la PalancaMAIG 2013 Núm. 366 Preu 2,50 c

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Comença la segona fasedel Pla de Barris

Sant JordiArtesa s’omple

de culturadurant totala setmana

la PalancaPUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

4

5

Comença la 2a fase del Pla de Barris

El 2011 es va acabar la 1a fase: carrersCarnisseries i Sant Joan. Ara es començala segona: plaça Major i carrer Església.Faltarà la tercera i més costosa, la del car-rer Bisbe Bernaus.

Fotos: Marta Serret

27

la Palanca 3

7

36

14

31

13

37

42

2240

35

17

32

46

18

45

L’AGENDAMETEOROLOGIA

EDITORIALAixò no es pot aguantar

NOTICIARIRevisió dels valors cadastrals a ArtesaLínia exclusiva de producte pel TúmulComença la 2a fase del Pla de Barris

BALDOMARCursa a Baldomar

MUNICIPISCanvis al Lokal VdM i Santes CreusRomiatge de Cubells a SalgarCubells pavimenta carrersJornada sobre sistemes de reg a Cubells

LA NOGUERA

ENTREVISTAJaume Pedrós, sacerdot de vocació

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

IN MEMORIAMPER QUÈ DIEM......es queda a la lluna de València?

TEMA DEL MESSant Jordi impregna Artesa de cultura

PARLEN LES ENTITATSActes del CLACac per Sant Jordi (I)Operació Sagrada Família

CARTES A LA REDACCIÓEls animals d’Àfrica: els camells

UN RACÓ PER PENSAR I CRÉIXERL’Univers

AMPA DE L’ESCOLA ELS PLANELLSEscala en hi-fiLA PÀGINA DE L’INSTITUTPremi de Recerca Jove a l’Institut

VIDA SOCIAL

PARTIS POLÍTICSLes nostres recomanacions

ESPORTSBàsquet infantil d’alt nivellPartits del CE ArtesaArtesa-Montserrat 2013Ferran Solé Pijuan, un campió d’escacs

FA 25 ANYS

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

HUMOR

IMATGES D’AHIRArtesa, temps incòmodes. 1940-1950 (V)

23

24

33

4 la Palanca

Fonts: Registre Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestatd’Artesa de Segre i Ajuntaments de Foradada i deVilanova de Meià.

Agenda ciutadana

Actes que sabem que es faran

Fonts: Ajuntaments d’Artesa de Segre, de Foradada i de Vilanova de Meià, i Servei Meteorològic de Catalunya.

METEOROLOGIA

L’AGENDA

ABRIL

PENDENT DE PUBLICAR

Municipi d’Artesa de SegreDefuncions:31 de març: Assumpció Vidal i Torradeflot (86 anys), na-tural de Montagull

ABRIL

Municipi d’Artesa de SegreNaixements:dia 4: David Bernaus i Morera, fill de Francesc i de M.Àngelsdia 10: Laia Gabarró i Llena, filla de Jordi i de M. Àngelsdia 24: Maria Alina Rusu, filla de Vasile i d’Emilia

Arnau Sabanés i Prat, fill de Joan i de Núriadia 25: Marçal Camarasa i Galera, fill d’Eduard i de Raqueldia 27: Joel Puig i Sisquella, fill de Marc i de Núriadia 29: Benjamí Llobet i Serradell, fill de Benjamí i de NúriaMatrimonis:dia 8: Ángel Sánchez i Bello (veí de Barcelona) Suli Xu (veïna de Barcelona)dia 20: Rosa Marlene Bravo i Balcázar (veïna d’Artesa deSegre) Conir Duran i Bascope (veïna de Lleida)Defuncions:dia 20: Francisca Campos i Gómez (83 anys), naturald’Andújar (Jaén)dia 28: Antònia Mas i Boncompte (87 anys), naturald’Alentorn

Municipi de ForadadaDefuncions:dia 18: Josep M. Xandre i Trepat (53 anys), natural deBell-lloc d’Urgell

Municipi de Vilanova de MeiàDefuncions:dia 26:Maria Farràs i Rocaspana (85 anys), natural d’ArgenteraAntoni Roselló i Isanta (86 anys), natural de Barcelona

24, 25 i 26 de maig:A Foradada, Festes de Sant Urbà

Divendres de juny i juliol:De 22h a 24h, a la Pl. Ajuntament, Sardanes a la fresca.Organitza: Amics de la Sardana d’Artesa de Segre

1 de juny:A les 21h, a la plaça de la Font de Baldomar, Festa gas-tronòmica de primavera. Organitza: Associació de Ve-ïns Amics de Baldomar

3 de juny:A les 22h, a la pista poliesportiva del Camp d’Esportsd’Artesa, inici de Campionat d’Estiu de Futbol Sala

8 de juny:- A les 18:30h, a la Sala d’Actes de l’Ajuntament Vilanovade Meià, Presentació del llibre “La marinada semprearriba” de Lluís Foix, a càrrec de l’autor i amb presenta-ció de Roldán Martínez (veure pàg. 15)- A partir de les 18h, al pavelló poliesportiu, 2n Birraplec.Organitza: Alternativa Artesa de Segre (veure pàg. 8)

9 de juny:A les 13h, a la Biblioteca Joan Maluquer i Viladot, Lliura-ment de premis del 24è Premi de Narrativa Breu d’Artesade Segre amb la presència de l’escriptor Bernat Huguet

15 de juny:A la tarda, al pavelló poliesportiu d’Artesa, Festa de finalde curs. Organitza: AMPA de l’Escola Els Planells

16 de juny:A les 17h, al vestíbul del Cubtural, Festa de final de cursde l’Escola de Música: espectacle de violins i titelles“Els viatges de Gulliver” i actuacions dels alumnes. Or-ganitza: AMPA de l’Escola de Música

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana: 12,4°Temperatura màxima: 30° (dia 17)Temperatura mínima: -1° (dies 6 i 7)Dies amb precipitacions: 9Precipitació màxima: 25 mm (dia 26)Total precipitacions: 85,5 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana: 11°Temperatura màxima: 27,7° (dia 17)Temperatura mínima: -1,5° (dies 6 i 7)Dies amb precipitacions: 11Precipitació màxima: 24,4 mm (dia 27)Total precipitacions: 96,9 mm

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana: 11,5°Temperatura màxima: 28,5° (dia 17)Temperatura mínima: -2° (dia 7)Dies amb precipitacions: 10Precipitació màxima: 28 mm (dia 27)Total precipitacions: 110,2 mm

Municipi de ForadadaTotal precipitacions: 93 mm

la Palanca 5

Dipòsit Legal: L-283-1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

COORDINACIÓMarta Serret i Bella

CONSELL DE REDACCIÓRamon Giribet i Boneta, Bartomeu Jové i Ser-ra, Miquel Regué i Gili

COL·LABORADORSBiblioteca Municipal d’Artesa, Ivan Balagueró,Carme Barril, Nic Boliart, Ramon I. Canyelles,Antoni Español, Josep M. Espinal, Noemí Farré,David Fusté, Josep Galceran, Josep Manel Gil,Joan Giribet, Myriam Gutiérrez, Paquita Martí,Iolanda Masanés, Eva Maza, Martí Regué,Josep M. Sabartés, Ferran Sánchez, Pere Ser-ra, Albert Vidal, Anna M. Vilanova

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 3025730 Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58correu electrònic: revista@lapalanca.catwww.lapalanca.cat

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓCasal Cultural. Sala La Palanca

IMPRESSIÓImpressus Gestió Integral SL

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL (11 revistes)25 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)40 euros (Europa) i 45 euros (Amèrica)

-Premi Tasis-Torrent al millor reportatge pu-blicat a la Premsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerencde l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge lo-cal de promoció turística 2004.

Membre de l’ACPC

NOTA: La Palanca està oberta a totes lescol·laboracions, però ens reservem el dret depublicar-les. Només s’admetran els escrits sig-nats amb el nom de l’autor o autors. La revis-ta no fa seves, necessàriament, les opinionsexpressades pels seus col·laboradors.Recepció de textos per a la propera revista:

13 de juny

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació deLleida i l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

EDITORIAL

El mes passat dèiem que no volíem parlar dels atemptats querep constantment la nostra llengua, però els fets que han succeïtde llavors ençà són d’allò que se’n diu de jutjat de guàrdia. Aixídoncs, ens sentim legitimats per parlar dels nous perills que ensassetgen, a risc que algú ens pugui titllar de pesats o reiteratius.El cas és que aquells que ataquen el català, dia sí i altre també,són tan o més pesats que nosaltres. I diem pesats per no dir unaaltra cosa. En primer lloc, ja podem afirmar definitivament que el catalàestà rodejat. Pel nord, els francesos, que han demostrat saber-ne més que els espanyols, ja fa molt de temps que van fer lafeina. Pel sud, al País Valencià (denominació ara prohibida allà),des que mana qui mana, i d’això ja en fa bastants anys, el valen-cià està cada vegada més menystingut, sobretot a l’escola, ondesenes de milers de persones demanen en debades l’ense-nyament en la llengua pròpia. A l’est, a les illes, governades pelsmateixos, tot i que fins fa poc s’havien mostrat més respectuo-sos amb la llengua, també han agafat un camí similar. I ja nomésens faltaven els veïns de l’oest, que amb la denominació deLAPAO (“lengua aragonesa propia del área oriental”) s’han co-bert de glòria, perquè, a més, resulta que el lapao és un dialected’una de les llengües que es parlen a Xina. En fi, que la unitat de la llengua, amb totes les seves variantsdialectals i denominacions que vulgueu, està amenaçada. Peròja se sap: divideix i venceràs. És a dir, que podríem estar parlantperfectament d’un genocidi cultural amb premeditació i traïdoriaper part de l’Estat. Algú encara pot pensar que queda Catalunya com a reducteindestructible del català. Però que no heu sentit parlar de laLOMCE?, aquesta nova llei d’educació (la novena en els últims40 anys?) que el ministre Wert s’ha tret de la butxaca com aquellque no res. Pel que fa a la immersió lingüística a les escoles, unsistema avalat per la comunitat internacional i de gran consens aCatalunya, significa una regressió de 30 anys. Perdó, hi ha mésd’una desena de famílies que no hi estan d’acord... I les desenesde milers que al País Valencià reclamen el mateix però al revés? Per si no n’hi hagués prou, la LOMCE ens torna a anys foscosde la nostra història, ja que és una llei regressiva en molts as-pectes, en què l’Estat controla el currículum perquè també con-trola l’avaluació i on desapareix el concepte de l’equitat. És a dir,volen una Espanya adoctrinada: “una”, “grande”... tot i que nocreiem que gaire “libre”.

Això no es pot aguantar

ES VEN o ES LLOGApis nou a Artesa

amb o sense aparcament3 hab. i ascensor

Tel. 617 410 668

la Palanca 7

NOTICIARI

ANTONI COLOM

Ajuntament d’Artesa deSegre ha sol·licitat final-ment a la Direcció Gene-

ral del Cadastre, la revisió a la bai-xa el valor cadastral de les finquesdel municipi. Segons ha explicatl’equip de govern del consistori, lapetició s’ha fet per adaptar els va-lors a la realitat econòmica actual.L’alcalde, Mingo Sabanés, ha afir-mat que el valor actual és fruit del’actualització que es va fer entreels anys 2006 i 2007, en ple boomimmobiliari, i que els preus que esvan fixar en aquell moment hanquedat descontextualitzats. Una deles conseqüències és que el preuactual de l’Impost de Béns Immo-bles (IBI), que es calcula a partir delvalor cadastral, és molt elevat.Sabanés va recordar que el con-sistori calcula l’impost aplicant-hi el

coeficient mínim, però que acabaresultant molt elevat perquè el preude base també ho és. La previsióés que el valor de les finques esrebaixi un 20 per cent, però encarano es coneix el resultat de la revi-sió. En qualsevol cas, el proper re-but de l’IBI, el de l’any 2014, ja escalcularà en base al nou valor.Sabanés ha reconegut que supo-sarà una davallada important d’in-gressos per l’Ajuntament però hadit que és necessari perquè el costactual de l’IBI és desproporcionat. El coeficient de l’impost és pre-cisament un dels punts en què posaèmfasi l’oposició, que demana quees mantingui en el mínim actualperquè es noti l’efecte de la revi-sió. “No pot ser que baixi el preude les finques però es pugi el coe-ficient, per mantenir els ingressos

de l’Ajuntament”, va dir DomènecParís. L’oposició també lamentaque s’hagi sol·licitat aquesta revi-sió d’ofici i no “en profunditat”, jaque el grup està convençut que unarevisió a fons donaria lloc a unabaixada de fins al 40 per cent, eldoble del que es preveu aconse-guir ara. “Una revisió total és méslenta però donaria un resultat mésreal”, va afirmar. De totes maneres,va puntualitzar que no s’oposen ala revisió d’ofici escollida per l’equipde govern, ja que es guanya temps,però volen que “es mantingui elcoeficient per reflectir la rebaixa enel proper rebut de l’IBI”. París tam-bé va deixar clar que el seu grupes va oposar al resultat de la revi-sió feta l’any 2006, quan ell era al-calde, i va remarcar que no la vandemanar, si no que es va fer d’ofici.

L’

Revisió dels valors cadastrals a Artesa

L’associació de dones Artesenques Actives va ce-lebrar el 28 d’abril el dia de la sòcia, que va reuniruna setantena de persones. El menú va ser a basede truites, embotit i pa amb tomàquet, i les assis-tents van ser obsequiades amb un punt de llibre.

Dia de la Sòcia

El 27 d’abril es va fer el segon Memorial Francesc Bròvia.La caminada tenia previst recórrer 12 o 6 quilòmetres pelterme d’Anya, a criteri dels participants, però es va veureperjudicada per la pluja. Tot i això, els assistents van po-der gaudir d’un bon esmorzar.

Caminada a Anya

NOTICIARI

8 la Palanca

és d’una dotzena d’ela-boradors de productesagroalimentaris d’Artesa i

rodalies crearan línies noves i ex-clusives per ser comercialitzadesamb la marca del túmul de Seró, elnom de la qual s’està acabant con-cretar i registrar. Ja s’hi han com-promès mitja dotzena de produc-tors de vi de la subzona d’Artesade la DO Costers del Segre, i n’hiha alguns més d’interessats. Tot ique el vi serà el protagonista de labotiga del centre d’interpretació,també hi tindran un paper destacatels forns de pa, dos productors d’oli,dos de formatges i diversoselaboradors d’embotits. Les bodegues oferiran cadascu-na un vi diferent, a lliure elecció pelque fa a varietats de raïm però sotauns estàndards mínims de qualitat.Cadascuna es comercialitzarà amb

el nom de l’envasadora,per diferenciar-se entreelles, però amb un distintiucomú vinculat al túmul.Se’n farà una edició limita-da i numerada, i les ampo-lles es podran adquirir a labotiga del centre d’interpre-tació i també a través decada bodega. Els forns elaborarancadascun un tipus decoca diferent, partintd’una base i uns ingredients quehauran de ser presents a totes. Amés a més, es farà un producte dexocolata relacionat amb l’edifici deltúmul i el patrimoni que allotja. També hi participaran els produc-tors d’oli, de formatges i d’embotitsdel municipi d’Artesa i la seva àread’influència. En tots els casos es bus-carà un producte amb algun tret dis-

tintiu i un elevat nivell de qualitat. L’Ajuntament té previst obrir al’estiu Espai Transmissor del Tú-mul de Seró. Per ultimar l’elabo-ració i comercialització de produc-tes agroalimentaris exclusius i laseva marca, ja s’han fet diversesde trobades amb bodegues, forns iproductors d’oli, que han reunit ar-tesans i representants d’empreses.

Línia exclusiva de productes pel Túmul

M

últim Gran Recapte delBanc dels Aliments va re-collir 563 quilos de queviu-

res a Artesa, gairebé 140 quilosmenys que l’anterior, celebrat pelsvolts de Nadal. Tot i això, la xifracontinua molt per sobre del que erahabitual fins llavors, ja que les do-

Artesa recapta 563 quilos d’aliments

L’ nacions del desembre van ser derècord. Així, mentre al desembre esvan recollir 700 quilos d’aliments,fins llavors no s’havia arribat mai almig miler. En l’edició de principis de maigdestaca l’augment de donacionsd’oli, de 27 a 36 litres. En canvi, al-

tres productes típics d’aquestescampanyes, com la llet o l’arròs,van baixar. Es va passar de 151 a125 litres de llet i de 183 a 153 qui-los d’arròs. Els productes es repar-tiran a Artesa a través de la secciólocal de Càrites.

El 8 de juny es farà la segona edició del Birraplec al pavelló. El programa encara s’ha d’acabar de concretar, però l’organització ja haavançat que començarà a les 18.00 hores amb un tast de 5 cerveses a càrrec de la Guineueta, a continuació es faran diferents activitats,que podrien ser degustació de “montaditos” o música experimental. Després hi haurà un sopar amb pollastre al forn amb cervesa com aplat principal i concert, amb grups per confirmar. Respecte la primera edició, que va tenir molt bona acollida, s’ha incrementat l’oferta decerveses d’arreu de Catalunya. El tast de cerveses val 7 euros, el sopar, que inclou entrada al concert, 8 euros, i l’entrada al concert, 2 euros. Els tiquets es podenadquirir a la Caracal·la.

La botiga on es comercialitzaran és a l’entrada del centre

Segon Birraplec

la Palanca 9

NOTICIARI

Comença la 2a fase del Pla de Barris finals d’abril va començar lareforma de la plaça Major iel carrer de l’Església, una

obra que s’emmarca en el Pla deBarris del centre històric d’Artesa.En concret, aquests treballs corres-ponen a la segona fase d’aquestprograma. L’obra costarà 182.933,46 eurosi es va adjudicar a principis de junyde l’any passat, tot i que no s’hacomençat fins gairebé onze mesosmés tard. El fet d’estar inclosa alPla de Barris implica que la Gene-ralitat en paga el 50 per cent, unasubvenció que l’Ajuntament enca-ra no ha rebut però que confia quearribi durant aquest 2013, desprésque el govern català anunciés l’anypassat que congelava aquest pro-grama d’ajudes per les retallades. A banda del 50 per cent corres-ponent al Pla de Barris, la Genera-litat aporta 62.851,30 euros més al’obra, en aquest cas a través delPla Únic d’Obres i Serveis deCatalunya (PUOSC). La resta lapagaran l’Ajuntament i els veïns enuna proporció que es calcularà demanera que el que paguin els par-ticulars afectats per cadascuna deles tres fases del programa sigui

equitatiu, ja que el Pla de Barris in-clou també la reforma del carrerSant Joan i rodalies, que es va fera la primera fase, i Bisbe Bernaus irodalies, que es farà en una terce-ra fase encara sense data. Les obres duraran entre tres iquatre mesos, i mentre es facil’obertura dels carrers, les supervi-sarà un arqueòleg per testimoniar,si es donés el cas, l’aparició de res-tes arqueològiques. La millora con-templa la renovació dels serveis bà-sics de clavegueram, aigua, etc., itindrà com a conseqüència més vi-

sible el canvi del tipus de paviment.En aquest cas, es col·locaran llam-bordes, en una línia similar a la quees va fer als carrers Sant Joan iCarnisseries, reformats en la prime-ra fase del programa. La primera fase del Pla de Bar-ris es va enllestir a finals de 2011 iva suposar la remodelació dels car-rers Sant Joan i Carnisseries, ambun cost de 215.861 euros. La ter-cera fase, que correspon al carrerBisbe Bernaus, és la que té unpressupost més elevat i encara nos’ha concretat quan es farà.

A

És previst que les obres durin entre tres i quatre mesos

ANTONI AMIGÓ I PONSDescobriment de l’impossibleEstudis d’aigües

Ctra. d’Agramunt, 117 - Tel. 973 40 01 27 Mòbil 660 349 648

MARCOVAU - ARTESA DE SEGRE

Saurí - RadioestesistaSaurí - Radioestesista

la Palanca 11

NOTICIARI

TASHIA

Polígon per assecar farratgena empresa encarregada desegar, assecar i emmagat-zemar farratges va utilitzar

a principis de maig un carrer delpolígon per fer assecar el farratgeque havia segat d’una finca deMarcovau propietat d’un particulard’Artesa de Segre. L’inicdent vaprovocar fortes queixes per partd’algunes de les empreses de lazona, que van recordar que aquestno és l’ús que s’ha de fer d’un es-pai públic com són els carrers delpolígon industrial. L’alcalde, Mingo Sabanés, vaconfirmar que l’empresa no haviasol·licitat en cap moment permís al’Ajuntament i també va lamentarque hagués estès el farratge alscarrers. El farratge era, concreta-ment, herba de pastura, i la quanti-tat acumulada al carrer del polígonera tan important com per impedirl’accés a algunes de les naus. Detotes maneres, Sabanés va concre-tar que els propietaris de les nausa les quals no es podia accedir noes van queixar, sinó que van seraltres empreses de l’entorn. L’alcal-de, però, va insistir que l’Ajunta-ment no tolerarà activitats d’aquesttipus al polígon, i que ja s’haviaposat en contacte amb l’empresa.

U

El farratge va transformar per uns dies l’aspecte del polígon

FARRÉ SERÉSCoordinació i Gestió immobiliàriacompra - venda

Artesa de SegreE-mail: farreseres@terra.es

Telèfon 629 33 80 32Fax 973 40 07 56

AGUSTÍ FARRÉAdministrador

Planxa - PinturaMecànica - Servei grua

Auto Taller Gardela

Tel. 973 400 198Nit 973 415 119Mòbil 630 247 659

Ctra. d’Agramunt, 9825730 Artesa de Segre

(Lleida)

Ctra. d’Agramunt, 39Tel. Fax. 973 40 00 61 - ARTESA DE SEGRE

la Palanca 13

BALDOMAR

om a inici d’activitats de l’en-titat recentment creada As-sociació Esportiva de

Baldomar, i per tal de donar-se co-nèixer, es va planificar una cursa/caminada destinada tant als asso-ciats d’aquesta nova entitat, com aaquelles persones que no ho són. Així, el passat dia 27 d’abril, es-tava previst realitzar una cursa /caminada a Baldomar. Però eltemps fou qui manà i va ploure du-rant tot el matí, fet que comportàque s’hagués d’endarrerir dueshores la sortida. La pluja també pro-vocà que l’assistència, que en unprincipi i segons les inscripcionsfetes havia de ser de 30 partici-pants, fos menor i en total hi vahaver, entre corredors i caminants,15 persones. Tot i així, els pocs que la vandecidir fer, van realitzar un recorre-gut d’11 quilòmetres. Se sortí deBaldomar cap a Planers, fins arri-bar a la Carretera de la Masia. Desd’allà s’anà cap a Alòs de Balagueri es retornà a Baldomar. Esquivant els trams de fang iaguantant la pluja, que a voltessemblava que també volia partici-par-hi activament, en acabar tots

C

Cursa a Baldomar

els participants i altres convilatans,fins arribar a un total de 20persones, ho van celebrar amb unbon dinar al Casal del poble. Malgrat el mal temps, l’organit-

zació va quedar contenta de la pri-mera sortida realitzada per l’asso-ciació i en celebrarà moltes més.

EMD Baldomar

A dalt, alguns dels valents que van desafiar la pluja i, a baix, el posterior dinar de germanor

14 la Palanca

MUNICIPIS

l cap de setmana del 13 i 14d’abril, el jovent de la Vall deMeià es va trobar per fer

unes remodelacions al Lokal. S’ha-via de construir un escenari (pelsconcerts de la festa de SantesCreus), arreglar el lavabo de baixper posar-lo en funcionament i esvolia pintar i deixar relluent l’edifici.També es van pintar les parets in-teriors, algunes amb pintura de pis-sarra com la sala del ping-pong peraixí, per exemple, poder-hi apun-tar resultats, competicions, etc. Ningú estava obligat a ser-hi i lesajudes anaven i venien segons ladisponibilitat del jovent, però ensvam reunir un bon grapat de per-sones i entre tots vam fer possibleque el Lokal quedés més bonic delque ja era. Després de moltes hores de fei-na i esforços, la feina estava aca-bada. Contents pels resultats, es-peràvem impacients que tot el jo-vent de la Vall de Meià i d’altres in-drets, pogués contemplar i gaudird’aquesta feina tan ben feta i queels actes programats al Lokal perla festa de Santes Creus entre d’al-tres, fossin un èxit. Pel que fa a la festa de SantesCreus, celebrada els dies 4 i 5 demaig a Vilanova de Meià, va ser unagran festa que va començar el di-vendres a la nit amb una acústicade José Merino al Lokal, fet que vaservir per escalfar motors de caraa dissabte, dia en què la pluja vaimpedir estrenar el nou escenari pelqual havíem estat treballant, peròtot i aquesta mala passada, el jo-vent vam poder fer una gran festaa dins del Lokal, on la sala del ping-pong estava plena de gent i la prin-cipal, encara més. En definitiva, lafesta va agradar a tothom i va teniruna gran arribada a la gent queva poder gaudir-ne al màxim. Desd’aquí, volem agrair a tots elsgrups de música que havien detocar dissabte el gran esforç quevan fer per tocar sí o sí, tot i lapluja! Ja que van muntar i desmun-

tar tres vegades. Merci! El diumenge tocava pujar a l’er-mita de Meià. Quan jo vaig pujar,que deurien ser aproximadamentles 14:30, em vaig quedar impres-sionat del gran número de cotxes igent que hi havia aquest any. El dia acompanyava i la gent dela Vall de Meià tenia ganes de pas-sar-s’ho bé. Per part del Lokal, esva fer el Catxo, una activitat recu-perada per aquest jovent de la Vallde Meià que sempre té ganes de

fer coses. La gent agraeix molt quees torni a fer aquesta activitat. Amés, permet un petit benefici que,més tard, es destina al Lokal, ja si-gui per comprar material (pintura,tot tipus de material fungible, ja si-gui de treball o de neteja, gots, etc)o per reinvertir en actes (musicals,socials, etc).

Text: Ivan Balagueró MasanésFotos: Joves del Lokal VdM

E

Canvis al Lokal VdM i Santes Creus

Els treballs de refoma i millora del local de joves

El joc del Catxo, tradició recuperada i amb molta acceptació

la Palanca 15

MUNICIPIS

Funerària d’Artesa de Segre i Comarca

Fusteria Carles Pellicer 609 765 146 973 400 715

-Sala de Vetlla a Artesa-Servei a Ocaso, Sta. Lucia, etc...

-Trasllats Nacionals, Incineracions, etc...-Corones, làpides, etc...

c/ Antoni Maria Claret, 37 25730 ARTESA DE SEGRE

Tels. 24h. 609 765 146 - 973 337 285

‘La marinada sempre arriba’l periodista i escriptor LluísFoix visitarà Vilanova deMeià el 8 de juny amb mo-

tiu de la presentació del seu darrerllibre, titulat La marinada semprearriba. L’acte tindrà lloc a la salad’actes de l’Ajuntament a les 18.30i comptarà amb la presència del’autor i de Roldán Martínez, ques’encarregarà de presentar-lo.Lluís Foix va néixer a Rocafort deVallbona, a l’Urgell, l’any 1943, i ala seva darrera novel·la fa un re-corregut pels records de la infàn-cia narrant detalls de la vida quoti-diana de la postguerra a través dediferents històries. Foix és tertuliàen diversos mitjans i escriu a LaVanguardia, diari que va dirigir i pelqual va ser corresponsal aWashington.

E

16 la Palanca

MUNICIPIS

Romiatge de Cubells a Salgar

n centenar de persones vanparticipar el dia de sant Marca la tradicional festa que

consisteix en anar caminant pro-cessionalment i en silenci a visitarla Mare de Déu de Salgar en el seusantuari situat a vuit quilòmetres de

Cubells. L’alcalde, Josep Regué, ialtres membres del consistori,acompanyats de desenes de ciu-tadans, van complir amb el vot. Uncop al santuari, els membres del’Ajuntament es van descalçar i vananar fins a l’interior de la capella,

Cubells pavimenta carrersAjuntament de Cubells vacomençar a l’abril a pavi-mentar els carrers Costa

del Jou, Corralota, Costa, Obach,Embassador i Safareig. Aquestaobra s’emmarca dins del pla demillora d’infraestructures i segure-tat vial i preveu la rehabilitació ipavimentació dels carrers del mu-nicipi. L’alcalde de Cubells, JosepRegué, va explicar que “era neces-

sari reconstruir i pavimentar elscarrers del municipi per a permetreuna millor circulació de vehicles, totmillorant el seu drenatge i renovanttambé la senyalització viària. Tam-bé és millorarà la seguretat vial is’adequaran diversos passos devianants”, va afegir. El cost d’aques-ta quarta fase és de quasi 200.000euros.

Jornada sobre sistemes de reg a Cubellsna setantena de personesvan participar a la sessió in-formativa sobre transforma-

ció de sistemes de reg organitzadapel Departament d’Agricultura, Ali-mentació i Medi Natural que va te-nir lloc a l’ajuntament de Cubells el10 de maig. En aquesta jornada, els ponentsvan explicar al regant i al futur re-gant els aspectes vinculats amb leseines d’acompanyament i assesso-rament integral en el procés de

transformació de secà a regadiu,així com del preu del dret d’us d’ai-gua, per tal que els propietaris ambparcel·les en aquest sector puguinprendre les decisions més escaientsen el procés de transformació. Durant la sessió, també es vanexplicar les línies de finançamentdel cost de transformació i els ajutsper les instal·lacions d’interior deparcel·la.

Ajuntament de Cubells

L’

U

U

on es va celebrar una missa. Quans’acaba, els membres del consis-tori poden tornar a calçar-se, par-lar i continuar la festa amb els ve-ïns. La festa va finalitzar amb unesmorzar popular de panets bene-ïts. “Un any més el poble de Cu-bells compleix com fa des de tempsimmemorials, amb el Romiatge a laMare de Déu de Salgar, qui diu lahistòria que va salvar al nostremunicipi de la terrible epidèmia queestava afectant greument a la po-blació” va explica Regué. Per acabar la festa, els ciutadansque vulguin, degut a la dificultat delterreny, pugen al cim de la granroca que voreja el santuari i vene-ren la primitiva imatge de la Marede Déu de Salgar.

La festa va acabar amb un esmorzar popular

Un dels carrers on s’han fet millores

Desenes de regants van acudir a la xerrada

la Palanca 17

LA NOGUERA

Borsa d’habitatgeEl Consell Comarcal ha signat un conveni amb l’Agèn-cia de l’Habitatge de Catalunya per ampliar els ser-veis de la borsa d’Habitatge de la comarca. Els nousserveis són la intermediació entre propietaris i lloga-ters perquè les dues parts optin a un lloguer segur iamb garanties, la tramitació d’ajuts al lloguer i l’asses-sorament sobre els contractes d’arrendaments. El ser-vei es accessible a tothom.

Balanç Àgape 2012El Projecte Àgape, Aliments solidaris de la Nogueraha fet públics els resultats de l’any passat. Va atendre510 famílies, va emetre 1.577 vals i va lliurar un totalde 87.000 quilos d’aliments, que provenen de la UnióEuropea, el Banc dels Aliments i de donacions d’em-preses i particulars, entitats i associacions de la co-marca.

Potabilitzadora de ButsènitEl 28 d’abril es va inaugurar oficialment lapotabilitzadora de Butsènit d’Urgell. Segons el respon-sable de l’empresa constructora, s’han millorat els tresembassaments ja existents i s’ha construït una esta-ció de tractament d’aigua potable i un dipòsit de reser-va de 500 metres cúbics per poder subministrar elveïnat. L’estació té capacitat per tractar 20 metres cú-bics per hora.

Homenatge als soldats de la Guerra CivilEl 12 d’abril es van homenatjar els 300 militars de laGuerra Civil espanyola, republicans i nacionals, queestan enterrats al cementiri del monestir de SantaMaria de Bellpuig de les Avellanes. L’acte, l’onzè Me-morial, es va organitzar com a símbol de reconciliaciói de pau, en el marc de la memòria històrica.

Promovent l’envelliment actiuCom a continuació de les activitats de promoció del’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i dins del Pla d’In-clusió Social (PLIS), el Consell comarcal ha editat elllibre digital 12 suggeriments per promoure l’envelli-ment actiu. En aquest llibre s’hi recullen suggerimentsi recursos en clau d’humor per bandejar els prejudi-cis, estereotips i tabús d’aquest sector de la societat.

Es pretén així que la gent gran pugui participar activa-ment en la societat sense patir discriminació i gaudintd’una qualitat de vida bona i independent.Trobada de campanersOs de Balaguer va acollir a finals d’abril la tradicionalTrobada de Campaners, que aquest any ha celebratla seva vint-i-sisena edició. Prop d’una setantena decampaners van mostrar les seves habilitats davantd’uns 2.000 espectadors, en la que és una de les reu-nions més importants en aquesta especialitat. Els cam-paners van venir de Catalunya, Burgos, València iCantàbria. Els tocs que es van poder sentir van serdes dels que anunciaven mal temps fins als repics defestes de diferents indrets, de morts, de naixements od’avís d’incendi.

Natació sincronitzada a BalaguerEl curs 2011-2012 es va iniciar a les instal·lacions delClub Esportiu Vedruna de Balaguer la natació sincro-nitzada com a activitat extraescolar. Poc a poc s’haanat enriquint i atraient més participants, amb edatscompreses entre els 5 i els 16 anys. Sota la tutela dela monitora Irene Rosell, es vol començar a competiroficialment de cara el curs vinent.

Fira NetMontgai va acollir el 28 d’abril la cinquena edició de lafira d’artesania Fira Net, dedicada al món saboner.Aquesta edició va rebre la visita de la pluja, però noha prohibit que aquesta fira s’hagi convertit en un puntde referència.

Anna M. Vilanova

la Palanca 19

ENTREVISTA

a néixer a Artesa el 1943. Elseu pare era baster. Avuiocupa un càrrec de respon-

sabilitat al Bisbat de Lleida. Ambla recent elecció del PapaFrancesc, el tema religiós ha saltata les primeres pàgines dels mitjans.Des de la nostra revista ens hemvolgut fer ressò d’un tema actual.

Quins són els records de la sevavida a Artesa?Els meus primers records em por-ten al col·legi de les Monges. I en-tre elles recordo sobretot la Germa-na Dolors i la Germana Rosa. Méstard vaig anar a l’escola pública, ien recordo dos mestres: el Sr.Infante i, sobretot, el Sr. Figueres.Amb aquest últim la relació va con-tinuar fins i tot després de deixarl’escola. Eren mestres “d’aquellsd’abans”, mestres dins i fora de lesaules, exemplars, almenys en elsparàmetres d’aquell temps. I erenalhora profundament religiosos, al-menys el Sr. Figueres.

Com va començar la seva voca-ció?La meva entrada al seminari la re-cordo molt bé. Estàvem jugant a

pilota a la carretera de Ponts. Lla-vors, quan sentíem un cotxe tení-em temps d’agafar la pilota, apar-tar-nos i seguir jugant. Doncs bé,es van reunir mossèn LluísDomènech, el rector d’Artesa, elsmeus pares i un germà del meupare que era frare caputxí. Van bai-xar i em van dir: “Hem pensat quepots anar al seminari a estudiar.Lògicament, al Seminari s’estudia-va per capellà. A mi m’agradavamolt estudiar i em va semblar moltbé. Els primers anys tenia un sen-timent d’enyorament, que en rela-cionar-me i en conèixer nous com-panys vaig anar superant. Evident-ment, al llarg dels cursos i a mesu-ra que et vas fent gran (vaig entrar-

hi amb menys de 10 anys) vas re-flexionant sobre si tens vocació desacerdot, i amb l’ajuda dels superi-ors del seminari vas fent clara l’op-ció pel sacerdoci, fins que el Bisbet’ordena i tens molt clar que potsser apte per a les tasques pasto-rals. Aquest és el moment de fer elvot de castedat i d’iniciar el camícap al sacerdoci. Cal recordar queen aquells anys no anàvem a casani per Nadal ni per Pasqua. Entrà-vem a primers d’octubre i sortíema finals de juny. En aquell temps,Artesa pertanyia al Bisbat de Lleida.A les hores de dinar i sopar no po-díem parlar, els dissabtes hi haviaun seminarista que llegia els diarisi ens en feia un resum. Aquest càr-rec corresponia als alumnes dequart curs de teologia. Quan jo vaigarribar a aquest curs, els podia lle-gir i assabentar-me dels resultatsdel futbol. També recordo ser moltsanys l’encarregat de la bibliotecadel seminari.

Quines són ara les seves funci-ons a l’Església de Lleida?Sóc president del Capítol Catedra-lici, el president de tots el canon-ges. A més, sóc l’encarregat de la

Jaume Pedrós, sacerdot de vocació

V

ES VEN FINCAA MONTSONÍS DE 5.000 m2

ESTÀ SITUADA A 300 m DEL NUCLII TÉ BONES VISTES

S’HI POT FER HORT I BARBACOA

TEL. 654681641

ENTREVISTA

20 la Palanca

part pastoral de la catedral i, alho-ra, el rector de la Catedral. A més,sóc rector de la parròquia de SantPere, al carrer Major. Als dos llocsm’ajuden companys sacerdots.També sóc rector del Seminari, toti que els seminaristes fan els estu-dis a Barcelona. Una altra tascaque tinc és la formació del clergat,que és com dir la responsabilitat dela formació intel·lectual i espiritualdels sacerdots. Aquí compto ambun equip per a preparar jornadesd’estudi, exercicis espirituals, re-cessos, jornades diocesanes, etc.A més, dono classes sobre la Bíbliai d’ecumenisme. Durant gairebétrenta anys vaig ser professor dereligió a l’Escola de Magisteri.

Com estan les vocacions al se-minari de Lleida?

Les vocacions ara són molt poques,hi ha un seminarista de les Borgesi un altre diaca colombià. Pel quefa als capellans, el gran problemaactual és que els capellans tenimuna mitjana d’edat de 70 anys. Aixòvol dir que de capellans joves entenim molt pocs. Vénen sacerdotsd’altres països, però crec que la so-lució no és aquesta, caldria trobar vo-cacions de gent nascuda aquí.

Quines són les possibles causesde la manca de vocacions?El gran problema és la manca decompromís per tota la vida. Potseraixò també explica la el que passaen tants matrimonis, que funcionenmolt bé durant uns anys, però quemolts no arriben a ser per sempre.Estic segur que si es pogués sercapellà per uns anys n’hi hauria

molts més. Això té relació amb eltema de la vida cristiana. Si no te-nim joves cristians (i en tenim moltpocs), com podem pensar que elsjoves vulguin comprometre tota laseva vida al servei de l’Església?També n’és una causa el descrèditd’aquesta Església. Si no resultaatractiva, com podem esperar queel jovent s’hi vulgui dedicar de pervida? I potser hi pot influir el temadel celibat, de no poder-se casar.Però no crec que aquesta sigui lacausa principal.

Com va anar l’elecció del nouPapa? Què li sembla?És molt poc el que en sabem, jaque està rodejat de molt secret.Crec, tanmateix, que la sensació demolts sacerdots i de la majoria decristians és de satisfacció. Veiemun Papa que trenca motllos, unPapa que surt de la línia tradicio-nal. Em refereixo a fets concrets,no a la doctrina, que bàsicamentserà sempre la mateixa, perquè nodepèn del Papa que hi hagi sinóque deriva del que va dir Jesucrist.I el seu ensenyament no ha variat,el Papa no el pot canviar.

Creu que hi haurà en el futur al-gun trencament en la línia del’Església?No crec que hi hagi grans canvis

la Palanca 21

ENTREVISTA

doctrinals, encara que cal distingirentre la doctrina i la forma de pre-sentar-la. Es tracta de separar allòque no representa cap problemateològic d’allò que sí que ho potrepresentar. Pensem en el tema delcelibat, que es podria abolir en qual-sevol moment: no representa capproblema teològic. És diferent deltema d’ordenació de les dones:només cal pensar que no hi ha ha-gut mai cap ordenació d’una donani en l’església catòlica ni en l’orto-doxa. Però sobretot, l’Església hade canviar en la manera de presen-tar l’Evangeli i fer-ho des d’una ac-titud de proximitat amb la gent,d’acollida, d’oferir el missatge evan-gèlic sense imposar-lo, de viure deforma més clara en l’austeritat, enl’atenció als més pobres i humils,d’escoltar els grans problemes queté la gent d’avui dia. És a dir, pre-sentar-nos com una servidora delsmés necessitats i no com a domi-nadora. Aquí és on hi ha, em sem-bla a mi, una gran possibilitat decanvi. Només cal pensar en Càritasi en la seva valoració social. Pensoque és per aquí per on ha d’anarl’Església de Jesucrist.

Per acabar, com es veu, des defora, tot el tema del Vaticà? Capon hauria d’anar?Crec que el Vaticà s’hauria de sim-

plificar. Hauria de donar una imat-ge més clara de servei a tots elscristians del món, i no d’un poderque està per damunt dels bisbes.Aquesta és la sensació que es tédes de fora. En aquest sentit, calavançar moltíssim més per tal quees vegi que l’Església la porten totsels bisbes del món, amb el seu capque és el Papa de Roma, però queaquest no és l’únic que decideix. Hiha d’haver una gran comunió dels

bisbes amb el Papa i d’aquest ambels bisbes. Haurien de decidir-ho totde mutu acord. Això no trauria au-toritat al Papa, seria exercir-la deforma col·legiada, ja que Déu vaconfiar l’Església a tots els apòs-tols, dels quals en són successorsels bisbes, i no només a Pere, suc-ceït pel Papa. Hi hauria una direcciómolt més oberta als bisbes del món.

Bartomeu Jové i Serra

22 la Palanca

Novetats de maigNOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

ADULTSEl tango de la guardia vieja.Arturo Pérez-Reverte. Ed.Santillana Ediciones Generales,S.LUna parella de joves atractius, acla-parats per passions urgents com lavida, es mira als ulls en ballar untango encara no escrit, al saló si-lenciós i desert d’un transatlànticque navega a la nit. Traçant sensesaber-ho, en moure’s abraçats, larúbrica d’un món irreal on les llumsfatigades comencen a apagar-seper sempre.

August. John Williams. Ed. Edi-cions 62, S.A.Any 44 aC, Juli Cèsar és assassi-nat. Quan en el testament adopta inomena hereu universal el seu ne-bot Octavi, la vida d’aquest jove es-tudiant de divuit anys canvia persempre. Envoltat d’homes que llui-ten aferrissadament pel poder -Ciceró, Brut, Cassi, Marc Antoni-,el noi ha de modelar i enfortir el seucaràcter per imposar-se a totes lesmaquinacions.

Plans de futur. Màrius Serra. Ed.Raval Edicions SLU, Proa.És una novel·la sobre l’esperança.Recrea lliurement el peculiar entornfamiliar del matemàtic figuerencFerran Sunyer, tetraplègic i autodi-dacta, que va assolir projecció in-ternacional malgrat les seves limi-tacions físiques i els entrebancs dela universitat franquista.

Si te abrazo, no tengas miedo.Fulvio Ervas. Ed. Editorial SeixBarral, S.A.Llibre de narrativa estrangera queexplica la història del viatge que vatransformar la vida d’un pare i el seufill, una història real de moltíssimaforça que emociona qui el llegeix iel contagia optimisme, humanitat iempatia.

Córrer o morir. Kilian Jornet. Ed.Ara Llibres SCCL.Besa la glòria o mor en l’intent. Per-dre és morir, guanyar és sentir. Lalluita és el que diferencia una victò-ria, un vencedor. Un fora de sèrie.Un heroi. Una persona extraordinà-ria. Kilian Jornet és d’actual campiómundial de skyrunning, una de lesproves físiques més dures del pla-neta. Ha pujat i baixat el Kilimanjaromés ràpidament que qualsevol al-tra persona a tot el món. Ha fulmi-nat tots els rècord mundials en cadarepte que s’ha proposat: la Ultra-Traildel Mont-Blanc, la Transpirenaica, lavolta al llac Tahoe ... Córrer o morirés el diari d’un guanyador, una filo-sofia de vida, una lliçó exemplar pera tots nosaltres.

Barcelona pam a pam. AlexandreCirici. Per no perdre el peu. ItziarGonzález Virós. Ed. Comanegra.Es tracta d’una capsa que conté lareedició del llibre Barcelona pam apam d’Alexandre Cirici, amb elscontinguts gràfics restaurats, i el lli-bre annex Per no perdre peu, onItziar González Virós apunta lesnotes d’actualització del primer.

INFANTILUna mona de Pasqua plena desorpreses. Pilarín Bayés. Ed.Eumo Editorial.A en Pau i la Laia els han convidata passar el cap de setmana de Pas-qua a la muntanya. Tindran tempsde tot: de fer una cursa en motosd’aigua al riu, de buscar els ous quehan amagat les gallines, d’ajudar apreparar una mona de xocolata...Però la sorpresa més gran, els es-pera al bosc.

Activitats

Exposició de llibres de Joana RaspallAquest any 2013 ha estat declarat l’any de la Joana Raspall, amb motiu del centenari dela poetessa el proper 1 de juliol. És una de les principals figures de la literatura infantil ijuvenil en català. Trobareu un recull de la seva obra i la seva biografia al primer pis de labiblioteca.Reunió del Club de Lectura de la BibliotecaDimecres, 19 de juny, a les 9 de la nit.Si esteu interessats a participar-hi, passeu per la biblioteca i us informarem.PREMI DE NARRATIVA BREU - Entrega de premisDiumenge, 9 de juny a la 1 del migdia, Àrea d’Activitats de la biblioteca.

El meu primer atles d’animals.Geronimo Stilton. Ed. Estrella Po-lar.Explorar el món és sempre unaaventura per conèixer! Aquestavegada ens convida a volar ambell per descobrir... Els animals detot el món! Viatjarem, continent acontinent, per conèixer els ani-mals més fascinants que habitenel planeta. Descobrirem les cria-tures animals més ferotges de lasabana africana, les bestiolesmés exòtiques de les selves ame-ricanes, les feres que viuen al

la Palanca 23

IN MEMORIAM

PER QUÈ DIEM...

s diu quan algú no pot tirarendavant un projecte o undesig. És una dita conegu-

da per tota la Mediterrània i, possi-blement, té un origen mariner. Esdiu que, potser, el terme “lluna” esrefereix a la forma del golf de Va-lència o de Sant Vicenç, que té for-ma de mitja lluna, en el qual era difí-cil navegar i algunes naus s’hi “que-daven”, és a dir, que hi naufragaven. Una altra versió es refereix a unhostal que hi havia prop de la ciu-tat de València, fora muralles, ano-menat “La lluna”, en el qual s’havi-en de quedar a dormir els viatgers

que arribaven quan les portes dela ciutat estaven ja tancades. També hi ha qui diu que la llunano era un hostal, sinó una plaça enforma de mitja lluna davant el por-tal dels Serrans, on hom havia dequedar-se al ras en espera ques’obrissin les portes de la ciutat elmatí següent. D’altres fonts donen, encara, unadarrera raó: vora la ciutat de Valèn-cia hi ha una platja en forma demitja lluna, coneguda popularmentcom “la lluna”. Quan va tenir lloc laconquesta de la ciutat pel rei JaumeI, els sarraïns fugitius sembla ser

que van concentrar-se en aquestaplatja per a embarcar cap a l’Àfricades d’allí. Però no tenien prou nausper a encabir-hi tothom i molts vanhaver de quedar-s’hi tot esperantque tornessin les naus a recollir-losen un segon viatge. Però mai novan arribar al seu país: un nombrósestol de cristians fanàtics es vanpresentar a la platja i els van matara tots. Força versions per a una soladita.. Podeu triar la més us plagui.

Albert Vidal

... es queda a la lluna de València?

NOVA ADREÇABiblioteca Joan Maluquer

i Viladot

Pl. de l’Ajuntament, Casal Cultural,entrada carrer València, 125730 ARTESA DE SEGRETel: 973400754Biblioteca.artesadesegre@gencat.cathttp://bibliotecaartesadesegre.blogspot.com

HorariTardes de dilluns a divendres de

16.00 a 20.00 h.Matí de dimarts d’11.00 a 13.00 h.

E

Des d’aquí volem agrair molt sincerament les mostres de condol i d’afecte rebudes pel recent traspàs dela nostra mare i àvia, Antònia. I en especial a la Júlia, per haver cuidat els pares fins al final.També volem expressar la nostra gratitud al personal del CAP d’Artesa de Segre per ajudar-nos enaquests moments difícils.

Família Vila-Mas

Agraïment

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

continent asiàtic, els animals mésmisteriosos i sorprenents del fonsmarí i... Molt més!

Perduts el dia de carnestoltes.Pilarín Bayés. Ed. Eumo Editori-al.Aquest any, per carnestoltes, enPau i la Laia participen en un con-curs de disfresses amb tota unacolla de nens i nenes. Han esco-llit anar vestits de personatgesmedievals: a en Pau li ha tocat ferde reina i la Laia serà un cavallerque ha de lluitar amb l’espasa.Però els nervis , l’emoció, els es-deveniments i per voler fer-homolt bé els jugaran una mala pas-sada...

TEMA DEL MES

24 la Palanca

Sant Jordi impregna Artesa de culturaa diada de Sant Jordi es vaviure aquest any de mane-ra especialment intensa al

municipi d’Artesa. Els actes es vanestendre molt més enllà del dia 23d’abril, tant els dies anteriors comels posteriors, i van comptar ambla participació i col·laboració de di-ferents entitats locals. El centreneuràlgic va ser la Biblioteca JoanMaluquer i Viladot, tot i que tambén’hi va haver en altres ubicacions. La primera va tenir lloc el diven-dres 19 d’abril, la xerrada “Parlarsense mossegar-se la llengua” acàrrec del polític i escriptor RamonCamats, que també va presentar elseu llibre Buscant les pessigolles. Un altre acte previ va ser la pre-sentació de l’obra del poeta deBaldomar Francesc Porta la nit del22 d’abril, vigília de Sant Jordi,emmarcada en les revetlles que esvan celebrar en diverses bibliote-ques catalanes (vegeu desglossa-ment). També hi van participarrapsodes del Grup de Teatred’Artesa. El dia de Sant Jordi, l’ambient dela festa es va respirar des de bonmatí, amb parades de roses i llibres.A la carretera, per exemple, elsalumnes de l’Institut Els Planellsvenien roses i alguns establimentslocals, per un dia, van traslladar els

llibres dels prestatges alcarrer per convertir-losen protagonistes. A laBiblioteca, els infants dela llar El Bressol vangaudir d’una edició es-pecial de l’hora del con-te. A la tarda, el gruixdels actes anava dedi-cat al públic infantil,amb tallers demanualitats a la plaçade l’Ajuntament organit-zats pel consistori ambla col·laboració de di-verses entitats. Acom-panyats pel bon temps,els infants i joves van re-alitzar activitats relacio-nades amb la llegendade Sant Jordi, com arapintar dibuixos o ferpunts de llibre, i la rosa,també amb punts de lli-bre i postals. A més, elsmés petits i els adultsvan gaudir de l’espai del Biblioparc,amb llibres i revistes per a totes lesedats. Aquest any era el sisè ques’oferia aquesta activitat a la pla-ça de l’Ajuntament. A la nit, va te-nir lloc una altra proposta per alpúblic adult, la lectura poètica del’obra de poetesses i escriptores

catalanes a càrrec dels rapsodesde Foradada. L’endemà, 24 d’abril, els méspetits van poder tornar a fermanualitats, en concret punts de lli-bre, a la Biblioteca. Hi van passarmés d’una vintena d’infants, mésque en els anys anteriors. Les acti-

L

Les roses i els llibres van sortir al carrer

Els més petits van gaudir de tallers a la plaça de l’Ajuntament, el dia 23, i l’endemà, a la biblioteca

la Palanca 25

TEMA DEL MES

JM ESPINAL

vitats a la Biblioteca van tenir coma colofó una altra edició de l’horadel conte el dia 25 d’abril, ja en ho-rari habitual, a la tarda. Després de la intensa setmanad’activitats de Sant Jordi, la direc-tora de la Biblioteca, Josefina So-lans, va destacar la bona respostade públic, especialment en les ac-tivitats que es van fer en horari noc-turn, que van tenir més de vint as-sistents de mitjana cadascuna. Lalectura poètica, tot i coincidir ambel partit de futbol del Barça, va arri-bar a la trentena de persones. “Fervenir gent costa molt”, va destacar,“i cal tenir en compte que hi haviaactivitats populars, com els tallersde punts de llibre, però també al-tres molt específiques, com les xer-rades”, va afegir. Per tot plegat, la directora vaavançar que tot i l’enrenou que hasuposat aquest any la setmana deSant Jordi, perquè va tenir lloc quanencara s’estaven “refent” de la in-auguració, la intenció és repetir unprograma d’intensitat similar decara a l’any vinent. El punt final de les activitats de

Sant Jordi va ser el dissabte dia 27a la sala d’actes de la Cooperativaamb una proposta organitzada peruna altra de les entitats protagonis-tes del Sant Jordi, el Club de Lec-tures (CLAAC), que també haviaparticipat en l’organització de lestres activitats nocturnes a la Biblio-teca. En aquesta darrera proposta,

Les activitats culturals es van estendre més enllà del dia 23

el to cultural es va combinar ambel caire benèfic, ja que va consistiren una gala amb la participació del’Orfeó, els rapsodes de Foradada,Noel Colom i Anton Not, que vancombinar música i literatura (mésinformació al proper número de LaPalanca). Es van recaptar 388,50euros per a Càrites.

La Biblioteca Joan Maluquer iViladot d’Artesa va ser una de les121 biblioteques catalanes que vanparticipar a la primera revetlla deSant Jordi. D’aquestes 121 biblio-teques, només 18, entre ellesl’artesenca, pertanyien a la demar-cació de Lleida. La iniciativa, impul-sada des del Departament de Cul-tura de la Generalitat, consistia aorganitzar activitats relacionadesamb la cultura i, especialment, ambel món del llibre i la lectura, el dia22 d’abril a la nit. A banda de l’activitat en si, la re-vetlla consistia també a obrir lesinstal·lacions més enllà de l’horarihabitual, en horari nocturn. Entreles activitats organitzades arreu delpaís hi havia gran varietat de pro-postes, des d’activitats i tallers in-fantils fins a conta-contes, lectures

o presentació de novetats literàri-es. També hi va haver bibliotequesque van oferir recitals poètics, con-certs, conferències, presentacionsde llibres i, fins i tot, projeccions decinema. L’objectiu era obrir les bi-blioteques catalanes als seus usu-

aris en una vetllada tan especial pelsector com és la de Sant Jordi. En el cas d’Artesa, l’activitat es-collida va ser la presentació del’obra del poeta de BaldomarFrancesc Porta (més informació ala pàgina 27).

Artesa es va sumar a la revetlla de Sant Jordi de les biblioteques catalanes

La Biblioteca se suma a les revetlles

la PalancaPUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

ANUNCIAANUNCIAANUNCIAANUNCIAANUNCIA’T A’T A’T A’T A’T A

LA PLA PLA PLA PLA PALANCAALANCAALANCAALANCAALANCA

la Palanca 27

PARLEN LES ENTITATS

l dia 19, en Ramon Camatsi Guàrdia, ben conegut delsnostres socis per haver par-

ticipat en la conferencia Ètica i Po-lítica el passat novembre, va ofe-rir-nos una vibrant defensa del llen-guatge “políticament incorrecte” i dela ironia com a eina per sobreviureals “personajillos” que ens han duta la crisi on som ara. Aquesta iro-nia és la que impera en el reculld’articles que formen el seu llibreBuscant les pessigolles i que dónaforma a la revista satírica La Que-ra de la qual n’és redactor. L’actetingué lloc en l’acollidora Sala d’Ac-tes de la Biblioteca davant d’unavintena d’afortunats assistents. El dia 22, en Francesc Porta iRubió de Baldomar va fer la prime-ra presentació en públic de la sevaobra poètica acompanyat per M.Dolors Palet i Joan Roca, ambdóssocis de l’entitat, que llegiren algundels seus poemes. L’autor es varevelar com una veu potent (“Ara”)i diversa en temes i formes. Ambun estil compacte, sec com la nos-tra terra, tallat com les nostres mun-tanyes, no desaprofita cap paraulacom ens han ensenyat que cal feramb el que és valuós, el que ésimportant o el que és escàs. L’au-tor va llegir ell mateix un bon grupde poemes, explicant o donant re-ferència d’algun d’ells perquè fosmés fàcil de seguir o d’entendre. Lalectura va anar seguida d’un breucol·loqui amb el públic assistent. Elsaplaudiments finals foren càlids,sincers i, sobretot, merescuts. Unatroballa, una veu per a ser escolta-da. L’acte es realitza a la Sala d’ac-tes de la Biblioteca davant d’unatrentena d’admirats assistents. El dia 23, Sant Jordi, la Sala d’ac-tes de la Biblioteca s’omplí de veusde dona, recitant o llegint poemes iparaules de dones en l’anomena-da “Lectura Poètica. Poetesses i

escriptores catalanes”. Sis dones iun home recitaren i llegiren durantuna hora i mitja l’obra de Maria Mer-cè Marçal, Montserrat Roig, MercèRodoreda o Carme Castellarnau,entre d’altres. Elles van ser CarmeBarril, Rosa Domingo, Carmen Díaz,Emma Estrada, Marta Mases i Do-lors Palet, i ell, Joan Roca. La lectu-ra ja havia estat representada a laveïna vila de Foradada el passat diainternacional de la Dona. La selec-ció permet veure l’evolució en eltemps dels temes i estils. Res aveure la temàtica de les autores delsegle XIX amb les desimboltesveus actuals. El grup de rapsodesde Foradada ha estat el millor, enconjunt, dels rapsodes d’aquestasetmana assolint, en alguns mo-ments, cotes admirables. L’acte es

Actes del CLAac per Sant Jordi (I)Dels dies 19 al 27 d’abril s’ha celebrat tot un seguit d’actes dins de la Setmana Cultural i delLlibre co-organitzada pel Club de Lectures Artesenc Associació Cultural (CLAac) i la Bibli-oteca Joan Maluquer i Viladot

E

realitzà a la Sala d’actes de la Bi-blioteca davant 40 extasiats assis-tents. No volem acabar aquest primerarticle sense deixar d’agrair a laBiblioteca d’Artesa en general i ales dues bibliotecàries, JosefinaSolans i Josefina Paris, en particu-lar, la seva implicació en l’organit-zació d’aquests actes. Agraïmentsque volem fer extensius a M. Do-lors Palet i Joan Roca i a tots elsrapsodes que hi han intervingut.Així mateix, volem agrair la presen-cia del Sr. Alcalde Mingo Sabanési, per suposat, a tot el públic la sevaassistència. Continuarà.

Josep M. Espinal i AubetSecretari CLAac

28 la Palanca

PARLEN LES ENTITATS

Operació Sagrada Família21 d´abril, 9 del matíPunt de trobada: carrer Les Mon-ges, davant les Escoles VellesDamunt de dos autocars s’enfilauna munió de gent enfervoridaDestinació: Barcelona, SagradaFamíliaObjectiu: visita guiada al templei concert a la cripta a les cinc dela tardaResultat de l´experiment: èxitaclaparador, rialles contingudesi cares de satisfacció

a sabreu que aquest cursmusical, l’Orfeó Artesenc estroba sota els efectes de la

“quarantena”, i aquesta terrible pa-tologia ens ha tingut condemnats aun isolament que ens ha costat Déui ajuda de suportar. Confinats comestàvem per la prescripció mèdicade no abandonar territori artesencfins que no estiguéssim suficient-ment restablerts de l’ensurt d’haverfet quaranta anys, tan bon punt l’es-crupolós facultatiu ens concedí elsalconduit que havia de lliurar-nosdel setge, vam decidir que calia ce-lebrar-ho fent una escapada a l’al-çada de la llibertat recuperada. Posant fil a l’agulla, immediata-

ment ens vam fixar l’objectiu: acon-seguir la dispensa per cantar a laSagrada Família per tal de consa-grar-nos, d’una vegada per totes,com a cantaires amateurs, atès elsimbolisme de l’escenari en quèvolíem presentar-nos. Al cap dequatre dies, ja ho teníem tot lligat:visita turística, dinar familiar i con-cert de celebració. Un paquet ex-

plosiu que en obrir-lo estàvem enla pensa que la seva ona expansi-va s’escampés pertot. I sembla que féu el seu efecte,perquè la crida a conquerir territorialiè amb els nostres cants no vapoder ser més reeixida. Cantaires ifamiliars, tots una pinya, aterràvema Barcelona amb la intenció de fi-xar en la nostra memòria cadascu-

J

L’orfeó va dur la seva música al temple barceloní

CÀRNIQUES PIJUAN

C / Únic, s/n - 25739 COLÒNIA LA FÀBRICAARTESA DE SEGRE ( LLEIDA )

Tel. 973 40 08 36 - Fax 973 40 09 76

la Palanca 29

PARLEN LES ENTITATS

na de les imatges que aquell diaens havia de regalar. I a fe que elsimpactes visuals foren múltiples iintensos ja des d’antuvi. A mig matí, després d’accedir ala basílica degudament acreditats,ens plantàrem amb convicció totjust darrere la porta de la Glòriaemparats per un enorme mural delParenostre que ens havia d’auxili-ar cas de necessitar-ho ( “… vinguia nosaltres el vostre Regne, … i nopermeteu que nosaltres caiguem,… ans deslliureu-nos de qualsevolmal”). L’allau de gent arribada d’ar-reu per contemplar la immensitat del’edifici arbori es va veure sorpre-sa, tanmateix, per la nostra impro-visada ambientació musical. I mésd’un japonès amb els ulls obertscom a plats, i val a dir que en aquestcas la hilaritat que reflectia la sevafesomia encara resultava més me-ritòria, va voler obsequiar-nos ambun aplaudiment espontani. En concloure el recorregut gui-at, i encara impressionats per lagenialitat de l’arquitecte que haviaaconseguit bastir del no res el som-ni que fins a les acaballes de laseva vida l’havia d´obsedir, enscalia agafar forces i prendre em-branzida per encarar amb fermesala darrera etapa de la nostra incur-

sió a la Sagrada Família. Aixídoncs, havent acontentat el rau-raude la gana amb un dinar per a mésd’un massa generós, tan sols que-dava satisfer la promesa feta a totsaquells que havíem fet còmplicesdel nostre afany per cantar en unespai incomparable amb cap altre. Arribada l’hora de la veritat, sesentia la fressa de la gent descen-dint pels esglaons que els havien deconduir a la cripta, on ja ens trobà-vem tots els cantaires -ni un no hi vafaltar aquell dia!- fent unes quantesganyotes per tal de condicionar la veua les expectatives del que allí s’es-perava que s’esdevingués. Puntual-ment, mirant d’emular la rigorositat isolemnitat britàniques, a les cinc dela tarda començà el concert. Oferírem a la nodrida concur-rència un seguit de peces escolli-des i de diferent caire. Un primerbloc vam encetar-lo amb cançonssorgides de la tradició popular. Enel segon vam decantar-nos per te-màtiques més reivindicatives i ésben cert que aquí ens hi vam es-plaiar …D’un temps, d’un país i LaSardana eterna retronaren ambprofusió com si ens hi anés la vida.I per acabar, la cirereta que prete-nia posar fi a la nostra actuació, laingràvida Moon River que ens vam

atrevir a taral·lalejar confosos en-tre el públic, fent-lo partícip de lafollia desfermada en tots nosaltres. Ja fora del programa publicitat,un parell de bisos de propina a la pla-tea en agraïment a la seva entregai… A recollir la paradeta a corre-cui-ta, que el mossèn de la cripta moviaels braços amb insistència de feiaestona reclamant recuperar la sevaquota de protagonisme per a oficiarla missa de les sis de la tarda. Al carrer, altre cop una munió degent enfervorida i amb la sensaciód’haver complert l’objectiu fixat.Abraçades entre els que trigariena retrobar-se, petons amb amics iconeguts i tota la tropa novamentdalt els autocars refent el camí detornada cap a casa. S’albira Artesa des de la llunya-nia passades les vuit del vespre, il’endemà cal tornar a la rutina. Peròl’excursió quedarà per sempre mésdesada en un raconet privilegiat dela nostra memòria col·lectiva. Visca la Música en totes les se-ves múltiples expressions i la bon-homia que procura a tots aquellsque la fan possible!!!

Cantaires de l´Orfeó Artesenc

EXCAVACIONS I MOVIMENTS DE TERRES

JOAN ROCA ROSELL

Mare de Déu del Pla, 36Telèfon 973 400 607 - Mòbil 655 893 72025730 Artesa de Segre (Lleida)

TALLERS

VILELLAVILELLAVILELLAVILELLAVILELLAARTESA DE SEGRE

Tel. 973 40 02 95

EQUIPS DE NETEJA GIDARREPARACIONS MECÀNIQUES

la Palanca 31

CARTES A LA REDACCIÓ

Hem fet una pinzellada als gossos,als gats, als quals hi anirem tornantperquè formen part de la seva cul-tura, però, i els… Camells? Per a veure’ls s’ha d’anar al de-sert, la qual cosa és un esforç i de-mana temps, però un cop hi arri-bes... Els veus. El primer queveus és la senyal del camell.Veus una senyal de carreteraque t’avisa que per allí et potsortir un camell i arruïnar-te elviatge. És una senyal on hi harepresentat un camell, és moltxula. La senyal, t’avisa de l’en-trada de la zona desèrtica, si note n’havies donat compte enca-ra. Allí no es veu ni aigua ni ben-zina, o sigui que cal anar pre-parat. Quant ets a Tunis, enca-ra es veuen alguns pobles, però enalguns llocs d’Algèria, no hi ha ab-solutament res, o sigui que si et volsesbarallar, t’hauràs de posar endesacord amb tu mateix. Per fi, al cap d’una estona demoure’t per la carretera amb elssenyals camellencs, els veus. Elsveus a lo lluny, com taques, comarbres petits que es mouen. Van enramats, n’hi ha de bastant grans,de ramats, i estan sense vigilar.Aquests grans ramats, els seusamos els tenen allí per a fer-losmunyir I treure’n llet. Evidentment,és una llet sense garanties sanità-ries. No l’he provada, no em pre-gunteu, no sé de què té gust. Unavegada vaig veure uns nòmadesamb tendes que anaven amb ca-mells i s’acostaven a la carretera avendre botelles de coca cola ple-nes d’un líquid blanc. La temptació

en un primer moment forta... (comdeia Oscar Wilde... S’aguanta totmenys les temptacions) Però unamica de reflexió... Llet sense con-trols munyida qui sap com ambmans de dubtosa higiene sobrecassoles amb menys higiene enca-

ra... Mmm... Doncs ara que en par-lem, ja vau sentir que a Dubai arahi havia llet de camell pasteuritza-da? Doncs, apa, si la voleu provaraneu a Dubai i demaneu un cafèamb llet de camell, a veure què tal.Segons el fabricant, és una llet quepot sentar molt bé, fins i tot als quetenen problemes per a pair la lletde vaca o de cabra, perquè té unacomposició diferent. S’ha acabatdoncs la llet de soja, i també la malallet, a partir d’ara, llet de camell!Potser li hauríem de donar als polí-tics d’aquesta llet, a veure si s’hiofeguen, com la Cleopatra, que s’hibanyava, no? Dins dels ramats, hi ha els pa-pes i els petits. Fa gràcia veure comtenen també les seves famílies i lesseves estructures socials, correntper tot arreu lliures, esquivant-losper la carretera com d’altres ani-

mals que et pots trobar, com va-ques o, sobretot, rucs. Però els ca-mells són grans de debò. Els petitspassen fuents, aquests no els aga-fes. I la seva mare els acaronatranquil·litzant-los, un cop han pas-sat la perillosa carretera. Però alguns

d’aquests camells, els que s’es-capen o es porten malament, elslliguen. És una mica cruel, a mino m’agrada, però és molt comú.Els lliguen la pota de davant ambla de darrera, amb la qual cosaensopeguen i no poden córrertant, així els poden agafar en casde voler-se escapar. Ser camellper a què et lliguin les potes!! Qui-nes penques! Els camells són bona distrac-ció pels turistes, però no obli-

daré mai que una vegada, a Algèria,prop de Biskra, eren les 8 de la tar-da i feia una calor que tombava, ijo em vaig parar al costat dels ca-mells que hi havia en un tancat.Doncs ningú dels algerians que hihavia allí em va fer cas, vaig fer lesfotos jo mateix, perquè suposo queno s’ho creien: què coi vol aquest,fotografiar els camells? Està boig!Per això no vaig insistir, per si uncas no els dono idees. Vaig fer lesmeves fotos i vaig marxar. Bé, si aneu de vacances enaquests llocs o a les Canàries, ipugeu a un camell, ja m’explicareul’experiència, a mi m’agradaria moltfer-ho, però encara no he tingutl’oportunitat de pujar-hi al damunt,...A la propera. I a vosaltres també,fins a la propera!

Joan Giribet

Els animals d’Àfrica: els camells

32 la Palanca

UN RACÓ PER PENSAR I CRÉIXER

acosta el bon temps, l’es-tiu i les nits amb el cel es-trellat. És una imatge for-

ça típica la de veure el jovent, pot-ser els més petits, estirar-se a ter-ra per contemplar la immensitat delfirmament. Però crec que l’Universdesperta en tots fortes sensacions,incògnites i preguntes que, amb eltemps, queden resoltes o apaiva-gades. Tot i així, sempre acabensortint més i més preguntes i ga-nes de seguir observant. Actualment, tenim molts estris al’abast per conèixer i descobrir-lo,per saber-ne més. Un gran cientí-fic i, també, gran persona, CarlSagan, va dir: “l’estudi de l’Universés un viatge per autodescobrir-nos”i “som pols estel·lar que pensa enles estrelles”. Nosaltres procedim d’una llargprocés d’evolució que va començarallà, al cel, a les estrelles... Potser, doncs, no és tan estranyaquest sentiment cap a les estre-lles, cap a l’Univers. Aquestes ga-nes de voler descobrir, de volersaber-ne més. El primer pas comença per aquí,per observar-lo. Estirat a terra, as-segut en una cadira, sol, ambamics, amb parella, etc. Qualsevol

moment és bo per quedar-te boca-badat. Recordo, fa un parell d’anys, ensvam reunir part del jovent deVilanova de Meià; érem unes 15 o20 persones estirades al camp defutbol de les piscines. El silenci erael rei d’aquella nit i l’únic focus dellum eren les estrelles, no hi havialluna i el cel estava molt seré. Tots contemplàvem el firmamenti, per dins nostre, se’ns passavenun munt de pensaments. Desprésd’una bona estona, el silenci es va

S’

L’Univers

trencar i vam començar a parlar, apreguntar i divagar. La immensitat i bellesa del Cos-mos és increïble, és fascinant. Mais’acaba, mai n’hi ha prou, mai etpodries cansar d’admirar-lo. Can-viant, infinit, brillant, llunyà... De petits, molts hem volgut serastronautes i viatjar per l’espai. Perquè conformar-nos en, tan sols,mirar?

Ivan Balagueró i Masanés

la Palanca 33

LA PÀGINA DE L’INSTITUT

AMPA DE L’ESCOLA ELS PLANELLS

Escala en hi-fil diumenge 5 de maig a les5 de la tarda es va realitzarun escala en HI-FI al Cub-

tural, on van participar alumnes desde P3 a sisè de primària de l’esco-la Els Planells, i que va ser organit-zat per l’AMPA. Aquest és el quartany consecutiu que es duu a ter-me. Les anteriors edicions es vanrealitzar a la sala polivalent de l’Es-cola, però degut a què cada cop hiparticipen més nens i nenes i hi hamés públic, aquest any s’ha tras-lladat al nou Cubtural. En l’escalaen HI-FI vam poder escoltar 18 can-çons de diferents estils musicals enquè els nens i nenes van ballar.Aquests petits grans artistes ensvan fer gaudir i emocionar amb lesseves fantàstiques actuacions du-rant unes dues hores. Tot aquest escala en HI-FI va serpossible gràcies a la col·laboracióde l’Ajuntament, l’escola, l’institut,l’estanc Cal Massana, el JosepManel Gil, el Raúl González i d’al-tres persones i institucions. Tambévolem donar gràcies a tots els nensi nenes que any rere any actuen en

l’escala en HI-FI i als pares i maresque pacientment organitzen i gau-deixen dels assajos. Finalment,volem donar les gràcies al públicque va venir a veure les actuaci-

ons i a animar als nostres artistes. A tothom, moltes gràcies i us es-perem l’any vinent!!!

La Junta directiva de l’AMPAde l’Escola Els Planells

E

Premi de RecercaJove a l’Institut

l dia 22 de març, l’Institut Els Planells va re-bre un Premi de Recerca Jove (nous premisCIRIT), que li va ser atorgat en reconeixe-

ment al seu foment de l’esperit científic del jovent.Aquest premi li va ser concedit al centre arran dela presentació del Treball de Recerca de l’alumnaMariona Bernaus Jovell titulat “La vaga, un instru-ment de lluita?”, tutoritzat per la professora delcentre Dolors Vidal Bertran.

Institut Els Planells

L’espectacle es va fer, per primer any, al Cubtural

Matricula’t al CFGM de gestió administrativa de l’INS Els PlanellsA l’INS Els Planells d’Artesa de Segre t’oferim la possibilitat de formar-te com a Tècnic Auxiliar Administratiu. Potsadaptar els teus estudis a les teves necessitats matriculant-te de tot el curs o realitzant unitats formatives del teuinterès i obtenint un certificat d’aquestes. Informa-te’n trucant al telèfon 973.40.23.27 o venint a l’Institut.

E

DP. Goretti Miralles VilanovaPodòloga col. nº 1046

Ungla encarnada, durícies, ulls de poll,berrugues plantars, esperons calcanis,control a diabètics, educació de l’ungla,

especialitat en nens i esportistes

PodòlogaInfermera

Reflexòloga

Tel. 676 08 33 28

HORES CONVINGUDESHORES CONVINGUDES

Av. Pere III, 10 - 13, alt. 1er - A25600 BALAGUER

Ctra. Agramunt, 15 baixos25730 ARTESA DE SEGRE

Ctra. Agramunt, 12 Tel. 973 400 081 25730 Artesa de Segre (Lleida)

la Palanca 35

Primera ComunióVIDA SOCIAL

Des de finals d’abril, però sobretot durant la primera quinzena de maig, diferents nens i nenes han fet la sevaPrimera Comunió. A les fotos podem veure aquells que la van fer el cap de setmana de l’11 i 12 de maig a l’església del’Assumpció d’Artesa: dia 11, Gerard Algué Font, Erika Belchi Lapeña, Ares Buñol Perelló, Maria GilabertGutiérrez, Ricard Lladós Cos, Alba Martínez Alamillo i Arnau Vidal París; dia 12, Maria Alsina Villa, MariaEduarda C. S. Leao, Gemma Salud Coma i Xenia Solé Ribó. Que sapiguem, també han fet la comunió: Laia Boliart Pons (28 d’abril a Lluçars), Montserrat Xue VidalMacià (11 de maig al santuari de Salgar) i Serni Batalla Santacreu (15 de maig a Marcovau).

FOTO JOAN-PROMOVÍDEO

36 la Palanca

PARTITS POLÍTICS

quest mes us informaremd’algunes cosetes que espodrien millorar en el nostre

poble. En primer lloc, seria interessantque amb certa regularitat s’anessincomprovant que les instal·lacionsdestinades a la mainada, sobretot ala plaça del Ajuntament, on hi ha lamajor afluència, estiguessin en con-dicions. Hem vist que almenys undels balancins té els suports per aga-far-se trencats des de fa molts dies.Això pot comportar que algun delsnostres infants prengui mal, fet quecal evitar sempre. En segon lloc, ja des de fa moltsanys, la vorera del tram del carrerBalmes entre la carretera i el carrerde Les Monges està totalment im-practicable per cotxets infantils i ve-hicles per minusvàlids. No creiemque representi una despesa moltgran passar-hi per sobre una capa

de ciment i allisar-ho per adequar-lomínimament. Ja sabem que aquelltram esta pendent d’unes obres, peròaquesta petita reforma temporal aju-daria a fer més transitable aquell tramtant per vianants com pels vehicles,mentre esperem que arribin les enyo-rades obres. En tercer lloc, en la placeta que hiha damunt del carrer JesúsSantacreu amb la cruïlla del carrerMare de Déu de Salgar havien posatmolt encertadament un parc lúdic perla gent gran que vàrem comprovarque se’n feia ús. Ara, de sobte, elparc ha desaparegut i s’ha convertiten un abocador de runes. Ens agra-daria saber si això és una mesuraeventual o serà definitiva. I com a última recomanació, en-cara que ho haguem dit altres cops,cal repetir que és vergonyós el quepassa al nostre poble els diumengesal matí amb els aparcaments als vol-

tants de la zona del mercat. La cir-culació és totalment caòtica perquèno hi ha una vigilància en l’estacio-nament dels vehicles i per tant difi-culta moltíssim la fluïdesa del tràn-sit. Tenim constància que hi hagutalgun cop que fins i tot l’ambulànciaha tingut problemes alhora de sortirper fer un servei urgent per culpad’aquesta situació. Ja sabem que fi-car ordre no esta ben vist, però l’obli-gació d’un bon governant es prendreles mesures correctes pel bé de tots,agradi o no.Desitjaríem que des del Consistori estinguessin en compte les nostres re-comanacions, que al cap i la fi reper-cutirien en el bé de tots.

Junta Local del Partit Populard’Artesa de Segre

A

Les nostres recomanacions

El III Campus EFA són unes estades esportives de fut-bol que es realitzen a Artesa de Segre, on l’eix de l’eventés utilitzar el futbol com a eina principal per fomentar elsvalors de l’esforç, el companyerisme, el respecte, la cons-tància, l’empatia... Així com, els propis de l’esmentat es-port.

Aquest Campus està organitzat per l’Escola de Futbold’Artesa de Segre i coordinat pels jugadors locals MikiMassana i Roger Giribet que tenen un ampli historial enl’àmbit futbolístic del panorama Català.

Us hi esperem!

la Palanca 37

ESPORTS

Bàsquet infantil d’alt nivelll passat 28 d’abril es va dis-putar, al pavelló d’esportsd’Artesa de Segre, un partit

de bàsquet d’alt nivell, encara que fosde categories formatives. En aquestpartit es van enfrontar el Força Lleidai el Regal Barça B (nascuts l’any2000), corresponent a l’última jorna-da de la categoria Infantil Masculí A1,i se’l va endur el Lleida després d’unpartit força renyit. En aquest partit, per part delLleida, jugava el Xavier Martí,d’Artesa i exjugador del CENG i, na-turalment, l’afició local es va bolcarcompletament en animar el Lleida, fetque segurament va acabarcontribuint en gran mesura en decan-tar la balança a favor dels lleidatans. Durant tot el partit, els dos equipsvan anar molt igualats en el marca-dor, però això va servir perquè l’aficiópresent al pavelló d’Artesa (val a dirque estava ple de gom a gom), nodeixés de gaudir del bàsquet de bonnivell. Ambdós equips van oferir ungran nivell de joc durant els 43 mi-nuts (si, 43, ja que es va haver dedisputar una pròrroga per resoldrel’enfrontament), i això es pot veureamb el resultat del partit, on el Lleidava anotar 80 punts i el Barça, 74,quan els equips venien amb una pun-tuació mitjana de 56 i 58 punts res-pectivament. Paral·lelament a aquestalt nivell de joc, cal destacar que elXavier Martí va disputar, també, unmolt bon partit, i com a base va sa-ber dirigir molt bé el seu equip quan

va ser a pista. El partit va arribar als últims ins-tants amb el Barça per sobre en elmarcador, concretament amb unadiferència de 3 punts pels visitants,però una cistella de 3 del Lleida afalta de 5 segons per finalitzar eltemps de joc reglamentari va acon-seguir empatar el matx i, després deque el Barcelona fallés l’últim intent,dur-lo a la pròrroga. Durant els 3 minuts que va durarla pròrroga, el Lleida va demostrartenir molta més sang freda que elBarça i, jugant amb molt més cap iaprofitant les opcions que va tenir, vaaconseguir col·locar-se 6 punts persobre en acabar el matx. Cal destacar el gran ambient que

es va viure al pavelló d’Artesa, on unaafició molt juvenil, formada sobretotper jugadors de la base del CENG,no va deixar d’animar en cap momentel Lleida, i va col·laborar en la victò-ria del Lleida davant el Barça per 80a 74 punts, després d’una pròrrogaque va posar la cirereta en un partitja per si espectacular. No volem acabar sense donar lesgràcies a les entitats col·laboradoresen l’esdeveniment esportiu: MoblesRos, Olis Macià, CENG, Ajuntamentd’Artesa de Segre, Penya Barçad’Artesa de Segre, Tashia, Coopera-tiva d’Artesa de Segre, Bar del Pa-velló i Na’disseny. Moltes gràcies atots.

CENG

E

Els lleidatans es van acabar enduent la victòria

38 la Palanca

ESPORTS

Partits del CE ArtesaBALAGUER B 0 - ARTESA 3ALINEACIÓ: Ruben, Purre (Alvaro), Felix (Vallès), Javi,Rossi, Macià, Aleix, Nacho, Pros, Codina, RoperoSegona victòria consecutiva dels artesencs en un partitque es va decidir a la segona part. La primera part vaser de control visitant, sense que el Balaguer B arri-bés a la porteria i amb un penal que l’Artesa no vasaber aprofitar. 0-0 al descans. A la represa, l’Artesava començar a tenir ocasions però el resultat seguiasent el mateix, fins que al minut 65, els locals es vanquedar amb un home menys. A partir d’aquí els atacsdels artesencs van ser constants i es van traduir engols, 2 de Pros i l’últim, d’Aleix. Bon partit de l’Artesaque li permetia sumar els 3 punts i assentar-se en unazona tranquil·la a la classificació.

ARTESA 1 - GUISSONA 1ALINEACIÓ: Tito, Vallès (Isaac), Bota, Javi, Alvaro,Macià, Codina, Pla, Nacho, Pros, RoperoRepartiment de punts en un partit que va tenir unapart dominada per cada equip. La primera va ser to-talment de domini local, sobretot els primers 20 mi-nuts, amb un gran joc dels artesencs, que es vanavançar amb un gol de Ropero. Tot seguit, l’Artesava tenir més oportunitats per sentenciar el partit peròtants errors van tenir un preu car, ja que el Guissonava aconseguir empatar després d’aprofitar un refúsd’una gran parada de Tito. S’arribava 1-1 al des-cans. A la segona part, el Guissona dominava mésel joc i tenia les oportunitats davant d’un Artesa quesemblava una mica adormit. Quan faltaven 15 mi-nuts, però, el Guissona es va quedar amb un homemenys, fet que va provocar que s’intercanviessin elspapers. L’Artesa ho va intentar fins al final i va dis-posar de més d’una ocasió per guanyar, però la pi-lota no va voler entrar.

MOLLERUSSA 5 - ARTESA 0ALINEACIÓ: Ruben, Isaac (Sam), Vallès (Alvaro), Javi,Bota, Macià, Pros, Codina, Eric, Nacho, MarcelDerrota dolorosa dels artesencs al camp del 3r classi-ficat en un partit marcat per la gran eficàcia golejadoradel davanter del Mollerussa Vendrell, que va firmar un“hat-trick” i, a la vegada, és el “pichichi” de la catego-ria. La primera part començava igualada i l’Artesa vatenir la primera oportunitat per avançar-se en el mar-cador després d’una gran jugada col·lectiva que, in-comprensiblement, no va arribar a ser gol. ElMollerussa, però, no va perdonar, i poc després mar-cava el primer. Els locals s’anaven apoderant del joc icap al final de la primera part, aconseguien 2 gols mésque ficaven el 3-0 en el marcador quan només s’havi-en disputat 45 minuts de joc. A la represa, les cosesempitjoraven i als 2 minuts, el Mollerussa feia el 4rt,

fet que ensorrava encara més els ànims artesencs. Apartir d’aquí, els locals van treure el peu de l’accelera-dor i l’Artesa ho va aprofitar per generar ocasions, peròla pilota continuava sense entrar. Semblava molt ex-cessiu el resultat respecte el que s’estava veient enel partit, ja que els visitants es mereixien almenysun gol. A pocs minuts del final, el Mollerussa feia el5-0 definitiu.

ARTESA 0 - AGRAMUNT 4ALINEACIÓ: Tito, Sam, Isaac (Kennedy), Bota, Macià(Ropero), Javi, Pros, Codina, Eric, Marcel (Alvaro),NachoLa prèvia va ser un homenatge al seguidor artesencGenís Carbonell, més conegut pels aficionats com aLokito, que va realitzar la sacada d’honor de l’encon-tre. El partit començava amb els 2 equips ben posicio-nats al camp i disposant ambdós d’oportunitats permarcar, però els porters o la manca de punteria hoevitaven. Als 30 minuts, els visitants s’avançaven grà-cies a una jugada d’estratègia precedida d’una faltainexistent. L’arbitratge semblava no molt favorable alslocals. Poc després, el partit es va suspendre uns 10minuts perquè l’àrbitre va interpretar que els aficio-nats havien tirat una pilota que havia sortit del camp aun dels liniers de forma violenta, fet totalment inexis-tent, la qual cosa va ocasionar la presencia de segu-retat en la zona del jutge de línia. Es reprenia el joc is’arribava amb 0-1 al descans. Tot just començar lasegona part, l’Artesa es quedava amb un home menysper l’expulsió d’Eric, que havia protestat un clar copde colze en una disputa de pilota que l’àrbitre no vavoler veure. A partir d’aquí, domini total de l’Agramunt,que va aconseguir 3 gols més aprofitant la superioritatnumèrica. 0-4 final i derrota dolorosa, encara més sentun derbi.

la Palanca 39

ESPORTS

Artesa – Montserrat 2013l passat 4 de maig, desprésd’intensos dies de pluja, esva fer la tradicional sortida

en BTT d’Artesa a Montserrat. ElCUDOS, el mai més ben dit CentreUnió D’esports Obligats i Soferts,com cada any organitza amb èxitaquesta sortida (almenys ja són 18o 19 anys d’experiència). Una cinquantena..., d’això, “obli-gats i soferts”, ens vam concentrara les 6 del matí per sortir cap a lamuntanya emblemàtica, tot justabans de sortir el sol. Pedalar men-tre neix el dia és tota una experièn-cia, i més si et custodia per darrerael Castellot, per davant tens la il·-lusió del camí i a la vora, bons com-panys de viatge. I així vam anar tirant cap a Seró, Cla-ret i castell de les Sitges. A Guissonavam esmorzar, i allà alguns ciclistesmés s’incorporaren i també el grupde logística: voluntariosos cotxesescombra i de subministrament . De Guissona cap a Sant Guim dela Plana, Sant Martí de Sesgueiolesi per fi, Els Prats de Rei. Vam dinar,com sempre, al Mas del Tronc, gau-

dint de l’amablehospitalitat del Gui-llem. I a les 16.30“santornem-hi” queno ha estat res. Pas-sem la serra de Rubiósota els gegants mo-lins, i ja amb especta-culars vistes deMontserrat, iniciem latravessa en direcció aCastellfollit del Boix.Aquí el paisatge can-via, és més mediter-rani, més pins... Vampassar vora SantPau de la Guàrdia,l’últim avituallament, i després de lasuperfoto de rigor, iniciem l’últim tramcap a la Massana, i d’aquí, per car-retera, directes al Monestir (una micadurs aquests 10 últims quilòmetres! El trajecte... Gairebé sense inci-dències... Afortunadament...: Dos“pinxassos” i alguna rostada en al-gun esbarzer...! Paisatge impressionant, verd in-tens (és clar... la pluja precedida...),sol, llum neta, olors vibrants de les

E

n artesenc de 10 anys estàdestacant en un esport gai-rebé desconegut per la ma-

joria, els escacs. Molta gent hi sapjugar, però pocs el practiquen. EnFerran Solé Pijuan, en canvi, faanys que competeix i, a més d’agra-dar-li, els escacs l’obliguen a estu-diar fora del seu horari escolar. Avui,als jugadors, Internet els ofereix unampli ventall de coneixements i depossibilitats de superació. Està inscrit a la Federació Cata-lana d’Escacs amb el Club EscacsLleida, i actualment té un ELO apre-ciable de 1872 punts. L’ELO el do-nen la mitjana de victòries queaconsegueix en les competicions iel fet de participar en el màxim decampionats i aconseguir bones

classificacions. Darrerament,ha competit aVallfogona deBalaguer, en par-tides ràpides, i aBellpuig, a mésdels campionatslocals del C.E.Lleida. El 23 de marçes va disputar elCampionat deCatalunya de 8 a18 anys a La Pi-neda de Salou. Era un Torneig a 9rondes i el Ferran va guanyar 6partides i va fer 3 taules. Dels 93participants en la categoria de sub12, va quedar en segona posició.

nostres terres (timó, romaní, gines-ta, roselles, pi,...)... L´organització, acurada i estricta(no es va perdre ningú!). Agraïm desd’aquí a tots, estrategues, logístics,guies,... I també als mateixos ciclis-tes el bon funcionament de tot.Una festa de colors i primavera, pit-jant rodada a rodada la nostra terra,tot plegat una bona experiència!!!

C.U.D.O.S

Ferran Solé Pijuan, un campió d’escacs

U

Foto de família del grup de ciclistes

El Ferran, en una de les últimes competicions

Aquesta merescuda i treballadaclassificació li dóna dret a entrar di-rectament al Campionat d’Espanya,que es celebrarà el proper juliol aSalobreña (Granada).

40 la Palanca

FA 25 ANYS

i s’ha de destacar algunacosa en la revista d’aquestmes és l’èxit de la participa-

ció de l’Institut d’Artesa al concursde TV3 “El joc del dissabte”, queocupa les pàgines centrals i que elmes anterior va ser motiu per a laportada. PORTADA. Tot i que no hi ha capreferència al mercat en tota la re-vista, tant la portada com la contra-portada recullen imatges de lesparades al carrer Bisbe Bernaus.Això sí, a la contraportada un peude foto de cinc línies aclareix queno es vol “entrar ni sortir en la polè-mica de si ens convé el mercat aldiumenge o no”. EDITORIAL. Amb el títol La mo-guda, l’article no es refereix a captipus de festa sinó al moviment pro-pi de la campanya electoral (Elec-cions al Parlament). S’hi fa un re-pàs dels diferents actes i es comen-ta anècdotes dels participants. Des-taca la presència a Artesa de doslíders polítics de l’Estat: d’AlianzaPopular, Hernández Mancha, i delCDS, l’expresident del Govern cen-tral, Adolfo Suárez. APLECS DE MAIG. Aquesta sec-ció consta de tres parts. En les duesprimeres, Jordi Retell fa referènciaals aplecs de Bon Repòs (segonaPasqua) i de Refet (1 de maig) res-pectivament. En la tercera, Mn.Marquilles ens parla de la trobadade 80 majorales, procedents de 40pobles de la zona i davant la patro-na de la Baronia de Rialb, la Marede Déu de la Pluja, per tal de cele-brar l’Any Marià i l’obertura de lacarretera Gualter-Folquer al mateixtemps. DES DEL MIRADOR DELMONTSEC. Aquest mes la seccióens ofereix dos temes. Primer, Nis-saga mèdica ens parla del cirurgiàAntoni Trueta i Puigredon, nascuta Artesa el 1763 i rebesavi de cèle-bre Josep Trueta i Raspall. D’altrabanda, Conferència es refereix a laxerrada de Ferran Sánchez Agus-tí, durant la Setmana Cultural del

Club de Lectures,sobre les reper-cussions de laConstitució deCadis a la comar-ca d’Artesa amitjan del segleXIX. COMARCA.Des de Forada-da, JaumeArmengol centrael seu article en lavisita del primerpresident delConsell Comarcalde la Noguera,Josep Borràs, almunicipi i en laparticipació deForadada a laFira de Balagueramb diferentsproductes arte-sans: cadires debova, objectes devímet, conserves,licors, mel... Al fi-nal, ens obsequiaamb alguns re-franys, un dels quals esperem quees compleixi, ateses les plugesd’enguany: “Maig humit fa el pagèsric”. CAMP. En l’article La crisi delbestiar porcí, P. Serra ens parla delsprincipals motius d’aquesta crisi, deles mobilitzacions del sector i deles mesures necessàries per a re-soldre-la, entre elles la de decla-rar l’Estat espanyol com a zonalliure de la pesta porcina africa-na. ENSENYAMENT. Neus Baiget –si no m’equivoco, la directora del’Institut d’Artesa en aquella època–escriu A l’Institut fem teatre, articleon exposa les interioritats del des-envolupament d’aquesta activitat ireflexiona sobre la seua integracióal currículum. ARTESA A TV3. Les pàginescentrals són per a El joc del dissab-te. Segurament no hi va haver no-

tícia més important aquell mes, enquè l’Institut de FP d’Artesa va com-petir amb Solsona i... va guanyar!L’article, redactat per l’Institut, ex-plica anècdotes sobre allò que noes va veure per TV3 el 21 de maigi agraeix la gran col·laboració de lagent, entitats i institucions de totesles poblacions de la rodalia que vanfer possible guanyar mig milió deptes., quantitat que l’Institut inverti-ria en equipaments i també per acobrir part de les despeses de l’es-deveniment. ASSOCIACIONS. En l’article LaPenya Barça d’Artesa, BartomeuJové fa un repàs de les activitatsque realitzà l’entitat des de la seuafundació, el 1985. El president delmoment és Josep M. Llorens, alqual podeu veure en la foto quereproduïm, al costat del polèmicfutbolista Schuster. CULTURA. La Biblioteca informa

S

Maig de 1988

la Palanca 41

FA 25 ANYS

Ctra. d’Agramunt, 71 25730 Artesa de Segre (Lleida) Tel.: 973 400 291

serveix aquest mes per saber laquantitat de revistes, inclosa LaPalanca, que es poden consultar ala biblioteca, a més dels diaris Avui,El País, La Mañana i Segre. En to-tal, unes 40 publicacions. DE LA VELLA ARTESA. La nos-tra petita història: les Escoles, deF. Solé, és un emotiu article on l’au-tora ens parla de les seues vivèn-cies i ens exposa la seua opiniórespecte a l’edifici que avui es co-neix com a “Escoles Velles”. Éscuriós que quan es van estrenar,als anys 20, la gent les coneixiacom a les “Escoles Noves”: “No ésd’estranyar que (...) fossin acollidesper la població infantil i tambél’adulta amb tant d’entusiasme iadmiració”. CAMP. Es repeteix aquesta sec-ció, ara amb l’article El foc i el pa-gès, a càrrec del Servei d’Exten-sió Agrària, el qual argumenta elsperills de la crema de marges i derostolls, i explica les mesures pre-ventives en cas que sigui autorit-zada. INFORMACIÓ MUNICIPAL. En-tre els acords del Ple d’abril, desta-quen la sol·licitud d’una subvenciódel 80% per a la construcció d’unaMiniresidència (24 places) per agent gran i l’aprovació dels padrons

d’impostos i taxes municipals. Peraltra banda, avancen les gestionsentre els municipis de la rodalia pera la possible constitució d’una Agru-pació de Defensa Forestal. CULTURA. Els valors geològicsdel Montsec per a l’estudi de l’ex-tinció dels dinosaures és el llargtítol de l’article que ens explica laconferència que E. Sunyer Comava fer per Sant Jordi a la sala delClub de Lectures, en què s’expli-caren les investigacions a la Con-ca de Tremp sobre aquest tema. RESULTATS DE LES ELECCI-ONS. En un requadre a final de pà-gina, s’informa dels resultats de lesEleccions al Parlament deCatalunya a Artesa i als municipisd’Alòs, Foradada i Vilanova. Enaquella època encara hi havia me-ses electorals a Alentorn, Baldomari Tudela. També és l’època en queCiU arrasava, literalment, a les nos-tres contrades. De fet, coincideixamb les majories absolutes del pre-sident Jordi Pujol. HUMOR. Un altra pàgina sence-ra amb cinc acudits de Les conver-ses d’en Quimet i Cosme, tres delsquals són de política, seguramentpel moment electoral. CONTRAPORTADA. Una ins-tantània del fotògraf Sisquet, com

la de la portada, que ocupa gaire-bé tota la pàgina, ens mostra l’am-bient del mercat al carrer BisbeBernaus.

Ramon Giribet i Boneta

42 la Palanca

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

Mes d’abrilPle ordinari (8 d’abril de 2013)Absències: ERC: Jordi París

S’acorda, per unanimitat, aprovar,amb desacord, l’acta de delimita-ció de la línia divisòria del termemunicipal d’aquest municipi amb elmunicipi de Ponts, signada per lesrespectives comissions de delimi-tació en data 9 d’octubre de 2012;així com iniciar el procés d’altera-ció de la delimitació territorial delsmunicipis d’Artesa de Segre i Pontsen allò relatiu a la línia traçada perles fites números 2 i 3 i proposantla creació de les fites 2.2 i 2.3, pertal de consensuar una línia de ter-me definitiva, especialment aquelltram que traça pel lloc denominatTorre del Cargol, per tal d’adaptar-la a la realitat geogràfica i munici-pal del moment.

S’aprova, per unanimitat, l’expedi-ent d’alienació de béns públics,mitjançant subhasta pública, de lesparcel•les 22, 28 i 30, d’ús industri-al, per un preu base de licitació de119.800,84 euros, 122.662,39euros i 74.485,85 euros respecti-vament.

S’aprova, per unanimitat, adjudicara l’empresa Acsa Obras eInfraestructuras, SA., el contractede les obres de Bàscula municipal,cobriment del dipòsit, enllumenatpúblic al carrer Calvari i millores al’església a Seró, per procedimentobert amb diversos criteris d’adju-dicació, per l’import de 144.820,29euros (119.686,19 euros més25.134,10 euros d’IVA).

S’acorda, per unanimitat, aprovarels padrons fiscals corresponentsa l’exercici 2013.

S’aprova, per unanimitat, la certifi-cació número 6, per un import netde 22.881,20 euros més 4.118,62d’IVA del 21%, amb un import total

de 26.999,82 euros corresponent al’obra Xarxa de sanejament i ade-quació dels entorns de la carreterad’Alentorn Fase II realitzada perl’empresa Pomalos-Olsina, SL. Im-port pendent d’executar 37.471,33euros més 6.774,84 euros d’IVA del21%, amb un total de 44.216,17euros.

S’acorda adquirir per un preu de2.000 euros una porció de sòl de21.560,81 m2 a segregar de la fin-ca registral 6.618, propietat delsSrs. Jorge Comelles Mas iInmaculada Eroles Gual, per a laseva agrupació a la finca registral9.907 de propietat municipal.A favor: 6 vots (ERC)En contra: 4 vots (CIU)Abstencions: 0 vots

S’aprova, per unanimitat, accep-tar la subvenció del Departamentd’Ensenyament de la Generalitatde Catalunya que ha concedit al’Ajuntament d’Artesa de Segreamb destí a suportar el funciona-ment i despeses de personal do-cent de l’Escola Municipal de Mú-sica d’Artesa de Segre, per un im-

la Palanca 43

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

Dates arecordar

port de 30.820,00 euros, corres-ponent al curs escolar 2011-2012a raó de 230 euros per alumne icurs, d’edat compresa entre 4 i 18anys escolaritzat en l’Escola deMúsica d’Artesa de Segre.

S’acorda aprovar el reconeixementdels crèdits núm. 1 del 2013 per unimport de 283.109,65 euros.A favor: 6 vots (ERC)En contra: 4 vots (CIU)Abstencions: 0 votsS’acorda, per unanimitat, rebutjartotalment l’avantprojecte de Llei del’Administració Local presentadapel Ministre d’Hisenda i Administra-cions Públiques del Govern espa-nyol perquè vulnera l’autonomialocal, les competències que l’Esta-tut de Catalunya atorga a la Gene-ralitat i al Parlament, i és un intentde recentralització del model d’ad-ministració local català, així cominstar al Govern de la Generalitata defensar fermament les compe-tències que li atorga l’Estatut deCatalunya en matèria de règim lo-cal i expressar el suport explícitde la Diputació de Lleida en totes

aquelles mesures que calgui em-prendre per exercir aquesta de-fensa.

APROVACIONS FETES DURANTEL MES D’ABRIL

S’aproven les següents llicènciesd’obra:- Per procedir a les obres de l’ober-tura d’una escomesa en vorera pera poder subministrar gas naturalcanalitzat a l’immoble situat en elcarrer Eres, 43, d’Artesa de Segre.- Per canviar peça coronament depiscina trencada per llosa prefabri-cada, enllosat zona de dutxa, repàsde rajoles interior piscina i rejuntat, irepàs de sordes teulades i canale-res, de la finca situada en el carrerAusiàs March, 2, d’Artesa de Segre.- Per a fer una rasa mitgera i solucio-nar problemes d’humitats amb la col·-locació de tub de drenatge, imper-meabilitzar paret i omplir amb grava,de l’immoble situat en la carretera deTremp, 50, d’Artesa de Segre.- Per enrajolar garatge, de l’immo-ble situat en el carrer Calvari, 27,d’Artesa de Segre.

S’aproven les següents autoritzaci-ons de connexió a la xarxa d’aigua:- Per la instal·lació d’una escome-sa d’aigua potable a l’habitatge si-tuat carrer al carrer Senill, 71d’Artesa de Segre.S’aproven les següents autoritza-cions d’ocupació de via pública:- Bar Jorper’s, l’ocupació de la viapública per un recinte de 3,00 x 2,00m2, situat a la carretera d’Agramunt,53, d’Artesa de Segre.- Bar l’Escaleta, l’ocupació de la viapública per dos recintes de 1,50 x1,50 m2, situats al carrer BisbeBernaus, 19, d’Artesa de Segre.

S’aproven les relacions de factures,majors de 120,20 euros, pendentsd’aprovació, corresponents a l’exer-cici comptable 2013, que pugen laquantitat de 225.094,26 euros.

INFORMES D’ALCALDIA

S’informa que ja han començat lesobres de la plaça Major.

Eva Maza i Batlle

Subscriu-te a La Palanca,la publicació d’Artesa de Segre i Comarca

Si vols rebre cada mes la revista a casa,truca’ns i deixa el missatge

al contestador (973 40 11 58)o bé envia’ns un correu electrònic

(revista@lapalanca.cat)i nosaltres ja ens posarem en contacte.

Renovació del DNIFins pròxim avís per part de la Policia, no es tornaràa renovar el DNI a l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

Recollida d’objectes voluminososPobles agregats: dissabte 22 de junyArtesa de Segre: divendres 21 de juny (només encasos molt justificats, que no puguin anar directa-ment a la deixalleria)Cal trucar per informar del lloc de recollida i delsobjectes (tel. 973 40 00 13).

Ajuntament d’Artesa de Segre

Ctra. d’Agramunt, 17 - Tel. 973 40 00 64ARTESA DE SEGREARTESA DE SEGREARTESA DE SEGREARTESA DE SEGREARTESA DE SEGRE

ÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓ

la Palanca 45

J. G

alce

ran

HUMOR

Artesa organitza el concurs“Nucli antic florit”

dins dels Pla de Barris

Alcalde: Senyora, el Pla de Barris d’Artesa promouel guarniment dels “balcons”... no dels “nadons”!

46 la Palanca

IMATGES D’AHIR

n aquesta secció hem publi-cat altres imatges de l’èpo-ca d’aquest carrer, però

aquesta és inèdita. El carrer ObispoBernaus, com la resta del poble,estava bastant desmarxat, encaras’havia de pavimentar. A la casa deca l’Arnau, que després seria lapresó, encara hi havia runa al car-rer, potser feien obres. Al balcó dela dreta del Doctor Pallarès, no s’hiveu barana. Es veu l’antiga casa decal Jan i l’església. Al fons s’hi ve-uen dues dones, a l’altura de labotiga d’aviram i d’ous de la Bepadel Carbasser i de les llaminadu-res de la Ma. Rosa del Portomeu.En primer terme, la botiga del ten-dal, els regals del Cirilo Castella-na, llavors alcalde, i un carter ambuniforme i gorra. A mig carrer, sem-bla una bandera espanyola, la se-nyera estava prohibida. El jovent, per esbarjo, es passe-java en collades carretera amunt icarretera avall, esperant l’hora delcinema o del ball. També feien ex-cursions els diumenges a les fonts,a berenar. S’ho passaven bé, pri-mer preparant tot el fato i les begu-des, i la setmana després, comen-tant les anècdotes. Els dies de cadadia les noies anaven a cosir, s’hifeien la roba, cantaven cançons ila cap de cosidor, la modista, feia

els patrons dels vestits, que es co-piava dels models de les revistesfranceses de l’època. Hi havia la Font Nova, que tam-bé se’n deia la Font del Senill, a unquilòmetre del poble, on a l’estiu lesnoies hi anaven al plegar, cap alvespre, a buscar càntirs d’aigua. Devegades s’hi deixava caure algunxicot i, entre broma i broma, en po-dia sortir un festeig. Què n’era defresca aquella aigua! Això sí, elsdiumenges, al davant de tothom,les noies amb les noies i els noisamb els nois. Fins i tot al Coliseum,l’únic cinema, s’asseien separats.Quan una parella anava junta al ci-nema, és que la cosa anava molten sèrio.Hi havia dues sessions: una a lestres de la tarda, pels fabricants i lacanalla, i una altra pel jovent i lagent gran a les 8 del vespre. El pro-grama sempre era el mateix: una“espanyolada”, el NO-DO (que nose’l saltava ningú) i una d’america-na. Hi havia un acudit de l’èpocaque deia: es troben en sopar degala el Gary Cooper, la RitaHayworth i el Franco. En presen-tar-los, el Gary diu “jo treballo a laParamount”; la noia, “jo treballo ala Columbia” i el Franco, “ah, puesyo trabajo en el NO-DO”. I era veri-tat, tots tres eren protagonistes.

Els NO-DO eren òrgans de pro-paganda del règim, no eren massarigorosos amb la realitat del carreri tampoc ho eren amb la interpreta-ció de la història. Eren anys en quèla població disposava de pocs llocsde lleure. La misèria era generalit-zada; els avals, les cues, el racio-nament, el mercat negre, etc., cre-aven una picaresca força curiosa. El Bisbe de Tortosa va dir: “El ballmodern és un ultratge als sants, en-cara que s’encobreixi amb el nomde revetlles, festes de gala, reuni-ons de societat, etc.”. Una normadeia: “La dona que sigui castigadaper adúltera, ho serà amb una penamenor (de 6 mesos i un dia a 6anys)”. En aquells temps (1940-1943)existia un pensament unidimensi-onal i repressor. A les comissarieso casernes es feien interrogatorissevers a persones que no havienfet res, sols perquè podien semblarsospitoses o d’esquerres. Hi haviacensura als diaris, el cinema (lesestisores), la ràdio i els mitjans decomunicació en general. També hihavia censura en favor de les “bo-nes costums”. Això permetia a lescapitals (a Artesa, no, eh!), quel’acomodador del cinema, si ho cre-ia pertinent, aturés la pel·lícula ianunciés que tal noi i tal noia esta-ven mantenint una conducta immo-ral i que per aquest motiu se’ls feiafora. Des del començament, el règimfranquista s’havia posat fort en te-mes com l’educació i la moral. Comno podia irrogar-se temes coml’economia, ja que el país estava enreconstrucció, es posava ferm entemes socials. S’autodefinia com “elvigía de Occidente”, o deia que era“el defensor de la moral deOccidente”. Era l’època de l’autar-quia, d’allò que en deien el Nacio-nal-Catolicismo, amb unes reglesde conducta molt severes que elsistema procurava controlar.

Bartomeu Jové Serra

E

Artesa, temps incòmodes. 1940-1950 (V)

LA FOTO

Els nostres col·laboradors Josep Galceran i Pere Serra participen en una exposició sobre humor i prem-sa local fins al 22 de juny a la Biblioteca de Lleida. Els felicitem i us animem a visitar-la. Foto: M. Serret