la federació d’indústria de ccoo continuem sent assemblees … · 2012. 2. 10. · la...
TRANSCRIPT
www.industria.ccoo.cat
N54 10 de febrer de 2012
Un cop finalitzada la campanya electoral2007-2011 i amb les dades oficials tanca-des a 31 de desembre de 2011, la Federa-ció d’Indústria de CCOO de Catalunya ensconfirmem novament com a primera forçasindical en nombre de delegats i delega-des en els nostres sectors.
La Federació d’Indústria de CCOO deCatalunya hem tancat aquest procés elec-toral amb 3.934 delegats i delegades es-collits en les nostres candidatures, que re-presenten un 48,01% del total de delegatsi delegades escollits en els sectors del me-tall, la mineria i l’energia elèctrica. LaFI.CCOO.CAT ens mantenim així com elsindicat més votat en els nostres sectors,amb una diferència de 344 delegats res-pecte de la segona força sindical, la UGT.
Durant el període de còmput 2007-2011 s’han fet eleccions sindicals a 3.989centres de treball dels sectors del metall,mineria i energia elèctrica, en els qualshan participat un total de 160.824 treballa-dors i treballadores. En 604 d’aquests cen-tres de treball era el primer cop que esfeien eleccions sindicals.
A partir de l’1 de gener de 2012 s’hainiciat un nou procés de concentració elec-toral, que finalitzarà el 31 de desembre de2015, que la FI.CCOO.CAT afrontem ambnoves energies i amb ganes de continuartreballant per consolidar-nos i avançarcom a primera força sindical, com a millorgarantia en la defensa dels drets del con-junt de treballadors i treballadores delsnostres sectors.
La Federació d’Indústria de CCOO continuem sentla primera força sindical en els nostres sectors
La Federació d’Indústria de CCOOde Catalunya fa un balanç positiu del’acollida que estan tenint les assem-blees que s’estan duent a terme a lesdiferents comarques per informar so-bre l’acord assolit amb les patronalsdel metall per a la constitució d’unacomissió que analitzi l’obertura d’unàmbit autonòmic de negociació en elsector del metall i explicar com encai-xar-lo en el marc de l’acord estatalsobre l’estructura de la negociaciócol·lectiva en el sector del metall, as-solit el mes passat.
Fins al moment, ja hi han partici-pat més de 600 delegats i delegadesde diferents empreses metal·lúrgi-ques del conjunt del territori i encaraqueden pendents de realitzar les as-semblees següents:4 13 de febrer: Osona4 16 de febrer: Baix Llobregat4 17 de febrer: Bages i Berguedà 4 20 de febrer: Vallès Orient al i
Maresme4 22 de febrer: Vallès Occident al
Un altre dels temes que ha des-pertat un gran interès entre els assis-tents a les assemblees és com s’apli-carà la revisió de les taules salarialsaquest 2012.
També s’han explicat els aspec-tes més destacats i les implicacionsdel II Acord per a l’ocupació i la nego-ciació col·lectiva 2012-2014, signatrecentment per CCOO, UGT i les pa-tronals CEOE i CEPYME, i l’estat enquè es troba el diàleg social.
Per a més informació sobre aquest s acords:
www.industria.ccoo.cat
Les Terres de l’Ebre, al límit
Coincidint amb els dos anys del tancament de l’empresa Lear, de Roquetes, CCOO de
Catalunya dedica el proper programa sindical de TVC a explicar la situació actual dels treba-
lladors i treballadores que es van quedar a l’atur i les expectatives de futur. El seu només és
un exemple del que està passant a les Terres de l’Ebre, un territori on l’atur s’ha incremen-
tat un 11% durant l’any 2011, per sobre de la mitjana de Catalunya. CCOO també explica les
seves propostes per canviar aquesta tendència i generar activitat econòmica a la zona.
Diumenge, 12 de febrer, a partir de les 10 h, pel Canal 33
TOTAL DE DELEGATS I DELEGADES ALS SECTORS DEL METALL, MINERIA I ENERGIA ELÈCTRICA
Dades t ancades a 31 de desembre de 201 1, un cop finalitzat el període de còmput 2007-201 1
... el teu vot i el teu suport ho han fet possible! Gràcies perconfiar en nosaltres un cop més! CCOO som la garantia!
ASSEMBLEES INFORMATIVESPER A DELEGATS I DELEGADES
Assemblea del Barcelonès
1 E
n la
Fe
de
rac
ión
de
In
du
str
ia d
e C
CO
O n
o t
en
em
os
na
da
qu
e e
sc
on
de
r. N
uestr
as �
nan
zas e
xig
en
la m
áxim
a
tran
sp
ar e
ncia
. P
or
eso
las p
on
em
os a
dis
po
sic
ión
de n
uestr
os a
�lia
do
s
y a
�lia
das.
Para
evitar
mala
s in
terp
reta
cio
nes in
ten
cio
nad
as,
te e
xp
licam
os
cu
ále
s s
on
lo
s in
gre
so
s d
el sin
dic
ato
y a
qu
é s
e d
ed
ican
.
2 L
a p
rincip
al fu
ente
de �
nancia
ció
n d
e C
CO
O e
s la c
uota
que
mensu
alm
ente
recib
e d
el m
illón d
osc
iento
s m
il a�lia
dos
y a�lia
das
que
le d
an s
u c
on�anza
. La m
ayo
ría p
aga a
lgo m
ás
de d
iez
euro
s al m
es,
un p
oquito
más
de lo
que c
uest
a u
na e
ntr
ada d
e c
ine. Los
cole
ctiv
os
más
desf
avo
recid
os
(pensi
onis
tas,
becarios,
para
dos
y est
udia
nte
s) a
bonan u
na
cuota
esp
ecia
l (6,6
0) o
reducid
a (5
,50 e
uro
s) e
n funció
n d
e s
us
ingre
sos.
4 E
n e
l mom
ento
en q
ue C
CO
O recib
e
l a a
port
ació
n d
e u
na d
e la
s pers
onas
a�lia
das,
dest
ina 0
,19 c
éntim
os
a �
nancia
r el seguro
de v
ida p
or
accid
ente
al q
ue tie
ne d
ere
cho y
que e
stá
valo
rado e
n 9
.000 euro
s.
6 U
na m
uy p
equeña p
art
e d
e
los ingre
sos d
el sin
dic
ato
llegan d
e los s
erv
icio
s q
ue
pre
sta
a las p
ers
onas y
cole
ctivos
que n
o e
stá
n a
�liados. N
os
refe
rim
os
al a
seso
ram
iento
sin
dic
al,
jurídic
o y
técnic
o q
ue d
iariam
ente
se facilita
en c
ada u
no d
e lo
s lo
cale
s
de C
CO
O. E
n 2
010 e
stos
serv
icio
s
aport
aro
n a
la F
edera
ció
n d
e In
dust
ria
1,8
millones
de e
uro
s, e
l 5,0
9%
del
tota
l de s
us
ingre
sos.
8 A
cla
rado e
ste p
unto
,
contin
uam
os
con lo
s fo
ndos
que recib
en lo
s si
ndic
ato
s para
impart
ir c
urs
os
de form
ació
n, que
son lo
s que g
enera
n m
ás
dudas,
pese
a e
star fu
ert
em
ente
vig
ilados
y audita
dos.
No s
on la
s únic
as
subve
ncio
nes
que in
gre
san, pero
sí
las
más
num
ero
sas.
La F
edera
ció
n
de In
dust
ria d
e C
CO
O tam
bié
n
perc
ibe d
inero
públic
o p
ara
ate
nder
pro
yecto
s de s
eguridad y
salu
d la
bora
l
y para
�nancia
r el valioso tra
bajo
que r
ealizan los o
bserv
ato
rios
industr
iale
s.
9 P
ero
sig
am
os
con lo
s re
curs
os p
ara
form
ació
n. E
n 2
010, el S
iste
ma E
spañol
de F
orm
ació
n p
ara
el E
mple
o d
ispuso
de
2.5
72 m
illones
de e
uro
s, s
in in
clu
ir la
s aport
acio
nes
auto
nóm
icas
y lo
cale
s. E
l 80%
de e
se d
inero
pro
cedía
de las c
otizacio
nes d
e la c
lase
trabaja
dora
y d
e las e
mpre
sas a
la S
eguri
dad
Socia
l. E
l rest
o, del F
ondo S
ocia
l Euro
peo (9
,72%
) y
de lo
s P
resu
puest
os
Genera
les
del E
stado (5
,8%
).
10
La A
dm
inis
tració
n L
abora
l tra
ns�
rió a
las
com
unid
ades
autó
nom
as
el 8
4%
de e
se d
inero
. E
l rest
o, alg
o
más
de 4
00 m
illones,
quedaro
n a
dis
posi
ció
n d
e la
s
inic
iativ
as
de form
ació
n p
ara
el e
mple
o d
e todo e
l Est
ado, a la
s
que c
oncurr
en la
s patronale
s y
los
sindic
ato
s m
ás
repre
senta
tivos.
Est
o s
igni�
ca q
ue e
l pri
mer
sin
dic
ato
del país
únic
am
ente
tram
itó e
n 2
010 e
l 8%
de lo q
ue s
e d
estinó a
form
ació
n
pro
fesio
nal para
el em
ple
o e
n e
l conju
nto
del E
sta
do.
11
Cada u
no d
e
l os c
urs
os q
ue
gestiona C
CO
O e
stá
som
etido a
estr
icto
s c
ontr
ole
s
por
part
e d
e los o
rganis
mos
que �
nancia
n la form
ació
n. Y
por si
no fuera
su�cie
nte
, audito
res
exte
rnos
controla
n a
l deta
lle todas
las
cuenta
s del s
indic
ato
.
12
El a
ño p
asa
do 2
2.3
62 tra
baja
dore
s y
trabaja
dora
s par t
icip
aro
n e
n a
lguno d
e
los
1.7
37 c
urs
os
que g
est
ionó la
Federa
ció
n d
e In
dust
ria d
e C
CO
O. Los 1
6,4
millo
nes d
e e
uro
s q
ue r
ecib
ió e
n 2
010 p
ara
dar
form
ació
n, lo
s d
estinó
a d
ar
form
ació
n. E
l 20%
de e
sa c
antid
ad la
dedic
ó a
�nancia
r la
s ta
reas
necesa
rias
para
la e
jecució
n d
e lo
s curs
os:
identi�
car la
s necesi
dades
de lo
s tr
abaja
dore
s y
trabaja
dora
s,
confe
ccio
nar lo
s pla
nes
de form
ació
n, conta
cta
r y
sele
ccio
nar a lo
s alu
mnos
y pro
veedore
s,
contr
ata
r la
s entid
ades
de form
ació
n, in
speccio
nar y
eva
luar lo
s curs
os
y ju
sti�
car la
form
ació
n im
part
ida a
nte
las
inst
itucio
nes.
El 8
0%
rest
ante
la e
ntregó a
los
pro
veedore
s para
cost
ear lo
s m
ate
riale
s, la
s aula
s y
los
docente
s que im
part
iero
n c
ada c
urs
o.
15
Para
lle
var
a c
abo s
u
activid
ad s
indic
al dia
ria,
la F
edera
ció
n d
e Industr
ia
de C
CO
O tie
ne c
ontr
ata
das a
296
pers
onas. U
n c
ente
nar es
pers
onal
labora
l asa
lariado y
el r
est
o s
indic
alis
tas
ele
cto
s. A
est
os
contr
ato
s hay
que s
um
ar
los
178 tra
baja
dore
s y
trabaja
dora
s con
hora
s si
ndic
ale
s que tra
baja
n a
tie
mpo
com
ple
to p
ara
la o
rganiz
ació
n. Sin
esta
cantidad d
e p
ers
onas a
esta
federa
ció
n le s
erí
a im
posib
le o
frecer
un s
erv
icio
de c
alidad a
sus
165.0
00
pers
onas
a�lia
das
y al m
illón d
e p
ers
onas
que tra
baja
n e
n s
us
secto
res.
16
CC
OO
paga la
s
nóm
inas
de q
uie
nes
trabaja
n p
ara
el
sindic
ato
y h
ace fre
nte
a todos
los
gast
os
que le
genera
su
activ
idad. Las
com
unic
acio
nes,
el a
lquile
r de lo
s lo
cale
s, lo
s
desp
laza
mie
nto
s, la
realiz
ació
n
de a
sam
ble
as
y la
edic
ión d
e
public
acio
nes
y cam
pañas
info
rmativ
as
se ll
eva
n u
na p
art
e
import
ante
de s
us
recurs
os.
Para
gara
ntizar
todas
esta
s a
ctivid
ades la c
uota
sin
dic
al es im
pre
scin
dib
le.
Gra
cia
s a e
lla C
CO
O e
s una
org
aniz
ació
n a
utó
nom
a d
e lo
s
part
idos,
las
adm
inis
tracio
nes
y
las
em
pre
sas.
14
CC
OO
no s
olo
gest
iona
el d
inero
que s
e d
est
ina a
form
ar a lo
s ocupados
y
a la
s pers
onas
dese
mple
adas.
Sus
sin
dic
alista
s r
ealizan u
n v
alioso
trabajo
escasam
ente
reconocid
o
y q
ue, por
supuesto
, tiene u
n
coste
. E
n 2
010 la
Federa
ció
n d
e
Indust
ria d
e C
CO
O n
egoció
un
cente
nar de c
onve
nio
s cole
ctiv
os.
Adem
ás,
inte
rvin
o e
n la
negocia
ció
n
de m
últi
ple
s acuerd
os,
gest
ionó lo
s
expedie
nte
s de regula
ció
n d
e e
mple
o
que p
rolif
era
ron p
or la
s em
pre
sas
de s
u s
ecto
r y
part
icip
ó e
n m
iles
de
ele
ccio
nes
sindic
ale
s en lo
s centros
de tra
bajo
. U
nos
pro
ceso
s que
siem
pre
pagó d
e s
u b
ols
illo, m
ientr
as
que lo
s gast
os
que o
casi
onan a
l país
los
pro
ceso
s ele
cto
rale
s corr
en a
carg
o d
e lo
s P
resu
puest
os
Genera
les
del E
stado.
ver
víd
eo
en
ww
w.in
du
str
iatv
.co
m
3 E
n 2
010 e
sta c
uota
supuso
para
el c
onju
nto
del s
indic
ato
ingre
sar
alg
o m
ás d
e 1
62 m
illo
nes, que �
nancia
n e
l 60%
del to
tal
de s
u a
ctivid
ad s
indic
al. L
a F
edera
ció
n d
e In
dust
ria d
e C
CO
O
regis
tró e
se m
ism
o a
ño u
nos
ingre
sos
por cotiz
ació
n d
e 1
0.1
19.8
96,3
9
euro
s de s
us
165.0
00 a
�lia
dos
y a�lia
das.
5 E
l re
sto
de la c
uota
se
r epart
e e
ntr
e las d
ifere
nte
s
estr
uctu
ras d
e C
CO
O p
ara
realiz
ar,
entre todos,
el c
om
ple
jo
trabajo
sin
dic
al.
El 1
0%
lo recib
e la
confe
dera
ció
n, el 3
0%
la e
stru
ctu
ra
terr
itorial y
el 6
0%
las
federa
cio
nes
secto
riale
s, q
ue s
on la
s que e
stán
más
cerc
a d
e lo
s pro
ble
mas
y de
las
necesi
dades
de lo
s tr
abaja
dore
s
y tr
abaja
dora
s. L
a c
oord
inació
n
inst
itucio
nal c
on e
l Gobie
rno c
entr
al
y con lo
s gobie
rnos
auto
nóm
icos
es
tare
a d
e la
Confe
dera
ció
n S
indic
al d
e
CC
OO
y d
e la
s unio
nes
terr
itoriale
s.
Y s
on la
s fe
dera
cio
nes
de ram
a la
s
que realiz
an la
acció
n s
indic
al d
iaria,
superv
isan la
s ele
ccio
nes
sindic
ale
s
y part
icip
an e
n lo
s pro
ceso
s de
negocia
ció
n c
ole
ctiv
a.
7 A
unque la g
estión d
e los
expedie
nte
s d
e r
egula
ció
n
de e
mple
o g
enera
ingre
sos
de p
oca im
port
ancia
para
CC
OO
,
es
un tem
a m
uy
polé
mic
o q
ue h
a
centr
ado toda la
ate
nció
n d
e lo
s
medio
s de c
om
unic
ació
n. P
or eso
convi
ene a
cla
rar que n
unca s
e recib
e
din
ero
de u
n a
�lia
do o
a�lia
da p
or
la a
tenció
n p
rest
ada, que e
n m
uy
rara
s ocasi
ones
se c
obra
por la
gest
ión d
e u
n e
xpedie
nte
al r
est
o
de tra
baja
dore
s para
no p
enaliz
arles
en u
na s
ituació
n tan d
elic
ada y
que
siem
pre
se in
tenta
que s
ea la
em
pre
sa
la q
ue a
sum
a e
l cost
e q
ue g
enera
al
sindic
ato
la n
egocia
ció
n d
e u
n E
RE
(desp
laza
mie
nto
s, a
seso
ram
iento
,
ela
bora
ció
n d
e in
form
es…
)
13
CC
OO
realiza e
sta
activid
ad c
on la
calidad y
el ri
gor
que
exig
en las n
orm
as q
ue r
egula
n
la form
ació
n p
ara
el em
ple
o
porq
ue tie
ne u
na e
str
uctu
ra
que s
e lo p
erm
ite y
porq
ue e
stá
más c
erc
a d
e las n
ecesid
ades
de los tra
baja
dore
s y
trabaja
dora
s q
ue los p
olíticos
y s
us e
quip
os. S
i est
as
labore
s
las
realiz
ase
n e
ntid
ades
priva
das,
los
cost
es
serían m
ayo
res,
y lo
s
inte
rese
s, tam
bié
n p
riva
dos.
AJUDA'NS A FER-NE DIFUSIÓ A LA TEVA EMPRESA I A LES XARXES SOCIALS