LA BOGERIANarcís Oller

Sílvia Montals

ÍNDEX• Contingut• Tema• Estructura• Punt de vista narratiu• Personatges• Espai• Temporalitat• Llengua i estil

CONTINGUT• L’obra explica el procés de bogeria

d’en Daniel Serrallonga.• Després del triomf de la Gloriosa fa carrera

política a Madrid, acaba com acòlit de Prim i vol venjar-ne l’assassinat.

• Torna a Vilaniu, es baralla amb les seves germanes amb motiu d’una herència.

TEMA• Reflexió sobre els motius de la bogeria i,

i les seves conseqüències socials.

ESTRUCTURA• La Bogeria està formada per 9 capítols,

els quals es poden estructurar en 3 parts:

– 1a part: Capítols 1-3• Presenten els antecedents d’en

Daniel Serrallonga.– 2a part: Capítols 4-6

• Mostren l’estat d’alienació del protagonista

– 3a part: Capítols 7-9• Són la manifestació dels resultats

d’aquest estat d’alienació mental.

1a part: (plantejament)

• Cap. 1El narrador presenta en

Serrallonga físicament, mentre que la part psicològica es fa a través de la seva forma d’actuar

• Cap. 2Mostra la història del pare del

protagonista i dels seus antecedents familiars.

• Cap. 3Es completen els antecedents

familiars.

2a part: (nus)• Cap. 4

– Mostra com en Serrallonga obté l’acta de diputat a Madrid i investiga l’assassinat del general Prim.

• Cap. 5– Els principis teòrics del Naturalisme es

converteixen en matèria literària quan el Giberga, en relatar l’estat d’en Serrallonga, dóna per bona la teoria de l’herència biològica.

• Cap. 6• Es discuteixen de nou els principis

naturalistes, centrats més en les circumstàncies.

3a part: (desenllaç)• Cap 7• El narrador es troba amb el

boig, el Serrallonga.

• Cap 8– Els esdeveniments es

precipiten i el tanquen al manicomi.

• Cap 9– Es produeix l’enterrament

PUNT DE VISTA NARRATIU• Oller elimina el narrador omniscient,

propi del realisme, i usa el narrador “testimoni”:– La història és relatada a través del

diàleg entre el narrador i els altres personatges.

• Aquest procediment “indirecte” té com a objectiu aconseguir:– Major versemblança en la

història– Major objectivitat.

• Punts de vista dels personatges respecte el malalt:– Narrador: paternalista– Armengol: superficial– Giberga: fatalista

• Es mostra, per tant:– L’evolució patològica d’en

Serrallonga(primer pla)– Els judicis que els altres

personatges fan sobre aquesta l’evolució patològica (segon pla).

PERSONATGES• Daniel Serrallonga:

(protagonista).

– Es tracta d’un personatge “absent” .

– L’obra es crea sobre el diàleg de 3 personatges: • El narrador, • L’Armengol • En Pròsper Giberga.

• En relació amb en Daniel Serrallonga hi ha altres personatges:– Les germanes

• Adela • Carolina

– El pare (Ignasi)– La Salomè Argila (muller)

• Tenen com a funció principal donar informació complementària sobre el protagonista.

• Narrador :

– Esdevé un personatge important. A través seu es mostra la història d’en Serrallonga.

– És un personatge desconegut i anònim.• No és definit físicament, sinó per les seves

opinions. – És un narrador “testimoni” tindrà 2 funcions:

• Transmetre la història • Donar l’opinió:

– Serà important perquè seràuna visió sentimental, idealista i humanista que contrasta amb la visió científica i determinista d’enGiberga.

• Armengol:

– Tampoc no és descrit físicament.– Té com a funció, a part de

presentar el protagonista al narrador:• Explicar fets de la vida d’en

Serrallonga de manera:– Frívola – Poc reflexiva– humorística.

• Pròsper Giberga:

– Només intervé de manera directa en els cap. 2 i 5.

– D’aquest personatge interessen 2 coses:• Es presenta com a “vilaniuenc”.• És estudiant de medicina.

– Li permet donar un punt de vista científic i determinista.

– S’oposarà als arguments morals i sentimentals del narrador.

• La funció d’aquest personatge és doble:

És qui inicia tota la història en donar a conèixer en Serrallonga a l’Armengol.

Dóna a la novel·la el to de realisme i versemblança necessaris.

• Ignasi Serrallonga

– La història del pare d’en Daniel l’explica en Giberga al cap. 2.

• També apareix al cap. 1 i quan va buscar el seu fill per dur-lo a Vilaniu.

– Té una funció bàsica:• Ser el paral·lel de la vida d’en Daniel

per justificar el punt de vista del determinisme:

– Els 2 abandonen obligacions per dedicar-se a la política.

– Els dos es casen per compromís i desconfien de la fidelitat de la dona.

– El pare se suïcida i el fill mor encircumstàncies estranyes.

• Germanes

– Són presentades pel narrador al cap. 3.• En Giberga ja en parla al capítol 2, de forma molt

negativa, especialment en la descripció.

– L’actuació de les germanes condiciona la vida del protagonista.

– La funció d’aquests personatges és:

• Demostrar com el comportament humà pot incidir en un aspecte, com és en aquest cas la bogeria.

ESPAI• Apareixen 2 marcs

espacials bàsics a tota la seva obra:– Vilaniu (correspon a Valls)– Barcelona

TEMPORALITATTemps extern (temps històric)- Referències:

- Cap 1: situal al1867- Lleó Fontova actua al Romea (fou a

principis del 1868).- Corts Constituents (1869)- Assassinat del General Prim el (1870) - Enderrocament de la Ciutadella (1869).– Final de la novel·la situat en els anys

més forts de la febre borsària (1876 i 1886), és a dir, entre 1881 i 1883, ja que al cap. 8 en Serrallonga assisteix a la

Borsa de Barcelona.

Temps intern (temps de l’argument)

• Període de 15 anys (1868 a 1883)– Cap.1, 2 i 3 passen entre gener i estiu de

1868.– Cap. 4 se situa al 1872, 4 anys després. – Cap. 4 i 5 narren l’acció d’un mateix dia. – Cap. 6 només passen 3 mesos (1872). – Cap. 7 se situa al 1878, 6 anys

després. – Cap. 8, 1881, 3 anys després. Explica

fets ocorreguts entre el 1881 i 1883.– Del cap. 8 al 9 passen 3 mesos, per

tant, dins del 1883, al setembre.

• Evolució temporal: no és lineal:– Oller recorre a la retrospecció

• Trenca el fil narratiu per referir-se a fets del passat:

– La història de don Ignasi Serrallonga explicada per en Giberga al capítol 2.

– Els fets d’en Serrallonga a Madrid explicats per l’Armengol al capítol 4.

• Tampoc és uniforme:– La distància temporal entre els

capítols no és la mateixa.

ESTIL• Com que La bogeria vol mostrar

el determinisme naturalista implica una sèrie de condicionaments:– L’ús del diàleg com a

component bàsic (estil directe).

• Al mateix temps, el propi tema de la novel·la implica que:– Predomini la narració (estil

indirecte) sobre la descripció, la qual serà força detallada.

LLENGUA

• Els castellanismes lèxics és un dels trets més destacats del llenguatge d’Oller:– camelo, clero, assessino, calabosso,

codejat…

• Presència dels col·loquialismes: – stil, ideies…

• Calcs sintàctics i morfològics del castellà:– Combinacions de pronoms febles.– Article lo en sentit neutre…