La Impersonalització

En alguns textos l’emissor amaga la seua presència, és a dir, no hi ha dixi personal. Aquestprocediment s’anomena impersonalització. El discurs esdevé, doncs, aparentment objectiu il’emissor pretén distanciar-se de l’enunciat. Aquesta ocultació, sovint intencionada, pretén dosefectes:

Conferir a l’enunciat un caràcter universal. Aquest efecte és propi, entre d’altres, dels textos expositius de caràcter científic. Presentar com a objectiu un text que en realitat no ho és. Aquest efecte és propi, entre altres, delstextos argumentatius, on l’emissor intenta presentar com una veritat sòlida allò que no és més que una opinió. Es tracta, doncs, d’una estratègia argumentativa.

Procediments d’impersonalització:

Oracions impersonals amb verbs com haver-hi o caldre:

Cal deixar de fumar. S’ha de deixar de fumar.

Construccions amb se impersonal:

Es considera que no s’ha de fumar. Es diu que fumar no és saludable.

Construccions amb subjecte de caràcter genèric com hom, tothom, la gent, algú, un ...

Hom aconsella deixar de fumar.

Quan algú llegeix la premsa, es planteja deixar de fumar.

Construccions amb el verb conjugat en segona persona del singular o la primera o tercera de plural:

Quan veus les notícies de la tele, penses deixar de fumar.

M’han recomanat deixar de fumar.

Ho hem fet entre tots

Construccions d’infinitiu:

Fumar no és recomanable.

Oracions passives:

El tabac és desaconsellat.