EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 D’ABRIL DEL 201946 | Cultura i Espectacles |

Les dues principals insti-tucions públiques queconserven el llegat de Va-lentí Fargnoli commemo-ren aquesta setmana el75è aniversari de la mortdel fotògraf amb dues ex-posicions que en certa ma-nera es complementen. ElCentre de Recerca i Difu-sió de la Imatge de l’Arxiude Girona obrirà la seva,Valentí Fargnoli. L’art enla mirada, dissabte vinenta les 12 del migdia al Mu-seu d’Història, incidint enel treball que l’autor vadesenvolupar per encàr-rec de l’Arxiu Mas com adocumentalista del patri-moni artístic català. Avan-çant-se molt pocs dies,Inspai, el Centre de laImatge de la Diputació deGirona, va presentar ahira la Casa de Cultura Valen-tí Fargnoli. El paisatge re-

velat, que aplega una se-lecció de vuitanta-sis foto-grafies revelades de nouque abracen tot l’arc geo-gràfic per on es va moureFargnoli, a banda de dues-centes imatges més pro-jectades en pantalla i unaseixantena de postalsd’època en vitrina que per-meten apreciar el princi-

pal mitjà pel qual va donara conèixer la seva obra.

El conjunt és especta-cular, no només per la qua-litat fotogràfica de lesimatges i la varietat de mo-tius que permeten desco-brir, sinó pel món tan insò-lit i alhora tan proper ques’hi fa present. “Arriba aser commovedora la misè-ria en què vivíem”, comen-tava ahir el també fotògrafJosep M. Oliveras i coordi-nador tècnic del muntat-ge, que admetia sentir-secolpit per l’entorn durís-sim de les cases de pagès ipel treball de les dones. Elmuntatge, però, és delibe-radament neutre, sensecap concessió ni efectis-me, per cedir tot el prota-gonisme a la memòria fo-togràfica que desprenenper si soles les imatges. Através del recorregut esposa de manifest la revela-ció que suggereix el títol,en tres nivells, tal com els

detalla Oliveras: la revela-ció del paisatge històricque Fargnoli va contribuira donar a conèixer; la reve-lació que representa di-mensionar aquest paisat-ge a través de l’obra del fo-tògraf, i la revelació mésimportant, consistent enel procés mateix de feraflorar la imatge i que, al’exposició de la Casa deCultura, no només es do-

cumenta a través d’un ví-deo didàctic sobre com de-via treballar Fargnoli al la-boratori, sinó amb “un au-tèntic luxe avui dia”, cons-tata Oliveras: revelant lesplaques originals i les pos-tals d’època per mitjà deprocediments químics,com en el temps de Far-gnoli.

L’exposició El paisatgerevelat, oberta a Girona

fins al 25 de maig i que des-prés serà itinerant, escomplementarà al junyamb la presentació deldesè volum dels Quadernsde Fotografia, dedicat aValentí Fargnoli. Una me-mòria persistent; ambuna edició de punts de lli-bre per Sant Jordi, i un ci-cle de conferències a la tar-dor sobre el llegat d’aquestfotògraf irrepetible. ■

Eva VàzquezGIRONA

La Casa de Cultura presenta cap a uncentenar de fotografies a l’exposiciócommemorativa ‘El paisatge revelat’

Començala festa deFargnoli

L’exposició de la Casa de Cultura presenta més de vuitanta imatges ampliades, reveladesamb processos químics, i dues-centes més de projectades en pantalla ■ VALENTÍ FARGNOLI

L’exposicióestarà oberta aGirona fins al 25de maig, idesprés seràitinerant

El poeta i assagista JosepM. Sala-Valldaura és elguanyador del premi Ca-daqués a Quima Jaume enreconeixement a la sevatrajectòria literària. Elpremi, convocat per la re-gidoria de Cultura de Ca-

daqués, distingeix així unescriptor amb una obra sò-lida tant en el camp de lapoesia, en el qual ha publi-cat una vintena de títols,incloent-n’hi de poesia in-fantil, com en el de l’assaigi la crítica. Entre els sevespublicacions destaquenEntre el simi i Plató(2008), Pensant el riure

(2013) o l’antologia Migsegle de poesia catalana(2018). El premi de poesiaCadaqués a Rosa Leveroniha estat per a Anna Gualper una obra que publica-rà Llibres del Segle. Gualva debutar amb el poemariImplosions (2008), i n’hapublicat cinc més, l’últimdels quals és Altres semi-

déus, que ha vist la llumaquest mateix any. Final-ment, el premi de perio-disme Cadaqués a CarlesRahola l’han guanyat Èri-ka Serna, directora del’Arxiu Comarcal de l’AltEmpordà, i l’investigadorcadaquesenc Juan Ml. Ta-jadura, per l’article “Elmeu avi va anar a Cuba...des de Cadaqués”, publi-cat el 3 de juliol del 2018 alsetmanari Empordà. Elspremis seran lliurats alguanyadors dissabte vi-nent, dia 6 d’abril, en unacte a Cadaqués (11.30 h)presentat per l’actriuFrancesca Masclans. ■

E.V.CADAQUÉS

Sala-Valldaura rep elpremi Cadaqués

Josep M. Sala-Valldaura, quan va presentar amb VicençAltaió el llibre ‘Mig segle de poesia catalana’ ■ ANDREU PUIG

La Casa de Cultura de Gironareivindica un dels fotògrafs «cab-dals» de les comarques gironinesde principis de segle XX amb unaexposició que repassa l’art de Va-lentí Fargnoli. La mostra aplegauna norantena de fotografies delfons de l’autor que es conserva alcentre de la imatge de la Diputa-ció de Girona, Inspai, en el suportoriginal en vidre, cosa que permetreproduir unes fotografies de granqualitat i amb tot luxe de detalls.

L’exposició Valentí Fargnoli. Elpaisatge revelatdona el tret de sor-tida a un seguit d’activitats percommemorar el è aniversari dela seva mort. La comissària tècni-

ca de l’Any Fargnoli, Àngels Mira-lles, destaca que la mostra serviràper descobrir la faceta del fotògrafmenys coneguda per al gran pú-blic, la de retratista.

El llegat de Valentí Fargnoli(Barcelona -Girona )s’ha convertit en un valuós testi-moni documental de la gent, delspobles i dels paratges de les co-marques gironines a principis delsegle passat, abans del «boom»turístic.

A diferència d’altres fotògrafscoetanis que tenien un estudi fí-sic, Fargnoli va ser una «fotògrafambulant» que venia la seva obraa diferents punts de les comar-ques gironines, com a la farmàcia

Pérez Xifra de Girona, a Begur o aMaçanet de la Selva. «La sevaprincipal font d’ingressos eren lespostals turístiques de paisatges»,va explicar la comissària tècnicade l’any Fargnoli, Àngels Miralles.

Però, més enllà d’aquestesimatges de paisatges que bonapart dels gironins conserven a laretina, Fargnoli era retratista. L’ex-posició Valentí Fargnoli. El paisat-ge revelat, que es podrà veure del d’abril del de maig a la Casade Cultura, posa el focus enaquesta faceta menys conegudadel fotògraf.

Alguns d’aquests retrats, fetsper encàrrec, formen part de lesherències de les famílies que els

hi havien encarregat però n’hi had’altres que va conservar en el seuarxiu personal.

«Una de les facetes que proba-blement sorprendrà al visitant ésla quantitat de retrats que contél’exposició perquè, si bé és habi-tual veure imatges dels seus pai-satges, sobretot de la Costa Brava,no és tant freqüent conèixer-li elsretrats», detalla Miralles, que afe-geix que, tot això, Fargnoli en vafer «moltíssims».

Hi ha, per exemple, una imatgede dones i nenes rentant roba a un

safareig de Torroella de Montgrí,pagesos garbellant el blat o treba-lladors en una pedrera de Girona.«Hi ha moltes imatges d’oficis per-què Fargnoli sentia empatia ambaquests obrers», diu Miralles.

L’Inspai compta amb un fonsd’unes . fotografies de Far-gnoli de les quals són plaquesde vidre. El fotògraf va tenir aquestrelat visual de la vida quotidianadel territori i, després, les va con-servar Sebastià Martí Roura, tam-bé fotògraf, que havia estat l’aju-dant de Valentí Fargnoli. El seu fillel va cedir a l’Inspai l’any .

Tractament de la imatgeLes plaques de vidre són autènti-ques peces de museu i la informa-ció que contenen és molt valuosades del punt de vista patrimonial,tècnic, històric, informatiu, estè-tic, documental i artístic.

Miralles remarca la feina que eldissenyador de l’exposició, JosepMaria Oliveras, ha fet en el tracta-ment de les plaques per digitalit-zar-les i extreure’n instantàniesamb una gran definició. «Tota lafeina ha permès que puguem veu-re aquestes fotografies amb unaqualitat extraordinària, és la mi-rada d’un fotògraf sobre un altrefotògraf».

L’exposició dona el tret de sor-tida al programa commemoratiude l’any Fargnoli. Altres accionsdel programa són la publicaciódel desè volum de la col·leccióeditada per Inspai Quaderns deFotografia dedicat a Fargnoli.

ACN GIRONA

La Casa de Cultura de Girona exhibeix les imatges d’un professional quetenia com a principal font d’ingressos les postals turístiques de paisatges

Una mostra de l’Any Fargnolireivindica el fotògraf d’abansdel «boom» turístic català

Dones i nenes fan la bugada en unsafareix públic a Torroella deMontgrí.Dos ferrers treballen en l’eix d’uncarro davant el seu taller. Ramat d’ovelles pasturant ran delcingle, a l’Escala. FONS VALENTÍ FARGNOLI

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

Diari de GironaDIMECRES, 3 D’ABRIL DE 201944

cultura.diaridegirona@epi.esCORREU ELECTRÒNIC

JOSÉ OLIVA/EFE BARCELONA

■ L’escriptor barceloní EnriqueVila-Matas elabora en la seva úl-tima novel·la, Esta bruma insen-sata, «un Jekyll i Hyde» referit alprocés de creació literària, amb el

procés i la proclamació de la re-pública catalana del setembre del com a rerefons.

Des d’un casalot a la vora d’unpenya-segat als afores de Cada-qués, Simon Schneider treballaper a un autor de gran èxit que esfa dir Gran Bros, que viu ocult aNova York des de fa anys i que enrealitat és el seu germà, al qual noha vist en vint anys.

Simon és un distribuïdor de ci-tes per a altres escriptors, entre els

quals hi ha, sense que ell puguiimaginar-ho, el mateix Pynchon.

La tarda del d’octubre del, la de la proclamació de la re-pública catalana, Simon, que s’haquedat bloquejat quan intentavarecordar una frase sobre l’infinit,deixa enrere el seu casalot i es di-rigeix a Barcelona, on se cita ambel seu germà. La novel·la, va dirVila-Matas ahir a Barcelona, és un«diàleg metafòric» entre dos per-sonatges, entre dues conscièn-

cies, que defensen diferents ma-neres d’entendre la literatura.

Aclareix Vila-Matas que «la no-vel·la parla de literatura, però almateix temps parla de la vida, per-què no és exclusivament metali-terària, parla del ser o no ser, de lavida o el rebuig a la vida, i d’unconstant Jeckyll i Hyde en relacióamb l’escriptor, ja que mentre unmostra el rebuig a l’escriptura l’al-tre expressa la seva fe en la litera-tura». Tots dos germans, afegeix,

tenen diferents concepcions de laliteratura i posen de manifest«una convivència tensa», tambéportada a l’àmbit personal i fami-liar en relació amb el pare.

Gran Bros, un dels germans,triomfa a Nova York, on s’ha con-sagrat com «una figura literàriasemblant a Thomas Pynchon oSalinger», escriu en anglès i té unèxit descomunal, però en realitatles seves novel·les es nodreixen deles cites del germà que ha quedata casa dels pares a Cadaqués, querep una assignació de Gran Bros,convertit en una mena de TheoVan Gogh.

Vila-Matas elabora un Jekyll i Hyde literari L’escriptor reflexiona sobrela creació literària amb elprocés com a rerefons en unllibre ambientat a Cadaqués

jamargant - 03/04/2019 07:56 - 2.139.4.108

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

Diari de Girona DISSABTE, 6 D’ABRIL DE 2019 37

CORREU ELECTRÒNIC cultura.diaridegirona@epi.es

DANIEL BONAVENTURA GIRONA

■ El Museu d’Història de Gironase suma a l’Any Fargnoli amb l’ex-posició L’art en la fotografia, quemostra la faceta de retratista delpatrimoni històric i artístic que vadesenvolupar el gran fotògraf gi-roní.

Valentí Fargnoli (Barcelona, – Girona, ), va ser un fo-tògraf d’una «qualitat incontesta-ble», reconeguda ja en el seutemps. Des de, com a mínim, el va recórrer les comarques deGirona per documentar ambimatges el patrimoni monumen-tal.

En aquesta exposició, que que-darà inaugurada aquest diumen-ge i es podrà visitar fins a la tardor,surten a la llum impagables foto-grafies de gran qualitat que mos-tren el paisatge i la gent com si fos-sin supervivents dels temps me-dievals.

En la imatge que acompanyaaquest escrit, presa el , fa mésd’un segle, s’aprecia el rostre ser-ver del mossèn Jaume Serrató, del’església de la Mare de Déu delsÀngels de Llívia, acompanyat dedos escolans, en un moment quela vida brindava poques oportu-nitats per escollir el propi futur.

Una altra de les fotografies del’exposició va ser presa per Farg-noli, també l’any , a Sant Feliude Pallerols, i mostra intacte l’an-tiga cuina de Can Poma, amb la fi-

gura fantasmal d’una dona quefeineja i ha quedat moguda per lallarga exposició del diafragma.

Hi ha també un impressionantinterior del mas Gironès de Car-tellà, a Sant Gregori; figures escul-

pides en relleu de l’antic hospitalde Cervià de Ter, joies religiosesde la capella de la Torre Albertí deLlagostera, el safareig públic deTorroella de Montgrí amb dese-nes de dones fent la budada, lesarquetes del segle XI de la Cate-dral de Girona, o la processó delsSants Patrons màrtirs Sixt i Jou deCelrà, en aquests dos darrers ca-sos a partir d’imatges preses el.

I així anar sumant fins a un totald’unes fotografies que enaquesta exposició, dividida en di-ferents apartats, es presenten alcostat de documents com ara car-tes que es van creuar Adolf Mas iValentí Fargnoli, el contracte queels dos van firmar per impulsar elRepertori Iconogràfic d’Espanya,una càmera original del fotògraf,una caixa de fusta que utilitzavaper transportar els negatius de vi-

dre, un audiovisual que explical’antic procés de revelat, i dos au-diovisuals més, produïts expres-sament per a l’ocasió, amb actorsque interpreten el paper de Farg-noli, i que constitueixen l’últimtreball de direcció que va firmar lamalaguanyada actriu i directoragironina Cristina Cervià.

Col·laborador de Jeroni Marto-rell en el Servei de Conservació iCatalogació de Monuments de laDiputació de Barcelona, Fargnoliva mantenir relació amb AdolfMas entre i , fet que vasuposar l’ingrés de més de .negatius (de les diferents comar-ques gironines i del Matarranya -Terol) del fotògraf de Girona a l’Ar-xiu Mas, amb destinació al Reper-tori Iconogràfic d’Espanya, que te-nia la voluntat de crear un exhaus-tiu arxiu gràfic del patrimoni mo-numental.

L’exposició es basa en una re-cerca sistemàtica realitzada perl’arxiver municipal, Joan Boadas,a diferents arxius, com l’Arxiu Na-cional de Catalunya, l’Arxiu de laDiputació de Barcelona o l’ArxiuFotogràfic Adolf Mas, entre altres.

Boadas exposa al llibre Foto-grafia en temps de Noucentisme,de recent aparició, la presa deconsciència de representants deles institucions catalanes queveien amenaçat el patrimoni per«l’abandó de les institucions es-panyoles», soté l’arxiver.

El gran fotògraf gironí va captar monuments, interior de masos, processons i gent en el dia a dia pràcticament sense canviardes del pou de l’Edat Mitjana L’exposició «L’art en la fotografia» mostra una càmera original, contractes i cartes de l’època

Una mostra al Museu d’Història de Gironaporta a l’Any Fargnoli el retrat del patrimoni

Mossèn Jaume Serrató, capella del’església de la Mare de Déu delsÀngels. Llívia, 1918. V. FARGNOLI/AJ.

GIRONA-CRDI

Alfred García va aprofitar ahir la seva participació al festival Strenes per pre-sentar a l’Auditori de Girona els temes del seu nou disc, 1016, l’estrena en direc-te a Catalunya d’aquest àlbum. El festival va oferir, també ahir, Pedro Guerra,Joan Rovira i Bipolar, mentre que aquest dissabte serà el torn d’Andrea Motis,Eagle-Eye Cherry, Doctor Prats i Mourn.

Aldred García estrena a Catalunya «1016»

MÒNICA QUINTANA/STRENES

L’escriptora Carme Riera va obrir la jornada d’ahir del festival MOT a la Bi-blioteca Carles Rahola de Girona participant a la conversa dedicada precisa-ment a ella: Carme Riera, amb el mar a la mirada, al costat de Mita Casacuber-ta. El MOT, que continuarà avui, també va comptar ahir amb Ersi Sotiropoulos iEusebi Ayensa, a més d’Álvaro Colomer, Eduardo Mendicutti i M. Carme Roca.

Carme Riera, amb el mar a la mirada

FESTIVAL MOT

DDG GIRONA

■El Drac Beatusaure, la Bruixa dela Catedral de Girona i els Drago-lins, figures de la imatgeria de laFal·lera Gironina, són els protago-nistes d’un nou conte d’aquestacolla relacionada amb el temple.El conte Els enigmes del Beatusau-re i la Bruixa de la Catedral és unaedició en format còmic que narrales aventures d’aquests personat-ges. S’acompanya d’un quadernd’enigmes per tal que nens i nenesresolguin diferents misteris. Di-marts vinent ( h) els seus prota-gonistes seran al soterrani de laCatedral per descobrir el llibre.

El Beatusaure i laBruixa de laCatedral de Gironatenen un nou conte

jamargant - 08/04/2019 08:07 - 2.139.4.108

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 7 D’ABRIL DEL 2019 | Cultura i Espectacles | 55

Tot just sona-ven els primersacords quan elpúblic ja no esva poder conte-nir a l’estàticespai de les bu-taques. Tansols era la ter-cera cançó

quan els flaixos dels mòbils vanomplir de llum l’espai per acom-panyar Que nos sigan las luces.

Aquest va ser el preludi delconcert del polifacètic músic icantant Alfred García, que es vacelebrar aquest divendres a l’Au-ditori de Girona, en el marc delfestival Strenes.

I és que el recital va esdevenir

un espectacle entre el públic, labanda i el cantant en què tothomen va ser partícip. Aquest era elprimer concert que l’artista feiaen un auditori, però va demos-trar sentir-s’hi còmode i fins i tot,trencar els marcs convencionalsd’aquest format.

El cantant va baixar al pati debutaques innumerables vegades,no va tenir inconvenient a aturarel concert i demanar als tècnicsque li arreglessin el piano i fins itot va jugar a amagar amb el pú-blic i un membre del seu equip.

També hi va haver lloc per ales improvisacions que demana-va a la seva banda segons el quenecessitava en cada moment.D’aquí en va sortir un dels mo-

ments més àlgids del concert.Després de cantar Et vull veure,en un escenari que només om-plien ell i el pianista de la sevabanda, va continuar amb Amarpelos dois, del seu amic SalvadorSobral. En aquell moment va de-cidir deixar el micròfon i, aprofi-tant la bona sonorització de l’es-pai, cantar a cappella passejant-se entre el commogut públic dela sala.

Durant les dues hores que vadurar el concert van sonar can-çons que feien emocionar i em-bogir els 1.200 assistents. Erentemes en què Alfred García s’en-tregava, connectava i s’obria alpúblic, ara que tot just començala seva carrera professional.

Amb el concert acabat, AlfredGarcía encara va tornar a sortir al’escenari. “Un moment, un mo-ment!”, exclamava al públic. Alcantant encara li restava un dar-rer acte per posar l’auditori de

cap per avall. Treu el mòbil i de-mana als assistents un boome-rang per al seu Instagram. S’hau-rà de seguir de prop la jove pro-mesa, ja que, com va demostrardivendres, farà el que vulgui. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Crònica Música

Alfred fa el que vol

Un moment del directe de l’exconcursant d’OT Alfred Garcia, que vapresentar el seu àlbum de debut a Girona ■ JOAN SABATER

PolAsensi

— — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Girona

L’actriu blanenca MariaSola estrena avui, a les setde la tarda, al Teatre deBlanes, el monòleg en claud’humor La gitana sha-kesperiana, acompanya-da a la guitarra pel músicHugo Martínez. Ho faràdesprés de les dues jorna-des de preestrena amb pú-blic que han tingut lloc alcentre cívic Barri Vell deGirona.

Maria Sola és la intèr-pret del monòleg, així coml’autora de la dramatúr-gia, i la dirigeix l’actor i di-rector gironí Martí Pera-ferrer. La gitana Shakes-periana és una comèdiadidàctica en què una gita-na d’orígens humils parla itransmet als espectadorsla seva passió per l’univer-sal escriptor anglès. Perfer aquest plantejament,l’autora planteja una pre-gunta: “Com és que una gi-tana que treballa a la para-da d’un mercat de barri es-

tudiar Shakespeare?” Laresposta a aquesta pre-gunta forma part de la cu-riositat de l’espectacleque, tot i ser una comèdia,també instrueix el públicen els arguments de lesobres del dramaturg an-glès. En definitiva, comdescriu Maria Sola: “Sha-kespeare vist, sentit, i ex-plicat per una dona lluita-dora, alegre i sorprenent.”

L’actriu prové del tea-tre de petit format i des defa 18 anys ha participat enpel·lícules com ara FuerteApache, amb Lolita Floresi Juan Diego, i Vida abis-mal, de Ventura Pons,amb Òscar Jaenada. ■

La gitanaque recitavaShakespeare

J.C.L.BLANES

Martí Peraferreri Maria Sola estrenena Blanes un monòlegen clau d’humor

Maria Sola és ‘La gitanashakespeariana’ ■ AJ. BLANES

El Museu d’Història de Gi-rona obre avui al públicl’exposició Valentí Far-gnoli. L’art en la fotogra-fia, amb la qual comme-mora els 75 anys de lamort del fotògraf. La mos-tra, comissariada per l’ar-xiver municipal, JoanBoadas, se centra en lacontribució de Fargnoli alRepertori Iconogràficd’Espanya, una empresad’una “ambició intel·lec-tual sense precedents” alpaís. El muntatge reuneixcap a 150 fotografies, algu-nes de reproduïdes engran format per “trencarla idea del Fargnoli que no-més feia postals”, apuntaBoadas, a part d’abundantdocumentació sobre la se-va relació amb l’ArxiuMas, que ja ha estat objec-te d’investigació en un vo-luminós estudi del mateixarxiver gironí, i objectesrellevants per compren-dre les condicions de tre-ball de l’època, com ara laseva càmera ambulant o lacaixa de fusta que va ferconstruir expressament,amb cantoneres de metall,

per enviar les plaques foto-gràfiques obtingudes cap aBarcelona.

L’exposició s’organitzaen quatre àmbits, a bandade l’espai introductori:“Protegir el patrimoni delpaís”, “Adolf Mas, JeroniMartorell i el RepertoriIconogràfic”, “L’aportacióde Valentí Fargnoli al Re-pertori Iconogràfic” i unarecreació de les converses

que van mantenir Fargno-li i Mas a través de la sevacorrespondència i per mit-jà de dos audiovisuals in-terpretats per Ivan Bustosi David Planas sota la di-recció i la dramatúrgia deCristina Cervià, en l’últimtreball que va abordar l’ac-triu i directora abans demorir. L’exposició es po-drà visitar fins al 3 de no-vembre al museu. ■

Fargnoli en granEl Museu d’Història obre l’exposició que documentael treball del fotògraf per al Repertori Iconogràfic

E.V.GIRONA

L’exposició, que es podrà visitar fins al 3 de novembre, posa èmfasi en la contribució deFargnoli a la catalogació del patrimoni artístic. ■ QUIM PUIG

El muntatgeincorpora dosaudiovisuals queva dirigir CristinaCervià pocs diesabans de morir

07ara comarques gironines DIJOUS, 11 D’ABRIL DEL 2019

El fixador de la memòria visual dels inicis del segle XX

ges d’un temps passat, alguns intac-tes, altres irrecognoscibles i molts perduts per sempre, que ara es re-memoren gràcies a l’exposició Va-lentí Fargnoli. El paisatge revelat, que s’exhibeix a la Casa de Cultura de Girona i que s’emmarca en el programa d’actes de commemora-ció del 75è aniversari de la mort del fotògraf, que la Diputació de Girona impulsa al llarg de l’any 2019.

Les imatges de l’exposició, co-missariada per Àngels Miralles, provenen de les col·leccions i dels fons fotogràfics que conserva Ins-pai, Centre de la Imatge. Des de l’any 2011, aquesta institució ha dut a terme les tasques de documenta-ció, restauració i digitalització d’aquestes valuoses imatges, i avui les custodia perquè d’ara endavant

es preservin. L’exposició es podrà veure a Girona fins al 25 de maig i posteriorment itinerarà per diver-ses poblacions com ara Peralada, Lloret, Olot o Roses.

El Centre de la Imatge de la Di-putació ha editat un volum dels Quaderns de Fotografia titulat Va-lentí Fargnoli. Una memòria persis-tent, que conté una selecció de tex-tos d’autor que, amb una òptica contemporània i des de disciplines tan diverses com la història de l’art, l’arquitectura, la literatura o la història de la fotografia, oferei-xen una imatge coral i polièdrica de la figura de Valentí Fargnoli. El volum també convida el lector a fer un recorregut geogràfic per les comarques gironines a partir d’un àlbum fotogràfic que, prenent com a punt de partida la ciutat de Gi-rona, transcorre cap a l’interior per paratges de muntanya i acaba a la vora del mar.

L’art en la fotografia En el marc de la commemoració del 75è aniversari de Valentí Fargnoli, aquest any està previst que es publi-quin diversos llibres entorn de la fi-gura del fotògrafs, entre els quals el volum Fotografia en temps de Nou-centisme. Adolf Mas, Valentí Farg-noli, Jeroni Martorell i el Repertori Iconogràfic, escrit per Joan Boadas, cap del Servei de Gestió Documen-tal, Arxiu i Publicacions de l’Ajunta-ment de Girona. Boadas és també comissari de l’exposició Valentí Fargnoli. L’art en la fotografia, que es podrà visitar fins al 4 de novem-bre al Museu d’Història de Girona i que té com a objectiu posar en va-lor el treball i la participació en el projecte Repertori Iconogràfic del fotògraf.

Dimarts passat, dia 9 d’abril, just quan es complien 75 anys de l’en-terrament de Fargnoli, es va cele-brar un acte al cementiri vell de Gi-rona per recordar-lo i es va ins-tal·lar una placa a la seva sepultu-ra per deixar testimoni de la seva obra. En l’acte hi van participar l’al-caldessa de Girona, Marta Madre-nas, una de les netes del fotògraf, Júlia Fargnoli, i dues besnetes.e

Dones i nenes fent la bugada en un safareig públic, Torroella de Montgrí, 1911-1915. VALENTÍ FARGNOLI (FONS I COL·LECCIÓ EMILI MASSANAS I BURCET. INSPAI, CENTRE DE LA IMATGE DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA)

Exposicions i publicacions recorden Valentí Fargnoli

CULTURA

Un grup de dones i nenes fent la bu-gada en un safareig públic de Torro-ella de Montgrí, l’antic trenet d’Olot circulant damunt el riu Güell, carros de fusta tirats per mules a la plaça de Gombrèn, pagesos segant el blat amb falç en un camp de la Garrotxa, o una filera de barques de pescadors descansant en platges encara verges de poblets de la Costa Brava. Són imatges que només es guarden a la memòria de la gent més gran o als ar-xius fotogràfics familiars o de fotò-grafs professionals com ara Valentí Fargnoli Iannetta (Barcelona, 1885 - Girona, 1944). La seva obra foto-gràfica va deixar testimoni de paisat-

GIRONAMARTA COSTA-PAU

EDUCACIÓ

Creacions de 32 artistes s’exposen en plena natura a les Gavarres Impulsat pel Consorci de les Ga-

varres, l’Ajuntament de Girona i el Bòlit Centre d’Art Contemporani, el festival parteix de la idea que l’art “pot ser una eina que ajudi a reflexionar i a canviar la nostra mi-rada sobre el paisatge, relacionant l’art i la natura per donar a conèi-xer el massís de les Gavarres i con-tribuir al desenvolupament local dels municipis que envolten aquest espai natural”. En aquest tipus d’expressió artística, conegut com a land art, els artistes treballen amb els materials del lloc instal·len les seves creacions.

El programa d’aquesta segona edició del festival inclou 10 activi-tats paral·leles, com ara les perfor-

mances que farà el dissabte 13 d’abril la poeta i artista Ester Xar-gay a Llagostera, o la del Col·lectiu Vibra el mateix dia a Romanyà de la Selva. Una altra de les activitats programades és l’acció artística a la Font d’en Pericot el dia 16 de juny, a càrrec de F. Sidera, Narcís Sancho i Torrent Pagès. Entre els artistes que participaran en la se-gona edició del Festival Art i Ga-varres també hi ha Pep Aymerich, Helena Hunter, Ester Baulida, Aleix Gorgorió, Pedro Marzorati, Mar Serinyà, René Meller, Júlia Mata o Mònica Aguilera.

La programació i la ubicació de les obres es pot consultar al web artigavarres.cat.e

Una de les creacions artístiques que s’han instal·lat al massís de les Gavarres. FESTIVAL ART I GAVARRES

ART

En plena natura, al massís de les Ga-varres, el 6 d’abril s’hi van instal·lar un total de 16 intervencions artís-tiques efímeres que es podran visi-tar fins que el pas del temps les aca-bi esborrant o malmetent. La inici-ativa s’emmarca en el Festival In-ternacional Art i Gavarres, que aquest any celebra la segona edició amb la participació de 32 artistes de 8 països diferents. Les obres estan siruades en espais naturals dels mu-nicipis de Girona, Quart, Llambi-lles, Cassà de la Selva, Llagostera i Romanyà de la Selva.

GIRONAARA

Diàleg entre l’art i la ciència a través de l’aigua

Alumnes de biologia de primer d’ESO de tres instituts gironins –el de Llagostera, i l’Ermessenda i el Montessori-Palau, de Girona– protagonitzen el projecte conjunt Art i ciència, que està inspirat en elements aquàtics i ha desembo-cat en l’exposició que es pot visi-tar fins demà a la biblioteca Er-nest Lluch de Girona. Els estudi-ants van prendre mostres d’aigua del Llémena i de l’estany de Ba-nyoles i van observar-les amb un microscopi. Després d’identificar els organismes observats, els van fotografiar amb el mòbil i els van dibuixar en un foli per després portar els dibuixos a una tela. Incentivar la creativitat “Hem apostat per incentivar la creativitat dels joves en un tre-ball que també ha implicat l’as-signatura de plàstica”, explica Esther Riera, professora de bio-logia de l’institut de Llagostera. A la classe de plàstica, els alumnes van fer els colors a partir de pig-ments naturals i d’un aglutinant, i van pintar les teles que final-ment s’han acabat exposant, re-sultat d’un procés de selecció dels millors treballs.e

GIRONAARA

Viatger El fotògraf va immortalitzar gairebé tots els pobles de la regió de Girona

La professora Esther Riera amb cinc alumnes. IES DE LLAGOSTERA