F I T X A

1Què veiem quan mirem el cel?

El divEndrEs 20 de març tEns l’oportunitat d’obsErvar un fEnomEn molt poc frEqüEnt: un eclipsi de sol.

cap a lEs nou dEl matí, vEuràs com la lluna va situant-sE davant dEl sol fins a cobrir-lo parcialmEnt.

aprofita-ho i gaudEix d’aquEsta ExpEriència, pErò sobrEtot obsErva l’Eclipsi amb sEgurEtat, mai dirEctamEnt.

Què veiem quan mirem el cel?

1 Què veiem quan mirem el cel? F I T X A D I D À C T I C A 1

Què veus quan mires el cel? Potser em diràs: fàcil! De dia, el Sol, i de nit la Lluna i les estrelles. Però no tot és tan senzill!

La Lluna no sempre surt de nit, i no tots els estels són el que semblen. I encara més, de vegades al Sol i a la Lluna els passen coses estranyes...

Fem ara un cop d’ull al cel. M’acompanyes?

Comprova-ho tu mateix.

Busca en un calendari astronòmic, al diari o bé a internet, a quina hora surt el sol demà. espe-rant que no estigui núvol, et lleves de bon matí i, amb una brúixola, pots comprovar per quina banda surt el sol.

i al migdia, en quina direcció es troba?

per on es pon, al vespre?

Ja des de l’antiguitat els homes es van adonar que el sol sempre sortia i s’amagava, més o menys, per la mateixa banda. van anomenar est el lloc d’on surt i oest el lloc per on es pon.

a la nit, mirant els estels, també van veure que aquests giren lentament i que també surten per l’est i es ponen per l’oest. i que la lluna fa el mateix.

El Sol, la Lluna i els estels surten per l’est i es ponen per l’oest.

Sabies que…

De fet, el Sol només surt exactament per l’est i es pon exactament per l’oest dues vegades l’any: els dies 21 de març i 21 de setembre, equinoccis de primavera i de tardor, respectivament. La resta de l’any, però, surt i es pon en punts molt propers a l’est i l’oest.

2 Què veiem quan mirem el cel? F I T X A D I D À C T I C A 1

De veritat que els estels es mouen durant la nit?

i tant que sí! si no t’ho creus, fes-ne la prova. avui, quan es faci fosc, localitza al cel la constel-lació del carro Gran, o qualsevol altra que puguis trobar fàcilment. anota el lloc on la veus (da-munt de tal teulada, a l’esquerra del campanar...) i dibuixa’n la posició. Tot just abans d’anar a dormir, torna a fer la mateixa observació. És al mateix lloc que abans?

Els grecs, grans observadors del cel, sabien molt bé que durant la nit els estels van girant lentament, d’est a oest. però entre ells sempre estan en la mateixa posició relati-va, i es van imaginar que formaven uns dibuixos que van anomenar constel·lacions.

Sabies que…

Si fem una fotografia del cel nocturn amb una càmera fotogràfica que es pugui deixar en exposició alguns minuts, o hores, a la foto els estels no apareixen com a punts sinó com a traces que es mouen d’est a oest, al voltant de l’Estel Polar, que és l’únic que no es mou.

Tots els estels van girant, durant la nit, d’est a oest.

L’única estrella que no es mou de lloc és l’Es-trella Polar, a la cua del Carro Petit o Óssa Menor, que sempre assenyala el nord.

3 Què veiem quan mirem el cel? F I T X A D I D À C T I C A 1

Les constel·lacions

necessiTes: les constel·lacions (fitxes a retallar), tisores, punxó, llum (una llanterna)

QuÈ Has de Fer? prèviament, hauràs de retallar i punxar les fitxes de constel·lacions que tro-baràs a la pàgina següent. a continuació, podràs utilitzar aquestes fitxes i projectar-les, amb l’ajuda d’una llanterna, en una paret o sobre d’un full.

com que les estrelles sempre es trobaven a la mateixa posició les unes respecte les al-tres, els grecs van adonar-se que n’hi havia algunes que seguien una trajectòria pròpia. les van anomenar “planetes”, que significa “errants”, ja que es desplaçaven amb trajec-tòries aparentment erràtiques. Els van batejar amb els noms de déus grecs: mercuri, venus, mart, Júpiter i saturn.

Des de la Terra els planetes es veuen com a es-tels brillants que no segueixen el mateix camí que els altres estels.

4 Què veiem quan mirem el cel? F I T X A D I D À C T I C A 1

Les constel·lacionsFitxes retallables

Óssa major

CIGNE

HÈrCULEs

Óssa mENor

orIÓ

BEssoNs

CassIopEa

EsCorpÍ

TaUrE