la directa: rec comtal
DESCRIPTION
article sobre la degradacio del rec comtal.TRANSCRIPT
Javier Borràs
Hi ha un camí que connectael barri de Can Sant Joan deMontcada i Reixac amb el
barri barceloní de Vallbona. Ja fatemps que el veïnat ha utilitzataquesta via per anar a l’escola, pas-sejar... i fins i tot banyar-se. Per-què, paral·lel al camí, flueix el RecComtal, un canal construït el segleXI, vestigi de la història medievalcatalana i de la industrialitzacióassentada als voltants de Barce-lona. Sembla que el temps no res-pecta la història, perquè aquestazona del canal s’ha convertit en l’a-bocador fronterer de Montcada, ons’acumulen deixalles i material deconstrucció.
Molts veïns i veïnes de Mont-cada i Reixac havien vist la situaciódeplorable en què es trobava l’in-dret, però el primer que va fer un pasendavant va ser Antonio Alcántara,veí del barri de Can Sant Joan: “Ésuna zona on vaig a passejar el gos, hipassen famílies, ciclistes... però estàmolt bruta i deixada. Vaig contactaramb l’alcaldessa, María Elena Pérez,i la regidora de Medi Ambient, Ju-dith Mojeda, però cap de les dues nom’ha contestat ni ha fet res per can-viar la situació”. Antonio ens porta ala zona afectada, en companyia deJosé Luís Conejero, president de l’As-
sociació de Veïns del barri de CanSant Joan, que ens explica que hi hadiverses zones obertes del Rec Com-tal al barri: “Aquesta és la part mésdegradada, malgrat la seva utilitat.Molts veïns de Vallbona vénen acomprar a Montcada, sobretot el diade mercat, i els nens vénen a l’escolai passen per aquesta via”. El camí,d’aproximadament un metre d’am-ple, transcorre entre el Rec Comtal iun mur que el separa de les vies detren. Les deixalles metàl·liques i devidre s’acumulen al fons del canal iposen en perill les banyistes habi-tuals que es refresquen a les seves
aigües. Mentre passegem per la zo-na, ens trobem uns veïns que ens ex-pliquen problemes similars: “Nosal-tres som de Vallbona i agafemaquest camí molt sovint. És una viamolt utilitzada, però no està il·lumi-nada a la nit –amb el risc que su-
posa– ni està ben cuidada. Semblaque, com que està entre Montcada iBarcelona no se n’hagi de responsa-bilitzar ningú”. Altres zones obertesdel Rec Comtal a Vallbona i Mont-cada i Reixac sí que estan ben cuida-des. Per què aquesta no? “Semblaque hi ha zones de primera i segonacategoria. Aquesta és la zona méspobra i la brutícia no només s’acu-mula al Rec Comtal, sinó també
entre les cases i els carrers”, afirmaAntonio Alcántara.
“Si la situació no millora, bus-caré altres veïns per plantar cara alproblema i passar a la protesta”, ensexplica Alcántara. El president del’Associació de Veïns, creada alsanys 60 durant la dictadura fran-quista, és del mateix parer: “Aquí, elmoviment veïnal ha estat qui haconstruït les escoles, l’asfaltat...
gràcies al procés de mobilitzaciócol·lectiva. Som un barri pobre isempre hem hagut de lluitar peraconseguir tot el que tenim, ningúno ens ha regalat res”.
Aquest setmanari ha intentatparlar amb l’Ajuntament de Mont-cada i amb l’alcaldessa i altres repre-sentants de la institució. Tanma-teix, cap d’elles no ens ha volgutatendre.
“Si la situació no
millora, buscaré
altres veïns per
plantar cara al
problema i passar
a la protesta”
Durant el recorrgut del rec, hi ha vàries zones amb runes i brutícia acumulada
ROBERT BONET
MONTCADA I REIXAC • MOLTES VEÏNES UTILITZEN EL CAMÍ CADA DIA PER ANAR A L’ESCOLA O AL MERCAT
La brutícia s’acumula a l’històric Rec Comtal de Montcada i ReixacEls veïnat es queixa de la falta de neteja al tram que va de Can Sant Joan a Vallbona
així està el pati • 7DIRECTA 286 • 19 de setembre de 2012
Ruta pels símbols i vestigisfranquistes | PÀG. 9
La reforma endureix el Codi Penal | PÀG. 11
Primer judici per estafa en lavenda de preferents | PÀG. 12; ;
, així està el pati
FEL
> El Rec Comtal,patrimoni catalàdel segle XI
Amés dels aspectes soci-
als o mediambientals,
l’estat del Rec Comtal és
un tema de conservació del
patrimoni històric. Es tracta
d’una sèquia construïda al se-
gle XI pel comte Miró I de Barce-
lona sobre un antic aqüeducte
romà, que feia arribar aigua a
gran part de Barcelona. També
servia per fer arribar aigua als
molins i els camps de la zona
per on passava. El darrer segle
va ser utilitzat pels hortets del
veïnat del barri barceloní de
Sant Andreu.
Apareixen dades noves sobre el cas Macedònia | PÀG. 12;