La història de la cartografiaen 10 mapes

Representar el territori en un dibuix ha estat un anhel de la Humanitat des de fa milers d'anys. La cartografia és la ciència que tracta de la representació de la Terra damunt d'un mapa. Aquesta ciència té els seus orígens molt abans de la nostra era, vinculada també a una altra gran afició de la humanitat: mirar les estrelles.

Cartògrafs i astrònoms van anar acumulant coneixement i el van anar dibuixant en mapes i cartes astronòmiques. Aquest coneixement serví principalment per a navegar i explorar així nous territoris desconeguts. Posteriorment, els mapes van passar a ser, juntament amb les banderes i els himnes, un element d'identificació dels ciutadans amb les seves nacions. Amb el desenvolupament de les ciències socials, els mapes han servit també per explicar sobre el terreny com som com a societat.

Els següents 10 mapes fan un recorregut per la història de la cartografia, des del segle VI abans de la nostra era fins a l'actualitat.

Idea basada en el llibre "A History of the world in twelve maps", de Jerry Brotton.

Els primers mapes van sorgir a Babilònia 600 anys abans de la nostra era. Traçaven uns primers esquemes de com s'imaginaven que era el món conegut. En la imatge, en pedra, una còpia de l'Imago Mundi, que representa un primer mapa de Messopotàmia. Dibuixat, hi ha la reconstrucció del mapa d'Anaximandre, que representa el món tal com s'imaginava que era aleshores.

El geògraf grecoegipci Ptolomeu va ser el primer a elaborar mapes i cartografia fent servir les matemàtiques i la geometria. Ho va fer pels volts de l'any 150. No ens han arribat els mapes en sí, però sí que ens han arribat els manuscrits amb totes les coordenades que feia servir per a fer mapes. Amb les dades d'aquests manuscrits, ja a l'Edat Mitjana, es va poder reconstruir com era el món tal com el coneixia Ptolomeu.

Al-Idrisi era un geògraf àrab que residia a la cort del rei normand de Sicília Roger II. Per encàrrec d'aquest va elaborar l'any 1154 un mapa del món. Aquest mapa, diferent dels actuals, segueix la tradició àrab i situa el sud a la part de dalt, i la Meca al centre del mapa. Al-Idrisi el va elaborar a partir de les descripcions de diversos països contingudes en llibres i el que li explicaven els mariners que atracaven al port de Palerm.

Als Països Catalans també s'elaboraven mapes durant l'Edat Mitjana. El cartògraf mallorquí Cresques Abraham elaborà l'Atles Català el 1375. Els mapes començaven a prendre importància per la navegació, que cada vegada era més intensa i arribava més lluny. És el primer mapa que incorpora una rosa dels vents.

L'Imperi Xinès fou un focus de cultura i coneixement científic molt important. També fou una gran potència militar i econòmica. Això feu que emprengués els seus propis viatges exploratoris cap a Àfrica i Europa. I, conseqüentment, que tot aquest coneixement fos aprofitat pels seus cartògrafs. El mapa elaborat el 1402 per un equip de geògrafs ens mostra l'imperi xinès en primer terme, juntament amb la península de Corea i les illes del Japó. A l'esquerra hi ha representades Europa i Àfrica, amb un nivell de coneixement superior al que en aquell moment es tenia a Europa.

Un dels principals reptes de la cartografia és plasmar en pla allò que en la realitat és esfèric. Quan es dibuixa en un pla la Terra, que és esfèrica, s'està fent el que s'anomena una projecció. Mercator fou un geògraf flamenc que el 1569 publicà el seu mapamundi amb un model de projecció que estat àmpliament utilitzat durant segles. A més, incorporà un major coneixement de continents com Amèrica i Àfrica, degut a les exploracions fetes per navegants europeus.

Amb el sorgiment dels estats-nació, entre els segles XVIII i XIX, les fronteres es delimiten al milímetre i la representació del propi país en un mapa serveix per a que la població s'hi identifiqui. Ja no es tracta de conèixer territoris on no s'ha estat mai, sinó de tenir una representació gràfica del país amb la qual identificar-se. Quatre generacions de la família Cassini van elaborar la primera cartografia detallada de França, al llarg del segle XVIII.

Els mapes no només serveixen per a dibuixar la Terra. També serveixen per a representar fets socials damunt del territori. Com es distribueix la població, quina és la intensitat del vot a un determinat partit a cada municipi, o com es reparteix el nivell de renda d'una ciutat entre els seus barris són exemples que trobem sovint. Aquest mapa de 1889, elaborat per Charles Booth, és dels primers que representa una realitat social damunt d'un mapa. En aquest cas, s'hi representa el nivell de pobresa dels habitants de Londres, carrer a carrer. Per a poder-ho fer, es van fer servir les dades fiscals.

La projecció de Mercator representava Europa i Amèrica del Nord més grans en relació a Àfrica del que són en realitat, ja que optava per preservar els angles de les costes. Per contrarrestar això, i per denunciar la preeminència occidental també als mapes, el geògraf Arno Peters va proposar el 1974 una nova projecció. La projecció de Peters distorsiona els angles de les costes per tal de mantenir la proporció real del tamany entre els diversos continents.

L'aparició d'internet i de diverses tecnologies digitals, així com l'ús de satèl·lits, ha permès crear la cartografia en línia. Un nou avanç que permet funcions que els mapes en paper no permeten. Ampliació de zones, ús de capes amb diversa

informació o utilització de les imatges captades pels satèl·lits són les principals característiques que defineixen aquesta nova era de la cartografia que tot just s'ha obert fa pocs anys.