la PalancaSETEMBRE 2001 Núm. 234 Preu 300 PTA - 1,8

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Festa Major2001

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALA propòsit d’un atemptat

PERSONATGESLa Sisqueta, la més gran odissea d’Artesa (i II)

NOTICIARIBreus

ESPORTSLa Cursa puja i el CUDOS fa cimsPresentació del CENG. Exhibició aeròbicRal·li RACC. Artesa de SegreBTT Vilanova.La Vuelta passa per Artesa

ENTREVISTAJuanjo Garra, l’homes més “alt” d’Espanya

ESPORTSDos artesencs als cims de la Cordillera Real de Bolívia

FILA 7Guerrillers per la llibertat. Cinema i maquis. (Cap. 4)

TEMA DEL MESL’Artesa que no volem

MUNICIPISActivitats d’estiu a Vilanova de MeiàFesta Major de Cubells 2001

DES DEL SENATFinançament autonòmic

DES DEL MIRADOR DEL MONTSECPostguerra a Montargull

CARTES A LA REDACCIÓ

LA PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLSTreball de recerca sobre la Dàlia Blanca

IN MEMORIAMJoan Giribet i Boneta

LA NOGUERANoticiari

DES DEL PAÍS DELS PIRINEUS11 de setembre... catalans... Catalunya!

FESTA MAJOR D’ARTESALa Festa Major 2001

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA Sessions del Ple

XAT JOVEIdealsBBC

HUMORBarbaritats del nostre poble

PALANC-OCIEncreuat. Números màgics. Problema d’escacs

IMATGES D’AHIRLes noies d’una sarsuela. 1933

Festa Major 2001Artesa ha celebrat la primera FestaMajor del mil·lenni amb opinionsper a tots el gustos. Les firetes,però, no van faltar a la seva citaanual.

Foto: Miquel Regué i Gili

4

5

6

9

10

16

19

20

22

24

28

30

31

33

34

35

36

37

39

40

41

4227

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

MES D’AGOST

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Municipi d’Alós de Balaguer

Defuncions:dia 31: Maria Serentill i Porta (69 anys) natural d’Alòs deBalaguer

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:(Pendent del juliol) dia 31: Gerard Llena i Aranésdia 1: Judit Pallarés i Sansdia 4: Alexandra Jou i Peretódia 21: Xavier Camats i Jailedia 27: Andrea Ampurdanés i Valldia 31: Montserrat Ponsa i Capell

Defuncions:dia 9: Marcel·lí Badia i Cuders (20 anys) natural d’Artesa deSegredia 23: Montserrat Iglesias i Berdié (93 anys) natural de Gausac

Matrimonis:dia 8: Ramon Farré i Serés (de Vilves)

Cristina Solà i Cases (de Preixens)

Municipi de Foradada

Defuncions:dia 17: Àngel Caelles i Pintó (72 anys) natural de Foradada

3 d’octubre:Inici del Curs de ceràmica que tindrà lloc els dime-cres a la tarda a la Sala de les Escoles Velles de lesArtesenques Actives

12 d’octubre:Acció de gràcies al Santuari de Refet

26 d’octubre:Projecció de la pel·lícula Las normas de la casa dela sidra (presentació a càrrec de Miquel Mota), or-ganitzada per les Artesenques Actives a la DàliaBlanca

AGOSTRecull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

Municipi d’Artesa de SegreDades facilitades per l’Ajuntament d’Artesa de Segre (observatoride la Pça. de l’Ajuntament).

Temperatura mitjana del mes: 24,5°Temperatura màxima: 39° (dia 1)Temperatura mínima: 15° (dies 5, 11, 17, 18, 20 i 30)Amplitud tèrmica màxima: 21° (dies 1 i 28)Amplitud tèrmica mínima: 3° (dia 16: màx. 21° i mín. 18°)Dies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 12 mm (dia 16)Total precipitacions: 24 mm

Municipi de Vilanova de MeiàDades facilitades per l’Ajuntament de Vilanova deMeià (estació del Camp de Futbol).

Temperatura mitjana del mes: 24,4°Temperatura màxima: 39,7° (dia 1)Temperatura mínima: 12,2° (dia 31)Dies amb precipitacions: 2Precipitació màxima: 10,6 mm (dia 16)Total precipitacions: 19,8 mm

Municipi de ForadadaDades facilitades per l’Ajuntament de Foradada.

Dies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 12 mm (dia 16)Total precipitacions 26 mm

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorialDipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Mota i Pérez (Coordinador General)Miquel Regué i GiliSergi Valls i Jové

ASSESSORS LINGÜÍSTICSCarme Barril i BrescóRamon Giribet i BonetaNúria Ribes i NovauMiquel Regué i Gili

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

FOTOGRAFIAJoan-Promovídeo / La Palanca

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE750 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL3000 PTA (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)4000 PTA (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.arrakis.escorreu electrònic: lapalanc@teleline.es

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any1998.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col.laboracions,encara que no hagin estat sol.licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol.laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col.laboradors.

Amb la col.laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de La Noguera i l’Ajuntamentd’Artesa de Segre.

Membre de

A propòsit d’un atemptatAl llarg de la història hem assistiten nombroses ocasions, amb uncert escepticisme i incredulitat, alpaper assumit internacionalmentpels Estats Units d’Amèrica,erigit en una mena de sheriff uni-versal, el qual repartia la llei a laseva manera, amb una gran doside prepotència, d’arrogància id’indiferència envers els altrespaïsos occidentals Aquest fet liha propiciat tot un seguitd’enemics internacionals(majoritàriament païsospertanyents al denominat orienti dirigits per governs islàmics), iuns amics (cas flagrant delgovern israelià) que interpretenl’ordre internacional d’una formamolt sui generis i a la brava. Fruit d’aquesta política inter-nacional, ha estat l’atemptat mésreprovable, sanguinari idestructiu de tots els temps, onmilers i milers d’innocentsciutadans i ciutadanes nord-americans –però també d’altresnacionalitats– han estat víctimesd’un fatídic i suïcida atac terro-rista de caràcter massiu. Aquestha estat perpetrat amb totaprobabilitat per grups islàmicsradicals, que han volgut així do-nar un terrible cop a l’enemicamericà, en el més profund iemblemàtic dels seus sentimentspatriòtics: copejant New York,amb la destrucció de les dues to-rres bessones (símbol del podereconòmic), i Washington, ambimportants danys al centreneuràlgic del Pentàgon (símbolde l’hegemonia militar). Les colpidores imatges(censurades, això sí, ja que eldolor que expressaven les no

emeses ens podia haver resultatinsuportable), repetidescentenars de vegades arreu delmón, ens demostren també queel mal anomenat món civilitzatno és tan segur com ens el volenpintar els nostres governants. Enun moment donat, ens podemtrobar en mans del boig de tornque es decideixi a esborrar-nosdel mapa, ja sigui fent esclatarbombes o avions kamikazes,llençant gasos verinosos,contaminant la xarxa pública del’aigua, o bé un llarg etcètera demacabres possibilitats i situacions,que rebaixen a la categoria de jocsde canalla el que fins ara es poguéshaver imaginat. És aquí quan s’ha de demanarals nostres governants, i a laclasse política en general, quesàpiguen assumir les sevesresponsabilitats i fer front asituacions com aquesta, demàxima violència i crueltat,donant exemple de civisme,diàleg i fermesa, no propiciantamb la seva dialèctica combativai el seu talant beligerant, elfanatisme dels nombrosos grupsradicals i governs profundamentantioccidentals, que no dubten enllençar i propagar l’odi cap elsseus “enemics” occidentals. Per a tal fi, caldria revisar afons la política internacional demolts dels països desenvolupatsi no promoure la tan profundadivisió a nivell mundial entrepaïsos pobres i rics, on elsprimers es veuen llençats al fonsd’un abisme de fam i misèria queserveix de niu de cultiu per a ger-minar llavors d’odi i ràbia entreells i cap a la resta del món.

Col·laboradors del mes: Gimnàs Altis, CUDOS, Pere Santacreu,Josep Roca, Jordi Porta, Lluís Agramunt, David Galceran, Joan Roca,Pere Sala, Martí Regué, Jaume Cardona, Ferran Sánchez, IES ElsPlanells, Sícoris, M. Neus Bròvia, Noemí Farré, Janette Solsona,Richard i Rafa Córdoba, Jordi Alins, Ramon Monfà, Club de Lectu-res Artesenc, Jesús Martí.

6

la P

alan

ca

PPPPPererererersonasonasonasonasonatgtgtgtgtgeseseseses

“La Sisqueta”, la més gran odissea d’Artesa (i II)La Guerra Civil va dei-xar moltes seqüeles ne-fastes en la societatartesenca de l’època.Una de les més traumà-tiques va ser la necesitatd’auto-exiliar-se d’al-

gunes famílies, una d’elles la de “laSisqueta”. L’aventura humanad’aquesta gent va ser extraordinària,així com les adversitats i els pati-ments als quals van haver de ferfront. Anar-se’n d’Artesa, deixar-hotot, fins a Kokand, sobre la part mésoriental de l’Afganistan i tocant a lafrontera de la Xina, passant per in-nombrables ciutats i gent de diferentsllengües, sense massamitjans, ja pressuposaun enorme grau de difi-cultat. La guerra en si va serdramàtica per a tothom.Però les darreres setma-nes van ser, si cap, enca-ra més esfereïdores. Ca-ses enderrocades per lesbombes, carrers enrunats,fils elèctrics per terra, lagent deconcertada, l’exèr-cit vençut en retirada, elvolament de tots elsponts, els centenars defamílies amb carros que venien del sud,de València i Múrcia buscant la fronte-ra. El paisatge humà no podia ser mésdesolador.

La diàsporaLa sortida de la major part dels repu-blicans catalans exiliats va ser pelsPirineus. Va ser una autèntica desban-dada, la policia francesa eperava unes50.000 persones i en van arribar mésde 500.000. Semblava una processóinterminable, decenes de milers de per-sones formaven un autèntic formiguerde quiilòmetres de llargada. Ho hemvist en pel·lícules i documentals, peròla realitat, en si, encara era molt mésdura. La Sisqueta, amb el seu pare, la sevamare, dues nenes i la seva àvia de 80anys, van passar tots junts els Pirineus

a peu. Van arribar amb cotxe fins aCamprodon i d’allà fins a Prats deMolló, a peu, muntanyes amunt i des-prés van baixar fins a França. A lesfilerades de gent s’hi tenia por, si gira-ven la vista enrera, sols veien fum ibombardejos. A Figueres, prop de lafrontera, encara en van morir qui-sap-los per les bombes dels avions nacio-nals.

L’odissea més granAmb totes les previsions desbordadesper la riuada de gent, com hem dit,l’exèrcit i els gendarmes francesos, vanfer la tria a Prats de Molló. Els homescap als camps de concentració del Me-

diterrani, on va morir molta gent dedisenteria, de fam i de fred, era el mesde febrer. Argeles sûr Mer, SaintCyprien i Brams, eren els camps mésanomenats. Les dones amb criatures, i algunesde grans, les van deportar amb un trensegellat fins a Caën, la capital de laNormandia. Van arribar a Caën dos diesi dos nits després, a les 3 de la matina-da. A Caën els esperaven infermeres dela Creu Roja. El qui tenia febre se l’em-portaven amb l’ambulància i el qui no,es quedava al tren. Aquí hi van estar 8dies. La sogra i la cunyada, van anar aun convent i la Sisqueta, filles i marecap a Bernières sûr Mer, prop de LeHabre. Allà, que era una casa de colònies,hi van viure 4 mesos molt bé, de febrera juny. El dia 7 va haver de presentar-

se a París, al ser reclamada per seumarit, l’Aleix, qui va ajuntar-se ambelles més endavant, ja que ell estava aRússia i les va reclamar. Ella es va pre-sentar a París, sola amb la canalla, lavan portar a una fonda i l’endemà almatí ja es van reunir amb tota la gentque estava reclamada per llurs famili-ars. Els reclamats anaven a Mèxic,Nicaragua, Santo Domingo i Rússia. Amb un tren ràpid, van anar a LeHabre on els esperava un vaixell, queels va menar a Sant Petersburg, d’allícap a Moscou, on van visitar la ciutat.Després van fer turisme per Leningradon es movien amb autocar i els van en-senyar el museu de l’Ermitage. Van

rependre el tren fins aJarkov, on es van retro-bar ja amb el seu marit.Plegats van quedar-sedos mesos en una Casa deRepòs, on hi van viuremolt bé. Van ser el primer grupd’espanyols que van sor-tir a treballar a la produc-ció (segons la teoria co-munista, cada personahavia de treballar pel paísi transformar-se en uncamarada productor).Van treballar 3 anys en

una fàbrica d’automòbils en un subur-bi de Gorki. L’hivern durava de novem-bre fins a maig, tot nevat, sense veureel terra. L’Aleix es va posar molt ma-lalt. El metge els va recomanar un tras-llat a un clima més benigne i la Sisquetava fer arribar la petició a les autoritatscompetents. Era el 1942 i totes les zo-nes calides del Caucas, estaven ocupa-des pels exèrcits alemanys, que van ar-ribar fins a les portes de Moscou, pelque li van contestar que l’únic lloc queli podien oferir d’un clima càlid era al’Àsia Central. Una altra vegada de camí. De Gorkipel riu Volga, dos dies de nevegació,ella, el seu home i dues nenes, fins aKuivissev, on van pendre el tren fins aTachkent, bordejant el Mar d’Aral perla part de dalt. Van viatjar 8 dies en tren.

La familia a Gorki. Desembre 1939

7

la P

alan

ca

PPPPPererererersonasonasonasonasonatgtgtgtgtgeseseseses

De Tachkent amb 12 hores més de tren vanarribar a Kokand, el punt més llunyà, on hivan viure tres estius i dos hiverns. A Kokand els van traslladar al barrimusulmà. Era un barri abandonat pelsmusulmans, amb una barreja de races ireligions. Una ciutat de 100.000 habi-tants que amb l’arrepleg de refugiats vadoblar la població, amb les complica-cions lògiques que això podia compor-tar. Hi feia molta calor, l’estiu era moltllarg i l’hivern molt curt. A les casesabandonades no hi havia ni llum ni ai-gua, però hi havia una font molt fresca. Van treballar en una fàbrica d’ano-racs i jerseis, on li donaven feina de tri-cotar per casa. Quan es va aclimatar, vaser una bona època per a ells. Kokandestà situat sobre la part més oriental del’Afganistan i aprop de la frontera ambXina. Tan Kokand com la bella ciutat deSamarcanda, eren dues de les llegendà-ries ciutats de la “Ruta de la Seda”.

Camí de retornTranscorreguda la tardor de 1947 quevan iniciar el camí de tornada, deKokand amb tren fins a Tachkent unaaltra vegada. De Tachkent fins a la pe-nínsula de Crimea, també en tren, bor-dejant per dalt els mars d’Aral i el Cas-pi, passant per Stalingrad i per dalt delmar Negre fins a Sinferopol, la capitalde Crimea. Allí van prendre l’avió finsa Moscou, per arreglar els papers. Ha-

vien rebut un telegrama de França, ambel qual ja tenien el permís per entrar-hi, però a Moscou van necessitar dosmesos per ultimar tots els permisos ivisats. En principi, havien de fer un vold’avió de Moscou a París, amb escalaa Nuremberg –que era quan hi haviaels judicis- però els van dir que no elscedien l’avió i que havien de marxaren tren fins a Praga. Arribats a Pragavan tenir dificultats per trobar bitlletsde tren, era una època de grans movi-ments de gent. Els demanaven dòlars iells sols tenien francs. Amb tot, vantenir sort i van trobar un vol d’avió, vansortir a la una i van arribar a París a lescinc de la tarda. Aquell 30 de maig de1947, va coincidir amb el dilluns de lasegons Pasqua. Era un dia de Glòria, deRessurrecció i ells van aterrar a París. París va ser ser el finals de l’odis-sea. Hi havia el pare de la Sisqueta,qui visquia en una masia, una granja a50 Km de París. El seu pare feia diesque els anava a esperar als aeroports iestacions de tren, segons les notíciesque rebia per telèfon. A París va ser laprimera vegada en molts anys que la famí-lia va tenir la certesa que ja estava a casa.

La tornada a ArtesaL’any 1949 va morir el seu espòs,l’Aleix, a París. No va ser fins 1950 queva tornar per primera vegada a Artesaamb les dues nenes i un permís d’un

mes amb un passaport de vacances.L’efecte més estrany va ser que aquell1950, Artesa encara tenia moltes casesderrumbades. Li va fer molta impres-sió, doncs li recordava la guerra. Laseva casa la va trobar ocupada per lesfilles d’un dels caps de la Guàrdia Ci-vil, el Pedrajes, que llavors feien demodistes. Aquest viatge li va servir pera preparar el retorn definitiu que farienl’any 1952. El seu pare tenia ganes de tornar,havia patit molt, enyorava Artesa. LaSisqueta va fer gestions: va demanar sili tornarien la casa i el Pedrajes els vaprometre que quan tornessin a Artesa,els donaria la casa de seguida. El mateix li va dir el Marcel·lí Farré,“el tiet” li deien, de cal Llinàs, qui lla-vors era l’alcalde. Li va dir que li tor-naria l’hort de cal Petit de l’Ariet, l’hortdel seu pare, antic alcalde d’Artesa, ique aquells anys d’exili menaval’alcade franquista Marcel·lí Farré. De la mateixa manera, li van tornarla vinya, que estava just a la vora del’ermita del Pla. La impresió d’aquellsprimers viatges que més la vanimpactar, va ser la fantàstica acollidade la gent d’Artesa. No sols de les amis-tats, sinó de la gent en general que se lioferia per ajudar-la amb tot i per tot.Va ser una rebuda millor del que maipodia haver pensat.

Bartomeu Jové i Serra

9

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Batuda antidroga a ArtesaLa nit del 7 de setembre, els Mossos d’Esquadra van detenir tresveïns d’Artesa, acusats d’un presumpte delicte de tràfic de drogues.En una espectacular batuda, la policia va “prendre” el centre d’Artesai va escorcollar el local recreatiu “Drings” situat a la carreterad’Agramunt, lloc on presumptament es realitzava tràfic de cocaïna.Van ser detinguts el propietari del negoci, el seu fill i un client, alsquals es va comissar droga i diners. En dies posteriors, va serdetinguda la dona del propietari i novament el seu fill, per amenaçardiversos testimonis. (Segre i La Mañana, 09/09/01 i 15/09/01)

245 milions per a la variant de MafetLa Direcció General de Carreteres de la Generalitat ha posat aexposició pública el projecte de la variant de Mafet de la carreteraC-240, entre Agramunt i Artesa de Segre. El traçat és de 1.600 metresi compta amb un pressupost de 245 milions de ptes. Aquesta obrava quedar pendent ara fa deu anys, quan es va arranjar la carreteraque uneix Artesa i Agramunt. La variant passarà per l’esquerra deMafet, direcció nord, i contempla la construcció d’un pont sobre elCanal d’Urgell. (La Mañana, 18/09/2001)

Artesa, l’eterna oblidadaEn l’editorial delnúmero del mesd’agost passat, LaPalanca de-nunciava l’oblitque la ciutatd’Artesa de Segresofreix en algunstríptics turísticsper part d’algunesadministracions.

El diari Segre es feia ressò d’aquest fet el dissabte 8 de setembre, enun article en què Domènec Sabanés (tinent d’alcalde) criticava l’oblit,i tant el president del Consell Comarcal de la Noguera com l’alcaldede Balaguer, es desmarcaven del tema manifestant que es tractavade descuits involuntaris, aliens a cap tipus de discriminació.

Cubells pavimenta carrers del centre urbàL’Ajuntament de Cubells iniciarà a principis d’octubre la tercerafase de pavimentació del centre històric de la població, amb unpressupost proper als 19 milions de pessetes. La tercera fase incloul’asfaltat dels carrers Muralla, la Figuera i Sant Miquel. De cara al’any vinent també hi ha el projecte de millorar i ampliar l’asfaltatde la carretera de la Torre de Fluvià, fent-la 2 metres més ampla.

Festa de la Mare de Déu a RefetEl passat dissabte 8 de setem-bre, la comunitat religiosa deRefet va organitzar una festa enhonor a la Mare de Déu. Aques-ta festa ja s’havia celebrat anti-gament, és la tradicional festa deles Mare de Déus Trobades.L’acte central de la celebraciófou una cerimònia religiosa quees dugué a terme als volts de les6 de la tarda. Va ser presididaper Mossèn Miquel i acompa-nyada per la Coral Pontsicana dePonts. Després es va repartir be-renar pels prop de seixanta as-sistents a l’acte.

Les ambulàncies canvien el lloc de socorsL’empresa adjudicatària del servei d’ambulànciesde la nostra comarca, canvia d’ubicació a Artesa apartir del dilluns 1 d’octubre. Quan va haver-hi elcanvi, l’empresa adjudicatària i l’Assemblea Lo-cal de la Creu Roja van arribar a un acord, i varencontinuar oferint el servei al lloc de socors que es-tàvem habituats, a la C-13 vora Mobles Ros. Aracanvien d’ubicació i es col·loquen en un pis a lacarretera d’Agramunt, davant del Bar Manel.

Les DONES PUNTAIRES D’ARTESADE SEGRE agraïm a totes les entitats,empreses i establiments que han col·laboratper poder realitzar la IV Trobada de Pun-taires a la nostra localitat.

Moltes gràcies

10

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

La Cursa puja i el CUDOS fa cimsl passat 25 d’agost les po-blacions d’Artesa, Montsonís i

Foradada varen viure una altraedició de les curses atlètiques de laFira de Sant Bartomeu, con-cretament: la VIII Cursa del Meló i laVII Cursa Infantil. L’acte -organitzat pel CUDOS ambl’inestimable suport que aporten elspatrocinadors, els establimentscol·laboradors i els voluntarissimpatitzants del club- va congregar unpúblic fidel que va seguir amb interèsla porció de cursa que s’anava estirantdins del seu camp de visió (ésimpossible seguir el desenvolupamenttotal de la Cursa si hom resta estàtic enun únic lloc). Tot i que la jornada va ésser moltcalorosa (enguany Sant Bartomeutampoc va acabar amb els rigors del’estiu, desmentint-se així el que resala tradició; aquesta circumstància, queen res afavoreix el rendiment esportiu,és factor dissuasiu pel que fa a ladeterminació de participar de totsaquells atletes que defugen de lescondicions extremes), la cursa vacomptar amb una concurrèncianombrosa i de qualitat (està vist que lescomarques lleidatanes encabeixen unanotable quantitat de ‘corredors deldesert ‘als qui no els fa por la calor, perexemple l’equip lleidatà de la ‘SanMiguel’ va guanyar alguna edició de la‘Marathon des Sabres’, una cursa peldesert del Sàhara), aconseguint-serècords en les dues vessants: elguanyador de la cursa, Ramon Antolín,va ésser el més ràpid de tots els quehan passat mai per aquesta cursa; i els86 corredors de la cursa atlètica i els39 de la cursa infantil varen fer pujar laconcurrència fins un nombre total maiassolit anteriorment. La participació dels locals a la cursaatlètica va ser minsa, només 4 paisansvaren ‘polsar’ per un circuit que,malgrat comptar amb l’aprovació ivistiplau dels atletes forasters (quebàsicament opinen que es un circuitgens monòton i molt variat), noaconsegueix engrescar a potencialsatletes locals que també podrien prendre

part a la cursa. Aquest darrer fetincideix, sens dubte, negativament so-bre la consideració que puguin tenir elsartesencs de la cursa i és motiu depreocupació pels organitzadors. Ésinqüestionable que una nodrida par-ticipació d’artesencs i artesenques a lacursa donaria una gran rellevància lo-cal a l’acte i li garantiria una continuïtaten el temps que ara per ara no està gensassegurada. Afortunadament, no succeeix elmateix amb la cursa infantil, en la qualels artesencs són part principal, quedantaixí parcialment compensat el fortdesequilibri que hi ha entre la presènciadels locals i la dels forasters (tant entreels corredors com entre el públic), fetque potser augura un avenir amb unacursa atlètica amb més color artesenc ique així es faci allunyar les negresperspectives que hem plantejat. Retornant a la qüestió que ensocupava prèviament, hem de dir que lapresència dels locals es va concretar,com ja és tradicional, en una majoriaformada per socis del club organitzador.Tots ells, com així cabia esperar, varenlluitar aferrissadament contra lesmanetes del rellotge buscant obsequiarl’afició amb un millor temps personal iamb una actuació global de qualitat. De l’empenyorament personal d’enRafa Córdoba, Ramon May, JaumeCaballer i Joan Roca per assolir aquestsobjectius ningú en va dubtar i així els

ho va reconèixer el públic local ambforts repics de mans així que anavenarribant. Però, malgrat la fermadeterminació que varen manifestar,l’actuació conjunta dels nostres no vaassolir el nivell de l’any passat en quèvàrem aconseguir el segon lloc en lacategoria de clubs. I és que seguramentel conjunt va acusar l’absència d’enJordi Aumedes, l’atleta que més en for-ma ha estat enguany en gairebé totesles distàncies i modalitats La cursa de les fèmines, molt menysdisputada (només un 10% delsparticipants és dona), va ésser guanyadaper la forastera (totes ho són) EsterYago. La cursa infantil, veritable centre del’atenció i l’interès dels artesencs, esva resoldre amb un balanç ben favora-ble als locals i al CUDOS ja que 4 dels8 trofeus que es lliuraren no es vanmoure del nostre poble (suposem quemolt a pesar dels infants forasters quevaren venir a lluitar per ells). Els arte-sencs/ques eren 24 dels 39 participants iels guanyadors/es de les distincionsforen: David Vilaró, Noemí Aumedes iels germans Marc i David Alés. Finalment, lamentem informar queenguany la Cursa Atlètica de FestaMajor d’Alòs de Balaguer no va dur-sea terme perquè els organitzadors vèiemaltament dificultós poder realitzar enaquesta acollidora població dues cur-ses, ja que ara estem més il·lusionats

E

11

la P

alan

ca

en realitzar per les rodalies de dita vilauna cursa de muntanya que exploti mésles possibilitats que ofereix l’orografiadel terreny i que alhora doni a la cursaun caire molt més d’acord a lesapetències que manifesten la majoriadels socis del CUDOS per les activitatsrealitzades a la muntanya i que la jaextinta cursa de Festa Major no feia. De per se, els socis de la secció deBTT ubiquen les seves activitats al’àmbit rural; però és que, a més,n’Antoni Colom, des de la presidència,ve impulsant la realització d’activitatsque s’inscriuen en un contextmuntanyós com serien: la travessa BTTdes d’Artesa fins al monestir deMontserrat, la travessa del Pallars a laVall d’Aran pel camí de Montgarri, lesrutes pel Rialb i la serra Mitjana (queuneix els estreps del Montsec amb elBoumort), les dures jornades ciclistesafrontant mítics ports del Tour (bé en petitgrup cicloturista o bé en macrocursa ci-clista com la ‘Quebrantahuesos’). A més, a la secció d’atletisme sónmolt celebrades les participacions en

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

segons quines curses de muntanya(quant més desnivell i més pendent,més celebrades són). Paradigmàtic se-ria el cas del nostre vicepresident,Ramon May, que té en el seu haver laparticipació en nombroses curses de lescurses de muntanya, entre les quals caldestacar dues maratons X-treme, la de

l’Aneto i la del Mulleres 01 (realitzadaen 5h 45m i quedant 72è dels 290participants) o bé la realització delcircuit d’alta muntanya anomenat Ca-rros de Foc (modalitat open), unrecorregut de 60 km per terres delPallars, l’Aran i la Ribagorça, al finaldel qual hom acumula un desnivell de4600 m i que s’ha de realitzar en unaúnica jornada. La resta de la secció potser no esdecideix tant per la muntanya, peròtambé gaudeix de les curses munta-nyenques. Per tant, i per coherènciaamb tot el que aquí s’exposa, el clubabandona una cursa que anava per lavora del riu per una altra que pujarà finsal cim d’una muntanya (no sabem qui-na) i a la qual encara no hem assignatdates, però que tècnicament s’entén queha de quedar fora dels rigors de la ca-nícula estiuenca en què es realitza laFesta Major d’Alòs. Així que adéu cursa de Festa Major,benvinguda cursa de...

© CUDOS

12

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Bàsquet: presentació del CENG. 2000-2001

Exhibició d’aeròbic per la Firaurant la tarda del diumenge de la passada Fira de SantBartomeu, al carrer Marcel·lí Farré, va tenir lloc una

exhibició d’aeròbic a càrrec dels diferents grups del GimnàsAltis d’Artesa. Les coreografies van correspondre adiferents estils: steps, funky, hip-hop, o bé diversescombinacions d’aquests. Va ser un èxit tant de públic comde participació.

Gimnàs Altis

D

l dissabte 15 de setembre va te-nir lloc la presentació oficial dels

equips de bàsquet del CENG-Coope-rativa d’Artesa de Segre.L’acte comptà amb la presentació dels

jugadors i entre-nadors delsequips, així comamb una sèrie deparlaments perpart del batlleCampabadal, elpresident del clubFrancesc Cases iel tècnic SiscoSol (a la foto).

E Posteriroment, es realitzaren les fotosoficials i un piscolabis. Es finalitzà l’ac-te amb un partit amistós entre el sèniorA CENG-Trèbol i el CB Tremp, gua-nyat pels locals. Enguany són 9 els equips que repre-sentaran Artesa arreu de Catalunya:-Sènior A masculí CENG-Pub Trèbol,entrenat per Sisco Sol i Pere Solans.-Sènior B masculí CENG-Instal·lacionsCalvet, entrenat per Jordi Regué.-Infantil masculí CENG-Cooperativad’Artesa, entrenat per David Galcerani Jordi Massana.-Aleví masculí CENG-AutoscolesMiró, entrenat per Montse Sánchez.

-Sènior femení CENG-Subministra-ments Jovell, entrenat per FrancescBernaus i Marc Galceran.-Júnior femení CENG-Gimnàs Altis,entrenat per Marc Vilanova.-Cadet femení CENG-PerruqueriaLluïsa, entrenat per Marc Galceran.-Infantil femení CENG-Olis Macià,entrenat per Gemma Galceran.-Aleví femení CENG-RepresentacionsArtístiques MASTERS,entrenat perMarta Sánchez. També està previst reiniciar les tas-ques formatives de l’Escola de Bàsquet.

Text: M. Regué Fotos: S. Valls

13

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Ral·li RACC 2001. Artesa de SegreEls passats dies14 i 15 de setem-bre es va disputarla 7a edició delRal·li RACC so-bre terra, pun-tuable per alCampionat d’Es-panya de l’especi-

alitat. Per quart any consecutiu, laprova automobilística va disputar-seper camins d’Artesa i Comarca.Enguany hi havia dues diferències res-pecte les tres anteriors edicions. La pri-mera era el canvi de denominació, jaque en anys anteriors s’anomenava ofi-cialment Ral·li d’Artesa i enguany can-vià a Ral·li de Lleida. Segons l’orga-nització, aquest canvi de nom obeeix auna nova política que pretén donar mésdifusió i ressò al ral·li, donant-li el nomde la província on es disputa. El parctancat i les verificacions prèvies es vanfer a la ciutat de Lleida el divendres 14i la majoria de pilots i equips van fernit a la capital del Segrià (fet negatiuper als establiments hotelers i restau-rants de casa nostra).

La segona dife-rència és que finsara el Ral·liRACC d’Artesaera l’última pro-va del Campio-nat d’Espanya,on es decidienels títols de cam-pió estatal. En-guany era la pe-núltima prova,per la qual cosano hi haviaaquest al·licient;però pel costatpositiu cal dir que al no ser l’últimaprova es van avançar les dates (del frednovembre al càlid setembre) i la pre-sència de públic als camins fou major imés soportable (això sí, també hi ha-gué més pols que els altres anys). Quant a l’aspecte competitiu, cal dirque van prendre part al Ral·li 90 vehi-cles. Els cotxes van córrer dues sèriescomposades per tres trams cronome-trats. Aquests trams transcorrien percamins de Montclar, Marcovau, la Torre

de Fluvià, Tudela de Segre i Artesa. Lesclassificacions foren:1. Blázquez-Mercader (Seat) 1:14:002. Climent-Romaní (Subaru) a 4”3. Jaio-Cruz (Ford) a 18”4. Huete-Amigó (Seat) a 1.15”5. Puras-Martí (Toyota) a 2.11”El nou líder del Campionat d’Espanyaés Marc Blázquez, seguit per JesúsPuras i Txus Jaio.

Text i fotos: Miquel Regué i Gili

15

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Vilanova acull l’Open de Catalunya de BTTl diumenge 2 de setembre,Vilanova de Meià acollí la pri-

mera prova de descens puntuable pera la XI edició de l’Open Catalunyade descens en BTT, organitzada perla Penya Ciclista Colomina de Lleida.

Cinquanta ciclistesvan prendre part enla prova, recorrentun total de 1800metres de circuit,des de l’ermita dela Mare de Déu delPuig de Meià (916m.) fins al poble deVilanova (a 633m.), en un cirucitamb forts pendentsi esglaons. El gua-nyador absolut vaser Javier Eche-varría, seguit per Carles Royo i perPablo Moreno, els quals van ser gua-nyadors de les categories Sub’23, Elitei Júnior, respectivament. Per equips, elprimer lloc va ser per El Cel ExtremM, seguit per Tactic-Action S i

Eurobici-Telef. L’Open Catalunyaconsta de dues proves més, que es dis-putaran properament a Santa Eulàlia delRiu i Llinars del Vallès.

Pere Santacreu i Josep Roca

E

La Vuelta a Espanya passa per Artesal divendres 21 de setembre, el ci-clistes participants a la 56a edi-

ció de la Vuelta Ciclista a Espanyavan passar per la localitat d’Artesa .Era la 13a etapa, que anava d’Andorraa Port Aventura, amb 206 km. i tresports de muntanya. Aquella etapa fouguanyada pel suís Beat Zberg del con-junt Rabobank holandès. El gran grupva passar per Artesa a les 14 hores, i enpoc més d’un minut va travessar tota lalocalitat. En aquella jornada, el líder dela prova era el corredor de l’equipKelme Oscar Sevilla, que va perdre lacursa a favor d’Angel Casero (Festina)en la contrarrellotge final disputada aMadrid.

E

Fotos: Jordi Porta i Lluís Agramunt

16

la P

alan

ca

EntrEntrEntrEntrEntreeeeevistavistavistavistavista

Juanjo Garra, “l’home més alt d’Espanya”l passat dissabte dia 25 d’agost,i amb motiu de la Festa de l’Ai-

gua, va desplaçar-se a Alentorn, con-vidat per la comissió de festesd’aquesta localitat, el Sr. Juanjo Gar-ra, també anomenat “l’home més altd’Espanya”; i no precisament pelsseus escassos 1,55 m d’alçada, sinópel fet d’haver coronat tres vegadesel mític cim de l’Everest (8.848 m).El Sr. Garra va passar en vídeo-projecció el seu últim ascens a lamuntanya mítica fent expedicióamb un equip de la Juntad’Andalusia (format per ell i vuitalpinistes més) i també va expli-car anècdotes i fets rellevants queli havien ocorregut en totsaquests anys dedicats a l’alpinis-me. La Palanca va aprofitaraquesta visita al poble d’Alentornper fer-li una entrevista.

Com a dades personals, coneixemque té 37 anys, és treballador so-cial i exerceix com a tècnic deCooperació Internacional al’Ajuntament de Lleida. Què més enspodria dir?Primer dir que esteu molt ben documen-tats, tot el que heu dit és cert. S’ha dedir que Lleida és la segona ciutat d’Es-panya que inverteix més diners en pro-jectes a països en vies de desenvolupa-ment i jo, des de fa un any, treballo enaquest departament de projectes de co-operacions a l’exterior. Anteriormenthavia treballat 16 anys a l’Ajuntamentcom a educador a diferents barris de laciutat. També voldria dir que estic moltorgullós de la meva profesió; m’ha por-tat a treballar sis mesos a Colòmbia enun programa d’agermanament amb l’al-tra Lérida colombiana. També he escritdos llibres: Dona i planificació famili-ar i Les cròniques de la població deSucs.

Quins són els seus inicis dins el mónde l’escalada i l’alpinisme?A vuitè de bàsica vaig anar amb el“cole” a l’Aneto, encara que no vàrempujar perquè va fer mal temps. Després,amb l’Agrupament Escolta del Barri

(Balàfia) vam seguir fent muntanya irealitzant sortides. En el món de l’es-calada s’ha de dir que vaig començarrelativament tard, va ser cap als 25 anysquan vaig escalar per primera vegada,amb el Centre Excursionista de Lleida,i gradualment vaig començar a fer co-ses diferents, ni millors ni pitjors, sinómolt més difícils fins arribar on he ar-ribat.

Ha fet cims com l’Aconcagua (6.959m), el Lenin (7.134 m), el Cho Oyu(8.206 m) i per descomptat el míticEverest, amb l’expedició de la Juntad’Andalusia Everest 2000. Quedanten intent l’ascens sense oxigen al’Everest formant part de l’equip deAl filo de lo imposible, on sí van fer elcim Juanito Oiarzabal (primerespanyol en fer els 14 cims més altsdel món sense oxigen i el sisè en tot elmón en fer-ho) i Juan Vallejo. Quinsreptes prepara pel futur? Tindrà méscol·laboracions amb el programa Alfilo de lo imposible?En principi estic treballant en méscol·laboracions amb Al filo de lo impo-sible, però Televisió Espanyola té undèficit molt important i està intentantretallar pressupostos de tots els progra-mes; tot i dir que aquest programa és elmés rentable de TVE, ja que n’obtébeneficis per la venda dels reportatgesa altres televisions estrangeres; és elprograma que més es ven i mésingressos té. La meva vinculaciócontinuarà si la meva situació personal

m’ho permet, i en l’apartat professionalhi ha diferents projectes pendents derealitzar en un futur.

Què opina que l’Everest s’estiguiconvertint en una mena de muntanyaturística? (Al 2000 va haver-hi 40expedicions amb més de 200 al-pinistes, i hi ha gent que paga fins a7.000.000 de ptes. per tal que els

sherpes els portin al cim)?És una llàstima. Ningú no tél’exclusiva de pujar a la muntanya,però és diferent haver llegit llibresde jove, haver començat pelMontsec, pel Pirineu, pels Alps, elsAndes de Sud-Amèrica i desprésdecidir atacar l’Everest, l’Hi-màlaia, cosa que és més pro-gressiva i no tan accelerada. Enaquestes expedicions comercialspaguen 5, 6, 7 milions de pessetesi els posen dos sherpes i un guia.Hi ha problemes perquè aquestagent no està habituada a aquestmedi i si hi ha algun incidentimportant no en surten vius.

Aquest fet només passa a l’Everest perla publicitat que se li ha donat. És lamuntanya de les muntanyes.

A les terres de Lleida, aquest esportha agafat protagonisme gràcies a vos-tè i a Araceli Segarra. Què n’opinade la primera espanyola en pujar al’Everest? (després no ha pogut acon-seguir-ho al K2 de 8.611 m, elKangchenjunga de 8.597 m, i d’ha-ver-ho fet hauria pujat els tres cimsmés alts del món)No ha tingut sort, no sempre potsaconseguir els objectius que etproposes. És un cop molt fort, sobretoten l’estat anímic, després d’estarentrenant tot un any preparant-ho tot,que estiguis dos mesos i migd’expedició i que per mal temps, operquè el camí no està en condicions,hagis de renunciar al teu objectiu. Crecque ella ho seguirà intentant, ja que viudels seus compromisos comercials i téaquesta forma de viure la vida.Què en pensa de la gent que els con-sidera com una mena d’irres-

E

17

la P

alan

ca

EntrEntrEntrEntrEntreeeeevistavistavistavistavista

ponsables, que arrisquen la seva vidad’una forma tan insensata? (molts noho veuen com un esport, sinó comuna mena de forma de complicar-sela vida i gastar-se grans quantitatsde diners preparant les expedicions)Crec que el més important en aquestavida és tindre il·lusions, poder somiar itenir projectes. Si ningú no s’hagués”mullat el cul”, no sabríem quela terra és rodona, no? Que notot acaba a l’horitzó. Cada per-sona té aquesta ànsia de conèi-xer, d’experimentar i això ésmolt important. Cal dir quemor més gent a les carreterescada cap de setmana que a lamuntanya escalant; s’ha de dirtambé que hi ha molt més cot-xes circulant d’aquí cap allàque expedicions que pugen al’Everest. Què ens juguem lavida quan fem aquestes acti-vitats? Doncs potser sí, peròcadascú en aquesta vida ha detenir unes il·lusions i somiar; no potsquedar-te al sofà de casa esperant quela vida vagi passant.

Quines recomanacions pot donar alsaficionats a l’hora de decidirendinsar-se en aquest esport i tractard’assolir cims?Que es formin i que no tinguin pressaper escalar grans cims. Que vagin al

centre excursionista de la seva ciutat,de la seva zona i comencin fentsenderisme, interpretant mapes, lesbrúixoles... que comencin també a es-calar, a fer esquí de muntanya i, a par-tir d’aquí, que es fixin uns objectiussempre d´acord a la seva preparació.Crec que no és ni més ni menys impor-tant pujar al Montblanc, a l’Aneto, a

l’Everest. Crec que el més important ésla teva aventura, no? Igual per una per-sona pujar a l’Aneto és l’aventura de laseva vida, o per una altra és fer sen-derisme pel Montsec. Doncs endavant.

Creu que hi ha suficients entitats quecol·laborin en la difusió d’aquestapràctica esportiva i en el recolzamentde les diferents fites a assolir? Obte-

niu el suficient finançament per a lesvostres aventures? Majoritàriamentés patrocini públic o privat?En dues paraules: és penós i llastimós.No és un esport de masses. A Suïssa hiha més federats de muntanya que defutbol, aquí és al revés. Els mitjans decomunicació no donen molta difusió al’alpinisme, ja que l’esport número 1

és el futbol, també el bàsquet,el tennis, etc. Trobo llastimósque un fixatge d’un jugadorvalgui 13.000 milions de ptes.,ja no perquè es dediquin al’alpinisme, sinó a fer escoles,parlar d’educació i cultura,destinar-los a ajudar països delTercer Món i moltes cosesmés. Llavors quan vas ademanar diners per a ferexpedicions, sembla quedemanis caritat. Ara ja portotemps dins aquest món, desdels 12 anys que porto fentalpinisme, i la gent ja em

comença a conèixer per les expedicionsa l’Everest. Haig de dir que no és mésfàcil aconseguir col·laboració eco-nòmica, però que sí és menys difícil.Costa molt i molt que t’ajudin en unpressupost d’una expedició.

David Galceran i RaïchsMiquel Mota i Pérez

19

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Dos artesencs als cims de Bolíviaquest estiu de 2001, dos artesencs,en Dominic Aldavó i jo mateix,

Joan Roca, amb 3 amigues i 2 amicsdel Centre Excursionista de Lleida,vam fer un viatge per fer muntanya iturisme per terres de Bolívia. Bolívia és un país de Sudamèrica ambgrans contrastos humans, climàtics i pai-satgístics. Està situat a l’hemisferi Sudde la Terra. Això fa que quan aquí és es-tiu, allà és hivern i a l’inrevés. A l’orientde Bolívia hi ha planures i la calorosa ihumida selva amazònica, i a occident elsAndes s’obren en dues grans branquesque tanquen al seu mig un immens pla atocar del cel, a 4.000 m d’altitud!! Ésl’anomenat “Altiplano”, que durant elnostre estiu, allà hivern, és molt fred i sec.L’Altiplà, que és la regió que nosaltresvam visitar fent turisme i muntanya, ésdel màxim interès geogràfic, històric,humà i alpinístic. Geogràficament, a l’al-tiplà hi destaquen el llac Titicaca, que ésel llac navegable més alt del món, a 3.810m d’altitud, i el Salar de Uyuni, un im-mens mar de sal, també el més extens delmón. Històricament va ser el bressol dela cultura Tiwanacu i de l’imperi Inca.Actualment en resten importants ruïnesarqueològiques. Humanament, tota laseva població és descendent dels anticspobladors d’Amèrica i encara parlen lesseves llengues originàries: aymarà iquetxua. També conserven moltes de lestradicions d’abans de la “conquista”.Alpinísticament, a l’altiplà se l’ha ano-menat com el “Tíbet de les Amèriques”per la seva semblança amb aquesta regióde l’Àsia. Així mateix, les muntanyes quel’envolten són conegudes com“l’Himàlaia dels pobres o del Nou Món”,en clara referència que per escalar-les nofa falta demanar ni pagar permisos pro-hibitius. Entre les muntanyes que tan-quen l’altiplà, destaca la imponent, ma-

jestuosa i completamentnevada Cordillera Real delos Andes, que va ser elnostre objectiu alpinístic.La vista d’aquesta serrala-da des de l’altiplà o el llacTiticaca és impressionant,ja que es pot veure en totala seva extensió i alçada. Téuna longitud de més de 200km, i el seus cims més altsratllen els 6.500 m d’altitud. El camp base el teníemsituat a la Paz, capital po-lítica de Bolívia, que éstambé la capital d’Estat més alta del món.A la Paz hi vam arribar després d’un vi-atge amb avió, cotxe tot-terreny i bus desde Santiago de Chile, tota una aventuraper si sola. La ciutat està situada en unextrem de l’Altiplà i al peu de laCordillera Real. És una ciutat sorprenent,de molt contrast. A tall d’exemple, elsbarris més pobres són a 4.100 m, els moltrics més avall a 3.200 m, com si l’oxigentambé tingués un preu... Una diferènciade “només” 900 m de desnivell en alti-tud, però en termes monetaris, un altremón. El nostre hotel estava situat al mig,penso que tan a nivell d’altitud com debutxaca. En la primera sortida a la mun-tanya vam anar als Condoriri, un delsmassisos més abruptes i impactants de laCordillera Real. Per arribar-hi vam llo-gar un cotxe 4x4, allà en diuen‘movilidad’, fins el poble de Tuni, situatal peu del massís. Al camp base hi vamarribar a peu, però ens van ajudar a trans-portar gran part de la càrrega quatre mu-les amb el seu ‘arriero’. Des del campbase, en 3 dies vam assolir els cims dePirámide Blanca (5.250 m), Tajira (5.300m) i Alpamayo Chico (5.400 m). Duesnits en baixar dels cims, ja ho havíemacordat prèviament amb un camperol dela zona. Vàrem poder sopar truites de riuacabades de pescar del llac de 4.600 msituat al costat del camp base. No cal nidir-ho: boníssimes!, amb la gana que te-níem! En la segona i definitiva sortida,ja més aclimatats a l’altura, ens sentíema punt per fer el Huayna Potosí de 6.100m, situat al mig de la Cordillerra i a so-bre mateix de La Paz. Aquesta vegada,la ‘movilidad’ va dur-nos fins el AbraZongo, un coll a 4.400 m. Des d’allà vam

remuntar a peu fins un camp d’alçadaanomenat ‘la Roca’ a 5.100 m, on vamacampar a sobre de la neu. L’endemà ales 3 de la matinada, amb els llums fron-tals, ens vam posar en marxa. Vam cami-nar de nit, el fred era intens, l’entorn su-blim, a sobre un cel estelat magnífic, perdavall nostre els llums de la ciutat de laPaz. Cap a les 9h del matí, després depujar pel fil d’una aresta de neu molt aè-ria, vam fer el cim. El dia era esplèndid,la vista extraordinària cap a totes bandes.Al nord i sud, les muntanyes de tota laCordillera Real; a l’oest, la ciutat de LaPaz , el llac Titicaca i les llunyanes mun-tanyes volcàniques de l’altra banda del’Altiplà; cap a l’est, i ja molt enllà i sotael núvols, endevinàvem l’Amazònia.Després del goig del cim, vam haver detornar a la feina: el descens! Es requeriala màxima concentració per baixar l’es-molada aresta de neu. Un cop al camp d’al-titud, vam plegar tendes i... avall que fa bai-xada. A l’Abra Zongo ja ens esperava el xòferamb la “movilidad” per retornar-nos a La Paz.Allà vam celebrar-ho tots junts amb un me-rescut i quantiós sopar. Després d’un dia dedescans a La Paz, vam iniciar el llarg viatgede retorn a Santiago de Chile creuant l’Alti-plà per un camí diferent del que vàrem seguira l’anada. No voldria acabar aquestes ratlles sen-se mencionar que, ja l’any 1989, l’amic icompany de moltes excursions RamonSolé i Serentill va fer també el cim delHuayna Potosí entre altres cims bolivi-ans. M’agradaria que aquestes ratlles fos-sin un homenatge a l’excursionisme dela nostra ciutat i esperonin a nous munta-nyencs i muntanyenques.

Joan Roca i Llobet

AA

Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7

Guerrillers per la llibertat. Cinema i maquis. (Cap. 4)Miquel Mota

Luna de lobos. Espanya. 1987. De JulioSánchez Valdés. Est. 29-05-1987. Amb SantiagoRamos, Antonio Resi-nes, Alvaro de Luna,Kiti Manver. COLOR.Dur.: 109m. Especta-dors: 142.886. EmissióCanal Satélite Digital-Calle 13: 12-08-01.Distr. Videogràfica:WEEKEND.

...¡Hueles a monte, Ramiro!¡Hueles como los lobos!...

Traspolació a la pantalla gran de lanovela “best-seller” de JulioLlamazares Luna de lobos, amb mésde 20 edicions (la primera va ser al1985) i bones vendes a l’actualitat.Amb guió del propi director i del ma-teix escriptor, s’erigeix per mèrits pro-pis i juntament amb Silencio roto deMontxo Armendáriz,en la millorpel.lícula que ha tractat la temàtica delsmaquis i la seva lluita contra elregim franquista. Ens mostra els avatars d’unapartida de maquis formada persis membres, que s’han quedatrelegats a les muntanyes de elBierzo lleonès, i que en els dife-rents combats amb la guàrdia ci-vil es veurà reduïda a tres mem-bres, endurint-se amb el pas pro-gressiu del temps i amb les con-dicions de lluita, la seva super-vivència i resistència en front delrègim que s’imposa a la força i per lesarmes dins l’Espanya que els ha tocatviure. Es transformaran en veritablesalimanyes, que lluitaran per la seva sub-sistència, aclimatant-se al bosc, i for-mant part del mateix, fins que sols que-darà el cap de la partida i veient l’ine-vitable fi de la seva lluita, tractarà decreuar la frontera amb França. Retrata perfectament les condicionsen què havien de sobreviure els guerri-llers, les figures dels enllaços icol.laboradors, la repressió franquista,així com la reivindicació de l’ajut querebien de la gent dels pobles i princi-

palment de les famílies, com també lesdels delators i col.laboradors del règim.

...Mira la luna Ramiro,¡es el sol de los muertos!...

Huídos. Espanya. 1992. De SanchoGracia. Est. 23-04-1993. AmbFernando Valverde, Sancho Gracia,Sara Mora, Javier Bardem. COLOR.Dur.: 103m. Espectadors: 54.461 Emis-sió TV2: 01-09-01. Incursió en el món de la direcció deSancho Gracia, on plasma les aventu-res d’un grup de fugitius al final de laguerra civil, centrant-se en els punts devista antagònics, d’un vell i un joveanarquistes que formen part del mateixgrup. Estructura quasi bé televisiva que vatenir molt poca repercussió en el mo-ment de la seva estrena, es perd amb laviolència d’algunes de les seves imat-ges, i relega la lluita guerrillera, a unamena de western a l’espanyola.

Terra de canons.Catalunya. 1993-1999. D’AntoniRibas. Est. 17-09-1999 a Balaguer, Se-tembre 2000 a la res-ta d’Espanya. AmbLorenzo Quinn, An-thony Quinn, Cristi-na Pineda, MarioGuariso, SidneyRome. COLOR.Dur.: Depèn de la

còpia, la visionada a Balaguer, 135m.l’estrenada en l’estrena espanyola,120m., l’edicióvideogràfica, 123m. Es-pectadors: 9.305. Distr.Videogràfica. FILMAX. Antoni Ribas es va en-testar en convertir Terrade canons en l’obra demés envergadura dins lahistòria de la producció ci-nematogràfica catalana.Els mitjans utilitzats, elcost econòmic del projec-te, així com el repartiment

d’actors, així ho testifiquen, però elsdurs avatars del seu rodatge, les fre-qüents disputes del director amb els de-partaments culturals de la Generalitatcatalana, i les dificultats d’exhibició,distribució tant cinematogràfiques coma videogràfiques, han arribat a conver-tir a la mateixa en una pel.lícula male-ïda que resulta pràcticament descone-guda per a la major part d’espectadors.I si tenim en compte que el directorl’erigeix com un homenatge al maquis,resulta esglaiador i esfereïdor que delvisionat que vaig tenir ocasió de veurea Balaguer en el moment de la seva es-trena, se n’excloguin 15 minuts de du-rada, a favor d’una millor acollida co-mercial, ja que precisament la majorpart d’aquests minuts fan referència ala lluita dels maquis. I, a més, a la ver-sió videogràfica es repeteix el crim is’ofereix la versió estrenadaestatalment, pobre favor a una cinta queno és cap obra mestra però quevisionada en el seu conjunt, resulta unadiscreta pel.lícula d’aventures que nar-ra les peripècies d’un lluitadorantifranquista a la Catalunya de l’èpo-ca, i que massacrada per les distribuï-dores queda un xic coixa i fluixa. La pel.lícula (parlaré sempre de laversió de 135m.) conjuga l’aspecte his-tòric amb l’èpica i el romanticisme mésexacerbat. La reconstrucció històrica dela societat civil de la Guerra Civil, lapostguerra, l’estraperlo, els maquis i lesseves lluites contra la guàrdia civil i elpoder establert, resulten poc creïbles iescassament documentades, conté cer-tes llicències històriques, i destaca prin-cipalment el paper d’Anthony Quinn i

la interpretació prota-gònica de Cristina Pine-da.

El portero. Espanya.1999. De GonzaloSuárez. Est. 08-09-2000. Amb CarmeloGómez, Maribel Verdú,Eduard Fernández,Antonio Resines,Roberto Álvarez. CO-LOR. Dur.: 90m. Espec-

20

la P

alan

ca

21

la P

alan

ca

Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7

tadors: 143.331. Distr. Videogràfica:Manga Films. Ramón Forteza és un famós porter defutbol que a conseqüència de la guerra,ha vist truncada la seva excel.lent car-rera esportiva i que ara es dedica a de-ambular de poble en poble retant elsseus habitants a batre’l des del punt depenal. L’arribada d’aquest a un petitpoble asturià, trasbalsarà els seus habi-tants, i plantejaran un duel esportiu en-tre la guàrdia civil i els habitants delpoble, en el que tindran una aportaciódecisiva els maquis que operen a lesrodalies del mateix. Estructurada i plasmada en clau dewestern atípic, el director ens ofereixun melodrama en el que destaquen lesinterpretacions i la resolució del duelde penals, amb el qual aconsegueix unaperfecta traspolació de la més genuïnaplasmació dels duels del far-west, aixícom una metafòrica resolució de l’en-frontament que mantenien les dues Es-panyes de l’època.

You’re the one-Unahistoria de entonces.Espanya. 2000. DeJosé Luís Garci. Est.27-10-2000. AmbLidia Bosch, AnaFernández, JuliaGutierrez Caba,Manuel Lozano,Juan Diego. B/N.Dur.: 114m. Es-pectadors: 761.253.Distr. Videogràfica:

Columbia. José Luís Garci passa per ser un delsdirector més contradits i denostats i alqual més s’exigeix del panorama cine-matogràfic espanyol. Tots aquells queel rebutgen sense haver vist cap de lesseves pel.lícules podrien començar pervisionar You’re the one, i treure’s elbarret davant d’una de les millors cin-tes de la cinematografia espanyola ac-tual. A contracorrent i en blanc i negre, ensofereix una història centrada en la post-guerra espanyola i que té com a princi-pal protagonista a Júlia, una jove queha patit la mort a presó del seu marit, aconseqüència de la seva militància dinsla intelectualitat republicana, que arri-

ba a una mansió familiar per a refugi-ar-se i refer la seva ment i vida. Allí estrobarà amb amigues i amics de tempspassats que donaran un canvi en el seuestat, principalment la figura de Pilar,la humil criada que té un fill amb unmaqui que continua en la lluita arma-da, i significa el seu motiu de viuremantenint l’esperança en un futur re-trobament. Senzillament un obra rodona on Garcibasa el pes de la cinta en les interpreta-cions i la plasmació en pantalla, delssentiments i patiments humans, asso-lint un obra mesuradament dramàticaque colpeja el cor i fa aflorar les llàgri-mes als ulls.

Silencio roto. Espanya.2001. De MontxoArmendàriz. Est. 27-04-01. Amb LuciaJiménez, Juan DiegoBotto, Alvaro de Luna,Mercedes Sampietro,Maria Botto. COLOR.Dur.: 110m. Especta-dors: 220.786 (A 11-06-01) Distr. Cinema-togràfica: Altafilms.

Lucía-Pero si laguerra terminó hace años... Teresa-Hay guerras y guerras, hija.Y algunas no terminan nunca, comoésta. ... Lucía-Si siguen en el monte, serápor algo que merezca la pena. Nadieexpone su vida en balde. (Fragments de diàlegs del guió deSilencio roto)

Montxo Armendàriz recupera unapart de la nostra història i trenca el si-lenci, treu a la llum pública la vidad’unes persones sense prendre partidis-me, però que com diu en una escena dela cinta la protagonista Lucía, “no caltenir ideals per a lluitar, tant sols veientel que passa, ja saps de quin costat hasd’estar”. Rodejant-se d’un equip mag-nífic de professionals, ens ofereix unade les obres mestres del cinema espa-nyol, on la direcció d’actors, l’ajustatguió i la sostinguda realització del di-rector creen una emotiva, lírica iepopeica pel.lícula, -centrant-se princi-

palment en el paper de les dones en elconflicte-, que corprèn l’espectador i ennombroses ocasions provoca un nus al’estómac davant la impotència que pro-voquen les imatges. Els personatges estroben tant ben perfilats que traspassenla pantalla i després d’haver vist la cin-ta provoquen reflexions, llàstima i com-passió. Destaquen la plasmació en imatgesde la repressió de la guàrdia civil, elsentiment de por i impotència del po-ble, els enfrontaments amb la guerri-lla, la tasca dels enllaços icol.laboradors, quedant una mica des-dibuixada l’acció de les contrapartides,les quals van resultar fonamentals per

acabar amb la lluitaguerrillera. Tot i aixòla major part de situa-cions, -per no dir totes-es troben inspirades enfets reals, donada lagran tasca de documen-tació i localització queva emprendre el direc-tor per a realitzar el seuprojecte fílmic, el qualva donar peu a l’inicid’un documental en-vers els guerrillers su-pervivents amb qui van

contactar. Sense cap mena de dubte,s’erigeix en el millor exemple de cine-ma envers els maquis realitzat fins araen el nostre país, i fa tenir esperancesque el gènere no es quedi estancat ocom a mera comparsa de projectes fíl-mics centrats en altres temes (per exem-ple, el rodatge de El embrujo deShangai de Fernando Trueba, anunciatambé en el seu contingut referènciesals maquis i guerrillers antifranquistes).

Manuel-No puedo... Ya sé quecometemos errores, y que igual nosmatan a todos, pero hay que seguir, Tú sabes que tenemos que seguir... Si abandono ahora, ¿qué le iba aexplicar a nuestro hijo cuandocrezca? ¡Cagüen Judas...! Voy a ser padre. Lucía-Cuídate mucho, Manuel,cuídate.

(Fragments de diàlegs del guió deSilencio roto)

22

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

L’Artesa quacostuma a dir que qualsevolpersona que va a l’estranger a

gaudir de les seves vacances o del seutemps d’oci, hauria de conèixer pri-mer el seu país, ja que probablementhi trobaria multitud d’indrets quesatisfarien el seu afany de conèixernoves fites. Extrapolant tan extesa dita, hopodem aplicar també a la mateixa ciutaton vivim, ja que per molt degradada queestigui i per molt que sembli no poderressorgir de les seves cendres, semprepot oferir un nou indret o paisatge quefins aleshores no ens havia cridatl’atenció. Però no es tracta de rescatarels llocs dels quals puguem fer lloances,sinó de cridar l’atenció envers unsindrets, fets o actes que embruten laimatge d’Artesa i, com vulgarmentdiríem, fan mal als ulls. Així tenim el(mal o bon, vosaltres trieu) gust de con-vidar-vos a un petit periple que, forçalluny de pretendre ser exhaustiu,serveix com a punt de referència del queens podem trobar (o ens hem poguttrobar en els darrers dies o mesos)qualsevol de nosaltres, sortint de casa,

abandonant per uns moments la plàcidavida sedentària de sofà, televisió icerveseta, acompanyada amb unentrepà o una tapa variada, i limitant-nos tan sols a “gaudir” de la nostra es-timada ciutat (peti qui peti).

Itinerari 1. Partint de la Plaça Major,observem un curiós matalàs abandonat(foto 1), que fa de contrapunt al con-tenidor d’escombraries, el qual semblano estar gaire ple, ja que quan així és,qualsevol d’ells ho fa notar sobra-dament (acostumen a vessar arreu).Observeu, mentre camineu, l’estat dedeteriorament en què es troben la majorpart de voreres i carrers del casc antic ivigileu, segons l’època de l’any,d’ensumar les sortides del clavegueramque trobem al carrer Bisbe Bernaus.Itinerari 2. Continuem per l’avingudaMaria Anzizu, on corroborem eldeteriorament dels carrers (fotos 2-3),per a desembocar en la nostra estimadaPlaça de l’Ajuntament. Allí observemel progressiu estat de deteriorament dela “base” que l’estat central encara téubicada a la nostra ciutat. Es tracta de

1 2 3

121314

15

S’

23

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

ue no voleml’antiga Caserna de la Benemèrita, avuien dia un edifici que amenaçad’enfonsar-se en qualsevol moment(foto 4). Més endavant trobem un acterealitzat de nou per un eixerit ciutadàque “ni corto ni perezoso”... el cotxe al’ombra! És clar, després ens queixemsi els mossos ens “foten” la multa. Però,renoi!, tot el cotxe damunt la vorera...Per on passem els vianants? (foto 5)Itinerari 3. Seguim camí cap a la car-retera d’Agramunt. Més voreresdestrossades, i ja van... (foto 6) Peròhem de passar pel local de la revista itrobem un dels grafítis que no erenpresents a la recent exposició del Museude Balaguer (foto 7). Un cop tornem alcarrer, observem quelcom que en el seutemps devia ser un contenidor per allaunes, però que la nit de la revetlla deSant Joan va ser objecte d’algun graciósa l’hora de llençar petards i fer la sevafoguera particular (foto 8). Sensemoure’ns de lloc, ens trobem l’anticedifici de l’escorxador municipal,decrèpit i ruïnós, a l’espera que algunconsistori li trobi alguna que altrautilitat (foto 9). Reparem en què el

carrer que trepitgem resulta del mésrecargolat, la meitat asfaltat i l’altrameitat sense asfaltar. Els veïns deuenestar que treuen “xispes”, ja que fa anysque traguen pols.Itinerari 4. Continuem tragant pols.Passem la part final del carrer Les Monges,el carrer Jesús Santacreu (més pols) i, deretorn cap a la zona “civilitzada” de la nostraciutat (almenys tenen els carrers pavi-mentats), veiem escombraries pel mig delscamps (foto 10).Itinerari 5. Ja estem cansats de cami-nar. Els trajectes són llargs. Però usoferim un joc: Ubiqueu les fotografies11-12-13-14-15? Són a cinc llocsequidistants de la nostra ciutat, perquèvegeu la multitud d’itineraris que tenimper descobrir. Au!, apa!, deixeu el sofài busqueu-los, però que cada qualcarregui amb la seva part de culpa, jaque com heu pogut observar... n’hi haper a tothom. ARTESA, CARA NETA o ARTE-SA, POSA’T GUAPA; però renoi quècostarà!

Text: Miquel MotaFotos: La Palanca

4 5 6

7

8

91011

24

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

Activitats d’aquest estiu a Vilanova de MeiàV Homenatge a la gent gran

El passat 5 d’agost va tenir lloc a Vilanova de Meià el cin-què Homenatge a la gent gran. L’associació Tercera EdatVerge de Meià va aplegar unes 300 persones, entre elles unsvuitanta socis, a més de vilatans i estiuejants del municipi.

Els actes més remarcables es van iniciar al matí amb unareunió de tots els socis a la “Llar de la gent gran”, seguitd’una sortida en comitiva per celebrar una missa solemne al’església de Sant Salvador de Vilanova. A la tarda, al patide les escoles, el grup Band-dos va amenitzar un lluït ballper a tothom; durant la sessió es va oferir coca i begudespels assistents. La novetat d’enguany va ser l’obsequi d’una

“eurocalculadora” per a tots els homenatjats. Segons ens comentava el Sr. Antoni Torruella, presidentde l’Associació, aquesta no és l’única activitat que realitzal’entitat ja que durant la resta de l’any també celebren festescom la castanyada, es fan sortides lúdiques i culturals... amés de les prou conegudes tertúlies i jocs de taula del diu-menge.

Jornades Culturals estiu 2001Desde fa uns anys, la Regidoria de Cultura de l’Ajuntamentde Vilanova de Meià organitza activitats culturals cada es-tiu. L’oferta, a partir de l’interès de la població, ha donatlloc aquest agost a tres conferències. Una primera xerrada va ser sobre El misteri del iodur deplata a càrrec de Ramon Pollina. L’eix central del col·loquiqüestionava l’ús de iodur en un 10% de la superfície delterritori català, producte sense eficàcia i amb riscos per a lasalut de les persones. Davant l’espectacular interès de nom-brosos assistents, en finalitzar el debat es va constituir unaPlataforma Cívica Anti-Iodur de Plata del Montsec de Meià. La Jornada sobre l’Amical de Mauthausen s’ha repetit persegona vegada (estiu 99) a petició popular. La conferènciafou duta a terme pel Sr. Antoni Roig, supervivent del campde Mauthausen, el qual va fer una memòria del genocidi; amés de mostrar una exposició de material fotogràfic sobreaquest camp de concentració i extermini. El Sr. Antoni Lacasa, Conseller de l’Institut d’EstudisIlerdencs, va oferir una classe magistral sobre La Pedrerade Meià i els seus fòssils. L’última jornada cultural a càrrec

del reconegut i esmentat paleontòleg va aplegar un centenard’assistents interessats i captivats pel passat de la Pedrerade Meià.

Activitats d’estiu al Parc RecreatiuEl proppassat 18 d’agost es va celebrar el 40è aniversari dela fundació del Parc Recreatiu de Vilanova de Meià ambuna berbena molt animada en què hi va haver una gran as-sistència de públic, al qual es va obsequiar amb cava, unaxocolatada i coca, aportat per diverses firmes comercials quehi van col·laborar. A la mitja part, van fer uns breus parlaments el presidentdel Parc, Sr. Òscar Umbert, i el Sr. Joan Serra, alcalde delmunicipi de Vilanova de Meià; en els quals es va recordarels Srs. Mañé i Castells, promotors de les piscines (inici delo que és avui el Parc Recreatiu), així com tots els socis fun-

25

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

dadors que van col·laborar activament en la seva construcció,ja fos amb aportacions econòmiques o bé amb el seu treballpersonal. Els dies 4 i 25, també d’agost, se celebraren sengles ber-benes amb gran concurrència de públic. Un any més, el Sr. Josep Coletas, vocal d’esports de la

Junta del Parc Recreatiu, va organitzar un campionat de fut-bol sala a nivell municipal. Hi van participar els equips deLluçars, Santa Maria, Estiuejants i Vilanova. Va quedar cam-pió l’equip del poble de Lluçars.

P.S.T.

La festa més granVilanova està de festaper honorar la gent gran,la joventut i la vellesas’uneixen amb cara alegreben agafats de les mans.

Ja voltegen les campanes,anunciant el festival,sa veu ressona en les planesi al cim de les muntanyesperquè és la festa gran.

La vila està contentai bulliciosa com mai,per tot arreu es comenta:És la diada més bella,la festa de la gent gran.

Es remira la parellaal davant del seu mirall;la bella que ara ja és vellarecorda que fou ponzellaara fa una pila d’anys.

Això dóna una nostàlgia,però dóna serenor,perquè amb força de constànciahan deixat lluny sa infànciaamb els llaços de l’amor.

La vella que fou tan bellaes posa el vestit millor,i acostant-se a sa parella,li diu fluixet a l’orella:T’estimo –i al trau li posa una flor.

És la flor de la constànciaper fer junts un llarg camí,és la flor de l’esperançaen moments de confusió,és la flor de la fragànciaperquè es nodreix de l’amor.

El poble que honora els avisés fer-los centre d’atenció,per escoltar dels seus llavisels consells dels millors savisa qui els anys donen raó.

Vilanova, aquesta festahonora el poble que la fa,puig la festa de la vellesa,la contempla satisfetala Mare de Déu del Puig de Meià.

Pere Sala i Roca

Festa Major d’agost a Cubellsls dies 15, 16, 17, 18 i 19 d’agost es va celebrar, unany més, la Festa Major d’agost a la vila de Cubells.

El dimecres dia 15 s’havia de dur a terme la representacióteatral “Suite 469” per part del “Centre Dramàtic Talia” deLleida però la pluja no molt abundant però persistent va feranular l’acte. L’endemà va tenir lloc sota cobert el Gran So-par de Gala, amb cantada d’havaneres al final, al qual vanassistir molts cubellesos i cubelleses. El divendres 17 es vacelebrar una nova edició del Campionat de Botifarra al llargde tota la tarda. A la nit, el temps va complaure les pregàriesdels cubellesos i va permetre la XVII Nit de foc i Rock &Roll amb els diables de Mollerussa i els grups Tràfic i laPadrina que van fer gaudir el nombrós públic assistent finsaltes hores de la matinada, mentre que el grup L’Havana,amb una música més calmada, va fer ballar els més grans totrecordant temes clàssics i tradicionals de festes majors. Eldia següent a la tarda, es va córrer la tradicional Cursa deMountain Bike amb nombrosos participants provinents d’ar-reu del territori català. L’orquestra Dekaros va amenitzar elball de tarda i de nit a la pista poliesportiva del poble. Eldiumenge al matí, es va celebrar una Solemne Missa Canta-

da pel quartet “The Minstrels”, qua-tre joves formats a l’escolania deMontserrat. Acte seguit hi va haveruna ballada de sardanes. A la tardaes va jugar al camp de futbol, orga-nitzat per la Penya Barcelonista deCubells El Centenari, el partit juve-nil Cubells-Camarasa, que en un fi-nal molt ajustat, va acabar amb vic-tòria visitant per quatre gols a cinc.Per finalitzar la festa, l’orquestraEmpòrium va alegrar els balladorsdel poble amb el ball de tarda i elde nit, que va estar precedit per ungran concert clàssic. Durant tota laFesta Major van estar exposades alseu local social una sèrie de manualitats fetes per l’Associa-ció de dones Mareselva. L’Ajuntament de Cubells vol agrairla col·laboració tant de les associacions participants com deljovent del poble i la Comissió de Festes.

Martí Regué i Roig

E

27

la P

alan

ca

Des del SenaDes del SenaDes del SenaDes del SenaDes del Senattttt

Finançament autonòmica uns dies va comparèixer, a laComissió General de les Comu-

nitats Autònomes, el ministreMontoro per tal d’explicar i debatreel nou model de finançament auto-nòmic. Com es prou conegut, junta-ment amb la millora de l’autogovern,un dels dos objectius principals pera nosaltres. Cal dir que en unes cir-cumstàncies ben difícils si tenim pre-sent la majoria absoluta del PP a ni-vell d’Estat, i la relativa de CiU aCatalunya. Ja sabem com les gastenamb els temes autonòmics, qualsevolGovern que gaudeix d’una majoriaabsoluta. Recordo l’anècdota quereferia l’enyorat TRIAS FARGAS,quan explicava l’anècdota d’un ta-xista que li va dir que era molt fàcilofegar les autonomies, o sia, donant-los-hi competències que obligaven aprestar serveis i escatimant-los elsrecursos econòmics. S’ha parlat molt de que si es bo, o esdolent, com aquell que vol veure labotella mig plena o mig buida. El certés que representa un pas més, endavant,positiu, però no definitiu. Perquè losubstancial és que sigui suficient i just.Suficient per poder donar uns serveis dequalitat als ciutadans i just en relació a l’apor-tació que hi fem al conjunt de l’Estat. Està clar, però, que els socialistes nopoden dir-hi gran cosa en contra. No-més cal recordar que l’any 93, quan esva pactar el 15 per cent de l’IRPF i vamrecolzar la investidura de FelipeGONZALEZ, al juliol, ens ho van fergrua per complir-ho, fins que els vamamenaçar de que no votaríem els Pres-supostos. Recordem que hi havia soci-alistes catalans en el Govern central.Quan a l’any 96 es va passar al 30 percent, amb capacitat normativa i sensetopalls, varen criticar l’acord, fins queles autonomies governades per ells novan signar i ara demanem compensaci-ons perquè diuen que hi han perdut. Cal dir, doncs, que els precedents sónels que són. Amb majoria absoluta cappercentatge en els impostos de l’Estat ique quan aquestes han estat relatives iens han necessitat, s’han fet alguns pas-sos endavant. Quan al PP que tant va

criticar el primer tram per l’acord del93, desprès al 96 el va tenir que millorar.Això ha estat així, fins ara. Cal recordar-ho,perquè de lo contrari perdem aspectes par-cials de la visió global de tot el conjunt.Anem, doncs, a veure el model actual. Sens dubte, hi ha millores. En pri-mer lloc cal dir que hi ha hagut l’acordde les dues forces polítiques majorità-ries. Ara ja no es poden barallar, entreells, dirigint les bufetades a la nostracara. Ja no podran dir que expoliem aEspanya, que només volem la “ pela “.Una millora qualitativa important. Peròtambé s’ha millorat quantitativament. Tal com va exposar el ConsellerHOMS, en representació de Catalunya,que per segona vegada va enviar dele-gació i per primera va intervenir, el noumodel dona més autonomia financera,més suficiència de recursos, méscorresponsabilitat fiscal i és un model

solidari. Més autonomia financera, per-què els ingressos de la Generalitat de-pendran molt més dels impostos quepaguen els ciutadans de Catalunya, imolt menys de les transferències del’Estat. Així si l’any 1982, els ingres-sos tributaris eren un 16% del pressu-post autonòmic i les transferències del’Estat el 84%, al 92 eren respectiva-ment 22 i 78, i al 97, 33 i 67, ara passa-ran a ésser un 86% en ingressos tributaris iel restant 14% de transferències estatals. Per altra part, els ingressos, procedi-ran de la participació en una amplia“cistella d’impostos”, objectiu que no-saltres havíem defensat i sens negavaamb pretextes tèc-nics, participant enonze dels tretze im-postos que paguenels catalans. Aixís’hi ha afegit, a mésd ’ i n c r e m e n t a rl’IRPF del 30 al33%, el 35% del’IVA, el 40% de l’im-

post del tabac, el 40% sobre alcohols, el 40%sobre hidrocarburs, 100% sobre l’energia iel mateix sobre matriculació de vehicles. Més suficiència de recursos, amb unincrement de la dotació anual, per lapròpia evolució dels recursosimpositius de la cistella, una nova va-loració del finançament de la policiaautonòmica i una consolidació delsguanys del període anterior. Més corresponsabilitat fiscal, ambmés capacitat normativa sobre els qua-tre tributs cedits, sobre el tram autonò-mic de l’IRPF i els tres impostos espe-cials (energia, carburants i matriculació),i amb la participació en la gestió, per pri-mera vegada, en l’Agencia Tributària. Un model solidari, amb l’aplicacióde cinc instruments. Un fons de sufici-ència en el que el repartiment inicial esfa en funció de la població i altres vari-ables; uns fons específics de Sanitat,- quin finançament s’inclou per prime-ra vegada en l’autonòmic - per despla-çats i per estalvi en incapacitat tempo-ral; un fons de renda relativa, que esdistribueix per a les autonomies ambmenor renda per càpita; assignacionsd’anivellament per a garantir un mí-nim en la prestació de serveis públics,com sanitat i educació; i un Fons deCompensació Interterritorial, per ales autonomies beneficiaries dels fonsestructurals de l’objectiu. Són totes aquestes raons suficientsper a sentir-nos satisfets? Possiblementno, o no del tot. Però en tot cas, el ciu-tadà de Catalunya ara sap que els seustributs serveixen més directament i enmajor proporció per a fer front a lesdespeses dels serveis que rep.

Jaume Cardona i VilaSenador per Unió

Secretari quart de la mesa

Un pas més endavant posi-tiu, però no definitiu, per aésser just i suficient

F

28

la P

alan

ca

Des del MirDes del MirDes del MirDes del MirDes del Mirador del Montsecador del Montsecador del Montsecador del Montsecador del Montsec

Repressió de postguerra: la pàgina de Montargullquest treball, obert per rectificar,ampliar o comentar per escrit o

oralment a l’autor tot allò que qual-sevol lector estimi oportú, l’he dedi-cat al meu bon amic i contertulià dela Vinateria d’Artesa, mort l’any2000 als 72 anys, Tonet Marsà Riart(e.p.d.), el qual m’havia explicataquesta història tan cruel tantes ve-gades i sempre em deia: “Quan emmori, escriu-ho. Recorda a tothomaquelles injustícies, perquè no es tor-nin a repetir. No guardo rancúnia aningú, però quan penso en el pare,l’oncle, allà a la presó de Lleida... se’mremouen les entranyes. No havien fetres, només eren republicans”.

La Guerra CivilEl districte format per Montagull,Folquer, Comiols; Alentorn,Montmagastre, Vall-llebrera i Vall-llebrerola, amb Ajuntament a Anya,s’incorporà el 16 de juny de 1965 almunicipi d’Artesa de Segre. Aquell te-nia llavors 80,87 km2 amb 796 habitantsi Artesa 62,35 km2 amb 2.968 habitants. El 1936, Anya era per tant un termeindependent amb les seves respectivespedanies. Quan arribà el front alMontsec, l’abril de 1938, van posar partdel seu reialme a cal Tonet deMontargull, dues de les brigades de la32 Divisió, la 141 i la 137, i una de la26 Divisió “la Durruti”. Un destaca-ment d’enginyers de Transmissions dela 27 Divisió “la Bruixa” estava situatal Molí l’Esquerrà, tocant el Pontd’Alentorn. La 32, la 26 i la 30 Divisió“Macià-Companys”, amb quarter gene-ral a la Fàbrica d’Artesa de Segre, for-maven l’XI Cos d’Exèrcit de la Repú-blica sota el comandament del mànxolFrancisco Galán, germà del capitàFermín Galán afusellat al costat del ca-pità Ángel García Hernández per AlfonsoXIII el 14 de desembre de 1930 per pro-clamar la República a Jaca (Osca). Julio Berengueres Feliu (Montargull,1917), excombatent republicà, va estarpres fins al 14 de maig de 1940 haventestat treballant al camp de concentra-ció habilitat al Castell del Remei. Ambla Retirada, marxaren cap a França el

Jan (tornà uns anys després) i un altreBerengueres, exiliat de cal Pau deMontargull, que tornà convertit en guer-riller d’UNE amb la invasió de maquisde la tardor de 1944 i acabà empresonat. La resta del veïnat no es mogué. Es-taven convençuts que no havia passatres. Quan començà la guerra, no es pro-duí cap tipus de represalia contra la gentde dreta. Cap veí tenia les mans taca-des de sang. No s’havien produït ex-propiacions ni s’havia forçat a ningú encap sentit. Ara bé: crema l’església i jase sap, vae victis! (ai dels vençuts!).Quan encara no havia finalitzat la guer-ra, la GC va començar a practicar unseguit d’interminables detencions con-tra excàrrecs municipals i veïns simpa-titzants d’esquerra.

Ai dels vençuts! L’Emilio Gil “el Bernat de Montargull”tenia set anys i recorda que eren unes15 persones en total, les dues famíliessenceres de cal Bernat i de cal Camats.Van ser carregades en un camió, des-terrades cap a Tremp. En el viatge vanbolcar i per poc cauen al canal. JosepGil Camps (Montargull, 1919) fou em-presonat del 8 de maig al 16 de juny de1940. Un germà de l’Emilio desertà imarxà a viure a Andorra. Antonio Ca-mats Aran (Montargull, 1873) tenia tresfills i va estar empresonat del 6 de fe-brer al 10 de maig de 1939. El mestrePere Camats Guàrdia (Montargull,

1902), solter, detingut el 6 de febrer de1939, condemnat a 12 anys i un dia dereclusió, el 16 de setembre de 1939 foutraslladat a Barcelona. El seu germàRamon Camats Guàrdia (Montargull,1907), forner de professió, tenia un filli provinent del camp de concentracióde Camposancos (La Guardia,Pontevedra) ingressà a la presó deLleida el 3 de juny de 1939 i en sortí el20 d’octubre de 1939. Josep CamatsLlovet (Montmagastre, 1894), solter, decal Reig, restà a presó del 6 de febrer al10 de maig de 1939. Jeroni CamatsCanet (Tudela de Segre, 1893), famili-ar de cal Santolari de Boada, casat ambTeresa Fornells, veí del carrer del Forn,va estar del 20 al 23 de desembre de1939 a la presó. Josep Marsà Caubet, de cal Mingode Montagull, casat amb la Teresa RiartRiart, tres fills, Josep, Júlia i R. Maria,empresonat el 21 de gener de 1939,condemnat a 12 anys de presó major,el 15 de març de 1941, el Dr. MiguelHellín Sol, germà del cèlebre polític dela Lleida franquista, el declarà apte performar part de un grup de 300 reclusosdestinats a la reconstrucció de Lleida,però tres mesos després el mateix met-ge el considerà no apte per malaltia sen-se determinar. El 20 de juliol de 1941va aprovar el curs elemental de cate-cisme (obligatori), sortí en llibertat l’1de febrer de 1942 i s’extingí la sevapena el 10 d’abril de 1951.

AA

29

la P

alan

ca

Des del MirDes del MirDes del MirDes del MirDes del Mirador del Montsecador del Montsecador del Montsecador del Montsecador del Montsec

Anton Riart Riart (1897) de cal Tonetde Montargull, casat amb RamonaMarsà Riart, propietari del cafè del po-ble, fills Irene i Antonio (el Tonet deMontargull, fidel conductor d’aquestrelat), fou condemnat a 12 anys i un diade reclusió temporal. Conduït per la GCa la presó de Lleida el 6 de febrer de1939, sortí en llibertat condicional el20 de juny de 1941. Arrossegava unahèrnia engonal esquerra. Una revisió lirebaixà la pena el 8 d’abril de 1944 a 9anys de presó major, però ja no tornà apresó i la llibertat definitiva es produíel 30 de gener de 1948. Del 6 de febrer de 1939 al 12 de de-sembre 1942 va estar empresonat l’al-calde pedani de Montargull, condemnata 12 anys i un dia, Josep Riart Corominas(1896), de cal Bep de la Cisca, casat ambMaria París Riart, tenia una hèrnia a l’en-gonal de la cama dreta. Climent Baró Cirera (Palau de Rialb,1883), de cal Ros de Montargull, oncled’Anton Marsà Riart, casat amb TeresaMarsà Caubet, fills Mercè i Josep, in-gressà a presó el 6 de febrer de 1939.Condemnat a 12 anys i un dia, el 20 dejuliol de 1941 aprovà el curs de cate-cisme (obligatori), sortí en llibertat con-dicional l’1 de febrer de 1942 i s’extin-gí la pena el 19 d’abril de 1951. Josep Comabella Farré (1883), elFuster de Vall-llebrerola, tenia cinc fills,dues foren monges. Perquè era l’alcal-de de Vall-llebrera, el condemnaren a

30 anys de reclusió perpètua, rebaixatsdesprés a 12 anys i un dia. Josep Terré,de cal Santolari de Boada, per la sevacondició d’excaptiu dels rojos al cas-tell de Ribelles, aquí Josep Comabellahavia fet d’home bo durant la guerra,avalà la seva excarceració i sortí de pre-só el 12 de setembre de 1943. La sevapena s’extingí el 12 de març de 1951.La tardor de 1944 donà menjar i orien-tà grups guerrillers d’Unión NacionalEspañola que rodaven pel Montsec ihavien vingut a restaurar la Repúblicaen una vasta operació que tenia com aobjectiu principal l’establiment d’uncap de pont a la Vall d’Aran. Les acusacions que portaren a tantagent de Montargull i Vall-llebrera a pre-só tenien en comú i com a única faltagreu, a més de ser republicans, cremarimatges i sants de l’església parroqui-al: “...gran entusiasta partidario delFrente Popular [...] asistió a losprimeros días del Movimiento Nacio-nal a la reunión en la que se acordó ladestrucción de la Iglesia hecho este enel que luego tomó parte directa elprocesado [...]tomó parte activa ydirecta en la quemay destrucción de laIglesia, imágenes ydemás objetossagrados todo ellolibremente y sincoacción alguna”.

Quan van anar sortint de presó, esva saber que una sola persona, el JosepSastret, era el responsable de totes lesdenúncies, fruit d’un odi cec contra lagent d’esquerra barrejat amb altres en-veges, pròpies de tots els pobles.Aquesta persona havia estat al pobledurant tota la guerra sense patir cap ti-pus de persecució. Quan les coses esvan aclarir, tot el veïnat li negà la salu-tació i el tracte, hagué de vendre’s lacasa i terres, i marxà del poble. Però qui signava les denúncies eral’alcalde Josep Farrando, un bon home,molt de missa, que va ser enganyat unai altra vegada pel Sastret. La gent vaanar descobrint la veritat al Farrando icada dia que passava es va anar sentintmés culpable d’haver comés un muntd’injustícies. En aquestes, se li va mo-rir una jove filla, i va considerar queera un càstig de Déu. Primer inentàsuicidar-se, va caure després en una tre-menda depressió i es postergà en un llitdurant tres anys fins que la mort sel’emportà.

F.S.A.

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

30

la P

alan

ca

El proper dia 4 d’octubre, dijous, laParròquia d’Artesa de Segre acollirà la3a Jornada Diocesana de VIDACREIXENT: Moviment Cristià de GentGran. Aquell dia se celebrarà també el10è aniversari de la formació d’aquestMoviment al Bisbat d’Urgell i alPrincipat d’Andorra. L’actecommemoratiu serà presidit pel BisbeCoadjutor d’Urgell, Monsenyor JoanEnric Vives. El grup d’Artesa de Segre, que faquatre anys que fou constituït, seràl’encarregat de rebre a tots els quivoldran gaudir d’aquesta trobada, mar-cada per un to festiu i d’amistat. Seranels actes més importants a destacar: la

benvinguda, la celebració del’Eucaristia, visita al santuari de Salgar,dinar de Germanor per a tothom (calinscripció prèvia). Vida Creixent és un movimentd’Església obert a totes les persones apartir de 50 anys d’edat, sense cap menade discriminació. Hi ha gent gran quese sent sola. Cal promoure i viurel’amistat i l’ajuda mútua. La raó de serde “Vida Creixent” és justament que elsadults prenguin consciència clara delscarismes rebuts i els visquin en obres iveritat, reflexionant junts la nostra fe.

Aquest moviment nasqué a França,a la dècada dels 60, amb el nom de “VieMontante”. Avui s’estén per més de 80països. L’any 1984 arribà a Catalunya;el Cardenal de Barcelona, MonsenyorNarcís Jubany suggerí el nom de “VidaCreixent”; a la resta de l’Estat ésconegut per “Vida Ascendente”. ElPapa Joan Pau II ens diu que “elscarismes de les persones grans sónriqueses a compartir”. Veniu a Vida Creixent! Hi feu falta!

Grup de “Vida Creixent”d’Artesa de Segre

Sr. Coordinador de La Palanca, En el número del mes de juliol de laseva revista, a la secció d’humor gràficsignada per “The Bessons”, apareix unadesafortunada i calumniosa vinyeta queofén profundament els que habitemClua. És per això que li faig arribar la mevamés enèrgica protesta per la seva publicaciója que atempta contra el bon nom i l’honorde tots els que vivim a Clua. Considero que és la sevaresponsabilitat respectar i promoure lallibertat d’expressió a la seva revista.També és responsable de protegirl’honor de les persones. En cas deconflicte d’ambdós interessos, s’han devalorar els drets en contraposició. Enaquest cas, s’ha vulnerat el dret de totauna població a un bon nom i s’harespectat el d’un individu a expressarla seva particular visió. Penso que lavinyeta en qüestió és fruit de laignorància i els estereotips que algunsencara alimenten respecte a Clua. Respecte al tema que tractava la

vinyeta, seria més apropiada i properaa la nostra realitat la següentreivindicació: Zona desafavorida demuntanya. Estem situats en una zonade muntanya, amb les mancances deserveis, costos afegits i inconvenientsque això comporta; però territorialmentpertanyem a un municipi que no pateixaquestes mancances. Més feridora és lanostra situació si es té en compte quemunicipis que – com Vilanova deMeià– tenen millors accessos i serveisque nosaltres, estan conceptuats com azona desafavorida de muntanya. Durantmés de dotze anys hem hagut de baixarels nostres fills a Baldomar ja que captransport escolar ha pujat a Clua per lesmales condicions del camí. Fa més de vint anys que a Clua estreballa en l’elaboració d’uns delsmillors formatges de cabra de l’estatespanyol, reconeguts internacionalment

i apreciats pels més prestigiososgastrònoms. Aquest fenòmen no ha estatvalorat en la seva justa mesura, sobretotsi es té en compte que gràcies a això Cluasegueix en els mapes i no ha desaparegutcom tants pobles de muntanya. En l’elaboració dels formatgess’utiliza llet de l’explotació que estàubicada a Clua mateix. El ramat queproveeix de llet la formatgeria té dos-cents cinquanta caps que necessitencontrol i atenció tots els dies de l’any.Les persones que coneixen aquestaactivitat saben molt bé els sacrificis i ladedicació que imposa aquesta feina. Amb el nostre treball contribuïmmodestament a l’enriquiment de lanostra comarca i del país. Amb la nostraforma de vida construïm unaconvivència que promou el respecte, latolerància i la pluralitat. Amb vinyetescom l’esmentada, només es promou lacalúmnia i la ignorància.

Pepucho Gómez

Sr. Director de La Palanca, Sóc lector circumstancial d’aqueixarevista per la meva condició de residentd’estiu i m’ha sorprès que en el núme-ro de juliol 2001, a l’apartat XATJOVE, s’hi faci la representació d’undiàleg sobre l’estat de les piscines mu-nicipals en un sentit pejoratiu, forçadistorsionat i completament allunyat de

la realitat, segons ho he constatat per-sonalment. I és que aquest any les piscines mu-nicipals d’Artesa les he trobades ambuna netedat i pulcritud a tot el recintetan correctes que no m’han obligat a

desplaçar-me, com en temporades an-teriors, a la veïna localitat de Ponts. M’ha semblat de justícia fer-ho cons-tar per situar les coses al seu lloc, totfelicitant l’Ajuntament i animant-lo aque faci l’esforç de poder-les ampliar imillorar encara més.

Un estiuejantXavier Oliva Margall

Reivindicacionssobre Clua

Sobre lespiscines d’Artesa

Jornada Diocesanade Vida Creixent

31

la P

alan

ca

La Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els Planells

Treball de recerca “La Dàlia Blanca”om vàrem iniciar el mes de juli-ol en aquesta pàgina, a continu-

ació us presentem un altre Treball deRecerca realitzat per l’alumna delnostre centre, na Sara Canes i Guiu,veïna d’Artesa. El TdR de la Saraporta per títol “La Dàlia Blanca”.Fou tutoritzat en el seu moment perla professora Lídia Planes del Depar-tament de Llengua i Literatura Ca-talana. Creiem que és un treball for-ça interessant perquè estudia, d’unamanera profunda, una de les institu-cions amb més arrels de la nostra lo-calitat: la Dàlia Blanca. La mateixaalumna és qui us presenta el seu treball.

“El que m’ha portat a fer aquest tre-ball ha estat sobretot l’interès per des-cobrir una entitat que fa molts anys queexisteix i que sempre ha fet un serveibastant important al poble. Adonar-me que aquí, a Artesa, tenimuna societat que ha estat molt destaca-da des dels seus inicis i durant l’èpocaprefranquista, ha fet que ara doni mésvalor a les coses velles i, sobretot, m’hafet veure d’una manera diferent la vidad’abans i els problemes que tenien pera poder sobreviure. He trobat increïbleque, en aquell temps, s’arribés a fer unasocietat com aquesta en uns anys tan

difícils, en els quals ja hi havia proufeina a mantenir-se un mateix. També m’ha agradat fer-lo perquèsabia que les fonts que podria trobarserien totes orals. Totes eren de gentgran i aquest fet encara em va il·lusionarmés, ja que la gent gran és un pou desapiència i, de vegades, si no fos perells, no coneixeríem molts esdeveni-ments interessants. També crec que, aells, els agrada explicar les seves històri-es i el que van haver de passar de joves. Primer, quan vaig començar a fer eltreball, em pensava que no trobaria gai-rebé res, ja que un dia vaig anar al’Ajuntament a buscar informació, però

no tenien cap document rela-cionat amb la Dàlia Blanca.Els documents estaven tots enmans de socis, cosa que vaprovocar que m’hagués d’es-pavilar a buscar, d’un lloc aun altre, informació. Per sort, vaig trobar perso-nes que em van saber expli-car molt detalladament la his-tòria de la societat, i gràcies aelles he pogut fer aquest re-cull d’informació, que fins araestava tota dispersa en dife-rents persones, o sigui, en an-tics socis, o socis actuals, opersones relacionades, d’unamanera o d’una altra, amb laSocietat Coral la Dàlia Blanca. Per tant, aquest treball ésun homenatge a aquestes per-sones que han sabut mantenirviva la historia d’un petit gran

organisme cultural artesenc: la Socie-tat Coral la Dàlia Blanca. Iniciaré l’estudi de la Societat Coralla Dàlia Blanca, amb una exposició delsfets que van succeir-hi des de l’any dela seva fundació, fins als nostres dies.Dins d’aquest apartat, citaré l’any enel qual va ser fundada i per què, junta-ment amb la ideologia dels seus funda-dors i la tipologia d’activitats que esrealitzaven, normalment, en la Socie-tat, amb els artistes i obres que hi van desfi-lar abans i després de la Guerra Civil. Desenvoluparé una breu explicacióde l’impacte que va produir a la Socie-

tat la Guerra Civil i les activitats rea-litzades durant el franquisme. A més amés, comentaré la seva ubicació i la re-novació del local. A més de tots aquests aspectes, cita-ré les diferents juntes que s’han formatal llarg del temps. Pel que fa al tema econòmic, faréreferència a les aportacions econòmi-ques i els recolzaments administratiusque ha rebut la Societat. Així mateix,faré incidència en l’anàlisi de les en-trades i sortides econòmiques que s’hivan dur a terme des del 1932 fins al1938 (període documentat en un llibre decaixa que explicava els moviments econò-

mics de la Societat Coral la Dàlia Blanca). Un altre tema que tractaré serà la in-cidència de la Dàlia Blanca sobre elpoble d’Artesa i comarca. Per finalit-zar aquest apartat, elaboraré un breuresum del paper i influència de l’Ajun-tament sobre aquesta Societat. Un altre tema serà l’estudi dels actes mésrellevants solament des de l’any 1978 finsal 1991, ja que no he trobat documentsd’anys anteriors o posteriors a aquestes da-tes. I per finalitzar el treball sobre la DàliaBlanca, faré un concís resum del l’estat ac-tual i de l’obra del seu president.“

IES Els Planells

C

La Dalia Blanca.1932 Foto: Club de Lectures La Dalia Blanca.2001 Foto: MRG

33

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

Al Cel falten tenors

En aquest dissabte plujós quan l’estiutoca a la seua fi, les fulles, tot pendulantdalt dels arbres, es juguen a cara o creuquina caurà primer. Observant aquest

fet de caire ben natural, mes no per talmenys depriment, em brollen del capidees, fantasies i pensaments. Així doncs, us voldria contar una his-tòria, real o no. Qui ho sap? En un món molt llunyà, més enllà del’horitzó fora de l’univers, hi regnavaun Gran Senyor, un Senyor tot pode-rós. Dominava sobre tot: el cel, la ter-ra, la vida i la mort. Fins i tot, com agran entusiasta de la música i el bonso, i per delit de la seva cort, disposavad’un Orfeó. Un Orfeó a quatre veus:soprano, contralt, tenor i baix. Així passava anys i segles entre ar-pes, llaüts, violins i polifonia, tot cre-ant o destruint, segons li venia en gana. Mes un dia s’adonà que l’Orfeó jano sonava, més aviat grunyia, i comen-çà a indagar. Serà la soprano? O potserel baix? Sembla la contralt? O no! Jaho tinc, és el tenor. Aquella veu s’havia de renovar. I, encercar un bon tenor, s’adonà que n’hi

mancava, doncs en tot el Regne no entrobava cap. Preguntant per tot arreu,algú li indicà: a la terra encara en queda. Havia de ser d’entre els bons el mi-llor. I en un poblet de Catalunya l’ha-gué d’anar a trobar. Joan s’anomena-va, com el seu primer ministre. Aixídoncs, res li mancava, tots els requisitscomplia. Sense demanar permís, doncs aixòno li calia, el Senyor tot poderós s’en-dugué el seu tenor cel enllà, més enllàde l’horitzó. Aquí et trobem i et trobarem molt afaltar, mes ens haurem de resignar. Quinremei! Només us demano, Gran Senyor, que siun dia us manca un baix per a la vostra po-lifonia, penseu en un servidor. Que si avuino és el millor, s’extremarà i superarà fins aser digne de cantar al costat del seu com-pany i al servei de la vostra cort.

El teu amic i company cantaire

L’altre dia vam anar a l’assaigde l’Orfeó, com cada diven-dres. A l’arribar, lessalutacions de sempre, elscomentaris sobre el temps desempre... i ens vam asseure,disposats a cantar, com

sempre.Però hi havia “quelcom” que no

era com sempre i que ja no serà méscom sempre.

En el lloc dels tenors, hi havia un buit. Un buitfísic, un buit espiritual. Ens faltaves TU, ens faltaràs TU, la

teva veu de tenor, la teva personalitat alegre, emprenedora...La teva mort ens ha agafat en amarga sorpresa, i la teva absència ens omple

d’impotència i de dolor.Ja res serà com sempre, però continuarem cantant, per nosaltres i sobretot per TU.

Amb els nostres cants et recordarem sempre. A reveure, JOAN. L’Orfeó Artesenc

Dedicat al meu company d’Orfeó

Agraïment La família GIRIBET-SELLART agraeix moltsincerament i de tot cor la gran quantitat d’expressions de condol que harebut en aquests moments tan difícils a causa de la tràgica defunció delnostre estimat JOAN. Gràcies també pel suport i les mostres d’estimacióque han arribat tant per part de persones com d’entitats, fossin d’Artesa od’altres poblacions. Moltes gràcies a tothom.

Tots els que fem possible La Pa-lanca sentim de tot cor la pèrduade Joan Giribet i Boneta, artesencde soca-rel i germà del nostre com-pany Ramon.

Descansi en pau

34

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Trencament al Canal Algerri-BalaguerEl 30 d’agost el Canal Algerri-Balaguer va patir el seu pri-mer trencament en el punt més antic del mateix, al termemunicipal d’Algerri, degut probablement a que el canal vaestar sec vuit anys, abans d’emplenar-lo. En total més dequinze metres de paret trencats, que van negar els terrenyscolindants. L’1 de setembre tornava a portar aigua desprèsd’uns dies d’intensos treballs per a reparar la part sinistrada.

Inici del nou poble de TiuranaA finals del mes d’agost, es van iniciar les obresd’urbanització de la zona de Solés on a inicis de Pasqua del’any 2002 preveuen inaugurar la nova ubicació del poblede Tiurana, un nou indret on els habitants de la vila negadaper les aigües de Rialb podran tornar a compartir els vinclesde veïnatge, en un mateix indret. Constarà de grans quantitatsde serveis, entre els quals s’inclouen, telèfon, aigua, gas,llum, zones verdes, una plaça central on s’ubicarà una antigafont de Tiurana per a record de tots els veïns, etc.Es preveuen tres fases en la seva execució, i en la primeral’import econòmic ha estat aportat majoritàriament, pel PlaÚnic d’Obres i Serveis de la Generalitat i l’Ajuntament de Tiurana.

Local per a bombers i forestals a ÀgerS’han iniciat les obres en un indret a peu de la carreterad’Àger, on properament s’ubicarà un local polivalent on esdestinarà el Parc de Bombers i Forestals. El pressupost totalde l’obra puja a setanta milions de pessetes, part dels quals seransufragats pel PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya).Es preveu el final de les obres a portes de l’estiu del 2002.

Ampliació del cementiri a BellmuntA inicis de l’hivern s’espera iniciar les obres de la primeraampliació del cementiri de Bellmunt d’Urgell, en uns indretscolindants (uns 500 metres quadrats) que han estat adquiritspel consistori per a tal fi, donada la gran demanda de nínxolper part dels veïns. La finalització de les obres està previstaper l’estiu del 2002.

Nou embassament per a BellmuntEl proper mes de gener s’iniciaran les obres d’unembassament amb capacitat per a 20 milions de litres d’aiguade boca, la qual abastarà als veïns de la població, ja que elsdos dipòsits amb que compta en l’actualitat, resulteninsuficients. S’invertiran tretze milions de pessetes, ocuparà8.000 metres quadrats, i es complementarà amb una zonad’esbarjo al seu voltant.

Recuperació del Casc Antic de BalaguerLa zona del Casc Antic de Balaguer, necessita una actuacióurgent que permeti rehabilitar gran part dels seus edificis iespai urbanístic. Diferents peticions dels veïns en aquestsentit i diferents partits polítics, veuen com pel moment noes troba gaire clar d’on han de sortir els diners que permetininiciar les obres, havent-se creat una polèmica envers el temaentre alguns dels partits membres del consistori.

Últimes obres al polígon industrial de La SentiuLes obres d’accés al polígon industrial de la Sentiu, i de laurbanització del mateix, es troben a punt d’acabar-se. Entotal s’hi ha invertit 144’7 milions de pessetes, 68 dels qualshan anat destinats a la urbanització del polígon, 54’3 als ac-cesos del mateix, i 22’3 a obres pendents. Consta de 10hectàrees de superfície i el consistori a dut a terme la porta-da d’aigua a la zona.

Premis Jaume d’UrgellL’onze de setembre va tenir lloc a la sala d’actes del consellcomarcal de la Noguera, l’acte d’entrega dels premis Jaumed’Urgell. Els guardonats enguany han estat mossèn JosepSanna de l’Alguer, estudiós de la llengua catalana i un eruditde les diferents varietats dialectals de l’alguerès, i l’Institutd’Estudis del Baix Cinca per la seva tasca a favor de la llenguacatalana.

Nova programació al Teatre de BalaguerEl 22 de setembre s’inicià la nova temporada teatral aBalaguer, el punt de partida de la mateixa va ser l’obra Ex-cuses!, amb Joel Joan i Jordi Sánchez, aconseguint exhaurirles entrades. Li seguiran obres com Woyzeck, de GeorgBüchner, el 27 d’octubre. Don Juan o el Festí de pedra, unclàssic de Molière, el 10 de novembre. La jaula de las locas,de Jean Poire, el 26 de novembre, amb la presència de PacoMorán i Joan Pera. Per acabar el 16 de desembre amb l’obrade Lee Hall, A la cuina amb l’Elvis.

35

la P

alan

ca

Des del PDes del PDes del PDes del PDes del País dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineus

11 de setembre... catalans... Catalunya!a sínia de la vida, en el seu etern gi-rar, ens ha portat altra volta a un

nou Onze de Setembre, una data prego-nament arrelada –amb ben comptadesexcepcions– en el substrat anímic delpoble català; doncs en tal jornada, comés de domini públic, la veïna nació cata-lana celebra la seva Diada Nacional. I cal dir que la celebració esmentada–bandejada en el decurs de la llarga nitfranquista– es constitueix en una exal-tació veritablement singular; car en lamateixa, els catalans festiven, no pasel record d’una victòria, sinó tot el con-trari, puix la Diada en qüestió perpetuala memòria d’aquell Onze de Setem-bre de mala anyada (1714), en quinajornada els estols borbònics, desprésd’una aferrissada resistència, prengue-ren a l’assalt la ciutat de Barcelona, capi casal de Catalunya. Vinculats amb tal efemèride històri-ca, han quedat per sempre més gravatsen la ment de molts ciutadans de la ditanació, els noms de Rafel Casanova, deVillarroel, del General Moragues –elcap del qual va romandre macabramentexhibit dins d’una gàbia de ferro al Por-tal del Mar durant anys i panys– i elrecord de tota una munió de patriotes quereberen sepultura al Fossar de les More-res, on segons Frederic Solé “SerafíPitarra”: “no s’hi enterra cap traïdor”.

Ben poca gent ignora que, arrel de ladita desfeta, la nació catalana va per-dre els seus furs i la seva personalitathistòrica per l’aplicació del nefast “De-creto de Nueva Planta”; com tampocignora que, a partir del moment, l’idio-ma i la cultura catalana foren proscrits,i fins i tot la Universitat de Barcelonafou tancada a calç i pedra, i traslladadaa la ciutat lleidatana de Cervera. Malgrat que els invasors varen creu-re, equivocadament, que amb tals me-sures havien lliurat el definitiu certifi-cat de defunció del poble català, la va-ren marrar de mig a mig; doncs en elsegon terç del segle XIX, l’idioma i lacultura catalana, reeixint de les cata-cumbes, va sortir altra volta forta i di-nàmica al redós de la Renaixença, sotal’alenada d’aquell punt d’arrencada sig-nificat per l’abrandant Oda a la Pàtria,de Bonaventura Carles Aribau, publi-cada el 1833 i que va significar el res-sorgiment de les Lletres catalanes. I les sagetes del rellotge de la histò-ria han continuat girant i girant, i fins al’inici d’aquest tercer mil·lenni de lahumanitat, la catalana nació ha supor-tat estoicament noves proves de foc,imposades per l’excloent nacionalismeespanyol i pels eterns “salvadores de lapatria”; però amb un esperit indòmit,orgullosos de la seva nissaga, els cata-

lans han sabut superar el repte del destíi –malgrat que els vents involucionistesprovinents de l’alptiplà tornen a bufardesarboradament, malgrat els eternsbotiflers i els falsos profetes d’un cata-lanisme descafeïnat– la flama naciona-lista continua cremant de valent en elfons dels cors de molts ciutadans de laCatalunya immortal. I de bell nou, i amb renovada il·lusió,els ciutadans de l’antic Principats’apresten a festivar la seva Diada, ambuna ferma remembrança vers totsaquells que, com Lluís Companys –elPresident màrtir–, per Catalunya mori-ren. Però, tanmateix, dins el cànons delmés acurat pacifisme; doncs el poblecatalà enemic per antonomàsia de laimposició i de la violència, sense re-nunciar ja mai als seus anhels d’inde-pendència, vol convèncer i persuadiramb la força de la raó, i no amb la raóde la força ni de l’imposició. Al País del Pririneus, han estat moltsels ciutadans –majorment els integrantsde la nodrida colònia catalana–, que enaquest acollidor país habiten i treballen,els que han celebrat també aquesta em-blemàtica Diada de l’11 de Setembre,jornada senyera per a tota la catalanitat.

Sícoris

L

FFFFFesta Major d’Aresta Major d’Aresta Major d’Aresta Major d’Aresta Major d’Artesatesatesatesatesa

36

la P

alan

ca

Festa Major 2001inc dies de festes, balls, jocs, misses, es-pectacles, esports, concerts, àpats

suculents... Sí, això és la Festa Major d’Artesai també ho és la ressaca del dilluns, la il·lusiódels que l’esperen i el record i la crítica post-festa... I al darrera de tot, la Comissió de Fes-tes, que la prepara a l’ombra durant un any,que treballa desinteressadament i que, sovint,només rep crítiques negatives en lloc de sug-geriments i ànims per millorar la seva tasca. Dels actes, se’n pot parlar molt. N’hi ha queestan consolidats i tenen gran èxit: les havaneresi la cremada de rom (aquest any amb canvi d’ubi-cació, a la Plaça Major), el ball dels jubilats, elsopar de germanor (tot i que podria assistir-himés gent, que prefereix quedar-se a casa o fersopars paral·lels d’empresa o d’amics !!??), elsactes infantils, els balls, el concert, el campionatde botifarra -que enguany arribà a la 7a edició,amb nova gent a l’organització i amb 40 pare-lles; els guanyadors: Joan Farré (de Montclar) iJoan Boix (de Boada); els finalistes: Carles Isantai Pere Porta (d’Artesa)-, les atraccions infantils(cotxes de xoc, caballitos, tir...), els castellers iles sardanes, etc. Aquest any la Comissió va introduir algunscanvis a la programació. Alguns van ser exitososi altres van fallar. El divendres, es va fer Lo Fes-tival, una festa que preveia l’actuació de 5 grupspromesa del panorama musical actual a la carpainstal·lada vora l’Institut. Dos no van venir aArtesa, i els altres no van agradar al públicassitent, quedant la carpa pràcticament buida iconvertint l’experiment en un fracàs. Per contra,gran èxit de l’After Aqualum organitzat a la Dà-lia Blanca. El dissabte, es suprimí l’habitual es-pectacle de varietats per una obra de teatre a lacarpa (ja tocava un canvi d’aires, tot i que mai noplou al gust de tothom; l’obra de teatre, una co-mèdia correcta, però potser s’hauria d’aspirar auna obra de més nivell). El dissabte a la nit, granencert el de fer tocar els dos grups al pavelló(excel·lents Marimba i Banda 973), amb un plede gom a gom. I el diumenge, conjunt orquestralde qualitat (Nueva Etapa), però amb un repertorique gairebé no conté música catalana, la qual esva trobar a faltar durant el concert del diumenge. Es podrien dir moltes coses més, però el queestà clar és que seguirem esperant les FestesMajors dels anys vinents amb il·lusió i que lesgaudirem tant com puguem, gràcies al treballaltruista de la gent que les organitza.

Text i fotos: Miquel Regué i Gili

Esteuconvidat!Vents de Festa Major

Artesa de Segre,ciutat d’acollida,on ningú s’hi sentja mai foraster…Artesa de Segrellença sa convidai plaent us invitaa sa Festa, amb deler.

La Festa nostrada,tant temps cobejada,amb ressons formososde Festa Major;serà una Gran Festaformosa i galana,ferma i catalanai amb tot el braó.

I amb tota l’empentade la jovenalla,que atèn sa arribadaamb forta il·lusió,i amb trista recançadels vells que els recordadins de sa memòria,temps de l’antigor.

Hi haurà cercaviles,la dolça sardana,els balls de tardai els saraus de nit...Gent endiumenjadai taula ben parada,amb blanca tovallapels parents i amics.

Artesa de Segre,ma vila estimada,s’abilla de Festapels quatre costats,i enmig de la vidaque passa de pressa,a la nostra Festaja esteu convidat!

Sícoris

C

37

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Mes de agost 2001SESSIONS DEL PLE

17-08-01 - Ple extraordinari

Absències: Per CIU Sra. Segú i per PPSr. Oriola.

Aprovació per unanimitat del’adjudicació de les obres del PUSOC2001:- L´obra “Renovació de la xarxa declavegueram a Baldomar, 1a Fase”,s’adjudica a Carrers i Obres S.A. perun pressupost de 7.840.625 ptes.- L’obra “Urbanització trams finals delsC/Les Monges, C/Les Escoles i C/JesúsSantacreu”, s´adjudica a Carrers iObres, S.A. per un pressupost de66.866.299 ptes.- L’obra “Pavimentació de carrers aSeró, 1ª Fase”, s´adjudica a Arnó perun pressupost de 7.656.000 ptes.

S’aprova per unanimitatl´acceptació de la subvenció delDepartament d´Ensenyament, per unvalor de 3.600.000 ptes., per al centred´educació infantil municipal “Llard´Infants El Bressol” per al curs 2000-2001.

Aprovació per unanimitat delscomptes generals dels PressupostosMunicipals i del Patronat de l’EmissoraMunicipal de Ràdio de l´any 2000.

Aprovació inicial per una-nimitat del Projecte de Pla Especial dela unitat d´actuació número 2, Tros delVinyet, d´Artesa de Segre, redactat perl´arquitecte Sr. Sindreu, i promogut pelSr. Tomàs Cirera i Zapatero.

S’aprova per unanimitat lasubscripció al conveni signat el 18d’abril de 2001 entre Localret iTelefónica España S.A.U., per aldesenvolupament de xarxes detelecomunicacions a Catalunya.

Aprovació per unanimitat delConveni de col·laboració, entre elDepartament d´Interior de laGeneralitat de Catalunya i l´Ajun-tament, per al Parc de BombersVoluntaris d’Artesa de Segre situat alC/Jesús Santacreu 2, amb el quall´Ajuntament, cedeix temporalment igratuïta a la Direcció Generald’Emergències i Seguretat Civil l´ús del’esmentat local.

S’aproven per unanimitat lesFestes Laborals per a l´any 2002, elsdies 12 de febrer (dimarts de Carnaval)i el 27 de setembre (divendres de laFesta Major).

Aprovació per unanimitat deles següents certificacions d´obressignades per l´arquitecta Sra. Espar irealitzades per l´empresa Sorigué S.A.:- Certificació núm. 2, per import de

17.856.415 ptes., corresponents a l´obra“Urbanització Polígon II. Sector Indus-trial “El Pla””.- Certificació núm. 3, per import de7.448.557 ptes., corresponents a l´obra“Urbanització Polígon II. Sector Indus-trial “El Pla””.- Certificació núm. 3, per import de2.189.398 ptes., corresponents a l´obra“Urbanització Polígon I. Culs de Sac.Sector Industrial “El Pla””.- Certificació núm. 2, per import de4.611.307 ptes., corresponents a l´obra“Urbanització servei d´abastamentd’aigua, tram escomesa-dipòsit decapçalera del Sector Industrial “ElPla””.- Certificació núm. 1, per import de11.290.148 ptes., corresponents a l´obra“Accès al Polígon I del Sector Indus-trial “El Pla”” des de la carretera C-240en el punt quilomètric 103 TM d´Artesade Segre”

S’aprova per unanimitat ladevolució de la fiança de 280.127 ptes.a Obras y Servicios Hispània, S.A.,després de la recepció provisional del´obra “Modificat projecte d´abas-tament d´aigua a Torreblanca per a lafutura ampliació a Sant Marc, laVedrenya i Montmagastre “.

S’aprova per unanimitatadherir-se a la campanya de suport alpoble palestí.

M. Neus Bròvia i Pijuan

É

39

la P

alan

ca

XaXaXaXaXat Jt Jt Jt Jt Jooooovvvvveeeee

BBC*BBC*BBC*BBC*BBC*

Idealss un diumenge de mercat. La Bea i la Diana es trobenjust davant de l’església i fan petar la xerrada. Per vari-

ar, discuteixen un tema.Diana: D’on surts, ara?Bea: De missa amb ma mare. Ja ho saps, la rutina de cadadiumenge!Diana: Que què? Vas a missa cada diumenge?Bea: I doncs? Ara te n’assabentes? De tota la vida que hofaig. Des del dia que em van batejar! Quan tan sols tenia dosmesets!Diana: Què dius, ara? M’agafes de sorpresa!Bea: Au va, no serà tant! Ja ho saps, a casa meva som moltcreients i des de petits que hem rebut aquesta educació.Diana: I creus en Déu?Bea: No, mira! Només vaig a missa per passar el rato! Ésclar que crec en Déu i sempre hi creuré! Déu és el meu mi-llor amic i sempre que tinc algun problema li explico enforma de pregàries. Ell m’ajuda a tirar endavant!Diana: Així també ets d’aquelles que creu que s’ha d’arri-bar verge al matrimoni i que un cop casada has de tenir tantsfills com Déu et doni?Bea: Sí, però no només és això. No saps la tranquil·litat quetinc en saber que hi ha algú que vetlla per mi a tothora? I sitinc aquesta confiança en ell és perquè ho puc demostrar.Diana: Au va! Com pots parlar amb algú que ni tan solsveus, ni saps on és?Bea: Déu és a tot arreu, i això és la fe. O hi creus o no hicreus, però si hi creus ho has de cultivar! No em puc saltarcap de les pregàries diàries perquè del contrari desapareixe-ria la confiança entre ell i jo.Diana: Ostres, tu! Ara sí que m’estàs deixant bocabadada!No t’havia sentit mai parlar així!

Bea: Mira, noia,doncs això és elque penso per so-bre de tot. Per quèet penses que surtoamb el Carles?Doncs perquè téels mateixos idealsque jo!Diana: El Carlespensa tot això tam-bé? Però si és unnoi normal i cor-rent!Bea: Que m’estàsdient rara? És queno sóc normal, jo?Diana: Mmmm...Bea: Eh, que tudefenses les esquerres i no et dic res?Diana: Sí, però hi ha un major número de persones defen-sant les esquerres que no pas defensant aquestes idees!Bea: Això ho dius tu, per falta de cultura i perquè no t’hasmogut per aquests ambients!Diana: Mmmm... Potser sí... Però... així de veritat que volstenir cinquanta mil fills?Bea: Cinquanta mil, no. Però tots els que Déu em doni ipugui mantenir, sí.Diana: Em ve de nou el teu pensament cristià. Però encaraem ve més de nou que una tia com tu el raoni tan bé! Hipensaré!

Nosaltres

Per la més presumida i sexi. Per molts anys,Núria!!

Les teves amigues

Aquí veiem la Lola i el Felicià de Ca l’Es-pinal estrenant el nou estat de padrins. Enhorabona.

Els vostres fills

Ei, penya! Us fem saber que el dia 6 usesperem a tots al nostre enllaç!.¡¡¡Esto es un infierno, no siento laspiernas!!!

BBC* són les sigles de la secció Bodes, Batejos i Comunions (Feu-nos arribar les vostres fotosjunt amb uns textos ben graciosos . És gratis, només cal ser subscriptor de La Palanca).

40

la P

alan

ca

HumorHumorHumorHumorHumor

41

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

12 13 14

12

Horitzontals1. Màquina que prepara una pasta que s’endureix. Al re-vés, gos.- 2. Femení, persona que té unes orelles de di-mensions considerables. Comunitat autònoma veïna.- 3.Gest repetitiu que fa la gent o el rellotge. Article musical.Plural, companys de l’escala o del barri. Consonant d’unaarcada.- 4. Rínxol del mar. Al revés, element en què estransforma el vi.- 5. Contrari de bona. El mes de les flors ode la revolució. Qui paga i mana.- 6. Flexible. Sostenidorde la carn. Expresso oralment.- 7. Consonant que té dosangles rectes. Riuet. Interjecció que anima a fer pujar al-guna cosa. Determinant femení possessiu.- 8. Consonants.Petit lòbul que es troba entre les dues potes d’alguns ar-tròpodes. Conjunt de cebes, raves, etc.- 9. Avi. Consonanttossuda. Alabar. Al revés, metall que va fer córrer la gentcap a Amèrica.- 10. Pensada sorprenent que fa riure. Elblat d’Orient. Consonant vibrant.- 11. Dues o tres cartesdel mateix nombre. Al revés, pronom “xinès”. Queixa.Ajuntà.- 12. Femení, que té la propietat de multiplicar.

Verticals1. Part de l’òptica relacionada amb les radiacions lluminoses i les sensacions visuals. Consonant bilabial.- 2. Wàter portàtilper cobrir urgències nocturnes. Matèria primera per elaborar xocolata.- 3. Tornar a calar un ormeig. Al revés, brillà.- 4. Milcinquanta. Signe gramatical per indicar un so aspirat. Singular, n’hi ha vint repartits pel cos.- 5. Espai de terra envoltatd’aigua. D’aspecte semblant a la terra. Vocal tancada.- 6. Mesura americana que equival a quatre pams. Pintor català defama universal. Que té la panxa plena.- 7. Al revés, nota musical. Al revés, gallina que cova els ous. Consonant repetida querepresenta un so palatal.- 8. Embarcació rudimentària de pesca fluvial. Nom de color relacionat amb una planta. Consonantprima.- 9. El tres vist en un mirall. Conjunció llatina. Al revés, embarcació menor de pesca, amb rems i buc en forma de U.-10. Doll. Femení, descripció breu.- 11. La casa de les abelles. Aturo. Cinc-cents.- 12. Al revés, ball. Nord. Transpiro.- 13.Plata. Repetir els gests o l’estil d’un altre. Consonant alveolars.- 14. Crida pública.

Números màgics per www.enigmacard.com

Aquests números, col·locats correctament, han de sumar 17en qualsevol direcció

Problema d’escacs

Juguen les negres.Mat amb tres jugades0 0 1 2

2 3 3 4

5 5 5 6

7 8 8 9

8 2

1 6

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1.- Formigonera. aC. 2.- Orelluda. Aragó. 3.- Tic.La. Veïns. N. 4.- Onada. erganiV. 5.- Mala. Maig. Amo. 6.- Elàstic. Os.Dic. 7.- T. Rierol. Up. Ta. 8.- RC. Aroli. Manat. 9.- Iai. R. Lloar. rO. 10.-Acudit. Arròs. R. 11.- Ali. iL. Ai. Uní. 12.- Multiplicadora.VERTICALS: A partir de les horitzontals.Números màgicsI.- 0, 8, 4, 5. II.-5, 8, 2, 2. III.- 3, 1, 6, 7. IV.- 9, 0, 5, 3.Problema d’escacs1-...,Rc3; 2-fxe3,Rd2; 3-exf4, Cc3++

42

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

Les noies d’una sarsuela. 1933

s oferim una foto presa el mateixany i al mateix lloc que la imat-

ge del mes passat: al jardí del darre-ra de la “Dàlia Blanca”, local quecom es va comentar, oferia múltiplesvessants artístiques al seu públic fi-del. Les noies anaven vestides tal comsortien a l’obra que era: “Molinos deViento”, i la foto fou presa el mateix diade l’estrena, pel novembre de 1933. Les noies de la fila de dalt, i d’es-querra a dreta, eren: la Reyes Cuders,del Camperol, després de cal Canes,

l´Enriqueta Santacreu, la Merçè Siriloi la Maria Baella, de cal Valls. A la primera fila, també d’esquerraa dreta: la Paquita Solé, de l’EnricBarbé, la Teresa Berengueres, (la pri-mera de la gorra) de Vernet, després decal Flores, l’Abelardeta, de cal’Abelardo, Dolors Ros (filla del Mes-tre Fausto), la Rosita de la Pilareta, laMaria Serentill, la Maria del Giu,(aquestes tres noies sortien el mes pas-sat a foto de l’obra de teatre), i darrera,la Lola Solà de cal Gust.

El llibret de l’obra “Molinos deViento” era una sarsuela, el que vol dirque de vegades era parlada, peròmajoritàriament era una peça cantada.El director ens diuen que era el JaumeGaset, qui era germà del Damià, quecantava molt bé i qui a més prenia parten el repartiment de l’obra com a ac-tor-cantant. Era un excel·lent tenor.

Text: Bartomeu JovéFoto cedida pel Club de Lectures

RÀDIO 91.2 FM91.2 FM ARTESA

U

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

Inaugurem nova secció! A cada revista publicarem una fotografia en color a la contraportada.Aquest mes: Perspectiva inèdita de la senyera dalt la Roca del Cudòs el dia 11 de setembre (Foto: Jesús Martí).