Tema 11La construcció filosòfica de la ciutadania

Pilar García Martínez

Index

Origen del concepte de ciutadania

Ciutadania moderna

Dimensions de la ciutadania contemporània

Origen del concepte de “ciutadania”

Ciutadà: Habitant de les ciutats antigues o d'estats moderns com a subjecte de drets polítics i que intervé en el govern del país.

Per tant ser ciutadà significa:

pertànyer a una comunitat política

gaudir d'uns drets que han de ser protegits

per la ciutat

La paraula “ciutadà” prové del llatí civis. Aquest terme era reservat únicament als membres de la comunitat que reunien certs requisits.Podien participar en la polis (ciutat) a través de la democràcia i tenien el deure de defensar la ciutat.

Ciutadania en l'antiguitat grecollatina

Ciutadania en l'antiguitat grecollatina

La ciutadania en la democràcia grega: la tradició política

Ser ciutadà significava: -Participar en la política, en les tasques del govern.-Assistir a l'Assemblea i prendre part dels debats públics.

S'ocupaven de les qüestions públiques mitjançant la deliberació (discusió oberta en què s'intercanvien opinions)

Principis per participar a l'Assemblea:

Isonomia igualtat davant la llei

Isegoria igualtat de paraula

Koinonía comunitat de cooperació

La ciutadania en l'antiga Roma: la tradició jurídica

Ser ciutadà significava:-Gaudir de la protecció jurídica atorgada per les lleis i les institucions.-Títol jurídic que permet reclamar drets.

Limitacions de la ciutadania antiga

Ciutadania excloent: eren ciutadans únicament els homes adults que reunien certs requisits establerts per les lleis.

Només es considerava “lliures i iguals” els membres de la comunitat política que tinguessin la condició de ciutadans.

Proporcionava certs drets de participació política, però els drets individuals no estaven suficientment protegits.

Doble arrel de la ciutadania moderna Tradició de la participació política a través de la deliberació

(republicana): els ciutadans han de participar en la vida pública.

Tradició de la protecció legal dels drets de la persona (liberal): prioritat dels drets subjectius

Ciutadania moderna

Estat: es refereix a l'organització estable amb els càrrecs i el seu governant.

A l'Estat són els ciutadans els que ostenten la nacionalitat d'aquest país (estatut legal pel qual una persona pertany a un estat que està reconegut pel dret internacional):

- “Dret de sòl”: ciutadà neix en el territori nacional.

- “Dret de sang”: se li dóna prioritat a la nacionalitat dels pares.

Ciutadania i inclusió en l'Estat

Concepció liberal: Manté una separació entre les llibertats civils i els drets polítics.

Concepció republicana: No es dóna preferència a les característiques de cap majoria enfront de les majories.

Concepció comunista: Reclama més atenció als vincles ètnics i culturals.

Charles Taylor

Habermas

Carl Schmitt

Ciutadania i drets humans

Drets civils

Són aquells que se'ls reconeixen als ciutadans.

Dret a no ser detingut, dret de llibertat de consciència, llibertat d'expressió...

Drets polítics

No savien tingut abans en compte són els dret de participació política.

Dret de la dona al vot, sufragi universal, dret d'associació política...

Drets socials, econòmics i culturals

Els primers que es van ser reconeguts van ser el dret de l'educació, a la vaga i a les garanties de seguretat i higiene en el treball...

Ciutadania social

El reconeixement dels drets anteriors ha conduït a consolidar en el segle XX la noció de “ciutadania social”.

Segons l'autor Thomas H. Marshall:

La ciutadania és el conjunt de drets i deures que vinculen l'individu a la plena pertinença a una societat.

La ciutadania social inclou drets socials com el treball, l'educació, l'habitatge...

Dimensions de la ciutadania contemporània

Dimensions de la ciutadania

Implicacions de reconeixement i d'exercici

Política Igualtat de drets civils i polítics.

Social Igualtat d'accés a les oportunitats i prestacions.

Econòmica Equitat en les relacions laborals. Consum just i responsable.

Civil Ètica professional. Participació en l'opinió pública, voluntariat.

Intercultural Respecte actiu, solidaritat, diàleg de debò, voluntariat amb inmigrants...

Cosmopolita Solidaritat internacional, equitat mundial, voluntariat en ONG...

- El reconeixement es refereix a la responsabilitat que té cada societat respecte a la seva població. Un aspecte és el legal i l'altre el real.

- L'exercici de la ciutadania es refereix a la responsabilitat que correspon a cada persona en una societat quan exerceix com a ciutadà. Aquest aspecte remet a dos assumptes formals: l'exercici dels deures cívics i el del voluntariat.

Hi ha dos tipus d'implicació d'aquest concepte:

Noves facetes de la ciutadania

Ciutadania civil

L'impuls ètic que anima el milor de la societat civil té la seva expressió en tres punts:

Voluntariat o tercer sector social que s'organitza des de la gratuïtat i la generositat dels ciutadans en associacions cíviques i culturals.

Les professions són institucions socials que es legitimen pel servei que fan a la societat i per això han de prendre seriosament l'ètica professional.

L'opinió pública crítica neix de mantenir obert i viu un debat sense exclusions arbitràries entre els ciutadans mitjançant l'ús públic de la raó.

Ciutadania econòmica

Implica prendre's seriosament una ètica empresarial i un estímul a la responsabilitat social de les empreses.Té l'objectiu d'eradicar la pobresa.

Ciutadania intercultural

Les societat contemporànies es van obrint a poc a poc a una nova dimensió de la ciutadania que es basa en l'ètica intercultural, que consisteix a no acontentar-se a assimilar les cultures ni acceptar tampoc la simple coexistència dels grups culturals, sinó que hi ha d'haver un diàleg.

Ciutadania cosmopolita

Cal universalitzar els drets humans de la primera, segona i tercera generació, apostant per una globalització ètica, per una mundalització de la solidaritat.