la famÍlia d’assÍs - caputxins.cat · ments catòlics de joventut europeus, la federació de...

REDACCIÓ I COORDINACIÓ: RESIDÈNCIA ASSÍS

LA FAMÍLIA D’ASSÍSResidència Assís - St. Quirze del Vallès Butlletí N. 36 - Maig 2011

Enguany a finals dʼabril tenim el nostre camp llindant ple de roselles, el contrastentre les roges flors i el verd de lʼherbei fa molt bonic i ens diu que estem en pri-mavera.

Aquí a la Residència el bon temps anima i es fan més activitats.

Pels diaris i la televisió ens assabentem del que passa pel món, que, de fet, no ésgaire plaent. En general sʼha volgut viure massa confortablement, sʼestà malme-nant la Natura i la riquesa no es reparteix justament.

Ara els pobles del món àrab van protestant i poc a poc sembla que sʼanirà cap auna democratització mundial. Com sempre a canvi de guerres i morts.

En la pau i benestar de la nostra Residència no deixem de pensar en el quepassa arreu del món i fem vots perquè els que regeixen Catalunya políticament,siguin prou savis per mantenir la pau i el nivell de vida que gaudim els Europeus.

Elvira Ruscalleda, resident

54764_revista assis_36_2ª versio_revista assis_20.qxd 10/05/11 12:55 Página 1

Felicitat

2

Montserrat

El dia 11 de maig fem una visita a Montserrat, una muntanya emblemàtica i misteriosa del nostre país. Usapuntem algunes dades curioses i interessants, prou conegudes algunes, però dʼaltres no. El dia 27dʼabril se celebra la diada de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya. Explica la llegendaque lʼany 880, un dissabte al vespre, uns pastorets van veure baixar del cel una gran llum, acompanyadadʼuna bella melodia. El dissabte següent, la visió es va repetir. Els quatre dissabtes següents els acom-panyà el rector dʼOlesa que pogué constatar lʼesmentada visió. El bisbe, en saber-ho, va arribar-sʼhi i juntsvan entrar en una cova on van trobar la Santa Imatge. El bisbe se la volia endur a Manresa, però en treu-re-la de la cova es va tornar tant pesant que no la van poder moure, i el bisbe ho va interpretar com adesig de la Mare de Déu de restar en aquell indret, i manà construir-hi una capella.

Com advocació mariana, Montserrat es usat com a nom propi femení habitualment abreujat Mont,Montse, Serrat o Rat, i fins el segle XIX també va ser nom propi masculí.

- La gent feliç fa bona cara.

- Sense felicitat, un bon semblant no sol durar gaire estona.

- És feliç qui somriu per dins, qui està content dʼuna manera estable.

- Ser feliç i estar content no coincideix amb ser ric, cèlebre ni savi.

- Els anuncis redueixen la felicitat a la comoditat o a una satisfacció momentània.

- Felicitat no equival a plaer ni a gresca

- Tenir salut, posseir finques, ser famós, menjar i beure força, vestir amb luxe o viatjar amb vehicles potentsno és felicitat. La rondalla assegura que lʼhome feliç no tenia camisa.

- Felicitat és trobar-se bé al món, acomodar-se de gust al propi lloc, no perquè sigui meravellós, sinó per ser el teu.

- Moltes causes d i̓nfelicitat sorgeixen de no voler seure amb pau al mig de la pròpia cadira, de voler ser comno ets o allò que no ets.

- La felicitat no prové de fora ni depèn de lʼexterior. Ve dʼacceptar-se per dins amb joiós agraïment i acollirlʼentorn amb admiració.

- No tenim dret a res, fins els qui tenim més poc. Tot és do, donatiu, gratuït.

- Acceptar-se és acceptar que tot ho hem rebut. I rebut dʼalgú que ens vol bé, que ens estima.

“Entretocs nadalencs. Fulls de felicitació”, Àlvar Maduell, 2004

Felicitat


A tota Catalunya, amb excepció de Lleida i Balears, es denomi-naven Call els barris destinats als jueus, sense excepció. Laparaula Call significa reunió o comunitat. Aquesta munió decases anomenades Ghettos eren exclusives dels jueus i tancatsper als cristians.

El Call de Barcelona encara ara conserva vestigis que ens orien-ten del que era el barri, principalment entre el carrer de Ferran ila plaça de Sant Jaume. Per la seva singularitat és molt visitadaprincipalment per turistes que, guia en mà, es fan una idea de laseva millor època (segles XII a XIV). Eren dos barris jueus, el CallMajor a la part alta del carrer Ferran i el Call menor que ocupa-va bona part del mateix carrer Ferran.

El comerç que generava aquesta comunitat tenia una gran prepon-derància a la Catalunya central. També divulgaren els seus coneixements en la indústria i en la cultura. No hiha dubte que enriquiren la Història de Catalunya.

Durant llargues èpoques visqueren dʼesquena a la ciutat de Barcelona i les portes que els separavennomés sʼobrien als catalans quan els jueus celebraven fires on exhibien els seus productes i obres dʼart.Malgrat les diferències dʼambdós pobles, els jueus estaven protegits pels Reis i la noblesa. Els jueus erenmolt rics la qual cosa els permetia prestar i finançar les guerres del poderosos. Per aquestes riqueses erenenvejats i odiats pel poble.

Durant el segle XII, es produïren els primers disturbis contra els jueus i en vingueren dʼaltres abundant ladestrucció i saqueig. És a dir que lʼharmonia de tants anys de convivència sʼhavia acabat. El 1424 erenexpulsats de Barcelona i el 1492 també dʼEspanya. Una llàstima tot plegat perquè fou més el que apor-taren al nostre país: estudis avançats de filosofia, astronomia, matemàtiques, etc.

El carrer del Call, malgrat els segles transcorreguts, conserva encara molts símbols de la seva grandesatradicional i de la seva història.

Si podeu, feu-hi una passejada. Hi ha visites guiades i també seʼn venen guies.

Joan Mestre, resident

Una Història De Jueus

3

Una Història De Jueus

�


La F.J.C. De Catalunya

Era lʼany 1931 en vigílies dʼinstaurar-se la segona república

que, en un ambient enrarit, nasqué, a imitació dels movi-

ments catòlics de joventut europeus, la Federació de Joves

Cristians de Catalunya (F.J.C.) que hauria de tenir un des-

plegament enorme per totes les diòcesis catalanes.

Promotor dʼaquest moviment fou el sacerdot vilafranquí Dr.

Albert Bonet Marrugat (18904-1974) que després de la gue-

rra aniria a viure a Madrid ocupant alts càrrecs dintre lʼAcció

catòlica espanyola.

Lʼ1 de gener de 1931 comença a publicar en el diari catòlic

“El Matí” una sèrie dʼarticles, després recopilats en un volum

titulat: “Un viatge de cara els joves”. El Dr. Bonet afirmava,

amb gran convicció, que: “És necessari i urgent lʼorganització dʼun gran moviment de joventuts

catòliques de Catalunya que desperti entusiasme popular, no adherit a cap partit polític i per damunt

de tots els partits i escoles.”

El 16 de juny de 1931, el Butlletí Oficial de la Diòcesis de Barcelona publicava el seu reconeixe-

ment eclesiàstic, i el 4 de setembre del mateix any aparegué el primer número del setmanari

“FLAMA” òrgan de la F.J.C.

Lʼany 1935, malgrat els obstacles i la persecució, el Fejocisme està en marxa i res ni ningú pot atu-

rar-lo. És un dels moviments més esperançadors del cristianisme abans de lʼesclat de la guerra

civil.

Comptava amb uns 352 grups i uns 18.000 adherits entre joves i nois.

Acabada la guerra, tot i lʼoferta de treballar per la pau i la reconciliació, la jerarquia es mostra opo-

sada a la seva restauració, entre altres coses, pel seu manifest catalanista.

La F.J.C. té dos beats el Dr. Pere Tarrés i Claret, apòstol, metge i sacerdot, i el jove Francesc de P.

Castelló i Aleu, nat a Alacant el 1914, però resident a Lleida on mor assassinat el 29 de setembre

de 1936. I també uns 300 màrtirs més, entre els quals el meu amic i president del meu grup fejo-

cista “Or i flama” en Jaume Brasó (a.c.s.)

Enric Rovira, resident

4

La F.J.C. De Catalunya


I crec sincerament que és un esdeveniment per unapublicació dʼaquest tipus. No cal dir que es dedicava ala pagesia, però són molt importants, per exemple, lesdades astronòmiques, ja que ens indica dia per dia lasortida i posta del sol i també de la lluna. El santoral iles dades religioses hi són reflectides dʼuna maneraexhaustiva i competent. Recordo de petit que, quan hihavia un dubte sobre la celebració dʼalgun sant o dʼal-guna festivitat, quan canviava la lluna, etc., el meupare, que no era pagès, sempre consultava elCalendari dels Pagesos. També ens assabentava, iencara ho fa, de les fires i festes majors i no cal dirque continua donant-nos consells diversos i predic-cions del temps.

Una de les coses que més mʼencisava eren els dibui-xos dʼen Ricard Opisso i els versets en català anticque els acompanyaven. I encara hi són! I és pura delí-cia de contemplar-los i llegir-los. Aquella família page-sa amb barretina i esclops a la vora de la llar de foc,aquells infants amb un paraigua sota la pluja, lesescenes de la sega i la verema o de la castanyera ens fan recordar èpoques passades i jallunyanes.

En aquest número especial ens explica que a lʼany1814, en el regnat de Ferran VII, sʼabolí la llibertat depremsa i es prohibí lʼedició de diaris i almanacs i quetant sols es va permetre la publicació dʼun almanacoficial editat per lʼestat, i que es van arribar a vendreen aquest període absolutista tres milions dʼexem-plars anuals. Aquest monopoli estatal va durar finslʼany 1855. Lʼany següent es publicà el Calendari delPagès, actualment desaparegut, editat per lʼInstitutAgrícola de Sant Isidre, i lʼany 1861 lʼalmanac del queara celebrem el seu 150è aniversari.

Sempre sʼha publicat en català, llevat del període de1941 a 1975, per raons que tots coneixem. Lʼany 1938van ser substituïdes les referències religioses perconsells a lʼagricultor.

Crec que el millor que podeu fer és comprar-lo i gau-direu de debò amb la seva lectura i consulta.

Jaume Subirana, resident

El Calendari Dels Pagesos Ha Fet 150 Anys!

5

El Calendari Dels Pagesos Ha Fet 150 Anys!


Vaig néixer el 1923, en un mes de març. En fa molt de temps, o almenys a mi mʼho sembla. Ara es pot dirque ja sóc una persona gran i que tinc molt de temps per reflexionar i per ordenar records, que en són molts.De jove no ordenes res, només planeges.

I ara que el temps dʼordenar mʼha arribat, ho faig pensant ara en una cosa, desprès en una altra, de fets ièpoques diferents. Com és natural hi ha de tot, de bo i de dolent.

No fa pas gaire vaig sofrir una forta caiguda i em vaig fer molt de mal, molt. Estès a la vorera, adolorit i quasicongelat de fred. Esperant lʼambulància el temps va ser etern. A urgències de lʼhospital em varen “aparcar”tot i esperant el moment dʼexaminar-me, que va tardar. Em trobava malament i gelat així que vaig agrair unamanta que em tiraren per sobre.

Em vaig sentir molt sol enmig de lʼanar i venir de tantes “camilles” i bates blanques, pensava i dialogava ambmi mateix: Joan, què hi fas aquí? Potser que anessis pensant que has viscut molt i que pensessis que ja seriahora de descansar.

I el diàleg continuava: Joan, ja téns molts anys i has tingut la sort de viureʼls amb naturalitat i amb conforma-ció en els mals moments. I continuant pensant em dic: Ja estàs entrant en la davallada física i encara tʼhandʼexaminar per saber com en sortiràs de la caiguda. I ben convençut vaig pensar que ja era hora dʼacabar.Però al final no va ser així.

I ara reflexiono si seria o no perfecte tenir el dret dʼescollir en moments crucials de la nostra vida.

Jo penso que si. Perdoneu

Joan Mestre, resident

6

Meditacions, Reflexions O Què ....

Meditacions, Reflexions O Què ....

Caminava amb el meu pare, quan ell sʼaturà en una corba i després dʼun petit silenci em preguntà:“A més de sentir cantar els ocells, sents alguna cosa més?” Vaig afinar lʼoïda i uns moments després li vaigrespondre: “Sento el soroll dʼun carretó…”

“Així és – digué el meu pare – és un carretó buit.” Li vaig preguntar “Com ho saps que és un carretó buit siencara no el veiem?” Llavors ell em respongué: “És molt fàcil saber quan un carretó està buit pel soroll quefa. Quan més buit està, més gran és el soroll.”

Em vaig fer adult i encara ara, quan sento que una persona parla massa i interromp la conversa de tots,inoportunament, presumint del que té, sentint-se prepotent i mirant la gent per damunt lʼespatlla, tinc laimpressió de sentir la veu del meu pare que em diu: “Com més buit és el carretó, més soroll fa.”

La humilitat consisteix en callar les nostres virtuts i permetre que els altres les descobreixin. I recordeu quehi ha persones tan pobres que lʼúnic que tenen és diner.

Ningú està més buit que aquell que està ple del “jo mateix”.

Siguem com la pluja serena i suau que penetra profundament a les arrels, en silenci, alimentant-les.

Aportació de Pere Oliveras, resident

Humilitat


7

Convocatoria Soberanista

257.645 barcelonins i més de 885.000 de la resta deCatalunya han respost a una consulta dʼindependènciaorganitzada per un grup de catalans.

La consulta sobiranista sʼha fet sense que costés ni un solral a lʼerari públic, amb rigor i civisme, sense soroll ni propa-ganda i amb molt bona organització.

Tots els que han votat saben que de moment no hi ha hauràrèplica política, són poca gent la que es manifesten i no estracta de res oficial. El Parlament català refusa tota propos-ta independentista en lʼactualitat, es tracta simplement dedonar constància de que seguim essent un poble que, perdamunt de tots els partits polítics, segueix tenint incrustadesen les seves arrels els seus somnis de llibertat, justícia i llen-guatge, cosa que volen mantenir sense por de dir-ho ober-tament.

De moment sʼobre una ampla portalada per la que es voldriaque tots junts travessin per anar a aconseguir un pactesocial just i sortir de lʼactual crisis econòmica equitativa-ment.

El món està canviant molt de pressa. Àsia fa por, Japó sʼensorra, la natura està irritada i els humans méscivilitzats no sʼentenen econòmicament. El jovent sʼha dʼimplicar per intentar arreglar quelcom per fer un mónfeliç, sostenible social i ecològicament.

Ens cal gent sana i forta, honorable, digne, austera, intel·ligent, amb molt amor al pròxim i a la Natura i unesenormes ganes de treballar amb poca paga!!!!!!!!!! Remuneració normal sense privilegis.

Els quatre banquers súper milionaris que regeixen el món actual no salvaran el planeta Terra. Encara som atemps de rectificar. Reflexioneu, jovent.!!!!!!

Elvira Ruscalleda, Resident

Convocatoria Soberanista

Tres paraules, aigua llum, vida, tres paraules profundament humanes i cristianes, que manifesten la voluntat de Déude cara a nosaltres. Vol que visquem una vida abundant i per sempre. Ens estima, ens vol germans i ens vol solida-ris, mai crispats ni desunits.

L̓aigua contra la set, llum contra la foscor, vida contra la mort. Aprofitem la quaresma per el sentit i els compromisosque tot això significa per a nosaltres, cristians.

Cedit per Maria Ruscalleda, resident

Paraules


Notícies

8

NotíciesDonem la benvinguda als nous residents: Jaume Casamitjana, Dolors Sala, i Joan ManelCabrera. Esperem que se sentin acollits.

El 15 de febrer ha fet 10 anys que el germa Lleó ens ha deixat. Des de la resiència que ellfundà, el trobem molt a faltar. Un gran record tenim tots els que amb ell hem estat i que sabemel seu tracte afable i atent amb tota la gent.

Activitats de la residència

Lʼ1 de febrer el grup de teatre “Els Creualtencs” van representar “Sopar reial”, una obra diver-tida i amena sobre una trobada “secreta” de tres reis la nit de Nadal. Al 3 de maig ha tornat elmateix grup per representar tres esqueixos humorístics extrets de tres obres més llargues. Elsesqueixos eren “Els marits de donya Florentina”, “El més feliç de tots”, i “Comunitat de veïns”.

El 2 de març, una expedició de residents van fer cap a la Sagrada Família. La visita del temple vaser de la mà dʼuna guia que en sabia un munt i va ajudar-nos a fixar-nos en molts detalls i entendreque no hi ha res en aquesta basílica que sigui casualitat. Molt recomanable.

El 18 de març uns quants residents van anar de calçotada a Caldes de Montbui, en una trobada deles tres residències que fem colònies ja fa tres anys, les residències de Caldes i de Sant Andreu deBarcelona. Aquest proper mes de juny, es farà una trobada a la nostra residència.

En el mes dʼabril sʼhan iniciat dues activitats noves: el grup de les passejades, format per per-sones amb certa dificultat per anar a caminar sol fora de la residència i que va acompanyat pelfisioterapeuta, la terapeuta ocupacional i lʼeducadora social. Les passejades es fan pel jardí dela residència i ha tingut molt dʼèxit. Aquest grup funcionarà mentre no faci massa calor.

Lʼaltre grup és el de lʼhort alçat que sʼha muntat a la plaça de lʼAmistat. Sʼhi ha plantat enciams,cols, cogombres, cebes, raves, mongetes, i tomàquets entre altres. Fa molt goig!

Enguany hem hagut de celebrar Sant Jordi en uns dies abans de lʼoficial. Un grupet de 7 residentses van animar a representar la llegenda de Sant Jordi en una versió amena i divertida.

La Setmana Santa ha estat celebrada amb els actes religiosos corresponents a aquestes dates.

El dia 11 de maig hi ha programada una sortida a Montserrat. I el 19 del mateix mes, una anadaal teatre Borràs a veure “Pel davant i pel darrera”.

Necrològiques

El mes de març ens van deixar lʼElisa Daví i la Maria Barberà, al cel siguin.


9

El racó de la llengua

El racó de la llenguaTots fem faltes quan parlem en català. No lʼhem après a lʼescola i després ja de grans hem tingutfeina per subsistir, però no som sols en fer faltes! I a continuació us poso uns exemples:

• Els de la televisió també en fan.... i després provarem el postre que ens ha preparat la senyora Maria...Havia de dir: ... i després tastarem ☺ les postres ☺ que ens ha preparat la senyora Maria...

En el programa Divendres, lʼEspartac viatja per tot Catalunya i tasta les menges de cada lloc quevisita, però no les prova, les tasta. Provar és correcte en el sentit de sotmetre a experiència i quanes tracta de vestits direm emprovar. I les postres sempre són femenines i en plural.

• Ho va dir la Lídia Heredia en el programa Banda Ampla:... i teʼn arrepenteixes?Havia de dir: ...i teʼn penedeixes? ☺

• En una tertúlia dʼEls matins de Tv3, lʼescriptor de llengua catalana, Sergi Pàmies, va dir... i vigilar que els nens no arrojin...Quan havia de dir: ... i vigilar que els nens no vomitin... ☺

• En un estanc vaig sentir dir... Donguiʼm un boleto de la 6/49 si us plau!Havia dʼhaver dit: Doniʼm ☺ una butlleta ☺ de la 6/49 si us plau!

• A la residència hem escoltat...avui a les cinc i mitja vindrà la meva filla... Sʼhavia de dir: ...avui a dos quarts de sis ☺ vindrà la meva filla...

Compte amb les hores! En català això de les cinc i quart, les cinc i mitja i les sis menos quart, és uncalc de la llengua veïna, hem de dir un quart de sis ☺, dos quarts de sis ☺ i tres quarts de sis ☺.

En aquest butlletí us voldria fer una proposta : lluitar contra rato i ratetI dir ☺ estona i estoneta, respectivament.

I si sentim el company o la companya que no ho diu correctament, dir-li: Què dius, que vindrà enRato, lʼexministre, a la residència? O bé, quin rato, la parella de la rata?

Gràcies dʼavançada per la vostra ajuda i col·laboració!

Jaume Subirana (resident)


Pensaments per meditar

Pensaments per meditar

10

• No hi ha males herbes ni homes dolents, sols conreadors dolents.

• La joventut ha dʼacumular, la vellesa ha dʼutilitzar.

• En temps de sembra aprèn, durant la collita ensenya, quan arribi lʼhivern alegraʼt.

• Les persones que ho critiquen tot són generalment les que tenen menys esperit crític.

• El diner és una garantia que hom podrà obtenir tot el que vulgui en el futur.

• Lʼor és un déu omnipotent que fa eloqüents els muts, valents els covards, vidents els cecs i aguts els necis.

• La dificultat va raure a posar el cascavell al gat.

• Les coses difícils són les més belles.

• No miris dʼon véns, sinó a on vas.

• Si no tinguéssim defectes no trobaríem plaer revelant els del proïsme.

• No tinguis curiositat per les vides alienes.

• Qui mʼha lloat més que no calia, o mʼha enganyat o enganyar-me volia.

• Abans sʼagafa un mentider que un coix.

• La mentida té les cames llargues.

• Per a saber parlar, cal aprendre de callar.

• Lʼhabilitat i lʼastúcia són les armes de la debilitat.

• Jo tinc com a lema dʼor no atacar mai la persona que no es pot defensar, ni lloar la que no puc criticar.

• Creiem el que volem creure.

• Com més li ve de gust a lʼhome que una opinió sigui certa, amb més facilitat la creu.

• El covard només lluita quan no pot fugir.

• Els costums no podran vèncer mai la natura.

• La creació artística fa la vida més entesa.

• Cortesia és prudència i descortesia neciesa.

• No estan sempre dʼacord els llavis i el cor.

• Fins i tot el més odiós dels treballs té un moment plaent.

Francesc Puig , resident


11

Racó Poètic

ENFRONT LA MORT

Dins la fossa negradesprés de lʼagoniadeixen la folliadʼun món insensat.Digueu-me, mon Déu,que serà del meu dolor?tan intens, tan pregon!Què del meu amor?a voltes apassionat,sovint entrega, donació.I de les meves joies?Què en fareu senyorde la petita alegriade veure despuntar la flor?Dʼalbirar clarejar un nou jorn,del plaer de barquejar pel mar blau?On reposarà el goigdʼacaronar mon infant?On lʼemoció sentidaenfront de lʼobra genialfeta per lʼhome un dia?Què serà del sentimentde retrobar lʼamic,de la pena dʼun comiat,o lʼestímul de la lluita?On anirà ma força?On morirà mon orgull?On es fondrà ma feblesa?Qui acollirà mes anhels?

Dins la fossa negra,després de lʼagonia,deixant la folliadʼaquest món conegut,en el terrible misteridʼun principi i fi,quan la pobra carnsigui ja podridura,humus pel gran jardí,digueu-me, mon Déuquè en fareu de mi?Creureʼm immortalés sols lʼúnica joia.No vull que mʼarrabassinaquesta certitud.I si el fet no sʼacompleixI fineix tot en el polsim,és igual. Viure ha estat sublim.

Elvira Ruscalleda, resident

A MI NIÑA O LA FIESTA DEL TIEMPO

Te quiero desde que estabas en el vientre de tu madre.Cuando sólo eras promesa hecha de mi propia sangre.

Nueve lunas de preguntas mil veces hechas al aire,Sin nadie que las recoja. Sin que las conteste nadie.

Nueve lunas de ansiedad van arañando mi carne.Nueve lunas de esperanza, soñadas junto a tu madre.

A ti, trocito de amor que hoy llenas mi vida entera.El tiempo, dueño y señor, te regaló primaveras.

Te vistió de hermosas galas, te envolvió con formas nuevas,Y te susurró al oído dulces palabras secretas

Que crecieron… y crecieron…junto con tus primaveras.Así, un día,…y otro día. Hasta transformarte entera.

Cierta vez te susurró: Vente conmigo a mi fiesta.Que ya no eres una niña, porque eres mujer hecha.

Y fue muy baja su voz, y muy grande mi tragediaPor no poderlo evitar. Y apenas sin darme cuenta

En un rincón de su alcoba, junto con otros juguetes,Abandonó sus muñecas. ¿Dónde está mi dulce niña?

¡Que ya no escucho sus quejas si llego a casa cansadoY no quiero jugar con ella! ¿Dónde está aquel diablillo?

Siempre alegre, siempre inquieta. ¿Dónde están aquellas risas?¡Campanillas de alegrías! ¡Rompedores de tristezas!

¿Dónde quedaron tus mimos? ¿Dónde quedaron tus muecas?¿Dónde fueron tus caricias? ¡Bálsamo al mal humor!

En mis heridas abiertas ¿Por qué guardas tus secretos?¿Por qué cierras la puerta? ¿Por qué te cortaste el pelo?

¿Dónde quedaron tus trenzas? A las preguntas que le hagoEl tiempo burlón contesta: La niña que tanto quieres

No volverás a tenerla. Tu niña la hice mujer.Y me la llevé conmigo a disfrutar de mi fiesta.

Fco. Almagro, resident


El Dr. Tarrés havia nascut a Manresa el dia 29 de maig de 1905i batejat el 4 de juny següent a lʼesglésia parroquial de la Marede Déu del Carme de la mateixa ciutat.

Els seus pares, Francesc, bon manyà i acreditat mecànic, i laseva mare, Carme, ambdós manresans, passaren els primersanys de matrimoni fora de Manresa. Instal·lats de nou a la capi-tal del Bages, hagueren, més tard, a conseqüència de la granriuada del riu Cardener, el 12 dʼoctubre de 1907, de traslladar-sea viure a Mataró fins que a lʼany 1914 fixaren definitivament laseva residència novament a Manresa, on nasqueren les duesfilles: Francesca (1908) i Mª Salut (1910), les quals totes duesarribarien a vestir lʼhàbit de religioses concepcionistes.

Pere, entre Manresa i Mataró, feu els primers estudis i el batxi-llerat, obtenint sempre notes brillants. Per a pagar-se els estudisno ser una càrrega familiar, als onze anys treballava en elstemps lliures en una farmàcia de Manresa mateix.

Acabat el batxillerat (1921) obté una beca per a cursar els estudis a la Facultat de Medicina de lʼhospi-tal Clínic de Barcelona. Acaba la carrera el 25 de maig de 1928. Havent obtingut el premi extraordina-ri de la llicenciatura, el Dr. Francesc Esquerdo, un dels seus professors, lʼincorpora en el seu equip comajudant de càtedra de la Facultat.

Lʼestiu de 1928 sʼinstal·la en el carrer Goya del barri de Gràcia, traslladant-se posteriorment al nº 91-93de lʼavui anomenat carrer Major de Gràcia, on exercirà com a metge fins a la seva entrada al seminari.

De la seva relació amb lʼoratori de Sant Felip de Gràcia i la direcció espiritual del P. Serra, assassinatal principi de la guerra civil (1936) i, després dʼaquella, de la mà de Mn. Pere Llumà fins el dia de laseva mort, neix la seva incorporació a la Federació de Joves Cristians de Catalunya (F.J.C.) de la qualfou elegit vicepresident del Consell Federal. Dʼaquella etapa cal destacar-ne els seus viatges pelspobles de Catalunya i les “Gloses” que escrivia en el setmanari “Flama”, òrgan oficial de la F.J.C.

Durant el període 1936-39, després dʼun temps amagat, sʼincorpora a lʼexèrcit republicà amb destinacióal front de guerra en qualitat de metge de campanya. Acabada lʼensulsiada fa la seva entrada al Seminaride Barcelona el 29 de setembre de 1939. Del seu curt , però intens, apostolat sacerdotal (1942-1950)destaca la seva entrega total. Nomenat vicari de Sant Esteve de Sesrovires i Sant Joan Samora, en poctemps guanya la simpatia popular. Un any i mig després per ordre dels superiors, és enviat a Salamancaper a cursar els estudis de Teologia sagrada. De retorn a Barcelona, i sempre obedient a la jerarquia, esdedica fins a lʼextenuació a lʼapostolat que tant desitjava i que, proper a la mort, el farà exclamar: Lameva vida ha estat un martiri. Sobretot el meu sacerdoci ha estat un veritable martiri.

Obligat a hospitalitzar-se a la Clínica de la Mercè, fundada juntament amb el seu gran amic el Dr.Gerard Manresa i altres associats, rodejat de les seves germanes, de Mn. Llumà, sacerdots i metgesamics, lliurà en pau i goig el seu esperit al Senyor el dia 31 dʼagost de 1950.

Just nomenat arquebisbe de Barcelona el Dr. Narcís Jubany, va sol·licitar de Roma autorització per ainiciar el procés de beatificació, acollit favorablement per Roma el 25 de gener de 1980.

El diumenge 5 de setembre de 2004, a Loreto, i en presència de més de 200.000 peregrins, el PapaJoan Pau II, en una cerimònia de més de dues hores i mitja de duració, proclamava beat el metge, fejo-cista i sacerdot Pere Tarrés i Claret.

Les seves despulles mortals descansen en una capella lateral de la Parròquia de Sarrià de Barcelona.

Enric Rovira, resident

En Memòria De…......... Beat Pere Tarrés I Claret

En Memòria De…......... Beat Pere Tarrés I Claret


la famÍlia d’assÍs - caputxins.cat · ments catòlics de joventut europeus, la federació de...

Documents