la funció de reproducció equip 5
TRANSCRIPT
LAREPRODUCCIÓ
L’aparell reproductor femení:L'aparell reproductor femení és molt diferent del masculí. El motiu és que la funció que
realitza la dona en la reproducció és també diferent. La dona, a més de produir els
òvuls, acull en el seu cos la fecundació i el desenvolupament de l'embrió i, un cop ha
nascut, l'alimenta amb la llet que produeix.
L'aparell reproductor femení està format pels ovaris, que produeixen els òvuls, les
trompes de Fal·lopi, l'úter, la vagina i la vulva.
Funcionament:A partir dels 10-13 anys, els ovaris comencen a produir òvuls. En una ovulació, un
dels ovaris deixar anar un òvul, que s'introdueix a la trompa de Fal·lopi i, després de
recórrer aquest conducte, arriba a l'úter.
Les ovulacions es produeixen cada 28 dies, i comporten un seguit de canvis en l'úter.
Així, en ovular, les parets de l'úter es comencen a recobrir d'una mucosa fortament
irrigada de sang, que té com a funció acollir l'òvul fecundat.
Si l'òvul arriba a l'úter sense haver estat fecundat, la capa que s'ha format a les
parets de l'úter es desprèn i, juntament amb l'òvul i una mica de sang, s'expulsa del
cos. Aquest procés s'anomena menstruació o regla. Dura de tres a cinc dies, i es
repeteix cada 28 dies. Si l'òvul hi arriba fecundat, s'implanta a les seves parets i es
comença a formar el nou ésser.
Les parts de l’aparell femení:Els ovaris són dos
òrgans en forma
d'ametlla. La seva
funció és produir els
òvuls.
Les trompes de
Fal·lopi són els
conductes que
comuniquen els ovaris
amb l'úter.
L'úter o matriu és la
cavitat on es
desenvolupa el nou
ésser. Té forma de
pera invertida.
La vagina és una
cavitat de parets
elàstiques on
s'introdueix el
penis en la unió
sexual. Comunica
l'úter amb l'exterior.
La vulva són uns
replecs de pell en
forma de llavis que
protegeix, a més
de l'entrada de la
vagina, l'orifici de la
uretra i un petit
òrgan anomenat
clítoris.
Aparell reproductor masculí:De que s’encarrega l’aparell reproductor masculí?
L'aparell reproductor masculí produeix les
cèl·lules sexuals masculines, anomenades
espermatozoides.
La reproducció és el procés mitjançant el
qual es formen nous éssers vius a partir
d'éssers vius ja existents. Sense reproducció,
els éssers vius no tindrien descendència i
desapareixeria la vida sobre la Terra.
Funcionament:Per arribar a l'òvul, s'ha de produir la unió sexual. En la unió sexual, el penis es
posa en erecció, és a dir, es posa rígid, s'introdueix a la vagina de la dona i
ejacula. En l'ejaculació, el penis expulsa el semen, on neden milions
d'espermatozoides. Gràcies a la seva cua, els espermatozoides poden nedar pel
semen i avançar en direcció a les trompes de FaI·lopi, a la recerca de l'òvul. De
tots els espermatozoides, només un acabarà fecundant l'òvul.
Parts de l’aparell masculí:
Els testicles són dues
glàndules de forma
arrodonida. Produeixen
els espermatozoides.
Els conductes deferents
són dos tubs que
comuniquen els testicles
amb l'uretra.
El penis és un òrgan
musculós situat a l'exterior
del cos. Està travessat per
l'uretra. Té dues funcions:
expulsar el semen i l'orina.
El semen només es por
expulsar quan està en
erecció.
Les vesícules seminals
són dues glàndules que
produeixen el líquid
seminal, un líquid viscós i
blanquinós que permet
als espermatozoides
nedar.
La pròstata és una
glàndula que produeix el
líquid prostàtic. El líquid
prostàtic és abocat als
conductes deferents. La
barreja formada pels
espermatozoides, el
líquid seminal i el líquid
prostàtic constitueix el
semen.
-La fecundació es produeix quan s'uneixen un òvul i un espermatozoide, és
l'inici d'una nova vida.
-En l'espècie humana, la fecundació és interna, és a dir, es produeix a
l'interior de l'aparell reproductor femení.
-Perquè l'òvul i l'espermatozoide es trobin, cal que hi hagi una unió sexual o
aparellament. Un cop en el cos de la dona, els espermatozoides pugen cap
a l'úter i entren a les trompes de Fal·lopi.
La fecundació:
-La fecundació es produeix a l'interior de les trompes de Fal·lopi.
-Si en el moment que els espermatozoides es troben a les trompes de
Fal·lopi hi ha un òvul, aquests l'envolten fins que un d'ells aconsegueix
introduir-se dins. En aquest moment es produeix la fecundació.
-Una vegada l'òvul ha estat fecundat, baixa fins a l'úter i s'adhereix a les
seves parets; allà es desenvoluparà, es dividirà en cèl·lules noves i es
formarà l'embrió.
De vegades, pot succeir que en les trompes de Fal·lopi es fecundin dos
òvuls alhora o que d'un mateix òvul fecundat es desenvolupin dos
embrions. Aleshores es produeix un embaràs de bessons.
El part o naixement és un conjunt de processos fisiològics de la
dona que tenen com a resultat el procés d'expulsió del fetus com
a finalització de l'embaràs i inici del postpart. Però també és una
vivència única en la vida maternal i sentimental d'una parella. És
considerat per molts l'inici de la vida de la persona, i l'oposat de
la mort. L'edat d'un humà es defineix per aquest fet en moltes
cultures.
Naixement:
•
Mes 1: Mesura 4 mm
i pesa 1 g.
Desenvolupament
incipient del cap. El
cor ja batega
Mes 2: Mesura 3 cm
i pesa 3 g.
Desenvolupament
de braços i cames,
així com del cervell i
òrgans interns.
Mes 3: Mesura 10
cm i pesa 45 g.
Desenvolupament
de les parpelles i
moviment de les
extremitats
Mes 4: Mesura 15 cm i pesa
180 g. Es cobreix de
lanugen. L'intestí es
comença a omplir de meconi.
La pell és encara molt fina,
gairebé transparent.
Mes 5: Mesura 18 cm i
pesa 500 g. Creix el pèl
del cap, pestanyes i
celles.
Desenvolupament del
sistema immunitari
Mes 6: Mesura 25 cm i pesa
1.000 g. La cara ja està
completament formada. La
pell es cobreix d'un material
gras anomenat untet sebaci
(en llatí, vernix caseosa).
Obre els ulls i es mou molt.
Mes 7: Mesura 30 cm i
pesa 1.500 g. Es
comencen a moure els
pulmons. Augmenta la
greix subcutani i ja no cap
bé a l'úter.
Mes 8: Mesura 35 cm i pesa
2.500 g. Generalment es
posa cap per avall (posició
cefàlica). La pell s'engrosseix
i adquireix el to rosat que
tindrà definitivament.
Mes 9: Mesura 50 cm i
pesa 3.000 g. Els
pulmons ja estan
completament formats
per a la vida exterior.
Es cau el lanugen i la
pell s'estira.
Desemvolupament d’un nou èsser:
Primer trimestre:Despareix la manstruació i la dona guanya pes. Els pits es començen a
inflar, però encara no se li nota que està embarassada.
Segon trimestre:Ja se li nota la panxa. El cor batega més ràpidament perquè ha de
bombar més sang per alimentar el fetus i subministrar-li oxigen.
Tercer trimestre:La dona comença a sentir cansament. Al final del trimestre nota unes
petites contraccions de l’úter que anuncien que s’acosta el neixament.
Canvis del cos de la mare:
Els bessons:Els bessons idèntics o univitel·lins:
Es formen quan l’embrió es divideix en dos
abans d’implantar-se a l’úter. Els dos
embrions resultants originen dos nadons
idèntics i del mateix sexe. Exepcionalment
l’embrió original es pot dividir en tres
embrions.Els bessons fraterns o
bivitel·lins: Es formen quan s’alliberen
dos òvuls i cada un d’ells es fecundat per
un espermatozoide. Els nadons que
neixeran, que poden ser del mateix sexe o
de diferent, s’assemblen igual com
s’assemblen dos germans d'embarassos
diferents.
El Creixement:Etapes de la vida:
-Infància
-Adolescència
-Edat adulta
Infancia:
La infància és el període de la vida que va des del naixement fins als deu
anys.
A diferència de a majoria de mamífers, les persones, en néixer, tenim el cos
molt poc desenvolupat. Per poder sobreviure, el nounat requereix les
atencions dels seus pares. Es relaciona amb l'exterior per mitjà bàsicament
dels sentits del tacte i de l'oïda, ja que els sentits de la vista, del gust i de
l'olfacte estan encara poc desenvolupats. Així, reconeix ràpidament les veus
dels pares i aprecia les carícies de què és objecte.
Durant els primers mesos de vida, el nadó s'alimenta exclusivament de la llet
materna, que es caracteritza perquè és un aliment molt complet.
Cap als 6-10 mesos li surten les primeres dents, i a
l'any ja podrà començar a ingerir aliments sòlids.
Al llarg de la infància els nens desenvolupen moltes
de les seves capacitats: aprenen a caminar i a
parlar i, més endavant, a llegir i a escriure. També és
l'edat en què es forma la dentadura. Primer surten
les dents de llet i més endavant, a mesura que
aquestes cauen, són substituïdes per les dents
definitives.
Adolescència:L'adolescència és un continua de l'existència del
jove, on es realitza la transició entre l'infant o
xiquet d'edat escolar i l'adult. Aquesta transició de
cos i ment, prové no solament de si mateix, sinó
que es conjuga amb el seu entorn, el qual és
transcendental perquè els grans canvis fisiològics
que es produeix en l'individu ho facin arribar a
l'edat adulta. L'adolescència és un fenomen
biològic, cultural i social, per tant els seus límits
no s'associen solament a característiques
físiques.
VellesaCap als 65 anys, les
persones entrem a la vellesa,
una etapa de la vida en que
la força física decreix però en
què es té una gran
experiència de la vida.
Edat adultaLa majoria d'edat és l'edat que
l'ordenació jurídica estableix per
determinar la plena capacitat jurídica
de la persona. La figura està
motivada en la necessitat que la
persona hagi adquirit una maduresa
intel·lectual i física suficient per tenir
una voluntat vàlida.
1. Cap als 10-12 anys, s'accelera el
creixement i l'augment de pes. Es comencen a
desenvolupar les glàndules mamàries i es produ
eix la primera menstruació.
2. Cap als 13-14 anys la majoria de nenes ja
té la regla. Se comiencen a formar el pèl púbic
en les axiles. Las glàndules mamàries comencen
a ser actives.
3. Cap als 16-17 anys la regla ja és regular.
S’eixamplen els melucs i les cames. Els pits
estan totalment formats.També s'ha format del
tot el pèl púbic i el pèl de les aixelles.
Creixement de les dones:
1. Cap als 11-12 anys, els testicles es
comencen a desenvolupar i apareix el
pèl púbic. Es produeix la primera ejaculació.
2. Cap als 13-15
anys els nens augmenten molt
en pes i alçada. Se'ls eixamplen les
espatlles i el tòrax i se'ls canvia la veu.
Comença a aparèixer pèl a la
barba, cames, pit i aixelles.
3. Cap als 17-18 anys el penis augmenta de
grandària. El cos està totalment format.
Creixement dels homes:
La menstruació o regla és un fenomen fisiològic de les dones que es
presenta en les dones sanes des de la pubertat fins a la menopausa.
Consisteix a l'expulsió dels òvuls no fertilitzats, en forma de fluix
hemàtic, semblant a pèrdues de sang, a la fi de cada cicle menstrual.
L'òvul procedeix de la cavitat uterina o úter i surt per la vagina. Les
pèrdues de sang són de petita quantitat però continues durant el dies
que dura la menstruació, de tres a cinc dies, tot i que considerem
normal d'un període de dos dies fins a set. Habitualment els primers
dies el fluix és més abundant, mentre que els darrers dies és molt
menor. La quantitat total de sang perduda en el cicle menstrual varia
en funció de la persona, però la mitjana és d'uns seixanta mil·lilitres,
aproximadament mig gotet de vi. La menstruació està regulada per les
hormones femenines.
La menstruació:
-Pots utilitzar una compresa, o tampons.
I desprès de la menstruació, pots utilitzar un « salvaslips»
-Pots elegir entre una compresa o tampons.
-Una compresa es mes fàcil de posar. Els tampons són dificils de posar.
Coses que pots utilitzar quan tens la manstruació:
-Durant la primera meitat del cicle menstrual, els nivells d'estrogens creixen i fan
que el recobriment de l'úter creixi i s'ampli. Com a resultat de l'hormona
fol·liculostimulant un oòcit (òvul) comença a madurar en els ovaris. Al voltant del
14è dia d'un cicle típic de 28 dies, un augment en l'hormona luteostimulant fa que
l'ou abandoni l'ovari. Aquest procés s'anomena ovulació.
-Durant la segona meitat del cicle menstrual, l'oòcit comença a desplaçar-se a
través de la trompa de Fal·lopi cap a l'úter. Augmenten els nivells de progesterona,
el que ajuda a preparar el recobriment de l'úter per l'embaràs. Si un oòcit
aconsegueix un espermatozoide i si a més s'adhereix a la paret de l'úter, comença
un embaràs. Si no es produeix l'embaràs, els nivells d'estrogen i progesterona
decreixen, i el recobriment dilatat de l'úter és lliurat durant el període menstrual.
-En canvi, si la dona no ha aconseguit fer entrar cap espermatozoide a l'interior de
l'oòcit que porta dins, l'oòcit es dissol o és absorbit pel cos, que es prepararà per a
crear un nou oòcit. La menstruació és deguda a l'eliminació de l'endometri o capa
mucosa que durant la fase proliferativa del cicle menstrual ha recobert internament
l'úter per assegurar la nidació de l'oòcit en cas de captació d'espermatoide o
fecundació.
Cicle menstrual:
El fluix vaginal també segueix el cicle menstrual. Així, la
seva quantitat i aspecte varien cíclicament en coordinació
amb la menstruació. Tot just després de la menstruació el
fluix és escàs i, a mida que es va acostant el període
d'ovulació es fa molt abundant. En aquest període, si es
toca amb un dit de l'interior de la vagina, aquest és elàstic i
cristal·lí. Després de l'ovulació la quantitat de fluix comença
a disminuir fins a l'inici del nou cicle.
Fluix vaginal:
Menopausa:
La menopausa és la desaparició definitiva de la menstruació. En la
majoria de dones s'inicia a partir dels 45-55 anys. La menopausa és
una etapa més a la vida de la dona. Es presenta aproximadament als
50 anys i les primeres manifestacions acostumen a ser menstruacions
irregulars. Després de dotze mesos de manca total de menstruació ja
és pot confirmar la menopausa. Donat que la menopausa comporta
l'absència d'estrògens, andrògens i progesterona, això provoca a la
majoria de dones que pateixin de fogots, irritabilitat i ansietat, així com
d'insomni. La disminució dels nivells d'estrògens derivats de la
menopausa augmenta la tendència a la malaltia cardiovascular. Fer
exercici físic i una dieta alta en calci ajuda a disminuir aquests
símptomes.
Per regular les dones es familiaritzen amb la regla, aprenent a diferenciar
els dolors i símptomes, identificant inclusivament les fases del seu cicle menstrual.
Ovulació (10 dies després del sagnat). Pot presentar dolor punxant a la part
baixa del ventre del costat que ovularà. Increment de la secreció vaginal, o flux.
Postovulaciò (pocs dies abans de la regla). Canvis físics i també anímics. Algunes
dones pateixen Síndrome premenstrual. Els símptomes més comuns es
presenten com a sentiment de tristesa i malenconia, inflor en el
baix ventre i augment del greix en ell cabells, falta de concentració.
Menstruació . Es presenta l'hemorràgia com a característica principal, amb un
període de durada que va de 3 a 7 dies. La quantitat de flux varia en cada
dona.. Altres símptomes que poden presentar: dolors al baix ventre, mal
de cames i esquena, nàusees, vòmits, marejos i diarrea. Altres símptomes (que
corresponen a la Síndrome premestrual) Acne o urticària
Canvi de gana Canvis en l'interès sexual Mal de cap Restrenyiment o
Inflor (cara, abdomen, dits)
palpitacions ,tensió mamària.
Símptomes de la menstruació:
http://www.youtube.com/watch?v=PVRqn
kYHLJg
Videos: