LA DIÈRESI

La dièresi (¨) és un signe gràfic que es col·loca exclusivament sobre la i i la u amb les funcions següents:

a)  Per a indicar que la u dels grups gue, gui, que, qui, no és muda: següent, ambigüitat; aqüeducte, terraqüi.b)  Per a indicar que la i i la u no formen diftong decreixent amb la vocal anterior: fluïdesa, oïm, raïm, veïna, xiïta; diürn, Raül, Seül, taüt.c)  Per a indicar que la i en posició intervocàlica es pronuncia com a vocal sil·làbica, és a dir, no forma diftong amb la vocal anterior ni funciona com a semiconsonant respecte a la vocal posterior: agraïa, beneïen, reduïes, traduïen.

No porten dièresi, però:

a)  Els mots que, segons les normes d'accentuació, han de dur accent:

amb dièresi                                                                                                         amb accent

agraïen                          però                           agraíemLluïsa                                »                              Lluíspaïsos                               »                              paísroïna                                  »                              roí

b)  Els mots que presenten els sufixos -isme, -ista: arcaisme, ateisme; altruista, ateneista.

REMARCA: Els mots lluïsme i proïsme sí que porten dièresi, perquè la terminació -isme no és en estos casos un sufix.

c)  Els infinitius, els gerundis, els futurs i els condicionals dels verbs acabats en vocal més -ir: agrair, agraint, agrairé, agrairia; beneir, beneint, beneiré, beneiria; oir, oint, oiré, oiria; lluir, lluint, lluiré, lluiria.

d)  Les paraules començades amb els prefixos següents:

al·lo-            al·loimmunitzacióanti-             antiinflamatoriauto-            autoinduccióbi-                 biunívocbio-               bioindicadorco-                coincidènciacontra-        contraindicaciógastro-        gastrointestinalintra-            intrauterímacro-        macroinstrucciómicro-          microinformàticaneo-              neoimpressionismepoli-              poliuretàprimo-          primoinfeccióquasi-          quasiusdefruitradio-           radioisòtopre-                 reunió

semi-           semiuncialtele-              teleimpressortermo-         termoiònic

EXCEPCIONS: Reüll i les formes del verb reeixir: reïsc, reïx, reïsca, reïsques, reïsquen.

_____

El gènere del nom La divisió que s'estableix entre NOMS MASCULINS i NOMS FEMENINS, es pot fonamentar en els criteris següents: a) PRIMER CRITERI: gènere natural _ home / dona _ cavall / euga _ mestre / mestra b) SEGON CRITERI: gènere gramatical _ (el) llapis / (la) copa _ (el) tovalló / (la) llibreta _ (el) plat / (la) cadira Vegem com aquest gènere s'estableix segons l'evolució particular de cada llengua: _ «el nas» / «la nariz» (CASTELLÀ) _ «el saler» / «la salière» (FRANCÈS) _ «el tall» / «la coupe» (FRANCÈS) _ «el pont» / «a ponte» (GALLEC) GÈNERE NATURAL Els noms que integren aquest grup presenten, per regla general, una alternança en els morfemes de gènere. Vegem-ho en l'exemple següent: NOMS MASCULINS / NOMS FEMENINS avi àvia esclau esclava germà germana monjo monja sastre sastressa NO TENEN UN MORFEMA TENEN UN MORFEMA ESPECÍFIC DE GÈNERE ESPECÍFIC PER AL GÈNERE FEMENÍ: -a El morfema específic per al gènere femení es presenta en diverses variants: -a / -na / -essa/ etc. En les regles següents presentem totes les variants de terminació dels noms femenins i les variants de més fàcil codificació dels noms de gènere masculí. 1. FEMENINS acabats en -A / MASCULINS acabats en -OT

abella abellot bruixa bruixot dida didot merla merlot nina ninot (Notem «perdiu» / «perdigot») 2. FEMENINS acabats en -ESSA / de terminació no específica al masculí abadessa abat alcaldessa alcalde baronessa baró comtessa comte deessa (o dea) déu jutgessa jutge metgessa metge poetessa poeta sacerdotessa sacerdot Notem, però, que la terminació -e sovinteja al masculí i fixem-nos també en els exemples següents (el segon terme és el més usual): alumna alumne doctora doctor geganta gegant priora prior 3. TERMINACIONS INVARIABLES PER A FEMENINS I MASCULINS - AIRE: boletaire, cantaire, captaire, dansaire, drapaire, terrissaire,... - ISTA: artista, excursionista, florista, modista, taxista,... I un bon nombre d'adjectius que poden actuar com a NOMS: avantguardista, budista, equilibrista, capitalista, catalanista, socialista... - CIDA: homicida, patricida, suïcida,... - Aquí hem de consignar aquells adjectius que tenen una terminació única i la conserven quan actuen com a substantius. (un/una) belga, hindú, indígena, jove, salvatge, ximple i etc. - També són d'una sola terminació els següents mots cultes o estrangers. acròbata, conserge, intèrpret, gimnasta, i etc. 4. MASCULINS I FEMENINS ACABATS en -ANT i -ENT La major part d'aquests noms són d'una sola terminació. Per exemple: (un/una) amant, cantant, conferenciant, demandant, dibuixant, supervivent, etc. Hi ha alguns casos, però, de terminació variable: acompanyant acompanyanta aprenent aprenenta estudiant estudianta fabricant fabricanta

gegant geganta president presidenta sant santa 5. ALTRES CASOS a) NOMS MASCULINS acabats en -OR que presenten -IU al femení: actor actriu emperador emperadriu institutor institutriu la major part, peró, manté -OR al masculí i -ORA al femení: director directora senyor senyora acomodador acomodadora interventor interventora pintor pintora b) Mots com filòleg, psicòleg, sociòleg, etc. (MASCULINS) fan filòloga, psicòloga, sociòloga (FEMENINS). c) Masculins i femenins d'arrel diferent (especialment els mots que designen parentiu i bestiar) amo / mestressa ase / somera gendre / nora boc / cabra home / dona cavall / euga marit / muller marrà / ovella oncle / tia porc / truja pare / mare toro / vaca d) En algunes designacions d'animals no distingim el gènere i diem, per exemple: "el" rossinyol, "la" cadernera, "el" mosquit, "la" rata-pinyada En aquests casos, quan ens interessa de precisar el gènere, afegim mascle o femella, segons convingui. Per exemple: «una cadernera mascle» «un rossinyol femella». En alguns casos, les formes del masculí i del femení presenten unes considerables diferències ortogràfiques: a) alternança sorda-sonora p-b llop-lloba t-d cunyat-cunyada c-g amic-amiga b) dupliquen la s gos-gossa bordegàs-bordegassa ós-óssa c) terminació en -na lleó-lleona orfe-òrfena germà-germana capità-capitana ciutadà-ciutadana

ballarí-ballarina cosí-cosina rei-reina Jordi-Jordina (Notem: veí/veïna, heroi/heroïna i gall/gallina, tsar/tsarina) d) terminació en -va esclau-esclava jueu jueva (però, europeu-europea) Gènere gramatical veurem que tots aquells mots que cal incloure en aquest apartat no presenten cap alternança en els morfemes de masculí i de femení. Diguem -en un exemple breu- que «porta», «ganiveta» i «cistella» no són els femenins de «port», «ganivet» i «cistell», ja que no es pot establir una diferència objectiva, entre els objectes que designen, basada en aquelles característiques que hem esmentat en l'estudi del gènere natural (per exemple, «noi/noia»). Així, cada llengua atorga un gènere específic, tal com hem dit abans, als mots que designen éssers inanimats, coses o abstraccions. Per tant, convé que tinguem en compte els mots següents: 1. SÓN MOTS MASCULINS: els afores, els anells, els avantatges, el compte, el corrent, el costum, el deute, el dubte, els escafandres, els estratagemes, els espinacs, el fel, el front, els llegums, el lleixiu, el marge, els narius, els orgues, el pebre, el pendent, el senyal, el sucre,... Per exemple: _ «En aquell pis no teníem corrent elèctric» _ «El corrent de pensament de principis del nostre segle» _ «A més del piano, hi han afegit un orgue electrònic» 2. SÓN MOTS FEMENINS: les anàlisis, les allaus, les àncores, les aromes, la calor, la claror, les dents, la grip, la magneto, les olors, les postres, la remor, la resplendor, la resta, la síndrome, la suor, la xocolata, la verdor .. Per exemple: _ «Han instal·lat un laboratori nou d'anàlisis clíniques» _ «Feien un estudi comparatiu de les dents incisives de diversos animals» _ «Els treballadors nocturns fan vaga, la resta del personal no s'ha posat d'acord» 3. ADMETEN QUALSEVOL DELS DOS GÈNERES: a) (el o la) fantasma, gebre, mar, serpent, vessant. b) Una sèrie de mots que en la llengua literària medieval eren femenins: (el o la) amor, color, dolor, rancor, sabor, temor

valor,... Aquests mots han mantingut tots dos gèneres al llarg dels segles posteriors. Tot i que alguns gramàtics i escriptors del nostre segle els han emprat com a femenins, _ «No cal dir que d'`aquestes tres valors´, només la primera és admissible» (P. Fabra, Converses filològiques) _ «Oh tu, pura en mes dolces vagaries per l'odi invulnerada i `la temor´(...)» actualment s'usen com a masculins: _ «Té `un sabor amarg´» _ «Li ha sobrevingut `un dolor fortíssim´ al genoll» 4. MOTS QUE TENEN SIGNIFICATS DIFERENTS SEGONS EL GÈNERE - canal el canal de Panamà // la canal que recull l'aigua quan plou - canalla el canalla (traïdor) // la canalla (la mainada) - clau el clau de la paret // la clau de la porta - còlera el còlera és una epidèmia // la còlera és un accés de ràbia - coma el coma (estat d'un malalt) // la coma (depressió del relleu, pausa en un escrit, etc.) - editorial un editorial (article de fons d'un diari) // una editorial (l'empresa) - fi el fi (finalitat, objectiu) // la fi d'un llibre (l'acabament) - llum el llum (l'aparell) // la llum (la claror) - ordre un bon ordre a la biblioteca // li han dit les ordres del dia - paleta el paleta (ofici) // la paleta (pala petita de pintar, etc.) - planeta el planeta Venus // la planeta d'una persona (destí) - pols el pols (batec) // la pols dels mobles - pudor el pudor (vergonya, modèstia) // la pudor (ferum, mala olor) - salut el salut («adéu», «a reveure») // la salut (trobar-se bé) - son un son profund (estat) // la son (ganes de dormir) - terra el terra (per ex. d'un pis) // la terra (esfera terrestre, camp, sorra, etc.) - vall el vall (excavació, fossat) // la vall (accident geogràfic, entre muntanyes) - et