la guerra civil
TRANSCRIPT
TEMA 13.- LA GUERRA CIVIL (1936-39)
1 1.-El colp d'estat del 17-18 de Juliol de 1936. La formació dels dos bàndols
2.- La intervenció estrangera.
3.- L'evolució de la zona republicana
4.- L'evolució de la zona colpista. La construcció de la dictadura franquista.
5.- Les operacions militars.
6.- Efectes i conseqüències de la guerra.
Què va ser la Guerra Civil? Context històric.
Nucli temàtic: La Guerra Civil (1936-1939) La guerra civil va ser la conseqüència d’un colp militar contra la
República (17-18 de Juliol de 1936) que no va aconseguir tots els seus objectius, provocant la fractura de l’Exèrcit en dos parts i l’enfonsament de les institucions republicanes.
A nivell internacional, la guerra d’Espanya, com fou coneguda aleshores, va tenir una gran repercusió en Europa i en tot el món occidental (també els USA). S’interpretà com la representació de lluita entre el feixisme i la democràcia, però també entre revolució i contrarevolució. L’arribada al poder de Hitler reviscolà el creixement dels moviments autoritaris i feixistes, però també la guerra d’Espanya significà una demostració del compromís antifeixista de molts voluntaris i intel.lectuals que s’afegiren a la defensa de la República espanyola.
Context històric (2)
Però, a nivell espanyol, cal destacar: *l`enfrontament entre els vells grups dominants de terratinents,
financers i industrials (amb el suport de l’Església i l’Exèrcit) i *els emergents burgesos (classes mitges urbanes republicanes) i
obrers (socialistes, anarquistes, comunistes) que volien establir un règim democràtic o en altres versions un model de societat alternatiu (anarquistes i socialistes revolucionaris).
Aquesta confrontació s`havia anat prefigurant des de la crisi de 1917 i la democràcia republicana el que havia fet era posar-ho de manifest en un context internacional, a més, que des de 1933 (arribada de Hitler) no era molt propici per a experiments democràtics. Davant la imposibilitat de cadascú d`aquestos grups es poguera imposar, la República fou dinamitada des de fora, en concret per l`Exèrcit, que en intervenir acabà amb la democràcia i afavorí els interessos dels grans propietaris i de l`Església, que es trobaven en perill/discussió .
1.- El colp d’Estat del 17-18 de Juliol i la formació dels dos bàndols
1.1. La conspiració militar
1.2.- El colp d’Estat i la formació dels dos bàndols
1.3.- La significació del conflicte
1.1.-La conspiració militar.
Antecedents: Primo de Rivera (1923), Sanjurjada (agost, 1932) , però, sobretot, la nit de lesEleccions de Febrer de 1936 quan es coneix la victòria del Front Popular i Gil Robles
Crida a Franco perquè declare l’estat de guerra. (finalment no es va decidir per manca de suports)
La conspiració militar continua al llarg de la Primavera de 1936 i té darrere la il.legal UME (Unión Militar Espanyola). Serà organitzada pel general
Mola enviat a Navarra. (en els documents apareix com “El Director”)
La conspiració militar té previst un pronunciament que ràpidament prenga el poderi acabe amb la República. La presa de Madrid, Barcelona i el suport de l’exèrcit
en Àfrica es presenta com a fonamental.
Les idees dels militars colpistes:
•Oposició a les reformes militars d’Azaña, especialment, la revisió dels ascensos fets per Primo de Rivera (que mai no es va concretar)
•Animadversió/odi al poder civil (considerat com a inferior) i els polítics liberals, cosa queprocedia de la crisi del 98. Les protestes que en la Península es donen contra la guerra del
Marroc a principis de segle reforcen eixe sentiment dels militars
•La majoria dels generals eren essencialment antiliberals i s’oposaven a tot el que significava •la República:
*parlamentarisme, sufragi universal, drets socials, *reconeixement de l’autogovern català,
*legislació anticlerical, etc. Per tant eren anticomunistes, nacionalistes espanyols unitaris,
catòlics i fins i tot alguns falangistes (Yagüe).
Per tant, calia una nova intervenció de l’Exèrcit, com al 1909, 1917, 1923 o 1934
Joan March i FrancoSanjurjo
Queipo de Llano
FanjulCabanellas
Mola Yagüe
Els generals colpistes
Era una conspiració militar, però necessitava del suport dels civils, que aportarien ajuda econòmica i voluntaris per a poder controlar els opositors al colp.
Ahi estaven:*Falange; *Carlins; *els monàrquics i la majoria dels catòlics.
*A més, financers com Juan March pagaren l’avió amb el qual Franco viatjaria des de Canàries al Marroc.
Però aquesta vegada, hauria de ser una intervenció especialment violenta, pel grau d’organització de les organitzacions republicanes i obreres i per això Mola envià, abans del colp, la
següent circular:
Els participants en el colp no tenien un pla clar i estaven dividits respecte a què fer si triomfa-va el colp: Mola volia una Dictadura militar, la CEDA una monarquia alfonsina, els carlins
una monarquia carlina tradicional o absolutista, els falangistes un règim feixista a la italiana,...Tampoc hi havia res establert, sols Mola havia pensat un directori militar republicà, sense
més concrecions. Sols tenien segur que Sanjurjo seria el cap de la Junta Militar (per antiguitat)
“(..). Le he visto pelear en África; y para mí el general Franco, que entonces peleaba en la Legión a las órdenes del hoy también general Millón Astray, llega a la fórmula suprema del valor: es hombre sereno en la lucha. Tengo que rendir este homenaje a la verdad. Ahora bien, no podemos negar, cualquiera que sea nuestra representación política y nuestra proximidad al Gobierno [...) que entre los elementos militares, en proporción y vastedad considerables, existen fermentos de subversión, deseos de alzarse contra el régimen republicano, no tanto seguramente por lo que el Frente Popular supone en la presente realidad, sino por lo que, predominando en la política de la nación, representa como esperanza para un futuro próximo. El general Franco, por su juventud, por sus dotes, por la red de sus amistades en el Ejército, El general Franco, por su juventud, por sus dotes, por la red de sus amistades en el Ejército, es hombre que, en un momento dado, puede acaudillar con el máximo de probabilidades -todas las que es hombre que, en un momento dado, puede acaudillar con el máximo de probabilidades -todas las que se derivan de su prestigio personal- un movimiento de este género.se derivan de su prestigio personal- un movimiento de este género.No me atrevo a atribuir al general Franco propósitos de tal naturaleza. Acepto íntegra su declaración de apartamiento de la política. ¡Ah! pero lo que yo no puedo negar es que los elementos que, con autorización no puedo negar es que los elementos que, con autorización o sin autorización suya, pretendieron incluirle en la candidatura de Cuenca, buscaban su exaltación o sin autorización suya, pretendieron incluirle en la candidatura de Cuenca, buscaban su exaltación política, con objeto de que, investido de la inmunidad parlamentaria, pudiera, interpretando así los política, con objeto de que, investido de la inmunidad parlamentaria, pudiera, interpretando así los designios de sus patrocinadores, ser el caudillo de una subversión militardesignios de sus patrocinadores, ser el caudillo de una subversión militar.” Indalecio Prieto, en un mitin electoral pronunciado el 10 de mayo de 1936 en la campaña de las Indalecio Prieto, en un mitin electoral pronunciado el 10 de mayo de 1936 en la campaña de las elecciones parciales en Cuencaelecciones parciales en Cuenca.
Què va fer el govern per evitar-ho?•Allunyà els generals sospitosos de Madrid, com Mola o Franco.•Pensava que si res havia ocorregut en Febrer, tampoc més tard.
•Per altres com Largo Caballero, la insurrecció precipitaria una inevitable revolució•No atengué les advertències de Prieto i d’altres membres del Front Popular.
•El govern estava més preocupat per atendre les vagues i manifestacions (vaga construcció Juny •Madrid)
Porque, señor Gil Robles, no se puede negar que estáis organizando un complot en España. Recientemente, hace dos o tres días, en vista de ese peligro, se han reunido las fuerzas obreras; se han puesto de acuerdo en diez minutos y han acudido al Gobierno para ofrecerle toda su fuerza, a fin de defender la República. Y eso lo hacemos porque estamos completamente seguros de que en muchas provincias de España se están haciendo preparativos para el golpe de Estado, que no dejáis de la mano un día tras otro. ¡Tened cuidado! Todos nos hallamos vigilantes, a fin de que no podáis llevar a cabo vuestros intentos, porque, de hacerlo así, lleváreis a España por el camino por el que la habéis llevado en esos dos años de represión, de hambre y de descrédito para el país.
J. DÍAZ (secretario general del Partido Comunista de España), Discurso en Cortes (15 de julio de 1936)
El 17 de juliol s’inicia la sublevació o colp d’estat al Marroc i el dia 18 de juliol s’estén per tota la península
L’espurna que posa en marxa el colp, ja preparat, és l’assassinat el 14 de juliol del monàrquic Calvo Sotelo per part de milícies d’esquerra (com
a resposta per l’assassinat del tinent Castillo per part de falangistes)
Avió estrellat de Sanjurjo en Lisboa el dia 18-J
1.2. El colp d’Estat i la formació dels dos bàndolsEl dia 17 de Juliol, la insurrecció es precipita en Melilla i ràpidament s’escampa pertota la Península amb el següent resultat.
1.2.- El colp d’Estat i la formació dels dos bàndols. Juliol del 36
El colp va triomfar en les regions conservadores: Castella, Navarra, bona part d’Aragó,.Galícia, Canàries, nord d’Àfrica (Legión) i Balears (excepte Menorca)
Madrid, bona part d’Andalusia oriental, Extremadura, Catalunya, la meitat d’Aragó, Excepte Saragossa, Astúries, Cantàbria i part del País Basc es mostraren partidaries del govern. Excepte Sevilla, Córdova, Saragossa i La Corunya casi coincideix amb el mapa
de les eleccions de Febrer de 1936.
Per tant, les regions conservadores i catòliques es decantaren del bàndol colpista i les industrials i de major implantació republicana i obrera, de part del govern.
Els colpistes dominaven les regions menys poblades i d’agricultura extensiva, peròTenien l´única unitat militar preparada, la Legión i el Tercio de Regulares
Els republicans dominaven les regions industrials i les d’agricultura més pròspera,més poblades així com les reserves d’or del Banc d’Espanya
Conclusió. Com ho van fer?
En general, podem concloure que: •les autoritats republicanes es van poder imposar
si les forces armades, més la G.Civil i la Guàrdia d’Asalt es declararen fidels i lesorganitzacions obreres actuaren amb decisió. Barcelona i Madrid són dos exemples.
•Quan els colpistes actuaren amb decisió, asaltant els edificis oficials, amb el suportde les milícies falangistes i requetès (carlins) i/o es trobaren amb els dubtes de
les autoritats republicanes (es negaven a repartir armes als obrers fins el dia 19) el resultat fou la seua victòria. Aleshores, les organitzacions obreres declaraven la vaga
general i alçaven barricades. Els militars colpistes ràpidament eliminaren la resistènciaamb una repressió ferotge. Després, acudien als pobles del voltant, realitzant la
mateixa operació. (Sevilla per exemple)
Ideològicament, el bándol insurrecte, més tard franquista
Agrupava totes les forces antirepublicanes: Catòlics, falangistes, carlins, monàrquics.
Sociològicament: terratinents, financers, industrials i classes mitges catòliques Més tard s’anomenaren Nacionals i definien els republicans com a Rojos
El bàndol republicà o del Front Popular
Agrupava tots els membres del Front Popular: Republicans d’esquerra, ERC, anarquistes, socialistes, comunistes i nacionalistes bascos
Sociològicament: moviment obrer, jornalers i classes mitges urbanes republicanes
Tanmateix, no estaven units: *Uns, els anarquistes, el POUM, defensaven la Revolució;
*Altres, comunistes, republicans i socialistes, (aquestos molt dividits) defensaven elGovern republicà i el programa del Front Popular.
Però, sobretot, els primers dies van ser fonamentals perquè el colp d’estat va fracturar i Dividir les institucions republicanes. Entre els dies 17-19 de Juliol es van succeïr tres governs,
Casares Quiroga, Martínez Barrio i finalment Giral, que acaba per repartir armes a les Organitzacions obreres i disoldre l’exèrcit.
més informació en el punt dedicat a l’evolució de la zona republicana)
Forces militars disponibles per cada bàndol
Els republicans contaven amb la meitat, com a mínim de les unitats.
Tanmateix, el dia 19 el govern va disoldre l’exèrcit i va repartir armes entre les organitzacions obreres. Naixen les milícies. A més, no disposaven d’armes ni
municions suficients.La Guàrdia d’Asalt es mantingué fidel.
Disposaven de la majoria de la Marina, 60 bucs d’un total de 88.
Van retenir 2/3parts dels 400 avions disponibles
Els insurrectes contaven amb La Legión i el Tercio de Regulares, l`única unitat preparada per a la guerra.
Tenien la meitat dels efectius de la Guàrdia Civil.
La majoria dels oficials de la Marina es passaren al bàndol rebeld
El 1936, l’exèrcit de terra i les forces d’ordre públic sumaven 190.000 efectius, amb13.000 oficials i 93 generals, però només 8 dels més importants es revoltaren.
Cuartel de la Montaña (Madrid, juliol 1936)
BARCELONA
BARCELONA
Discurs radiat del nou president del govern José Giral, el 20-7-1936
1.3.- La significació del conflicte
NIVELLINTERNACIONAL
És una lluita entre el feixisme per una part i la democràcia i el comunisme per l’altra (antecedent de la IIª Guerra Mundial)
NIVELLINTERN
És una lluita entre les velles classes dominants (terratinents, burgesia tradicional, església i part de l’exèrcit) i les noves
classes emergents (obrers i nova burgesia emergent)
El colp i la Guerra Civil són la reacció antidemocràtica i profeixista de les dretes quan creuen que els seus interessos estan en perill
2.- La intervenció estrangera.
La Guerra Civil té molta repercussió a tot el món: debats, premsa, cinema, cultura, art,...
La República tindrà el recolzament progressista: França, URSS, partits i sindicats obrers,...
Els sublevats tindran el suport dels conservadors britànics, el Papat i els estats feixistes (Itàlia, Alemanya i Portugal)
La República li ho demana a França i la URSS Franco demana ajuda a Itàlia, Portugal i Alemanya
La por a que el conflicte espanyol passara a ser mundial fa que Gran Bretanya pressione a França per a crear un Comitè de No-Intervenció: afavorint cap estat estranger intervinguera
Açò suposa que els estats democràtics abandonen a la República espanyola
Donat que cap dels dos bàndols s’imposa ràpidament, demandaràn ajuda militar, econòmicai dilpomàtica.
2.1.- L’ajuda als revoltats/franquistes
•Precedent: el 1934, Mussolini es compromet a donar suport a monàrquics i carlins per a destruir la República
•Quan es produeix el colp, el 26 de Juliol es decideix a enviar ajuda a Franco, essencialment avions per a poder traslladar tropes des d’Africa a la Península
Aquesta ajuda s’anirà concretant al llarg de la guerra fins a formar el CTV (Cropo de Tropo Volontare) que arribarà a integrar fins a 60.000 soldats.A més, envià material militar (avions), assessors, combustible, armes, etc
Itàlia
Motivacions
•Hostilitat ideològica a la República, la democràcia i el comunisme.
•La victòria dels colpistes demostraria que en Europa el feixisme estava en alça
•Aconseguir un aliat al sud d’Europa i un mercat per a la indústria italiana. •Altres: una hipotètica annexió de les Balears
•En qualsevol cas, aquesta intervenció en Espanya representaria la vinculació amb l’Alemanya nazi en acabar la guerra
•Aquesta ajuda es farà cada vegada més gran, sobretot perquè la guerra s’allarga. Així el CTV arribà fins 50.000 soldats permanentment
Serrano Súñer, Franco i Mussolini l’any 1941
Alemanya
•En un principi, el Ministeri d’Affers Exteriors es mostraren reacis a ajudar els colpistes
•Tanmateix, els enviats de Franco aconseguiren que Goering i Hitler es decantaren per ajudar-lo, enviant avions per a poder traslladar
les tropes d’Africa a la Península
•Més tard, l’ajuda alemanya es va concretar en:•La Legión Cóndor, un grup d’elit de l’aviació alemanya;
•Armes, municions, assessors militars a canvi de la producció de plom de Rio Tinto o de lesMines del Rif.
•Es calculen uns 18.000 pilots al llarg de la guerra, amb uns 6.500 de manera permanent
Motivacions
•La lluita contra la democràcia i el comunisme, tot i que els generals colpistes no s’ajustaven a la definició de nazi/feixista convencional
•Un aliat al sud de França, el gran adversari d’Alemanya
•A diferència de Mussolini, a Hitler no l’importa que la guerra s’allargue perquè potserun element de distracció de l’opinió pública europea respecte de les seues aspiracions en
centreuropa (Renània, Austria, etc)
Miembros de la Legión Cóndor recibiendo distinciones a su regreso a Alemania de manos de Hermann Göring.
Les restes de Gernika, Abril del 1937
D’altres països i col.lectius
Portugal
Marroc, la tropa mora
•La dictadura de Salazar aportà voluntaris, 2480 soldats integrats en l’exèrcit espanyol•Sobretot col.laborà en la detenció dels republicans fugitius
•I en la recaptació de fons que membres de l’aristocràcia i polítics conservadors feren des deLisboa
•Uns 80.000 efectius participaren en el Tercio de Regulares, tropa de xoc en la presa de molts pobles d’Andalusia
D’altres
•Les companyies petrolieres USA que subministraren combustible a Franco, quan tenien contractes signats amb la República
•L’aportació de Juan March, que finançà la compra de l’avió que transportà Franco al Marroc
•Polítics conservadors, com Gil Robles o el mateix Alfons XIII que recaptaren fons des de l’estranger
•Es calculen uns 180.000 el nombre d’estrangers que al llarg de la guerra combateren amb Franco
2.2.- L’ajuda a la República
França
•El 1936 també s’havia implantat un govern del Front Popular, al qual demana ajuda el Govern espanyol (presidit per José Giral)
Tanmateix:•la pressió de la dreta francesa i de la premsa conservadora, partidaris de Franco
•La inhibició de Gran Bretanya, principal suport de França front Alemanya, donaràn lloca que el govern francés no ajude a la República
•De tota manera, pel seu territori circularan les armes procedents de l’URSS i d’altrespaïsos de l’Europa oriental (sempre que el govern francés ho tolere/obriga la frontera).
•A més, de França arribà ajuda desinteressada (col.lectes, etc) i voluntaris que formarenLes Brigades InternacionalsBrigades Internacionals
Gran Bretanya
•Els governs conservadors britànics, tant de Baldwin com de Chamberlain tampoc ajudarenel govern republicà i ràpidament defensaren la constitució d’un Comité de no Intervenció
que evitara l’extensió de la guerra.
Aquesta política s’ha conegut amb el nom d’appeassement o aplacament(Apaciguamiento en castellà)
•Aquesta política consistia en fer concessions els dictadors, especialment Hitler, per a evitaruna nova guerra en Europa (hi havia la consciència que els acords de Versalles de
1919 havien estat excessius amb Alemanya)
•Cal tenir present la debilitat econòmica de Gran Bretanya, molt afectada per la 1a GuerraMundial i el crac del 1929. Això dificultava un programa de rearmament per a
enfrontar-se Alemanya
A més:
•Ideològicament, una part important del partit conservador i els interessos econòmics de Londres creien que els seus adversaris eren l’esquerra espanyola i que el veritable enemic
en Europa era Stalin i no Hitler
•El partit laborista i els sindicats anglesos organitzaren col.lectes a favor de la República
L’URSS
•A finals de Juliol, (dia 25) el govern de Giral demana ajuda militar i econòmica a l’URSS
•Stalin es va decidir finalment a finals de Setembre del 36, alarmat per un possible expansionisme alemany en l’Europa oriental.
L’ajuda a la República potser la seua credèncial per a signar una aliançaamb les democràcies
Motivacions
•Tancs, avions, pilots, armes i assessors militars, però també aliments, i combustible
•També l’NKVD o policia secreta, que participà en purgues en el territori republicà
•Aquesta ajuda es va pagar amb les reserves d’or del Banc d’Espanya que es traslladaren a París i finalment a Moscou
•L’ajuda soviètica arribarà a finals d’Octubre i serà molt intermitent des de 1937•Stalin no estava interessat en fer d’Espanya un satèl.lit comunista i les ordresal PCE era seguir la tàctica del Front Popular.Tot i això, l’ajuda soviètica té
relació amb la creixent influència comunista en la zona republicana
L’ajuda soviètica
Les Brigades Internacionals
•Es tractava de voluntaris reclutats pels Partit comunistes d’arreu del món que lluitaren per la República
Motivacions i procedència
•Molts fugien de països convertits en dictadures militars conservadores (Polònia) o Del feixisme (Itàlia)
•D’altres procedien de països democràtics (França, GB o USA)
•Alguns militaven en el partit comunista (creien que era l`únic mitjà per a destruir el feixisme).
•D’altres eren radicals i demòcrates antifeixistes
•Aproximadament uns 35.000 combatents, amb 20.000 permanentment (arriben en Octubre del 36). Es retiren a finals de 1938.
•El país que més aportà va ser França, uns 9.000
Propaganda soviètica
Mèxic
•El règim progressista de Làzaro Càrdenas aportà uns 20.000 fusells i 20 milions de cartutxos així com aliments que serviren per la resistència de
Madrid en Octubre i Novembre del 36.
•Després, recollí una bona part de l’exili republicà i mai va reconéixer el règim deFranco
El Comité de no IntervencióEl Comité de no Intervenció
•A petició de GB, es conforma, en l’estiu del 36 un Comité per a evitar que la guerra s’escampe i que arriben armes als dos bàndols
•Hi formaven part tots els paísos implicats, fins i tot l’URSS, però mai no va prendre decisions dràstiques i les armes continuaven arribant, sempre amb
més quantitat i rapidesa a Franco que a la República
Valoració de l’ajudaValoració de l’ajuda
•Segons els principals historiadors;
•Tots dos bàndols gastaren una quantitat semblant de diners, però si els republicanspagaren amb or, Franco amb crèdits i convenis que continuaren després de 1939
•La qualitat de l’ajuda i el ritme d’arribada de les armes era molt diferent:•Franco les rebia directament, mentre que la República havia d’esperar que França obrira la frontera perquè passara el material soviètic. En les compres de material a tercers països les comissions que pagava la República als intermediaris eren brutals
•A més, el context internacional era desfavorable: les democràcies només volienevitar la guerra (així serà fins després de la Conferència de Munic de 1938) i les
dictadures militars i feixistes es multiplicaven per tot arreu
3. L’EVOLUCIÓ DE LA ZONA REPUBLICANA:3.1.- L’enfonsament de l’Estat republicà.
3.2.- La Revolució social.3.3.- L’evolució política .
3.4.- La repressió i la violència• El govern de Giral (Juliol-Setembre 1936)
• El govern de Largo Caballero (1936 Setembre- Juny 1937)• El govern de Negrín (1937 Juny-1939 Març)
3.1. L’enfonsament de l’Estat republicà.
Casares Quiroga dimiteix el dia 18 enNo poder controlar
El colp militar
El substitueix Martínez Barrio enla matinada del 18 de Juliol
intentant negociar la pau amb els
rebels, però no ho aconsegueix
CasaresQuiroga
Martínez Barrio
Quan les organitzacionsobreres coneixen la negociació acusen
de traició el govern idemanden el repart
d’armes. Martínez Barrio
fracasa i el dia 19 es nomenat Giral presidentgovern, però sols entren
els republicans
El governGiral
Dóna armes a les milícies de partits i sindicats i disol l’exèrcit
Així moltes unitats sospitoses de colpistes no pogueren actuar, peròels republicans es quedaren sense exèrcit i sense oficials de
graduació intermitja com capitans o coronels, fonamentals per a dirigir la guerra
Les milícies, són la base de l’Exèrcit republicà en els primers mesos.Les milícies, són la base de l’Exèrcit republicà en els primers mesos.Es tracta de voluntaris armats enquadrats per partits i sindicats, Es tracta de voluntaris armats enquadrats per partits i sindicats,
destacaven ací la CNT/FAI, el POUM o el PCEdestacaven ací la CNT/FAI, el POUM o el PCE. No tenien , molts, entrenament militar iNo tenien , molts, entrenament militar ino sempre estaven dirigides per oficials professionals. (es calculen uns 100.000 en l’estiu 36no sempre estaven dirigides per oficials professionals. (es calculen uns 100.000 en l’estiu 36)
Les milícies anarquistes i poumistes destacaven pels seus Les milícies anarquistes i poumistes destacaven pels seus principis assemblearis (elecció de principis assemblearis (elecció de
comandaments i discussió de les ordres per la tropa). comandaments i discussió de les ordres per la tropa). Els milicians creien que la moral i Els milicians creien que la moral i
l’entusiasme revolucionari, afegit a la l’entusiasme revolucionari, afegit a la revolució/col.lectivització, acabarien amb els podersrevolució/col.lectivització, acabarien amb els poders
reaccionaris i l’exèrcit franquista. La mílicia era el cor de la reaccionaris i l’exèrcit franquista. La mílicia era el cor de la Revolució, el poble en armesRevolució, el poble en armes
El repartiment d’armes i la disolució de les forces de seguretat va produir l’enfosament dels poders republicans. Ara, eren les organitzacions obreres les que posseïen les armes.
A més, arreu del país, durant aquell estiu es van formar Comités o Consells que destituiren les autoritats i iniciaren, amb el suport de les milícies,
tot un procés revolucionari.
Tanmateix, el govern central mai no va desapareixer: mantenia la teòrica direcció de la guerrala representació diplomàtica i les reserves d’or del Banc d’Espanya. Durant l’estiu i la tardor de1936, en la zona republicana van subsistir dues fonts de poder: els Comités i el govern central. La història de la guerra en la zona republicana consistirà en la reconstrucció del poder central
a costa dels Comités i el control de la Revolució..
Aquest govern de,Giral, gestionarà les primeres demandes d’ajuda a França i l’URSS, però és incapaç d’aturar l’avanç de les tropes franquistes i té dificultats per a reconstruir l’estat davant dels Comités. En Setembre Giral es substituït per un govern dirigit per
Largo Caballero, on s’integraran totes les forces del Front Popular: socialistes, comunistes, anarquistes (Novembre de 36), republicans.
3.2.- La Revolució social
El fracàs relatiu dels colpistes en no aconseguir una victòria total va precipitar l’enfonsament de l’Estat republicà, que va decretar la disolució de l’exèrcit i el repartiment
d’armes entre les organitzacions obreres
D’aquesta manera, esclata una Revolució provocada pels militars (que curiosament volien evitar-la). Arreu de la zona republicana, van sorgir, així, nombrosos Comités, l’estiu del 36 que substituiren les antigues institucions (Diputacions, Ajuntaments, Tribunals de
Justícia, etc). L’exemple:el Comité de Milícies Antifeixistes de Catalunya o el Consell d’Aragó.
Aquestos comités estan integrats per les organitzacions obreres, destacant, així els dominats perAquestos comités estan integrats per les organitzacions obreres, destacant, així els dominats peranarquistes i poumistes que inicien la col.lectivització dels mitjans de producció. anarquistes i poumistes que inicien la col.lectivització dels mitjans de producció.
També hi va participar l’UGT, lideraada pel sector revolucionari (Largo Caballero)També hi va participar l’UGT, lideraada pel sector revolucionari (Largo Caballero)
Les col.lectivitzacions
El col·lectivisme va consistir en la desaparició de la propietat privada capitalista per una altra col·lectiva que es dirigida per l’Assemblea del Comité, el sindicat, depèn de
de les circumstàncies i del moment Afectà a l’argricultura, la indústria i els transports, destacant Catalunya, Aragó, CV/PV,
Andalusia, La Manxa i Madrid
Camp
En el cas de les col.lectivitats agràries, la propietat de la terra passava a ser gestionada perl’Assemblea popular o pel comité format l’estiu-tardor de 1936 (sovint la presència de les
milícies que partien cap el front (d’Aragó) va ser decisiva per a realitzar el canvi)
El Comité o Consell, a més, oferia altres serveis, com ara alfabetització, cultura i en algunscasos, fins i tot l’abolició dels diners
Pels anarquistes i els poumistes, les col.lectivitats, en acabar amb la propietat privada, accelerarien la mobilització de les masses cap a la Revolució i amb les milícies acabarien
amb els poders reaccionaris/Franco
Hi havia col.lectivitats en la Manxa i Andalusia on predominaven els socialistes, perAragó o el PV/Cv on predominaven les anarquistes.
El govern intentà controlar el procés, establint un decret, Octubre de 1936, que facilitavaEl govern intentà controlar el procés, establint un decret, Octubre de 1936, que facilitavales expropiacions a grans terratinents i facciosos (partidaris de Franco), intentant protegirles expropiacions a grans terratinents i facciosos (partidaris de Franco), intentant protegir
mitjans propietaris i arrendatarismitjans propietaris i arrendataris
I) Segons dades del Ministeri d’Agricultura, cap a 1938, el 40% de la superfície útilhauria estat col.lectivitzada, però això no inclou Aragó i Catalunya. En Aragó, podria haver-se Arribat al 75%, però no són xifres fiables
II) Les dures condicions imposades per la guerra dificulten una valoració de l’impacte delcanvi representat per les col.lectivitzacions donat que:
•no hi ha una planificació nacional,•*moltes col.lectivitats van ser atacades pel govern central,
• que preferia ajudar les queseguien el decret d’Octubre del 36; •*a més els revolucionaris no podien oferir alternatives al marge del canvi de propietat
III) L’estiu de 1937, el Consell d’Aragó es suprimit i les col.lectivitzacions eliminades i Moltes terres van tornar als seus propietaris.
Finalment, a la primavera de 1938 Franco arribava a la Mediterrania
Resultats de les col.lectivitzacions agràries
Indústria
I) Es localitza, essencialment, en Catalunya, mai en el País Basc, i seràn organitzades per la CNT i en altres llocs per l’UGT
II) Derrotats els colpistes i els seus col.laboradors (facciosos) al llarg de l’estiu del 36, els treballadors es van fer amb la gestió, direcció i també amb la propietat de fàbriques,
tallers, transports i línies de telèfons. Aprofitaren la fugida de molts propietaris,en altres casos el van eliminar (hi ha també exemples de la seua supervivència, però ara com
a tècnic )
III) En l’Octubre de 1936, el govern de la Generalitat de Catalunya, intentant controlar el procés establí unes condicions per a la col.lectivització de fàbriques, mitjans de transport, etc.
IV) El Decret afectava a les empreses de més 100 obrers i a les que tenien entre 50 i 100 si hodecidien ¾ parts dels treballadors en una assemblea
Decret de col.lectivització industrial
Resultats de les col.lectivitzacions industrials
• Segons xifres oficials hi havia 4.500 comités obrers i més de 2.000 empreses col.lectivitzades a principis de 1938
• Les dificultats vinculades a la guerra van provocar que la producció industrialcaiguera ràpidament, respecte els indicadors de 1935. Per ex:
• *La carència de matèries primeres, fonts d’energia i el creixement del mercat negre va ser molt greus des de finals de 1936.
• *Els aliments començaren a escassejar i • *Barcelona esdevingué una ciutat plena de refugiats que fugien de la zona
franquista
• A més, Catalunya hagué de construir una indústria de guerra, que no tenia abans de 1935.
• Les necessitats bèl.liques obligaren a incrementar la jornada en 4 hores (de 44 a 48 hores)• A finals de 1937, la producció industrial d’armes es va militaritzar.
3.3.- L’evolució política
Els governs republicans durant la guerra civilEl govern de Giral ( 19 Juliol-Setembre 1936)El govern de Largo Caballero (1936 Setembre- Juny 1937)El govern de Negrín (1937 Juny-1939 Març)
Casares Quiroga dimiteix el dia 18 enno poder controlar
el colp militar
El substitueix Martínez Barrio enla matinada del 18 de Juliol
intentant negociar la pau amb els
rebels, però no ho aconsegueix
CasaresQuiroga
Martínez Barrio
Quan les organitzacionsobreres coneixen la negociació acusen
de traició el govern idemanden el repart
d’armes. Martínez Barrio
fracasa i el dia 19 es nomenat Giral presidentgovern, però sols entren
els republicans
José Giral
Dóna armes a les milícies de partits i sindicats i disol l’exèrcit
El governGiral
Manté les reserves d’or del Banc d’Espanya, la representació diplomàtica i la direcció de la guerra
Demana ajuda a les democràcies i l’URSS
Però és incapaç d’aconseguir l’obediència dels nombrosos comitési consells i les tropes de Franco s’apropen a Madrid a finals
d’Agost
Es produeix una crisi de govern i en Setembre Largo Caballero forma un governamb totes les forces del Front Popular, al que s’incorporen els anarquistes en
Novembre del 36.
Largo CaballeroSetembre 36
Juny 37
El líder d’UGT Largo Caballero serà l’encarregat de formar un govern amb poder real (setembre 1936 – maig 1937), amb el recolzament de republicans, socialistes, comunistes i anarquistes (4 ministres anarquistes): gran aliança antifeixista .
Això significarà el control de la Revolució i dels Comités i la construcció d´un Exèrcit
Ràpidament asistirem a una forta divisió al si de la zona republicanaentre dues tendències
La revolucionària
La més pragmàtica o defensora de la línia del Front Popular
Els anarquistes de la CNT/FAI i el POUM (trotskistes) entenen que la guerra sols es pot guanyar a través d’una revolució(Fer la Revolució i guanyar la Guerra(Fer la Revolució i guanyar la Guerra)
Els republicans d’esquerra, socialistes (sobretot el PSOE i no tant L’UGT), comunistes i ERC defensen la reconstrucció de l’Estat i
De l’Exèrcit i per això cal moderar la Revolució. (Primer guanyar la guerra i després fer la Revolució)Primer guanyar la guerra i després fer la Revolució)
La revolucionària
Anarquistes i poumistes estan convençuts de la necessitat de col.lectivitzar i portar fins a les últimes conseqüències les transformacions revolucionàries de l’estiu de 1936.
El poble armat, les mílicies i les col.lectivitzacions, acabarien amb els poders reaccionaris i significarien la victòria en la guerra.
Exemples d’aquesta situació es troben en la indústria catalana o en el Consell d’Aragó, però també en parts de La Manxa o PValencià.
El POUM, Partit Obrer d’Unificació Marxista, era un petit partit comunista nascut en els anys30 liderat per Andreu Nin, intel.lectual que havia col.laborat amb Trotksy en Rússia
durant els anys 20. Es caracteritzava per la seua oposició al model soviètic estalinista i la defensa d’una
Revolució per a la qual cosa plantejava la col.laboració amb els anarquistes de la CNT/FAI.Tenia implantació en Barcelona, Lleida i nord de Castelló.
La més pragmàtica o defensora de la línia del Front Popular
Comunistes, republicans i els socialistes moderats eren partidarisComunistes, republicans i els socialistes moderats eren partidarisde reconstruir l’exèrcit i les institucions de l’Estat, per a la de reconstruir l’exèrcit i les institucions de l’Estat, per a la
qual cosa calia moderar la Revolució i controlar els Comités.qual cosa calia moderar la Revolució i controlar els Comités.L’objectiu era configurar la democràcia republicana com un règim parlamentari L’objectiu era configurar la democràcia republicana com un règim parlamentari que es recolzava socialment en les classes treballadores i les classes mitges, per laque es recolzava socialment en les classes treballadores i les classes mitges, per laqual cosa es moderaria la Revolució, mantenint els elements antifeixistes com a qual cosa es moderaria la Revolució, mantenint els elements antifeixistes com a
prova del seu interès reformista i social, però eliminant el radicalisme dels Comitésprova del seu interès reformista i social, però eliminant el radicalisme dels Comités
“¿De qué nos acusan los camaradas de la CNT? Según ellos, nos hemos desvíado del camino del marxismo revolucionario. ¿Por qué? Porque defendemos la república democrática (..) Pues bien, nuestra república es de tipo especial. Una república democrática y parlamentaria de un contenido social como no ha existido nunca”. Mundo Obrero, Març de 1937 (periòdic del PCE)
Com a conseqüència de tot això, es podria convèncer a França i GBCom a conseqüència de tot això, es podria convèncer a França i GBque aquella era una guerra entre el feixisme i la democràciaque aquella era una guerra entre el feixisme i la democràcia( i per tant es podrien aconseguir armes i ajuda econòmica i ( i per tant es podrien aconseguir armes i ajuda econòmica i
diplomàtica)diplomàtica)
Largo Caballero inicia la tasca de militaritzar les milícies, integrant-les en Largo Caballero inicia la tasca de militaritzar les milícies, integrant-les en L’Exèrcit Popular.L’Exèrcit Popular.
A més, el govern és el receptor de l’ajuda soviètica i les diferències ideològiquesA més, el govern és el receptor de l’ajuda soviètica i les diferències ideològiquescada cop més profundes esdevenen especialment greus pels Comités i les Milíciescada cop més profundes esdevenen especialment greus pels Comités i les Milícies
que necessiten les armes que distribueix el governque necessiten les armes que distribueix el govern
El resultat són els enfrontaments armats que es produeixen en Barcelona en Maig de1937 entre els anarquistes i poumistes i les forces del govern. Uns incidents en la central
Telefònica, controlada per les milícies de la CNT, van ser el precipitant
Els fets deEls fets demaig del 1937maig del 1937a Barcelonaa Barcelona
El govern central envià soldats a Barcelona i reprimeix durament els poumistes i anarquistes. (200 morts)
Els fets deEls fets demaig del 1937maig del 1937a Barcelonaa Barcelona..
ConseqüènciesConseqüències
Els anarquistes són expulsats del govern (tornaran més tard) i el Conselld’Aragó (símbol del seu poder) es disolt
Els fets de Maig resten prestigi al govern de Largo i el líder socialista Indalecio Prieto i els comunistes pacten formar un
nou govern sense anarquistes i amb Negrín (PSOE) com a president de govern
Moltes col.lectivitats són destruides i les seues terres retornades als antics propietaris. Les últimes milícies s’integren a l’Exèrcit Popular
Els poumistes són perseguits i el seu líder Andreu Nin executat per la policiasoviètica
. El govern Negrín (maig 1937 – març 1939).
Davant de la negativa dels comunistes (amb l’ajuda de la URSS darrere) de recolzar Largo, aquest dimiteix i Negrín forma un nou govern sense els sindicats (CNT i UGT) i amb
Els socialistes, destacant Prieto i el suport dels comunistes, que guanyen molt de poder
La Revolució es controla i es passa a un major realisme:
•Les milícies passen a formar part del nou Exèrcit Popular (amb algunes resistències)
•Els Comités desapareixen i/o obeeiexen al govern central. El Consell d’Aragó es clausurat
•Totes les iniciatives s’encaminen a guanyar la guerra i aconseguir el suport de les democràcies
•El nou govern denuncia internacionalment el caràcter feixista dels sublevats (intervenciód’Alemanya i Itàlia) i se centra en l’esforç militar per intentar guanyar la guerra
•En aquesta política de resistència a ultrança el poder i la popularitat del PCE creix per:
Són la força més organitzada i disciplinada, tenen el suport de l’URSS, que és l´únic país Que ajuda la República i pretèn moderar la Revolució. Així, el seu suport entre els oficials
De l’Exèrcit així com les classes mitges i part del moviment obrer es multiplica. El lema NO PASARANNO PASARAN de Dolores Ibarruri en el setge de
Madrid es popularitza com a consigna de resistència
Militarment, la República intenta portar la iniciativa amb ofensives en Brunete, Belchite (1937) i Terol (Desembre i Gener del 38),
però sense cap guany territorial i moltes pèrdues . Franco arriba a la Mediterrània en la primavera de 1938 i el territori republicà queda partit en dos. Prieto dimiteix i molts
creuen que la guerra esta perduda
•Buscant una pau honrosa el Maig de 1938 es publiquen els
13 Punts, un document que mantenia el sistemaRepublicà, amnistia per a tots , l’eixida de
les tropes estrangeres i unes eleccions lliures Franco es nega.
Propaganda dels 13 punts de Negrín.
Màxima dificultat al bàndol republicà des de 1938: derrotes militars, escassetat d’aliments, electricitat,...
Aleshores, a finals de Juliol de 1938 es llença una gran ofensiva en l’Ebreque permeta allargar la resistència republicana i enllaçar amb la imminent
guerra a Europa. La política de resistència a ultrança es fa més evident
Tanmateix, la Conferència de Munic de Setembre de 1938 estableix un pacte entreHitler i les potències democràtiques per a evitar la guerra, mentre Alemanyas’apodera dels Sudets (Txecoslovàquia). La guerra, per tant, no esclata i la
República es queda aïllada definitivament.
La batalla de l’Ebre acaba en una monumental derrota i greus pèrdues materials. Novembre de 1938
En Gener de 1939, cau Barcelona i el govern es retira a Figueres on Negrín reitera la politicade resistència a ultrança amb el suport del PCE.
Poc després Azaña, ja en França, dimiteix
Negrín i el seu govern es retiren a Novelda, però el Març de 1939 el coronel Casado, elements descontents del PSOE i anarquistes donen un colp d’estat per a negociar una
pau sense represàlies. Negrín fuig amb el seu govern i es forma una Junta Militar en Madrid dirigida per Casado,
Amb el suport de la CNT, sectors del PSOE contraris a la col.laboració amb el PCE. El PCE és expulsat de la Junta i perseguit.
Casado anuncia per ràdio el colp de l’1 de Març
Casado pensava que la persecució dels comunistes facilitaria una pau honrosa. Franco es nega i l’1 d’Abril acaba la guerra amb la rendició de les tropes republicanes
3.4.- Repressió i violència en la zona republicana/F.Popular
A això s’afegiren grups d’incontrolats i delinqüents que eixiren de la pressó En els primers dies
Les víctimes són: militars facciosos (de vegades sospitosos), la Guàrdia Civil, eclesiàstics, terratinents, industrials i financers i en general gent d’idees conservadores,
I amb els quals es tenien comptes pendents (conflictes dels darrers anys)
Patrulles de control, grups de vigilància i altres grups armats casi sempre vinculatsAls sindicats i partits polítics, practicaren la detenció, tortura i execució .
Les milícies, en marxa cap el front d’Aragó, també destacaren en l’aplicació de la Violència en els pobles de Lleida i l’Aragó
El fracàs relatiu dels colpistes en no aconseguir una victòria total va precipitar l’enfonsament de l’Estat republicà, que va decretar la disolució de l’exèrcit i el repartiment
d’armes entre les organitzacions obreres. D’aquesta manera, la justícia i les forces d’ordre pràcticament van desapareixer i van Ser substituïts pels Comités i Consells i tota mena de poders armats que exerciren una
Persecució cap els enemics de la Revolució /República
Per tant , sobretot a l’estiu i la tardor de 1936 es multipliquen les venjances. Els assassinats, conseqüència dels odis de classe.
Procediments
Els “paseos”, on les víctimes eren tretes de les seues cases i recloses en la pressó delMunicipi (improvisada) fins a ser traslladades a un descampat on eren eliminats
Les Txeques o presons més o menys improvisades que les organitzacions sindicals i Polítiques tenien, disposant de tribunals, torturadors i botxins propis
Les “saques”, destacaren les realitzades en Madrid. Ací milicians i d’altres Grups armats realitzaven asalts a les presons per a executar els sospitosos i facciosos,
Ací, destacà l’asalt a la presó Model de Madrid en Agost de 1936 i sobretot la deNovembre de 1936, que acabà en una execució col.lectiva en Paracuellos (Novembre
De 1936). Ací podrien arribar a 2.700 morts.)
Conclusions
A diferència de la zona franquista, el govern intentà controlar la violència a través delsTribunals Populars, presidits per un jutge professional (Agost del 36) i són moltes les
crides de ministres i alts càrrecs republicans per a evitar les matances
Al llarg de 1937, la violència va ser progressivament controlada pel govern, amb la Incorporació de les mílicies a l’Exèrcit i el control dels Comités. La repressió serà
Exercida, d’ençà, per part de l’ESTAT a través dels Tribunals Populars, el Servei d’Informació Militar i els camps de treball.
Comparativament al que ocorria en la zona franquista, la violència es va deure a L’enfonsament de l’Estat (conseqüència del colp militar) i la formació de poders armats
I sempre es van donar iniciatives per a paliar els patiments més evidents
També convé recordad com per a determinats revolucionaris, l’eliminació dels enemics de classe formava part de la nova societat
Total de víctimes en la zona republicana
En total, el nombre de víctimes del terror en la zona republicana durant el colp d`Estat i la guerra civil seria d`unes 38.000 persones, casi la 38.000 persones, casi la meitat d’ elles assassinades en meitat d’ elles assassinades en Madrid (8.815) i Catalunya Madrid (8.815) i Catalunya (8.352) durant l`estiu i la tardor (8.352) durant l`estiu i la tardor de 1936de 1936. (Xifres proporcionades per A. Beevor, 2005. Les del llibre pot ser no són les mateixes però són correctes).
Per grups, destacà, especialment l’ eliminació dels eclesiàstics: dels 115.000 que hi havia abans de la guerra, van ser assassinats 13 bisbes, 4.184 sacerdots, 265 religiosos i 283 monges, la major part durant l’ estiu de 1936.
Sacerdots víctimes del “Terror Roig”
ENTREVISTA CON EL GENERAL FRANCO PUBLICADA POR EL PERIÓDICO INGLÉS "NEWS CHRONICLE" 29 de julio de 1936. A mi pregunta: ¿Ahora que el golpe ha fracasado en sus objetivos, por cuánto tiempo seguirá la matanza. Contestó tranquilamente: No habrá compromiso ni tregua, seguiré preparando mi avance hacia Madrid. Avanzaré -gritó-, tomaré la capital. Salvaré España del marxismo, cueste lo que cueste. No dudaría en matar a media España si tal fuera el precio a pagar para pacificarla.Pregunta:¿Qué haría su gobierno si venciera?. General Franco.- Yo establecería una dictadura militar y más tarde convocaría un plebiscito nacional para ver lo que el país quiere. Los españoles están cansados de política y de políticos.Pregunta: ¿Cómo consiguió usted colaborar con la República con aparente lealtad durante tanto tiempo? (Franco fue jefe de Estado Mayor en 1934 y 1935). General Franco: Colaboré realmente todo el tiempo en que pensé que la República representaba la voluntad popularPregunta: Y las elecciones de febrero, ¿no representaron la voluntad popular? General Franco: Las elecciones nunca la representan.
Per a comparar la repressió en les dues zones …..
Muertes durante la guerra civil
Muertos en combate 95.000
Civiles muertos por Bombardeos aéreos y artilleros 10.000
Registros civiles consultados 50.000
Total Muertos imputables directamente a la guerra 201.307
Asesinados durante y después guerra
Represión franquista. Estudiados (Probables 140.000) 98.000
Represión republicana. (Estudiados cerca del 90%) 45.000
Total asesinatos estudiados en ambos bandos 143.000
Otras muertes
Muertos por hambre y enfermedad tras la guerra 120.000
Muertos en Prisión por hambre y enfermedad 50.000
Muertos en el inmediato exilio (principalmente francés) 20.000
Total otras muertes 190.000
Total muertos todas las causas 488.000
Total Muertos todas causas + probables 530.000
4. LA ZONA INSURRECTA: LA CONSTRUCCIÓDE L’ESTAT FRANQUISTA.
4.1. Francisco Franco, Generalíssim.
4.2. La creació del partit únic: el govern de Burgos.
4.3. Una repressió institucionalitzada.
Es tracta d’una síntesi molt esquemàtica. En el tema dedicat al franquisme arrancarem de 1936
3.1. Francisco Franco, Generalíssim.
L’exèrcit serà l’encarregat de cohesionar els diferents interessos i projectes del bàndol sublevat (alfonsins, carlins, feixistes,...). i organitzarà el nou Estat
El primer govern sublevat serà la Junta de Defensa Nacional de Burgos: prohibeixels partits polítics, suspèn la Constitució i suprimeix la reforma agrària
La mort de Sanjurjo deixa sense cap els sublevats: en setembre de 1936 triaran com a nou cap del govern i Generalíssim dels Exèrcits Espanyols a Franco, pel seu avanç
des d’Àfrica cap a Madrid (Toledo) i per aconseguir l’ajuda alemanya i italiana
Franco trasllada a Salamanca el seu quarter general i substitueix la Junta de Defensa Nacional per una Junta Tècnica de l’Estat controlada per ell
4.2. La creació del partit únic. El govern de Burgos (I).Sols es toleren els partits que recolzen els sublevats (Falange Española i Comunión
Tradicionalista, i alguns monàrquics i de la CEDA), però aquests comencen a discutir entre ells i, fins i tot, es produeix un enfrontament armat a principis de 1937
Davant aquests fets, Franco unifica per la força tots aquests partits en un nou partit únic:Falange Española Tradicionalista y de las JONS (Decret d’Unificació d’abril de 1937)
i es proclama cap del partit únic i de l’Estat, seguint el model feixista
Aquells que s’oposaven a la unificació seran represaliats (Hedilla, Fal Conde,...)
Es respecta la influència de l’església i aquesta recolza públicament el nou règim de forma continuada (Pastoral Col·lectiva dels Bisbes)
En gener de 1938 Franco elimina la Junta Tècnica i forma el seu primer govern com a cap de l’Estat i del govern al mateix temps: passa a anomenar-se Caudillo de España
i legisla de forma personal i dictatorial sobre múltiples aspectes
DECRETO DE UNIFICACIÓN (…) Llegada la guerra a punto muy avanzado y, próxima la hora victoriosa, urge acometer la gran tarea de la paz. Cristalizando en el estado nuevo el pensamiento y el estilo de nuestra Revolución Nacional. Unidos por un pensamiento y una disciplina común, los españoles todos han de ocupar su puesto en la gran tarea. Esta unificación que exijo en el nombre de España (…) no quiere decir ni conglomerado de fuerzas, ni mera concentración gubernamental, ni unión pasajera (…),Dispongo:Art. 1° Falange Española y Requetés, con sus actuales servicios y elementos, se integran, bajo Mi Jefatura, en una sola entidad política de carácter nacional, que de momento se denominará Falange Española Tradicionalista y de las JONS.Esta organización, intermedia entre la Sociedad y el Estado, tiene la misión principal de comunicar al Estado el aliento del pueblo y de llevar a éste el pensamiento de aquél a través de las virtudes político-morales, de servicio, jerarquía y hermandad. (…). Quedan disueltos las demás organizaciones y partidos políticos (…). Art. 2°.- Serán órganos rectores de la nueva entidad política nacional el Jefe del Estado, un Secretariado o Junta Política y el Consejo Nacional (…).Art. 3°. Quedan fundidas en una sola Milicia Nacional las de Falange Española y de Requetés , conservando sus emblemas y signos exteriores. A ella se incorporarán también, con los honores ganados en la guerra, las demás milicias combatiente. La Milicia Nacional es auxiliar del ejército (…)Dado en Salamanca, a 19 de abril de 1937. Francisco Franco. (BOE Burgos, 20 de abril de 1937).
4.2. La creació del partit únic. El govern de Burgos (II).
Les lleis que institucionalitzen el nou règim franquista
El Fur del Treball (març de 1938): còpia de la Carta del Lavoro de Mussolini, suposa l’organització feixista i corporativa de la
producció amb la integració obligatòria de treballadors i patrons en sindicats verticals, prohibint-se el dret de vaga
S’intaura per decret la censura prèvia doble (política i religiosa) i es controlen tots els mitjans de comunicació
Lleis favorables a l’església: fi del matrimoni civil i el divorci, religióoficial, finançament, gran presència social (ensenyament, exèrcit,...)
La Llei de Responsabilitats Polítiques per a legalitzar la repressió (febrer 1939): tribunals mixtos de militars, jutges i falangistes
jutjaran els vinculats als partits d’esquerra
ENTREVISTA CON EL GENERAL FRANCO PUBLICADA POR EL PERIÓDICO INGLÉS "NEWS CHRONICLE" 29 de julio de 1936. A mi pregunta: ¿Ahora que el golpe ha fracasado en sus objetivos, por cuánto tiempo seguirá la matanza. Contestó tranquilamente: No habrá compromiso ni tregua, seguiré preparando mi avance hacia Madrid. Avanzaré -gritó-, tomaré la capital. Salvaré España del marxismo, cueste lo que cueste. No dudaría en matar a media España si tal fuera el precio a pagar para pacificarla.Pregunta:¿Qué haría su gobierno si venciera?. General Franco.- Yo establecería una dictadura militar y más tarde convocaría un plebiscito nacional para ver lo que el país quiere. Los españoles están cansados de política y de políticos.Pregunta: ¿Cómo consiguió usted colaborar con la República con aparente lealtad durante tanto tiempo? (Franco fue jefe de Estado Mayor en 1934 y 1935). General Franco: Colaboré realmente todo el tiempo en que pensé que la República representaba la voluntad popularPregunta: Y las elecciones de febrero, ¿no representaron la voluntad popular? General Franco: Las elecciones nunca la representan.
4.3. Una repressió institucionalitzada.La repressió de qualsevol cosa que recordara el Front Popular és brutal, sistemàtica
i organitzada des de dalt: camps de concentració, afussellaments,..., imposant un clima de terror i omplint la zona franquista de fosses comunes
5. LES OPERACIONS MILITARS.5.1. L’avanç rebel cap a Madrid (juliol – novembre 1936).
5.2. Les batalles al voltant de Madrid (desembre 1936 – març 1937).
5.3. L’ocupació del nord (abril – octubre 1937).
5.4. L’avanç rebel cap al Mediterrani (novembre 1937 – juny 1938).
5.5. La batalla de l’Ebre i l’ocupació de Catalunya (juliol 1938 – febrer 1939).
5.6. La fi de la guerra (març – abril 1939).
4.1. L’avanç rebel cap a Madrid (juliol – novembre 1936).
“Guerra de columnes”: els sublevats, amb Franco al cap i els reforços africans, avancendes del sud cap a Madrid, s’uneixen amb les tropes del nord i ocupen Toledo
Els republicans, amb un gran nombre de voluntaris (milicians) i dirigits pelcomandant Rojo i el general Miaja (“No pasarán”) organitzen la defensa
de Madrid amb èxit, traslladant-se el govern a València
TOLEDO
General Miaja i coronel Rojo
Els fronts a finals de 1936
Avanç des de Sevilla fins a Toledo (Agost-Set 36)
Madrid, corazón de España,late con pulsos de fiebre.Si ayer la sangre le hervía,hoy con más calor le hierve.Ya nunca podrá dormirse,porque si Madrid se duerme,querrá despertarse un díay el alba no vendrá a verle.No olvides, Madrid, la guerra;jamás olvides que enfrentelos ojos del enemigote echan miradas de muerte.
FRANCO Y MOSCARDÓ
5.2. Les batalles al voltant de Madrid (desembre 1936 – març 1937).
Els exèrcits de cada bàndol s’organitzen i militaritzen les milícies
Franco, després del fracàs de l’atac directe (carretera de La Corunya) intenta aïllar Madrid, tallant les comunicacions amb València i Barcelona
Els republicans aconsegueixen aturar l’ofensiva rebel a la batalla del Jaramai derroten les tropes feixistes italianes a la batalla de Guadalajara
Els republicans resisteixen a Madrid
Franco decideix allargar la guerra i convertir-la en una guerra d’extermini, atacant ara la franja del nord
5.3. L’ocupació del nord (abril – octubre 1937).
Els sublevats ocupen el nord d’est a oest (del País Basc a Astúries) per a fer-se amb les mines i la indústria i acabar amb un front
Tenen ajuda alemanya: la Legió Còndor bombardeja Gernika i ocupenGuipúscoa, Biscaia, Santander i Astúries, sense massa dificultats
Els republicans intenten distraure aquesta ofensiva atacant als voltants de Madrid i Saragossa: batalles de Brunete i Belchite
No aconsegueixen els seus objectius i la franja nord cau en mans franquistes
Entrada dels tancs italians en Santander
El bombardeig de Gernika, abril de 1937
Entrada dels insurrectes en Bilbao (19-VI-1937)
5.4. L’avanç rebel cap al Mediterrani (novembre 1937 – juny 1938).
Els republicans reorganitzen l’exèrcit (general Rojo)i a la batalla de Terol vencen i ocupen la ciutat
Com a reacció Franco, amb Yagüe, inicia la campanya d’Aragó, recupera Terol, avança pel Maestrat i arriba al Mediterrani (Vinaròs), aïllant Catalunya de la resta de la zona republicana
El general Yagüe (esquerra) i Rojo (dreta)
5.5. La batalla de l’Ebre i l’ocupació de Catalunya (juliol 1938 – febrer 1939).
Per aturar l’avanç franquista cap a València, els republicans llancenuna nova ofensiva final i desesperada: la batalla de l’Ebre
A la Conferència de Munic les democràcies europees abandonendefinitivament la República, negant-li novament la seua ajuda
L’ofensiva republicana a l’Ebre obté èxits inicialment, però l’aviacióalemanya i italiana la frena i la contraofensiva
franquista davant d’un exèrcit minvat provocarà la retirada dels republicans
En tres mesos l’exèrcit franquista ocupa tota Catalunya: la guerra estava acabada
Retirada dels republicans i arribada a França (Gener de 1939)
5.6. La fi de la guerra (març – abril 1939).A finals de febrer, Gran Bretanya i França reconeixen el govern de Franco
Els intents de negociar la pau fracassen
Casado dona un colp d’estat a Madrid i es fa amb el poder en el bàndol republicà per a intentar negociar la pau amb Franco
Franco no accepta cap rendició i entra en Madrid
La guerra ha acabat (1 d’abril 1939)
La fi de la guerra i la desfilada per la victòria.
El part que comunica la fi de la guerra
LEY DE PRENSA DE 22 DE ABRIL DE 1938Aunque con carácter transitorio, la ley instauró unos mecanismos de control efectivo muy rígidos que estuvieron vigentes hasta la reforma de 1966:· La censura previa, que en la forma de consignas fue un sistema habitual para la emisión de instrucciones dirigidas a todos los diarios del país. Esta censura es aplicada por el Servicio Nacional de Prensa de manera genérica y en cada una de las provincias por el jefe provincial del Servicio de Prensa. · La práctica de la censura delegada también fue común. · El director de los diarios era nombrado -y podía ser cesado- por el Ministerio del Interior a propuesta de la empresa. · Se sancionaban las faltas de desobediencia (sic), resistencia pasiva y, en general, las de desvío de las normas dictadas". · Ordenaba la inserción obligatoria de cuantas informaciones, comentarios, crónicas y fotografías se estimaran pertinentes. · El Registro Oficial de Periodistas. Leyes españolas de Prensa, Wikipedia.
6. ELS EFECTES DE LA GUERRA.
5.1. La repressió d’ambdós bàndols.
5.2. La població desplaçada: refugiats i exiliats.
És molt difícil quantificar exactament les víctimes, però entre morts en combat, represaliats, morts per penalitats i exiliats superen el milió de víctimes
Al bàndol republicà la repressió descontrolada per part de les milícies i alguns partits en els primers mesos (passeigs i tortures a les txeques) fou molt greu, però posteriorment el govern va prendre el control i es van reduir moltíssim
Igualment els bombardejos sobre població civil per l’aviació franquista provoquen gran destrucció i morts i instauren un clima de terror
La població femenina, degut la incorporació dels homes al front, s’incorporàen massa al món del treball, especialment a la zona republicana
Per contra, els sublevats practicaren una repressió sistemàtica i organitzada de tots els membres del Front Popular i intel·lectuals afins que caigueren en les seues mans a través
d’execucions sumaríssimes i, posteriorment, de la Llei de Responsabilitats Polítiques
El bàndol franquista tindrà l’extermini físic de l’enemic com a objectiu, continuant amb les execucions una vegada acabada la guerra: més del doble d’afectats
A açò cal afegir la desnutrició, fam i misèria provocades per la guerra, especialment al bàndol republicà, que no controla les grans zones agrícoles
6.2. La població desplaçada: refugiats i exiliats.
Milers de republicans es van refugiar per evitar les represàlies franquistes: primer a altres zones en poder republicà (València i Catalunya) o a la URSS (enviament de xiquets
a aquest país: els xiquets de Rússia) i, en finalitzar la guerra, eixint per la frontera dels Pirineus cap a França, on els posaran en improvisats camps de concentració i es trobaran amb la IIª Guerra Mundial (més de 30.000 republicans lluitaran junt a l’exèrcit francès)
Molts altres es van exiliar per diferents països d’Amèrica Llatina o a la pròpia URSS, destacant l’exili d’intel·lectuals d’esquerra a Amèrica Llatina i del propi govern republicà en l’exili de Mèxic
Alliberament de Mathausen 1945. Entrada de les tropes aliades en París, 1944. La pancarta del camp de concentració està escrita pels republicans espanyols i el blindat de la dreta porta el nom de Guadalajara, recordant la batalla de la guerra civil.
Camp de refugiats espanyols al sud de França
Republicans espanyols arriben a la frontera francesa, Gener de 1939
Refugiats espanyols i homenatge a A.Machado enterrat en Colliure
“Estos que ves ahora deshechos, maltrechos, furiosos, aplanados, sin afeitar, sin lavar, cochinos, sucios, cansados, mordiéndose, hechos un asco, destrozados, son, sin embargo, no lo olvides, hijo, no lo olvides nunca pase lo que pase, son lo mejor de España, los únicos que, de verdad, se han alzado, sin nada, con sus manos, contra el fascismo, contra los militares, contra los poderosos, por la sola justicia; cada uno a su modo, a su manera, como han podido, sin que les importara su comodidad, su familia, su dinero. Éstos que ves, españoles rotos, derrotados, hacinados, heridos, soñolientos, medio muertos, esperanzados todavía en escapar, son, no lo olvides, lo mejor del mundo. No es hermoso. Pero es lo mejor del mundo. No lo olvides nunca, hijo, no lo olvides.”Max Aub es dirigeix al seu fill parlant sobre els exiliats republicans (1939).
Països que acolliren l’exili republicà (en verd)