La crisi de l’Antic Règim(1788-1833)

2n de Batxillerat

Fets del 2 de maig de 1808

Invasió napoleònicaCarles IV

Cronologia i etapes

17881788 18081808 18141814 18331833

Carles III Ferran VII

Josep Bonaparte

La Guerra del Francès

Cadis: primeraexperiència liberal

Despotismeil·lustrat

Absolutisme

1820-23Trienni liberal1820-23Trienni liberal

La família de Carles IV (Francisco Goya y Lucientes, 1800-1801).

1. El regnat de Carles IV (1788 - 1808)

Es caracteritzaper la presència de

Els principals fets històricsD’aquest període

“La Guerra Gran”(1793-1795) contra França (pau Basilea)

Pau de Basilea (1795) i Tractat de San Ildefonso (1796) amb els francesos (col·laboració armada contra Gran Bretanya).

Guerra contra Gran Bretanya iderrota de Trafalgar (1805)

provoca

Crisi econòmicaMalestar social i rebuig a Godoy

Manuel de Godoy (1792 - 1807)

No durà a terme reformes il·lustrades (1789)

CausesManuel Godoy, cap del govern (impopular)Té por a les idees revolucionàries francesesPosa fre a les reformes anteriorsL’execució de Lluís XVI i els conflictes subsegüents.

ConseqüènciesPèrdues materials i demogràfiquesEvidencia la crisi del model absolutistaPau de Basilea (1795)Subordinació a França a partir d’aquest moment.

La Guerra Gran (1793-1795)

1. LA CRISI DEL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) (I).Continua la tasca de Carles III (Despotisme Il·lustrat), però congela les reformes il·lustrades per l’esclat de la Revolució Francesa i la por a que arribi a Espanya

Entre 1792 i 1795 declara la guerra a França, amb derrotes constants (Pau Basilea 1795)

A partir de 1796, el primer ministre Godoy signa aliances amb França (Tractat de San Ildefonso), especialment amb Napoleó (1799), i ajuda a França contra Anglaterra,

amb derrotes importants com les del cap de Sant Vicent (1797) i Trafalgar (1805) i la pèrdua del control de les colònies americanes

Godoy enceta una sèrie de reformes contràries a l’església i la noblesa: desamortització, reducció del poder de la Inquisició, protecció d’artistes i intel·lectuals,

intent de reforma fiscal,... → es guanya forts enemics interns (església, noblesa)

Espanya passa per una crisi econòmica i financera molt greu pels deutes acumulats de governsi guerres anteriors, les despeses en les guerres que hem vist i la pèrdua del control del mercat

colonial americà, a més de les males collites periòdiques i el fracàs de tota reforma fiscal

El deute cada vegada és major (préstecs i vals reials) i Godoy fa reformes encaminades a augmentar els ingressos (desamortització de terres de l’església i augment dels

impostos), que provoquen el descontent de la noblesa i l’església per una part i del camperolat per l’altra, produint-se motins i revoltes

1. EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) (II).El 1807 Godoy i Carles IV signen amb Napoleó el tractat de Fontainebleau:

els exèrcits francesos poden travessar Espanya per envair Portugal a canvi de repartir-la en tres parts: una per a França, altra per a Espanya i altra per a Godoy

Procés d’El Escorial (1807): el príncep d’Astúries, futur Ferran VII, junt a part de la noblesai el clergat, conspira per a treure a Godoy i a son pare i fer-se amb el poder, però és descobert

i delata als que havien conspirat junt amb ell per aconseguir el perdó de son pare

Motí d’Aranjuez (març de 1808): la presència de tropes franceses, el temor a una invasió del país i els interessos de la noblesa i el clergat provoquen un motí a Aranjuez (on es trobava

el rei al palau) que força la sortida de Godoy del govern i l’abdicació de Carles IV en el seu fill Ferran (Ferran VII)

“Como los achaques de que adolezco no me permiten soportar por más tiempoel grave peso del gobierno de mis reinos, y me sea preciso para reparar mi saludgozar en clima más templado de la tranquilidad de la vida privada; he determinado, después de la mas seria deliberación, abdicar mi corona en mi heredero y mi muycaro hijo el Príncipe de Asturias. Por tanto es mi real voluntad que sea reconocido y obedecido como Rey y Señor natural de todos mis reinos y dominios. Y para que estemi real decreto de libre y espontánea abdicación tenga su exacto y debido cumplimiento, lo comunicaréis al consejo y demás a quienes corresponda. Dado en Aranjuez, a 19 de marzo de 1808.-Yo, el Rey.- A don Pedro Cevallos”.Gaceta de Madrid, 25 de marzo de 1808.

1.3. La monarquia de Josep I (1808-13). Carles IV demana ajuda a Napoleó, qui crida a Carles i Ferran a Baiona

A Baiona, Ferran tornà a abdicar en favor del seu pare Carles i aquest en favor de Napoleó (Abdicacions de Baiona, 1808), qui nomena rei d’Espanya al seu

germà Josep I Bonapart (“Pepe Botella”) i convoca Corts

Napoleó i Josep I elaboren una Carta Atorgada per a Espanya: l’Estatut de Baiona (1808), que pretenia acabar amb l’Antic Règim (igualtat de tots els espanyols davant la llei,

impostos per a tots, abolició de la Inquisició,...) i anava acompanyada de desamortització, desvinculació i fi del règim senyorial

"Españoles: después de una larga agonía vuestra nación iba a perecer. He visto vuestros males y voy a remediarlos. Vuestra grandeza y vuestro poder hacen parte del mío. Vuestros príncipes me han cedido todossus derechos a la corona de España. Yo no quiero reinar en vuestras provincias; pero quiero adquirir derechoseternos al amor y al reconocimiento de vuestra prosperidad. Vuestra monarquía es vieja; mi misión es renovarla; mejoraré vuestras instituciones, y os haré gozar, si me ayudáis, de los beneficios de una reforma, sin que experimentéis quebrantos, desórdenes y convulsiones. Españoles: he hecho convocar una asamblea general de las diputaciones de las provincias y ciudades. Quieroasegurarme por mí mismo de vuestros deseos y necesidades. Entonces depondré todos mis derechos, y colocaré vuestra gloriosa corona en las sienes de un otro Yo, garantizándoos al mismo tiempo una constituciónque concilie la santa y saludable autoridad del soberano con las libertades y privilegios del pueblo. Españoles: recordad lo que han sido vuestros padres, y contemplad vuestro estado. No es vuestra la culpa, sino del mal gobierno que os ha regido; tened una gran confianza en las circunstancias actuales, pues yo quiero que mi memoria llegue hasta vuestros últimos nietos, y exclamen: Es el regenerador de nuestra patria.”Napoléon Bonaparte, Bayona, 25 de mayo de 1808.

• Poble sense ideologia Lluiten contra l’invasor estranger

• Burgesos, liberals Volen un sistema parlamentari liberal

• Il·lustrats Volen Ferran VII, però amb unprograma de reformes

• Noblesa, Església Volen tornar a l’Antic Règim ambFerran VII

Les actituds davant l’ocupaciópatriotes

Afrancesats: Intel·lectuals Creien en les reformes liberals del nou règim

Alts funcionaris

Part de la noblesa

2. LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814).

2. La guerra del Francès (1808-14) (II).

Davant la nova situació, la societat espanyola

es divideix en dos grups

Els afrancesats, una minoria d’intel·lectuals il·lustrats que veien en Josep I un monarca fort que podia dur a terme les reformes

necessàries per acabar amb l’Antic Règim i modernitzar el país sense necessitat d’una revolució liberal

El front patriòtic, oposats a Josep I per diferents raons: noblesa i clergat, que reclamaven la tornada de Ferran VII i l’Antic Règim

amb els seus privilegis; il·lustrats i burgesos liberals que volien aprofitar per a fer una revolució liberal parlamentària que acabés amb l’Antic Règim; i la majoria de la població, que veia l’exèrcit francès com a invasor i cruel i reclamava la tornada de Ferran VII

2.2. El desenvolupament de la guerra (I): els orígens (maig, 1808).

Davant el caos i l’absència del rei en Madrid (estaven a Baiona), la població de la capital es revolta contra l’exèrcit francès i el general Murat reacciona amb una violenta repressió

Les notícies d’aquest fet provoquen revoltes populars semblants per tot el país i l’organització d’una resistència popular, començant la guerra

La població s’organitza en Juntes Ciutadanes d’Armament i Defensa que es declaren dipositàries de la sobirania en absència del rei i es reuniran en Juntes Provincials primer i en una Junta Suprema Central més tard

Amb un desavantatge militar clar front a l’exèrcit francès, els patriòtics utilitzen la resistència en les ciutats front als setges francesos (guanyen temps i desgasten l’oponent) i la guerrilla (atacs espontanis i sorprenents amb retirada immediata)

Els patriòtics espanyols rebran l’ajuda de portuguesos i anglesos

2.2. El desenvolupament de la guerra (II): les fases.1a fase (juny - novembre 1808): fracassos francesos, ja que l’exèrcit francès és incapaç

d’avançar des de Barcelona cap al sud i l’interior (Bruc), no pot arribar a València des de Madrid i és derrotat a Bailén en el seu intent d’ocupar Andalusia

→ replegament a la submeseta Nord i la vall de l’Ebre, abandonant Madrid

2a fase (novembre 1808 – juny 1812): reacció francesa amb l’arribada de Napoleó amb noves tropes, avançant amb victòries constants contra patriòtics i anglesos (Saragossa,

Tudela, Uclés, Talavera, Ocaña,...) → l’exèrcit francès controla tota la península, excepte Cadis, i els patriòtics es centren en els atacs de les guerrilles

3a fase (juny 1812 – desembre 1813): les dificultats a Rússia obliguen Napoleó a desplaçar allí una part de l’exèrcit, situació que aprofiten els patriòtics i anglesos (Wellington) per vèncer a Los Arapiles (1812) i obligar a la retirada de l’exèrcit francès, derrotat

novament a San Marcial (1813) → Napoleó negocia la pau i la tornada de Ferran VII al tron espanyol (Tractat de Valençay, desembre 1813)

Mapa pàgina 34.

Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812

3. La formació de les Corts. Les Juntes de Defensa trien els seus representants a les Juntes Provincials,

i aquestes trien una Junta Suprema Central que reconeix al rei Ferran VII però assumeix l’autoritat en la seva absència, fugint de Madrid a Sevilla i Cadis

El gener de 1810 la Junta Central convoca a Corts i es dissol,nomenant-se un Consell de Regència de cinc membres

L’elecció dels diputats a Corts va ser difícil i no a tots els llocs es va poder celebrar ni arribaren tots els diputats (especialment els americans), sent

substituïts per persones que vivien a Cadis

Composició de les Corts: predominen els eclesiàstics, seguits pels professionals liberals, funcionaris i militars, sent la ideologia liberal majoritària

El setembre de 1810 comencen les Corts, amb la imposició per part dels liberals d’una cambra única i vot individual (front a la representació estamental) i del principi de sobirania nacional (les Corts representen a la nació i elaboren lleis)

El gener de 1810 la Junta Central convoca a Corts i es dissol,nomenant-se un Consell de Regència de cinc membres

El gener de 1810 la Junta Central convoca a Corts i es dissol,nomenant-se un Consell de Regència de cinc membres

Composició de les Corts: predominen els eclesiàstics, seguits pels professionals liberals, funcionaris i militars, sent la ideologia liberal majoritària

El gener de 1810 la Junta Central convoca a Corts i es dissol,nomenant-se un Consell de Regència de cinc membres

El setembre de 1810 comencen les Corts, amb la imposició per part dels liberals d’una cambra única i vot individual (front a la representació estamental) i del principi de sobirania nacional (les Corts representen a la nació i elaboren lleis)

Composició de les Corts: predominen els eclesiàstics, seguits pels professionals liberals, funcionaris i militars, sent la ideologia liberal majoritària

3. La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol (I).

S’imposen les idees liberals per a acabar amb l’Antic Règim i es decreten la sobirania nacional, la llibertat d’impremta, la llibertat de contractació i treball (supressió dels gremis), l’abolició de la Inquisició, l’inici de la desamortització, la desvinculació,...

Destaquen els dos decrets de dissolució del feudalisme: el senyoriu jurisdiccional queda suprimit i el senyoriu territorial passa a ser un contracte entre particulars en

virtut de la propietat privada capitalista (qui demostra la propietat?)

3. La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol (II).

La Constituciódel 1812

Coneguda com “La Pepa”, és la primera constitució espanyola i influirà en totes les constitucions del segle XIX

Es tracta d’un pacte entre la burgesia liberal i sectors absolutistes i de l’Antic Règim (reconeixement dels drets de l’església catòlica)

Característiques

Sobirania nacionalÀmplia declaració de drets (igualtat legal, propietat

privada, de petició, llibertat civil, llibertat d’impremta, garanties processals,...)

Igualtat per als territoris americansDivisió de podersDret de vet del monarcaCorts unicameralsSufragi universal masculí i indirecte

Creació d’un exèrcit nacional: servei militar obligatoriEnsenyament primari públic i obligatoriConfessionalitat catòlica de l’Estat

3. La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol (III).

Aquestes lleis sols estaran en vigor fins 1814 i no a tot el territori, però seran recuperades entre 1820 i 1823 (Trienni Liberal) i entre 1836 i 1837Per tant, tota la legislació de Cadis marca el camí del liberalisme que seguirà Espanya durant

tot el segle, però en lluita amb un Antic Règim que es resisteix a desaparèixer i frena els canvis

El regnat de Ferran VII (1814-1833)

4.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)El “Manifest dels perses”

Petició a Ferran VII (Retornar a l’Antic Règim)

Aixecaments militars liberals

Trienni liberal (1820 - 23)Trienni liberal (1820 - 23)

Comandant Riego (Cabezas de San Juan, Sevilla)

Retorn al constitucionalisme (Constitució de 1812)

Provoca

-Debilitat dels liberals-Oposició absolutista i dels pagesos-Intervenció de la Santa Aliança Els Cent Mil Fills de Sant Lluís

(Duc d’Angulema)

Retorn de l’Absolutismea tota Europa

10

Coincideix amb

S’inicia amb

Provoca la

Consisteix en unPerò...

Dècada ominosa (1823 - 1833)Dècada ominosa (1823 - 1833)Retorn a l’absolutisme

Com el del

Que dóna lloc al

Ferran anul·la la Constitució de 1812Ferran anul·la la Constitució de 1812

4.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)

11

Dècada ominosa (1823 - 1833)Dècada ominosa (1823 - 1833)

Es caracteritza per Repressió i depuració política contra els liberals(Riego, Mariana Pineda ...)

També intenta Reformisme il·lustrat

La Guerra dels Malcontents (Catalunya, 1827)(Reialistes, absolutistes radicals)

provoca

Però...

Neix Isabeli

Ferran VII Pragmàtica sanció Llei SàlicaProclama la Que anul·la la

A finals del seu regnat es passa de la repressió al pacte amb els liberals per trobar un suport polític per a la seva filla Isabel en contra del seu germàCarles (absolutista)

A finals del seu regnat es passa de la repressió al pacte amb els liberals per trobar un suport polític per a la seva filla Isabel en contra del seu germàCarles (absolutista)

Aquesta consciència d’identitat, l’exemple de la independència americana i l’ajudabritànica (interessos comercials) provoquen constants insurreccions

5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)La independència de les colònies americanes (1810 - 1824)

Les colònies americanesLes colònies americanes

Marginació dels criollsCorrupció dels funcionaris espanyolsIntegració dels criolls i indígenes a l’exèrcitMonopoli comercial espanyol

Marginació dels criollsCorrupció dels funcionaris espanyolsIntegració dels criolls i indígenes a l’exèrcitMonopoli comercial espanyol

A causa de

Consciència d’identitat pròpiaConsciència d’identitat pròpiaVan prendre

Etapes de la independènciaEtapes de la independència

Juntes de govern Insurreccions

Insurreccions ofegades per Ferran VII

(José de San Martín, Simón de Bolívar...)

L’any 1824 La batalla d’Ayacucho suposa la derrota definitiva dels espanyolsL’any 1824 La batalla d’Ayacucho suposa la derrota definitiva dels espanyols

12

1810 - 18141810 - 1814

1815 - 18181815 - 1818

Campanyes a gran escala1818 - 18241818 - 1824

5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)La independència de les colònies americanes (1810 - 1824)

Conseqüències per a la Corona Espanyola

Pèrdues econòmiquesPèrdues econòmiques Mercats colonialsMatèries primeres

Pèrdua de prestigi mundialPèrdua de prestigi mundial Pèrdua d’influència internacional

13

5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)

La independència de les colònies americanes(1810 - 1824)

Esquemes-resum

1. ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME).

- Activitat econòmica lliure (oferta i demanda).- Desamortització i desvinculació de les propietats.- Abolició dels monopolis i supressiódels gremis → llibertat de producció, circulació i contractació.

- Economia fonamentalment agrària.- Obstacles al comerç i circulació de béns immobles (propietat vinculada o amortitzada).- Economia i monopolis senyorials.- Els gremis controlen la produccióartesanal.

ECONOMIA

- Societat de classes (per riquesa): burgesia i proletariat.

- Societat estamental (per naixement), dividida en privilegiats (noblesa i clergat) i no privilegiats (camperols, burgesos,...).

SOCIETAT

- Sobirania nacional (sufragi).- Estat institucional que garanteix els drets dels ciutadans.- El rei ha de jurar la Constitució (no estàper damunt d’ella).- Divisió de poders.

-Monarquia absoluta.-Sobirania reial: el rei té els tres poders.-Estat patrimonial i propietat de la Corona (súbdits).

POLÍTICA

LIBERALISME (CAPITALISME)ANTIC RÈGIM

Esquema- resum La crisi de l’Antic Règim (1788-1833)1. La crisi del regnat de Carles IV (1788-1808) i 2. La Guerra d’Independència o del Francès (1788-1814)

La Guerra del Francès (de la Independencia) (1808-14)

precedida per

la Guerra Gran (de la Convención) (1793-95)

declarada per

l’absolutista Carles IV davantel radicalisme de la R. F

acaba amb

Pau de Basilea (VII-1795): reconeix el predomini francès

l’aliança amb F contra A: Tractat de Sant

Ildefons (1796)porta a

la derrota de Trafalgar (1805)

Tractat de Fontainebleau (1807)acorda

-consentiment per a què les tropes franceses travessin Espanya fins a Portugal (aliada d’A)

-conquesta i repartiment de P entre F i E-un principat per a Godoy (primer ministre)

motí a Aranjuez (III-1808)seguit de

-destitució de Godoy i abdicació de Carles IV en Ferran-queixa a Napoleó, anada a Baiona i abdicació d’ambdós en l’Emp.-nomenament Josep com a rei, Corts de Baiona i Estatut de Baiona

destaca

-2-V-1808: alçament del poble de Madrid, que s’escampa per tot el país

-constitució de Juntes populars (locals, provincials i regionals) per coordinar les actuacions defensivas-primeres victòries (Bruc, Bailén), però arriba N i

estabilitza la presència francesa-resistència popular: guerrilles i setges (Girona,

Saragossa, Lleida, Tarragona)-annexió de Catalunya a l’Imperi francès (I-1812)

-canvi del curs de la guerra amb l’ajut d’Anglaterra-XII-1813: Tractat de Valençay; V-1814: abandó total

d’Espanya per part dels francesos

divideix

la poblacióespanyola

segons

afrancesats (altsfuncionaris, intel·lectuals,

part noblesa)

patriotes tradicionals(part clergat i noblesa)

patriotes liberals(burgesia, intel·lectuals

il·lustrats, sectorsliberals)

pretenen

aprofitar les possibilitatsreformistes del nou

règim

tornar a la vellamonarquia, defendre la

tradició i la religió

aprofitar la situaciórevolucionària per

transformar Espanya en un règim liberal-

parlamentari

agreujament crisi econòmica i hisendística

3. Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812

Corts a Cadis (s’obren el IX-1810)

aproven

Constitució(19-III-1812)

formades per

diputats de tots els territorisespanyols (una 20 de catalans, tant

de liberals com d’absolutistes; Antoni de Capmany)

La Junta Suprema Central

convoca

altres: reorganització de l’administració(províncies i Diput. provincials), reforma

dels impostos, creació d’un exèrcitnacional, obligatorietat del servei militar, creació Milícia Nacional, implantació d’un ensenyament primari públic i obligatori, confessionalitat catòlica de l’Estat, etc.

diverses lleispretenen

eliminar les traves de l’Antic Règim i ordenar l’Estat com un règim liberal:-supressió senyories jurisdiccionals

-llibertat de treball-anul·lació dels gremis-unificació del mercat

-abolició de la Inquisició-inici de la reforma agrària i la

desamortització de terres comunals

destaca

drets del ciutadà: llibertatsd’impremta, pensament i opinió,

igualtat davant la llei, inviolabilitatdel domicili, dret de petició,

llibertat civil, dret de propietatorganització del poder: monarquia limitada

basada en la divisió de poders:-poder legislatiu: cambra unicameral (elaboració

de lleis, tractats internacionals, aprovació de pressupostos, comandament de l’exèrcit)

-poder executiu: monarca (direcció del govern, vetsuspensiu durant dos anys)

-poder judicial: administració de justícia (codisúnics en matèria civil, criminal i comercial,

garanties en els processos, ...)

unitat jurdídica del país i sobiranianacional exercida mitjançant sufragi

universal, masculí (>25anys) i indirecte(elegits: segons renda)

4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (1)

El regnat de Ferran VII

degut a

trienni liberal (1820-23)

es divideix en

anul·la la Constitució i tota la legislacióliberal de les Corts de Cadis (4-V-1814) recolzat per sectors absolutistes

(Manifest dels Perses)sexenni absolutista (1814-20)

representa l’inici d’un llarg períoded’enfrontament entre la defensa de

l’absolutisme i la del liberalisme

restauració de l’AR gairebé del tot aprofita

la situació internacional: derrota de N, Congrés de Viena, Sta Aliança

-dura repressió contra els dirigents liberals-inicis de l’oposició: burgesia liberal i classes mitjanes urbanes, part de la

pagesia, militars liberals (Pronunciaments: Mina, Porlier, Vidal, Lacy a Catalunya, ...)

pronunciament de Riego (Cabezas de San Juan, Sevilla) seguit d’aldarulls populars i

liberals a les principals ciutatsporta a

-nou govern, amnistia, eleccions-acceptació Constitució per part

del rei

destaca

-restaura Constitució de 1812 i bona part de la legislació: llibertatd’indústria, abolició gremis, supressió règim senyorial

-noves normes: desamortització terres monacals, reforma sistema fiscal, del codi penal i del funcionament de l’exèrcit, disminució delme-modernització administrativa (províncies), creació Milícia Nacional

destaca

pateix dificultats

monarquia: veta lleis, cerca aliançaamb potències europees absolutistes

noblesa tradicional i Església (supressiórendes senyorials i delme i venda de béns

monacals): organitzen partides absolutistesi una regència absoluitsta a la Seupagesia (el final del règim senyorial els convertia en

arrendataris que perdien els drets tradicionals i podien ser expulsats de la terra): aixecaments

armats contra el liberalismeentre liberals: moderats i exaltats

4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (2)

El regnat de Ferran VIIes divideix en

dècada ominosa (1823-33)

començaamb

intervenció de la Santa Aliança(IV-1823: entrada dels Cent Mil

Fills de Sant Lluís)

comporta

restauració de l’absolutisme, repressió contra els liberals, depuració de l’administració i

l’exèrcitpateix

divisionspolítiques

absolutistesmoderats

intransigentso apostòlics

entre

problemeseconòmics

tant

camp (progressiva introducciódel capitalisme, baixos preus

dels productes agraris)

hisenda (despesesmonarquia, pèrdua colònies)

afavoreix

apropament al sector moderatde la burgesia financera i

industrial de Madrid i Barcelona a partir 1825 (aranzel

proteccionista)

acceptat per

rebutjat per

agrupats al voltant de

Carles Maria Isidre, germà del rei i

previsible successor

organitzenGuerra dels Malcontents o

Agraviats (1827): sectors nobiliaris, clericals i pagesia (>20.000 homes)

descontentsper

restauració insuficient de l’absolutisme (no s’ha reposat la

Inquisició, s’han dissolt els voluntarisreialistes, es permet la presència

d’alguns liberals a l’administració, ...)

es complica amb

la qüestiósuccessòria

-casament amb Maria Cristina-Pragmàtica Sanció (1830):

deroga Llei Sàlica-neix Isabel

porta

MC (regent) a apropar-se als sectors moderats

(absolutistes i liberals): nougovern reformista, amnistia

destaca

1833: mor FerranVII i reafirma el

testament

no acceptat per

recolzen

inicia

aixecament absolutista (primera guerra

carlina) i proclamaciócom a rei

contra

5. La independència de l’América hispànica

El regnat de Ferran VII

viu

el procés d’independència de l’Amèrica espanyola (1810-24)motivat per

desenvolupament d’una burgesia criolla degut al creixement econòmic del s. XVIII

(reactivació del comerç, explotació de nombroses plantacions, ...)

-l’exemple dels USA-el suport de GB: volia controlar el mercatamericà i pensava que li seria més fàcil un

cop independents

coneix

les idees de la

Il·lustració

critica

-discriminació respecte als càrrecs-impostos i càrregues-control del comerç

aprofita

-l’esfondrament de l’aparellpolític espanyol degut a la

invasió francesa-la crisi política produïda pel

retorn a l’absolutisme-la manca de diners i tropes

de la monarquia

destaca

-primers focus: virregnat de la Plata (José de San Martín: ind. d’Argentina, 1810), virregnat de Nova Granada

(Simón Bolívar), Mèxic (Hidalgo i Morelos)-batalles: Chacabuco (1817), Boyacá (1819) i Carabobo

(1821), Ayacucho (1824)

produeix

-nombroses guerres entre els nouspaïsos degut als interessos dels gran terratinents i les burgesies comercials

-aparició de cabdills militars i reforçament dels exèrcits

-pèrdua de pes polític internacional-pèrdues econòmiques per a la

monarquia i la burgesia espanyola

-parálisi del moviment comercial català(destinat després a les Antilles)

-retorn de capitals que impulsaran el desenvolupament econòmic (inversionsen indústria i terres desamortitzades)