Núm. 17Octubre

2018

I també...La depressió infantil i com prevenir-la a través de l’educació emocional

El 4t Concurs Literari Jordi Pujiula amb un testimoni en primera persona de depressió

Propostes MAP: una manualitat i una recepta amb formatge MUUU BEEE

La depressió, un problema de salut mundial

EDICIÓFundació MAPPol. Ind. Els PintorsC/ Dalí, 6-817500 Ripollwww.fundaciomap.comTwitter: @fundaciomapFacebook: fundaciomap

COORDINACIÓMarta Rudé

REDACCIÓEva CabanaCristina CasasMarta FreixedasMeritxell NardiMartí PicolaMarta RudéMarta Serratosai l’entitat: ACPAD

COL·LABORACIONSJosep CapdevilaM. Àngels DomínguezMagda FrigolaPilar GarciaNaiara MuñozAna Osés

MAQUETACIÓI IMPRESSIÓMAIDEU S.L.Arts Gràfiqueswww.maideu.net

Dipòsit legalGI 1339-2016

EditorialEl túnel de la depressió

De divulgacióLa depressió postpart

EntrevistaLa depressió:Ana Osés

La depressió infantil: M. Àngels Domínguez

L’educació emocional com a prevenció: Naiara Muñoz,

L’altaveuDonant veu a la depressió

La mirada de... La Magda, la nova cap de cuina de la residència de la Fundació MAP

La nostra propostaRecursos per als més petitsPropostes per als més grans

El MAP de propEls indicadors del 2017

L’Inspira, el festival inclusiu de la Fundació MAP

La contraJosep Capdevila:“M’agrada estar amb la meva família”

La reflexióThe Boss i la depressió

3

ACPADEl Concurs Literari Jordi Pujiula

El testimoni d’una mare

34

32Sabies que...Un tres en ratlla de viatge

Una recepta amb formatge Muuu Beee

31

10

17

26

20

18

22

27

4 El reportatgeEntendre la depressió i com fer-hi front

3

Imaginem les persones que pateixen de-pressió dins d’un túnel. Al final, hi ha la llum, però hi ha persones que hi han de transitar molts quilòmetres fins que l’arriben a veu-re. N’hi ha d’altres que agafen falses sorti-des pensant que ja han acabat el trajecte, però de cop tornen a ser dins del túnel i sembla que hagin de tornar a començar. N’hi ha que no arriben a veure la llum i n’hi ha molts que n’acaben sortint bé, amb aju-da. Però no sempre és fàcil demanar-la.

A la revista Capaç d’aquest octubre us vo-lem acostar a la depressió, un estat emo-cional caracteritzat per un afebliment i disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i físiques de la persona, que ja s’ha convertit en la quarta malaltia que més in-capacitat provoca al món. I segons l’OMS,

al 2030 serà el principal problema de salut mundial. De fet, a l’estat espanyol ja afecta una de cada cinc persones.

Moltes vegades, massa, la depressió es pa-teix en silenci i es mal confon amb una sim-ple tristesa. Però és molt més que això. Els seus efectes poden arribar a ser devasta-dors per la persona, que sovint es veu supe-rada per la situació. A més, parlar-ne ober-tament encara és tabú en una societat on el que importa és aparentar ser feliç. I això encara complica més la sortida del túnel. Només apostant per posar-li veu, la com-prensió i una atenció adequada, podem començar a posar fil a l’agulla a un proble-ma de salut mental que d’aquí a poca més d’una dècada ja serà la principal causa de discapacitat al món.

Editorial

El túnel dela depressió

4

La prevalença dels trastorns mentals continua en augment provocant severs efectes sobre la salut i greus conse-qüències en l’àmbit socioeconòmic. La depressió és el trastorn mental més fre-qüent, ja que afecta més de 300 mili-ons de persones a tot el món, amb ma-jor prevalença en les dones que en els homes, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

La depressió és molt més que un estat baix de moral. Si bé la majoria de per-sones experimentem tristesa de tant en tant, hi ha ocasions que aquest es-tat d’ànim no desapareix i acaben sor-gint altres símptomes que provoquen malestar o dificultats per desenvolupar la vida quotidiana. És aleshores quan podem estar davant d’un trastorn de-pressiu.

Què és la depressió?

Els símptomes més comuns dels tras-torns depressius són canvis en l’estat d’ànim. Les persones sovint se senten tristes o “adormides” emocionalment la major part del temps, sense capacitat per gaudir de les seves activitats i inte-ressos habituals.

Es poden observar també canvis cogni-tius com: dificultats per concentrar·se, prendre decisions o recordar coses. So-vint les persones que en pateixen s’in-fravaloren i tenen sentiments d’inutili-tat o culpa.

Generalment també hi ha canvis físics com alteracions del pes o dels hàbits del son ja sigui per insomni o per dor-mir massa. El desig sexual també es veu

El Reportatge

Entendre la depressió

5

normalment reduït. Poden haver·hi do-lors musculars, així com cansament ex-cessiu i lentitud de moviment.

La depressió pot ser de llarga durada o recurrent, afectant considerablement la capacitat de la persona per funcionar a la feina, als estudis o fer front a la vida diària.

Tipus de depressió

Existeixen diferents tipus de depressió que varien en funció de la quantitat de símptomes, així com de la duració, la persistència i la gravetat d’aquests. El Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorder, DSM-5), recull les diferents tipologies de depressió. Les més comunes són: de-pressió major, distímia i trastorn bipo-lar.

Depressió major:

Pot cursar amb un sol episodi o amb episodis recurrents:

• Un episodi depressiu, anomenat uni-polar, és un únic episodi caracteritzat per diferents símptomes que pot durar setmanes o anys però que, per establir un diagnòstic, ha de durar un mínim de dues setmanes. Aproximadament el 50% dels pacients experimenten no-més un episodi o “fase” en la seva vida.

• Els episodis depressius recurrents es produeixen quan una persona presenta diferents episodis depressius al llarg de la seva vida. El trastorn sol començar a l’adolescència o a l’inici de l’edat adulta i s’experimenten diferents fases depres-sives. Cada fase pot durar mesos o anys i s’intercalen amb fases d’estat d’ànim normal.

Distímia:

La distímia es caracteritza per símpto-mes més lleus que la depressió major. Els símptomes duren com a mínim dos anys i poden allargar-se molt en el temps. El trastorn és de tipus unipolar i afecta al funcionament diari, però és menys incapacitant que la depressió major.

El Reportatge

“La depressió és el trastorn mental més freqüent i els seus símptomes, com canvis en l’estat d’ànim, cognitius o físics, resten capacitats a la persona que en pateix. Els tipus més comuns són la depressió major, la distímia i el trastorn bipolar”

alt

-2

-4

-6

baix

Sense símptomes

Episodi depressiu Unipolar(prop del 50% dels pacients sols té un episodi depressiu

al llarg de la vida)

temps

• Duració mitjana d’un episodi: 4-8 mesos• Recurrència > 50%

alt

-2

-4

baix

Estat d’ànim depressiu durant 2 anys

Dístimia

temps

alt

-2

-4

-6

baix

Intervallliure de

símptomes(durant

mesos o anys)

Depressió Major(unipolar, episòdica)

temps

Episodi depressiu

alt

-2

-4

-6

baix

Transtorn Bipolar

temps

MANIA

alt

-2

-4

-6

baix

Sense símptomes

Episodi depressiu Unipolar(prop del 50% dels pacients sols té un episodi depressiu

al llarg de la vida)

temps

• Duració mitjana d’un episodi: 4-8 mesos• Recurrència > 50%

alt

-2

-4

baix

Estat d’ànim depressiu durant 2 anys

Dístimia

temps

alt

-2

-4

-6

baix

Intervallliure de

símptomes(durant

mesos o anys)

Depressió Major(unipolar, episòdica)

temps

Episodi depressiu

alt

-2

-4

-6

baix

Transtorn Bipolar

temps

MANIA

6

Trastorn bipolar en fase depressiva:

Fase depressiva que es produeix dins el trastorn bipolar i que s’alterna amb fa-ses en les quals l’estat d’ànim és normal i fases maníaques en què l’estat d’ànim és excessivament elevat.

Causes

No hi ha una única causa per a la de-pressió. Diversos factors poden actuar conjuntament, tant biològics o genètics com d’aprenentatge o ambientals. La vulnerabilitat a la depressió també està influïda per haver patit circumstàncies vitals adverses (atur, dol, traumatismes psicològics).

El Reportatge

alt

-2

-4

-6

baix

Sense símptomes

Episodi depressiu Unipolar(prop del 50% dels pacients sols té un episodi depressiu

al llarg de la vida)

temps

• Duració mitjana d’un episodi: 4-8 mesos• Recurrència > 50%

alt

-2

-4

baix

Estat d’ànim depressiu durant 2 anys

Dístimia

temps

alt

-2

-4

-6

baix

Intervallliure de

símptomes(durant

mesos o anys)

Depressió Major(unipolar, episòdica)

temps

Episodi depressiu

alt

-2

-4

-6

baix

Transtorn Bipolar

temps

MANIA

alt

-2

-4

-6

baix

Sense símptomes

Episodi depressiu Unipolar(prop del 50% dels pacients sols té un episodi depressiu

al llarg de la vida)

temps

• Duració mitjana d’un episodi: 4-8 mesos• Recurrència > 50%

alt

-2

-4

baix

Estat d’ànim depressiu durant 2 anys

Dístimia

temps

alt

-2

-4

-6

baix

Intervallliure de

símptomes(durant

mesos o anys)

Depressió Major(unipolar, episòdica)

temps

Episodi depressiu

alt

-2

-4

-6

baix

Transtorn Bipolar

temps

MANIA

7

Com fer front a la depressió

El Reportatge

“La depressió es pot superar si es tenen en compte fac-tors com l’ambient i el trac-tament. El més efectiu és el tractament farmacològic combinat amb la psicoterà-pia.”

La depressió es pot superar. Hi ha dife-rents factors que cal tenir en compte i cuidar·los perquè la persona pugui sor-tir-se’n.

L’ambient és un factor important en el procés de millora. Un entorn que en-forteix, que entén, que no imposa, que acompanya en les decisions sense for-çar·les, que vetlla per un bon acompa-nyament en el tractament, que recull, que conté... és clau perquè tot el que es portarà a terme en el tractament ens apropi més a l’objectiu.

El tractament pot ser farmacològic, te-rapèutic i en casos excepcionals es po-den utilitzar els electroxocs.

En general, el tractament farmacolò-gic és necessari. En una primera fase és més intensa i després es va regulant la medicació en funció de l’estat de la persona afectada.

8

La depressió està molt lligada a un neu-rotransmissor anomenat serotonina, substància del cervell relacionada amb les emocions, la temperatura corporal, nivells hormonals del son i la pressió sanguínia. En les persones afectades hi ha un dèficit de serotonina. Els me-dicaments que es donen tenen la fun-ció d’incrementar els nivells d’aquesta substància al cervell, que en recapta més gràcies a l’acció d’aquests fàrmacs. L’efecte es comença a notar a les tres o sis setmanes d’haver·lo pres.

La medicació per la depressió es divi-deix en dos grans grups:

Antidepressius i eutimitzants.

Com a antidepressius trobem:

· ISRS: que actuen sobre la recaptació de la serotonina.

- IRSN: actuen sobre la serotonina i la noradrenalina (s’anomenen duals).

· TRICÍCLICS: regulen la quantitat de serotonina i la noradrenalina al cer-vell.

· IMAOS: bloquegen l’enzim monoa-mino oxidasa (que actua com a inhi-bidor). Hi ha tres tipus d’IMAOS: inhi-bidors no selectius de la monoamino oxidasa, inhibidors de la monoamino oxidasa cde i inhibidors de la monoa-mino oxidasa tipus B.

Els antidepressius més utilitzats són els ISRS.

La psicoteràpia és una altra eina molt potent, s’ha demostrat en diferents es-tudis que els resultats són positius. L’ob-jectiu és conèixer·se millor, entendre els mecanismes de funcionament intern, modular estructures de pensament,...

Determinar el tipus de depressió és molt important i també tenir en comp-te a la persona:

- La intensitat dels símptomes.- La durada. · El grau d’afectació que provoca en les

activitats diàries. · Els factors de protecció que la perso-

na té, quines poden ser les seves limi-tacions.

El Reportatge

9

Els tipus de teràpia més utilitzats són:

Teràpia interpersonal: se centra sobretot en les dificultats de les relacions inter-personals a fi de millorar la comunica-ció, d’incrementar els interessos socials i restablir l’autoestima.

Teràpia cognitiva: destinada a modificar els pensaments, creences i actituds ne-gatives que acompanyen a la depressió.

Activació conductual: el seu objectiu fo-namental és la mobilització del pacient a fi d’incrementar les experiències gra-tificants.

La combinació del tractament farmaco-lògic amb la psicoteràpia és el que s’ha mostrat més efectiu, ja que es cobreix tot l’àmbit d’acció de la persona. Per una banda, els medicaments regulen el funcionament dels neurotransmissors que estan alterats i la teràpia permet treballar aquells aspectes de pensa-ment que faciliten una altra manera de percebre l’entorn i per tant ajuden a la millora i protegeix de les recaigudes.

El Reportatge

10

L’entrevista

Què és la depressió?

La depressió és un estat d’ànim caracterit-zat per la presència de sentiment de tris-tesa. Dintre de la depressió la tristesa és un símptoma important, però a part d’aques-ta n’hi ha d’altres. La diferència seria que aquesta tristesa és d’intensitat elevada i desproporcionada per la situació real que està vivint el subjecte.

L’episodi depressiu sol caracteritzar-se per apatia, tristesa, indiferència, irritabilitat, i se sol associar a canvis en els patrons de son, gana o pes. També pot acompanyar-se d’un sentiment de culpa o vergonya, pen-saments de mort...

Quin és el seu origen més freqüent: here-ditari, ambiental, un fet desencadenant...

Els esdeveniments vitals estressants po-den precipitar una depressió i contribuir·hi, però estudis recents indiquen que els fac-tors genètics influeixen en la sensibilitat a aquests esdeveniments, de tal manera que aquells pacients que tinguin predisposició o siguin vulnerables des del punt de vista

genètic, tindran més probabilitats de patir una depressió davant d’un esdeveniment, que no pas la gent que no té aquesta vul-nerabilitat genètica. Per això en una entre-vista psicopatològica és important conèixer si hi han hagut malalties familiars.

També hem de tenir presents els factors de risc, com serien: major prevalença en do-nes que en homes, edat d’inici entre els 18 i 44 anys, antecedents de depressió prèvia, antecedents familiars de malaltia psiquià-trica, etc.

Cada vegada hi ha més gent diagnostica-da de depressió. Hi ha sobrediagnòstic o realment n’han augmentat els casos?

El trastorn depressiu major té una preva-lença al llarg de la vida del 15%. Aproxima-dament, un 10-25 % en dones i un 5-12% en homes. La seva incidència és de més del 20% dels pacients que acudeixen a Aten-ció Primària i del 15% de pacients hospita-litzats.

La incidència està incrementant en menors de 20 anys. Podria ser relacionat amb el

Entrevistaa Ana Osés

“La depressió és la quarta malaltia que més incapacitat provoca al món”

Psiquiatra del Centre de Salut Mental del Ripollès i del Centre d’Atenció i Seguiment a les drogodependències (CAS Ripollès).

11

L’entrevistamajor consum d’alcohol i drogues. També poden influenciar factors socials com de-sestructuracions familiars, estils educatius sense ensenyar el maneig de l’estrès, falta de comunicació interpersonal...

Segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut), la depressió actualment seria la 4a malaltia que més incapacitat provoca al món i calcula que arribarà a ser el primer problema de Salut Mundial el 2030.

El ritme de vida que portem, la sobreesti-mulació, la crisi... són factors que han fet

disparar els casos de depressió?

Sí, penso que la vida actual, les hiperexi-gències, l’estrès, el poc temps dedicat a fre-nar i a cuidar-nos a nosaltres... són factors que poden predisposar.

Quin és el perfil de la persona que pateix depressió (dona, home, edats, entorn urbà, rural...)? És el mateix aquí que a di-ferents parts del món?

El perfil seria més freqüent en dones, entre els 18 i 44 anys, però això no vol dir que des-cartem les altres edats, sinó que parlem de prevalença. És més freqüent en zones ru-rals que no en urbanes. No s’han observat diferències en les diferents races. Sí que és més freqüent en persones sense relacions interpersonals estretes, divorciades o sepa-

rades. Tampoc s’ha trobat relacions amb l’estatus econòmic, tot i que la classe social baixa pot estar exposada a patir més esde-veniments vitals estressants.

I al Ripollès, estem en la mitjana de casos de depressió habituals?

Sí, estem en la mitjana.

Parlem de depressió i discapacitat. Per què la depressió és discapacitant?

No totes les depressions són discapacitants. No seria una correcta definició. Sí que hi han tipus de depressions que podrien ser més greus i que els seus símptomes poden arribar a ser discapacitants.

És una discapacitat temporal?

Podria ser una discapacitat temporal com qualsevol altre tipus de síndrome, infecció o malaltia. Una grip també pot predispo-sar a una discapacitat temporal durant uns dies. La depressió, depenent del tipus de símptomes que predominin, pot dificultar realitzar una vida laboral i una activitat dià-ria amb normalitat, per la qual cosa sí que ens causaria discapacitat temporal.

Quins són els senyals d’alerta que ens avi-sen de que podem patir una depressió?

Podem tenir diferents senyals, com per exemple: estat d’ànim baix que dura un temps, disfòria (contrari d’eufòria), irritabi-litat mantinguda, insomni que no millora, alteració de la gana, més aïllament social, disminució de l’autocura o de les activi-tats d’oci, etc. A vegades en gent gran o en adolescents es donen més símptomes somàtics que no acaben de millorar, com trastorns gastrointestinals, cefalees de re-petició.

Quin és el protocol a seguir: començar sempre pel metge de capçalera?

Sí, davant la sospita de presentar simpto-matologia depressiva sempre hem d’acu-dir al metge de capçalera. Seria la persona indicada per tractar i fer el seguiment a tots els trastorns depressius i ansiosos lleus.

Com es tracta la depressió? Quins són els tractaments més efectius?

Primer hauríem d’identificar el tipus de de-pressió. Dependrà si és una depressió amb

“Segons l’Organització Mun- dial de la Salut, la depres-sió serà el principal proble-ma de salut mundial l’any 2030. Hi influeixen factors hereditaris, però també es-deveniments estressants, factors de risc i un ritme de vida amb moltes exigències i sense temps per tenir cura d’un mateix”

12

predomini de clínica ansiosa o predomini de clínica depressiva. El tractament con-sisteix normalment en una combinació de tractament farmacològic amb recolza-ment psicològic.

Suposem que els tractaments deuen ha-ver canviat al llarg del temps i que quan-ta menys medicació es prengui, millor... Quina és la tendència a seguir de cara al futur pel que fa al tractament de la ma-laltia?

La tendència hauria de continuar sent la idea que tenim en l’actualitat, millorant certs aspectes. Seria realitzar tractament farmacològic a la depressió moderada o greu. I en pacients diagnosticats de depres-

sió lleu, iniciar primer recolzament psicote-rapèutic. Les teràpies psicològiques més utilitzades en el tractament de la depres-sió serien la teràpia cognitiva- conductual (TCC) i la psicoteràpia interpersonal (TIP).

A la depressió se li associa moltes vega-des la paraula suïcidi. És correcte relaci-onar tan directament l’estat emocional amb aquesta acció?

No seria correcte relacionar aquests dos termes. Però sí que hem de tenir en comp-te que en pacients amb depressió greu, la taxa de suïcidi consumat varia del 10-al 15%, mentre que aproximadament dos ter-ços tenen ideació suïcida.

L’entrevista

Què és el CSMIJ?

Les sigles del CSMIJ volen dir Centre de Sa-lut Mental Infantil i Juvenil. Aquí atenem nens de 0 a 18 anys, tot i que la franja de 0 a 5 majoritàriament s’atenen des del CDI-AP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç).

Ens arriben derivats des de diferents llocs: pediatria, serveis socials, metge de capçale-ra en el cas d’adolescents o de l’EAP (Equip d’Assessorament i orientació Pedagògica).

Hi treballem jo com a psiquiatra, tres psicò-legs, una treballadora social, una infermera i una administrativa.

Les visites són a l’ambulatori però ara, des que hi ha la infermera i la treballadora so-cial, podem fer també alguna visita a nivell de domicili (és un canvi des de finals de l’any passat). Al Ripollès, des del novembre de fa dos anys estem ubicats a l’ambulatori de Ripoll.

Entrevistaa M. Àngels Domínguez

Angulo

La depressió infantilEls infants també tenen depressió? És semblant a la que patei-xen els adults? Qui la tracta? Com? L’equip de Capaç ha conver-sat amb M. Àngels Domínguez Angulo, psiquiatra del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil del Ripollès i la Garrotxa, per do-nar resposta a totes les preguntes.

13

L’entrevista

“Un 1% dels infants i un 7% dels adolescents pateixen depressió. La infantil es dife-rencia de la dels joves i adults perquè es manifesta de ma-nera diferent. Bàsicament amb canvis de conducta, com deixar de fer coses que li agraden o estar més irrita-ble, i amb malestar físic”.

De què parlem quan diem depressió in-fantil?

Quan parlem de depressió a la gent el que li ve al cap és la típica persona deprimida, sense ganes de fer res, plorosa… amb infàn-cia és una mica diferent. Els símptomes es manifesten d’una altra manera: poden es-tar plorosos, però alguns nens mostren una irritabilitat important i altres nens somatit-zen. El que més crida l’atenció a les famílies és el malestar físic (mal de cap, mal de pan-xa), que deixen de fer coses que els agra-den, que no tenen tanta gana… i darrere tot això hi ha una fase més depressiva.

A quina edat es detecten els primers símptomes?

Per l’experiència que tenim aquí, als 6·7 anys, a primària. Més petits d’aquesta edat ja és més difícil o no ho tipifiquem com a tal. A partir de primer de primària el rao-nament ja és diferent i podem començar a parlar d’un trastorn depressiu.

Quines són les principals diferències en-tre depressió en un adult o en un infant?

S’ha de diferenciar també entre infants i adolescents. Quan és depressió infantil la diferència és la manifestació que comentà-vem abans. Els nens no et vindran a dir que estan tristos, ells connecten amb la tristesa però sobretot la manifesten. Deixen de ju-gar, estan apagats, plorosos, perden l’inte-rès per les coses, però no vénen amb pen-saments de culpa, de desesperança com pot ser un adult o un adolescent, perquè la depressió d’un adolescent sí que ja s’as-sembla a la de l’adult.

En els adolescents, quan explorem, sí que són capaços de parlar·te d’una buidor, d’una desesperança, d’un sentiment de culpa, d’un pensament obsessiu que els hi va persistint al cervell... els nens no. En els nens tot és molt més de conducta. Per això cal diferenciar bé entre un trastorn de con-ducta i un infant que està deprimit.

Ens podries descriure els senyals d’alar-ma?

Els senyals d’alarma són canvis de conduc-ta: principalment deixen de jugar i de fer coses que els hi agraden i s’enfaden molt més perquè estan irritables (fan rebequeri-es, tiren cosses…). I també les somatitzaci-

ons (expressen mal de cap, mal de panxa…).

Quines són les causes?

En psiquiatria les causes no les podem pro-var amb cap prova objectiva, com de neu-roimatge. Hi ha dos tipus de depressions: les exògenes i les endògenes.

En les exògenes hi ha una influència exter-na. Per posar un exemple: els pares se sepa-ren, un dels pares mor... per una circums-tància concreta, aquest nen pot caure en un estat més depressiu. Llavors hi haurà un canvi de conducta evident perquè la situ-ació familiar i social haurà canviat, però si això persisteix en el temps pot ser que aca-bi desenvolupant un trastorn depressiu.

Altres vegades són causes endògenes. Te-nen una causa genètica, sense trobar cap gen concret. No hi ha cap causa externa aparent. La família et diu “no ha passat res, no hi ha hagut cap desestructuració a nivell familiar, ni personal...” i no saben perquè però el nen comença a manifestar aquests símptomes.

Té un factor hereditari?

Nosaltres sempre demanem si hi ha ante-cedents perquè molts cops et diuen que hi ha pares, tiets, oncles, avis que tenen aquests trets distímics, depressions cròni-ques, angoixa... La depressió està molt re-lacionada amb l’angoixa també. Els estudis diuen que l’angoixa és l’antesala de la de-pressió. Si hi ha algun familiar que es me-dica per ansietat, per depressió, en la reco-

14

L’entrevistallida dels antecedents familiars que fem en la primera visita tota aquesta informació és important.

S’associa a altres patologies?

Sí. Totes les patologies de la part més ansi-osa: un Trastorn Obsessiu Compulsiu, una fòbia, una ansietat generalitzada... tenen molt trets en comú amb la depressió. Hi ha altres trastorns també com el TDAH (Tras-torn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat), sobretot amb nenes que no estan diagnos-ticades perquè la manifestació és més atencional i queda més subclínic i arriben a consulta amb molts trets depressius. En altes capacitats no diagnosticades on hi ha fracàs escolar, una manca d’habilitats soci-als... també augmenta la probabilitat.

En infants amb TEA (Trastorn de l’Espectre Autista), quan arriben a l’adolescència i a l’edat adulta també hi ha més risc de patir un trastorn depressiu o d’ansietat associat.

El tractament és el mateix que amb l’adult?

El tractament bàsicament és psicològic, psicoteràpia. Depèn de la orientació de cada psicòleg pot ser més conductual, més familiar, això ja depèn.

A vegades, però, també s’ha de donar al-gun tipus de fàrmac. Quan el tractament psicoterapèutic no avança o l’estat del nen no millora a vegades proposem tractament farmacològic amb nens a partir de 7 anys. Però mai és la primera elecció en nens.

A nivell del Ripollès, se saben xifres de depressió infantil?

A nivell de CSMIJ no tenim un registre. De-pressió diagnosticada com a tal hi ha po-quets casos. El que sí que hi ha són més casos amb trets depressius però que no in-terfereixen el suficient com per poder do-nar l’entitat de depressió.

A nivell més general es parla que un 1% dels infants en tenen i en adolescents això ja augmenta més, fins a un 7%.

Afecta més a nens que a nenes?

Amb infants petits no hi ha diferències. Amb adolescents, les nenes dupliquen els nens. Tots els trastorns de l’àmbit depressiu en nenes quan són adolescents dupliquen els nens. Aquí sí que hi ha diferències de gènere.

15

L’entrevista

Què és l’educació emocional?

L’educació emocional la podem descriure com una sèrie d’eines que poden aprendre totes les persones, també els nens des de ben petits, per saber gestionar millor les nostres emocions, vivències… tot el que ens passa en general.

Quines habilitat o capacitats treballa l’educació emocional?

Normalment es comença treballant el re-coneixement de les emocions, tant les prò-pies com les dels altres, després es passa a desenvolupar les habilitats necessàries per canalitzar millor les pròpies emocions (com respondre·hi de manera adequada) i tam-bé es treballen aspectes de resolució de conflictes, autoestima, presa de decisions, tolerància a la frustració, etc.

Aquest treball de competències emoci-onals en els infants pot ser un factor de protecció a l’hora de prevenir un trastorn depressiu?

Sí, es tracta de donar eines per quan el nen tingui sensacions positives maximit-zar aquestes sensacions i quan hi hagin sensacions o esdeveniments més negatius poder-les treballar i regular molt millor (no quedar·se enganxat a aquestes emocions negatives).

Un nen o un adolescent que tingui una bona capacitat de gestió emocional nota-rà beneficis sobre la seva autoestima, tin-drà una millor gestió de l’estrès, una millor capacitat de relació i evitarà conductes disruptives... Una bona gestió emocional també actua com a factor de protecció de certes conductes de risc com per exemple el consum d’algunes substàncies.

Entrevistaa NaiaraMuñoz

L’educació emocional com a prevencióParlem amb Naiara Muñoz Puig, psicòloga del Servei +5 del Cen-tre Tàndem de Ripoll (Serveis a la Infància de la Fundació MAP) sobre l’educació emocional com a eina preventiva de la depres-sió amb infants.

És important treballar l’educació emocio-nal des de casa i des de l’escola?

Sí, és la base. L’educació és un procés con-tinu i els nens passen a casa moltes hores i a l’escola també i és des d’aquests dos àmbits des d’on podem ensenyar explícita-ment les tècniques que poden fer servir a l’hora de gestionar les seves emocions.

Què recomanaries a les famílies per fo-mentar aquestes competències des de casa?

Primer de tot cal que les persones adultes donem un bon model i sapiguem gestio-nar les nostres emocions. Un altre consell seria no amagar les emocions als nens. Ells les han de viure i experimentar i també han de veure com nosaltres les vivim i experi-mentem. Parlar de les emocions hauria de ser habitual a casa.

16

“L’educació emocional és una bona eina per prevenir la depressió amb els més menuts. Es tracta de reco-nèixer les emocions per po-der-les gestionar més bé. Tant a casa com a l’escola hi ha molts recursos per po-der-la treballar”

L’entrevista

Des de casa un bon recurs són els contes. Els nens poden veure a través dels per-sonatges com es viuen les emocions i les

maneres adaptatives de resoldre-les. Ho podem fer servir com a base per parlar de sentiments.

Alguna recomanació de conte?

Els contes d’en Toni i Tina.

I a les escoles?

Ja hi ha algunes escoles que apliquen pro-grames d’educació emocional. És impor-tant tenir un espai reservat a totes les aules perquè els alumnes puguin parlar d’emo-cions, perquè aprenguin a distingir·les, a reconèixer·les i que no se centrin només en la part cognitiva sinó també que puguin desenvolupar la part emocional.

17

La depressió postpart és una forma de de-pressió que pot afectar les dones i, menys freqüentment, els homes, després del nai-xement d’un fill. Majoritàriament succeeix dins dels primers tres mesos després del part.

Es considera que entre un 10% i un 30% de les dones pateixen un procés de depres-sió postpart.

CAUSES

Un esdeveniment que s’hauria de viure amb alegria pot convertir-se en una situa-ció desesperant i angoixant per a la mare. Hi ha, doncs, una contradicció entre el que s’espera d’ella i el que realment sent.

Es desconeixen les causes exactes de la depressió postpart. Els canvis en els nivells hormonals durant i després de l’embaràs poden afectar l’estat anímic de la dona. Al-tres factors diferents als hormonals també poden afectar l’estat anímic durant aquest període (canvis en les relacions socials, can-vis en l’aspecte físic, etc.)

SÍMPTOMES

La depressió en dones crea un estat d’abatiment més gran, mentre que en l’home sorgeix un estat de nerviosisme i agitació. Símptomes i signes que poden aparèixer:

- Ansietat

- Agressivitat/irritabilitat

· Canvis d’humor freqüents

- Apatia

- Insomni

- Fatiga

- Pèrdua de la gana

TRACTAMENT

La depressió postpart sol tractar-se amb ses-sions de psicoteràpia i ús de medicaments antidepressius.

La persona que ho pateix requerirà sempre un suport important per part de la parella, la família o els amics, tant per la seva pròpia cura com per la cura del nadó. La família i persones properes tenen un paper clau per tal que el quadre depressiu es detecti precoçment i es tracti el més aviat possible, ja que moltes vegades la persona deprimida no se sent amb forces de demanar ajuda.

De divulgació

La depressió postpart

“Entre un 10 i un 30% de les dones pateixen depressió postpart, que provoca sobretot un estat d’abatiment i fatiga. En aquests casos és molt important el paper de l’entorn, parella, família i amics, per a la detecció i la cura de la persona afectada i del nadó”

18

La nostra proposta

PER ALS MÉS PETITSRECURSOS PER AJUDAR A EXPRESSAR I A TREBALLAR LES EMOCIONSLa psiquiatra M. Àngels Domínguez i la psicòloga Naiara Muñoz ens recoma-nen aquests recursos per treballar les emocions amb els més petits.

PEL·LÍCULA INSIDE OUT (Del revés)Any: 2015Direcció: Pete DocterDurada: 103 minutsPremis: Oscar a la millot pel·lícula d’animacióProductora: Disney Pixar Pel·lícula d’animació nord·americana adequada per a nens i nenes a partir de 7-8 anys ideal per parlar i com-prendre les emocions d’alegria, ira, tristesa, por i fàstic, les principals protagonistes de la història.

LLIBRE EL MONSTRE DE COLORSAny: 2012Autora: Anna LlenasEditorial: FlamboyantCategoria: àlbum il·lustratPàgines: 48El protagonista del llibre, el monstre de colors, ha de desfer l’embolic que s’ha fet amb les emo-cions. Una història senzilla i divertida perquè els més petits, a partir de 3 anys, comencin a enten-dre el llenguatge de les emocions.

CONTES DEL TONI I LA TINAAutors: Meritxell Martí (text) i Xavier Salomó (il·lustra-cions)Editorial: Castellnou Edicions i Almadraba EditorialUna bona eina perquè els infants de 2 a 7 anys apren-guin a detectar i a gestionar emocions com la por, la ràbia, la tristesa o la gelosia.

Capaç us recomana...

19

La nostra proposta

PER ALS GRANS

El castorAny: 2011Direcció: Jodie FosterDurada: 91 minutsActors principals: Mel Gibson, Jodie Foster, Anton Yelchin, Jennifer LawrenceEl protagonista del film és un home, Walter Black, que pateix una profunda depressió des de fa un temps, fet que ha anat destrossant tot el que l’envolta: la família, la feina, els amics... Després d’un intent de suïcidi, troba consol en un titella en forma de castor, al que comença a tractar com una persona i a través del qual es comunica. Amb ell aconsegueix sortir del pou, però la relació és tan estreta que costarà deslligar·se’n.

MelancholiaAny: 2011Direcció: Lars Von TrierDurada: 136 minutsActors principals: Kirsten Dunst, Charlotte Gainsbourg i Kiefer ShuterlandParticular visió de l’estat depressiu per part del director danès Lars Von Trier, que va realitzar aquest film com a part de l’anomenada trilogia de la depressió (Anticrist, 2009 i Nymphomaniac, 2013). El mateix Von Trier va afir-mar haver travessat una depressió abans del rodatge de les tres pel·lícules. Aquest film retrata la relació entre dues ger-manes abans i després del previst casament d’una d’elles, mentre un planeta està a punt de col·lidir amb la terra. Una d’elles té una depressió i no té forces per fer les activitats quotidianes, que acaba fent gràcies a l’ajuda de l’altra.

Programa Salvados “Uno de cada cinco”El programa que el periodista Jordi Évola fa a La Sexta, va començar la temporada del 2018 (gener) amb aquest capítol dedicat a la depressió i que feia referèn-cia a que l’estat espanyol, una de cada cinc persones pateix depressió. El programa ofe-reix una conversa entre diversos testimonis relacionats amb el trastorn: pacients, met-ge, una filla d’una dona que es va suïcidar per depressió... que van explicant les seves experiències. La peça sencera, de 57 minuts de durada, es pot recuperar des de la pàgina web de la cadena que el va emetre.

20

A finals de maig es van donar a conèixer els guanyadors de la 4a edició del Concurs Literari Jordi Pujiula, que premia la creació literària d’obres que tinguin a veure amb la malaltia mental. A l’apartat de l’ACPAD us en parlem més extensament.

La depressió va ser present en el certamen d’enguany. L’obra de la segona classificada, Pilar Garcia Santoro, del Servei de Rehabili-tació Comunitària del Ripollès, en parla en primera persona i esdevé un valuós testi-moni del que arriben a sentir i a pensar les persones que en pateixen. A continuació i amb el permís de la Pilar, li donem altaveu:

“Avui és un d’aquells dies foscos i tristos en què la pena m’inunda i l’angoixa no em deixa viure. Estic cansada de sen-tir-me xafada, sense forces i ensopida. El meu refugi és casa meva, el meu llit. Les llàgrimes no paren de vessar rostre avall i no puc evitar·ho. Sé que no tinc un motiu concret per estar així però aquesta sensació em supera i no em deixa tirar endavant. A la bossa hi duc les pastilles que haurien de ser la solu-ció, que m’haurien d’alleujar, però ja no em fan efecte. El meu decaïment no para i els ulls, malgrat que no paro d’ei-xugar·los amb el meu mocador humit, no donen repòs a les llàgrimes.

Quan estic així, per sort, compto amb els amics del centre de dia. Són bons

amics, una gran família acollidora i comprensiva. És l’únic espai on em puc desfogar, sense remordiments, on t’es-colten i et donen ànims cada dia.

Sóc mare, tinc dues filles i sé que he de lluitar per elles. No és això el que repre-senta que han de fer les mares? Elles necessiten una mare que estigui al seu costat, que les ajudi, que les acompanyi i de vegades sento que no ho faig, que no puc fer·ho i això em consumeix. És molt dur haver d’escoltar un fill recor-dant·te que no hi ha res a la nevera. Els pares no haurien de sobreviure als fills i els fills tampoc haurien de fer de pares. Em sap molt greu veure·les en aquesta situació. Sé que encara que ho dissimu-lin, elles també pateixen. No em volen ferir i a mi no m’agrada que em vagin plorar!

La roba se’m fa una muntanya, no trobo el moment de fer la feina de casa. No sé què fer per dinar, no em sento amb for-ces per fer res... Només vull tornar al llit. Tapar-me el cap i dormir. Em sento ma-lament i em cansa haver d’estar dissi-mulant constantment el meu malestar.

Quan vaig a treballar les hores se’m fan eternes. És un esforç monumental el que faig cada matí. És com nedar a contracorrent, t’esforces i t’esforces però pràcticament no et mous del lloc, no avances. Només veig safates, plates encimbellades, feina, feina i més feina i sento que no seré capaç de fer·la.

La solució, penso jo, és prendre’m un psicòtic, però això no calmarà l’angoixa. Com s’ha de combatre aquesta desil·lu-sió quan el pensament s’ha rendit i no té ganes de lluitar? Per més que ho in-tento, no puc entendre aquesta maleï-da malaltia que m’impedeix fer·ho tot i que viu en mi per fer·me constantment la guitza, disposada a no donar-me un instant de calma i de treva.

L’Altaveu

“El Concurs Literari Jordi Pujiula d’aquest any va pre-miar un text de la ripollesa Pilar Garcia, on explica en primera persona com se sent patint una depressió”

Donant veu a la depressió

21

L’Altaveu

El pensament és complicat i rebuscat, mai no s’atura i no deixa de fer-te mal. No m’ajuden els comentaris de la gent. Això, tu ho pots fer! Tu has de ser valen-ta! Te n’has de sortir! Sé que les seves intencions són bones i que tot ho di-uen per animar-me però en realitat no s’adonen de quan petita em sento. És com si em recordessin a cada moment que no faig el que haig de fer, que no lluito, que sóc dèbil, que no faig prou. Ningú no vol estar així i creieu·me quan us dic que faig un veritable esforç per saltar del llit cada matí, per encarar-me a un nou dia.

És molt trist no sentir·te compresa. Sembla que tothom té la solució als meus problemes menys jo. Però què puc fer si l’únic lloc on estic bé és a casa? El carrer m’ofega. Hi ha dies que el tra-jecte se’m fa etern. Coneixeu la sensa-ció d’estar caminant i que el teu únic pensament sigui pensar en l’arribada? No em vull trobar a ningú, no vull veure gent. Només avanço com un robot, fent el camí de manera automàtica, un pas rere un altre sense parar, amb pressa, mirant de passar desapercebuda com si fos la dona invisible.

És desesperant veure’t atrapada en el fons d’un pou, profund i negre, envol-tada de parets molt altes i llises, sense cap forat ni escletxa que et permetin escalar. Veig, dalt de tot, la claror i vull pensar que algun dia els raigs de llum m’escalfaran la cara, que ben aviat sorti-ré d’aquesta foscor que ara m’espanta. Confio que algú m’ajudarà a pujar, que podré fer com abans i que tornaré a ser feliç i a viure sense pànic.

Enyoro quan era una persona més activa i ho tirava tot endavant. Semblava que m’havia de menjar el món i ara, en can-vi, és la malaltia qui se m’ha empassat. Trobo a faltar aquells dies feliços quan era una persona normal i no existien els problemes. Aquella època tan feliç, quan estava embarassada i em trobava bé, curada, quan vaig tenir l’esperança de que tot podia canviar, que per fi vaig

vèncer el gegant. Però per desgràcia va durar poc. El meu cap va tornar a recor-dar·me que era jo la que em feia mal a mi mateixa i aquell rossec va tornar a furgar-me on fa més mal.

Moltes vegades penso que seria millor quedar·me dormida per sempre, per no fer patir a ningú, però després em ve el record de la mare. Penso en ella tantes vegades! M’agradaria poder-la tenir molt a prop, fer·li petons i que ella m’abracés ben fort per omplir-me l’àni-ma de calma i que em donés aquella pau i tranquil·litat tan de veritat, que només saben donar les mares.

M’agradaria pensar que les meves filles estan orgulloses de mi com jo ho estic d’elles. Només sé que he de continuar caminant, endavant, avançant a poc a poc, lluitant contra aquest vent que avui bufa tan fort i em frena les passes. Espero que sigui veritat que després de la tempesta vingui la calma!”

La Pilar va rebre el premi a mans d’Hermínia Ordeig de la Fundació MAP

22

A l’ACPAD participem des de la prime-ra edició amb el CONCURS LITERARI JORDI PUJIULA. Per a nosaltres és una manera de visibilitzar les capacitats de les persones amb diagnòstic de trastorn mental i així trencar amb l’estigma que en masses ocasions encara comporta. Hem demanat al servei de rehabilitació que ens faci una aportació del que ha estat el concurs aquest any i ens han fet arribar aquest escrit on sobretot ens acosten a les persones guanyadores del concurs, que han estat majoritàriament de la comarca del Ripollès tot i que és un concurs on han participat persones de tot Catalunya.Encoratgem al servei de rehabilitació que continuïn organitzant aquest con-curs!“El Servei de Rehabilitació Comunitària i el Centre de Salut Mental del Ripollès organitzen bienalment el Concurs Li-terari Jordi Pujiula, que enguany ha celebrat la quarta edició.Aquest projecte va néixer l’any 2012 i pretén mantenir el vincle entre la tas-ca professional realitzada pel psiquiatre Jordi Pujiula a la comarca del Ripollès i una de les seves grans passions: la litera-tura. El doctor Jordi Pujiula va destacar com a psiquiatre i humanista. Va aten-dre la població del Ripollès i la Garrotxa al llarg de tot el seu exercici professio-nal, havent deixat un record inesborra-ble ambdues comarques. Com a histo-riador, escriptor i col·leccionista ha lle-gat un gran nombre de publicacions i testimonis. Aquest premi, doncs, vol ser un homenatge a la seva persona i a la seva trajectòria.

El concurs està adreçat a persones amb diagnòstic de trastorn mental sever usuàries dels diferents serveis de reha-bilitació de Catalunya i dóna l’oportuni-tat d’escriure i participar a un concurs on es valora, per sobre de tot, la qualitat literària de les seves obres així com la capacitat de comunicar i emocionar al lector. Aquesta edició, com a l’edició passada, s’ha organitzat també paral·lelament el II Concurs Enxarxa’t adreçat només a persones que viuen i/o treballen a la comarca del Ripollès. Aquesta convoca-tòria té per objectiu sensibilitzar la po-blació, normalitzar la malaltia mental, trencar tabús i lluitar contra l’estigma. Enguany la comarca del Ripollès ha es-tat triplement premiada. Quim Vinyes s’ha endut el primer premi amb l’obra Esquizo. Pilar Garcia ha estat la segona classificada amb l’obra La dona invisi-ble i Mari Viñas amb l’obra La cara i la creu ha estat la guanyadora del premi Enxarxa’t.

El concurs literari Jordi Pujiula

23

L’entrevista que us oferim a continuació ens permet conèixer una mica més de prop els tres guardonats d’aquesta quarta edició.1.- Què et va motivar a escriure per al concurs?Quim: Poc o molt sempre ho he fet i m’agrada.Pilar: Estava passant un moment fluix i tenia la necessitat d’escriure per desfogar-me.Mari: Sempre m’ha agradat escriure i em va venir de gust participar·hi.

2.- El darrer llibre que has llegit?Quim: Wyates. Antologia poètica.Pilar: El cementerio de los libros olvidados.Mari: Tor. Tretze cases i tres morts.

3.- Una pel·lícula que t’agradiQuim: Blade Runner.Pilar: En tinc diverses però per dir-ne una, El príncipe de las mareas.Mari: Intocable.

4.- Color preferitQuim: Groc.Pilar: Blau cel.Mari: Verd pàl·lid, tons pastel en general.

5.- Plat preferitQuim: Arròs.Pilar: Paella.Mari: Tots els arrossos, sobretot els caldosos.

6.- Una virtut Quim: Tirar endavant malgrat totes les difi-cultats.Pilar: Amiga dels meus amics.Mari: Generosa.

7.- Platja o muntanyaQuim: Platja.Pilar: Platja.Mari: Muntanya.

8.- Signe del zodíacQuim: Taure.Pilar: Gèminis.Mari: Balança.

9.- Una paraula que t’agradiQuim: Falena (papallona nocturna).Pilar: Tendresa.Mari: Moixaina.

10.- Què t’indignaQuim: A vegades, jo mateix.Pilar: La injustícia.Mari: Injustícia, abús de poder, fer mal als vulnerables...

11.- Què et fa feliç?Quim: Les meves nenes.Pilar: Veure els ulls dels refugiats quan han estat salvats.Mari: Moltes coses. Veure que aquells a qui estimo estan bé.

12.- T’agrada viatjar?Quim: Sí, m’agradaria anar a Sri Lanka.Pilar: M’havia agradat molt però ara m’he acomodat.Mari: No massa.

13.- Què t’enduries a una illa deserta?Quim: Armes de foc.Pilar: Les meves filles.Mari: crema solar i una llanxa motora per quan volgués marxar.

24

25

El testimoni d’una mareUna mare comparteix amb tots nosaltres la seva visió, les seves emocions i les seves re-flexions. Val molt la pena llegir·ho! “A qui li pugui interessar:Voldria recordar·te “amablement” que el meu fill va en cadira de rodes però que no és un ciutadà de segona.Voldria recordar·te que té els mateixos drets que tu i jo, que el teu fill i la teva filla o que el teu net i la teva neta.El meu fill va en cadira de rodes. Això no vol dir que hagi d’estar agraïda quan es facilita l’accessibilitat. No he d’estar agraïda quan es fa una rampa o un lavabo accessible. Perquè, per si ho havies oblidat, el meu fill té els mateixos drets que tu i que jo.I, per si te n’has oblidat: NO he d’estar agra-ïda perquè el meu fill pugui travessar el car-rer, entrar al tren, visitar un museu o anar al cinema.El meu fill va en cadira de rodes, però té els mateixos drets que tu i jo. No he d’estar agraïda!!Però...Si tu camines aquests metres de més, fas un esforç, realment ho intentes o simple-ment fas el millor per ser amable i fer les coses diferent, aleshores estaré agraïda i et faré un petó al cul. Però si no fas res més que, simplement, donar els seus drets al meu fill, per què hauria d’estar agraïda?Si creus que hauria d’estar agraïda pels teus “esforços”, això em demostra que no en tens ni idea.Et preguntaré:Estàs agraïda perquè els teus fills puguin utilitzar el lavabo a l’escola?Estàs agraïda perquè pots travessar el car-rer sense barreres arquitectòniques, sense jugar·te la vida?Estàs agraïda cada vegada que entres a una botiga o a un cinema? Cada vegada que el teu fill pot entrar a l’aula d’informàtica o a la de música?Estàs agraïda perquè el teu fill es pot gron-

xar al parc?Estàs agraïda perquè pots obrir i passar per les portes de la biblioteca municipal?Estàs agraïda perquè et pots rentar les mans a un lavabo públic?No! Aleshores, per què ho hauria d’estar jo?????Per què el meu fill i jo hem d’estar sempre agraïts per totes aquestes coses?El meu fill va en cadira de rodes però és un ésser humà, una persona.Exactament com tu i jo, com els teus fills o els teus nets.Pot tenir necessitats diferents, però no obli-dis que té els mateixos drets que tu i jo!

Estic agraïda per la meva família.Estic agraïda pels meus amics.Estic agraïda per la vida.Però no he d’estar agraïda ni per l’accessibi-litat ni per la inclusió!!!!”

Mette Krusse

26

La Magda Frigola Vera és des del passat mes de febrer la nova cap de cuina de la residència Centre Montserrat de la Funda-ció MAP. Des d’allà gestiona uns 180 àpats diaris, ja que és la cuina central de tota l’en-titat. Té 49 anys, viu a l’Esquirol i treballava en una casa de colònies fins que va decidir fer un canvi de feina per motius familiars i també per trobar nous aires. Ella ens explica en primera persona què ha significat aquesta nova etapa:“Mai no hauria imaginat com seria el dei-xar la feina que he estat fent aquests últims vuit anys. Una feina que m’ha omplert el cor d’il·lusions i d’alegries, on he conegut a milers de persones i personetes disposades a compartir un fantàstic espai i molt bones experiències. Treballar en una casa de co-lònies, amb nens, esplais, famílies, escoles, associacions culturals, gent que entén que vol dir LLEURE, m’ha omplert de tal mane-ra, que no podia ni imaginar que tornaria a trobar una feina d’aquesta magnitud.

Doncs ves per on, l’he trobat. L’onze de fe-brer d’aquest any, deixava Santa Maria del Roure de la Fundació Pere Tarrés, possible-ment una de les millors cases de colònies de tot el món, per començar el dia següent a la cuina de la Fundació MAP. I començo a treballar i, poc a poc, em vaig sentint com a casa, en tot moment acom-panyada. La paciència de les meves com-panyes, mica en mica, va calant. I veig que en el fons, és una feina molt semblant a la que tenia, on les mirades, els petons, les abraçades i els somriures, són la tònica dià-ria. El somriure enorme d’en Suárez, l’efusi-va salutació matinal de la Tere o de la Nie-ves, el petó que ve a buscar l’Anna, i cantar Mecano amb en Félix els caps de setmana, em fan sentir com a casa. Gràcies per l’oportunitat!”

Magda FrigolaCap de cuina de la residència

La mirada de…

La nova cap de cuina de la residència de la Fundació MAP

La Magda abraçant la Cristina, auxiliar de cuina

27

A principis de juliol es va donar a conèixer la memòria d’indicadors d’activitats i res-ponsabilitat social del 2017 de la Fundació MAP.

Aquest any s’ha fet un canvi de format de la memòria amb l’objectiu de fer·la més breu, entenedora i amb la màxima transparència possible. A més a més, els exemplars físics tenen un format desplegable per facili-tar-ne la lectura i l’emmagatzematge.

El 2017 ha estat marcat bàsicament pel tan-cament del primer Pla estratègic de l’enti-tat, que en els darrers cinc anys ha treballat al voltant de 162 objectius, i la preparació del següent.

A nivell d’indicadors destaquen l’augment de les persones ateses, 621, i de la plantilla, que el 2017 es tancava amb 288 treballa-dors/es. D’aquests, 139 són persones amb certificat de discapacitat que treballen al Centre Especial de Treball de l’entitat.

Pel que fa als indicadors econòmics, des-taca l’augment dels ingressos per vendes de productes i serveis a privats, que ja re-presenten un 55% dels ingressos totals, i les inversions per un volum de 506.000 euros, bàsicament en adequació d’instal·lacions i serveis i compra de maquinària.

La Memòria 2017 de la Fundació MAP

El MAP de prop

28

L’INSPIRA, el festival inclusiu de la Fundació MAP

El MAP de prop

El dia 29 de setembre va tenir lloc l’Inspi-ra Festival Inclusiu a La Devesa del Pla de Ripoll. Un esdeveniment, organitzat per la Fundació MAP, amb el suport de l’Ajunta-ment de Ripoll, en motiu dels 50 anys de serveis a les persones amb discapacitat al Ripollès. El festival inclusiu comptava amb una programació de tarda nit amb l’objec-tiu de transmetre valors, sensibilitzar i posar les arts escèniques, la música i la cultura a l’abast de totes les persones.

Es van vendre 5.000 entrades per l’esde-veniment, gràcies en gran part al reclam dels caps de cartell, el grup Txarango, que col·laboraven desinteressadament amb la iniciativa. Malauradament la pluja va fer la guitza i la seva actuació es va haver de can-cel·lar per indicació tècnica i per motius de seguretat.

Tot i això, el festival es va poder celebrar en gran part i moltes persones, famílies sence-

res, van participar a tallers i gaudir d’espec-tacles i es van deixar impregnar per l’esperit de superació de les persones que, tot i tenir alguna dificultat, demostren que poden ar-ribar molt lluny.

La programació va arrencar a les 15.30 amb una cercavila amb els Gegants de Ripoll i els Grallers de Campdevànol des del cen-tre del poble fins al recinte. Un cop allà, van començar les activitats de l’escenari talent: una xerrada d’Alguer Miquel sobre els pro-jectes socials de Txarango, l’espectale Cos i ment: equilibri i benestar del Servei de Rehabilitació en Salut Mental del Ripollès; una xerrada sobre el projecte Apropa Cul-tura, un concert del grup inclusiu de violon-cel·listes Yume i un espectacle i taller a càr-rec del bailaor i coreògraf sevillà José Galán, pioner del flamenc inclusiu.

Paral·lelament a aquestes actuacions, hi havia una zona infantil amb tallers i activi-

29

El MAP de proptats diverses, activitats de circ, un circuit in-

clusiu amb diferents proves d’habilitat per fer en cadira de rodes i bicicletes adapta-des i una zona de foodtrucks per passejar i fer algun àpat.

Pel que fa a les grans actuacions, els més petits van poder gaudir de l’espectacle d’El Pot Petit, que es va haver d’aturar a la mei-tat a causa de la pluja; i els més joves van poder escoltar tres temes de la jove cantau-tora SUU abans de quedar interromput per la pluja. Finalment, l’acte es va tancar amb un espectacle de focs amb la col·laboració dels Diables de Ripoll.

Malgrat no haver pogut completar tots els actes, el dia 29 de setembre es va viure una gran festa dels valors que volia ser també un acte d’agraïment a tota la població de Ripoll i del Ripollès amb qui la Fundació MAP comparteix els seus valors i amb qui els vol continuar compartint per anar cons-truint el futur mà a mà.

30

La Fundació MAP forma part del grup cooperatiu Créixer format per empre-ses socials de Catalunya que tenen com a finalitat la generació de llocs de treball per a persones amb discapacitat amb especials dificultats i que elaboren pro-ductes agroalimentaris propis. Empre-ses, la majoria de les quals centres es-pecials de treball o empreses d’inserció, que generen un alt retorn econòmic i social per a les persones i el territori.

Fa tres anys aquest grup va decidir ajun-tar els productes i oferir lots a les altres entitats o empreses durant l’època de Nadal. La seva compra suposa fer una acció socialment responsable i sumar oportunitats i compromís social.

Aquest 2018 ja són 14 les empreses so-cials que hi aporten els seus produc-tes: els formatges d’elaboració pròpia MUUU BEEE de la Fundació MAP, el vi de l’Olivera Cooperativa, la cervesa ar-tesana SIKARU de la Fundació Badalo-na Capaç, les caixes de fusta d’Ilersis, la melmelada Can Moragues de la Fun-dació Privada Astres, les galetes artesa-nes El Rosal de l’Associació Alba, les llavors caramel·litzades i les xocolatines d’Ordi Natura, els torrons bombons i rajoles de l’associació Hi Som, els em-botits artesans Mallart de la Fundació Mas Albornà, la mel i lactis de la Lleteria les Obagues Talma, els olis i les olives d’APRODISCA, la xocolata i els torrons de Sant Tomàs, els patés d’Aliments Onyar de la Fundació Ramon Nogue-ra, els formatges Muntanyola i els vins d’Urpina d’Ampans.

Productes de proximitat i qualitat que arriben a molts punts de Catalunya (l’any 2017 es van fer un total de 830

lots). Pel que fa a la Fundació MAP, 7.300 formatges MUUU BEEE van for-mar part de lots solidaris. Una gran xifra que s’espera igualar o superar aquest 2018.

Productes amb gust social

El MAP de prop

31

Servei de Teràpia Ocupacional

Un tres en ratlla viatger

Formatgeria MUUU BEEE

Pizza MUUU BEEE

Sabies que…

Les aules del centre de dia de la Fundació MAP són un bullici d’idees. Ara que s’acos-ten dates de regals, us proposem un detall divertit i que es pot fer fàcilment: un tres en ratlla de viatge. En aquest cas, us en proposem un d’esportiu, tot i que les fitxes es poden personalitzar al gust de cadascú.

Necessitem:6 cercles petits de fusta o de porexpanUn tros de robaUn cordillMaterial de cosirRetolador permanentPintures i/o retoladors

Com ho fem?1 Agafem el tros de roba i la cosim en for-

ma de sac petit. Hi podem posar un cor-dill a la part de dalt perquè quedi ben tancat i no s’escapin les fitxes.

2 Agafem els 6 cercles petits de fusta o de porexpan i pintem 3 peces d’un mateix color i 3 peces d’un altre. Ho podem fer amb pintura o amb retoladors, depèn del material de les fitxes. En aquest cas hem

pintat 3 pilotes de bàsquet i 3 pilotes de futbol.

3 Dibuixem el tau-ler del tres en rat-lla en una cara del sac amb un retola-dor permanent. I un cop llest, ja po-dem jugar·hi amb les fitxes que ja tenim pintades i que podrem guardar dins el sac un cop aca-bem la partida.

La formatgeria MUUU BEEE de la Fundació MAP ha presentat un receptari amb pro-postes per cuinar amb els formatges que s’elaboren a l’obrador de Ripoll amb llet crua de vaca procedent de l’explotació Mas La Folcrà de Sant Joan de les Abadesses. Els autors són ni més ni menys que l’equip de la Fonda Xesc de Gombrèn (una estrella Michelín), amb en Francesc al capdavant i l’Eva, la cuinera del restaurant CAT Can Guetes, gestionat per l’entitat a Ripoll.Són receptes senzilles per poder fer a casa, com aquesta que us presentem avui, la pi-zza MUUU BEEE:

Ingredients: Massa de pizzaSofregit de tomàquetFormatge Tendre de drap MUUU BEEEFormatge Sotabosc (semicurat) MUUU BEEE

CarbassóEspinacs

Preparació: 1 Estireu la massa de pizza i unteu-la amb

el sofregit de tomàquet.2 Afegiu intercaladament el carbassó ta-

llat a làmines fines i el formatge Tendre de Drap.

3 Escampeu el formatge Sotabosc ratllat i col·loqueu la massa al forn a 180º.

4 Per últim, traieu la pizza del forn i afegiu els espinacs saltejats.

32

El cantant Bruce Springsteen (Nova Jersey, 1949), conegut com The Boss, va patir de-pressió quan era jove. I als 60 anys hi va tor-nar. Al llibre autobiogràfic Born to run (2016. Malpaso edicions), el cantant nord-americà parla de com se sentia. Un testimoni molt valuós que ens fa reflexionar sobre aquest trastorn, que pot patir qualsevol persona, fins i tot algú que se suposa que ha tocat el cel amb els seus èxits musicals i que té una vida familiar estable. Aquests són alguns fragments del llibre on Springsteen ofereix el seu testimoni:

“La tristesa no se’t llença al damunt. Ve ar-rossegant-se. Poc després del meu seixantè aniversari, vaig anar caient en una depres-sió com no havia experimentat des d’aque-lla polsegosa nit de Texas trenta anys enre-re. Va durar un any i mig i em va devastar. Quan m’ataquen aquests estats d’ànim, pocs se n’adonen –ni el Sr. Landau, ni qui treballa amb mi a l’estudi, tampoc el grup ni l’audiència ni, espero, els nens–, però la Patti [la seva dona] veu un tren de merca-deries carregat de nitroglicerina i a punt de descarrilar. En aquests períodes puc arribar a ser cruel: fujo, dissimulo, m’escapoleixo, zigzaguejo, desaparec, torno, rarament em

disculpo i la Patti mira de protegir el nostre fort mentre jo provo de calar·hi foc. M’atura, em porta als metges i diu: «A aquest senyor li cal una píndola». Em cal. He estat pre-nent antidepressius entre els últims dotze i quinze anys de la meva vida, amb el mateix efecte terapèutic –menys radical, però– que van tenir per al meu pare: m’han donat una vida que no podria haver mantingut sense ells. Funcionen; retorno a la terra, a la llar i a la família. El pitjor del meu comportament destructiu recula i la meva humanitat es refà. Vaig estar cruixit entre els seixanta i els seixanta·dos, aleshores vaig tenir un bon any i vaig tornar·hi a caure entre els seixan-ta·tres i els seixanta·quatre. Un historial pe-lut. 

En aquest temps havia perdut força amics i família [...] d’entrada vaig pensar que tan-ta mort envoltant·me n’era la causa. És ve-ritat que jo estimava profundament totes aquestes persones, però la mort és una cosa amb què puc manegar·m’ho, és més aviat aquesta altra... cosa. Aquesta cosa que he examinat i contra la qual he lluitat al llarg de bona part dels meus seixanta-cinc anys. Arriba de nit o a la llum del dia, dis-fressada cada cop amb una màscara lleu-gerament distinta, tan matisat és el canvi

The Boss i la depressió

“Springsteen es refereix així a la depressió: arriba de nit o a la llum del dia, disfressada cada cop amb una màscara lleugerament distinta, tan matisat és el canvi que per-sones com jo, que hi hem lluitat i l’hem identificat in-comptables vegades, li do-nem la benvinguda com si fos un vell amic”

La reflexió

33

que persones com jo, que hi hem lluitat i l’hem identificat incomptables vegades, li donem la benvinguda com si fos un vell amic. Tot seguit, però, m’arrela al cap, al cor i a l’ànima fins que se la pot arrencar, des-prés d’haver fet la seva destrossa. 

[...]

Després de la mort del Dr. Myers, el meu terapeuta durant vint-i-cinc anys, vaig anar a visitar un metge nou amb qui em va anar d’allò més bé. Plegats, vam decidir deixar la medicació que havia estat prenent du-rant cinc anys i veure què passava... «MORT AL MEU POBLE»! Vaig caure a plom, com aquells cavalls que feien saltar del moll d’At-lantic City a l’aigua, en un pou de llàgrimes i dolor on vaig estar tristament xipollejant com mai abans no m’havia passat. Però fins i tot quan la cosa va així de malament, atès que no vull que se’m vegi gaire necessitat, puc sortir·me’n força bé a l’hora d’amagar la gravetat del meu estat a la majoria de les persones que m’envolten, fins i tot al met-ge. I, de fet, me’n vaig sortir prou bé durant un temps, llevat d’una cosa que passava: LLÀGRIMES! Cubells de llàgrimes, rierades, llàgrimes negres i fredes rajant·me galtes avall com cataractes, a qualsevol hora del

dia. Què era tot això? Era com si algú ha-gués obert les comportes i n’hagués llençat la clau. No hi havia manera d’aturar·ho. [...]

Vaig dir al metge que no podia viure així. Jo em guanyava la vida fent concerts, do-nant entrevistes i sota l’atenta observació dels altres. [...] Així doncs, prou sàviament , em va enviar al psiquiatre. La Patti i jo vam entrar a la seva consulta i vam trobar-nos un senyor d’uns seixanta anys enèrgic, de cabells blancs, acollidor i molt professional. Em vaig asseure i... em vaig posar a plorar. Vaig agitar la mà davant seu, és això. Per això soc aquí, no puc parar de plorar! Em va mirar i em va dir: «Això ho podem ar-reglar». Una píndola i tres dies després les fonts màgiques s’havien aturat, tot d’una. Increïble. Vaig tornar a ser jo. Ja no em calia remar, aixecar pesos, arriscar·me o desafiar el destí. Ja no em calia sortir de gira. Em sentia... normal.” 

La reflexió

34

De quin humor et lleves?

Em llevo content.Per esmorzar dolç o salat?

Salat. M’agraden els entrepans, com el de pernil.Un programa de la tele:

miro les notícies.I la ràdio, l’escoltes?

Sí, també les notícies. Una cançó:

m’agraden les sardanes i les havaneres. A quin lloc t’agradaria anar?

A Palamós.El teu plat preferit?

La pasta. Una beguda:

l’aigua.Què t’agrada fer?

Estar amb la meva família.La teva millor qualitat:

estar content.

I el teu pitjor defecte:

no en tinc cap (riu). Platja o muntanya?

Platja.Un color:

el vermell.Una mania:

no en tinc cap.Un hobby:

pintar sanefes. Què t’agradaria canviar si poguessis?

La por. No m’agrada tenir por. Una paraula que t’agradi:

amistat.En una illa deserta, t’hi enduries...

no ho sé... la meva família.

La contra

Josep Capdevila: “M’agrada estar amb la meva família”

En Josep Capdevila té 31 anys i des de en fa 10 està en un dels centres de dia de la Fundació MAP, al Servei de Teràpia Ocupacional. Aquí en Josep té algunes tasques diàries com passar llista, fer els encàrrecs del servei i, de vegades, ajudar al men-jador. Al centre de dia hi fa tota mena d’activitats: hipoteràpia, informàtica, teràpia assistida amb gossos, música, fisioteràpia, estimulació basal, teatre, caminades... No té temps per avorrir-se!

35

Ens trobareu a les botigues Segonamà de Ripoll:

Ctra. de Ribes, 67 · 972 71 40 15 C/Sorolla, 11. P.I Els Pintors · 616 288 127

Projecte social de:

segonama@fundaciomap.com www.transformart.cat

www.transformart.catVisita'ns a la web!!

Taules i cadires

Bancs i butaques

Coixins

Làmpades

Tamborets

Altres

C. Macià Bonaplata, 1 | 17500 Ripoll (Girona) Telèfon 972 70 03 42 | Avaries 649 92 73 16 clients@electricavaquer.cat | www.electricavaquer.cat

Aquesta revista s’ha pogut editar gràcies a la col·laboració d’Elèctrica Vaquer Energia