'any 1926 tindrien lloc els Fets de Prats de Moll, s a dir, un intent d'invasi militar des de la Catalunya Nord per a independitzar Catalunya planejat per Francesc Maci i la direcci d'Estat Catal. El pla consistia en la penetraci de dues columnes, una des de Sant Lloren de Cerdans i l'altra, des del coll d'Ares, que havien d'ocupar Olot, i proclamar-hi la Repblica Catalana.Per, aquest fracs militar es va convertir en un xit de propaganda, a ms, el judici a Maci va donar un gran ress a la reivindicaci d'independncia tant al pas, com internacionalment, aleshores, Maci es convert en una icona popular.Aleshores, Maci va ser enviat a l'exili, i aix, fundaria a Cuba, el Partit Separatista Revolucionari de Catalunya. Un fet clau, va ser la proclamaci de la Constituci de l'Havana, l'any 1928, que posava les bases de la Constituci provisional de la Repblica Catalana, a ms, tingu una important difusi.Ja a la dcada dels 30, aparegueren altres partits independentistes, com l'any 1931, Nosaltres Sols!, l'any 1932, Nacionalista Catal, o el mateix any, Partir Catal Proletari. L'any 1936, els dos primers s'integrarien a Estat Catal i el darrer al Partit Socialista Unificat. En aquests anys, l'independentisme en la prctica, noms actuava en el Principat de Catalunya.Llus Companys

Amb la caiguda de la Restauraci monrquica i Primo de Rivera, el republicanisme catal, s'unir i formar Esquerra Republicana de Catalunya. Maci esdevindria el cap de tot aquest moviment. A ms, desprs de la proclamaci de la Repblica Catalana, s'aconseguir que Madrid concedeixi autogovern de Catalunya. Ms tard, Maci i Llus Companys arribaran a presidents de la Generalitat republicana, amb un gran suport del poble, per acceptant la Generalitat i renunciant a un estat propi.Desprs de la Guerra Civil espanyola, el Front Nacional de Catalunya, va esdevenir la principal referncia. El FNC emprendria una intensa activitat agitativa i de resistncia, fins i tot, arribant a collaborar amb les forces aliades, s a dir, Gran Bretanya, Frana, Polnia, Canad, Sud-frica, Austrlia i Nova Zelanda, durant la Segona Guerra Mundial. Ja que, tenien l'esperana d'obtenir rdits per a la causa catalana amb la victria aliada contra el feixisme.

Ms tard, a finals de la dcada de 1960,aparegu el Partir Socialista d'Alliberament Nacional, fundat 1968, d'orientaci marxista, s a dir, basat en el conjunt de doctrines poltiques, econmiques i filosfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels que es caracteritza per un enfocament materialista i dialctic del mn.Aix, s'inicia el naixement de l'independentisme modern que reivindica els Pasos Catalans, amb un component ideolgic d'esquerra: l'Esquerra Independentista.

A partir de la dcada de 1970, naixen altres grups, incloses organitzacions armades clandestines com EPOCA o Terra Lliure.El final del franquisme, amb la mort de Franco, aparegueren canvis en l'estructura de l'estat, que el discurs oficial ha qualificat de Transici democrtica, que suposaren un procs de reforma pactat entre les direccions dels partir majoritaris, enfront de la Ruptura democrtica que reclamaven les instncies antifranquistes. Aix, des del punt de vista de l'independentisme el procs refor la unitat indissoluble de la naci espanyola, i posava l'exrcit espanyol com a garant d'aquesta unitat.En aquest marc, les autonomies catalanes quedaren com a entitats subalternes sense poder poltic propi efectiu. Aleshores, l'esquerra independentista ho denunci, quedant-se sola en aquesta denncia del rgim autonmic.Durant 16 anys, s a dir del 1979 a 1995, es desenvolup una estratgia de propaganda armada, que provoca l'aparici d'un moviment social i poltic estendre socialment i de forma massiva les posicions explcitament independentistes.

Com s la situaci actual?

Podem distingir dues formacions amb representaci parlamentria amb una clara vocaci independentista:Esquerra Republicana (de Catalunya), que te postulats social-demcrates.

Candidatura d'Unitat Popular tenen ideologia socialista i sn partidaris de la radicalitat democrtica.

D'altre banda la solidaritat catalana per la Independncia va tenir representaci del 2010 al 2012. ERC avui dia t vint-i-un diputats al Parlament de Catalunya, mentre que la CUP , es va presentar per primera vegada al 2012 al Parlament de Catalunya en disposa tres.

La clau perqu es puga aconseguir la independncia la t Madrid.

El 26 de juliol de 2013, Artur Mas, cap del Govern catal, va remetre una carta al president espanyol, Mariano Rajoy, en qu li demanava fortament obrir el procs de negociacions que permetin crear les condicions per a celebrar un referndum sobre la independncia de Catalunya. La sollicitud s part d'un procs en el qual la naci catalana pugui exercir el seu dret a decidir. Aquest procs, que promouen els partits de la coalici que governa a Catalunya des del desembre de 2012, ha de culminar en un referndum en el qual els ciutadans de Catalunya decideixin si l'actual regi autonmica espanyola s'ha de convertir en un nou estat d'Europa. A Catalunya hi ha una clara majoria a favor del referndum.

Fins ara, la capital s'oposa tamb a la cessi de ms competncies, que donarien una major autonomia a Catalunya, o una mplia reforma del model de finanament.

D'altre banda, si la capital continua mostrant-se tan inflexible i rebutja qualsevol dileg, la situaci entre Madrid i Barcelona s'anir agreujant.

Personalment, amb la nostre opini, la situaci de la llengua i la cultura catalana aniria millorant, cosa que tamb est demostrada en diferents estudies, on diuen que a ms, tamb milloraria la relaci amb la gent.D'altre banda, la gran majoria de Catalunya est a favor de que Catalunya formi part de l'Uni Europea, a ms de que aix defensarien ms els interessos dels catalans que en la situaci actual.
D'altre banda, podem destacar el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas s un economista i poltic catal d'ideologia catalanista i lliberal. A ms de ser el president de la Generalitat de Catalunya, s el president de la federaci de Convergncia i Uni i el president de la Convergncia Democrtica de Catalunya. A part d'aix, tamb va ser conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques (1995-1997), d'Economia i Finances
(1997-2001) i conseller en cap (2001-2003) de la Generalitat de Catalunya. Del 2004 al 2010 exerc de Cap de l'oposici al Parlament de Catalunya.

Catalunya est fent diverses coses per poder aconseguir aquesta independncia:Via catalana: s una cadena humana d'uns 400 metres que es va fer l'onze de setembre de 2013 a Catalunya proposada per l'Assemblea Nacional Catalana. Segons Carme Forcadell, presidenta de l'ANC, va ser un smbol, el smbol de la unitat del poble catal per assolir la sobirania nacional. Va fer el traat de l'antiga Via Augusta, des del Perts (Vallespir) fins a Alcanar (Montsi). Aquesta cadena comen a les 17:14 i acab a les 18:00 on hagueren actes poltics i acabaren cantant la can Els segadors.

Consulta per la independncia el 13 de setembre de 2009: Va haver-hi un 41% de participaci, per els resultats varen ser favorables amb el 96,2% vots dient que si que la volien. Varen ser uns 600.000 vots favorables.

Associaci de Municipis per la independncia:va ser creada el 14 de desembre de 2011 a Vices, que agrupa diferents entitats locals per tal de defensar l'assoliment dels drets nacionals de Catalunya amb l'objectiu de promoure l'exercici del dret a l'autodeterminaci.

Pacte per la Llibertat: el 18 de desembre de 2012 es va acordar que el Referndum d'autodeterminaci de Catalunya est previst que se celebri durant el 2014, segons un acord de governabilitat ratificat per Artur Mas, de part de Convergncia i Uni i Oriol Junqueras, de part d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Aprovaci de la Declaraci de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya: el 23 de juny es va aprovar al Parlament de Catalunya, que va ser una resoluci amb la qual es va acordar iniciar el procs cap al dret a decidir.

Aquest va ser el resultat de la votaci de la Declaraci de Sobirania.

Consell Assessor per a la Transici Nacional (CATN): es va crear el 12 de febrer de 2013, s un rgan creat per la Generalitat de Catalunya per tal d'assessorar la Generalitat en el procs de transici nacional de Catalunya i assoliment del referndum d'autodeterminaci de Catalunya.

Llei de consultes de Catalunya: el 19 de mar del 2013 es va admetre a trmit amb suports. Es tramitar per la via d'urgncia per tal de ser aprovada al ple de l'octubre de 2013.

Reuni constitutiva del Pacte Nacional pel Dret a Decidir: es va fer el 26 de juny de 2013 a l'auditori del Parlament de Catalunya, on hi havia les institucions ms representatives del pas, una quarantena d'entitats formades per la societat civil, el mn local i les forces poltiques. Aqu pacten a favor del procs del dret i de la celebraci d'una consulta sobre el futur poltic de Catalunya.

Podem veure varietats d'enquestes que s'han anat fent per la Universitat Oberta de Catalunya:

Creus que els pobles del mn tenen dret a l'autodeterminaci, s a dir, a decidir lliure i democrticament el seu futur poltic?88,9% En termes generals s6,5% En termes generals no3,5% Depenen alguns casos1,1% NS

Qui creu que hauria de poder participar en un referndum per la independncia de Catalunya?40,6% Tots els que tinguin residncia legal a Catalunya.32,2% Tots els inscrits al cens electoral a Catalunya.14,6% Tots els catalans nascuts a Catalunya.10,3% Gent de tot l'Estat espanyol. 2,4% No ho sap/No contesta.

En quin termini creu vost que Catalunya ser Independent?41,9% A ms llarg termini.41,8% En els propers 20 anys.12,1% En els propers 5 anys.4,2% No sap/No contesta.

Quines raons es contraposen?Pros de la independncianica manera d'obtenir el dret a decidir tamb en les lleisEspanya no deixa a Catalunya elegir moltes de les seves lleis, com la prohibici de les curses braus (que si va ser perms imposar-ho a les Illes Canries) i el tractament de l'avortament.L'nica manera de deixar de rebre un tracte discriminatori d'hisenda i d'altres serveisEls republicans han estat insistint en aquest tema des de fa ms de deu anys. Tenien la sensaci, i s'ha confirmat, que els empresaris catalans reben ms pressi de la Hisenda Pblica espanyola que els altres empresaris de lestat espanyol. Aix que els ciutadans catalans, un cop ms, tenen una pressi major per omplir les arques de l'estat. D'acord amb aquestes xifres, a Catalunya hi ha hagut 45.000 inspeccions, cosa que representa 19% del total d'Espanya.
Durant el perode del reajustament de lEstatut la pressi era el ms forta, per exemple en el perode 2005-2006 a Catalunya van ser 7.000 inspeccions, mentre que a Madrid, en 5000 i 4400 van rebre Andalusia. 2012 s l'nic moment en qu Catalunya s lder a les revisions fiscals, 3.782 contra 4.172 a Andalusia.

Millor manera de fer baixar la prima de risc, de fer minvar el deute pblic i, per tant, de sortir de la crisi.Els republicans han estat insistint en aquest tema des de fa ms de deu anys. Tenien la sensaci, i s'ha confirmat, que els empresaris catalans reben ms pressi de la Hisenda Pblica espanyola que els altres empresaris de lestat espanyol. Aix que els ciutadans catalans, un cop ms, tenen una pressi major per omplir les arques de l'estat. D'acord amb aquestes xifres, a Catalunya hi ha hagut 45.000 inspeccions, cosa que representa 19% del total d'Espanya.Durant el perode del reajustament de lEstatut la pressi era el ms forta, per exemple en el perode 2005-2006 a Catalunya van ser 7.000 inspeccions, mentre que a Madrid, en 5000 i 4400 van rebre Andalusia. 2012 s l'nic moment en qu Catalunya s lder a les revisions fiscals, 3.782 contra 4.172 a Andalusia.

nica forma d'assegurar normalitat en l'educaci en catal El comenament del segle 18 pot ser vist com un moment decisiu, en qu les llenges i cultures que no gaudien de la protecci d'un monarca, van comenar a patir un genocidi cultural sense precedents des de la caiguda de l'imperi rom. No noms l'idioma catal, sin tamb el fris, el flamenc, l'occit, el galic o el basc, totes elles van ser perseguides i condemnades a mort. El seu s va ser prohibit a les escoles, als governs i a les esglsies. Es va prohibir publicar llibres en aquestes llenges, i fins i tot a tenir un nom en aquests idiomes. El fams arquitecte Gaud tamb va ser empresonat noms per parlar catal a un policia. Noms per ser catal ha estat durant els ltims 300 anys, un desavantatge constant i un motiu per ser discriminat per les autoritats imposades pels espanyols. La gran majoria de posicions per funcionaris a Catalunya des de l'abolici de l'Estat catal el 1714 noms eren pels espanyols (i en alguns casos pels catalans que es va convertir en parlants d'espanyol, els anomenats botiflers, mot nascut precisament a la guerra de successi).Una cosa que jo mateix he experimentat i mai oblidar. Aix s una cosa que encara avui succeeix amb massa freqncia, nens que parlen catal a l'hospital a una infermera que no vol entendrel, aix s molt greu.

nica manera que el catal sigui oficial al parlament europeuUn dels avantatges dsser part de la Uni Europea s que estem molt ms en contacte amb les altres nacions i cultures europees que no pas abans. Grcies a aix s molt ms fcil comparar de quina manera els estats apliquen els drets dels ciutadans. Per exemple, la reacci del Regne Unit a Esccia volent organitzar un referndum sobre la independncia (acceptaci plena de la democrcia fins hi tot quan el resultat no ts favorable, garantia dels drets humans) molt diferent a la reacci espanyola a un possible referndum sobre la independncia de Catalunya o el Pas Basc, una reacci que difcilment es trobar en un pas modern de la Uni Europea sin ms aviat es trobar en pasos de qestionables democrcies com Rssia, la Xina o Turquia: la repressi de drets humans, negaci/minimitzaci de la diferenciaci cultural que pugui legitimar secessi, prohibici del referndum).nica manera de promocionar-se a l'estranger com cal Catalunya no disposa d'un flux de diners estable per a la promoci de la cultura i llengua catalanes. Cada any que passa perdem la oportunitat de donar suport a milers d'artistes escriptors, arquitectes, cientfics, investigadors, pensadors, crtics, actors, realitzadors, guionistes, dramaturgs, poetes, editors, comissaris, msics, creadors, etctera, que vulguin promocionar la nostra cultura arreu del mn. Contres de la independnciaSortida del mercat comLa conseqncia ms directa de la sortida de Catalunya de la UE seria la seva immediata expulsi del mercat comunitari. En altres paraules, l'aixecament de fronteres i la imposici d'aranzels a les exportacions i importacions. Aquest nou escenari tindria un elevadssim impacte per al teixit empresarial catal, que perdria competitivitat respecte a companyies de la resta d'Europa.La UE s l'encarregada de fixar l'import d'aquests aranzels, per la qual cosa la Generalitat no tindria marge de maniobrar per minimitzar aquesta conseqncia directa del seu pla sobiranista. La seva nica salvaci seria negociar acords bilaterals amb cadascun dels pasos de la UE, un procs que podria durar anys

Prdua dels acords amb la resta del mn Espanya mant centenars d'acords bilaterals amb pasos de tot el mn, ms enll de la Uni Europea. Aquests tractats faciliten tant l'exportaci i importaci de productes amb menors gravmens aranzelaris, com l'exempci de tributar doblement al pas d'origen de l'empresa i on desenvolupa la seva activitat.Aquest punt guanya especial inters, perqu les empreses catalanes deixarien de beneficiar-se, de facto, d'acords en regions on les seves exportacions estan creixent a doble dgit en els ltims anys: sia, Amrica Llatina i EUA. En aquest sentit, cal recordar que Catalunya quedaria fora del gran tractat de lliure comer que negocien actualment Europa i Estats Units.

Les ventes a Espanya, enfonsadesEls estudis sobre l'impacte que tindria la secessi de Catalunya en les seves relacions amb Espanya apunten a una situaci catastrfica. La caiguda de les vendes d'empreses catalanes a la resta de l'Estat enfonsaria el valor de les relacions comercials al que actualment mant la comunitat autnoma amb Frana, segons Clemente Polo, catedrtic de Fonaments d'Anlisis Econmiques de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB).

Fons europeus i la PACLes conseqncies negatives de sortir de la UE no cessen, i s que la inversi en innovaci i infraestructures tamb es podria veure ressentida. Des de 1989, Catalunya ha rebut gaireb 10.400 milions d'euros dels diferents fons de cohesi europeus amb els quals ha finanat mltiples projectes i ha subvencionat l'activitat de recerca de molts centres. Amb la inversi pblica sota mnims i sense aquests ajuts, la Generalitat difcilment podria suplir aquesta absncia amb fons propis. Aquesta xifra no inclou els 314 milions d'euros que, segons el sindicat catal Uni de Pagesos, reben de mitjana els agricultors catalans grcies a la PAC (poltica agrria comuna). La prdua d'aquests fons deixaria el sector en una posici de desavantatge competitiu respecte a Espanya.

Fuga de multinacionalsDavant aquest panorama, sn molts els experts, fins i tot de l'ala pro-independentista, els que vaticinen una fugida, major o menor, d'empreses. Des de 2010 ja sn ms de mil signatures les que han deixat Catalunya per installar-se a Madrid, amb una fiscalitat ms atractiva i desprs d'un hipottic procs de secessi amb un marc jurdic i poltic molt ms estable.Tamb sn molts els petits empresaris que traslladarien la seva seu a la capital d'Espanya pel seu rebuig al procs sobiranista, com va quedar de manifest en la visita d'Esperana Aguirre al Cercle Eqestre de Barcelona la passada setmana.Tamb est per veure si les multinacionals que avui encara mantenen la seva seu per a Espanya a Barcelona la traslladarien a altres punts d'Espanya, ja que seria el major dels mercats ibrics per a molts grups de gran consum. De fet, P&G ja ha portat la seu de Arbora Ausonia de Barcelona a Madrid. El nacionalismeTots els catalans sn espanyols i molts ho volen seguir sent-ho. A ms perqu la qesti nacional no s primordial per a ells per si que veuen com molt difcil arribar a la Independncia de Catalunya i per tant no veuen necessari dedicar tants esforos per quedar en res.

Quines sn les conseqncies generals?B, podem separar les conseqncies en diferents parts, primerament dir que si Catalunya s'independitza sortiria d'organismes internacionals com l'ONU i l'OTAN, que els hi proporcionaven diferents avantatges dins de l'mbit econmic i de seguretat prpia i tampoc seria reconeguda pels governs Europeus. Amb aix vull dir que probablement l'economia de Catalunya es veuria afectada drsticament. Segons el document presentat per Joan Puigcercs, Catalunya se situaria entre els 10 pasos ms rics d'Europa, ja que lestructura econmica de la Catalunya actual en termes de PIB per capita se situa dins del context de la Europa dels 27 en una posici de primer ordre.

Amb la independncia tamb es crearia una nova frontera a Europa, fet que afectaria al lliure ja que hi haurien aranzels a tots i cadascun dels productes catalans, ja siguin amb destinaci a Espanya o a la resta d'Europa, seria un problema econmic important, i ara aix no passa, ja que s lEstat Espanyol qui sencarrega. Tamb existeix la impossibilitat d'usar l'Euro com a moneda prpia, per es parlaria i arribarien a un acord. Catalunya deixaria de rebre ajuda econmica de la UE perqu no estan d'acord amb la seva independncia. Tamb s'originaria el problema de treballar a l'estranger, haurien de demanar papers, com els emigrants.

Catalunya hauria de formar un exrcit propi per a la seva seguretat, i tamb la seva prpia Seguretat Social. Espanya no es far responsable dels deutes que quedin per pagar en les carreteres catalanes, aix com altres vies ferroviries i Catalunya els haur dafrontar amb la seva economia. Una altra conseqncia seria que tots els parlamentaris catalans de la Cambra baixa o Cambra alta de l'Estat Espanyol, se'ls exclour dels seus crrecs administratius i deixaran a l'instant de ser Diputats, el que provocaria un cop dur per Catalunya, per si es vol desvincular dEspanya s un sacrifici que s'ha de fer. Una de les pitjors conseqncies seria que tots els fons espanyols destinats a: Agricultura, Foment, Indstria, Educaci, Cultura, Sanitat, Economia, Defensa, Obres Pbliques, etc., desapareixerien al moment, ocasionant un terrible caos econmic.

Per d'altra banda, si Catalunya s'independitza acabarien essent un estat que generaria un benefici propi abismal, per tant la seva economia, cultura i la llengua no es veurien afectades de manera negativa. Catalunya s capa de mantenir-se per ella mateixa sense generar dficits.Si els sous que genera Catalunya fossin destinats al creixement del propi, sense desviaments a llocs que no generen tant de benefici econmic, pot ser ara no estarem lluitant per all que ens correspon per l'esfor de treball. Quines sn les conseqncies per a Eivissa?

Continuant el que he dit anteriorment, si ens fixam amb el que passaria a Eivissa i al conjunt Balear seria quasi el mateix per amb una petita diferencia, especialment a Eivissa ja pagam ms del que haurem de pagar a l'Estat en temes de impostos. Eivissa paga un 16 per cent d'impostos a l'Estat, aquest percentil normalment era un 14 per cent. Com s que pagam ms? La resposta s molt senzilla, simplement pel fet que a Eivissa el per cent de beneficis als mesos d'estiu sobrepassa les perspectives dels economistes, aix implica la pujada dels impostos per aix guanyar ms sous per l'Estat. Aix a Catalunya tamb passa per no arriba a ser superior als beneficis de les Illes Balears. La independncia tamb afectaria a les llenges de Balears. El govern vol l'eliminaci total d'una llengua que ha estat present des de fa 1200 anys i ara de sobte la volen eliminar per temes poltics. Per qu s'ha d'eliminar una llengua que prcticament s la base de la riquesa lingstica actual? Si miram cap en rere, a que ens recorda aquesta manera de pensar? Al franquisme o pot ser al nazisme?Aquestes idees d'eliminaci de la cultura i la instauraci d'una nica llengua universal sn de l'poca de Hitler i de Franc. Moments on la llengua catalana es trobava en el seu esplendor i que va ser reprimida de forma sistemtica, sense deixar marge ni al. Possiblement si el catal no hagus set restringit de la seva parla, ara mateix la cultura de les Illes Balears seria el triple de forta i amb molts de milions de parlants ms.

Les Illes Balears acabarien deixant-se anar per la corrent de Catalunya i seguiria les seves passes cap a una llengua ms forta i ms lliure. Balears i Catalunya sn dos d'entre altres pasos que ms beneficis aportes a l'Estat Espanyol, si aquestos dos pasos s'independitzessin segurament sortirien endavant sense cap mena de dubte.