la ciudad de los prodigios de eduardo mendoza
DESCRIPTION
Guia de lectura on s'explica breument l'obra i la biografia de l'autorTRANSCRIPT
L’AUTOR I L’OBRA
Eduardo Mendoza va néixer a Barcelona l’any 1943. Va estudiar dret i va treballar
un temps en un despatx d’advocats. Cansat d’una ciutat que afirmava que s’havia tornat
molt avorrida, va demanar una plaça com a traductor a les Nacions Unides l’any 1973.
Els següents 10 anys de la seva vida els va passar a Nova York. Al 1975 publica La
verdad sobre el caso Savolta. L’èxit obtingut li permet d’afiançar la seva carrera com a
escriptor. Des del seu retorn a Barcelona el 1983 s’ha dedicat a temps complert a
l’escriptura i al periodisme.
La verdad sobre el caso Savolta (1975), la seva primera novel·la, és una obra
molt elaborada que tingué un gran èxit i per la qual li fou concedit el premi de la Crítica,
convertint-se en un dels símbols de la renovació literària de l'Espanya post-franquista.
Posteriorment publicà El misterio de la cripta embrujada (1979) i El laberinto de las
aceitunas (1982). La següent, La ciudad de los prodigios (1989), es considera la seva
novel·la més important. A l’agost de 1990 es comença a publicar per entregues al diari
"El País" , Sin noticias de Gurb, la història d’un extraterrestre que aterra a prop de
Barcelona i es dedica a contemplar la situació catalana amb sorpresa. L’any següent es
va publicar en forma de novel·la. El seu següent projecte fou l'obra teatral en català
Restauració (1990). A continuació publicà El año del diluvio (1992) i Una comedia ligera
(1996), a les que seguiren La aventura del tocador de señoras, (2001) i El último
trayecto de Horacio Dos (2002). La seva darrera novel·la és Mauricio y las elecciones
primarias, que va guanyar el premi José Manuel Lara de novel·la de l’any 2006, on
explica la història de Mauricio, un dentista que després d’anys d’absència, torna a
Barcelona, i fruit d’una sèrie de casualitats, participa a la campanya del partit socialista.
EL MISTERIO DE LA CRIPTA EMBRUJADA (1979)
LA VERDAD SOBRE EL CASO SAVOLTA (1979)
A D A P T A C I O N S D E N O V E L · L E S
LA CIUDAD DE LOS PRODIGIOS
EL AÑO DEL DILUVIO
LA CIUDAD DE LOS PRODIGIOS
La ciudad de los prodigios narra la història d'Onofre Bouvila que arriba a
Barcelona buscant feina. En contra de les seves expectatives trobar feina a la ciutat no
és gens fàcil i no té ningú que l'ajudi. Quan ja se sent fracassat, Delfina, la filla de
l'amo de la fonda on viu, li ofereix entrar en un grup anarquista. El seu primer treball
serà repartir pamflets i organitzar propaganda subversiva entre els obrers de l’exposició
universal. Enlloc de complir aquesta funció es dedicarà a tot tipus de negocis il·legals,
fent-se ric gràcies a una consciència sense escrúpols. Es casa i té dues filles, es dedica
als negocis més pròspers i en l'època de la segona Exposició Universal és un home molt
poderós. El seu ascens corre paral·lel al de la ciutat. La novel·la transcorre entre els
anys 1888 i 1929, dates de les dues exposicions universals que es celebraren a
Barcelona, on podem veure els seus canvis, la seva vida, el seu bullici. Al rigor històric,
a la fonamentada documentació de l'escriptor i al realisme dels seus episodis, s'hi
afegeix l'humor i la ironia que suavitza les situacions.
NOVEL·LES QUE POTS TROBAR DE L’AUTOR A LA BIBLIOTECA BELLVITGE
El Año del diluvio La Aventura del tocador de señoras
La Ciudad de los prodigios Mauricio o las elecciones primarias
Una comedia ligera Sin noticias de Gurb
La isla inaudita El último trayecto de Horacio Dos
El misterio de la cripta embrujada La Verdad sobre el Caso Savolta
D ’ E D U A R D O M E N D O Z A A L C I N E M A
PASSEJADA LITERÀRIA PER LA BARCELONA DE LA CIUDAD DE LOS PRODIGIOS
Per qui vulgui seguir les aventures
d’Onofre Bouvila es recomanable de
veure el que les dues exposicions
universals han deixat a Barcelona. La de
1888 va tenir com a centre l’actual parc
de la Ciutadella. La entrada al recinte
es realitzava a través de l’Arc del
Triomf. A continuació el visitant recorria
el Saló de Sant Joan, l’actual passeig de
Lluís Companys. Dels edificis d’aquella
zona només es conserva actualment el
Palau de Justícia. Al final del passeig
s’entrava al recinte de l’exposició en si,
que ocupava el terreny de l’antic quarter
militar, la “Ciutadella”. Al Parc de la
Ciutadella encara queden en peu alguns
dels edificis de l’exposició, com ara el
Museu de Zoologia, que fou construït
com a cafè-restaurant, l’Umbracle,
l’Hivernacle, la Cascada, la Dama del
Paraigua o el Museu de Geologia. El
Parlament de Catalunya i l’Institut
Verdaguer són edificis de l’antiga
Ciutadella que es varen aprofitar per a
l’exposició.
El 1929 Barcelona va sentir un cop
més la necessitat de créixer. Aquesta
vegada l’espai que es va decidir
d’urbanitzar la muntanya de Montjuïc.
El projecte, per les seves dimensions,
deixava ben petit el de 1888. L’entrada a
l’exposició es feia per la plaça
d’Espanya, on les torres venecianes
encara donen pas a l’avinguda Maria
Cristina i als palaus de la Fira de
Barcelona. Dels palaus actuals el de la
Metal·lúrgia, el de les comunicacions, el
d’Alfons XIII i el de Victòria Eugènia,
provenen d’aquell moment. Davant
d’aquest dos palaus es va situar la font
màgica, i a continuació l’escalinata que
porta al Palau Nacional. Altres edificis
de l’exposició són l’estadi olímpic, el
teatre grec i el museu arqueològic.
Igualment daten d’aquesta època la
major part dels jardins de la muntanya.
Potser l’edifici més singular de
l’exposició fou el Poble Espanyol,
concebut com una mostra de
l’arquitectura tradicional espanyola.
BIBLIOTECA BELLVITGE
Plaça de la Cultura, s/n 08907 L’Hospitalet
Tel. 93 264 15 72
Correu electrònic: [email protected]