Autora: Elisa Marta Bonich Il·lustrador: Juan Antonio Lucas

Avui ha sigut un dia molt especial, dones aquest matí ha nascut el meu germanet! Quan he anat a l'hospital per veure'l, el Pau dormia i l'he pogut observar una estona. És molt, molt petit; tan petit comuna carbasseta! Necessitarà que el cuidi molt, perquè sóc el germà gran. Al cap d'una estona s'ha despertat i ha començat a plorar. La mare l'ha agafat i se l'ha apropat al pit. Mare, que fas? -li he preguntat. Vaig a donar-li el pit, Pere. El menut treu d'aquí la llet que necessita per alimentar-se. Llet? Com la de les vaques?- he preguntat sorprès. La mare s'ha posat a riure i m'ha aclarit que és llet, però específica pels nadons humans. Que és el millor aliment que poden prendre. M'ha explicat que, quan jo era petit com la carbasseta, en vaig prendre molta. Tot i que jo no me’n recordo... La veritat és que a mi, ara, m'agraden molt més els entrepans de pernil! El pare m'ha dit que, gracies a que jo prengué aquesta llet, vaig créixer sa i fort i vaig evitar moltes malalties els primers mesos de vida . També m'ha dit que, quan altres nadons de la llar d'infants agafaren la varicel·la, jo no. El metge els va explicar que la mare m'havia passat amb la llet una cosa que impedia que tingues la malaltia. Que bé! Perquè es veu que la varicel·la es com si et piquessin mil mosquits alhora! Així que, li he dit al Pau, a cau d'orella, que en prengui tota la que vulgui; per a que creixi sa i fort i ben de pressa puguem jugar plegats!

Ja portem uns dies a casa i tot va molt bé. El petit només fa que menjar i dormir. Ah! I embrutar molts bolquers! No sé quantes vegades li han de canviar al dia ... I jo ajudo, eh? Omplo la palanganeta d'aigua tèbia i després llenço el bolquer brut a les escombraries. Avui ha passat una cosa que no esperava: la nostra gata Lluna ha tingut tres gatets. Tres! És per això que últimament semblava una piloteta. Són molt bonics: un ros, un negre amb mitjons blancs i un blanc amb les orelles negres. He quedat sorprès en veure que de seguida es posaven a mamar. Mare, mare!!!- he cridat. Que vols, Pere? Mira, els gatets de la Lluna també mamen! És clar, amor! Tots els mamífers prenen llet de les mares- m'ha dit ella. Tots els mamífers? Sí, fill, tots. Al principi no estan preparats per prendre res més. Clar, mare, perquè no tenen unes dents com les meves per poder mastegar el pernil! La mare ha rigut i m'ha escabellat carinyosament. És clar, Pere, és clar... Les cries de la Lluna fan el mateix que fa en Pau: menjar i dormir. Però, per sort, no porten bolquers!

Aquesta nit he tingut un malson... M'he despertat una mica espantat i he anat al llit dels pares, com faig sempre que en tinc. M'he trobat que el Pau també hi era. Mare, mare... - li he dit molt fluixet per no despertar al nadó - Que li passa al Pau? Ha tingut un malson? No pas. És que menja molt sovint i així jo descanso més que si em llevo cada vegada que plora. Que et passa? Et trobes malament? He tingut un malson, mare. Puc quedar-me una estona amb vosaltres? Sí, fill, puja, ens apretarem. I no aixafarem la carbasseta? No t’amoïnis, jo tindré cura que això no passi. Dorm tranquil, fill, fes-me un petó. Bona nit, mare. Bona nit, reiet. Pel matí he sentit que la mare li explicava al pare que jo havia tingut un malson i que, en pujar al llit, m'havia amoïnat pel Pau. El pare li ha contestat que sóc molt bon nen, ja que m'estimo molt a l menut i els ajudo a cuidar-lo. A mi no em costa gens fer-ho, doncs el patufet és una carbasseta preciosa i m'encanta ser el seu germà gran!

Avui diumenge, hem anat a dinar a un restaurant que a mi m'agrada molt perquè té un parc amb gespa, gronxadors i jocs, i també té ponis que pots tocar. Si ets prou valent, fins i tot pots muntar-los! Els avis també han vingut. Gaudeixo quan ve l'avi perquè juga moltíssim amb mi, no se’n cansa mai. Quan ens hem vist, li he preguntat si també jugaria amb el Pau. Ell m'ha dit que quan el germanet sigui prou gran, jugarem tots plegats. Que bé ens ha passarem! Quan ens hem assegut a la taula, m'he sentit una mica inquiet. Hi havia molta gent i feien xivarri. He pensat que així, la mare no podria alimentar el nen. Mare... Que menjarà el Pau? Li donaré el pit, com sempre. Però com? Aquí hi ha molta gent i tu t'has de despullar! Tothom ha rigut de valent! Au, Pere, no siguis exagerat! - m'ha contestat la mare. I si et miren? No et farà vergonya? No amor, no me'n farà, perquè donar el pit a un nadó és molt natural! Si algú mira, serà perquè veu en aquest gest, la tendresa d'una mare alimentant el seu fill. Estàs segura, mare? Completament, Pere. Amb tu també ho vaig fer així. Arreu on anava, tu venies amb mi; i quan tenies gana et donava el pit. Estant entre els meus braços, et trobaves content i relaxat i els sorolls no et molestaven gens. M'he quedat satisfet amb la resposta. La mare tenia raó, ningú no ens mirava. Després de dinar, l'avi i jo hem sortit a jugar i he pogut muntar el poni. Ens ho hem passat súper bé!

Com que, des que ha nascut en Pau, he sigut tan bon minyó, els pares m'havien promès que em durien al zoo. I, per fi, avui ha sigut el gran dia! Després d'esmorzar, hi hem anat tots quatre. He estat tranquil, doncs ara ja sé que en Pau pot menjar a qualsevol lloc on hi hagi la mare. Primer hem anat a l'aquari i hem vist l'espectacle de dofins. Ha sigut molt divertit, doncs saltaven fora de l'aigua fent tombarelles i també feien saltar els seus entrenadors! Fins i tot han cantat una cançó a la seva manera cridanera. M'han triat per col·laborar i, amb altres nens, els hem pogut donar peixets. Són súper simpàtics! És primavera i el pare m'ha explicat que és una bona època per criar, que els menuts s'adapten millor a l'entorn gracies a la temperatura suau. Així que el zoo estava ple de cries. He vist petits micos, lleons, tigres, ossos, elefants i fins i tot un camell. La mare tenia raó, tots els mamífers mamen! Alguns ho fan de peu, d'altres ho fan ajaguts. Un cuidador del zoo m'ha dit que tots beuen molta llet de la mare i així creixen de pressa; i que la resta del dia dormen . A mi m'han recordat molt al meu germanet!

Han passat sis mesos des del naixement d’en Pau. Ara ja no sembla una carbasseta, sinó un carbassot! Esta enooooorme! Com que la mare ha hagut de tornar a treballar, el nadó ha començat a menjar farinetes i li agraden força. Jo tinc ganes que creixi molt per ensenyar-li com en són de bons els entrepans de pernil, però el pare diu que encara hauré d'esperar una mica per això. Quan la mama arriba a la tarda, e l Pau reclama la seva ració de llet materna. Aquest nano no fa res més! La veritat és que, quan és xumant, fa una carona de gran satisfacció. A vegades m'assec al seu costat i ella m'abraça i estem els tres junts. És cert que als seus braços s'hi troba una escalfor que enlloc més no es pot trobar. Fins i tot els cadells de la Lluna, que són gairebé tan grans com ella, per dormir s'arrauleixen al seu costat, formant tots quatre una gran bola de pel. Quan el pare torna de treballar i ens troba així, abraçats, els ulls li brillen amb malta força. Es nota que és feliç. La veritat és, que en aquesta família, tots ho som molt de feliços!

Fl