la crisi i les ong
DESCRIPTION
Autor: Joan Roca i Radigales | Tutora: Rosa Maria Asensi Estruch | Tema: Crisi econòmica, ONGTRANSCRIPT
TREBALL DE RECERCA
Joan Roca i Radigales
Dirigit per Rosa Maria Asensi 2n de Batxillerat
Institut Montserrat Novembre del 2013
“Junts ho aconseguirem”
Per tots els que estan patint aquesta crisi
Agraeixo especialment a Patrícia Cantarell, Ignasi Carreras, Maria Pomès i Isabel Riera,
la seva col·laboració desinteressada. També a la meva família que m’ha ajudat a gaudir
d’aquest treball.
Índex:
1. Introducció ............................................................................................................................ 1
2. Les ONG................................................................................................................................. 3
2.1 Que són?.......................................................................................................................... 3
2.2 Origen.............................................................................................................................. 5
2.3 Tipus de ONG................................................................................................................... 9
2.4 Com funcionen .............................................................................................................. 11
3. Crisi econòmica actual......................................................................................................... 20
3.1 Causes............................................................................................................................ 20
3.2 Conseqüències............................................................................................................... 24
4.- Les ONG en situació de crisi ............................................................................................... 31
4.1.- Dificultats econòmiques de les ONG durant la crisi.................................................... 31
4.2 Iniciatives de les ONG davant les desigualtats socials .................................................. 37
4.3 Perspectives de futur en temps de crisi ........................................................................ 45
5.- ONG en crisi visitades......................................................................................................... 49
5.1 Metges Sense Fronteres................................................................................................ 49
5.2 Intermón-Oxfam............................................................................................................ 51
5.3 Arrels Fundació.............................................................................................................. 53
6.- Entrevista a Ignasi Carreras. Director de l’ Institut d’Innovació Social de ESADE.............. 55
7.- Conclusions ........................................................................................................................ 59
ANNEX: Enquesta ................................................................................................................... 60
Fonts de Informació ................................................................................................................ 66
1
1. Introducció
Escollir un tema per al treball de recerca no és una feina fàcil perquè de sobte et venen
una infinitat d’idees al cap i no saps per quina començar. Personalment, abans de
concretar el tema m’he passat varies hores pensant de que el voldria fer. No ha estat
feina fàcil perquè se m’han ocorregut molts temes però desprès me n’adono que per la
majoria d’aquests temes no hi tinc tanta motivació com em pensava. Per exemple,
com a primera idea vaig pensar de fer el treball de recerca sobre quelcom relacionat
amb la música. És cert que la música a mi m’encanta però crec que la musica li agrada
a gairebé tothom, que es un tema molt ampli i no he trobat com enfocar-ho per a que
fos prou interessant. Calia trobar un dels temes que alhora de fer-lo pugui resultar més
interessant pels demés.
Jo crec que el treball de recerca ha de ser quelcom que m’interessi, però que estigui a
prop meu en el dia a dia ja que hi estaré treballant durant molt de temps. Ha de tractar
d’alguna cosa que quan hagi de posar-me a treballa-hi no em faci gens de mandra sinó
que fent-ho m’hi trobi a gust i no m’avorreixi. Per això el tema que he d’escollir ha de
ser quelcom que em motivi .
Miro al meu voltant i m’he n’adono que hi ha quelcom en el món en que vivim que no
funciona. La televisió, la ràdio, la premsa… des de fa ja uns anys que es parla d’un tema
en el qual estem tots involucrats encara que no ho vulguem. La Crisi Econòmica.
Aquesta crisi econòmica ha fet que la situació de pobresa hagi augmentat i que cada
dia puguem veure una desigualtat enorme entre rics i pobres. Aquests pobres cada dia
tenen menys recursos econòmics per poder viure dignament, i hi ha molta gent que no
vol permetre que això passi. És per això han anat apareixent una mena de
associacions, les ONG, intenten que aquesta gent que no gaudeix dels recursos bàsics
pugui viure d’alguna forma.
Així és com he decidit centrar el treball de recerca en el paper de les ONG davant les
desigualtats econòmiques i socials que s’han incrementat durant la crisi. He triat
aquest tema perquè la crisi és un tema que ens involucra a tots i en sentim a parlar
2
constantment però en realitat en sabem poques coses i perquè la situació a la que s’ha
arribat de desigualtat és una injustícia de la que s’ha de parlar. A més, des que tinc ús
de raó he trobat molt interessant i important el paper de les ONG dins de la societat.
Saber com funcionen, de quins recursos gaudeixen, com es financen... és un tema que
la gran majoria de la gent no coneixem i que hauríem de saber-ne. Per això he volgut
lligar aquests dos temes que avui en dia es troben al nostre voltant, per conèixer el
gran treball que realitzen les ONG en temps de crisi com l’actual per intentar de fer un
món més just i igual per a tots.
Per fer aquest treball de recerca, a l’hora de començar m’he marcat els objectius que
vull assolir un cop l’acabi de realitzar. Primerament, com ja he esmentat en el paràgraf
anterior sempre he tingut interès per saber millor que és una ONG, quines iniciatives
prenen i com funciona. Més encara com és el seu funcionament en temps de crisi, i
conèixer quines són les iniciatives que es prenen davant les desigualtats socials que
s’accentuen arran de la crisi i conèixer les dificultats econòmiques en que es troben.
Com són les perspectives de futur de les ONG en aquest entorn de crisi econòmica i de
valors en que es troba la societat i per acabar quines són les principals ONG que
ofereixen ajudes als més necessitats.
A més, a més d’aquests objectius per al treball, tinc altres objectius més personals que
em poden servir de cara al futur i de cara al dia a dia de la meva vida. Fent aquest
treball vull aprendre a saber recopilar informació. Com, a partir de al lectura i
comprensió d’un text, extreure’n el més important i recopilar-ho deixant de banda les
frases sense importància. També vull saber si tinc la suficient maduresa com per saber
que aquesta tasca que he de realitzar per fer no es farà sola i que si no li dedico les
suficients hores i si no li poso totes les meves ganes no sortirà un treball com realment
podria haver sortit.
Sé que fer el treball de recerca no serà feina fàcil i que se li haurà de dedicar el màxim
de temps possible. Però estic convençut que en tractar-se d’un tema que m’agrada i
que trobo interessant, no tindré el problema de falta de ganes per fer-lo.
3
2. Les ONG
2.1 Que són?
El terme ONG correspon a les inicials de Organització No Governamental.
Una ONG es tracta d’una organització privada independent dels governs locals,
regionals i nacionals i de les organitzacions internacionals, que treballa per aconseguir
uns objectius marcats pels seus integrants.
Les ONG són efectives i disposen d’un ampli recolzament social i econòmic. La seva
activitat permet als contactes i els acords entre països sense que els governs es vegin
involucrats. Per això, són molt acceptades com a part de les relacions internacionals i
al poder d’alguna manera influenciar sobre politiques nacionals, guanyen cada cop
més protagonisme.
Són entitats que donen un servei a la societat, intentant fer una societat més justa i
igualitària.
A més, les ONG són organitzacions en que la gran majoria dels seus treballadors
col·laboren de forma voluntària, és a dir, sense esperar rebre cap benefici econòmic a
canvi de la seva feina.
4
Alhora, són entitats sense ànim de lucre, és a dir, si una ONG aconsegueix un benefici
econòmic, aquests diners són reinvertits en accions per aconseguir els propis objectius
marcats, és a dir els motius pel que aquella ONG existeix.
I com he especificat anteriorment, es tracta d’una organització no governamental, és a
dir, que es troba al marge de les administracions públiques, no pertany a cap govern.
Aquetes característiques són les que donen una importància tant gran a les ONG
perquè no hi ha cap altre institució o associació que doni un servei tant important a la
societat, un servei que existeix des de fa relativament poc temps.
5
2.2 Origen
Per mitjà d'associacions voluntàries que han existit al llarg de la història, les ONG, tal
com es coneixen avui dia, especialment en l'àmbit internacional, s'han desenvolupat
durant els dos últims segles, des de mitjans del segle XIX.
La primera organització internacional
que va existir va ser la britànica
“Convenció Mundial Anti - Esclavitud”,
que al 1840 als Estats Units d’Amèrica
va provocar la mobilització
internacional per acabar amb el
comerç i l’explotació dels esclaus. No
es tracta de la primera ONG però sí
que es tracta de la primera
organització reconeguda com a tal. Avui en dia ja no està en funcionament.
La segona entitat en reconeguda va ser la Associació de Joves Cristians creada al 1855,
i és un moviment social i juvenil amb arrels protestants.
Al 1863 va sorgir la que és, probablement, la ONG
més coneguda arreu del món i que més endavant en
parlaré més: La Creu Roja, que va ser creada per
introduir un element humanitari en els conflictes
bèl·lics.
Al segle XIX va haver-hi un augment del nombre de
les ONG , que van liderar, entre d’altres fets, totes les campanyes pels drets de les
dones. També al segle XIX, van sorgir els sindicats i les associacions internacionals de
treballadors, organitzacions que defensaven els drets dels treballadors, una classe
social marginada aquella època.
Durant el segle XIX aquestes associacions no tenien encara el nom, ONG; amb les que
es coneixen avui en dia. La frase "organització no governamental" (ONG), va ser
6
utilitzada per primera vegada poc desprès de finalitzar la Segona Guerra Mundial arran
de l'establiment de les Nacions Unides al 1947. Va ser usada sota les provisions de
l'article 71 del capítol 10 de la Carta de les Nacions Unides que criden al paper
consultiu de les organitzacions que
no són ni governs ni membres
estats. La definició de ONG
internacional, es va crear en la
resolució 288 del Consell Econòmic
i Social de la ONU, el 27 de febrer
del 1950.
El nom ONG va anar quedant pel pes i la incidència que té Nacions Unides a definir el
contingut dels debats i el idioma que s'acaba utilitzant. Hi ha propostes de anomenar-
les tercer sector, sector voluntari i molts altres noms, però cap ha acabat sent tan
popular com ONG, tot i que la de tercer sector s’utilitza molt freqüentment entre els
experts.
La globalització del segle XX va incrementar la importància de les ONG.
Molts problemes no han pogut resoldre's per una sola nació. Els tractats internacionals
i les organitzacions internacionals, sovint són percebudes com a institucions
centralitzades en els interessos de les empreses. Per tal d’equilibrar la balança en
aquesta tendència, les ONG s'han desenvolupat en la societat per tal de remarcar els
afers humanitaris, l'ajut per al desenvolupament i el desenvolupament sostenible.
El creixement de les ONG ha estat espectacularment ràpid durant el segle XX . Fa molt
poc temps, tan sols un segle enrere, hi havia 400 organitzacions internacionals
d'aquest tipus, incloent sindicats, grups d'inspiració religiosa, grups pacifistes i
humanitaris. Actualment, en tot el món, hi ha probablement més de 30.000 ONG, o
almenys són al voltant de 30.000 les que registra Nacions Unides.
L’Estat espanyol a finals del segle XIX es trobava allunyat de tot el fenomen de
mobilització europeu de les ONG, excepte per la organització internacional, ja que,
“Creu Roja” hi intervé en catàstrofes, guerres i desastres naturals.
7
Si Espanya ja tenia un pes quasi be mínim, durant l'època franquista no hi havia lloc
per organitzacions que no estiguin relacionades amb l'església o amb el règim, cosa
que va dificultar molt més encara la creació de noves ONG dins l’Estat espanyol.
Però, gràcies a una certa
autonomia que gaudia
l'església durant els quasi 40
anys de franquisme, en el seu
entorn van començar a aparèixer les primeres grans ONG espanyoles. Al 1942 apareix
“Cáritas” i catorze anys desprès, al 1956, apareix “Intermón”. Aquestes dues ONG,
entre d’altres, van ser creades durant aquesta primera etapa del franquisme.
A partir de la meitat del règim franquista les ONG van començar a créixer l’Estat.
A Espanya, podem trobar les primeres ONG, gràcies a l’obertura a l’exterior en els anys
50 i 60 quan sorgeixen algunes organitzacions relacionades amb institucions
internacionals, com la “Asociación de Amigos de
Naciones Unidas”. Coincidint amb moviments
renovadors en l'església catòlica, neixen a la dècada
dels seixanta “Médicos Mundi” (1963) i “Mans
Unides” (1969), dues ONG encarregades de
proporcionar ajuda humanitària a països amb
dificultats.
La majoria de les ONG de desenvolupament espanyoles però,
no es creen fins a la dècada dels vuitanta, al finalitzar l’etapa
franquista desprès de la mort de Francisco Franco.
Del 1986 al 1995 es van crear un 57% del total de les ONG
que actualment existeixen a l’Estat espanyol. Durant aquests
anys també és quan es van crear el 42,4% de les ONG d’acció social que actualment
encara estan en funcionament.
Aprofitant el creixement de les ONG als anys vuitanta, molts partits polítics i sindicats
van crear les seves pròpies ONG. El Partit Popular (PP) al 1978 va crear la “Fundación
8
Humanismo y Democracia”, dedicada a eradicar la
pobresa a Espanya. Dos anys més tard, també crea
la “Fundación Canovas del Castillo” per a la defensa
dels principis democràtics.
L’altre principal partit espanyol, el Partido Socialista Obrero
Espanyol(PSOE) va crear el “MPDL” (Movimiento por la Paz) al 1983,
una organització per el desenvolupament, l’acció social i l’ajuda
humanitària. i “Solidaridad Internacional” al 1986, una ONG que
treballa per la justícia, la igualtat i el compliment dels drets socials.
Avui en dia, les ONG tenen un valor molt important dins la societat gracies a la
variabilitat de organització no governamentals que hi ha.
9
2.3 Tipus de ONG
Les ONG es poden classificar en diferents grups.
Una forma de agrupar-les és segons el sector de treball en que es desenvolupen. La
llista de sectors de treball es molt extensa, ja que les ONG abracen molts àmbits i
gairebé hi ha al menys una ONG per cada camp de treball concret. D’aquesta manera
es poden dividir segons en que estan orientats els seus objectius:
- Ajuda humanitària
- Assistència sanitària,
- Infància
- Gènere
- Violació dels drets humans
- Medi ambient i protecció d’habitants
Alhora les ONG també es classifiquen segons la seva forma jurídica. D’aquesta manera
es poden classificar en 4 tipus de ONG (definició del diccionari de llengua catalana):
- Associació: Unió de diverses persones, vinculades jurídicament, per a
l’obtenció d’un fi.
10
- Fundació: Persona jurídica establerta com a conseqüència de l’aportació
per part del seu fundador d’un patrimoni suficient per a atènyer uns
objectius determinats d’interès general.
- Federació: Unió de societats, que tenen un fi comú, en una de superior que
les representa.
- Cooperativa: Unitat econòmica de producció, de comercialització o de
consum que pertany als mateixos usuaris dels seus serveis i que té per
objecte l’ajut mutu i equitatiu entre els seus socis.
Una altra forma d’organitzar-les és com David Korten, un economista, professor de
Harvard i activista polític, va fer. Va dividir les ONG en quatre tipus segons la seva
funció.
- Organitzacions voluntàries: Persegueixen una missió social en funció de un
objectiu explícit
- Agencies o organismes de serveis: Consultores o organismes no lucratius,
però que funcionen segons la lògica del mercat i són contractades per
organismes públics, nacionals i internacionals, per complir amb finalitats
públiques.
- Organitzacions comunitàries o populars: Representen els interessos dels
seus membres, tenen lideratge definit i són en bona mesura autosuficients.
- Organitzacions no governamentals: Han estat creades per governs i, tot i
que, formalment siguin independents, serveixen com instruments de les
seves polítiques. En sentit estricte poden ser considerades realment ONG
només les organitzacions voluntàries i excepcionalment en alguns casos les
organitzacions comunitàries o populars.
Malgrat les diferents maneres en que s’organitzen les ONG el paper que juguen dins la
societats es molt important. Per això cal conèixer bé el seu funcionament.
11
2.4 Com funcionen
A.- Finançament
Tota ONG té la possibilitat d’obtenir fons pel finançament de cinc maneres diferents:
1. amb fons provinents de la venda de productes i serveis de la organització,
2. amb fons procedents de particulars,
3. amb fons procedents d’administracions públiques,
4. amb fons provinents d’empreses i,
5. amb fons provinents d’altres organitzacions no lucratives.
El finançament a partir de particulars és la manera principal amb que es financen les
ONG.
Aquest finançament es pot fer de formes diferents. Una d’elles són les quotes per els
afiliats a la respectiva organització. Els afiliats poden pagar una quota i obtenir un
servei ofert per l’organització a canvi, o simplement pagar una quota sense esperar
rebre res a canvi, participant únicament per solidaritat. D’aquesta manera, al pagar
una quota, el afiliat pot col·laborar en la vida associativa de l’organització.
Una altre manera amb la que s’obté finançament és gracies a les donacions puntuals.
Així com el soci que paga la quota està compromès amb l’organització, el donant
puntual acostuma a ser un simpatitzant disposat a col·laborar en algunes ocasions.
Hi ha diferents maneres d’aconseguir donacions puntuals a partir de col·lectes, festes o
el apadrinament de projectes concrets, com l’educació d’un nen de l Tercer món, és a
dir, el donant es compromet amb un projecte específic y no amb tota l’organització.
El finançament amb fons provinents de la venda de productes i serveis de la
organització.
Hi ha una manera per aconseguir finançament per les ONG que és el comerç just.
Consisteix en una forma alternativa de comerç que té com a objectiu canviar les
12
relacions comercials entre els països rics del Nord (els consumidors) i els països
empobrits del Sud (els productors) basant-se en assegurar als treballadors un salari
digne, no acceptar ma d'obra infantil i la igualtat entre homes i dones, entre d’altres.
Es podria dir que últimament les ONG han optat per la via d’emprar el comerç just com
un potencial pel finançament. Amb la venda de productes de comerç just obtenen uns
beneficis els quals s’inverteixen per la reinversió en projectes de la ONG.
Una altra forma d’aconseguir finançament és a partir de la venta de elements
representatius de l’organització, el que es coneix com la venda de merchandising, una
manera cada cop més freqüent amb la que s’aconsegueix recaptar fons.
El finançament amb fons provinents d’administracions públiques.
A partir de contractes i convenis la ONG pot aconseguir finançament de les
administracions públiques i beneficiar-se del impost “solidari” del 0,7% del IRPF.
Aquesta forma de finançament ha estat sempre un tema molt delicat i molt debatut, ja
que, aquestes associacions que s’anomenen “no governamentals” reben finançament
de l’administració.
El principal finançament que ofereixen les administracions públiques a las ONG és
amb les subvencions, però a més també ofereixen diferents contractes o convenis o
cessions d’ús. Aquestes consisteixen en que les administracions poden decidir cedir a
les ONG l’ús d’alguns equipament, com per exemple els ajuntaments poden oferir
centres cívics, instal·lacions esportives, entre d’altres, per ajudar al funcionament de la
ONG. També ofereixen a vegades un contracte de prestació de serveis, és a dir, les
administracions públiques encarreguen la prestació de serveis a les ONG. A més poden
donar convenis de col·laboració, que sorgeixen normalment quan l’organització
cobreix un servei que hauria de prestar l’administració pública.
El finançament amb fons provinents d’empreses.
Aquesta manera de finançament és una forma en que ambdós bàndols surten
beneficiats. l’empresa fa com un patrocini, és a dir, consisteix en que una empresa
realitza una aportació econòmica important a la ONG. La societat espera que la marca
sigui associada amb la causa que està finançant. Gracies a aquest acord les ONG
13
aconsegueixen el finançament que volen i les empreses aconsegueixen una millora de
la imatge davant l’opinió pública, obtenen avantatges fiscals, promocionen els seus
productes, capten clients i es diferencien de la competència.
Finançament amb fons provinents d’altres organitzacions no lucratives.
Són altres organitzacions no lucratives que financen projectes dintre del tercer sector,
la majoria d’aquestes organitzacions estan lligades a empreses.
B.- Organització
Una ONG s’organitza d’una manera semblant a la d’una empresa amb la diferència que
els seus treballadors poden no ser remunerats per la feina que fan.
LA ONG consta d’un director general o una junta directiva que a té la funció de fer
complir el que s’aprova a l’Assemblea General, supervisa la gestió, controla el treball
portat a terme per l’equip humà en les diferents àrees o departaments (que,
generalment, són els de comunicació, administració i finances, projectes i recursos) i
defineix els criteris d’intervenció i d’orientació de l’associació.
A més a més, el director o la junta directiva ha d’animar als treballadors, preveure
possibles situacions de la ONG, supervisar el seu funcionament, solucionar les
dificultats que puguin sorgir i tenir una bona comunicació amb els treballadors.
Quadre bàsic de direcció d’una ONG
14
Les ONG, per tenir un bon funcionament, necessiten treballadors qualificats de tota
mena, ja que, tota ONG funciona com una empresa. Per això, per tal de poder
gestionar la feina necessiten també administratius, comptables, economistes,
informàtics, entre d’altres feines que garanteixen el bon funcionament d’una empresa.
A més, depenent de l’àmbit en que es centri l’empresa poden tenir la necessitat de
tenir a la seva disposició persones que es dediquin a feines de tota mena. Per exemple,
en el cas que aquestes organitzacions es centrin l’àmbit social poden necessitar
treballadors socials, psicòlegs, mestres, pedagogs, educadors, metges, infermers,
cirurgians, advocats, animadors, antropòlegs, enginyers, entre d’altres, ja que,
tracten, en aquest cas en que es centrin en l’àmbit social, amb pobres, nens, dones,
discapacitats, refugiats, presos, immigrants o altres col·lectius desafavorits.
Les ONG estan formades per l’objectiu de fer alguna cosa per tal de intentar millorar
el món. Les persones que treballen en aquestes organitzacions per tal d’assolir aquest
objectiu poden col·laborar amb aquestes organitzacions són:
• Donants. Són aquelles persones que aporten els diners periòdicament o
esporàdicament però que no treballen directament sinó que hi aporten
diners..
• Treballadors assalariats. Són aquelles persones que presten el seu ajut a canvi
d’una remuneració.
• Voluntaris, Són aquelles persones que presten el seu ajut a canvi de res,
treballen per la ONG sense obtenir cap sou a canvi.
Alhora, també és pot dir que hi ha tres tipus de persones, totes igual de importants,
col·laboradores amb aquestes organitzacions:
15
• Persones que treballen des del lloc d’origen. Aquelles persones que
col·laboren des del país que viuen però que treballen a la ONG sense ser
remunerats.
• Persones que es desplacen al terreny. Auelles persones que col·laboren
actuant directament al lloc on la ONG es volca.
• Persones que aporten els diners. Persones que no treballen per aquestes
organitzacions però que participen amb donatius col·laborant d’aquesta
manera amb la ONG.
C.- Funcions
Totes aquestes persones que col·laboren i treballen per la ONG ho fan per assolir un
objectiu marcat per la ONG. Per aquest motiu aquestes entitats sense ànim de lucre es
marquen aquets objectius per tal d’assumir la responsabilitat que es realitzin en el
planeta unes funcions bàsiques, ja que, cap altra organització o institució es centra en
les funcions que realitzen aquestes entitats.
Realitzen varies funcions entre les quals destaquen les següents:
• Garanties de l'aplicació de tractats internacionals humanitaris: S’encarreguen
que els governs apliquen els tractats internacionals humanitaris fets des de les
Nacions Unides.
• Promoció i denúncia dels abusos dels drets humans: Es fan càrrec del
compliment de la declaració dels drets humans i, en el cas de que es cometin
abusos dels drets humans s’encarreguen de notificar-ho a la comunitat
internacional.
• Ajuda humanitària: Es responsabilitzen que l’ajuda humanitària arribi al major
nombre de regions.
• Protecció del medi ambient: Es posicionen a favor de la protecció al medi
ambient.
16
• Millores laborals i mediambientals: S’encarreguen de buscar i aplicar millores
laborals i mediambientals.
• Cooperació per al desenvolupament: Es tracta del compromís per construir un
món més just i solidari, i treballar per garantir l'accés als drets fonamentals i al
lliure desenvolupament de les persones i els pobles d'arreu del món.
• Ajuda a la infància: Es fan càrrec d'actuar en qualsevol lloc del món en el qual
un nen necessiti una llar, una institució, una intervenció mèdica, o almenys les
condicions més elementals de subsistència. De la mateixa manera emprenem
accions recolzant a les famílies, perquè puguin treure endavant als seus fills, i
preferentment a les mares perquè no hagin d'abandonar-los.
• Ajuda i orientació a la tercera edat: Es fan càrrec que la gent gran visqui de
manera digna i promouen la participació de la gent gran, la defensa dels seus
drets i la sensibilització social cap aquest col·lectiu de persones.
• Migració: S’encarreguen d’ajudar als refugiats i desplaçats per persecucions o
conflictes, i promoure solucions duradores a la seva situació, mitjançant el
assentament voluntari al seu país d'origen o en el d'acolliment.
• Gestió de riscos de desastres: Es fan càrrec de la prevenció, preparació i
mitigació de desastres d'origen natural en qualsevol regió.
• Comunicació per al desenvolupament: S’encarreguen del desenvolupament de
les persones in dels països amb més dificultats per créixer, ja sigui per falta de
capital, organització o tecnologia.
• Participació ciutadana: Realitzen la funció de qualsevol ciutadà, s’impliquen en
la bona gestió i l’oferiment d’ajudes del seu poble o ciutat
• Investigació científica: Col·laboren amb el desenvolupament de la ciència, ja
que, sobretot la medicina, correspon a un tema molt important del qual la ONG
es beneficia per poder actuar.
17
• Ajuda a l'educació i cultura: S’encarreguen que el dret de l’educació i la cultura
sigui per tothom i que tothom pugui gaudir-ne.
• Ajuda a ex militars: Lluiten pels drets de les persones ferides en un guerra,
desprès de la qual no poden tornar a fer una vida normal: invàlids, mutilats,
dements....
Totes aquestes funcions esmentades la ONG les ha de fer des de la transparència,
l’austeritat, l’optimització de recursos i la professionalitat.
Gràcies a totes les funcions que realitzen les ONG estan molt ben vistes per tota la
comunitat internacional, ja que, realitzen un dels papers més importants de la societat
ajudant d’alguna manera o altra a tota aquella gent o animal el qual veu vulnerats els
seus drets i que no pot gaudir d’unes necessitats bàsiques per viure
D.- ONG més importants
Com ja he esmentat anteriorment al món hi ha un gran nombre de ONG i cada una
d’elles s’encarrega de complir una funció.
Per aquest motiu crec que és important mostrar quines són les principals
organitzacions no governamentals més grans que actuem en l’Estat Espanyol, moltes
d’elles d’àmbit mundial:
• Unicef (United Nations International Children's Emergency Fund): S’encarrega
de protegir els drets de la infància i d'ajudar
als nens pobres de països en vies de
desenvolupament.
• Metges sense fronteres: Defensa que tothom tingui dret a una assistència
mèdica, independentment de la seva nacionalitat. És la organització privada
d'ajuda humanitària del món més gran aportant ajuda a poblacions en situació
precària amb més de 26.000 voluntaris.
18
• Moviment Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja: Aplega al
voltant de 97 milions de voluntaris arreu del món. Va ser fundat per protegir la
vida humana i la salut, per garantir el respecte a tots els éssers humans i per
prevenir i alleujar el sofriment humà, sense cap tipus de discriminació basada
en la nacionalitat, raça, gènere, creences religioses, classe social o opinions
polítiques.
• Acnur (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats): Té com a
objectius protegir als refugiats i buscar
solucions duradores perquè tornin a
iniciar les seves vides en un ambient
normal.
• WWF Espanya: Lluita per la conservació de la naturalesa
, la biodiversitat en els boscos i en els ecosistemes
aquàtics espanyols.
• Save The Children: Va ser la primera ONG fundada
dedicada a la infància la missió de la qual és la defensa i
promoció dels drets dels infants.
• Oxfam Espanya: Treballa en desenvolupament, acció humanitària, comerç just i
sensibilització, amb l'objectiu d'eradicar la injustícia i la pobresa
• Amnistia Espanya : Una de les principals organitzacions internacionals de
defensa i protecció dels drets humans al món. Promou campanyes, informes i
notícies que denuncien
obertament les violacions dels
drets humans a nivell
internacional.
• Greenpeace Espanya: És una organització ecologista vol protegir i defensar el
medi ambient, intervenint en diferents punts del planeta on, segons
19
l'organització, es cometen atemptats contra la
Naturalesa i duu a terme campanyes per aturar el
canvi climàtic, protegir la biodiversitat, rebutjar els
cultius transgènics, disminuir la contaminació i
acabar amb l'ús de l'energia nuclear i de les armes.
• Adra (Agencia Adventista para el Desarrollo y Recursos Asistenciales):
Participa de forma activa en situacions de catàstrofe o
d'emergència i es dedica a l’ajuda humanitària, al
voluntariat de cooperació, al desenvolupament de la
immigració, a l’asil i a la infància
20
3. Crisi econòmica actual
3.1 Causes
Una crisi econòmica té el seu origen en algun desequilibri en el sistema econòmic
manifestat en un desajust entre l'oferta i la demanda en algun mercat en particular.
Aquests desequilibris no poden mantenir-se, de forma irresponsable, indefinidament,
ja que, arriba un dia que no es poden seguir amagant i acaben generant un desgavell
incontrolable, que la gent treballadora està suportant.
La crisi econòmica actual dura des del 2008 i sembla que no tingui sostre.
L'actual crisi internacional té el seu origen en l’esclat de la bombolla del mercat de
l'habitatge als Estats Units d’Amèrica, a causa de les garanties hipotecàries que
atorgava el govern d'aquest país a les principals entitats bancàries. Com he esmentat,
la crisi econòmica té els seu orígens en el sector immobiliari. Durant diversos anys , els
bancs van atorgar préstecs hipotecaris a persones que ja sabien que no els hi podrien
tornar, i per obtenir liquiditat van transformar en accions els creditors.
Per poder aguantar-ho, ja des de més de vint anys enrere, els bancs es van començar a
fusionar entre vells, passant fàcilment per sobre de la supervisió del congrés americà,
a causa que en ser grans i en cas de caure, forçarien a l'Estat a sortir al rescat. Això
també ha passat aquí, a l’estat espanyol, amb Bankia.
21
Per fomentar l'economia al 2001, es van baixar de forma considerable els tipus
d’interès del 6% a 1.75%. Al principi semblava que era una bona pensada perquè la
història ha demostrat que el primer efecte d'aquesta mesura va ser que l'activitat
econòmica del sector immobiliari va créixer a l'alça. Així va ser fins al 2004.
Però els bancs van cometre un error irreparable: atrets pel diner fàcil, avars, van
concedir hipoteques a famílies amb rendes baixes, i, evidentment, per cobrir-se, amb
un tipus d’interès variable i amb molt males condicions en el contracte, que encara
que al principi el tipus d’interès era baix i per tant atractiu, al tractar-se d’un interès
variable a la llarga acabava sent del 18% en 3 anys. Aquests crèdits es coneixen com a
crèdits “Suprime” .
Els bancs sense ningun tipus de restricció van seguir donant un crèdit molt perillós per
a les famílies pobres, sabent que difícilment podrien tornar aquets crèdits, però sense
imaginar-se el desastre que estaven causant.
El 15 de setembre de 2008, els bancs d'inversions JP Morgan i Lehman Brothers es van
declarar en fallida. Això va provocar un efecte en cascada de tal manera que dos altres
entitats financeres, el Merrill Lynch i l'American International Building (AIG), entitats
de molt pes en l’economia, no sols americana, sinó mundial, també es declaressin en
fallida.
22
Aquest fet, tot seguit, va produir tot un terratrèmol a Wall Strett.
L’enfonsament d’aquestes entitats bancàries van ser el començament d'una crisi
econòmica global que no va ser accidental, ja que va ser causada per una indústria
financera fora de control.
La crisi econòmica global del 2008, va costar a milions de persones els seus estalvis. Els
Estats Units d’Amèrica van aplicar una política que va ocasionar que les entitats
financeres controlessin tot el mercat econòmic i que els banquers, sense cap mena de
escrúpols es fessin encara més rics i arruïnessin als seus països fent pagar de la seva
manca de moral als assalariats i a les famílies més pobres. Amb això, el més greu, el
més lamentable és que els grans executius del sistema financer van sortir amb totes les
seves fortunes intactes.
Per una banda, el govern Nord Americà no tenia plans de fallida bancària, i molts
economistes, acadèmics de les prestigioses Universitats com la de Harvard o la de
Columbia, encara que sabien el que anava ha succeir, no van advertir la crisi, a causa
que com a assessors de les grans entitats bancàries, van guanyar també enormes
fortunes. El pitjor de tot, és que els més importants consellers financers del nou
govern dels Estats Units desprès del començament de la crisi econòmica, van ser
23
precisament els que van crear el sistema que va fracassar, la qual cosa evidencia
l'altíssima corrupció del sistema financer nord-americà.
A l’estat espanyol, l'origen d'aquesta crisi va sorgir amb l’esclat de la bombolla
immobiliària. Aquest esclat de la bombolla immobiliària va portar a la dràstica
disminució del crèdit a famílies i petits empresaris per part dels bancs i les caixes
d'estalvis. Algunes polítiques de despesa inadequades dutes a terme pel govern
central, l'elevat dèficit públic de les administracions autonòmiques i municipals, la
corrupció política, el deteriorament de la productivitat i la competitivitat i l'alta
dependència del petroli, van ser altres dels molts problemes que també van contribuït
a l'agreujament de la crisi.
Pel·lícules com Inside Job, del 2010, m’han ajudat a entendre millor com ha començat
aquesta crisi i moltes de les seves conseqüències.
24
3.2 Conseqüències
La crisi econòmica que es va originar als Estats Units d’Amèrica ha portat, no sols als
EUA, una crisi econòmica mundial que ha afectat greument a la resta del planeta, fins
avui en dia, on malauradament encara ens trobem involucrats en una situació
econòmica lamentable.
A.- Conseqüències econòmiques
L’esclat de la bombolla immobiliària als Estats Units ha portat a la resta del planeta a
una situació econòmica insostenible. Degut a la globalització en que vivim la crisi que
va començar allà va afectar ràpidament Europa d’una manera espectacular. La recessió
mundial va afectar tota l'economia mundial, amb un major detriment en alguns països
que altres.
A Europa la crisi es va començar a notar cap a finals de l’any 2008 amb un retrocés en
el creixement de l’economia. A l’octubre d’aquell mateix any el BCE (Banc Central
Eeuropeu) rebaixa la taxa d’interès d’un 4,25% a un 1,25% per intentar estimular
l’economia. Això va ser inútil, ja que, l’envergadura de la crisi que venia a sobre era
molt més gran del que s’esperava. El Banc Central Europeu, igual que tot el sistema
financer mundial, va ser incapaç de prevenir la crisi i va prendre les primeres mesures
amb retard. A més, bàsicament, només ha imposat mesures d'austeritat i contenció de
la despesa pública, que han fet el crèdit escàs i han dificultat l'accés a finançament de
consumidors i productors. Aquestes mesures, en general, sembla no han estat molt
eficaces perquè ja fa 5 anys que va esclatar la crisi econòmica i la situació a Europa no
ha fet més que empitjorar.
L’Estat Espanyol és sense dubte un dels països de la Unió Europea que s’ha vist més
afectat per la crisi mundial, juntament amb Portugal, Itàlia i Irlanda, a més de Grècia i
Xipre, el que es coneix al BCE com a PIGS (Portugal, Ireland, Greece, Spain). Els efectes
de la crisi econòmica han creat un gran impacte en el sistema financer espanyol. Els
impagaments de nombroses empreses i particulars al costat de la mala gestió dels seus
directius ha portat a la intervenció d'algunes entitats financeres per part de l'Estat.
25
Entre les entitats financeres més perjudicades per aquesta situació destaca Bankia
(sorgida bàsicament de Caja Madrid que per afrontar la crisi es fa mes gran i integra
entre altres les antigues Caja Ávila, Caixa Laietana, Caja Segovia, La Caja de Canarias,
Caja Rioja y també sobretot Bancaja), la qual, al final ha hagut de ser rescatada per
l’Estat Espanyol al maig del 2012. Aquest rescat ha suposat la nacionalització de
l’entitat financera per evitar la seva desaparició i enfonsar estrepitosament l’economia
espanyola. El president en el moment del rescat de Bankia era Rodrigo Rato qui va
dimitir, succeint-lo en el càrrec José Ignacio Goirigolzarri. S’ha produït a una injecció de
19.000 milions d'euros per a una ampliació de capital a Bankia i l'estat ha passat a
controlar el 90% de l'entitat.
A més de la nacionalització de Bankia altres bancs han hagut de ser rescatats, com és el
cas de Banc de València, Novagalicia i Catalunyacaixa.
Aquests rescats han generat la necessitat d'aconseguir una quantitat de capital sense
precedents en el sistema financer espanyol, el que ha obligat al Govern a sol·licitar el
seu propi rescat als socis europeus, la qual cosa ha desembocat en la signatura,
diguem-li com una mena de contracte d'enteniment, amb exigències i ajustos
econòmics per a Espanya que han fet que l’Estat Espanyol no pugui aturar aquest
creixement negatiu de l’economia.
26
Malgrat l'estímul fiscal, les mesures han tingut un efecte limitat doncs gran part dels
diners es va destinar a l'estalvi i no a la despesa.
B.- Conseqüències socials
La crisi econòmica en que ens veiem involucrats ha generat moltes conseqüències
socials enormes.
Per començar, el mercat de treball a Espanya ha mostrat un extraordinari canvi, degut
als massius acomiadaments, afectat pel descens de l'activitat econòmica a tot el món.
Entre el 2007 i el 2013 a Espanya s'ha perdut el 16 % d’ocupació, i el nombre d'aturats
s'ha multiplicat per gairebé 3 vegades.
Del 2005 al 2013 el nombre de persones aturades ha passat del 9,2 % fins al 26%,
arribant a mes del 27%. Aquest augment ha afectat greument a les feines temporals, a
les de baixa qualificació, i ha afectat especialment a joves i a immigrants.
Pel que fa a nivell de pobresa la situació dins l’Estat espanyol es, lamentablement,
dramàtica.
27
Segons dades que van sortir a principis d’octubre del 2013, actualment més de 12
milions de persones es troben en situació de pobresa a Espanya, una dada francament
lamentable tenint en compte que dins l’Estat espanyol hi habiten unes 48 milions de
persones. El que indica clarament aquesta xifra de 12 milions de persones que viuen
en situació de pobresa es que 1 de cada 4 habitants de l’Estat espanyol viu
precàriament.
Es tracta de xifres molt altes però és més preocupant les dades tretes per “Càritas”
aquest mateix mes. Prop de 3 milions de persones estan en la situació de pobresa
extrema. Això vol dir que totes aquestes persones han de subsistir amb menys de 390
euros al mes, el que suposa viure en situacions inconcebibles dins d’un estat del primer
món.
Espanya ha experimentat el creixement més important de pobresa severa entre els
països de la Unió Europea ja que ha aconseguit un creixement que suposa el doble que
la resta dels països de la UE. La població espanyola en risc de pobresa ha augmentat en
més de 1,4 milions de persones, un increment molt més elevat que el de la resta de
països de la Unió Europea. A això cal afegir, un altre element molt preocupant que és
l'enfonsament de les rendes més baixes, que ha fet augmentar molt significativament
la proporció de persones situades per sota del llindar de la pobresa més severa.
Aquestes dades deixen enrere el bon moment en que havia viscut la població
espanyola abans de l’esclat de la crisi. Fruit de tot això, Espanya, que era dels països de
28
la Unió Europea amb menys desigualtats entre rendes abans de la crisi, actualment es
posiciona en tercer lloc en la UE.
En quant al nivell de desigualtat d'ingressos, també es distancia en els extrems de la
desigualtat social: el 10 % més ric té ara cinc vegades més ingressos que el 10 % més
pobre. I el més preocupant és que el nombre de milionaris augmenta cada any. L’últim
any ha augmentat un 13%, fent que les desigualtats entre rics i pobres siguin cada cop
més grans.
La renda familiar amb la crisi, com és lògic, també ha patit un descens molt important.
La desocupació total familiar, és a dir, tots els actius de la llar es troben aturats afecta
a Espanya al 7,6 % de les llars, pràcticament el doble que en els altres països de la UE.
La situació més dramàtica es dóna actualment en llars monoparentals en que al voltant
del 37 % es troben sota el llindar de la pobresa.
A més, en una de cada cinc llars que es troba amb una desocupació total hi viu alguna
persona major de 65 anys. Aquí la pensió de l'avi es converteix en un recurs essencial
per a la supervivència de tots els membres de la família. El nombre d'aquestes llars en
que la pensió de la tercera edat es imprescindible per poder subsistir s'ha triplicat en
aquests quatre anys. Actualment, unes 300.000 famílies a Espanya viuen només amb la
pensió per a la tercera edat. Aquest aspecte resulta gairebé inexistent en els altres
estats de la Unió Europea.
29
En aquests casos, la recerca d'altres recursos per tal de poder subsistir es vital.
D'altra banda, una altra conseqüència és el retard en l'emancipació dels fills. A
Espanya, el 52,8 % dels joves entre 18 i 34 anys conviuen amb els seus pares, enfront
del 17,7 % de Dinamarca, el 34 % de França i el 39 % del Regne Unit. Aquests
percentatges descendeixen al 36,5 % a Espanya quan es considera al grup de 25 a 34
anys, però les distàncies respecte a la resta dels països segueixen sent elevades.
Per tots aquests motius els dispositius de protecció social tenen un paper molt
important per la subsistència de les persones més necessitades.
Als països amb models d'estat del benestar amplis, com França, els dispositius de
protecció social han funcionat com a estabilitzadors automàtics, augmentant 3 punts la
proporció de llars amb alguna prestació i reduint així notablement el impacte social de
la crisi i la reducció de l'ocupació; el mateix ha succeït en el Regne Unit. Per contra, a
Espanya encara que ha augmentat en gairebé 2 punts percentuals, un 1,8%, el nombre
de llars que perceben alguna prestació, aquest increment s'ha mostrat insuficient per
afrontar les noves necessitats, mantenint-se com un dels països de la UE amb el
sistema de protecció social amb una pitjor eficàcia per reduir la pobresa.
A més, és l'estat que menys ha aconseguit reduir les desigualtats generades en la
societat degut a la mala situació econòmica. Tan sols un 51,7 % de la població
espanyola que es trobaria sota el llindar de la pobresa amb els seus propis recursos
evita aquesta situació gràcies a les transferències socials, enfront del 70 % a França i al
66 % a Dinamarca.
D'altra banda, Espanya tampoc queda en bon lloc pel que fa al paper de les polítiques
socials en la superació de les situacions de pobresa, ja que, la proporció de persones
que superen la pobresa al cap de dos anys gràcies a l'accés a les transferències socials
és bastant més reduït a Espanya, ja que, solament un 16% aconsegueixen sortir-ne
quedant en evidència respecte la resta de països de la UE (al Regne Unit aquest
percentatge és del 37,5%, a Dinamarca del 35,7% i a França del 28,1%).
L'estat del benestar espanyol ha reaccionat a totes aquetes situacions augmentant la
seva capacitat de cobertura, però, ara per ara, està molt per sota de la resta dels
30
països a l'hora de reduir la pobresa amb transferències socials a
causa de les reduccions de les prestacions i la distribució desigual de
la renda, és a dir amb “retallades”. La crisi ha afectat als sectors més
sensibles per la població com són la sanitat i l’educació. Les
retallades que ha dut a terme el Govern ha generat un gran malestar
a la població, ja que, aquesta veu que se li retallen els seus drets
més bàsics, com la supressió de beques i l’augment de preus dels medicaments,
mentrestant veu com augmenta la riquesa dels més poderosos i no paren de sortir
casos de corrupció de diferents partits politics.
Un exemple que la situació a Espanya es preocupant es que en els últims cinc anys
Cáritas s’ha vist obligada ha passar d'invertir 200 milions d'euros en pobresa a invertir-
ne més de 276 l'any 2012. L'atenció a les persones també ha augmentat fins arribar als
dos milions de persones ateses a tot l'Estat. D'aquestes, 1,3 milions han necessitat
atenció primària (per pagar la llum, el menjar o l'escola), la qual cosa suposa un
increment de més del 200% en 5 anys.
Totes aquestes conseqüències tan econòmiques com socials també han afectat a les ONG, ja
que, dins de tot aquest embolic hi juguen un paper molt important.
31
4.- Les ONG en situació de crisi
4.1.- Dificultats econòmiques de les ONG durant la crisi
Aquesta enorme crisi econòmica tan profunda en que es troba actualment l’Estat
espanyol ha tingut un efecte molt important i directe a les organitzacions no
governamentals, que sense poder fer res, han vist reduïdes de forma molt
considerable les aportacions públiques per part del Govern.
Una part de les ONG estan aconseguint continuar fent la seva tasca, malgrat les grans
“retallades” que han patit, i, alhora, estan aconseguint mantenir les seves plantilles,
bàsicament, per mitjà de la contribució privada, d’aquelles persones que malgrat la
crisi segueixen col·laborant amb aquestes entitats que lluiten per que tothom pugui
gaudir de les coses bàsiques per subsistir.
Però, malauradament, malgrat els gran esforços que realitzen aquestes organitzacions,
algunes de les principals ONG que realitzen la seva feina a Espanya no han pogut evitar
de cap manera haver de realitzar reduccions de plantilla i haver de portar a terme
expedients de regulació d'ocupació, coneguts com a ERO, que en altres paraules vol
dir, despatxar als seus treballadors.
En canvi, altres han aconseguit seguir mantenint la
major part dels seus projectes gràcies a la tasca
que realitzen els voluntaris, aconseguint que les
seves accions tinguin el màxim impacte amb el
mínim cost possible.
Per altre banda, també s'han vist afectades les
línies de treball, canviant l’estructura i la seva
tasca per tal de seguir duent a terme la seva tasca.
Per exemple, algunes ONG han optat per posar per davant l'assistència social que
presten a la societat al manteniment de les seves estructures organitzatives i unes
32
altres han hagut de orientar cap a una altra banda els seus projectes per poder
atendre l’augment de les diferents i enormes necessitats que estan sorgint a l’estat
espanyol com a conseqüència de la greu situació econòmica en que es troba el país.
Entre les organitzacions més importants que s'han vist obligades a haver de retallar les
seves despeses reduint les seves plantilles està la ONG catalana “Intermón-Oxfam”,
que va ser de les primeres ONG a presentar el passat mes de març de l’any 2012 un
ERE que va suposar l'acomiadament de prop d’una cinquena part dels seus
treballadors a Espanya per poder mantenir els seus programes d’assistència i d’ajuda.
Intermón-Oxfam es va veure obligada a presentar aquesta reducció de plantilla degut a
que els seus ingressos van caure un 3% i les vendes del comerç just, una de les seves
principals fonts d’ingressos, més d’un 30%. Aquesta reducció de personal va aixecar
molta polseguera. La ONG va ser molt criticada, ja que, molts experts van qüestionar si
havia estat necessària aquesta reducció.
Una altra organització no governamental que ha vist reduïda la seva plantilla a causa
de la crisi econòmica , malgrat la seva importància i la seva tasca tan important, és la
Creu Roja. L’estiu de l’any passat, l'organització
va anunciar que alguns dels seus principals
projectes havien desaparegut i uns altres
s'estaven atenent cada cop amb menys personal,
per aquests motius la seva plantilla s'ha vist
inevitablement afectada per la crisi.
Tot i això, totes dues ONG van anunciar que donarien el màxim per intentar continuar
garantint una assistència el més completa possible que arribi al màxim nombre de gent
possible a força d'esprémer els seus recursos propis i recorrent al voluntariat de la
gent.
Les retallades dels últims anys en aquestes organitzacions es situaven a mitjans del
2012 entorn del 15 i al 20 % i a mitjans del 2013 s’ha sabut que l’Estat a reduït en més
de 2 mil milions d’euros el pressupost destinat per el sector de les ONG. A més a
aquestes retallades s’ha de sumar la reducció de les aportacions provinents de les
33
comunitats autònomes i els ajuntaments, que també han hagut de retallar el seu
pressupost per les ONG.
A més, es preveu que el finançament a les ONG caigui més d’un 30% en els pròxims 5
anys degut a les caigudes en les altes de nous socis, les dificultats de cobrament, les
cancel·lacions o la falta d'execució de subvencions i amb moltes menys possibilitats
d'accés al crèdit.
Totes aquestes reduccions de pressupost
han portat a Espanya, segons les dades
presentades en l'Informe Aid Watch 2012
de la Coordinadora Europea de ONG, a
situar-se al capdavant en les retallades en
l'Ajuda Oficial al Desenvolupament a
Europa, allunyant-se cada vegada més de
l'objectiu marcat anys enrere pels països
que hi formen part del 0,7.
La majoria dels països de la Unió Europea
estan lluny de complir els compromisos
assumits en matèria de cooperació, encara que uns s'allunyen més que uns altres.
L'Ajuda Oficial al Desenvolupament de la UE ha patit grans retallades des del
començament de la crisi: prop de 20 països han reduït els seus fons al 2012. Espanya
des del 2011 es troba al capdavant de les retallades amb un 53% de reducció en els
fons aquell mateix i, al que cal afegir el 44,42% patit al 2012.
Davant aquesta situació tan complicada en que es troben les ONG en períodes de
crisis com l'actual es va acordar anys enrere a donar prioritat als projectes d'assistència
alimentària, sanitària i educativa, perquè són els que tenen una repercussió més gran
als més necessitats per la crisi.
Altres organitzacions com Metges sense Fronteres, han aconseguit incrementar el seu
nombre de socis en un 10 % entre el 2010 i el 2012. Això demostra que hi ha gent que
34
entén que la crisi que li afecta a si mateixa, afecta d’una forma més greu i directe a
altres persones de la nostra ciutat, país o planeta.
Com podem veure en aquest gràfic el nombre de socis de la ONG “Metges Sense
Fronteres” des de l’any abans de la crisi econòmica el nombre de socis ha augmentat
passant de 199.379 a 301.693 al 2012. Això demostra que algunes ONG es mantenen
gracies a les donacions privades, ja que, si no fos per aquestes donacions, depenent
només de les subvencions de l’Estat haurien de reduir encara més personal i projectes
duts a terme.
35
Els diferents projectes d’ajuda i assistència duts a terme a altres continents per part
d’aquesta ONG, com és el cas d’Àfrica, continuen desenvolupant-se amb certa
normalitat des d'un punt de vista pressupostari i de recursos humans, i fins ara, no ha
estat necessari retallar personal.
Però no totes les Organitzacions no governamentals tenen la mateixa sort durant la
crisi, ja que, com he esmentat anteriorment, en els dos últims anys, 2012 i el que
portem de 2013, l’Estat espanyol ha reduït més de 2 mil milions d’euros les
subvencions a les ONG.
Això ha portat a algunes organitzacions a veure disminuït el seu pressupost. Un clar
exemple és “Mans Unides” que ha vist disminuïts en un 11% els fons públics, encara
que com les donacions dels privats han augmentat lleugerament han permès que no
hagi suprimit els seus projectes que està duent a terme. Gracies a l'esforç dels donants
privats i l'esperit dels seus prop de 5.000 voluntaris, ja que la majoria dels seus
membres són voluntaris i la càrrega salarial per tant suposa una despesa mínima, amb
aquest petit augment han contribuït al fet que l'organització no hagi hagut de
prescindir de ningú.
Altres organitzacions no governamentals com a conseqüència de la difícil situació
econòmica en que es troba immersa el país, han hagut de reorientar els seus projectes
d’ajuda i assistència, dirigits sobretot a països del tercer món, per atendre l’augment
de les necessitats bàsiques per subsistir que estan sorgint a la població espanyola. En
aquest clima de crisi, fonts de la ONG “Aldeas Infantiles” ha informat que en els seus
centres de dia s'ha vist obligada a substituir les
activitats orientades al suport educatiu per el
servei d’aprovisionament exclusiu de menjar i
roba a famílies necessitades, reflectint així el gran
efecte de la crisi econòmica entre els més pobres
i vulnerables de la nostra societat.
El passat mes d’octubre d’aquest mateix any, la AECID (Agencia Española de
Cooperación Internacional para el Desarrollo) ha anunciat que els requisits, perquè una
ONG pugui obtenir la classificació oficial necessària per poder obtenir les ajudes per al
36
desenvolupament, s’han endurit degut a la manca de pressupost que té aquesta
agència per culpa de les retallades de l’Estat en aquest sector. Aquest enduriment dels
requisits comporten que les ONG hauran de demostrar que en els dos últims exercicis
econòmics, és a dir, en els dos
últims anys, no han tingut pèrdues
econòmiques i que no s’ha
produït una reducció dels fons propis de més del 40% durant els últims 8 anys. També
se’ls hi demana com a requisit el fet de tenir una base social de mínim 300 persones o
entitats, i de disposar de personal contractat a l’Estat espanyol. Per tal de poder
obtenir l’ajuda d’aquesta agència de l’Estat les entitats que vulguin aconseguir la
subvenció tindran d’un període de 2 anys per tal de poder adaptar-se a aquest
requisits.
Malgrat totes aquestes dificultats aquestes entitats que juguen un paper tan important
dins la societat no es donen per vençudes i segueixen duent a terme la seva tasca re
inventant-se el màxim i millor que poden.
37
4.2 Iniciatives de les ONG davant les desigualtats socials
Vistes les enormes dificultats de finançament i de funcionament que pateixen les
oneges per culpa de la situació econòmica en que es troba tot el planeta, aquestes
organitzacions continuen atenent a aquells que més ho necessiten creant noves
iniciatives per tal de superar aquestes grans dificultats en que s’han vist involucrades
amb la crisi i segueixen esforçant-se cada dia que passa per tal d’atendre de la millor
manera i amb el major nombre de voluntaris als més afectats per la crisi.
Totes les iniciatives que s’han creat en els darrers cinc anys com és lògic estan
destinades a cobrir els problemes sorgits per la crisi econòmica que ha afectat de
forma molt directa i profunda a les classes més baixes.
La principal iniciativa que la gran majoria han dut a terme és la realització de
campanyes per tal d’aconseguir més fons privats, ja que amb els proporcionats per
l’administració no permeten a les ONG a continuar seguir fent la seva tasca sense
haver de suprimir ajudes i projectes i haver de despatxar personal.
Aquestes campanyes s’acostumen a anomenar “Campanyes per la captació de fons”
les quals són una manera significativa amb la qual les organitzacions sense ànim de
lucre poden obtenir els diners per les seves causes i poder realitzar els seus projectes.
La majoria d’organitzacions, han observat que per primera vegada des de la seva
creació estan immerses en una crida per ajudar als ciutadans espanyols en temps de
crisi. Per això, realitzen campanyes per cridar l’atenció a la població espanyola a través
dels medis de comunicació com són la ràdio, la premsa escrita i en major mesura, la
televisió i l’Internet per tal d’aconseguir fons i poder concentrar els seus esforços a
proporcionar ajuda als més desfavorits.
38
Internet s’ha consolidat com el medi més eficient per tal de que aquestes campanyes
per la captació de fons arribin al major nombre de gent.
La realització de vídeos penjats a la xarxa en pàgines com YouTube, la plana web de
compartició de vídeos més visitada del món, ajuda molt a les ONG a difondre les seves
campanyes per tal de sensibilitzar a la població i que aquesta realitzi donacions a la
ONG.
D’altra banda, el micromecenatge és una forma de finançament a través de Internet
que en els últims anys s’ha fet molt popular i que les ONG utilitzen amb freqüència. És
un tipus de captació de fons molt eficient ja que consisteix en la cooperació, atenció i
confiança col·lectiva de persones que treballen conjuntament i inverteixen diners en
altres recursos junts per donar suport als esforços iniciats per altra gent o
organitzacions. Té una idea i uns objectius molt clars:
El micromecenatge es du a terme amb diversos objectius, des d'ajuda humanitària, el
que inclou les ONG, al periodisme ciutadà o artistes que busquen suport dels seus
admiradors, campanyes electorals o recursos per una empresa emprenedora. La
majoria dels experts creuen que el futur en les pràctiques comercials seran a partir del
39
micromecenatge, ja que té la clara avantatge que funcionar segons els encàrrecs dels
clients elimina costos. A Catalunya destaquen plataformes de mecenatge com
“Verkami” i “WorldCoo” que es dediquen al micromecenatge per a projectes solidaris i
culturals.
No obstant la importància de Internet, la televisió durant la crisi és un dels
mecanismes més importants per tal de difondre campanyes de captació de fons. Un
exemple de campanyes televisives realitzades per les ONG és la campanya realitzada
per l’entitat EDUCO a mitjans del 2013, de gran ressò mediàtic, en la que aquesta
entitat denunciava amb l’exemple d’una mare que només podia alimentar a la seva
filla amb un entrepà sense res, només amb pa, el fet que cada tres minuts un nen cau
en risc de pobresa a Espanya i més
d'1.8000.000 menors de 16 anys estan
desnodrits, segons un informe elaborat
per aquesta entitat social. Alhora,
demanava donacions mensuals per
aconseguir reduir aquestes xifres que
malauradament són tan altes.
40
La televisió és un mitjà molt important per arribar a la gent, ja que, la gran majoria de
la població dedica moltes hores a mirar la televisió cada setmana i és una forma molt
eficient d’arribar a la població.
Una altra iniciativa presa és l’augment de la captació de fons per captació al carrer.
Aquest tipus de captació és una manera de sol·licitar donacions bastant popular. Els
captadors de fons acostumen a ser voluntaris no remunerats com és costum a
Espanya.
Aquests voluntaris utilitzen diversos mètodes, com ara la recollida de diners en efectiu
en petits pots de llauna, captar diners dels assistents a esdeveniments patrocinats per
l'organització, o fins i tot visitant a les persones a casa seva per demanar-los una
donació.
A aquesta captació de fons se l’anomena
“Fundraising” i inclou el conjunt d'activitats a
desenvolupar per captar i gestionar fons i béns amb
destinació a finalitats no lucratives. Principalment,
serveix per destacar la importància de les campanyes
organitzades més grans i ja conegudes, però al
mateix temps serveix per donar a conèixer la tasca
d’organitzacions poc conegudes que tot just
s'inicien, compartint amb la gent tota la informació
important que desconeixen.
Malgrat tot, aquest tipus de captació de fons per part de les principals organitzacions
és una forma poc fiable d'obtenir fons. Si les ONG estiguessin obligades a comptar
només amb les donacions espontànies, moltes haurien de reduir les seves operacions
considerablement, i algunes ni tan sols podrien funcionar.
Tot i això, és un mètode que ajuda molt a les Organitzacions no governamentals i
contribueix a la suma de fons que obté una ONG.
A més, actualment han sorgit empreses que s'encarreguen de realitzar la tasca de
captació de fons. Aquestes empreses s’ocupen de contractar i dirigir grans xarxes de
41
comercialitzadors que van de porta en porta buscant un soci per una ONG. Aquest
comercialitzadors no són uns voluntaris de l’organització en concret, sinó que són
treballadors d'aquestes empreses.
Aquestes empreses dedicades al “Fundraising”
tenen un perill quan són contractades per les
organitzacions no governamentals, ja que, els
seus treballadors són persones contractades que
no tenen una implicació tan directe com la tenen
els voluntaris i això comporta que aquest
treballador no sàpiga traslladar la càrrega
emocional, de compromís, cap al client i no tingui
la mateixa eficiència.
Deixant de banda iniciatives de captació de fons, n’hi ha d’altres que han guanyat molt
de protagonisme en plena crisi.
És el cas de les col·laboracions entre les ONG, ja que, treballar amb uns altres,
desenvolupar projectes conjuntament i compartir visions, diagnòstic i teories de canvi
es converteix en alguna cosa fonamental si realment es vol tenir un impacte
significatiu.
Actualment, la col·laboració entre ONG ha passat de ser una opció a una cosa
fonamental per obtenir un impacte significatiu en el sector de les ONG.
La col·laboració entre les ONG té 6 avantatges que ajuden a que la seva tasca tingui un
impacte més gran i directe a la societat.
- Guanyar capacitat institucional. Amb les col·laboracions entre organitzacions no
governamentals, les entitats participants poden compartir diversos recursos,
coneixements i habilitats que poden ajudar a impulsar el projecte que es vol dur a
terme.
-Guanyar accés a nous àmbits d'actuació, localitzacions geogràfiques, destinataris i
altres finançadors.
42
-Incrementar el volum de recursos, competències i habilitats fets per incrementar
l’assoliment de la missió i aconseguir incrementar l’impacte
- Generar un entorn favorable a la missió i a l'impacte perseguits
- Guanyar posicionament i legitimitat. Les col·laboracions permeten reforçar la imatge
de les entitats.
- Incrementar eficiències, evitar duplicitats i reduir costos. Ser més eficient amb menys
despeses.
Cada organització ha de definir el valor estratègic que per a ella tenen les
col·laboracions.
Dintre de les col·laboracions de les ONG n’hi ha d’un
tipus anomenades “col·laboracions significatives”, les
quals han tingut major protagonisme amb la crisi, que
compleixen els següents requisits.
- Crea valor estratègic per a la major part dels seus participants no assolible de forma
individual, almenys en els mateixos temps o amplitud
- Els resultats esperats superen el valor de les contribucions aportades, valorades a
nivell d'impacte organitzatiu i cost d'oportunitat
- Aquestes col·laboracions neixen des de la voluntat de les organitzacions per construir
alguna cosa que vagi més enllà de les seves capacitats individuals
- Suposa un grau de compromís organitzatiu que implica més que el simple intercanvi
puntual d'informació o recursos
- Requereix la implicació dels líders de l'organització, almenys en l'estadi inicial
A més, les col·laboracions significatives poden adoptar diverses formes
- Aliances estratègiques. Són col·laboracions caracteritzades pel fet que qualsevol dels
seus participants posa en joc competències clau per a la persecució d'uns objectius
comuns. Es construeixen al voltant d'un tema estratègic per a tots els seus socis i
43
neixen generalment vinculades al desenvolupament d'una tasca, fi o resultat
clarament delimitat i, generalment, neixen amb un compromís temporal.
- Integracions institucionals. Són col·laboracions en que participen pocs participants
que col·laboren per a un tema estratègic. Suposen la modificació d'elements
institucionals com els òrgans de govern o la generació o desaparició d'alguna
organització i reflecteixen la voluntat de permanència en el temps d'aquesta aliança.
- Xarxes o plataformes. Les xarxes o plataformes estan formades per un grup
d'organitzacions que comparteixen una preocupació o interès i que voluntàriament
contribueixen amb el seu coneixement, experiència o recursos a generar un
aprenentatge compartit, actuar conjuntament i aconseguir un objectiu comú.
Un altre tipus de col·laboració que ha guanyat impuls és la fusió entre dues o varies
ONG. És més complicat, ja que, primerament, s’ha d’arribar a un acord i això fa que,
només en alguns casos, aquest acords es portin a terme ja que, a vegades les ONG no
volen perdre la seva identitat. El que volen es continuar fent el que han estat fent fins
ara i no haver d’estar sotmeses a una altra organització que els hi digui que han de fer.
A més, molts directors volen mantenir-se al capdavant de la seva ONG abans de
passar a una de més gran i ja no ser els caps.
D’altra banda, les organitzacions no governamentals estan d’acord en que el que
necessiten per tirar endavant, a més de totes les iniciatives empreses en temps de
crisi, és un gran pacte social per a la inclusió i els drets de tots els ciutadans que abasti
la situació social de forma transversal i que elimini diferències territorials.
44
A més, coincideixen en que tot això s’ha d’aconseguir mitjançant objectius molt
concrets per tal de poder aconseguir avanços reals en la millora de l’ajuda i assistència
a les persones afectades per la crisi, com l'establiment d'un diàleg fluït amb
l'Administració i amb la supressió dels deutes que les diferents administracions han
contret amb les ONG i recuperar els diners que se’ls hi deuen.
També han sol·licitat l'aprovació de “un pla de xoc contra la pobresa i l'exclusió”, que
compti amb la dotació econòmica necessària, l'impuls del mecenatge per implicar a les
empreses i la definició formal del Tercer Sector per enfortir-ho. Amb aquest últim
propòsit, han apostat per elaborar una Llei General del Tercer Sector, que estableixi
vies de finançament estables i mesures fiscals adequades a la realitat.
Totes aquestes iniciatives es duen a terme perquè les ONG puguin tenir un futur millor.
45
4.3 Perspectives de futur en temps de crisi
La crisi ha tingut un gran impacte en el tercer sector i ha fet que durant aquests últims
anys les organitzacions no governamentals hagin tingut molts problemes de
finançament. Malgrat que la crisi ja ha tingut un efecte negatiu a les ONG, el pitjor per
aquestes organitzacions està per arribar.
La crisi econòmica afectarà molt a les ONG perquè aquest sector ha començat a notar
els efectes de la crisi anys més tard que altres sectors d’activitat, ja que, les
subvencions de l’Administració no es van començar a retallar tant aviat com a altres
sectors. Les subvencions, es van començar a retallar a partir de l’any 2011 quan el
Govern es va veure obligat a retallar el pressupost de les ONG degut a la difícil situació
econòmica que travessava.
Als anys 2008, 2009 i 2010 les ONG que tenen com a principal font d’ingressos els
socis, donants particulars i empreses ja van notar una reducció dels seus ingressos, ja
que, a diferencia d’aquestes organitzacions, els ciutadans i les empreses ja havien
notat els efectes de la crisi.
D’altra banda, la gran majoria de les ONG tenen una part molt important dels seus
ingressos, el 60, 70 i 80 per cent, en les subvencions. Aquestes no van començar a
notar els efectes de la crisi fins al 2012, degut a les retallades que va començar a fer el
Govern al 2011 en aquest sector.
El 2012 ha suposat un punt d’inflexió per les ONG. En els pròxims 3 anys, és a dir, fins
el 2016, el tercer sector patirà una caiguda del 20 per cent de les subvencions
concedides per l’Administració i les donacions per part de particulars també patiran
un descens, en aquest cas menor, ja que serà d’un sis per cent. Aquesta caiguda tan
pronunciada que patiran en els seus ingressos suposarà, a llarg termini, un canvi de la
prominència dels seus ingressos, ja que, el finançament privat passarà a tenir més
importància respecte el fiançament públic, quelcom mai vist en el finançament general
de les ONG.
46
Previsió de futur del proveïment de la finançament de les ONG
Aquesta reducció en el finançament de les ONG tindrà un efecte important en el
funcionament i l’organització de les organitzacions no governamentals.
Aquestes organitzacions es veuran obligades ha haver de reduir el seu personal
remunerat que serà substituït per l’entrada de més voluntaris. Aquesta substitució,
malgrat tot, no podrà assegurar que la suma de treballadors remunerats i voluntaris de
les ONG descendeixi. Aquesta substitució dels treballadors remunerats per voluntaris
suposarà un gran problema pel bon funcionament de les ONG, ja que un voluntari no
pot substituir a un treballador professional sinó que ha de ser un complement a la
tasca realitzada pels professionals.
Aquesta situació del Tercer sector es preveu que encara es complicarà més amb
l’augment de persones que viuen sota el llindar de la pobresa i que estan excloses per
la societat, ja que, amb l’esclat de la crisi al 2008, es preveu que aquelles persones que
van patir el primer impacte en aquell moment, com pot ser la perduda del lloc de
treball, es trobaran en situació de pobresa en els pròxims tres anys, 2014, 2015 i 2015,
i, per tant, el feble creixement econòmic previst en l’economia mundial no serà
suficient per contrarestar la tendència d’augment de la demanda d’ajuda dels més
necessitats. Això farà que una part de les ONG, les més petites, desapareixeran o
deixaran d’estar actives, concretament un 20% de les ONG actuals.
D’altra banda, el model de funcionament de les ONG canviarà si es vol que aquestes
organitzacions tinguin el mateix pes dins la societat.
El primer que canviaran serà que les ONG hauran de ser més flexibles i adaptar-se més
àgilment a les dificultats que poden patir, és a dir, passaran de tenir una estructura, un
punt d’atenció i un tipus d’activitat fixes a ser entitats més flexibles, capaces
47
d’adaptar-se a les necessitats socials canviants, treballant en diferents problemes
socials.
Una altra cosa que canviaran és el finançament. Com ja he dit anteriorment, avui en
dia, la major part dels ingressos d’una ONG prové de fons públics, per això s’hauran de
plantejar com aconseguir nous socis, per tal d’aconseguir un model de finançament en
que una tercera part vingui de fons públics, una tercera part de fons privats
d’empreses i una altra tercera part de fons privats de socis. Així, en cas els efectes de la
crisi econòmica seran menors, ja que, un percentatge menor vindrà directament de
l’Administració pública.
Una tercera cosa que canviaran és la demostració del bon funcionament de la tasca
que realitzen, ja que, en el model actual l’èxit dels seus projectes, la majoria de cops,
es justifica a traves de la despesa feta, a traves de les factures i, en canvi, si volen que
millori el seu impacte, hauran de calcular els seus resultats mitjançant l’impacte que
suposen els seus projectes.
Una quarta cosa que canviaran si volen seguir tenint la mateixa força és la relació entre
les diferents organitzacions. Actualment, les ONG funcionen de manera independent i
té una gran importància el fet de tenir una entitat pròpia. Això, canviarà, ja que, les
ONG s’han adonat que mitjançant, com he esmentat anteriorment, el treball en xarxa i
les col·laboracions tindran un major impacte. Les ONG hauran de veure sobre quins
àmbits hauran de treballar col·laborant i en quins altres àmbits podran ser
autosuficients.
Una cinquena cosa que faran les ONG és canviar
l’impacte dels seus resultats, per això, per incrementar
l’eficiència, la competitivitat i el impacte en resultats
realitzaran aliances i fusions. Malgrat tot, s’haurà
d’identificar les fusions i aliances que aportin valor ja
que no totes n’aporten.
Per últim, canviaran la relació amb la ciutadania, ja que, actualment, aquesta relació té
valor poc important i està bastant deteriorada. Per tant, la relació amb la societat civil
48
passarà a ser molt intensa en les diferents àrees de col·laboració (donant, voluntari i
ciutadà), ja que, aquesta relació amb la població és molt important per les ONG.
Aquests sis canvis en el funcionament de les ONG faran que es dugui a terme una
millora en la professionalització del Tercer sector.
Malgrat totes aquestes millores en el seu funcionament, les ONG tindran bastants anys
de crisi, a més del 20 per cent de les ONG que desapareixeran, s’ha de sumar que entre
un 40 i 60 per cent de les ONG actuals veuran reduïts els seus ingressos i hauran de
augmentar la seva feina social, ja que, augmentarà el nombre de persones en situació
de pobresa i, si li sumem el tancament del 20 per cent de les ONG, aquestes
organitzacions tindran moltes dificultats per tal de continuar oferint la mateixa
assistència i ajuda als més pobres.
Vistes totes les dificultats que patiran les ONG, el futur d’aquestes organitzacions es
preveu molt gris. Les reduccions en subvencions per part de l’estat i l’augment de
persones en situació de pobresa farà que aquest sector pateixi molt en els pròxims
anys i es vegi obligat a canviar moltes coses per tal de poder tirar endavant moltes de
les tasques que realitzen.
Tot i totes aquetes dificultats, les ONG no es volen mostrar a la societat de forma
pessimista sinó de forma optimista, ja que, aquest pessimisme no ajuda absolutament
res . La gent que està deprimida, la gent que està exclosa, la gent que ho està passant
malament, a tota aquella gent que ha perdut la seva casa no se’ls ha de deprimir més
sinó se’ls hi ha de mostrar que, tot i les dificultats, amb l’esforç que realitzaran les
ONG, encara hi ha un futur possible per a ells.
49
5.- ONG en crisi visitades
La crisi ha afectat molt al tercer sector, per aquest motiu he volgut comprovar de
primera mà com ha afectat la crisi en diferents ONG.
5.1 Metges Sense Fronteres
Per informar-me d’aquesta ONG vaig parlar amb Isabel Riera, antiga voluntària a
Moçambic, Tanzània, Irak i Nicaragua, entre d’altres països, de Metges Sense Fronteres
i actual col·laboradora d’aquesta mateixa ONG.
Metges Sense Fronteres és una ONG molt antiga i de les més importants que hi ha a
l’Estat espanyol i a tot el món.
Al tractar-se d’una ONG tan gran, de nivell internacional, la majoria dels seus ingressos
provenen de fons privats. Al 2012, el 92 per cent dels seus ingressos provenen de fons
privats i només un 8 per cent són públics. D’aquest 92 per cent un 60,5 per cent
pertany a les quotes regulars de socis, el que significa que la més de la meitat dels seus
ingressos prové només de les donacions anuals dels seus socis i la resta pertany a
empreses, fundacions i altres seccions de l’entitat, com MSF Estats Units, Japó, entre
d’altres països.
D’altra banda, sorprèn la dada de que només un 1,8 per cent de fons públics provenen
de l’administració espanyola, fent que la resta de fons públics, el 6,2 per cent,
procedeixi d’altres institucions públiques estrangeres. Aquesta dada remarca el fet que
l’Estat espanyol ha reduït les subvencions fetes a les ONG, però, malgrat tot, al tractar-
se d’una ONG tan gran la disminució de subvencions per part d’Espanya no ha suposat
un problema per aquesta ONG, ja que, gràcies als fons privats no ha notat aquesta
reducció amb molta rellevància.
El que si que ha notat aquesta ONG és que, comparat amb l’any 2011, ha patit una
disminució d’ingressos a causa de la caiguda de donatius espontanis, els donatius que
es fan en situacions d’emergència. Això es deu a la crisi i , sobretot, a l’absència
d’emergències amb una gran repercussió en els mitjans de comunicació, que
acostumen a provocar una arribada d’ingressos extraordinaris.
Tot i això, aquesta reducció d’ingressos no ha suposat un problema per la ONG, ja que,
quan es redueixen les donacions espontànies, no repercuteix en les donacions
regulars, les quals han augmentat un 5,4 per cent i són el motor principal de la ONG.
50
Pel que fa al nombre de socis, aquesta ONG a l’any 2012 ha arribat a superar el total de
300.000 socis, augmentant el nombre de socis amb quasi 12.000 socis i si anem 10
anys enrere, al 2002, ha augmentat amb més de 200.000 socis.
Aquest augment tan significatiu de socis no sorprèn gaire, ja que, quasi una desena
part de les seves despeses està destinada a la captació de fons i gràcies a aquesta
important despesa el nombre de socis ha augmentat tant en els últims deu anys.
Alhora, aquest augment de socis es degut a que, a diferencia d’altres ONG, la gent sap
quin paper realitza aquesta ONG i no li calen explicacions sobre projectes duts a terme.
La gent acostuma a donar diners aquesta organització sense conèixer a on aniran
destinat però amb la consciencia tranquil·la de saber que els seus diners aniran
destinats a una acció directe, la gent sap que els seus diners seran destinats per que un
metge salvi la vida a algú.
Aquesta ONG és un exemple d’una organització gran que no s’ha vist afectada per la
crisi econòmica gràcies a que la major part dels seus ingressos provenen de fons
privats.
51
5.2 Intermón-Oxfam
A partir del diàleg establert amb Patrícia Cantarell, responsable de campanyes i
presència pública d’ Intermón-Oxfam, vaig informar-me de les dificultats que ha patit
aquesta ONG amb la crisi.
Intermón és una organització que forma part d’una confederació internacional que és
Oxfam. Aquesta confederació consta de 17 organitzacions que treballen conjuntament
a 92 països formant part d'un moviment global pel canvi amb l'objectiu de construir un
futur lliure de la injustícia de la pobresa.
Gràcies a formar part d’Oxfam, aquesta ONG ha passat de ser una ONG espanyola a
passar ha ser una internacional. Això suposa que aquesta ONG té accés a fons públics
d’altres països.
Aquest fet, suposa que les retallades en subvencions fetes per l’Estat espanyol no
hagin tingut tanta repercussió en el seu finançament, ja que un 31 per cent, del 33 per
cent dels ingressos totals dels fons públics, procedeixen d’altres països de la Unió
Europea, el que li permet no dependre de les subvencions espanyoles.
En aquesta ONG el finançament privat, el 67 per cent, és menor que el de Metges
Sense Fronteres, el 92 per cent, i això ha suposat que Intermón-Oxfam hagi notat la
crisi molt més que aquesta altra organització.
Al mes d’abril del 2011 Intermón-Oxfam es va veure obligada a presentar un ERE
despatxant a 90 treballadors dels seus 500 treballadors, el 18 per cent de la seva
plantilla, i al mes de maig del 2013 es va veure obligada a presentar un segon ERE
prescindint de 22 treballadors més.
El haver de despatxar per dues vegades a diversos treballadors ha estat causat per la
reducció de socis, d’ingressos públics i vendes del comerç just, motors principals de la
ONG. Sorprèn que la reducció d’ingressos públics hagi sigut un motiu perquè aquesta
ONG hagi hagut de despatxar a diversos treballadors, ja que, per aquesta banda no ha
suposat un descens de donacions. Malgrat tot, hi ha una explicació.
Intermón-Oxfam té una característica molt peculiar com a ONG. Els donatius privats,
les donacions fetes per particulars, només es realitzen pel compliment de projectes
concrets duts a terme a altres països. Per exemple, si visitem el web de Intermón-
Oxfam, només es poden realitzar uns tipus de donatius proposats per la mateixa ONG,
entre els quals hi ha projectes concrets i donacions pels fons generals. D’aquesta
manera els donatius pels fons generals reben un molt baix percentatge de donacions i
això provoca que hi hagi més dificultats per pagar els sous dels treballadors que es
paguen a partir dels fons generals i no mitjançant les donacions a projectes concrets, i
52
si aquest fet li sumem que la mentalitat de la gent, sobretot en temps de crisi, és
ajudar directament en projectes concrets, molts treballadors han patit reduccions de
sous i d’altres, com ja he esmentat, han hagut de ser despatxats.
Aquestes dificultats de finançament també se l’hi ha d’afegir que les retallades que
s’han dut a terme han fet que aquesta ONG hagi hagut d’endarrerir projectes i minorar
la seva capacitat de resposta. L’endarreriment de molts projectes es degut a que molts
projectes a llarg termini fets abans de la crisi estaven ja pagats els primers anys i s’han
trobat que amb els projectes posats en marxa han deixat de rebre diners, malgrat que
estava acordat, i han hagut d’endarrerir-los.
Tot això a suposat que de les grans ONG que existeixen, Intermón-Oxfam hagi estat la
més afectada per la crisi econòmica i la que ha patit més dificultats per poder
continuar tirar endavant els seus projectes.
53
5.3 Arrels Fundació
El passat mes d’octubre del 2013 vaig assistir a una trobada organitzada per Maria
Pomès, del departament de comunicació, que realitza aquesta fundació per a gent
interessada en com funciona arrels i per a gent interessada en col·laborar amb aquesta
fundació.
Arrels és una ONG més petita que Metges Sense Fronteres i Intermón-Oxfam. Consta
només d’una cinquantena de treballadors i prop de 200 voluntaris, d’aquesta manera
els voluntaris tenen un gran pes en el seu funcionament.
Arrels és una fundació privada dedicada a l'atenció de persones sense llar de la ciutat
de Barcelona. En primera instància va ser creada només per voluntaris però a mesura
que anaven augmentant el nombre de persones a les que assistien va haver de
començar a contractar treballadors remunerats.
L’objectiu d’aquesta fundació és dignificar la vida de les persones sense llar, a partir del
reconeixement personal i la recuperació dels seus drets i deures i crear autonomia per
aquestes persones, és a dir, crear la capacitat de cada persona de escollir i decidir de la
manera més independent possible, sense condicionaments ni dependències de
terceres persones.
Pertany a altres organitzacions per tal d’augmentar el nombre de projectes i
incrementar el seu impacte. Entre aquestes organitzacions a les que pertany trobem la
Federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social, Federació Catalana de Voluntariat Social,
la Federació Europea d'Entitats que atenen a Persones Sense Llar, la Fundació Sant
Pere Claver, la Xarxa d'Habitatges d'Inclusió, la Xarxa d'Atenció a Persones sense Sostre
i la Fundació Mambré.
Malgrat les dificultats futures que pugui patir arrels vol continuar oferint el màxim
possible a la gent sense llar. Per aquest motiu té quatre reptes de futur prioritaris com
són ampliar l’equip especialitzat a oferir els serveis que ofereix arrels a aquelles
persones que es troben vivint al carrer, obrir nous pisos per facilitar allotjament
estable a les persones ateses, ampliar l’horari de servei higiènic, ja que, les persones
sense llar no disposen de dutxes, perruqueria i roba, i oferir servei psicològic a les
persones ateses amb més dificultats.
Aquesta ONG tot i tractar-se d’una organització petita, el seu finançament és bastant
semblant al d’una ONG gran.
El 63 per cent dels seus ingressos provenen de fons privats i el 37 per cent restant
provenen de fons públics. Tot i la crisi, l’activitat d’arrels ha incrementat gràcies a un
augment dels ingressos del 10 per cent.
54
La reducció de subvencions per part de l’administració no ha afectat al funcionament
de la ONG de moment gràcies a un fort increment d’ajuts econòmics privats com la
Marató de la pobresa de TV3 i de donatius de les empreses. Malgrat tot, el futur dels
pròxims anys és incert, ja que, els diners obtinguts per la Marató de la pobresa de TV3,
amb els quals han allotjat a 28 persones, han estat ingressos addicionals que en un
futur no gaudirà i tindrà problemes de finançament per continuar mantenint l’activitat
que ha realitzat fins ara.
Per tant, aquesta ONG tot i que fins ara no ha notat els efectes de la crisi, en un màxim
de dos o tres anys tindrà dificultats pel seu finançament, tot i que, si aconsegueix
trobar solucions, augmentar el nombre de socis, incrementar el nombre d’aportacions,
aconseguirà continuar oferint els mateixos recursos als que més ho necessiten.
El cas d’arrels és un cas curiós, ja que, es tracta d’una petita ONG que fins ara no ha
notat els efectes de la crisi. I ha sabut sortir-ne malgrat les retallades augmentant el
nombre de socis i gra cies a donacions esporàdiques com la de la Marató de TV3.
55
6.- Entrevista a Ignasi Carreras. Director de l’ Institut d’Innovació Social
de ESADE
Ignasi Carreras i Fisas te 56 anys i actualment és el Director de l’ Institut d’Innovació
Social de ESADE.
“Vivir solidariamente es posible día a día”
-Quants anys fa que estats vinculat amb el món de les ONG i perquè vas decidir
treballar-hi ?
Com a voluntari des de que tinc 19 anys i professionalment quan em vaig incorporar a
Intermón-Oxfam que va ser quan tenia 31 anys. Ara en tinc 56, o sigui que pots restar.
-Ja fa molt de temps. I el motiu pel qual t’hi vas voler dedicar ?
El motiu… Vaig decidir treballar a Intermón Oxfam per què m’agradava molt el que feia
com a voluntari i volia donar tota la meva capacitat i temps, a col·laborar amb les ONG.
56
-Malgrat tot, pel que tinc entès, t’hi vas dedicar havent estudiat quelcom totalment
diferent...
Vaig estudiar enginyeria industrial. Primer vaig estar treballant molts anys a la
Universitat en temes energètics, que és el que vaig estudiar jo, l’estalvi energètic, i
després en l’administració pública.
Però al mateix temps que feia això, primerament vaig fundar juntament amb més gent,
el Casal d’Infants del Raval i desprès vaig passar a col·laborar amb Càritas i amb moltes
entitats. Aleshores, durant el dia treballava a la Generalitat i per les tardes i nits i els
caps de setmana feia de voluntari.
En un moment determinat, vaig decidir que ho volia deixar tot i dedicar-me només al
món de les ONG perquè és el que pensava que és volia fer. Més que el que jo volia fer,
el que bàsicament s’hagués de fer.
-Actualment treballes a l’ Institut d’innovació social de ESADE....
Quan vaig acabar el mandat com a director de Intermón-Oxfam que només podia ser
de 8 anys com a director, vaig haver de deixar la feina i l’entitat i em vaig prendre un
any sabàtic per poder buscar una altre activitat.
Vaig tenir varies propostes i una d’elles va ser la de ESADE per què passes a col·laborar
allà amb tot el món de les ONG i tots els aspecte relacionats amb la resposta social de
l’empresa. Llavors allà va ser on varem muntar l’ Institut d’Innovació Social de ESADE.
-Quina és la tasca que es realitza allà?
Bàsicament fem tres coses. Una és formació, una altre és investigació i una altra és
divulgació en diversos àmbits com són el lideratge i la gestió de les ONG, la
responsabilitat social de l’empresa i la creació de empreses socials.
Entre d’altres coses fomentem la formació de persones de ONG i d’empreses,
investiguem sobre temes que poden permetre que les ONG funcionin millor i tinguin
més impacte social i que les empreses siguin més responsables. Tot el que investiguem
ho divulguem perquè pugui arribar a les persones que estan a les ONG, a les empreses
, als emprenedors socials i a tot el món.
-Ara amb la crisi les ONG han pres iniciatives per intentar sortir-ne millor, com per
exemple la col·laboració entre elles. Com funciona aquesta col·laboració entre
diferents entitats?
Nosaltres hem vist que per que les ONG puguin avançar en la crisi han de fer 4 coses.
Una és diversificar les seves fonts de finançament. La segona reduir costos. La tercera
és replantejar que és el que han de fer i concentrar-se en fer menys coses i tractar
d’actuar molt millor. La quarta és ajuntar esforços amb altres organitzacions fent
57
aliances estratègiques que poden ser amb altres ONG, empreses o amb la
Administració Pública on poden compartir un objectiu i cascú pot aportar allò que
millor sap fer.
-Per una altra banda hi ha una iniciativa que és la fusió entre les ONG. Què és més
efectiva la col·laboració entre ONG o la fusió entre elles?
A veure, la col·laboració té certes possibilitats. Una possibilitat és la col·laboració
puntual, quan hi ha un projecte i dues ONG decideixen ajuntar esforços per poder-ho
fer.
Una altra tipus de col·laboració és les aliances estratègiques. Aquí ja no és un fet
concret sinó que dues ONG comencen a parlar i veuen que tenen capacitats que són
complementaries, que tenen objectius semblants i decideixen crear una aliança que els
hi permet col·laborar durant bastants anys i a mesura que es van coneixent les
col·laboracions són cada vegada més importants. I un altre nivell, que és més alt, es
quan un parell o varies ONG es decideixen fusionar.
El problema és molt més complicat que en el món de les empreses. En les empreses, si
a un li interessa una altra empresa, la compra i la fusiona. En el món de les ONG no es
compren sinó que has d’arribar a un acord i llavors això fa que només en alguns casos
aquest acords es portin a terme perquè a vegades les ONG no volen perdre la seva
identitat, volen fer el que han estat fent fins ara i no tenir que estar sotmeses a una
altra que els hi digui que han de fer. Hi ha personalismes, de persones que es volen
mantenir al cap de la seva ONG i no passar i no passar a una més gran i ja no siguin els
caps.
Encara així s’han fet algunes fusions i a més, hi ha vegades que no es fusionen del tot
però fusionen alguns dels seus programes, com és el cas de la “Fundació Mambré” que
agrupa a l’Hospital de Sant Joan de Déu, el Centre d’acollida Assís, la Fundació Arrels i a
les Filles de la Caritat . Són quatre entitats que treballen amb les persones sense sostre
i fan conjuntament la inversió per aconseguir pisos i residències per persones sense
llar,i a través d’aquesta fundació poden fer-ho amb més qualitat i amb més volum,
encara que les quatre mantenen la seva pròpia fundació.
-Amb totes les iniciatives que s’han pres. Quina creus què és la millor per lluitar
contra la crisi?
Per lluitar contra la crisi? Home jo crec que... A veure,.... La cosa és que
Quan una ONG, que depèn en un 70 o 80% dels seus recursos de les subvencions,
entra en crisi les subvencions es retallen molt i aquesta ONG d’alguna manera no té la
capacitat per poder donar la volta al seu sistema de finançament.
58
És molt menys crític per algunes ONG com Intermón-Oxfam, la Creu Roja, Càritas o
Metges Sense fronteres que és al revés: el 70- 80% dels seus ingressos venen de les
subvencions. A aquestes els afecta la crisi però no depenen tant de l’Administració i
per tant les retallades no els hi afecta tant.
Llavors, la millor solució que han preses algunes ONG per superar la crisi és tractar de
buscar aliats perquè els hi puguin donar allò que estant perdent. Algunes enlloc de
subvencions han buscat empreses que puguin col·laborar amb elles. Altres ONG han
pres iniciatives per recaptar diners. Tot això al mateix temps que han reduït les seves
despeses, han canviat a locals per uns més barats, o altres que han tractat de
incorporar més voluntaris per reduir les persones en plantilla i tractar de ser més
eficients. La tercera cosa que han fet algunes és replantejar el que estaven fent i com
tenen menys recursos doncs apostar, en comptes de fer varies vies d’actuació, per
només fer una línia o dues, però amb molta més força. D’aquesta manera tenir més
capacitat de ser reconeguda com una ONG interessant i captar el suport dels socis o
administracions públiques als programes que continuen fent.
-Quina perspectiva de futur veus per les ONG en temps de crisi?
Home la crisi els afectarà molt perquè les ONG han començat a notar la crisi més tard
que altres sectors d’activitat, ja que, les subvencions no es van començar a retallar tant
aviat. Es van començar a retallar a partir de l’any 2011. Llavors als anys 2008, 2009,
2010 les ONG que tenien com a font d’ingressos els socis i donants particulars i les
empreses ja van notar una reducció dels seus ingressos i varen començar a actuar,
però sobretot, la gran majoria de les ONG que tenen una part molt important dels seus
ingressos en les subvencions no ho van notar fins al 2012, i ara estan molt tocades.
-Tot això què vol dir?
Vol dir que tindran bastants anys de crisi. El que passarà és que algunes ONG deixaran
d’existir o no estaran actives d’aquí uns anys. Es calcula que desapareixeran un 20 per
cent respecte les que hi havia abans de la crisi. Hi haurà un nucli important de ONG, un
40, 50 per cent que continuaran treballant i que tindran una mica menys d’ingressos
durant tres o quatre anys, però al mateix temps tindran que fer molta feina social
perquè la situació està molt difícil amb les persones afectades per la pobresa. En canvi,
hi haurà un 20 per cent de les ONG, les més punteres, que tenen molt suport del
públic, que saben adaptar-se molt a la situació i que es mantindran igual o encara
continuaran creixent i tindran capacitat de resposta on calgui.
59
7.- Conclusions
Un cop finalitzat el treball i després d’haver parlat amb les diferents persones que
m’han donat informació per poder realitzar-lo, he arribat a les següents conclusions.
La profunda crisi econòmica no ha afectat ni afectarà de la mateixa manera a totes les
ONG. Les grans organitzacions no governamentals com Metges Sense Fronteres no han
notat els efectes de la crisi, gràcies al fet que la major part dels seus ingressos
provenen de donatius privats. D’altra banda les més petites, que són la gran majoria,
reben la major part dels seus ingressos de l’administració pública, i per tant, la
retallada de les subvencions els ha afectat enormement i, entre dos i tres anys,
aquestes retallades hauran afectat tant, que moltes hauran de reduir la seva tasca i,
fins i tot, algunes hauran de deixar de funcionar.
Per tant, he arribat a la conclusió que els fons privats que reben aquestes
organitzacions són importantíssims pel seu funcionament, ja que, asseguren que les
ONG puguin gaudir d’independència suficient per poder continuar treballant sense
notar la crisi econòmica.
El cas d’Intermón-Oxfam és un exemple de com una mala gestió del finançament,
comporta grans dificultats per seguir treballant amb la mateixa eficiència sense patir
els efectes de la crisi. D’altra banda, Arrels Fundació demostra el contrari. Una bona
estratègia d’aliances i de col·laboracions amb altres entitats genera un major impacte
tot i la crisi.
Gràcies a aquests dos exemples, he arribat a la conclusió que la bona gestió d’una ONG
és molt important per poder tirar endavant en plena crisi econòmica i, després de
l’entrevista feta a Ignasi Carreras i després de veure el cas d’Arrels, la millor iniciativa
presa per les oneges en plena crisi és la col·laboració entre elles, ja que, redueix
despeses i augmenta l’impacte que genera.
En definitiva, aquestes conclusions es poden reduir en que una bona gestió i poder
gaudir de la independència que propicien els fons privats assegura que una ONG
continuï treballant de la mateixa manera i amb la mateixa eficàcia , malgrat totes les
adversitats generades per la crisi econòmica.
60
ANNEX: Enquesta
Abans de començar a informar-me del treball de recerca vaig voler fer una enquesta a 27 persones entre 15 i 23 anys per saber quin coneixement tenen els joves d’avui en dia sobre la situació de les ONG. Un cop acabat el treball crec que és interessant recordar-ne els resultats, simplement com a reflexió.
Sexe
Masculí 10 37%
Femení 17 63%
Has col·laborat algun cop ajudant a alguna ONG? Es pot marcar més d’una opció
Si, fent recollida d'aliments 20 48%
Si, ajudant a menjadors socials 5 12%
Si, acompanyant a malalts 3 7%
Si, però cap de les opcions anteriors 8 19%
No, hi he col·laborat 6 14%
61
De les següents ONG quines coneixes? Es pot marcar més d’una opció
Intermón Oxfam 21 13%
Càritas 26 16%
Mans Unides 22 14%
Amnistia Internacional 10 6%
Fundació Fets 0 0%
Ayuda en Acción 3 2%
ACNUR 8 5%
Cruz Roja 27 17%
Fundació Banc dels Aliments 26 16%
Arrels Fundació 15 9%
62
Col·labores habitualment amb donacions econòmiques a una ONG?
Si, habitualment faig donacions 6 22%
Esporàdicament 9 33%
No, no he col·laborat mai econòmicament amb una ONG 12 44%
Si haguessis de fer una donació ara mateix per quins fins voldries que anessin els
teus diners?
Ajuda pel desenvolupament dels països del tercer món 12 44%
Per fins mediambientals 2 7%
Per al desenvolupament de les persones i famílies que es troben en situació de pobresa
13 48%
63
Creus que les ONG tenen un paper important dins la societat actualment? Entenent
com 0 a poc important i a 10 a molt important
1 1 4%
2 2 7%
3 1 4%
4 1 4%
5 3 11%
6 4 15%
7 9 33%
8 1 4%
9 4 15%
10 1 4%
Les ONG estan tenint moltes dificultats de finançament amb la crisi, quina mesura
creus que haurien de prendre?
Augmentant les donacions privades 5 19%
Fer campanyes per conscienciar a la població en augmentar les ajudes 16 59%
Fer que l'Estat augmenti el finançament 6 22%
64
Creus que les ONG fan la feina que hauria de fer l'Estat?
Si 18 67%
No 9 33%
Què n'opines de que l'Estat hagi reduït en dos anys les ajudes de les ONG més de 2
mil milions d'euros?
Hi estic d'acord, s'han de reduir despeses 2 7%
No hi estic d'acord, ja que es redueix l'ajuda a la gent que ho necessita 25 93%
Que opines del paper del govern davant la situació de dificultat de la població
En aquesta qüestió es preguntava l’opinió de la gent envers les retallades fetes pel
govern. Totes les respostes coincidien en la mala gestió del govern i les coses que
hauria de canviar el govern. Exemples:
“El govern ho esta fent molt malament davant la crisi que estem patint. No haurien de
gastar-se els diners en l’exèrcit ni en armament. Invertir els diners en educació,sanitat,
i ajudar a les persones amb més necessitats”
“No estic d'acord amb les mesures adoptades pel govern a l'hora de fer front a les
dificultats econòmiques. Només adopten mesures que afecten a la classe social baixa i
mitjana quan, segons la meva opinió, haurien de començar a retallar per les classes
socials més altes per a que es faci justícia.”
65
Creus que les ONG ajuden a canviar la situació actual
Si, crec que les ONG ajudaran ha canviar la situació actual 13 48%
Si, però ha de ser l'Estat qui canviï la situació actual 10 37%
No, no crec que canviïn res 4 15%
Conclusions de la enquesta
A partir d’aquesta enquesta es poden treure varies conclusions. Malgrat tot, les
respostes estan condicionades pel fet que les persones enquestades són joves d’entre
15 i 23 anys, i per tant les respostes són bastant semblants.
A partir d’aquesta enquesta, he obtingut la informació de que si bé la majoria de joves
col·laboren amb una ONG, per exemple, fent recollida d’aliments, en canvi, pocs
col·laboren econòmicament.
A més, els joves enquestats, saben que el paper que realitzen les ONG és bastant
important dins la societat i que per això si haguessin de fer una donació a una ONG ho
farien, majoritàriament, per la ajuda al desenvolupament de les persones i famílies
que es troben en situació de pobresa.
D’altra banda, creuen que les ONG ajudaran a canviar la societat actual i a sortir de la
crisi, malgrat totes les retallades fetes pel govern, amb les que hi estan en contra per
amplia majoria. Proposen com alternativa a aconseguir més ingressos fer campanyes
per conscienciar la població perquè augmenti més les donacions. A més, creuen que
les ONG fan la feina que hauria de fer l’Estat pel que, en són molt crítics.
66
Fonts de Informació
Bibliografia
Iglesias, Maria.; Carreras, Ignasi. La colaboración efectiva en las ONG. Barcelona:
ESADE-Institut d'Innovació Social, 2013.
Fundació La Caixa, Institut d’Inovació Social d’ESADE, Fundació de PwC. Estudio sobre
el presente y futuro del tercer sector social en un entorno de crisis. Barcelona, 2013.
Carreras, Ignasi. “La Vanguardia”. Fusions d’onegés. Barcelona: 17-10-2013. P. 19
Furió, Cecilia. “àbá”. Captación de fondos en tiempos de crisis. Barcelona: Maig del
2013. P. 29
Pel.licula:
Ferguson, Charles. Inside Job. Sony Pictues 2010.
Webliografia
www.abc.es
www.aecid.es
http://aefundraising.org/
www.asociaciones.org
www.canalsolidario.org
www.cinu.mx
www.cruzroja.es
www.elpais.es
www.guiaongs.org
http://www.lavanguardia.com
www.leonismoargentino.com.ar/INST11.htm
www.publico.es
www.rdmercadeo.com
www.solucionesong.org
www.wikipedia.org