la diversitat del paisatge d'espanya
DESCRIPTION
expliquem els diversos paisatges que hi han a EspnyaTRANSCRIPT
LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
D’ESPANYA
Berto GradoliJose Antonio ComesBorja Soriano2nBatx
ÍNDEX
Introducció. Mapa conceptual. Espanya seca. Mediterrani del litoral. Mediterrani d´interior. Espanya Àrida. Paisatge Illes Canàries. Preguntes Pau. Glossari.
LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
INTRODUCCIÓ
LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
La riquesa i la diversitat paisatgística es el tret més important de la natura d'Espanya. Per aquesta raó trobem una gran varietat de relleus,té una condició climàtica molt variada, ja que podem trobar en tot el territori espanyol diversos tipus de climes, degut a açò i a la situació que ocupa Espanya la vegetació que hi trobem tant a la península Ibèrica i a les illes Canàries és molt diversa.
Per aquestes raons Espanya es divideix en grans àrees, en les que anem a centrar-se:
Paisatge i vegetació sec. (Mediterrani d’interior i litoral), Paisatge i vegetació àrid.Paisatge i vegetació de les Illes Canàries.
PAISATGE I VEGETACIÓ SEC
Aquest paisatge ocupa l'àrea de extensió més amplia d'Espanya. Podem distingir dos tipus de paisatge.
MEDITERRANI DEL LITORAL MEDITERRANI DEL INTERIOR
LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
PAISATGE MEDITERRANI DEL LITORAL
Comprèn un ampli territori que s'estén per el litoral mediterrani, incloent Extremadura i zones d'Andalusia.Pel que fa a les precipitacions en general son escasses i irregulars. Hi ha que destacar que hi han importants diferències ja que en algunes zones superen els 700mm i en altres a penes arriben als 300mm.
LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
ELS SOLS SÓN MOLT VARIATS:
Predominen en
Extremadura, i àmplies zones
d’Andalusia occidental
Terres amb escàs humus, de color marró
clar.
Marrons calcaris
Predomina a la resta del
territoriBons per al cultiu quan
tenen precipitacions adequades.
Es localitza a les
depressions. Son el resultat
de la descalcificació
de les calcàries. Es un terreny
excel·lent per a l’agricultura.
Marrons meridionals
Terra rossa
TIPUS DE SÒL
VEGETACIÓ REPRESENTATIVA DELS BOSCOS
PAISATGE MEDITERRANI DEL LITORAL
Alzina
Sureres
Formació arbustiva: Arboç, grèvol i buc
Margalló
LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
PAISATGE DE MEDITERRANI D´INTERIOR
Es distribueix per una àmplia zona que comprèn les depressions del Duero, Tajo , Ebre i part del Guadalquivir.
LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
Precipitacions
En general son prou escasses degut a l'aïllament de l'interior peninsular
de les borrasques atlàntiques.
Sòls predomina
ts
Són els típics de l'àrea mediterrània: els marrons meridionals, els marrons calcaris i els rojos
mediterranis.
Formació boscosa
més estesa
És el carrascar que és l'espècie que millor s'adapta a les diferències estacionals de l'interior peninsular:
Arbre més representati
uEl pi blanc
CARACTERÍSTIQUES
PAISATGE I VEGETACIÓ ÀRID
Es distribueix per algunes zones d'interior peninsular i el sud-est peninsular.
LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
A destacar
L'absència de pluges, no superen els 300mm a l'any i la presència
duna estació seca molt
llarga.
Els sòls predominant
s
Els marrons grisencs poc
rentats.
La vegetació
S'enfronta a unes
condicions edàfiques
difícils i a un clima molt
sec.
L'interior peninsular
Destaca per l'absència d'arbres, la única planta que suporta
aquestes condicions
extremes es la savina
CARACTERÍSTIQUES
PAISATGE I VEGETACIÓ DE LES ILLES CANÀRIES
Les Illes Canàries tenen un paisatge diferent a la resta d’Espanya per:
-El seu caràcter insular-Les sues condicions climàtiques i edàfiques-El seu origen volcànic
El clima predominant és el subtropical, les temperatures son càlides i estables, amb poca oscil·lació tèrmica.
LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
Canàries
Clima Sòls Vegetació
Formats a partir de roques
volcàniques. Tenen en
general un horitzó fosc i
poc desenvolupat. Pis Basal, Pis Muntanyenc humit, Pis
muntanyenc sec i Pis d’alta muntanya.
Subtropical.Temperatures
càlides i estables. Poca
oscil·lació tèrmica
Xeròfila, oberta i escarransida, adaptada a
l’aridesa, formada per espècies
suculentes com el cardó.
LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
Es situa entre els 1200 i els 1800 metres és la zona de domini de la pineda canària, espècie capaç de suportar l'escassetat d'aigua i les baixes temperatures.
Situat entre els 500 i 1200
metres. es troba davall la
influència dels vents alisis, que en la façana de sobrevent en el
vessant nord mantenen la
presència constant de
núvols els quals provoquen
precipitacions. En aquestes
condicions es desenvolupa un
bosc dens i sempre verd, la
laurisilva.
Es troba a partir dels 2000 m. està caracteritzat per
un matoll arbustiu ric en
endemismes. Té una escassa
vegetació. Son també plantes endèmiques
El pis muntanyès sec
El pis muntanyès
humit
Pis d’alta muntanya
LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
CLISÈRIE CANÀRIALA DIVERSITAT DEL PAISATGE
És un model de representació de la successió altitudinal de les diferents formacions vegetals en
les dues vessants d'una muntanya o serralada
PREGUNTA PAU 1
En el document 1 trobem descrites les principals característiques ecològiques de quatre de les espècies arbòries més corrents d’Espanya: el faig, el pi blanc, l’alzina i la surera. En el document 2 trobem quatre mapes que mostren les quatre àrees de distribució de les dites espècies. Indiqueu cada mapa de distribució a quina espècie de les comentades correspon i explica les raons en que fonamenteu la decisió.
LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
DOCUMENT 1 El faig (Fagus sylvatica) és una espècie arbòria que suporta malament la calor i
exigix una gran humitat en l’aire, i li són favorables les boires i les rosades estiuenques. S’adapta tant a sòls calcaris com als silicis.
L’alzina (Quercus ilex) és un arbre que creix lentament i que pot arribar a altures de fins a 20 m. Les seues fulles de color mat són xicotetes i coriàcies, és a dir, amb una espessa cutícula per a evitar l’evaporació per la radiació solar. Té un sistema d’arrels molt potent, per a aprofitar al màxim les escasses precipitacions, des de poc més de 300 mm fins als 2000 mm anuals. Sol trobar-se dominant sobre sòls calcaris encara que també pot desenvolupar-se sobre sòls silicis i margosos.
La surera (Quercus suber), del mateix genere que l’alzina, resulta un poc més exigent en humitat que aquella, i no és estrany que puguen aparèixer juntes en un mateix lloc. És menys resistent a les gelades i a la sequera, i necessita d’entre 600 i 1000 mm anuals i sol situar-se entre les isotermes de 14 i 17º C, i es troba, per tant, en àrees amb hiverns relativament suaus. No la trobarem mai sobre sòls calcaris, preferint clarament els àmbits silicis, és a dir, es troba sobre sòls més àcids.
El pi blanc (Pinus halepensis) és de les quatre espècies presentades la menys exigent en aigua (menys de 250 mm anuals) i el podem trobar sobre tot tipus de sòls, i és dominant sobre els sòls pobres desenvolupats sobre materials calcaris. És l’espècie arbòria dominants sobre les vessants seques de les terres baixes, apareix entre el nivell del mar i els 1.000 m d’altitud, ja que no suporta bé els freds hivernals molt rigorosos.
LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
DOCUMENT 2LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
El faig, necessita desenvolupar-se o evolucionar en ambients humits en els que no faça massa fred, ja que no suporta bé l’excés de baixes temperatures.
Per aquest motiu, el faig es una espècie característica de l’Espanya humida, on es donen les condicions idònies per que es desenvolupe. L’Espanya humida s'estén des de el litoral cantàbric fins el litoral mediterrani de Girona. En quant al sòl, predominen els silicis . Podem afirmar que la gran humitat d’aquesta zona junt a les temperatures suaus faciliten l’existència d’abundants espècies caducifòlies.
Finalment, pel que fa al clima, predomina l’oceànic, caracteritzat per hiverns suaus i una escassa amplitud tèrmica.
LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
El mapa A correspon a:
La surera és una espècie típica del paisatge mediterrani de litoral. La surera és freqüent en àmplies zones d’Extremadura, la costa atlàntica d’Andalusia i zones costaneres de Catalunya i del País Valencià on predomina el clima templat sec.
Aquest clima es característic de la costa mediterrània i de l’interior peninsular i està caracteritzat per una gran amplitud tèrmica amb elevades temperatures en estiu i escasses precipitacions, un ambient perfecte per al desenvolupament d’aquesta espècie perennifòlia.
LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
El mapa B correspon a:
L’alzina és un arbre fort que s’adapta a quasi totes les condiciones climàtiques, però que concretament, és una espècie típica del paisatge de l’Espanya Seca.
En aquest paisatge, predomina el clima templat sec, que sestén al llarg de la costa mediterrània i l’interior peninsular. Aquest clima està caracteritzat per una gran amplitud tèrmica amb elevades temperatures en estiu i escasses precipitacions al llarg de l’any. En definitiva, és una espècie que podem trobar-la en la majoria de paisatges d’Espanya.
LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
El mapa C correspon a:
Aquesta, és la formació boscosa més extensa en l’Espanya Seca, ja que és la que millor s’adapta a les diferencies estacionals de l’interior peninsular i concretament, és pròpia del paisatge mediterrani de l’interior.
El pi blanc s’estén pel litoral mediterrani i sobre tot l’interior i els sòls en els que es troba son típics de l’àrea mediterrània: meridionals, calcaris i rossos.
És una espècie que es desenvolupa en les zones on predomina el clima mediterrani d’interior, localitzat en les 2 submesetes i la Depressió de l’Ebre.
LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
El mapa D correspon a:
PREGUNTA PAU 2
Amb l’ajuda de la informació que apareix en els mapes i en el document, i fonamentant-te en els teus coneixements, indica les principals diferències litològiques que trobarem entre el sector occidental (Extremadura) i oriental (Comunitat Valenciana) de la Península Ibèrica.
LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
A Extremadura predominen els materials silicis . Són materials antics , precámbricos iprimaris , roques com el granit i les roques metamòrfiques ( pissarres , gneis i quarsites ) .
Totes elles són dures i resistents a l'erosió , per això fallen i es fracturen , i amb l'erosió donen lloc a formes suaus i arrodonides ( tarteres ) .A la zona oriental , en concret a la Comunitat Valenciana , alternen els materials calcarisi argilosos . Els calcaris són sediments del Secundari i Terciari , plegats en aquest últimperíode .
La calcària és una roca dura , permeable i soluble , per això en les valls fluvials esformen goles i falçs , i són comunes les formes càrstiques per dissolució ( torcas odolines , úvalas , avencs , rasclers , embornals , poljés ) .
Els terrenys argilosos són sediments de fins del Terciari i principis del Quaternari . Els materials que predominen són argiles i margues : l'argila és impermeable , no soluble , en canvi les margues són permeables i poroses .
En el modelatge en argila apareixen xaragalls per l'acció de l'aigua de torrentera , és comú també el relleu tabular en erms quan les argiles estan protegides per calcàries .
LA DIVERSITAT DEL PAISATGE RESPOSTA A LA
PREGUNTA 2 DE LA PAU
GLOSSARIHumus: Part del sòl formada per la descomposició parcial de matèries orgàniques.
Fulla perenne: Fulles que viuen sovint dos o tres anys i cauen gradualment
principalment a la primavera en el moment en què són substituïdes per les noves.
Regeneració: Acció i efecte de regenerar.
Regenerar: Refer, tornar a l'estat primer una cosa que havia degenerat.
Vegetació clímax:Fa referència al màxim desenvolupament de una comunitat biològica.
Xeròfila: Qualitat que tenen algunes plantes per a adaptar-se a condicions extremes.
Carrascal: Espècie de pi més utilitzada per a repoblar els boscos mediterranis.
Tomillars: Matorrals xicotets en els que abunden flors aromàtiques.
Piròfit: Planta que és afavorida pels incendis.
Endemismes: Espècies que viuen només en determinats ambients regionals o locals.
Especies suculentes: Plantes les quals les fulles o tiges són carnoses i contenen
abundants sucs aquosos. Se'ls anomena també plantes crasses
LA DIVERSITAT DEL PAISATGE