LA LA FLOR QUE VOLIA VOLARFLOR QUE VOLIA VOLAR

1Rosa Miralles Segarra

Adaptació: Rosa Miralles Segarra

Hi havia una vegada...... una xicoteta flor de color taronja i groc queestava molt i molt trista perquè no podiavolar.

2Rosa Miralles Segarra

Tenia unes fulles precioses, d'un color verdmolt viu. I quan el sol acariciava els seuspètals semblava que estigués recoberta de petitesgotes d'aigua que li donaven un aspectebrillant.

3Rosa Miralles Segarra

Era la flor més bonica del Prat. Però ellasempre estava trista. Les flors que tenia alvoltant intentaven cada dia parlar amb ellaperò ella mai deia res.

No volia parlar.

4Rosa Miralles Segarra

Només tenia una il·lusió: volia volar, descobrir quèhi havia més enllà del Prat, a l'altra banda delturó, volia volar....

5Rosa Miralles Segarra

Una tarda, quan totes les altres flors feien lamigdiada, ella mirava la muntanya que teniadavant i s'imaginava que volava amunt iavall, quan de sobte, va notar un pes en undels seus pètals.

6Rosa Miralles Segarra

- Qui ets? , va dir la petita flor.

Ah! Perdona! Sóc una abella obrera. Esticmolt cansada. Puc quedar-me una estona adescansar?? Li va dir l'abella a la flor.

-És clar que si! Què t'ha passat?

7Rosa Miralles Segarra

- He anat a recollir nèctar a l'altra costatdel turó. Avui he fet molts viatges fins allà.M’he cansat molt, vaig massa ràpid.Aleshores he vist que queia perquè ja emsentia molt dèbil.

8Rosa Miralles Segarra

Descansaré una estona ací amb tu i despréstornaré a casa.

-On vius??, li va preguntar la flor.

-Visc en un rusc, allà darrera aquell arbre.

9Rosa Miralles Segarra

-Oh, va dir la flor, i es va posar a plorar.

Aleshores quan l'abella li va preguntar perquèestava tan trista, la flor li va explicar queella cada dia somiava que podia volar,

10Rosa Miralles Segarra

que podia anar molt lluny i conèixer altresflors, altres animals, altres paratges. I queestava trista perquè sabia que mai podriavolar.

11Rosa Miralles Segarra

L’abella, que havia estat escoltant moltatentament, va tenir una idea i li va dir:Jo et puc explicar tot el que veig quan volo,et parlaré dels colors, de les formes i de lesolors,

12Rosa Miralles Segarra

els diré als animalons que em trobo que etvinguen a veure i t’explicaré les històries méscurioses dels llocs que puc veure des del cel.

13Rosa Miralles Segarra

Jo seré els teus ulls i tu volaràs amb la teuaimaginació a través de les meues paraules.Què et sembla??

14Rosa Miralles Segarra

Faries això per mi? li va contestar la flor.Començaré ara mateix…I així va ser que la flor i l’abella es van ferinseparables. La flor mai més va estar trista.

15Rosa Miralles Segarra

Estava tan contenta que li brillaven els ulls del’emoció. Totes les flors del Prat es giraven capa ella, li preguntaven coses i ella, emocionadaparlava sobre tot allò que l’abella li explicava.

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, que aquestconte s’ha acabat!

16Rosa Miralles Segarra

Rosa Miralles Segarra 17