Una producció de

MEDIAPRO

en coproducció amb

TELEVISIÓ DE CATALUNYA

en col·laboració amb

OBRA SOCIAL ”LA CAIXA”

ESADE LAW SCHOOL

un documental de

GILBERT ARROYO

MARC PARRAMON

produït per

JOAN ÚBEDA

FILOSOFIA A LA PRESÓ

Fitxa tècnica

Títol FILOSOFIA A LA PRESÓ Gènere Documental Durada 78:30 Format HD 1080/50i Sinopsi Durant onze setmanes, set estudiants de dret i set presos

dialoguen durant dues hores sobre la seva experiència vital (felicitat, justicia, responsabilitat, por…) i sobre les possibilitats i dificultats de la reinserció. A través d’aquest diàleg descobrim com evoluciona l’actitud de cada participant, des de les reticències i els prejudicis inicials fins a la comprensió de que la veritat és complexa i no es pot reduir a un estereotip. Un retrat sense màscares de dos col·lectius valents que aposten per trencar la seva bombolla i entendre les raons de l’altre.

Guió Gilbert Arroyo Realització Marc Parramon Productor executiu Joan Úbeda Una producció de Media 3.14 (Grup Mediapro) Rodatge Febrer/Maig 2015 – CP Ledoners, Barcelona, Sant Cugat Web filopreso.media314.cat

L’experiència

Cada divendres, durant 11 setmanes, set interns i set estudiants de Dret d’ESADE participen en una sessió de diàleg socràtic de dues hores al Centre Penitenciari Lledoners, prop de Manresa. Aquesta iniciativa de Sira Abenoza, filòsofa i professora de RSC i d’Ètica d’ESADE, proposa als participants dialogar sobre els grans temes de la vida: la felicitat, l’amor, la por, la justícia, el sentit de la vida o la veritat. Les sessions parteixen de la filosofia però ràpidament aborden l’experiència vital dels participants, creant un espai de comunicació que permet aprofundir en el coneixement mutu i que enriqueix el debat públic sobre el delicte, els seus desencadenants, i la posterior reparació dels danys i reinserció dels presos. El documental recull aquest viatge basat en la paraula i en l’expressió sincera dels participants. És el testimoni de l’efecte transformador que suposa oferir un espai i un temps a dos col·lectius contrastats per parlar sense limitacions: per una banda els estudiants, joves i en la seva major part de famílies benestants, que tenen l’oportunitat de descobrir a través de l’experiència directa tot allò que han estat aprenent als llibres; i per l’altra, els interns, d’edats i trajectòries ben diverses, que gaudeixen d’un espai de llibertat per dir allò que pensen i senten. Aquesta experiència immersiva és una aposta liderada per Sira Abenoza per generar espais de diàleg que ens permetin escoltar les veus oblidades de la societat i superar els prejudicis que hem anat construint sobre les seves vides.

Sira Abenoza

Sira Abenoza és la filòsofa visionària que ha impulsat les classes de diàleg socràtic a la presó. És llicenciada en Filosofia (UB), Comerç Internacional (UPF) i té un màster en Ciutadania i Drets Humans (UB). Després de treballar per a diverses empreses consultores com PwC (PriceWaterhouseCooper), actualment és professora de Responsabilitat Social Corporativa i d’ètica a ESADE, tasca que combina amb cursos estacionals a diverses universitats centreamericanes: UCA (Nicaragua), UCA ( El Salvador), i URL (Guatemala). També realitza treballs de recerca com a investigadora de l’Institut d’Innovació Social, i com a consultora de Responsabilitat Social per a empreses, administracions publiques i ONGs nacionals i internacionals.

La filosofia no m’interessa com una teoria purament especulativa, no m’interessa per estar dalt de la torre de marfil, sino m’interessa com a eina política per incidir en la realitat i millorar-la.

L’ètica dialògica, que proposa el diàleg com a mitjà per entendre les raons de l’altre i revelar la nostra pròpia visió del món, és el dispositiu escollit per Sira Abenoza per connectar dos col·lectius que tard o d’hora hauran de conviure: set joves estudiants de Grau en Dret d’ESADE i set presos del CP Lledoners. L’activitat és una evolució natural d’experiències anteriors que l’autora ha impulsat a Centreamèrica on organitza sessions de diàleg amb col·lectius enfrontats.

Al final la nostra vida s’enriqueix de l’experiència dels altres. I sí que aquesta obertura, és una obertura com a acte de fe en el sentit de que des de l’obertura l’altre podrà fer el que vulgui amb mi. Però és que si no faig això, em moriré i no m’haurà passat res. Doncs tant per tant prefereixo que em facin mal però haver viscut, que no pas viure tota la vida tancat.

El documental

Dos col·lectius que tard o d’hora hauran de treballat plegats, presos i estudiants de dret, s’han inscrit voluntàriament per participar en un curs de filosofia que organitza la facultat de Dret d’ESADE en col·laboració amb el Centre Penitenciari Lledoners, prop de Manresa. Sira Abenoza, responsable de la iniciativa, s’encarrega de fer les presentacions del curs durant dues jornades informatives; primer a la facultat de dret, i després a la presó, explicant en tots dos casos els objectius del curs i les línies generals del treball que faran plegats. JUNTS 20 de febrer de 2015, 15 hores. L’Àlex, en Santi, La Cristina, l’Ernest, l’Arnau, l’Andrea i la Natàlia - els set estudiants - entren per primera vegada a la presó de Lledoners, després de passar els dos controls de seguretat que hi ha per accedir al centre. L’activitat es portarà a terme en una de les sales de l’Àrea Educativa i Cultural del centre que ha estat especialment preparada per a la ocasió. Les condicions mínimes pel diàleg són disposar d’un espai on tothom pugui asseure’s en pla d’igualtat i on tothom tingui una bona visibilitat de la resta de participants. La primera sessió serveix per trencar el gel. Les mirades de tots els participants expliquen la por dels estudiants a iniciar el diàleg amb set presos que, per part seva, observen la situació amb una certa distància i recel. En una ronda de diàlegs de presentacions per parelles formades per estudiants i interns descobrim la gran distància vital que separa els dos col·lectius. Els joves parlen de les seves vivències a la facultat, de les activitats de lleure que fan i de com són, mentre que alguns interns comencen a explicar perquè estan a la presó. La fredor inicial de les mirades dóna pas a unes primeres mostres de confiança i d’obertura. El diàleg ja s’ha posat en marxa.

ANDREA El primer dia quan em vaig assentar, em vaig assentar al costat de dos presos, un més gran que l'altre. I jo estava assentada allà i no hi havia tema de conversa, clar, ningú es deia res. Aquell moment feia por. Dius, ostres, què hauran fet? Hauran fet mal a algú?

VIDES TRENCADES, VIDES PROTEGIDES La manca d’oportunitats, i una llarga cadena de decisions equivocades i fracassos personals són factors que expliquen en part les vides dels presos que participen en aquesta activitat. Una situació diametralment oposada a la dels joves estudiants que viuen en famílies acomodades on generalment reben afecte i oportunitats per desenvolupar-se. El documental presenta aquest contrast també a través de reflexions

vitals dels principals personatges del curs entre sessió i sessió, i revela, amb el pas del temps, com el diàleg transforma la visió de la vida dels dos col·lectius.

LA FELICITAT Un dels primers reptes de l’activitat és parlar de la felicitat a la presó. És possible ser feliç quan estàs privat de llibertat i estàs sotmès a un règim de normes estricte? Aquesta és la pregunta que es fa l’Andrea, després d’escoltar el testimoni colpidor d’un dels interns, l’Andrés, que relata la mort d’un company de cel·la. A mesura que avança la sessió, el diàleg explora la manca d’oportunitats que han tingut presos com en José Luis, i com les circumstàncies de la vida poden marcar l’esdevenidor. L’Arnau, al final, aporta al diàleg una nova pregunta rellevant: quan tens una vida sense oportunitats, potser la culpa també és de la societat que no ha pogut evitar que determinades persones acabin adoptant conductes delictives?

ALEX Por muy bien que tengas las circunstancias, si tú al final te recriminas a ti mismo, te sientes mal con cómo actúas, nunca vas a estar bien, aunque todo lo externo parezca indicar que deberías estar bien. ANDRÉS Mis padres siempre me han dicho: oye, estudia, no seas un burro como yo. Al final la responsabilidad es tuya: lo que fuera querido estudiar, lo podría haber hecho. Sin embargo yo cogí el camino malo.

LA POR Alguns dels interns saben a través dels delictes que han comès què vol dir generar por a la societat. I alhora, han experimentat la por de veure’s immersos en situacions de risc per la seva vida durant un tiroteig o una fugida. Aquesta sessió, repassa experiències vinculades al sentiment de la por i deriva en una reflexió sobre com a vegades la societat alimenta la por de la ciutadania a través dels mitjans de comunicació. L’Andrés, en aquest punt, lamenta que els mitjans només parlin dels interns que reincideixen en conductes delictives i gairebé mai no es fan ressò dels casos d’èxit que aconsegueixen retornar a la societat amb una vida plenament integrada.

ARNAU Quan tu entres allà i parles amb ells, i entens una mica quin es el seu background... No entendre el que han fet, però entendre quin es el seu background, la concepció canvia. Jo crec que moltes vegades la societat parla des de la ignorància.

CRISTINA Pero, sí que os tengo que reconocer que a pesar de ello es probable que si hubiera sabido todo lo que hicisteis, o si ahora lo supiera con detalles, o así, a lo mejor sí que me surgiría un miedo.

EL SENTIT DE LA VIDA En aquesta nova sessió del curs en José Luis explica que va passar-se quatre anys tancat en una cel·la d’aïllament després de participar en el motí de la presó de Quatre Camins l’any 2004. Aquesta pena, reservada a presos que cometen delictes greus dins de la presó, ha marcat la seva vida. El tema d’aquesta sessió, inspirat en un llibre de Victor Frankl titulat L’home a la recerca de sentit, proposa explorar els moments més difícils de les vides dels participants, com els anys d’aïllament d’en José Luis, per identificar de quina manera van aconseguir superar-los. En la ronda de confessions, de manera voluntària, estudiants i interns exposen episodis dolorosos de les seves vides i reflexionen sobre com van donar-li un sentit vital per continuar endavant. La sessió, pel seu contingut emotiu i íntim, suposa un nou avenç en la dinàmica del diàleg que permetrà continuar amb l’exercici amb aportacions més sinceres.

GERALDO Sin mi madre, mi vida no tenía un sentido, estaba perdido, llegó un momento en mi vida que dije: ¡basta! Me costó muchísimo llegar a la decisión de pegarme un tiro yo solo, pero no tenía el coraje que había que tener para hacerlo. Dije: vale, salgo a la calle y espero encontrar a un loco que me mate.

VISITA A LA PRESÓ

Un altre dels moments destacats de l’experiència que recull el documental és la visita dels estudiants a les instal·lacions del CP Lledoners. En motiu de la visita, i de manera excepcional, s’incorpora Domingo Estepa, director del centre, que acompanya al grup durant part del recorregut. Els interns expliquen als estudiants d’ESADE el funcionament i la normativa de la presó, i responen a les preguntes que fan. Durant dues hores, el grup visita les sales de comunicacions, els tallers on treballen els presos que ho sol·liciten, i entren finalment al mòdul número 6 on viuen en José Luis, en Geraldo i en Leonardo. Aquí visiten el pati, la botiga i la cel·la d’en Geraldo.

PEDRO [En referència a la gent que opina que el treball dels presos no ha de ser remunerat] Yo quisiera que esas personas que dicen eso vinieran a estar sentadas en una máquina de esas cuatro horas. Cuidando de que no te agarre una mano, cuidando de que el trabajo quede bien hecho. Y tratando de hacer el máximo, porque ganas por producción.

LA JUSTÍCIA Després de la visita a la presó, el grup reprèn les sessions habituals del curs. Seguint amb el programa previst, la Sira havia preparat una jornada per reflexionar sobre la justícia, però una pregunta inicial de l’Ernest desvia el tema cap a la reinserció dels presos a la societat. L’Ernest comenta que durant la visita a les instal·lacions va veure una realitat menys amable del món penitenciari. Aquest comentari provoca una resposta inesperada d’en José Luis que encén el debat: assegura que gran part de l’experiència que han viscut els estudiants a la presó és falsa, i que la realitat és molt més crua. L’aportació de José Luis genera un debat sobre l’eficàcia dels programes de reinserció amb posicions confrontades i una tensió que creix progressivament. Alguns presos comenten que aquests programes els obliguen a mentir sobre delictes que no han comès, i que el camí per retornar a la societat és injust i arbitrari. Això reforça els prejudicis d’alguns estudiants que creuen que determinats presos no volen realment abandonar les conductes delictives i que només compleixen amb les normes que imposa el centre per sortir abans de la presó.

LEÓN Bueno eso lo he hablado con la psicóloga, y somos unos delincuentes para ellos, por lo tanto necesitamos una rehabilitación. ¿Pero qué rehabilitación? ¿La que tú quieres? ¿ O la que yo quiero hacer, interior, para estar en la sociedad?

ERNEST Que un pres et digui: el que estic fent aquí és un tràmit, i a part és un tràmit que puc anar esquivant perquè sigui més curt, no parla bé evidentment del sistema, però parla pitjor d'ells.

NATALIA Igual que una tía tiene fama de puta y no se la saca a pesar de que se esté diez años sin liarse con un tío, pues tú no te vas a sacar la fama de ser un liante por portarte bien un año. SANTI Al principi, doncs igual pensava que hi havia motius per confiar en que escollirien el camí correcte després de sortir del centre penitenciari. No obstant, després del que ens han dit ells, doncs sembla que no hem de creure el que ens diuen.

LA VERITAT La penúltima sessió recupera en part els dubtes apareguts després del diàleg anterior dedicat a la justícia. Les setmanes de treball conjunt han permès aflorar tota la complexitat de la vida a la presó i és l’hora de recollir-ne els fruits i assumir que la veritat és polièdrica i que sovint inclou grans contradiccions. Amb un discurs excepcional sobre el valor de l’ètica dialògica i les interpretacions complexes de la realitat, la Sira els convida a seguir dialogant, a ser valents i a apostar per un món allunyat dels prejudicis. El repàs de la feina feta durant prop de dos mesos posa en valor el canvi de visió que han experimentat els dos col·lectius. El COMIAT El documental, finalment, mostra el dinar de comiat organitzat a les sales de comunicacions familiars del centre. Allà, estudiants i presos varen compartir el menú del dia a la presó i varen tenir l’oportunitat d’acomiadar-se amb una darrera sessió d’agraïments.

PACO Te das cuenta que aquí estás contigo, aquí te conoces. Me ha parado de toda esa vida que ya estaba llevando al final de desesperación, de oscuridad, de esa falta de sueños, de ilusión. A mí la cárcel me ha venido muy bien.

Biofilmografia dels autors

Gilbert Arroyo (Orléans, França, 1970) Va iniciar la

seva carrera col·laborant amb diversos mitjans locals osonencs (ràdio i premsa). El 1984 va començar a col·laborar en programes de televisió, tant a TVE (Valor y coraje, Barrio Sésamo) com a TV3 (Néixer és cosa de tres, Les 1000 i una, Qui corre vola). El 2003 s’incorpora a Media 3.14 com a guionista de sèries com Animalia (Telemadrid) o Pelopicopata (Antena 3). Posteriorment dirigeix programes per Cuatro (El Especialista), la Sexta (Terapia de pareja), TVE (Con mis ojos), entre altres. Ha estat guionista i director de diversos documentals: Alas sobre el Polo, Veus d’una generació, Filosofia a la presó.

Marc Parramon (Manlleu, 1977) ha treballat en

l’àmbit audiovisual els darrers 10 anys. Va realitzar i co-dirigir Injustícia Exprés: el cas Óscar Sánchez, guanyador de la Nimfa d’Or al millor documental al Festival de TV de Montecarlo 2015. El 2008 va co-dirigir el documental “Retorn a la terra lliure”, co-produït per Mallerich Films, la Lupa Produccions i TV de Catalunya, que va participar al Festival Memorimage de Reus. Va treballar com a realitzador amb la productora independent Goroka, per a BarcelonaTV, Localia, TV de Catalunya i TVE. Ha dirigit també diversos vídeos corporatius i comercials. Des del 2010, ha dirigit vídeos per a portals com ara XploreHealth, FuturICT i FOC. Ha col·laborat con les productores independents Parallel40 i Produccions Mínimes, i amb l’agència Contrapunto.

Crèdits

amb la participació de SIRA ABENOZA GERALDO D’AMBROSIO ARNAU BAULENAS FRANCISCO DEL BARCO JOSÉ LUIS BLANCO ANDREA CAMPS CRISTINA FIGUERAS LEON PARRA

SANTIAGO GARCÍA LEONARDO GARCÍA NATALIA GORRI PEDRO ROA ERNEST MORALES ANDRÉS PÉREZ ALEXANDRA RUIZ

guió GILBERT ARROYO realització MARC PARRAMON muntatge XAVI VIÑAS producció ANNA SALVANY direcció de producció PILAR RAZQUIN producció executiva JOAN ÚBEDA producció executiva TVC MUNTSA TARRÉS direcció executiva TVC JOAN SALVAT imatge MARC PARRAMON RENÉ CORTABITARTE NANDO GUTIÉRREZ XUBAN INTXAUSTI ORIOL LLOPIS CHRISTIAN SERINYÀ so directe GIANNIE TOGNARELLI so addicional FRANCESC CANALS NICOLÁS CÉLÉRY GERARD TÀRREGA

ajudant de rodatge JORDI RIBAS grafisme ASIER LASA correcció de color XAVI VIÑAS música original JORDI DALMAU mescla de so ÀLEX VILCHES coordinació tècnica LLUÍS LÓPEZ JORDI GAVALDÀ auxiliar de programa RAMON BALDERICH foto fixa CÉSAR NÚÑEZ administració JOSÉ LUIS ALCARAZ assessoria jurídica ELENA SOTA Aquest documental està basat en un curs ideat i dirigit per Sira Abenoza agraïments BAR BONAPLATA CADENA METROPOLITAN VELA CLUB FITNESS CUATRECASAS EL JARDÍ DE L’ABADESSA FUNDACIÓ ALTAIA

Agraïm especialment la col·laboració de Domingo Estepa, Maria Vendrell Aubach, Pere Domingo i la resta del personal del CP Lledoners i de les famílies dels participants. una producció de MEDIA 3.14 en coproducció amb TELEVISIÓ DE CATALUNYA amb el suport de OBRA SOCIAL ”LA CAIXA” ESADE LAW SCHOOL © MEDIA 3.14 – CORPORACIÓ CATALANA DE MITJANS AUDIOVISUALS – 2015

Llistat fotos premsa

Fitxer Contingut Crèdit foto

FILOPRESÓ_01 Alex Cèsar Núñez

FILOPRESÓ_02 Andrea Cèsar Núñez

FILOPRESÓ_03 Andrés Cèsar Núñez

FILOPRESÓ_04 Arnau Cèsar Núñez

FILOPRESÓ_05 Cristina Cèsar Núñez

FILOPRESÓ_06 Ernest Cèsar Núñez

FILOPRESÓ_07 Geraldo Cèsar Núñez

FILOPRESÓ_08 Grup 1 Cèsar Núñez

FILOPRESÓ_09 Grup 2 Cèsar Núñez

FILOPRESÓ_10 José Luis Cèsar Núñez

FILOPRESÓ_11 León Cèsar Núñez

FILOPRESÓ_12 Leonardo Cèsar Núñez

FILOPRESÓ_13 Natalia Cèsar Núñez

FILOPRESÓ_14 Paco Cèsar Núñez

FILOPRESÓ_15 Pedro Cèsar Núñez

FILOPRESÓ_16 Santi Cèsar Núñez

FILOPRESÓ_17 Sira 1 Cèsar Núñez

FILOPRESÓ_18 Sira 2 Cèsar Núñez

FILOPRESÓ_19 Un pati del CP Lledoners Media 3.14

FILOPRESÓ_20 Un moment de les sessions Media 3.14

FILOPRESÓ_21 Un moment de les sessions Media 3.14

FILOPRESÓ_22 Vista general d’una sessió Media 3.14

FILOPRESO_23 Gilbert Arroyo Gilbert Arroyo

FILOPRESO_24 Marc Parramon Elisenda Pons