la palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions,...

48
PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA la P alanca JULIOL 2014 Núm. 379 Preu 2,80 c La variant d’Artesa compleix tres anys Menys transit, menys molèsties però també menys negoci Activitats d’estiu

Upload: others

Post on 25-Feb-2020

5 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

la PalancaJULIOL 2014 Núm. 379 Preu 2,80 c

La variant d’Artesacompleix tres anysMenys transit, menys molèstiesperò també menys negoci

Activitatsd’estiu

Page 2: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,
Page 3: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

la PalancaPUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

4

5

26

la Palanca 3

7

18

13

42

34

21

40

La variant d’Artesa compleix tres anys

Tres anys després, en un plat de la balan-ça hi trobem la reducció del trànsit rodat ala zona de la carretera; en l’altre, la dava-llada de vendes en comerços i serveis, toti que els afectats reconeixen que la crisi hiha tingut molt a veure.

Fotos: R. Giribet, M. Regué i M. Serret

2343

11

17

45

46

20

24

31

29

sum

ari

38

33

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALEls temps estan canviant

NOTICIARIPrimeres ajudes pels aiguats de maig. Tot a puntper licitar l’obra de Clua. Vernet reforma la Casa dela Vila. Un artesenc a la junta del Col·legi d’Enò-legs. Intercanvi i final de curs a l’Orfeó Artesenc

BALDOMAR

MUNICIPISRestauració de l’església de Vilanova. FestaMajor de Vilanova de Meià. Tastets d’Art alMontsec

LA NOGUERA

EL CAP INFORMABerenar saludable a Foradada

LA PÀGINA DE L’ESCOLA ELS PLANELLSUn curs més a la motxilla

AMPA ESCOLA ELS PLANELLSLa festa més gran, festa de tots

REFLEXIONEMLa rosa i el gripau

TEMA DEL MESArtesa, tres anys després d’obrir la variant

PARLEN LES ENTITATSVall d’Ora: geologia, història i naturaUna setmana d’incendis

VIDA SOCIAL

DES DEL MIRADOR DEL MONTSECMenjars del Montsec, gastronomia identitària

PARTIS POLÍTICSBBC

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

ESPORTSEstades esportives del CENG. Quarta edició delCampus de l’EFA. Giri i Peque renoven per l’Ascó.Dos artesencs al Campus Pedro Rodríguez. ElCUDOS organitza la 1a Cursa del Meló. La Flamadel Canigó arriba a Artesa. El CE Artesa prepara lanova temporada. Festival d’estiu del Club Esportiu Altis

IN MEMORIAM

FA 25 ANYS

FIRA DE SANT BARTOMEU

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

HUMOR

IMATGES D’AHIRLa Planta de la Granja. Any 1900

30

Page 4: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

4 la Palanca

Fonts: Registre Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestatd’Artesa de Segre i Ajuntaments de Foradada i deVilanova de Meià.

Agenda ciutadana

Fonts: Ajuntaments d’Artesa de Segre, de Foradada i de Vilanova de Meià, i Servei Meteorològic de Catalunya.

METEOROLOGIA

L’AGENDA

JUNY

Actes que sabem que es faran

JUNY

Municipi d’Artesa de SegreNaixements:dia 11: Arseniy Yanishevskiy, fill de Vitaliy i de Nataliadia 29: Boucounte Diop Sisse, fill d’Aliame i d’AminataMatrimonis:dia 7: Jonathan Molina i Manrique (veí d’Artesa) Amanda de Sousa i Amaral (veïna d’Artesa)dia 28: Marc Galceran i Vila (natural d’Artesa) Alícia Monterroso i Bastús (natural d’Artesa)Defuncions:dia 7: Miquel Pujol i Cardeñes (75 anys), natural deFolquerdia 8: Francesca Salgado i Prieto (94 anys), naturald’Almodóvar del Ríodia 9: Francesc Mora i Martí (84 anys), natural d’Artesade Segredia 10: Marcel Maluquer i Roca (94 anys), naturald’Alentorndia 29: Àngela Solé i Potrony (89 anys), natural deBaronia de Rialb

Municipi de Vilanova de MeiàMatrimonis:dia 14: Carles Orts i Pons (veí de les Borges Blanques) Isabel Montanera i Grau (veïna de Lleida)

Durant l’estiu:Els divendres, a les 22h, a la Pl. Ajuntament, Sarda-nes a la fresca. Organitza: Amics de la Sardanad’Artesa de Segre

Tardes d’agost:A la pista poliesportiva d’Artesa, Campionats d’estiude bàsquet a 3 (2 categories: nascuts fins al 2000 inascuts entre el 2001 i el 2007). Organitza: CENG

Activitats a la Biblioteca Joan Maluquer i Viladot:Veure pàg. 33

9 d’agost:A les 18:30, a Alòs de Balaguer, III Cursa de munta-nya (10 km), puntuable per a la Lliga de la Noguera.Mitja hora abans, Caminada i Cursa Infantil. Organit-za: Comissió de Festes d’Alòs de Balaguer

23 d’agost:- Entre 11h i 14h, a les Piscines Municipals de la tevalocalitat, Activitats aquàtiques del projecte Nereu- A les 19:30, a Artesa, Cursa de muntanya “lo Meló”(12 km). Organitzen: CUDOS i Ajuntament d’Artesa

23 i 24 d’agost:Fira de Sant Bartomeu (veure pàg. 42)

8 de setembre:Festa de les marededéus trobades (Mare de Déude la Vedrenya)

10 de setembre:A les 22h, a la Pl. de la Nació Catalana, Concert “Lescançons del sogre” (Anaïs Falcó i Pau Vidal). Orga-nitzen: ANC Artesa de Segre i Comissió 300

11 de setembre:Actes de la Festa Nacional de Catalunya

FESTES MAJORS

Alentorn: 1, 2 i 3 d’agostTòrrec: 2 i 3 d’agostLa Fàbrica: 3 d’agost

Seró: 9 i 10 d’agostVall-llebrera: 9 i 10 d’agostSta. Maria de Meià: 14 a 17 d’agostBoada: 16 d’agostMontsonís: 16 d’agostCubells: 22, 23 i 24 d’agost

Baldomar: 29, 30 i 31 d’agostTorre de Fluvià: 30 i 31 d’agostGàrzola: 6 i 7 de setembreVilanova de Meià: 11 a 15 de setembreLluçars: 20 i 21 de setembreMontargull: 20 i 21 de setembre

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana: 22,8°Temperatura màxima: 35° (dies 8 i 21)Temperatura mínima: 10° (dies 1 i 2)Dies amb precipitacions: 6Precipitació màxima: 7 mm (dia 24)Total precipitacions: 17 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana: 21,2°Temperatura màxima: 34,3° (dia 8)Temperatura mínima: 7,3° (dia 1)Dies amb precipitacions: 8Precipitació màxima: 11,4 mm (dia 24)Total precipitacions: 23,7 mm

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana: 20,4°Temperatura màxima: 33,6° (dia 8)Temperatura mínima: 8,8° (dia 2)Dies amb precipitacions: 9Precipitació màxima: 40,7 mm (dia 12)Total precipitacions: 91,3 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 5Precipitació màxima: 10 mm (dia 24)Total precipitacions: 24 mm

FESTES MAJORS

Page 5: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

la Palanca 5

Dipòsit Legal: L-283-1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

COORDINACIÓMarta Serret i Bella

CONSELL DE REDACCIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i Gili

COL·LABORADORSBiblioteca Municipal d’Artesa, Ivan Balagueró,Carme Barril, Ramon I. Canyelles, AntoniEspañol, Josep M. Espinal, Noemí Farré,David Fusté, Josep Galceran, Joan Giribet,Myriam Gutiérrez, Paquita Martí, IolandaMasanés, Eva Maza, Josep Nogués, MercèNogués, Pilar Porta, Martí Regué, Josep M.Sabartés, Ferran Sánchez, Pere Serra,Montse Vall, Albert Vidal, Anna M. Vilanova

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATCubturalC/ M.D. del Pla, 25 1r 3a25730 Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58correu electrònic: [email protected]

IMPRESSIÓImpressus Gestió Integral SL

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL (11 revistes)27 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)40 euros (Europa) i 45 euros (Amèrica)

-Premi Tasis-Torrent al millor reportatge pu-blicat a la Premsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerencde l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge lo-cal de promoció turística 2004.

Membre de l’ACPC

NOTA: La Palanca està oberta a totes lescol·laboracions, però ens reservem el dret depublicar-les. Només s’admetran els escrits sig-nats amb el nom de l’autor o autors. La revis-ta no fa seves, necessàriament, les opinionsexpressades pels seus col·laboradors.Recepció de textos per a la propera revista:

4 de setembre

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació deLleida i l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

EDITORIAL

Els temps estan canviantAquest mes manllevem el títol d’una cançó de Bob Dylan quedeia “Cal canviar si canvia el món. El jovent ja parla diferent”. Simirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions,invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de lagent. De fet, el canvi és permanent, però ha estat després de la IIGuerra Mundial que s’han produït les innovacions més grans dela història. A la prehistòria també es produïen canvis, tot i quecalien segles per evolucionar. Ara, en els darrers 70 anys hi hahagut avenços molt importants. Potser gradualment, gairebé sen-se adonar-nos-en, però realment increïbles. Per citar-ne alguns: els descobriments fruit de l’anomenadacarrera espacial que va portar els primers humans a la lluna, elsgrans avenços de la ciència i de la medicina en general, els GPSque ens permeten orientar-nos en diferents situacions, els dife-rents dispositius mòbils que han superat amb escreix els primerstelèfons mòbils, la proliferació de xarxes socials virtuals que ensmantenen en contacte permanent ni que ens trobem a les antí-podes... El canvi més important, però, és probablement l’actitud, lamanera de la gent d’acceptar la realitat i d’assumir ràpidamentles novetats en les nostres vides. En això, les generacions mésjoves sempre han estat les més receptives i a la gent gran elscosta més. Als anys 80, IBM ja va posar els ordinadors al mercat. Al 1996,a Espanya hi havia uns 80.000 servidors connectats a la xarxa.Avui dia es calcula que hi ha prop de 700.000 milions d’usuarisen tot el planeta. Abans d’Internet només existia el telègraf coma forma ràpida de comunicació a distància. Avui és una eina gai-rebé imprescindible: empreses, banca, administració, educació... Algun exemples de diferents àmbits que s’han produït en po-ques dècades: en música, hem passat del disc de vinil al CD ifinalment al format digital; en cinema, el cel·luloide ha passat a lahistòria; en agricultura, dels carros i les mules als tractors. I aixípodríem anar fent una llarguíssima llista. Paradoxalment, una cosa que no canvia mai és el fet que totcanvia. Amb la diferència que si fa un segle els humans ens po-díem preguntar com viuríem a partir de l’any 2000, ara és normalpensar en com seran les coses només dintre de 5 o 10 anys. Elcas és siguem capaços de pair aquest ritme vertiginós de lesnostres vides perquè, com cantava Dylan, els temps estan can-viant. Que tingueu un bon estiu i recordeu que ens retrobarem ambla revista del setembre.

Page 6: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

CÀRNIQUES PIJUAN

C / Únic, s/n - 25739 COLÒNIA LA FÀBRICAARTESA DE SEGRE ( LLEIDA )

Tel. 973 40 08 36 - Fax 973 40 09 76

Page 7: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

la Palanca 7

NOTICIARI

Entitat Municipal Descen-tralitzada (EMD) deBaldomar s’ha acollit a la

línia estatal d’ajudes regulada alReial Decret 307/2005, creada perfinançar actuacions derivades desituacions d’emergència. La gestiós’ha fet després de rebre informa-ció sobre la subvenció durant lareunió que van mantenir a la sub-delegació del Govern Central aLleida la subdelegada, InmaManso, el president de l’EMD,Josep Galceran, i l’alcalde d’Artesa,Mingo Sabanés, el mes de juny, justdesprés dels aiguats. Els requisits de les ajudes hanpermès que s’hi acollis l’EMD. Noobstant, per la seva banda,Sabanés va explicar que l’Ajunta-ment d’Artesa no s’hi ha pogut aco-llir perquè la normativa de la sub-venció estableix invertir un percen-tatge mínim de la partida de repa-

ració de camins en les actuacionsd’emergència, una xifra que, en elcas d’Artesa, resultaria massa ele-vada. “Obligaria a fer una inversióexcessiva”, va explicar l’alcalde, “ino és viable”. Baldomar, en canvi, ha sol·licitataquesta ajuda per cobrir les des-peses de les actuacions d’emer-gència efectuades per fer possiblela circulació de maquinària agríco-la pels camins del terme durant lacampanya de la sega, una inversióque va sumar uns 16.000 euros. Amés a més, l’EMD també sol·licitaràuna subvenció al Departament deGovernació de la Generalitat percobrir les despeses de les repara-cions que s’han hagut de fer a l’in-terior de la població, uns desper-fectes provocats també pels fortsaiguats del 28 de maig. Pel que fa a aquest ajut dema-nat a Governació, d’acord amb el

que va informar el director delsServeis Territorials a Lleida, JordiCurcó, durant la visita a la zonaafectada, s’ha limitat a les interven-cions a dins del nucli de Baldomar,les úniques sobre les quals té com-petències aquest departament. Sónobres que van començar a finals dejuny i que sumen uns 7.000 eurosque, si no hi ha contratemps d’últi-ma hora, cobrirà íntegrament eldepartament de Governació. Elstreballs inclouen reparar l’entrada ila sortida al poble, on s’ha descal-çat la carretera i s’ha enfonsat unmur, el monument situat també al’entrada del poble, l’accés al ce-mentiri, una claveguera a la plaçade l’Església i la clamor general. Els aiguats van tenir lloc el 28 demaig i van afectar especialmentBaldomar, però també van causardanys en altres indrets del munici-pi, com ara Vernet.

Primeres ajudes pels aiguats del maig

L’

Ajuntament ja ho té gairebé tot a punt perlicitar l’obra d’apuntalament de la muntanyade Clua. Segons va informar el consistori a

finals de juny, ja s’ha tancat un nou acord de finança-ment, en aquest cas amb la Diputació de Lleida, queaportarà 16.000 euros per sufragar aquesta interven-ció, pressupostada en 238.000 euros. Els 16.000euros de la Diputació se sumen als que ja hi haviacompromesos fins ara, 76.000 euros del Pla Únicd’Obres i Serveis de la Generalitat i una aportacióextraordinària de la Generalitat de Catalunya de75.000 euros més. El consistori preveu licitar l’obraal setembre.

Tot a punt per licitar l’obra de Clua

L’

L’obra té un pressupost de 238.000 euros

Page 8: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

NOTICIARI

8 la Palanca

E

Vernet reforma la Casa de la Vilal poble de Vernet va estre-nar la reforma de la casa dela vila coincidint amb la fes-

ta major, que se celebra el cap desetmana abans de Sant Joan.L’obra ha suposat una inversió de24.000 euros i era un compromísd’aquesta legislatura, segons vaexplicar el mateix alcalde d’Artesa,Mingo Sabanés. Els treballs hanconsistit en una millora integral del’edifici, que estava molt deteriorat,i del seu entorn. El poble hi ha apor-tat 11.000 euros, i l ’Ajunta-ment,13.000, tot i que encara estàpendent que l’Institut d’EstudisIlerdencs respongui a una peticióde subvenció.

S’ha netejat icondicionat laplanta baixa,s’ha refet la pri-mera. S’ha reno-vat la instal·lacióde llum i aigua,s’ha construït unlavabo nou,s’han renovat fi-nestres i tanca-ments, s’ha po-sat aïllament itambé s’ha fetuna nova teula-da. El terra s’ha enrajolat i ara no-més falta pintar-ho. L’edifici és a laplaça i serà un espai a disposició

Un artesenc a la junta del Col·legi d’Enòlegsordi París i Peralba va sortir escollitvicepresident i vicedegà del Col·legid’Enòlegs i Enòlogues de Catalunya

en la reunió del 5 de juliol. L’assembleaconstituent del Col·legi va tenir lloc al Mo-nestir de Poblet i va donar el tret de sortidaa l’activitat d’aquest col·legi professional. Elpresident i degà serà Carles Playà i Maset ien total la junta estarà formada per nou per-sones més.

La casa de la vila és a la plaça del poble

dels veïns, per fer-hi tant reunionscom àpats de germanor o altresfestes.

J

París, a l’esquerra de la imatge, en la foto de família del col·lectiu

Page 9: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,
Page 10: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

NOTICIARI

10 la Palanca

Orfeó Artesenc i la CoralRossinyol de Terrassa vanoferir un concert de final

de curs diferent el dia 29 de juny. Adiferència d’altres anys, enguany elconcert comptava amb la participa-ció de dues formacions, ja que elcor vallesà visitava la poblacióartesenca en el marc de l’intercan-vi que ambdues entitats han realit-zat aquest curs. Així, cal recordarque l’Orfeó Artesenc va passar unajornada a Terrassa el dia 4 de maig. A Artesa, la jornada va comen-çar amb la descoberta de l’emble-màtic Espai Transmissor de Seró,on els diferents integrants de laCoral Rossinyol de Terrassa vangaudir d’una visita guiada peraquestes importants restes arque-ològiques. A continuació van tenirlloc les primeres cantades i el dinar

Intercanvi i final de curs a l’Orfeó Artesenc

L’

de germanor, amb els dos orfeons.A la tarda, a partir de les sis i alCubtural, es va fer el gran concert

de final de curs, amb els directorsJ.L. Guzmán, pels artesencs, i AlbaMillán, per la Coral Rossinyol.

El concert conjunt es va fer al Cubtural

Page 11: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

la Palanca 11

BALDOMAR

Funerària d’Artesa de Segre i Comarca

Fusteria Carles Pellicer 609 765 146 973 400 715

-Sala de Vetlla a Artesa-Servei a Ocaso, Sta. Lucia, etc...

-Trasllats Nacionals, Incineracions, etc...-Corones, làpides, etc...

c/ Antoni Maria Claret, 37 25730 ARTESA DE SEGRE

Tels. 24h. 609 765 146 - 973 337 285

Festa de primaveraUn any més, l’Associació de Veïnsi Amics de Baldomar va celebrar lafesta primavera. Aquesta tingué llocel 31 de maig i, com sempre, vaconstar de l’aportació de diferentsplats cuinats per aquelles personesinteressades a participar a la festa.No cal dir que fou un èxit i, des d’aquí,volem agrair als cuiners i a les cui-neres la seva àmplia oferta culinària.

Nova temporada de lapiscina de BaldomarPer Sant Joan es donà per iniciadala nova temporada de la piscina deBaldomar. Com a novetat, enguanys’ha pintat la piscina i l’entorn, fei-na que s’ha dut a terme per mitjà

de voluntaris, a qui volem agrair laseva implicació i la bona feina feta.També, com l’any passat, hi ha ser-vei de socorrista, gràcies a la sub-venció de la Diputació de Lleida. Usrecordem que la piscina és obertaa qualsevol banyista, sense neces-sitat de ser-ne soci.

Atenció a la gent gran ‘Enlloccom a casa’Ha començat el servei d’atenció ala gent gran de Baldomar i les en-carregades són la Dolors Valls i laCristina Miret, ambdues veïnes deBaldomar i que es coordinaran pertal de poder atendre millor les ne-cessitats de la gent gran, com aratenir cura de la persona i el seu

confort, de la seva alimentació,compra i cuina si s’escau, de la llari la seva organització i/o neteja, ofe-rir suport i orientació als familiarssobretot en situacions agudes, col-laborar en l’educació de pautes ihàbits, oferir transport i acompa-nyament a visites sanitàries i altrestràmits, oferir vetlles si fos neces-sari, donar suport emocional i a laintegració social i comunitària i al-tres tasques que puguin sorgir persituacions esporàdiques. Els inte-ressats a gaudir dels diferents ser-veis han d’adreçar-se a l’oficina del’EMD on se’ls informarà més abas-tament, tant de les condicions comdels preus.

EMD BALDOMAR

Fe d’erratesA la secció del maig, s’informava de la instal·lació d’una nova bomba d’aigua i s’incloïa una foto que, evidentment, nopertanyia a la bomba sinó a l’establiment del reg del Sot que s’estava duent a terme en aquells moments. Disculpeu, doncs,l’error en la informació. Per altra banda, al número de juny no vam destacar cap altra informació a banda de la dels aiguatsperquè vam considerar adequat donar més ressò a aquests fets.

Page 12: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

Ctra. d’Agramunt, 71 25730 Artesa de Segre (Lleida) Tel.: 973 400 291

LLUÍS CASES VIDALc/ Segre, [email protected]

Artesa de Segre Tel. 696 145 650

Fred

Calor

Llum

Aigua

Osmosi

Descalcificadors

Fontaneria

Electrodomèstics

Page 13: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

la Palanca 13

MUNICIPIS

l diumenge dia 29 de junyva tenir lloc la inauguracióde les obres de restauració

de la portalada romànica-gòtica del’església de Sant Salvador deVilanova de Meià, presidida per l’Ar-quebisbe d’Urgell i Copríncepd’Andorra, Mn. Joan-Enric Vives. L’Arquebisbe d’Urgell fou rebutper les autoritats assistents, l’alcal-de de la població, Xavier Terré, eldirector dels Serveis Territorials delDepartament de Cultura a Lleida,Josep Borrell, el Subdirector Gene-ral de Patrimoni Cultural de la Ge-neralitat de Catalunya, ManuelRueda, el rector de la parroquia Mn.Antoni Pich i la Delegada diocesa-na de Patrimoni Cultural del Bisbatd’Urgell, Clara Arbués. Seguidament, tingueren lloc elsparlaments davant la portalada res-taurada, on es destacà la importàn-

cia de les diversesintervencions du-tes a terme a l’es-glésia, inclosesdins el programaRomànic Obert dela Generalitat deCatalunya, l’ObraSocial “La Caixa”i el Bisbat d’Urgell.Per la seva part,l’arquitecte Ra-mon M. Puig i elrestaurador Ramon Solé, explica-ren al públic assistent els detallsmés rellevants de les actuacions re-alitzades en aquest temple, quedata dels segles XIII-XIV i que foudeclarat monument històric-artís-tic de caràcter nacional pel Depar-tament de Cultura de la Generali-tat de Catalunya el 20 de juliol de1984.

En l’Eucaristia que se celebrà acontinuació, Mons. Joan-Enric vafer palès el gran agraïment als fi-dels que hi havia a l’església i feli-cità el poble per aquesta recent res-tauració. En acabar, es va servir unrefrigeri per tots els assistents al’acte d’inauguració.

Text i fotos: Iolanda Masanés

Restauració de l’església de Vilanova

E

Page 14: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

MUNICIPIS

14 la Palanca

ls dies 11, 12, 13, 14 i 15 desetembre Vilanova de Meiàes vestirà de Festa Major.

Com ja és tradicional, la Diada Na-cional de Catalunya obrirà un car-tell que aquest any arriba carregatde novetats. El dia 11, el pati de les escolesacollirà el primer sopar de festamajor, una iniciativa impulsada perl’associació de joves del Lokal VDMamb l’objectiu d’enfortir l’esperit dela nostra Festa Major i viure-la alcarrer. La tradició continuarà sent undels eixos de la nostra festa d’es-tiu: havaneres a la plaça de l’Es-glésia, ballada de sardanes a la pla-ça Major, recuperació de lo catxo,balls de tarda a la plaça, animacióinfantil a les piscines i la tradicionalxocolatada de la Penya Barcelonis-ta no faltaran al nostre programa. Aquest any també comptarem

amb dues nits de concerts de luxe.Divendres, Buhos serà el cap decartell d’una nit de versions. Els deCalafell presentaran el seu últim tre-ball, Natura Salvatge. L’OrquestraRoute 66, la Batucada -que comp-ta amb jovent de Vilanova- i el elDJ artesenc DJ Bamba seran elsencarregats de fer-nos viure una nit100% de Festa Major. Dissabte, DrCalypso prendrà el relleu d’una nitper ballar. Reggae, ska, swing ifesta, molta festa, al pati de les es-coles. Dr. Calypso celebrarà aVilanova els seus 25 anys als es-cenaris acompanyats de DirtyDiablos, la batucada i Insershow, unvells coneguts del Resistència. Abans del concert, però, hi hau-rà, com sempre, temps per recupe-rar la memòria històrica i retre ho-menatge als nostres herois quoti-dians. En aquesta sisena edició fa-rem un acte inmemoriam a

Festa Major de Vilanova de Meià

ESebastià Piera, fill de Santa Mariade Meià, criat a Baldomar, comba-tent republicà a la Guerra Civil, a laII Guerra Mundial a Rússia i a laresistència antifranquista aCatalunya, deportat a Còrsega desde França després de ser detinguti torturat per la dictadura franquis-ta, membre de la comissió d’honordel PSUC i Creu de Sant Jordi dela Generalitat 2004. L’acte es faràdissabte 13 a les 6 de la tarda a laplaceta de Santa Maria de Meià. Un programa per a totes lesedats i per a tots els gustos queesperem que us agradi i continuïavançant tant com ho fa la cursaPerseguint la Perdiu, consolidadaal calendari de curses d’estiu, quedissabte dia 13 celebrarà la terce-ra edició i que cada any suma més‘perdiuaires’.

Lokal VDM

Page 15: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

la Palanca 15

MUNICIPIS

astets d’Art alMontsec és unainiciativa d’un

grup d’artistes vinculatsal poble de Vilanova deMeià, a la falda de laserralada del Montsec.A partir d’una idea nas-cuda per casualitat, comtantes d’altres, a l’abricd’una sobretaula, ensvam embarcar aconstruir un espai quepogués acollir la diver-sitat d’obres que teníemal davant: dibuixos alpastel, aquarel·les, olis,pintura sobre seda,infografia, escultura i fo-tografia. I vam descobrir el Palcode la Sala del Sindicat, un espai deparets encalades i terra de taulons,amb una barana pintada de vermelli finestres que s’obren al Cogulló,que ens va enamorar. L’encantd’aquest lloc ens va decidir a do-nar una doble vessant al projecte:exposar l’obra i recuperar un espaien desús que havia estat un centrede trobada i d’activitat cultural delpoble. L’Antoni, el Xavi, el Víctor, la Mari en Jaume són els esperits artís-tics dels Tastets. I no només elsuneix l’art i l’amistat, sinó també unvincle comú amb el poble deVilanova. Perquè aquest va ser elfil conductor del projecte: la vincu-lació amb el territori que ens acull.Les obres no presenten per forçatemàtiques relacionades amb elMontsec, però els seus autors síque hi tenen relació. I per això ellema del projecte: els Tastets són“al” Montsec, no necessàriament“del” Montsec. Ens va semblar unadistinció important per acollir tota ladiversitat possible, per donar unaoportunitat d’expressió artística atothom que hi volgués participar. L’any passat, en la primera edi-ció, les obres van restar exposadesdes del 10 d’agost fins al dissabte14 de setembre, Festa Major de

Vilanova de Meià. També es vanprogramar Tastets d’activitats rela-cionades amb el territori: els Tas-tets sensorials, una experiència perals sentits de la mà del cuiner Sergide Meià, i els Tastets Gormands,una degustació de melmelades igaletes, formatges i matons, i oli,vi i cava, elaborats perCal Cabàs ProductesArtesans, FormatgeriaTòrrec i Ca l’Arió, pro-ductors de la zona. Entre l’equip delsTastets hi ha hagut,des del principi, l’ànimde fomentar la interac-ció amb els qui enshan vingut a visitar.Per això, durant total’exposició es va man-tenir una iniciativa enforma d’Art Barter, una forma d’in-tercanvi d’obres d’art. L’objectiu delnostre Intercanvi de Tastets no eraaconseguir diners a través de lavenda de les obres exposades, sinóconèixer la percepció que la gent te-nia d’aquella obra; es buscava unareflexió per part de qui admira elsquadres, les escultures o les fotogra-fies, més enllà del valor econòmicque puguin tenir. Els Tastets d’Art de l’any 2013van resultar una experiència mag-

nífica. I ens va deixarganes de més... Peraixò ja estem preparantl’edició del 2014, un pro-jecte igualment engres-cador que preténintroduir nous elementsmantenint l’esperit delsprimers Tastets. Aquestany, sense abandonarles expressions plàsti-ques, volem introduir elsTastets literaris. Pen-sem que hi ha moltagent al nostre voltantque té inquietuds artís-tiques de tota mena, ipotser la més estesa —i la més íntima— és la

d’escriure: poemes, pensaments,reflexions, contes o novel·les... Ro-màntics, irònics o terrorífics... Per-sonals, inventats o de ciència-fic-ció... Ens interessen tots i ens fail·lusió compartir-los, i també queels vulgueu compartir amb nosal-tres.

Us animem a contactar amb no-saltres si teniu ganes de participar-hi. Ho podeu fer a través [email protected] i del bloghttp://tastetsdart.blogspot.com. I siens voleu venir a veure, serem alPalco de la Sala del Sindicat del 9al 23 d’agost.

Rosa Roqué i Glòria CastellsComissàries Tastets

d’Art al Montsec

Tastets d’Art al Montsec

T

Foto de família dels organitzadors i una imatge de l’edició de l’any passat

Page 16: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

ES VEN o ES LLOGApis nou a Artesa

amb o sense aparcament3 hab. i ascensor

Tel. 617 410 668

Ctra. Agramunt, 12 Tel. 973 400 081 25730 Artesa de Segre (Lleida)

Page 17: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

la Palanca 17

LA NOGUERA

Incendis a la NogueraEl final de juny va se complicat pel que fa als incendisa la comarca. A més del de Vilves, n’hi va haver aOliola i a la Sentiu de Sió. A Oliola s’hi van desplaçar23 dotacions terrestres i 3 d’aèries, i va afectar unes60 hectàrees, 26 d’agrícoles i la resta, forestals. A laSentiu s’hi desplaçaren 27 dotacions terrestres i 10d’aèries, i les hectàrees afectades van ser 123, 115d’agrícoles i 8 de forestals, algunes al municipi deBellcaire d’Urgell.

Requisen tabac de contrabanLa Guàrdia Civil va requisar tabac de contraban a Pontsl’11 de juny. El tabac estava amagat dins d’un doblefons al sostre del cotxe. Eren 1.750 paquets, el valordels quals es va calcular en més de 7.000 euros.

Carnet interpiscinesAquest és el tercer any que diversos municipis de lacomarca participen en el projecte Carnet interpiscines,impulsat per l’Oficina Jove de la Noguera, a través delqual es pot adquirir un carnet de temporada únic peraccedir a onze piscines municipals de la comarca. Elcarnet val 40 euros i les piscines són Bellcaire,Bellmunt, Butsènit, Menàrguens, Montgai, Penelles,Preixens, la Sentiu, Térmens, Torrelameu i Vallfogona.

Curs de monitor astronòmic Starlight25 alumnes van assistir al 1r curs de Monitors Astro-nòmics Starlight Montsec, impartit del 19 de maig al17 de juny al Centre d’Observació de l’Univers. Esta-va adreçat principalment als propietaris i gestors d’allot-jaments turístics, empresaris i professionals del turis-me, per proporcionar-los coneixements teòrics sobreastronomia i com saber exposar-ho als turistes, coma reclam més per desenvolupar el sector. Atesa lademanda, es preveu fer-ne una altra edició l’any vi-nent.

Camp de treball a MontgaiDel 30 de juny fins al 14 de juliol Montgai va acollir persisè any consecutiu un camp de treball, en aquestaocasió per recuperar antics senders i camins de pasdel nucli de Butsènit per recuperar la memòria històri-ca i treure’n un benefici turístic. El grup estava formatper 15 joves d’entre 15 i 17 anys, que van anivellaramb eines manuals els senders, van esbrossar i eli-minar les males herbes i van delimitar-los amb ele-ments naturals.

Anna M. Vilanova

Page 18: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

18 la Palanca

EL CAP INFORMA

er fer una alimentació sana,cal menjar de manera vari-ada i aportar l’energia i els

nutrients adequats a les necessitatsde cada persona segons l’edat, elsexe, la talla i el nivell d’activitat fí-sica que fa. També és important seguir lesnormes d’higiene a l’hora de con-servar els aliments, transportar-losi preparar-los, per evitar intoxicaci-ons i infeccions alimentàries. I lle-gir bé les etiquetes dels productesque comprem envasats, per poderfer una elecció adequada segonsles necessitats de cadascú. Us volem oferir unes recomana-cions per a fer-ho fàcil. - S’aconsella fer tres àpats prin-cipals (esmorzar, dinar, sopar) i dosde complementaris (a mig matí i amitja tarda). - Per dinar i sopar proposem unplat en què la major part sigui ocu-pat per verdures i hortalisses i fari-nes, i només una petita part l’ocu-pin les proteïnes (carn, peix, ous...).Els postres seran fruita fresca i labeguda, aigua. - Utilitzar oli d’oliva, tant per cui-nar com per amanir.

- Millor els ali-ments frescos,mínimament pro-cessats, de pro-ducció local i detemporada. - Gaudir de lasatisfacció delmenjar, a la taulai amb moderació.Dedicar-hi eltemps necessari(mínim 20 mi-nuts). - Incloure mésllegums, són unajoia gastronòmica i nutricional i moltassequibles. - Utilitzar poca sal a la cuina i ala taula, i que sigui iodada. - Incrementar el consum de fruitssecs sense sal. - Triar els làctics semidesnatatso desnatats, perquè tenen la ma-teixa aportació de calci però menysgreixos i colesterol. - Compartir amb els menuts decasa la compra i l’elaboració delsmenús i dels menjars. A més de seruna bona distracció, aprenen delque veuen.

- Els postres habituals han de serles fruites fresques. Tant al dinarcom al sopar, hi ha d’haver unahortalissa. - L’aigua és l’única beguda bàsi-ca. Els sucs i les begudes ensucra-des han de ser de consum esporà-dic. Totes aquestes recomanacions ialtres, les vàrem parlar el dia 3 dejuny amb els veïns de Foradada,amb qui vam compartir un berenarsaludable. Podeu trobar-les a http://www20.gencat.cat.

Berenar saludable a Foradada

P

Page 19: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,
Page 20: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

20 la Palanca

LA PÀGINA DE L’ESCOLA ELS PLANELLS

mb el mes de juny, el curs2013-2014 va arribar a laseva fi i tots plegats (alum-

nat, mestres, famílies...) hem aca-bat amb la nostra motxilla personaluna mica més plena, amb el bagat-ge de les experiències que, cursrere curs, ens enriqueixen com apersones. Després de les darreres sortides,a primers de juny, hem anat tancanttemes i s’han repetit les circums-tàncies típiques de la recta de finalde curs. Volem destacar, però, elprotagonisme que adquireix l’alum-nat de 6è en aquesta època, ja quedesprés de passar 9 anys a l’esco-la (3 a educació infantil i 6 a primà-ria), els toca “canviar d’aires” i anara l’institut. Han passat d’infants aadolescents gairebé sense adonar-nos-en. Enguany, els alumnes de 6è hanrealitzat un projecte interdisciplinarianomenat “El bosc encantat”, enquè hi han participat les àrees dematemàtiques, medi, anglès, cata-là, educació física, religió i alterna-

tiva. Els resultats més “visibles” delprojecte s’han produït precisamenta final de curs, quan tot el que s’ha-via plantat va adquirir la màximaesplendor (principalment plantes declima mediterrani autòcton). I, talcom es diu a la pel·lícula “Thegarden secret”, si mires amb aten-ció, descobriràs que tot el món ésun “bosc encantat”. Per altra banda, aquests nois inoies ens van delectar amb unmagnífic espectacle musical la vi-gília d’acabar el curs escolar. Tot ique van fer dos passis, només vampoder convidar a les famíliesd’aquests alumnes per qüestionsd’espai i de temps. Com cada any, també van ser lesprotagonistes del darrer dia delcurs. A primera hora del matí, re-presentants de tots els cursos elsvan desitjar molta sort en la novaetapa de la seva vida que comen-çaran al setembre. De la mateixamanera, talment com si fossin elsgermans grans de tota l’escola, vandedicar unes paraules d’ànims i

Un curs més a la motxilla

A

d’agraïment a tota la resta. Finalment i per acabar d’arrodo-nir l’últim dia de curs, vam podergaudir una altra vegada, com l’anypassat, d’un concert del grup Trast.Sembla que s’hi troben bé entrenosaltres i no han tingut cap incon-venient en tornar. Tot ve del fet quel’escola va fer un lip dub de la sevacançó “Camina”. Com sempre, us convidem avisitar els nostres blocs awww.xtec.cat/escolaelsplanells.Que tingueu un bon estiu i fins alsetembre.

En el pavelló, alumnes, mestres i famílies vam poder gaudir d’un altreconcert del grup Trast

L’últim dia de curs, l’escola es va acomiadar dels nois i noies de 6è

L’alumnat de 6è treballant al “bosc encantat”

Les diferents formes geomètriques dels espais del “bosc encantat” van ser molt útils per a les matemàtiques

Page 21: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

la Palanca 21

AMPA ESCOLA ELS PLANELLS

http://ampaelsplanells.wordpress.com/Ampa Escola Els Planells

mb l’arribada de l’estiu aco-miadem el curs escolar i desde l’AMPA ho fem de forma

especial per aquells alumnes de P5i 6è, que deixen enrere un cicleeducatiu per començar el curs vi-nent una nova etapa educativa. Eldia 13 de juny va tenir lloc a la SalaPolivalent de l’Escola l’acte de lliu-rament d’orles a tots ells. En eltranscurs de l’acte, les famílies vanpoder gaudir d’un recull visual delsmillors moments d’aquesta etapaescolar. Tot seguit, la direcció del’escola i el professorat van dirigirals alumnes unes emotives parau-les. Per finalitzar l’acte, es va oferirels assistents un pica-pica entornal qual van poder compartir anèc-dotes, experiències i emocions. L’endemà va tenir lloc al Pavellóla gran festa de fi de curs, oberta atots els alumnes i les seves famíli-es. Com cada any, al llarg de la tar-da es van organitzar diferents acti-vitats lúdiques. Enguany, a més amés, tots els nens i nenes van po-der col·laborar en l’elaboració d’unapancarta reivindicativa de l’escolaen català, en suport a la mobilitza-ció que tenia lloc a Barcelona elmateix dia en defensa de l’escola

La festa més gran, la festa de tots

A catalana i deldret a decidir elpropi model edu-catiu. Per acabarla festa, prop de400 personesvan unir-se alsopar preparatpels membres del’AMPA, amb lainestimable col-laboració delsdelegats de curs i de totes aque-lles persones, grans i petits, que s’hivan voler sumar. Des d’aquí volemdonar les gràcies a totes aquellespersones que contribueixen a ferd’aquest esdeveniment una granfesta de tots. Malgrat que les classes haginacabat, des de l’AMPA seguim tre-ballant perquè al setembre tot esti-gui a punt per començar. En eltranscurs d’aquests dies hem ges-tionat la compra de llibres de l’es-cola a les corresponents editorials,d’aquesta manera els alumnes so-cis de l’AMPA gaudiran d’un des-compte d’un 25% en l’import totaldels llibres. Els propers dies, cadafamília sòcia de l’AMPA rebrà al seudomicili una carta en què es deta-

llarà l’import exacte dels llibres en-comanats i el termini de pagament(mes d’agost). A la carta també s’hiindicarà la data de recollida dels lli-bres (principis de setembre). Recor-deu que per recollir-los és impres-cindible presentar el resguard depagament. Fets aquests darrers aclari-ments, només ens resta desitjar atothom un molt bon estiu. Ens re-trobem al setembre.

Page 22: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

TALLERS

VILELLAVILELLAVILELLAVILELLAVILELLAARTESA DE SEGRE

Tel. 973 40 02 95

EQUIPS DE NETEJA GIDARREPARACIONS MECÀNIQUES

Page 23: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

REFLEXIONEM

la Palanca 23

i havia una vegada unarosa vermella molt bonicai bella. Quin plaer, saber

que era la rosa més bella del jar-dí. No obstant, s’adonava que lagent la mirava de lluny. Un dia esva adonar que al seu costat sem-pre hi havia un gripau gran i fosc,i que era per això que ningús’acostava a veure-la de prop. In-dignada davant el descobriment,li va ordenar al gripau que sen’anés immediatament; el gripau,molt obedient, va dir: “bé, si aixího vols”. Poc temps després, elgripau va passar per on era la rosai es va sorprendre en veure-la to-talment pansida, sense fulles nipètals. Li va dir, llavors: et veusmolt malament. Què et passa? Larosa li va respondre: “és que des

que te’n vas anar, les formiguesm’han envaït i m’han anat men-jant dia a dia, i mai més he pogut

poder tornar a ser igual. El gripaunomés va respondre: “i tant, quanjo era aquí em menjava les formi-gues i per això eres la mes preci-osa del jardí”.

La rosa i el gripau

H Reflexionem:Moltes vegades menyspreem alsaltres per creure que som més queells, més guapos, més intel·ligents,més cultes, més importants o sim-plement que no ens “ serveixen” pera res… Ningú és sobrer en aquestmón, tots tenim alguna cosa espe-cial a fer, alguna a aprendre delsaltres o alguna cosa a ensenyar, iningú ha de menysprear ningú.Podria ser el cas que aquesta per-sona ens faci un bé del qual ni tansols en siguem conscients. No femdiscriminacions a persones pel seuaspecte. Tant la rosa com el gripauvan ser creats amb el mateix amor.

Mercè Nogués

“Un dia es va adonarque al seu costat semprehi havia un gripau gran ifosc, i que era per aixòque ningú s’acostava a

veure-la de prop”

Page 24: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

24 la Palanca

TEMA DEL MES

Artesa, tres anys després d’obrir la variantLa davallada de vendes i negoci en comerços i serveis ha estat evident, però els afectatsreconeixen que la crisi també hi ha tingut a veure

quest mes de juliol fa tresanys de la posada en ser-vei de la variant d’Artesa de

Segre, que va tenir lloc el 25 de ju-liol de 2011. La majoria de predic-cions i temors que es van sentir enaquell moment i els mesos previss’han complert, en el sentit que, efec-tivament, hi ha hagut una davalladageneral de vendes i activitat als ne-gocis locals, especialment en algunssectors, i, al mateix temps, ha millo-rat la qualitat de vida, amb menystrànsit i menys vehicles pesants. Així, una cara de la moneda ésla dels comerços i serveis, que jaauguraven efectes negatius per lapèrdua de clients potencials. Tresanys després la davallada d’activi-tat s’ha notat, però el volum totalde negocis a la població es mantéi, fins i tot, segons apunta l’alcalde,Mingo Sabanés, es pot dir que haaugmentat. A més a més, els afec-tats coincideixen a destacar que no

només la variant els ha perjudicat,si no que l’agudització de la crisi haestat clau. L’objectiu de la variant pel quefa a la qualitat de vida a la poblaciós’ha acomplert amb escreix, el pas

de vehicles pesants i les seves con-seqüències negatives ha caigut enpicat i el bon estat de conservaciódel ferm de la travessia, per exem-ple, entre altres efectes, n’és unamostra.

Panoràmica actual de la variant

Xifres i dates

A

L es obres van començar l’oc-tubre de 2009 i es van allar-gar gairebé dos anys, fins al

juliol de 2011. La posada en serveiva ser el dia 25, tot i que la inaugu-ració es va fer esperar un parell demesos, fins al 23 de setembre, i lava presidir qui aleshores era con-seller de Territori, Lluís Recoder. La variant fa 3,5 quilòmetres dellarg i 10 metres d’amplada, i té tresenllaços. Entre les gransinfraestructures associades, desta-ca el viaducte de 90 metres sobreel Senill. El pressupost inicial decontractació era de 18,3 milionsd’euros, però finalment es va adju-dicar a la UTE formada per lesempreses Scrinser SA i RomeroPolo SA per la quantitat de 14,8milions d’euros. De dalt a baix i d’esquerra a dreta, obres, obertura i inauguració

Page 25: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

la Palanca 25

TEMA DEL MES

urant aquests tres anys s’hanotat una davallada de ven-des d’entre el 25 i el 50 per

cent, en funció dels negocis. Detotes maneres, els afectats insistei-xen que no es pot atribuir tot a lacarretera, ja que la crisi també haestat determinant. Des de l’Associació de Comerç iServeis, la presidenta, CarmeCarbonell, explica que “de mal n’hafet, ha baixat el nivell de compres”,però reconeix que la crisi també hité a veure i que “no tot és la car-retera, no saps quina graduació técada causa”. Pel que fa a l’afec-tació, assegura que “hi ha gentque ven un 50 per cent menys” idestaca que algun establiment hatancat. Tot i això, el volum total d’esta-bliments es manté, ja que les ober-tures ho han compensat. Així, l’al-calde afirma que s’ha guanyat qua-litat de vida perquè hi ha menystransit i que això fa més atractiva lacarretera. Carbonell, en canvi, diuque els darrers anys la via ja noestava congestionada i que lesmolèsties eren poques, i agraeixl’empenta dels qui obren nous ne-gocis. “És per treure’s el barret”, as-segura. A més, recorda que els co-merciants tiren endavant campa-

nyes per dinamitzar vendes. Un negoci que també s’ha vistespecialment afectat és labenzinera. El seu responsable,Ramon Farré, és prudent i atribu-

eix la davallada de vendes, que xi-fra entre el 25 i el 30 per cent, tanta la variant com a la crisi. “El nego-ci no està en perill però obliga a ferajustaments”, reconeix.

A dalt, la carretera, avui, i a baix, el mercat i les ofertes de diumenge

D

Les vendes han caigut entre un 25 i un 50 per cent

Projecte per reformar la carretera de Comiolsl Departament de Territori iSostenibilitat treballa en elprojecte de condicionament

del pas de Comiols, que afecta lescarreteres C-14, L-512 i C-1412b,al límit nord del municipi. L’últim pases va donar a finals d’any passatamb l’aprovació de la declaraciód’impacte ambiental, però encarano hi ha data per les obres. La re-forma afecta 16,6 quilòmetres, en-tre Artesa i Folquer, i el projecte queha rebut el vist-i-plau del Departa-ment incorpora bona part de les al-

legacions presentades des del ter-ritori per minimitzar-ne l’impacte.Així, com es demanava, aprofita lacarretera L-512 i passa més a propdel nucli d’Artesa. El projecte consisteix en el con-dicionament, eixamplament i millo-ra del traçat que creua la serra deComiols, per millorar les comunica-cions entre la Noguera i el PallarsJussà. La zona és molt vulnerabledes del punt de vista ambiental is’ha determinat que el recorregutmenys agressiu comença a Artesa,

a la carretera de Ponts, entre elsquilòmetres 104,5 i 105. Aquestcorredor connecta la C-14 amb l’L-512, creua el Canal d’Urgell en sen-tit nordoest, i deixa la muntanya delTossalet de la Masia Plens semprea l’est. El Departament requerirà aplicarmesures correctores, com ara larecuperació de carreteres en des-ús, on s’eliminarà el ferm i es res-taurarà el sòl forestal, entre altresmesures protectores del medi am-bient.

E

Page 26: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

26 la Palanca

PARLEN LES ENTITATS

El dissabte dia 7 de juny va-rem explorar un racó delSolsonès on la geologia,

història i natura formen un sol cos idonen un espectacle de tonalitatsverdes harmonioses per on trans-corre el riu Aigua d’Ora amb el seumurmuri d’aigües cristal·lines al seupas per Sant Pere de Grau-descales, antic monestir del segleX, replet d’història i vivències. Uns3 quilòmetres aigües avall trobemuna serradora i el molí fariner deCa l’Ambrós, moguts per la forçadel riu i recuperats i en ple funcio-nament per entreteniment dels tu-ristes que contemplem bocabadatscom en Serafí, dins del recinte del’escola pública, ara convertida enecomuseu i amb diferents einesutilitzades a la vall, ens fa una ex-plicació de com vivia la gent i elsoficis que feien. També ens fa unademostració amb la serradora dela tala d’un tauló, i en acabar, ensdirigim al molí, que també posa enmarxa. Dóna la sensació com sis’hagués aturat el temps i momen-tàniament ens vénen records detemps pretèrits. Fem petar la xer-rada amb la Maria Capmajor, queha estat durant molts anys la mo-l inera de Ca l ’Ambròs, alSolsonès. Juntament amb el seumarit, Salvador Subirana, s’encar-regaven d’elaborar la farina, tantper fer pa com per fer pinso perals animals. En aquesta vall també van ferirde mort Guifré el Pilós, i li varenerigir un monument. Segons la tra-ducció que fa Pere Balañà d’unmanuscrit àrab que es troba a laBiblioteca Bodleina d’Oxford, elcomte de Barcelona Guifré I fou feritde mort en un enfrontament ambels musulmans de Lleida al Castelld’Ora, i va morir l’11 d’agost del897. Des que varem iniciar la ruta alscontorns de Solsona, la primeraexplicació geològica va ser a càr-rec de Josep Ma Mata, doctor emè-rit de mineralogia de la UPC de

La Vall d’Ora: geologia, història i natura

Manresa. Prop de l’hotel Gran Solens va explicar que la zona de lapoblació de Solsona i tot el recor-regut fins a la Vall d’Ora eren ter-renys de la depressió geològica del’Ebre. Des de Sant Pere deGraudescales ens va explicar laformació de la Serra de Busa al sudde la Serra de Bastets, amb elsseus conglomerats que imposenrespecte i donen la sensació de seruna serra inexpugnable. A continuació, i fora del monestirde Sant Pere de Graudescales, enRamon Bernaus, catedràtic emèritde l’IES d’Agramunt, ens explicà lahistòria d’aquest petit monestir,inicialment creat per ser una casabenedictina i transformat desprésen una canònica o casa de clerguesregulars. És en una petita vall peron discorre l’Aigua d’Ora, afluentdel Cardener. La primitiva esglésiadata del 913. L’església de Sant Pere va tenirculte fins a les desamortitzacionsde 1837. Aleshores, el retaule quepresidia l’altar fou traslladat a laparròquia de Busa i en aquestaesglésia es celebra des d’alesho-res la festa de Sant Pere, consi-derada la festa major de la parrò-quia.

L’antiga església va quedarabandonada fins que als anys 1962i 1967 la va restaurar la Diputacióde Barcelona. La restauració va sertotal i es va acabar el 1973. Del quefou conjunt monàstic de Sant Perede Graudescales, avui només que-da dempeus l’església.

Carlins i lliberals: el Pujol com ahospital militar.Del 1838 al 1840, la masia el Pujolde la Vall d’Ora fou hospital militarmdurant la primera Guerra Carlinami estava sota la direcció de la religi-osa i fundadora de la Sagrada Fa-mília Anna Maria Janer. Les germanes van ser a la Valld’Ora fins al final de la guerra aCatalunya, el 8 de juliol de 1840,quan van passar a França. Avui,el Pujol és una casa rural i res-taurant on es pot gaudir d’unsbons àpats, passar uns dies dedescans i gaudir de la tranquil·-litat d’aquesta vall.

Francesc GesséTerres del Marquesat

Page 27: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

la Palanca 27

PARLEN LES ENTITATS

a setmana del 16 al 22 dejuny va ser una setmanarealment intensa per als

bombers d’Artesa, ja que vam tenirdiversos serveis de focs agrícolesa la zona d’actuació d’Artesa i alsparcs limítrofs. El dilluns 16 vàrem anar en ajuta Agramunt a un foc de rostoll de25 hectàrees, el dijous 19, a un demarges a Pradell i el dissabte, alsfocs d’Oliola, on la columna de fumera visible des d’Artesa, i la Sentiude Sió, ambdós focs de rostolls,sembrats i massa forestal. A la zona d’Artesa també en vamtenir. El dijous 19, a Rubió de Baix,un foc de poca superfície, uns 500metres quadrats, que només vaafectar el rostoll i es va poder sal-var el sembrat d’un tros adjacent. El més important d’Artesa va ser

a Vilves el divendres 20. Van cre-mar 10 hectàrees i va afectar sem-brats, rostolls i massa forestal. Bu-fava vent de sud i va facilitar-ne elcontrol. Al cap d’unes dues horesja estava en fase de control i fins ala nit no van començar a retirar ve-

Una setmana d’incendis

L

hicles. S’hi va quedar un reten delparc d’Artesa fins la 1 de la nit.En aquest foc hi van participar untotal de 12 mitjans terrestres i 6mitjans aeris.

Bombers d’Artesa de Segre

Page 28: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,
Page 29: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

la Palanca 29

VIDA SOCIAL

Enriqueta Joan Sabaté vanéixer l’11 de juny de 1914a Hostafrancs, Barcelona,

així que fa ben poc temps va com-plir els 100 anys. Era filla única dela Raimunda i el Vicenç. Als 16 anysva conèixer el Jaume AmpurdanésRibera i es van casar el 1936 aBarcelona. Plegats van bastir unavida extraordinària. Creien que totes podia aconseguir, que tot el quees proposaven podia esdevenir re-alitat, amb molt treball i sense mi-rar hores. Les coses no canvien persi soles, deien: “La imaginació ésuna eina, que res no val sense es-forç”. Feien un bon equip i van com-partir moltes vivències laborals.Molta gent necessitaria més d’unavida per fer-les. Van tenir el seu fill Joan el 1940i poc després es van traslladar aArtesa de Segre. Van obrir laBotigueta Nova al començament de

la carretera de Ponts, de verduresi fruites vàries. El seu espòs feiad’arremassador i els dilluns anavaa la Conca de Tremp a comprar co-nills i aviram, i també a vendre. AArtesa van néixer dos fills més: elJaume, el 1943, i la Montserrat, el1948. Van bastir una família queamb els anys va esdevenir unaempresa. Al cap d’uns anys vandeixar Artesa i van comprar unsmagatzems a Collblanc, on venienpatates a l’engròs. Després vancomprar parades a Mercabarna, onencara avui la Montse n’adquireixmés. Més feina i l’empresa mésgran. El millor llegat als fills és crear-se objectius i lluitar per aconseguir-los. Al treball cal posar-hi intel-ligència i cor. Actualment,l’Enriqueta diu: “La millor part deldia és el migdia, perquè ja has fetcoses i estas de bon humor”. El que

més mandra li fa és no fer res, sorten té de les coses del dia a dia: ar-reglar-se, esmorzar... I atendre lesvisites de la família, de la qual avuin’és exemple i guia. Encara avui gaudeix de vuit nétsi nou besnéts que l’omplen d’ale-gria. Tots els moments amb el seuespòs, el Jaume, finat el 2005, vanser feliços. Sempre havien estatben avinguts, a casa i a la feina, oncompartien moltes hores. Al dinard’aniversari van haver-hi molts de-talls: el pastís, una tuna d’anima-ció, globus i 80 persones convida-des entre familiars i amics, que vangaudir de la trobada. Recentment,algú l’hi va preguntar: “Com s’arri-ba als 100?”. L’Enriqueta va dir:“Cuidant el que menges i sobretotamb bona companyia, bon ambienta casa i bona família. Això hi famolt”.

Bartomeu Jové

L’Enriqueta ha fet 100 anys

L’D’esquerra a dreta, l’Enriqueta i els fills Montse i Joan gaudint de la música de la Tuna

Page 30: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

30 la Palanca

l Montsec de l’Estall o deMontgai i el Montsec d’Àgero d’Ares els conec bé per

motius paleontològics, bèl·lics,guerrillers, micòfils. Del tercerMontsec, el del mig o de Meià, divi-dit en Montsec de Santa Maria iMontsec de Vilanova, a més de lesraons anteriors, en tinc més bonaconeixença encara, a causa de vin-culacions maritals i maternes. I jase sap, un no és solament d’on neixsinó d’on pastura. Vaig viure estiussencers al peu dels contraforts deMeià el tram vital d’infant a cònju-ge, i després han vingut estades demenor o major duració, en definiti-va però, resulta que han transcor-regut seixanta i escaig anys, tresvegades vint. Ara, quan las nievesdel tiempo platearon mi sien, es unsoplo la vida y veinte años no esnada, els records gastronòmicscomuns als tres Montsecs m’hansobrevingut en fullejar La cuina delMontsec, publicat per Farell Editorsde Sant Vicenç de Castellet i escritper Mercè Camins, restauradora deFontdepou. Es tracta d’un opusclede 100 pàgines amb receptes tra-dicionals que m’han evocat unasèrie de menges que cuinava la

padrina, filla de Vilanova de Meià,finada el 1972, i altres que prepa-rava la meva sogra des de 1981,com les farinetes de carbassa peròsense cansalada. L’arròs, com quede peix poc, només en pujaven defresc al poble el dissabte, era deconill, caragols i moixons (pardals)que caçava amb paranys o esco-peta de balins d’un estiuejant amic. Per la coca de recapte es cuina-ven a casa ben esbocinats pebrot,tomàquet, arengada, llonganissaperò es portava a coure al forn. Lapadrina feia una olla de samfaina,en menjàvem tota una setmana itambé coïa greixos, oli usat, aiguai sosa en un calder, l’olor d’aquellsabó era inconfusible, deixava laroba més blanca.... però aquellaferum... inoblidable! El meu humilvessant botànic prové també de lamare de ma mare (epd) perquè emfeia anar a buscar cua de gat, cuade cavall i te de roca per prendre’ninfusions, romaní i espígol per en-cendre una xera i foragitar els malsesperits, deia. Els ginebrons, perindicació d’un pastor-sanador, pereliminar berrugues. L’hisop a ins-tància d’unes veïnes, pels refre-dats. El panical, per no escaldar-

me caminant. La sajolida, pel conilla la brasa i pel cabrit al forn. L’àrni-ca, macerada amb esperit de vi,pels cops. El timó, pels ulls. De panades i panadons n’he vistfer a casa, de carbassa i sobretotd’espinacs, tan exquisits com els dela fleca o més, generosos de pan-ses i pinyons pelats. Altres elabo-rats casolans esmentats en aquestrecull i de remembrança tan agra-dable com saborosa són l’allioli decodony i el codonyat, els cargols ala gormanda (amb xocolata), el con-fitat de llonganissa, la perdiu a lavinagreta per la Fira de Sant Martí,fetge de xai i de porc amb ceba, elbacallà amb samfaina per Diven-dres Sant, torrades de SantaTeresa, els querolets (bitxetes,piquents), les patarotes o pataquescrues amanides amb vinagre i sal.Però de ratafia, de codony o denous, com la que va em va deixarprovar per primer cop fa quarantaanys i encara m’obsequia, la millorsense parangó pels secrets d’ela-boració, la del meu entranyableamic Vicent Roca de ca la Petitd’Artesa de Segre.

Ferran Sánchez Agustí

Menjars del Montsec, gastronomia identitària

E

DES DEL MIRADOR DEL MONTSEC

Page 31: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

la Palanca 31

*BBC són les sigles de la secció “Bodes, batejos i altres celebracions”.Si sou subscriptors, feu-nos arribar una fotografia i un text ben original i us ho publicarem.

BBC*

PARTITS POLÍTICS

ltre mes més estem aquí perintentar donar un toc de re-alisme en aquesta bassa

d’oli que sembla és el nostre Con-sistori. Primer de tot, estem contents deque ens hagin fet cas en algunacoseta i hagin retirat el cartell delencreuament del carrer Prat de laRiba amb la carretera principal perfacilitar sobretot el accés a cotxetsi cadires de rodes entre d’altresaspectes. Tot i així, la vorera se-gueix essent molt estreta i nosal-tres reiterem com hem fet ja enmúltiples ocasions, que l’ideal se-ria fer aquell tram de sentit únic ieixamplar una mica la vorera. Canviant de tema, voldríemtransmetre la nostra inquietud, unaaltra vegada, pel fet que les últimescases de la carretera de Ponts, ondarrerament s’han produït dos con-nats d’incendi, no hagin estat mo-tiu de debat per part del equip degovern del Consistori. Allà hi ha unproblema important que nosaltresja vam comentar anteriorment amb

l’esperança que, com a mínim, es-tudiessin el problema, però apa-rentment no ho han fet. Del que sí que es va parlar, comvam poder escoltar en el darrer ple,és del destí d’una subvenció fina-lista per una obra que no es podiaexecutar per ser el terreny afectatuna propietat privada i corria el pe-rill de perdre la pròpia subvencióinicialment demanada. Finalmentaquests diners han arribat i anirana parar a l’arranjament de la mun-tanya de Clua. En el ple es va de-batre la idoneïtat d’efectuar aquellprojecte amb diners públics sobreuna propietat privada, però es vadescartar de forma taxativa per partdel senyor alcalde. Un dels problemes que veiem enl’actual equip de govern de l’Ajun-tament és la falta de transparència.Potser hi ha coses que nosaltresno comentem i ja han estat valora-des en juntes de govern i per tantde transparència en temes certa-ment delicats està sent des de famolts mesos totalment nul·la. D’un

temps ençà, veiem en els mitjanslocals o provincials informació delmunicipi que surt directament deldepartament de premsa de l’Ajun-tament. Només hi consta el ques’ha fet, això és evident, però quanun tema pot esser motiu de contro-vèrsia es produeix un mutisme ab-solut quan es llancen les pregun-tes en plenari. Ja sabem que és la seva obliga-ció promocionar el bon nom delmunicipi, dir lo meravellosos quesón els números, que si passa al-gun fet de gravetat la culpa no éspas seva ni que ja estiguin portantuns 7 anys governant, que som unequip de govern exemplar... Perònosaltres ens veiem en el deure,com ja hem dit, de donar un toc derealisme que prou falta ens farà. Bon estiu a tothom!

Junta Local del Partit Populard’Artesa de Segre

Un toc de realisme

A

Tu cara me suena!!!El dia 10 d’agost, la Dolors, en faràun més. Feliciteu-la!!!

El dia 31 de juliol l’Anna celebraràel seu aniversari. Que passis moltbon dia i en facis molts més.Moltes felicitats!!

Aquesta florista de la carretera dePonts, va fer el seu aniversari elmes de juny. Qui és?

Page 32: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

EXCAVACIONS I MOVIMENTS DE TERRES

JOAN ROCA ROSELL

Mare de Déu del Pla, 36Telèfon 973 400 607 - Mòbil 655 893 72025730 Artesa de Segre (Lleida)

ANTONI AMIGÓ I PONSDescobriment de l’impossibleEstudis d’aigües

Ctra. d’Agramunt, 117 - Tel. 973 40 01 27 Mòbil 660 349 648

MARCOVAU - ARTESA DE SEGRE

Saurí - RadioestesistaSaurí - Radioestesista

Page 33: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

la Palanca 33

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

NOVEL·LA

El ninot de neu. Jo Nesbo. Ed. Proa.És novembre i a Oslo acaba decaure la primera nevada de l’any.Una nit, la Birte Becker arriba acasa i contempla el ninot de neuque el seu marit i el seu fill han fetal jardí. Però ells no han fet pasaquest ninot d’ulls negres, que mirala casa fixament...

Reír al viento. Sandra Barneda. Ed.Suma.Alguna vegada has pensat en po-sar terra de per mig? Perdre’t en unlloc llunyà i veure la teva pròpia vidades de la distància? T’atreviries?

El somriure de l’Angelica. AndreaCamilleri. Edicions 62.Un personatge misteriós confon elcomissari amb un reguitzell de furts

organitzats geomètricament i demanera astuta. En el furor de la in-vestigació, irromp la bella Angelica.

Les onades del destí. Sarah Lark.Ediciones B.Illa de Jamaica, 1753. La Deirdreporta una vida acomodada a laplantació de la seva mare i el seupare adoptiu. Malgrat els orígensdubtosos de la jove, tots els noisde l’illa estan fascinats per ella. LaDeirdre, no obstant, no sent capmena d’interès per cap d’ells, finsque el jove metge Victor Dufresne...

Brújulas que buscan sonrisasperdidas. Albert Espinosa. Ed.Debolsillo.L’amor vertader, la família, la ven-jança, les segones oportunitats, lasinceritat... En aquesta nova novel-la, Albert Espinosa ens submergeixen una història emocionant prota-

gonitzada per uns personatges in-oblidables que ens faran reflexio-nar i descobrir el que realment ésimportant a la vida.

NOVEL·LA JUVENIL

Mil revolts. Maria Mercè Roca. Ed.Barcanova.Viatge de tres argonautes moderns—l’avi Genís, el seu nét Albert i laseva companya d’institut, la Neus—, a la recerca d’un velló d’or moltespecial.

GUIES

Tour del Canigó. Volta a la munta-nya sagrada dels Països Catalans.Ed. Alpina.

Ed. Aguilar: Sicilia - Costa Azul yProvenza - Florencia y Toscana -Valle del Loira - Escocia - Noruega- Argentina - Islas Canarias-Descubrir Alemania - DescubrirGran Bretaña - Descubrir Francia -Descubrir Italia.

INFANTIL

La bruixeta Mimi no té por... o sí?.Kathleen Amant. Ed. Macmillan.

La gallineta xerrapeta. David EzraStein. Editorial Joventut.

PEL·LÍCULES

Mamá. Guillermo del Toro.

Las aventuras de Tadeo Jones.Enrique Gato.

Los Pitufos 2. Raja Gosnell.

Novetats del mes de juliol

ACTIVITATS

·Exposició de quadres a l’oli i cartells de cinema de Diego FrancoMicolDe l’1 al 30 de setembre de 2014

·Club de lectura de la BibliotecaParlarem del llibre Plans d futur de Màrius Serra.Si esteu interessats a participar, passeu per la Biblioteca i us infor-marem.Dimecres, 3 de setembre a les 20:30 hores

·Xerrada - Col·loqui a càrrec de Bernat GiribetNúvol. Línia. Núvol - Un apropament a la consciència del lectorDivendres, 19 de setembre de 2014, a les 21 hores

Horaria partir del 15 de setembre

De dilluns a divendres:de 16 a 20 h

Dimarts:de 11 a 13 i de 16 a 20 h

Page 34: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

ESPORTS

34 la Palanca

Una de les activitats de tarda del Campus

l jove artesenc Jordi Barópodrà fer una visita a lesinstal·lacions esportives del

club de futbol britànic Everton FC,a Liverpool, que entrena el bala-guerí Roberto Martínez i que jugaa la Premier League. Baró va gua-nyar el premi en el marc del campusde futbol que aquest entrenador hadut a terme aquest estiu a la Vald’Aran. Es tracta de la quarta edi-ció del campus, en el qual han par-ticipat 57 infants, nens i nenes, d’ar-reu de Catalunya. A més de Baró, que juga alBalaguer, també ha estat distingitamb el mateix premi el jugador del’Atlètic Segre Eduard Alba. Amb-dós podran visitar les instal·lacionsangleses i conviure amb els equipsde la base del club.

Quarta edició del Campus de l’EFAEscola de Futbol d’Artesade Segre (EFA) va orga-nitzar la quarta edició del

Campus de Futbol del 30 de junyal 12 de juliol. Va reunir mig cente-nar d’infants, una xifra que es man-té en les últimes edicions. Enguanyhi ha hagut un canvi en la coordi-nació, que va anar a càrrec deDavid Pros. Pros va explicar que elprojecte combina la formació espe-cífica de futbol amb altres discipli-nes esportives i també amb altrespropostes d’oci més enllà de l’es-port. Així, els participants comença-ven la jornada a les 9.30 hores alcamp d’esports, on es dividien engrups en funció de les edats i rea-litzaven activitats tècniques, tàcti-ques i específiques de futbol durantgairebé quatre hores. A partir de les13.15 gaudien de tres quarts d’ho-ra de piscina i després es traslla-

L’

daven al pavelló, on dinaven. Les activitats de tarda, que con-sistien en altres esports i propos-tes d’oci en general, s’allargavendes de les 15.30 fins a les 17.00hores. Algunes d’elles van serhandbol, festes d’aigua o gimca-nes. Finalment, el dia 12 de julioles va fer el dia dels pares, que vaacabar amb un dinar de germanorperò que abans va ser testimonidels tradicionals partits entre paresi fills.

D’Artesa a la Premier

E

a nova junta del CENG harecuperat per aquest estiuuna activitat molt exitosa: les

estades esportives. Durant els matins del 14 al 18 idel 21 al 25 de juliol, el CENG haorganitzat dos torns diferents. Elsnens i nenes de 7 a 12 anys hanpogut practicar durant aquests diesesports tan diversos com bàsquet,bàdminton, piragüisme, atletisme,

Estades esportives del CENG

L bitlles, escalada, natació i jocsd’aigua, excursions a peu i ambbicicleta, “pitxi” i volei-platja. Les activitats han estat moltvariades i s’han desenvolupatal pavelló poliesportiu, a la pis-cina i a l’horta d’Artesa i també aForadada i Cubells, Vilanova de Meiài Ponts. Com a colofó s’han organit-zat sortides nocturnes en família allaberint de blat de moro de

Castellserà. Han participat a les es-tades una trentena de nens i nenesd’Artesa.

Text i fotos: Miquel Regué i Gili

Les bitlles i el bàsquet són dos dels esports practicats a les estades

Els participants en el 2n torn banyant-se a la Fontde l'Hedra

Page 35: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

la Palanca 35

ESPORTS

ls artesencs Roger Giribet“Giri” i Sergi Galceran“Peque” tornaran a jugar a

3a divisió amb el FC Ascó la tem-porada 2014-2015. La temporada 2012-2013 tambévan compartir vestidor en aquestacategoria, al FC Balaguer (1a tem-porada de Peque i 3a de Giri). Quanel Balaguer va perdre la categoria il’Ascó va aconseguir l’ascens, amb-dós van fitxar per aquest club. L’Ascó, entrenat per MiguelRubio, ha estat l’equip revelació detercera, ja que després de roman-dre en zona de promoció durantbona part de la temporada, va aca-bar sisè a només un punt d’aques-ta zona de privilegi. També va fermolt bon paper en la Copa

Giri i Peque renoven per l’Ascó

ECatalunya, on va supe-rar rivals com el Lleida iel Nàstic, entre altres, iva perdre en els quartsde final contra elSabadell en la tanda depenals després d’e-maptar a un. Aquesta bona tempo-rada és fruit de la políti-ca de fitxatges del club,alguns procedents decategories superiors, laqual cosa va provocarmolta competència en la titularitatde l’equip. Si bé al començamentRubio no comptava massa amb elsdos artesencs per a l’equip titular,a mesura que va anar avançant latemporada, i a base de constància

i esforç, van anar guanyant minutsi també la titularitat en bastants par-tits. Ara els espera un gran repte:millorar els magnífics resultats dela temporada anterior.

urant el juliol han tingut llocdues edicions del Campusde Futbol 2014 Pedro

Rodríguez. Al marge del protago-nisme de l’emblemàtic jugador delBarça, dos artesencs hi han estatpresents. Com ja vam informar, RogerGiribet ha estat el director esportiud’aquest Campus. Ja compta ambcerta experiència en l’organitzaciód’activitats esportives, com les tresprimeres edicions del Campus EFA(amb Miki Massana) i diversos es-deveniments com a coordinador delfutbol base del Balaguer. Res, però,de l’envergadura del Campus Pedro,jugador amb el qual manté una bonarelació des de la seva coincidència ala Masia.

Pel que fa a l’altre protagonistaartesenc, Jordi Baró, ho és en tantque participant a la segona ediciód’aquest Campus. El Jordi, formatal futbol base d’Artesa, ha jugataquesta darrera temporada al FCBalaguer en la categoria aleví i sem-bla que apunta bones maneres. El Campus Pedro estava desti-nat a nens de 7 a 13 anys (preben-jamins, benjamins, alevins i infan-tils). Entre el primer torn (1 al 6 dejuliol, Tenerife) i el segon (12 al 18de juliol, El Hierro), hi han partiipatprop de 300 nens. Per tal de garan-tir la presència de Pedro va ser ne-cessari avançar les dates previstesinicialment a causa de la prematuraeliminació de la selecció espanyoladel Mundial de futbol.

Dos artesencs al Campus Pedro Rodríguez

D

l CUDOS i l’Ajuntamentd’Artesa organitzen unanova cita atlètica coincidint

amb la fira del Meló, la Cursa delMeló. La cursa discorre bàsicamentper corriols al voltant del Castellot,

El CUDOS organitza la 1a Cursa del Melóemblema artesenc, i acumula 12quilòmetres i 400 metres de desni-vell. La cita és el dissabte de la fira,dia 23 d’agost, a les 19.00 hores, iles inscripcions ja es poden fer através de la web www.ins-

cripcions.cat. Si es fan abans del17 d’agost el preu són 10 euros,entre el 17 i el 22 d’agost la ins-cripció valdrà 12 euros i, el ma-teix dia, si hi ha places, seran a 15euros.

El blaugrana Pedro amb Jordi Baró i RogerGiribet en arribar a l’aeroport de El Hierro

E

Page 36: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

Ctra. d’Agramunt, 39Tel. Fax. 973 40 00 61 - ARTESA DE SEGRE

Page 37: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

la Palanca 37

ESPORTS

Festival d’estiu del Club Esportiu Altis

E

La Flama del Canigó arriba a Artesa

a Flama del Canigó va arri-bar al municipi d’Artesa perdiferents vies el dia de la re-

vetlla de Sant Joan. Per una ban-da, un grup de corredors va acom-panyar la flama des de Ponts finsa la plaça del Progrés. Entre els

corredors hi havia membres delsFondistes d’Artesa, a banda delgrup d’atletes de Mollerussa, queva prosseguir el camí. Poca estona després, una al-tra branca de la flama arribava aArtesa en bicicleta, en aquest cas

portada per un grup de ciclistesde Bellpuig acompanyats en laseva arribada al municipi permembres del CUDOS, també enbicicleta. En aquest cas, la rebu-da es va fer a les piscines munici-pals.

El grup de ciclistes i el de corredors, amb la flama

El CE Artesa prepara la nova temporadaa junta directiva del CEArtesa de Segre ja planificala temporada 2014-2015

amb noves incorporacions per tor-nar a ser un equip de referència alfutbol provincial. L’entrenador tor-narà a ser en Toni Menchon i s’hafitxat a Joan Figuerola, exjugador

del Lleida i el Balaguer. També s’in-corpora Isaac Priego, del juvenil. Continuen de la temporada an-terior els jugadors Marc V. (p), Ge-nis V. (p), S. Planes, Javi González,J. Macià, D. Pros, J. Bota, R. Mora,Joel B., Isaac Pérez, J. Codina,Joan Sala i X. Durany. També es

treballa per incorporar nous juga-dors provinents de 3a divisió naci-onal i 1a divisió catalana, i faran lapretemporada alguns jugadors del’equip juvenil que acaben cicle.

La junta

L

L

l divendres dia 20 de juny ales 19 hores, la plaça del’Ajuntament es va convertir

en l’escenari des d’on els alumnesdel Club Esportiu Altis van fer gau-

dir els presents d’una tarda d’es-pectacle. Van oferir moltes i diver-ses actuacions que reflecteixen lafeina feta durant l’any. Des d’aquívolem donar gràcies a tots els que

hi vareu assistir de públic i a totsels actors i col·laboradors.

Club Esportiu Altis

Les actucions van ser d’allò més variades i van reflectir l’activitat de tot el curs

Page 38: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

38 la Palanca

IN MEMORIAM

Avui t’hem vist a l’estació, amb el gest absent. Esperaves un tren misteriós que venia delluny: el “tren de la calma”. I, de sobte, seduït pel viatge: t´hi has enfilat!

Però a l´andana, no estaves sol: sense sa-ber-ho venien amb tu les ombres dels nostresadéus sense retorn, la tendresa de la nostracompanyia ... I enfortit per aquest comiat (que potser en-devinaves) has iniciat el camí sense recança.

(...)

Quan el plor ens abandoni i la primavera pinti un cel nou a l’estació ... sabent que ja ets lluny i que notenim cap eina més enllà del que guanyem aquí, tornarem a l’andana amb els ulls clars per a retrobar-nosamb la teva mirada. Així, amb tu, esperarem el senyal de l´arribada d’aire nou: d’un gest nou, d’un cant nou, d’un tren nou que ens retorni el teu record!

I segur que aquest cop hi advertirem un somriure plàcid i net.

Avui, però, tot s´emplena del teu nom

Cantaires de l’Orfeó Artesenc

La família de Martí Serret Carbonell volem donar gràcies a totes les personesque ens han fet arribar mostres de condol i afecte en aquests moments difí-cils. Així mateix, agraïm també l’atenció que hem rebut del personal de CAP,d’emergències i la resta de professionals que han prestat els seus serveis.

La família

Agraïment

Comiat a un cantaire

El Consell de Redacció de la revista, en representació de totes les persones que hi col·laboren d’unamanera o altra, volem expressar el nostre més sincer condol a la nostra coordinadora Marta per la sentidapèrdua del seu pare, sentiment que fem extensiu a tota la família.

La Palanca

Nota de condol

Page 39: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

la Palanca 39

IN MEMORIAM

La Constància Canes Solé de Rubió ens va deixar el passat 3 d’abril, volemexpressar el nostre agraïment a tothom per les nombroses mostres de condoli afecte rebudes i també, i de manera especial, als metges i personal del CAPd’Artesa de Segre, pel seu suport, dedicació i el tracte tant humà com profes-sional.

Família Garí Canes

La família Pujol - Ticó volem expressar el nostre sincer agraïment a totes lespersones per les mostres de condol rebudes per la mort del nostre marit, parei padrí Miquel. Així mateix, també volem donar gràcies als serveis sanitaris del CAP d’Artesade Segre.

Família Pujol - Ticó

Nota d’agraïment

Agraïment

Renovació del DNIPer renovar-vos el DNI a les dependències de l’Ajuntament d’Artesa de Segre, els dies 3 d’octubre (presa de dades)i 10 d’octubre (lliurament nou DNI), podeu demanar hora a les oficines municipals personalment o per telèfon (973 4000 13) a partir del 15 de setembre de 2014.Recollida d’objectes voluminososPobles agregats: dimecres 6 d’agost i dimecres 17 de setembreArtesa de Segre: dimecres 6 d’agost i dimecres 17 de setembre (només en casos molt justificats, que no puguinanar directament a la deixalleria). Cal trucar per informar del lloc de recollida i dels objectes (tel. 973 40 00 13).

Ajuntament d’Artesa de Segre

Date

s a

reco

rdar

Page 40: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

40 la Palanca

FA 25 ANYS

om podreu veure, hi ha duesseccions on m’hi he espla-iat més: l’editorial i les imat-

ges d’ahir. Crec que el tema s’hoval en cada un dels casos. PORTADA. Un senzill dibuixd’autoria desconeguda i un títolsuggerent encara que poc original. EDITORIAL. Els Regants gua-nyen un plet al Canal d’Urgell és eltítol de l’article que comenta comel Tribunal Superior de Justícia deCatalunya va fallar a favor de laComunitat de Regants de les hor-tes de Collfred, Vilves, Artesa iMontsonís davant del plet presen-tat per la Comunitat de Regantsdels Canals d’Urgell, que els pre-tenia cobrar unes derrames per l’ai-gua quan existeix un conveni del1861 segons el qual disposen d’unaconcessió gratuïta. A més, la comu-nitat d’aquí es va constituir el 1910,mentre que la general és del 1964.Avui sabem, però, que el litigi noestà tancat i que els nostres regantshan anat perdent petites “batalles” enaquesta lluita per uns drets aconse-guits al segle XIX que poden haverquedat afectats per normatives apro-vades molt més recentment. OPINIÓ. El que mancava pelduro! és un article en què Sícorises mostra molt enfadat per la nor-mativa aprovada a l’Estat espanyolrespecte als nous requisits ques’exigeix als caçadors per a quèpuguin desenvolupar la seua acti-vitat. Amb la perspectiva del temps,tot i entenent els motius que expo-sa l’autor, avui dia jo em pregunto:com és que hi ha determinadespersones a les quals se’ls permettenir una arma a casa? En un text curt i sense títol, AnnaAreny i Porta exposa una crítica almal estat de les voreres del carrerBalmes, que ha estat causa de lacaiguda d’una senyora gran. CULTURA. Amb el títol Què pas-sa amb la Història d’Artesa, la re-dacció de la revista expressa el seumalestar pel fet que, dos anys des-prés d’estar enllestida, l’Ajuntament

Juliol de 1989

C d’Artesa encara no hagi ti-rat endavant l’edició del lli-bre elaborat pel prestigióshistoriador Josep Lla-donosa, que va comptaramb la col·laboració d’al-guns membres de la revis-ta. En la crítica s’utilitzenexpressions molt contun-dents: “estan esperant elec-cions per editar-la”, “això de‘la cultureta’ els hi sobra alsnostres governants”... DES DEL MIRADORDEL MONTSEC. FerranSánchez Agustí escriu L’er-mita de Sant Julià, prop deRúbies, on ens documentaamb detall diferents aspec-tes d’aquesta ermita romà-nica perduda entre els con-traforts de la Portella deRúbies. El poble de Rúbies(1.141 m), abandonat a principisdels setanta, pertanyia a Fontllon-ga, avui entitat municipal descen-tralitzada (EMD) del municipi deCamarasa. De l’ermita només se’nconserva “alguns panys de paret”. NATURA. Una carretera, uns ar-bres és un article signat per T.D. enquè exposa la seua opinió sobre elfet de respectar els arbres en lesobres de millora de la carretera(més aviat camí en aquella època)que porta als nuclis de Vilves iCollfred, a punt de començar se-gons la premsa. L’ESTIU A LA FRESCA. La na-tació: quelcom més que un esport,signat per Eva Solanes i AnnaAreny, és una barreja de crònica,reportatge i opinió. Per una banda,es comenta el fet que el CENG jafa 7 anys que s’ocupa dels cursosde natació estiuencs. També s’ex-posen els beneficis de la pràcticade la natació. A més, es critica lesdeficiències de les instal·lacions ique a l’hivern les piscines servei-xin per a l’allotjament de truites. Moda, signat per Gelo, ens ofe-reix una llista del més “in (allò quees porta)” i del més “out (el que ja

no es porta)”. Al final, un resum delmés habitual entre la forma de ves-tir tant de les noies com dels nois. En l’article L’escalada o la pas-sió per la muntanya, la sotasignantAgnès ens parla de l’escalada coma “veritable espectacle” que enspermet “veure el mimetisme de l’ho-me amb la muntanya”. Ens explicatambé l’afició d’alguns artesencs aaquest esport i ens en desvetlla al-guns aspectes tècnics. Una estació emocionant, signatper Gelo, és el recull de les respos-tes de 8 persones (entre el 8 i els20 anys) a una enquesta de duespreguntes sobre el significat de l’es-tiu i les activitats que realitzen. Lesactivitats més corrents són la pràc-tica d’algun esport i anar a les pis-cines. La resposta més original so-bre l’estiu és de la Carme (15 anys):“És la joventut del calendari”. MONTSONÍS A L’ESTIU. Gaire-bé dues pàgines dels Amics deMontsonís per explicar-nos els ac-tes de la Festa Major d’aquesta lo-calitat, entre el 18 i el 20 d’agost.L’article, però, se centra en duesactivitats musicals destacades: elsconcerts de l’Orquestra de Cambra

Page 41: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

la Palanca 41

FA 25 ANYS

Enric Granados i de l’OrfeóArtesenc. Pel que fa a l’orquestra,en publiquen la seva curta històriai el repertori complet del concert,completat amb una foto de la seuasoprano, M. Carme Valls. L’AGENDA D’ESTIU. En l’articleEscola Municipal de Músicad’Artesa de Segre, Anna Areny iPorta explica les activitats extraor-dinàries de l’escola durant l’estiu:colònies de música a Bonrepòs idues hores setmanals d’instrumentper als seus alumnes. CULTURA. La Biblioteca JoanMaluquer i Viladot en ofereix unatria de llibres molt adequada per al’estiu sobre muntanyisme, excur-sionisme i alpinisme. HUMOR. Sorprèn aquest mesnomés trobar un únic acudit, i foradel seu espai habitual, sobreQuimet i Cosme. Pel que es veu,“han desaparegut” i “se’ls busca”amb “recompensa” inclosa. LEGISLACIÓ. La nova llei del’impost de la renda (IRPF), deJaume Cardona i Vila, és un articlemolt interessant sobre unes normesque afectaven seriosament les but-xaques dels contribuents. Cardonasigna com a senador i fa referèn-cia a les iniciatives del seu grup(CiU) respecte a aquest tema, in-clòs un segon recurs davant del

Tribunal Constitucional, el qual jahavia emès sentència contra unaprimera llei del govern del PSOE.El senador critica especialment eltracte discriminatori de la llei pelque fa a la família i acusa el Go-vern central de no ser gens d’es-querres ni progressista i de tenirafany recaptatori. INFORMACIÓ MUNICIPAL LO-CAL. Només mitja pàgina aquestmes, on s’informa de la sol·licitudd’una subvenció per a cursos decatalà per a adults i d’algunes lli-cències d’obres i informes tècnics. CULTURA. La crònica Entregatsels Premis Sant Jordi de LlenguaCatalana Infantil i Juvenil es fa res-sò del primer premi aconseguit perAnna Areny en la novena ediciódels premis Enric Farreny de Lleida,concretament en la categoria de 15a 17 anys i en la modalitat de treballmonogràfic (sobre el poeta Joan Sal-vat-Papasseit). Posteriorment,aquest mateix treball va guanyar eltercer premi en la mateixa modalitatde la vuitena edició dels Premis SantJordi de Catalunya. Aquesta jove deMontclar formava part del consell deredacció de La Palanca. ESPORTS. Sense text i nomésamb un peu de foto, es publica laimatge que correspon a l’equip ju-venil femení del CENG.

IMATGES D’AHIR. Per primeravegada es dedica dues pàgines aaquesta secció, que tanca la revis-ta. L’article Raimon al Catalunyaconté tres imatges d’aquest esde-veniment, organitzat pel Club deLectures Artesenc: dues delcantautor de Xàtiva i una del públicque emplenava la sala, totes delfotògraf Sisquet. Va ser la nit deldimarts 24 de febrer de 1970 al Ci-nema Catalunya, avui edificiCatalunya, als baixos del qual hi hal’oficina del Banc Sabadell. La sec-ció es divideix en dues parts. Lasegona és una biografia d’enRaimon, mentre que la primera ex-plica alguns detalls del concert: lapresència de la Guàrdia Civil a l’ex-terior del cinema, la col·locació deles “forces vives” en una mateixafila de butaques cap al centre de lasala (l’alcalde Joan Macià, el rec-tor Josep Alòs, el metge JaumeCardona...), la forma de vestir i pen-tinar-se... Em crida l’atenció lesparaules de mossèn Alòs que re-produeix l’article: “A veure si enstancaran a tots a la presó”. I és queencara faltaven més de cinc anysper a la mort del dictador.

Ramon Giribet i Boneta

Planxa - PinturaMecànica - Servei grua

Auto Taller Gardela

Tel. 973 400 198Nit 973 415 119Mòbil 630 247 659

Ctra. d’Agramunt, 9825730 Artesa de Segre

(Lleida)

FARRÉ SERÉSCoordinació i Gestió immobiliàriacompra - venda

Artesa de SegreE-mail: [email protected]

Telèfon 629 33 80 32Fax 973 40 07 56

AGUSTÍ FARRÉAdministrador

Page 42: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

42 la Palanca

DIVENDRES, 22 D’AGOST11a Caminada sota la llum de lallunaSortida cap a MontsonísHora: 22.00Lloc: Gimnàs AltisOrganitza: Club Esportiu AltisInscripció prèvia a l’Ajuntament

DISSABTE, 23 D’AGOSTEnganxa’t a la firaHora: 8.00Lloc de sortida: CAPPot participar-hi tothom, caminanto corrent.A l’arribada hi haurà un petit refri-geri i un obsequi per participant.Organitza: Àrea Bàsica de Salutd’Artesa de SegreInscripció prèvia a l’AjuntamentTorneig de bàsquet 3x3Durant el matíLloc: Camp d’esportsOrganitza: CENGInauguracióHora: 11.30Lloc: Recinte firalFesta aquàtica - dia NereuInflablesHora: d’11.00 a 14.00Lloc: Piscines municipalsOrganitza: Programa Nereu (exer-cici físic i alimentació saludable)Zona infantil. Inflables: recicla totsaltantHora: d’11.30 a 13.30 i de 17.30 a20.30Lloc: Zona infantilCol·labora: Departament de MediAmbient.Maridatge de cervesa i formatgeartesàConduït pel Restaurant Gualter deGualterHora: 11.45Lloc: Cubtural (Àrea d’activitats)Organitza: Cerveses Ponent i For-matgeria de CluaTast de vinsHora: 13.00

Lloc: Cubtural (Àrea d’activitats)Organitza: Cooperativa d’ArtesaDegustació de vermutHora: 13.00 a 14.00Lloc: Cubtural (estand de VinsGalceran)Organitza: Vins GalceranTradicional paellaHora: 14.30 (es repartirà per endura casa)Lloc: Encreuament dels carrersMallorca i Mare de Déu del Pla (dar-rera del casal)Concurs de botifarraHora: 17.00Lloc: Zona de germanor (Pl. Ajun-tament)Organitza: Els FolletsCursa de muntanya “lo Meló”Hora: 19.00Lloc: Esplanada Les SitgesOrganitza: CUDOS*Més informació a la secció d’Es-ports6a Jornada sobre la carn de co-nillHora: 19.00Lloc: Cubtural (Àrea d’activitats)Organitza: Departament d’Agricul-tura, Ajuntament, Associació deCunicultors de la Noguera, ConillsCaubet i Morros Fills SL.6è Concurs gastronòmic “El co-nill a la cuina”Hora: 20.00 (els plats s’hauran depresentar de 17.30 a les 18.00)Lloc: Cubtural (Àrea d’activitats)Organitza: Departament d’Agricul-tura, Ajuntament, Associació deCunicultors de la Noguera, ConillsCaubet i Morros Fills SL.Partit de futbol veteransCE Artesa de Segre Veterans – LaPobla de Segur VeteransHora: 19.30Lloc: Camp municipal d’esportsFinal del torneig bàsquet 3x3Hora: 20.30Lloc: Camp d’esportsOrganitza: CENG

Festa del vi - Sopar de germanorHora: 21.30Lloc: Pl. Ajuntament

DIUMENGE 24 D’AGOSTTrobada de col·leccionistesHora: de 9.00 a 13.00Lloc: CubturalCol·labora: Bernardí Mota7è Mercat de llibres de 2ª màHora: tot el matíLloc: Estand Artesenques Actives -CubturalOrganitza: Associació de DonesArtesenques Actives17a Trobada de puntairesHora: 10.00Lloc: C/ St. Cosme i DamiàOrganitza: Associació de DonesPuntaires d’Artesa de SegreZona infantil. Inflables: recicla totsaltantHora: d’11.30 a 13.30 i de 17.30 a20.30Lloc: Zona infantilCol·labora: Departament de MediAmbient.Degustació de vermutHora: 13.00 a 14.00Lloc: Cubtural (estand de VinsGalceran)Organitza: Vins GalceranFutbol. Trofeu Fira del MelóCE Artesa de Segre – UE TàrregaHora: 18.30Lloc: Camp d’esportsCuina del melóA càrrec de membres de NogueraCuinaHora: 19.00Lloc: Cubtural (Àrea d’activitats)Organitza: Noguera CuinaLliurament de premis del con-curs de productes estranysHora: 20.00Lloc: Cubtural

Bona fira!!!

FIRA DE SANT BARTOMEU

fffffira del melóira del melóira del melóira del melóira del melófififififira del melóra del melóra del melóra del melóra del melófffffira del melóira del melóira del melóira del melóira del meló

Page 43: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

la Palanca 43

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

Ple ordinari (2 de juny de 2014) iextraordinari (9 de juny de 2014)Absències: Josep Maria Mayora iPijuan i Jordi París i Peralba (ERC)

S’aprova, per unanimitat, resoldreel contracte signat entre l’Ajunta-ment i l’empresa FRESNEL, SA el31 de juliol de 2012 de subminis-trament del Lot 3 del contracte desubministrament, col·locació i mun-tatge de l’equipament i mobiliari dela biblioteca, sala polivalent i depen-dències municipals annexes delCasal Cultural consistent en esce-nografia, alarma i porter electrònic,telecomunicacions i equipamentràdio, per un import total de253.758,74 euros, més 45.676,57euros d’IVA.S’acorda, per unanimitat, aprovarinicialment la modificació dels epí-grafs 1r A) i 1r B) de l’Ordenançafiscal número 12 reguladora de lataxa per a la prestació del serveide piscines i instal·lacions esporti-ves.S’aproven, per unanimitat, els se-güents projectes:- Condicionament i millora de ca-mins rurals amb àrid reciclat delsresidus de la construcció amb mar-catge CE: Motmagastre (4,3 km),Colldelrat (11 km), Camí de l’Horta(2,3 km).- Executiu de la xarxa de distribu-ció de calor amb biocombustible ala llar d’infants i llar de jubilats i pre-visió pel futur edifici del Casal de laGent Gran.S’aprova, per unanimitat, la modifi-cació de l’article quart del Regla-ment de funcionament i de règimintern de la Llar residència munici-pal d’Artesa de Segre.S’aprova, per unanimitat, la mocióde suport a la candidatura per a laDeclaració de patrimoni mundial dela UNESCO de la portalada delmonestir de Santa Maria de Ripoll.S’acorda, per unanimitat, la modifi-cació de determinades condicionsfinanceres de l’operació d’endeuta-ment subscrita amb càrrec al me-

canisme de finançament pel paga-ment als proveïdores de les enti-tats locals.S’aprova, unànimement, donar su-port a la moció contra l’aplicació dela Llei Wert.

Aprovacions fetes durant el mesde junyLlicències d’obra:- Obertura d’una rasa en vorera pera instal·lar una canonada per sub-ministrar gas a nous clients a laCtra. d’Agramunt, 2.- Adequació de la façana, picat depart de parets malmeses per humi-tats, arrebossat i reforma del balcóa la Ctra. de Tremp, 7.- Substitució d’una tanca de totxa-na per una de metàl·lica al Polígon7 Parcel·la 546.- Instal·lació d’un pou soterrat, ubi-cat dins la línia d’edificació del Cen-tre de Transformació SEMontargull, Polígon 21 Parcel·la104.- Canviar tancaments de finestres ienrajolar tota la casa, cuina i tresbanys al carrer Les Monges, 73.- Instal·lació d’un reg soterrat, a laparcel·la 314 del Polígon 24d’Artesa de Segre.- Canviar les rajoles i el gres delbany i canviar banyera a la Ctra.de Tremp, 22.- Instal·lar una plataforma elevado-ra per accés a l’habitatge al carrerMare de Déu del Pla, 44.- Pintar la façana dels carrer Balmes,12 i Sant Antoni Maria Claret, 84.- Rehabilitació i condicionamentdels banys del negoci de la Ctra.d’Agramunt, 84.- Segregació d’una porció de la fin-ca, zona Partida de la Costa,F.1279, d’Artesa de Segre.- Distribució interior sotacobertacom a dúplex a l’edifici situat a laCtra. de Tremp, 15, 2A.- Desmuntar i retirar cables a lazona C13-C26, d’Artesa de Segre.- Fer un bany i canviar les finestresde la façana principal de l’edifici delcarrer les Monges, 35, 1er.

- Reformar el bany al carrer Esco-les, 28, planta primera.- Ampliar l’explotació ramadera, delpolígon 10, parcel·les 283-285-288-310, d’Artesa.- Reparar el balcó i el voladís, can-viar rajoles i adequar jardí a l’avin-guda Maria Anzizu, 90.- Divisió horitzontal de sis locals ala planta entresòl de l’immoble del’avinguda Maria Anzizu, 25.- Construcció d’edifici plurifamiliarde 6 habitatges i aparcaments alcarrer Balmes, 18.Autoritzacions de connexió a la xar-xa d’aigua amb la instal·lació d’es-comeses a:- Carrer Sant Sebastià, núm. 11B.- Carrer Pont, 31, d’Alentorn.- Carrer Enric Granados, núm. 6,baixos, 2n.- Carrer de les Monges, núm. 12.- Parcel·la al carrer FrancescMacià, núm. 8, del polígon indus-trial El Pla.Es dóna compte de l’informe d’ava-luació del compliment d’estabilitatpressupostària en relació als de-crets d’alcaldia núm. 77/2014 i núm.78/2014 sobre l’aprovació de la li-quidació del pressupost municipalper a l’exercici 2013 i de la liquida-ció del pressupost del patronat del’emissora municipal de ràdio per al’exercici 2013.S’aprova la relació de factures,majors de 120,20 euros, pendentsd’aprovació corresponents a l’exer-cici comptable 2014 que pugen laquantitat de 56.251,81 euros.

INFORMES D’ALCALDIA:- S’acorda concedir ajut econòmica l’Escola Els Planells, per un im-port de 1.000 euros en concepte dela celebració de la festa de final decurs.- S’acorda concedir ajut econòmical Centre Excursionista Nova Gent(CENG), per un import de 600euros en concepte de la celebracióde la festa de final de temporada.

Eva Maza i Batlle

Mes de juny

Page 44: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

Ctra. d’Agramunt, 17 - Tel. 973 40 00 64ARTESA DE SEGREARTESA DE SEGREARTESA DE SEGREARTESA DE SEGREARTESA DE SEGRE

ÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓ

DP. Goretti Miralles VilanovaPodòloga col. nº 1046

Ungla encarnada, durícies, ulls de poll,berrugues plantars, esperons calcanis,control a diabètics, educació de l’ungla,

especialitat en nens i esportistes

PodòlogaInfermera

Reflexòloga

Tel. 676 08 33 28

HORES CONVINGUDESHORES CONVINGUDES

Av. Pere III, 10 - 13, alt. 1er - A25600 BALAGUER

Ctra. Agramunt, 15 baixos25730 ARTESA DE SEGRE

Page 45: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

la Palanca 45

HUMOR

J. G

alce

ran

Coses de parellaElla: Recorda que has d’anar a la farmà-cia que hi ha davant del Bar Sícoris a com-prar els medicaments. Després vés alLlobet i pregunta pel sofà de l’aparador.En tornar, passar per Cal Rellotger i mirasi té la tele nova.Després d’un “rato”, vés a buscar els nensa l’escola i, quan passis per davant delCapell, pren una bossa i compra unescopes de vi que tinc encomanades.

El que entén ell: Recorda que has d’anaral Bar Sícoris. Vés al sofà, mira la “tele”un “rato” i pren unes copes de vi.

Page 46: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

46 la Palanca

IMATGES D’AHIR

em fixat la datació d’aques-ta perspectiva perquè per-tany a una col·lecció nume-

rada, de la mateixa època de la delnúmero anterior, de les primeresimatges d’Artesa de comença-ments del segle XX. Predomina la magnífica plantad’oliveres que s’allargava des del’edifici de la Granja, que es veua l’esquerra, suposem fins a la fidel turó a les eres del Riera. Enalgunes escriptures públiques,encara avui d’aquesta partida se’ndiu la Planta de la Granja. No caldir que no existien ni el carrerVerge de Salgar, ni la plaça del’Ajuntament, tampoc la part bai-xa del Balmes, la part del campde futbol, ni l’avinguda MariaAnzizu. En aquel l temps, enaquest llocs s’hi recollien moltesolives, d’arbres potser centenaris. La filla de la senyora de La Gran-ja, na Montserrat Maluquer Anzizu,cap als anys 30 va començar laurbanització d’aquesta zona, ins-

pirant-se en l’urbanisme modernde l’època. I va planificar dos car-rers principals de la finca amb elnom dels seus pares: EduardMaluquer i Maria Anzizu. Va co-mençar a vendre parcel·les, i entrealtres coses, va cedir un pati alCol·legi de Notaris, quan es feienescriptures s’havien de desplaçari era complicat. Va posar les se-ves inicials MM amb ferro, a unatorreta davant de les Escoles i al’entrada de la Granja. Llavors Artesa quedava reduïdaa una línia de la carreterad’Agramunt i la de la Seu, algunescases als carrers Calvari i SantJordi i al casc antic, amb l’esglé-sia, les places, el Bisbe Bernaus il’entramat de carrerons estrets queformaven part de la Vila Closa, queantigament a les nits es tancavaamb una portalada entre cal Moli-nés i cal Jan. Pel fet que la Granjaque estava habitada, quedava foravila. L’entorn de la finca de la Granja

La Planta de la Granja. Any 1900

H estava tancada per una tàpia ques’aprecia a la foto, que arribava perdalt a tocar del carrer les Monges.La zona del CAP d’avui i cal DonJuanito eren l’Eral, les eres de lapropietat, i estaven dins les tàpi-es. Sembla que la foto és a l’hivern.Els homes passegen plàcidamentper un dels camins que menen al’horta. Acostumaven a portar gor-ra i pantalons de vellut, i els page-sos polaines, els horts eren un fan-guer. Les dones duien vestits llargsfins als peus, mocador de cap iunes manteletes de llana de dife-rents llargades que es teixien ellesmateixes. És de suposar que el poble ambedificis i personal, no arribava debon tros ni a la meitat del queArtesa és avui, i sols han passat114 anys.

Bartomeu Jové SerraFoto cedida per Janette Camats

Page 47: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,
Page 48: la Palanca · 2019-07-26 · mirem al llarg de la història, hi ha hagut reformes, revolucions, invents... que han variat el punt de vista i la forma de viure de la gent. De fet,

LA FOTO

Els nens i nenes que enguany han celebrat la Primera Comunió a Artesa de Segre van protagonitzarla tradicional processó de Corpus el dia 22 de juny. Foto: Josep M. Espinal