LA FOSSA LA FOSSA

SÈPTICASÈPTICA

IES JOSEP VALLVERDÚ

CURS: 2010-11

Què és un fossa sèptica?

Principis de funcionament. Parts i estapes.

Exemple de fitxa tècnica d'una fossa sèptica.

Instal·lació d'una fossa.

Manteniment.

Normativa per a la instal·lació d'una fossa.

Crèdits.

Què és un fossa sèptica?

Principis de funcionament. Parts i estapes.

Exemple de fitxa tècnica d'una fossa sèptica.

Instal·lació d'una fossa.

Manteniment.

Normativa per a la instal·lació d'una fossa.

Crèdits.

ÍNDEX

QUÈ ÉS UNA FOSSA SÈPTICA?Una fossa sèptica és un contenidor hermètic tancat normalment de formigó o fibra de vidre, on s'acumulen les aigües negres i on se'ls dóna un tractament primari, separant la matèria sòlida de les aigües negres. Elimina els sòlids en acumular les aigües negres en el tanc i en permet que part dels sòlids, s'assentin en el fons del tanc mentre que els sòlids que suren (olis i greixos) pugin a la part superior. Per donar-los temps als sòlids a assentar-se, el tanc ha de retenir les aigües negres com a mínim 24 hores.

PRINCIPIS DE FUNCIONAMENTLa fossa sèptica bàsicament utilitza un sistema de decantació (a part

d’altres) quan les aigües residuals es retenen en el tanc i permet que s'enfonsin els sediments(sedimentació) (per la gravetat) i que floti la capa d'impureses amb escuma.

Per tal de que es cumpleixi aixó correctament a de passar com a mínim de temps de 24 hores. Les etapes de la fossa sèptica són les següents:

Per un extrem del dipòsit hi arriba les canonades d'aigues residuals(per mitjà del 1er tub T), les aigües entren a la primera cambra, i es on produiex la decantació (separació parts sólides). Els sediments (matèria dura) queden reduits de volum al fons del dipòsit(presipitats)on són descomposats(disgregats) anaeròbicament i suren impureses dissoltes en líquid i es forma escuma(fermentació). Que com a resultat done lloc a gasos tòxics com: CO2, CH4, H2S, SO2, etc. A la 1ª cambra és on es produeix el tractament primari(decantació-digestió anaeròbica-fermentació)

Aquest líquid amb impureses passa a través del tub T que es troba en la paret divisoria, la mescla es filtra , de manera que en la segona cambra, residus més petits també es presipiten.

Després per l'excès de líquid en la segona cambra, la mescla surt del dipòsit pel tub T final o biològic malgrat a vegades amb l'ajut d'una bomba o sifons que xuclen o fàciliten la sortida del líquid, i es dirigeix cap a el camp de drenatge.

Les impureses restants són eliminades i filtrades pel terra(en alguns disenys primer s'aireen abans de la filtració); en el camp de lixiviació amb el temps les aigües formaran part de les aigües subterrànies.

Amb el camp de drenatge o de filtració, forma el que s'anomena sitema sèptic complet, un mecanisme que pot funcionar sol amb la gravetat.

Els sòlids que no s'han descompós anaeròbicament, òbviament, s'han de retirar del dipòsit ja que reduiexen el rendiment del tanc. A vegades el mecanisme ve acompanyat per un sistema d'alarma per avisar-nos que s'ha de buidar el dipòsit, també d’una cambra desgreixadora, que s’encarrega de retenir les grases i sabons que es dirigeixin a la fossa; també una cambra d’inspecció, permetent inspeccionar o revisar que les aigües circulen correctament fins a la fossa; també una màquina cloradora, que desinfecta les aigües provinents de la fossa abans de ser infiltrades al terra; I també una cambra decloradora, que neutralitza el clor residual que porte l’aigua una vegada desinfectada, i després la cambra de distribució la distribueix uniformicament per tot el terra.

ESQUEMA

FUNCIONAMENT

PRESIPITEN SÒLID DIGERITS

ANAERÒBICAMENT

SUREN LES IMPURESES O MATERIALS SÒLID PETITS

FERMENTACIÓ DONE LLOC A GASOS TÒXICS: CO2, CH4, H2S, SO2, etc

LA MESCLA ES XUCLADA

A TRAVÉS DEL TUB ES TORNA A FILTRAR

L’AIGUA POT PASSAR A ALTRES COMPLEMENTS COM LES CAMBRES DECINFECTA-DORES, I D’AQUÍ A LES AIGÜES SUBTERRÀNIES.

Aigües residualsMesclaAigua filtrada

DecantacióFiltracióDigestió anaeròbica

1

2

3

45

6

7

L’AIGUA ES FILTRA I PASSA A FORMAR PART DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES

Les aigües van a parar a les aigües

subterrànies.

L’aigua quan surt de la fossa no va directament al terra sinó que es filtra i és desinfectada per diverses cambres. El filtrador només la filtra però després ve la cambra decloradora…

EXEMPLE D'UNA FITXA TÈCNICA D'UNA FOSSA SÈPTICA

FOSSA SÈPTICA F-LINE HORITZONTAL

Certificació del fabricant per F-Line• Resistent a l'aigua residual• Estàtica provada• Monolítica (d'una sola peça)Com a empresa especialitzada en la investigació i la fabricació de motlles per a PE, garanteix que tots els dipòsits estan fabricats amb 100% de PE nou resistent a l'aigua residual i amb estàtica i hermeticitat provada.

F-Line 5000L té una profunditatde muntatge de 120 cm. Segons DIN4124, no són necessaris ni espai detreball ni ángulos de pujada.Pel que fa a l'excavació, els avantatgestambé són evidents. Mentre queamb un F-Line 5000L haurem demoure només 9,6 m3, amb un dipòsit deformigó 5000L, el moviment deterra és de 58m3.

Certificat: Certificat del fabricantMesures: 1500/3000/5000/7500LBoca: Boca de home DN600Prolongació: VS20 / VS60Trànsit: Per cotxe fins a 2,2 t / eix

Comparació amb una altre dipòsit:FOSSA: F-LINE FORMIGÓ 5000L 5000L

PROFUNDITAT DE LA FOSSA: Aprx: Aprx: 120cm 250cm

MESURES DELA FOSSA: Aprx: Aprx. 9,6m3 58m3

Imatge

CRITERIS DE DISSENY DE LA FOSSA SÈPTICANúm. de pers. per mantindre en una cas= 6

% d'unitats de descàrrega al mateix temps= 60

Temps mínim de detenció= 24h

Digestió període= 90 dies

Intervals de neteja= 2 a 4 anysASPECTES DE CONSTRUCCIÓ

-Un tub T sanitari a l'entrada del tanc disminueix la punta d'entrada de les aigües residuals, de manera que el fang no s'agita.-Un tub T sanitari ubicat a la sortida del tanc evita escòria flotant que surt del tanc.-Un filtre desmuntable a la sortida per evitar que els sòlids més fins entrin en el camp de l'eliminació.-Es proporciona la inspecció de les canonades d'entrada i sortida, pantalles i els tubs de sortida.

-El primer compartiment és generalment el doble del volum de la segona cambra.

-La distància entre l'entrada i sortida del tanc és almenys igual a la profunditat del líquid del dipòsit.-Impedir el pas de partícules sòlides més grans d‘una esfera de 3 mm de diàmetre nominal.

-Una obertura a la partició pot servir per al flux entre els compartiments i la dimensió mínima de l'obertura és de 100 mm, i el punt mitjà està per sota de la superfície del líquid a una profunditat aproximadament igual a 40% de la profunditat del líquid del tanc.

-Les entrades i sortides estan ubicades en els extrems oposats del tanc.

INSTAL·LACIÓ

MANTENIMENT Tant el tanc sèptic i drenatge

han d'estar ben cuidats. Amb el manteniment a consciència, el sistema hauria de funcionar correctament durant molts anys.

Per aixó entre altres coses és molt important buidar el dipòsit cada vegada que s'ompli d'aquest sòlids indigeribles anaeròbicament.

Depèn del volum del tanc en relació amb l'entrada de sòlids, la quantitat de sòlids indigeribles i la temperatura ambient (com la digestió anaeròbica es produeix de manera més eficient a altes temperatures) la freqüència necessària varia considerablement depenent de la jurisdicció, l'ús i les característiques del sistema.

MANTENIMENT Un disseny és adeqüat, si el sistema sèptic funciona normalment

sense olor, i, a més d'inspeccions periòdiques i de bombament del tanc sèptic, ha de durar per dècades sense manteniment.

Un bo disseny, mantingut correctament, és recomanable la fibra de vidre o dipòsit de plàstic que pot durar uns 50 anys.

CONSELLS PER CONSERVAR UNA FOSSA SÈPTICA

No poseu massa quantitat d'aigua en el sistema sèptic, l'ús de l'aigua típica és d'aproximadament 50 galons per dia per a cada persona en la família.

No afegiu materials (productes químics, tovalloles sanitàries, aplicadors, etc) que no siguin aigües residuals domèstiques.

Restringir l'ús del triturador d'escombraries.

CONSELLS PER CONSERVAR UNA FOSSA SÈPTICA

No aboqui greixos o olis de cuina en el desguàs de la pica.

Fer un diagrama que mostri la ubicació de la seva àrea de drenatge del tanc i àrea de reparació.

Instal·lar un elevador de concret impermeable sobre el tanc sèptic ja que simplifica l'accés.

Mantenir la coberta vegetal adeqüada en el camp de drenatge.

Mantingui les aigües superficials de distància del tanc i drenatge.

Mantingui els automòbils i equip pesat fora del sistema.

No planegi la construcció de les addicions, piscines, entrades de vehicles, o altres treballs de construcció a prop del sistema sèptic o l'àrea de reparació.

NORMATIVA I CRITERIS PER A LA INSTAl·LACIÓ DE LA FOSSA

Planificació: Evaluació del lloc on es col·locarà el dipòsit per veure si compleix el requisits de la seva adequació(d'acord amb les lleis de zonificació). Aquesta avaluació la pot realitzar el Departament de Salud Local, abans de construir l'habitatge o abans de la instal·lació de la fossa.

Costos: cobriment de l'impost inicial, duració esperada i cost d'operació(mà d'obra...) l'has de calcular prèviament. Costos tals com el contracte de manteniment, les reparacions rudimentàries i peces de recanvi, s'han de tenir el compte en el cost total i desglosat en quantitats anuals.

Zonificació: els plans han de ser sotmesos a una autoritat local de zonificació per l'aplicació dels permisos. Ja que es requereix un permís per instal·lar una fossa sèptica. Els contratistes han de ser aprovats(pel Departament de salud abans de subministrar permanentment el serveis elèctrics a casa i posa el sistema sèptic en ús) i tenen una llicència dins la comunitat.

Excavació: La majoria de les comunitats tenen un farciment de màxima coberta de 30 polzades, amb un mínim de 6 polzades de farciment. Les parets laterals i les dietes de final del rang de 12 a 24 polzades. Roba de llit ha de tenir un mínim de 6 polzades en el terreny del sòl i un mínim de 12 polzades de sòl rocós.

c

Instal·lació: També s'han de separar les aigües pluvials per tal de

que no accedin al sistema de depuració. Instal·lació d'una arqueta sifònica per evitar el retorn

de mals olors. També hem de instal·lar un separador de grases per separar els sabons i detergents de cuina. La fossa ha de tenir una bona ventilació, per prevenir l'acumulació de gasos de fermentació. I per posar en marxa la fossa, és recomanable l'ús d'un activador(bacteries) que optimisen el seu rendiment.

c

No s'han d'aportar altres residus que els propis d'ús domèstic (aigües fecals, aigües de cuina,

rentavaixelles, rentadora, banyera i dutxa, paper higiènic, petites quantitats d'aigua amb lleixiu, petites

quantitats de netejador sanitari, netejadors sanitaris biològics, etc.) tot

evitant restes de menjar, aigua de pluja, pintures, vernissos, diluents, dissolvents, oli de motor,

altes concentracions de greixos o lleixius, tovalloles húmides, tampons, compreses, bolquers, embalatges, plàstics, preservatius, àcids, substàncies que puguin provocar taps, insecticides, etc.

Revisar el dipòsit una vegada al any, deixan 1/5 del seu volum per a la regeneració dels bacteris i amplir-lo de nou d'aigua.

ESQUEMA

AQUEST TREBALL HA ESTA REALITZAT PER JESSE JEFREY RODRÍGUEZ CASTIBLANCO.

DE L'OPTATIVA 4B ESO, DEL PRIMER TRIMESTRE

PER AL DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA, de L’IES JOSEP VALLVERDÚ DE LES BORGES BLANQUES.

I EVALUAT PEL PROFESSOR ROMON MÒNICO ARRUFAT,

DURANT EL CURS 2010-11

CRÈDITSCRÈDITS