AL I XEIXAPUBLICACIO MENSUAL DEL TERME DE SANTANY I - Any 1 - Núm. 5- Nov. 84- 100 Ptes.

La religiositat del santanyiners d'antany, amb molta freqüència es manifesta a través de l'art popular. Sónmoltes les cases de la vila, i del terme en general, que presenten en les seves parts exteriors, a llocs ben visibles,motius religiosos. Ens ha semblat escaient en la festivitat del patró titular de la parròquia reproduir aquestSant Andreu de la façana senyorial de Can Ferrereta, l'única representació en pedra que coneixem d'aquest santen e! terrre. Sabem que abans estava coliocada dins el corral de casa. Es un relleu dins una fornícula d'estilabarrocat. La identificació de la imatge és fàcil mitjançant la creu d'aspa que guaita a la dreta del sant. Ja a lareculada data del 1285, en l'acte d'elecció dels síndics que juraren homenatge de fidelitat al rei Alfons III, SantAndreu apareix com a titular de la parròquia.

Fotografia: C. Aguiló

SA NOSTRA

FABRICA DE QUESOS

GRIMALTQUESO MALLORQUIN

GRASO Y SEMI GRASO

TAMANOS NORMAL Y MINI

TIPO EDAM

Escuelas, s/n

Tel. 65 39 14ES LLOMBARDS

SANTANY1'

SAL l XEI XASi encara no estau subscrits podeu adquirir SAL I XEIXAen e Is establiments següents:-Fotografia Bordoy, Santanyí-Can Talaia, Santanyí-Estanc de Can Corriola, Santanyí-Estanc de Can Prim, SantanyíBotiga de Can Gató d'Avall, S'Alqueria Blanca

-Comestibles Can Perlo, Es Llombard s-Fom des Molí, Es Llombards-Botiga Can Polla, Calonge-S upermercat Germans Vallbona, Calonge-Llibreria Miglorn, Cala d'Or

CAIXA DE BALEARS

"SA NOSTRNEN LA MES AMPLA XARXA D'OFICINES

DE LES BALEARS VOS ATENENPERSONALMENT I AUTOMATICA_MENT

EN EL TERME AMB DUES OFICINES:SANTANYI I CALA D'OR

1

SIRVASECalier° Auwrndit" AUTOMATICAMENTE

SALIXEIXAPUBLICACIO MENSUALDEL TERME DESANTANYI

Dep. Legal PM 393 - 1984

Consell de redacció:

Cosme Aguiló Adrover

Miquel Barceló Vidal

Antoni Burguera Cabrer

Miquel Pons Bonet

Andreu Ponç Fullana

Marc Vallbona Adrover

• Col.laboradorsMaria del Mar PonsJoan Coves TomàsAndreu Server MasPep Rigo GinartPerico Pomar FortezaMiquel Pomar BoschDaniel CodorniuMaria SuauGeroni Burguera

Fotògrafs:Joan Pinya AmengualCosrne Aguiló AdroverAntoni Burguera CabrerFoto BordoyPep Rigo Ginart

Administrador:Simó Escales Escales

Redacció, Administració iPublicitat

Biblioteca Casa deCultura Santanyí

Preu de la suscripció:100 pts. el número

Dels articles publicats enaquesta revista sols en sónresponsables els seusautors

Imprimeix:Edicions Manacor S.A.Ronda del Puerto, 60Manacor

otki

SANT ANDREU, NOSTRO •

PATROTota moneda té dues cares i , ambdues, amb la seva diferència composen una sola unitat

bàsica, de tal manera, que una no és possible sense l'altra. Així també a tot poble i a tot país,"La Festa" amaga sovint rera la seva bulla i cridòria i sota sa careta multicolor una realitat moltmés profunda, arrelada fortament dins la conciència colectiva, que aglutina a l'entorn d'unsfets exterioritzats el sentiment ancestral de la comunitat a l'entorn d'un fet religios que sorgeixsovint del més pregon dels abismes del temps.

A Santanyí, d'ençà de la instauració de San t Jaume, fa gairebé doscents anys, les dues ca-res de la festa, ubicades a dues etapes diferents de la roda del calendari, ens donen una idea benclara d'aquesta dual itat. Dins la xafagor de l'estiu, enmig del trafegar de de les eres i els batecsdels cors mecànics de les batedores, el "dimoni gros" empeny amb la seva canyaferla cap a lesmanifestacions més profanes i lúdiques, cap al divertiment i la rialla, cap al ball i el bot, cap alscarrers i a les curtes nits il.luminades de xarangues. Al fred de l'hivern, quan les camilles rebenel seu vestit i els fogons escampen llurs fumeres encenguent el foc del braser, que romandràvermell amparat pel "miracle", Sant Andreu, hissada la bandera de la creu aspada malmena-da pel vent de Mestral, ens convida a participar de l'altra cara de la resta: la cultural, l'artística o,si ho preferiu, la espiritual.

Es, potser, Sant Andreu, la data més apropiada perquè el poble pugui assumir la festaamb tota la seva extensió i aprofitar-la per participar en les activitats artístiques, culturals ireligioses que afermin la nostra identitat com a poble i ens arrelin a les velles tradicions, perxuclar-ne la saba per tal d'adreçar-nos esponerosos cap a un cel més clar i esperançador queoferir als qui ens vendran al darrera.

La pressa, aquesta gran enemiga del nostre temps, ha fet que d'uns anys ençà, la nostra fes-ta s'hagi devaluat un poc i molts aprofiten la diada per anar a fora per una feina o l'altre. En-guany, a la vista del programa, ningú té excusa, totes les manifestacions de l'Art, hi són pre-sents, i tots els sentits hi participen, de la pintura i la literatura a la música, per acabar amb ladelícia barroca d'un concert al nou nascut orgue de Jordi Bosch.

Santanyiners: tots a la festa! i que ningú ens pugui tirar mai més a la cara aquella vella glo-sa:

Sant Andreu quin homo era,quin sant tan anomenat,que enguany no han repicatni han posada bandera!

J.C.T.

MATADERO DE AVES

M. CABRERC/. Estación, 44 -

ES LLOMBARDS

RECTIFICACIONS

Hem sentit a dir que per dins els tallers dedicatsa les arts gràfiques s'hi belluguen uns éssers diminuts com

aalhomonets de colzada que canvien les lletres de lloc,tatilien,qualque bocí del text i fan mil diablures per

esser ver. A la portada del número anterior ondditr.'..r4rppresenta un punt de refrenament de la perso-nnWaatccollectiva", no havia de dir refrenament, sinótdoteWcoontrari refermament. I a la recepta del licor denoosis ddW mateix número, Can Ferreta està lbgica-rimen4veitCa'n Ferrereta. Assenyalarem sols les faltes quedditidditirtla perfecta com presió del text.

FIEESTESIYE SANT ANDREU

PPerliaFEesta Patronal de Sant Andreu, enguany s'hanppoggramatds següents actes:

U4Mae§qoposició de fotografies antigues a l'Escola Na-citionlciquehhan organitzat els professors i alumnes de lanmatéixa.

Winaeckwesició de pintures de Miquel Llabrés, recor-ddantélt ntempplque ell pintava pels nostres indrets.

SSeààppfesentada l'edició del pregó de la "Festa deSSarot4aurnecidel 1984" dit per en Miquel Pons Bonet elddia220delejt~ , passat. Aiximateix i en el curs del mateixanoteeesppeesertttarà el llibre "Als Amics" de Mossèn Jau-rin6Sertiacjqktelfm rector de la nostra parthquia.

EElvntemacedalt1 dia de Sant Andreu hi haurà un doblecomeer4eenrprinaer lloc Mossèn Bartomeu Veny Vidal ensothiebillàiintepactucions a l'orgue, la segona part d'aquestcomeertccoreet.àaa càrrec de la Coral Universitària sota ladciticec~lsetuttitular en Joan Company.

PCéleporteaMsaactes religiosos es refereix, hi haurà missasubknrivre aanttb sRermó de Mossèn Jaume Serra Adrover;eeneèlcogssclielia rmissa cantarà la"Coral Sant Andreu" i11~1inoalOrdi Broix" realitzarà l'ofrena de fruitsi l'oferta.

1151031)IALUIE1BLL

DONANTS DE SANGCOMUNICAT

La Secretaria General de la Germandat de Donantsde Sang de Mallorca comunica per coneixement dels do-nants de sang de la mateixa i públic en general el movi-ment hagut durant el mes d'Octubre, especificant elsnous donants, sang obtinguda a Palma i destí de la matei-xa.Nous donants a Palma 18Nous donants a pobles 49Litres obtinguts a Palma 142,7Litres obtinguts a pobles 270,9

Destinada a la Residencia:Quirbfan 75,9Plantes 102,7Maternitat 17,3Ambulatori 22,1Nius-pediatria 11,7Exangino-transfusió 3,0

Donada a altres Clíniques:Hospital General 13,4Policlínica Miramar 30,6Cl ínica uaneda 1,6San Joan de Déu 30,0Mare Nostrum --Creu Roja 8,9Clínica Femenias 3,0Clínica Rotger 1,0C. Verge de la Salut 5,1Consum diari del mes 10,88 litres

Palma de Mallorca a 15 de Novembre de 1984

DEMOGRAFIA

Naixements-Pau Vadell Vallbona-Maria Francisca Server Picornell-Carolina Llompart Martínez

ffistÌàecihettia la inscripció per a tots els qui vulguinrmatticuillarsseaalball de bot.

lEsffarandkos grups:11:8,11Ilutsiiadlotes de 7 fins a 14 anys22:rtugio-rs(de 14 anys fins que les cames aguantinLlosscdiasses començaran al mes de desembre els dies i

1-hum,suigtecuportunament es faran públiques.FRotkausluscriure-vos a ca Na Isabel Clar, ca Na Marga-

Ilittucttes~1 Nou i al Forn de Can Llopis.

Matrimonis-Fernando Triguero López - Francisca Adrover Rigo-Pau Barceló Amengual - Joana Aina Adrover Vallbona-Carmelo Vazquez Alvarez - Maria Angustias Martín San-taella.

Defuncions-Maria Vidal Tous-Catalina Ferrer Vidal-Cosme Clar Vicens

-Miquel Rosselló Rigo-Robert Andre Leleu-Miquel Adrover Adrover-Salvador Cladera Sastre

METEOROLOGIA DEL MES D'OCTUBRE

Dades obtingudes per Gregori Suau en Es Molí PetitPluviometriaDia 3— 13,5 litresDia 6 3 litresDia 7 4 litresDia 10 22 litresDia 27 14.5 litresTOTAL 57

TemperaturesA les 8 hores:Mínima, dia 7 11.5oMàxima, dia 16 180.A les 14 hores:Mínima, dia 6 16o.Màxima, dia 4 23 o.A les 20 hores:Mínima, dia 6 14oMàxima, dia 4 21 o.

ATENCION SORDOSPROMOCION ESPECIAL20 o/° DESCUENTO ALENTREGAR SU VIEJOAUDIFONO Y CAMBIAR-LO POR UNO NUEVO.

(Sólo del 1 de Noviembreal 15 de Diciembre )

OPT1CA FLORIDAcl Cos 12 - MANACOR - Tel: 55 28 77

a cat~ tz-deea

Comença el Novembreamb el record dels qui nohi són, dels que forenja abatuts per la dalla.Flors als panteons i pan-teons nous que ofereixenla seva pedra blanca altemps ennegridor. Es laMort la gran presentcraquest dies, quan el sols'amaga cada cop més presti se lleva més tard.

Tots els poetes hanparlat de la Mort, perquèamor i mort són potser elsdos únics eixos crhom par-

teix tot pensament i totart.

Digué un poeta anticque moren joves aquells aqui els Deus estimen, talvegada és veritat, però tam-bé és bella la vellor assere-nada, sense xacres ni malu-res. Per això en parlarcraquest tema em venensempre a la memòria elsversos crun poeta que moríjove i enfora: BartomeuRosselló Porcel, enyoradísde Mallorca de la que el se-parava la mar, i perdut dins

les grans ciutats a Madrido Barcelona "amb la porde morir tot sol en el car-rer". La seva mort fou sob-tada, una curta malaltial'abaté en plena guerra ci-vil, en un sanatori de Bar-celona acompanyat pel seugran amic Salvador Espriu:Un any abans havia escritaquest poema:

EN LA MEVA MORT.

Estic cansat de tu, dominifosc

i tempestat de flama.M'exaltaré damunt els horit-

zontsi trauré les banderes al de-

sertde la darrera cavalcada.Reina d'aquestes hores ara

vénstota brillant, armada.Inútil desesper del vespre!

L'albas'acosta ja amb l'espasa,i l'ardor temerari que

m'encenallunya les estrelles.

Madrid, març 1936.

L'ART

EN LA MATERIA

Un considerable nombre de monuments de la nostraarquitectura popular sorgí com a consecniència de l'escas-sesa de pluges. En gran part de la superfície del terme, lamitjana de les precipitacions anuals està per sota els 400milímetres, fent de la nostra terra un país sec. "Santanyíaigo de bassa..." diu una antiga cançó de la qual noméssabem aquests mots. S'Alqueria Blanca, tot i que té unamillor situació a l'extrem de la serralada de llevant, noes veu lliure de la condició de país sec i també els seus ha-bitants se les hagueren crenginyar per emmagatzemarl'aigua de la manera que fos. N'és un exemple merave-llós aquesta cisterna del costat d'Es Molí d'En Parra co-neguda també per algú i a nivell familiar amb el nom d'EsCafetet. Sobre l'arc, estilísticament gòtic, es pot apre-ciar la data de la seva construcció en 1782. Precisa-ment en el segle devu,it hi hagué grans trastorns econò-mics per mor de la sequedat. La gastada pedra del colltestimonia la intensitat del seu ús al llarg de les dues cen-túries de la seva existència. Deu haver apagat la set de seto vuit generacions de curiablanquers. Per la seva antigori per la seva bellesa és mereixedora de tots els milLrsauguris, sobretot en un temps com el que ens ha tocatviure en el que hom té la impressió que la bellesa és anihi-lada per sistema.

M. De ViladestersFotografia: C. Aguiló.

LA NOSTRA ESGLESIA EN TEMPS DELRECTOR CERDA ( I)

Miquel Barceló i Vidal.

Dins la segona meitatdel segle XIX després delbreu rectorat del Rt. Anto-ni Sastre, arriba l'any 1856,i amb ell és nomenat cap dela nostra Parròquia. el Rt.Sebastià Cerdà i Càfaro,natural de Campos. (1).

El nou Rector, supo-sam que recentment orde-nat sacerdot, sols teniavint-i-quatre anys d'edatquan es féu càrrec de lanostra església.

Per altra part el nostreTemple també era jovenet;sols feia quaranta cincanys des què el Rector Be-net Vadell l'havia beneitsolemnement, aquella dia-da de Sant Andreu del1811, després de vint-i-cinc anys d'aquella altradiada de Santa Jaume de1786 en què el Rector Ni-colau Pons posava la prime-ra pedra de l'EsgleSia nova.

En aquells dies, el Bisbede la diòcesi era el Dr. Mi-quel Salvà i Munar que ha-via possessionat de la mitrael 1852, i durant el seu pon-tificat es projectà unaimportant reforma a la Seu,així com un estudi de la res-tauració de la façana princi-pal de la Catedral, que ha-via estat malmesa pel terra-trèmol del 15 de maig del1851 (2). Malgrat tot no esrealitzà aquesta reformafins els primers anys delsegle XX.

En motiu de la visitapastoral del bisbe Salvà,escrigué una circular alRector, ordenant la con-fecció d'un inventari, data-da el 3 de maig de 1860(3 ).

L'inventari havia decomprendre, entre altres,les següents parts:

1.- Tots els mobles,joies i robes de l'església.

2.- Una situació de lesObreries, confraries, ger-mandats i altres pietosesassociacions.

3.- Situació de totes lesrelíquies que són veneradesen aquesta església.

4.- Relació delsris públics dins el districtede la Parròquia.

>'< 5.- Situació delro d'aquesta Parròquia, etc.

• 1 el nostre Rectoret féu

l'inventari, que avui, gràciesa ell, ens servirà per conèi-xer com era la nostra esglé-sia allà pel 1860.

Dins la nova església hihavia dos bancs per a l'Ajun-tament. Aquests bancs,suposam que són els queavui es troben al cor, i elsreconeixem perquè portenencara, l'anella que serviaper posar-hi la vara del bat-le.

Els altres bancs en nom-bre de 42, estaven disposatsen dues sèries de 21. Erende pi, sense respatllera i lamajoria mal conservats o es-penyats. Sols hi seien els ho-mes, ja que les dones porta-ven de casa seva la cadirade plec.

1 el Rector feu cons-truir bancs nous, tal com hoindica el "Llibre de Cargoy Data 1853-98 (4), a ontrobam escrit: "1880.- Son

data 431 pessetas 60 cénti-mos a Miguel Pomar...por la construcción de 38bancos y dos escafios parael Ayuntamiento".

L'orgue monumentald'en Jordi Bosch i Fra Bor-guny, es trobava instal Jaten el seu lloc, encara quedurant el rectorat del Sr.Cerdà s'hi treballà cons-tantment, tal com ho tro-bam escrit al mentat lli-bre:

1856.- "Son data 2lliures 1 sou al carpinteropor algunos arreglos en elórgano".

1858.- "Son data 151lliures para completar el pa-go de 360 1. importe de re-componer el órgano".

1866.- "Son data 1 lliu-ra 18 sous a Juan Salom,carpintero... arreglar 8 cana-lobres y los manchons del

órgano".1885.- "Son data 649

pessetas al maestro organe-ro Juliàn Munar por traba-jo y materiales en la recom-posición del órgano".

... 100 pesetas pormanutención de 115 díasde dicho maestro".

1886.- "Son data 38pesetas 41 céntimos, mate-riales para el órgano: gamu-sas, yeso, grampons, cola,limpiar trompas y otrascosas".

Llàstima de no havertrobat el projecte que ensdigués en què consistí la re-forma, encara que amb mo-tiu de l'actual, hem pogutcomprovar que els conduc-tes d'aire, estaven tots fol-rats de "butlles" i la publi-cació "Ancora", que portendates d'aquests anys.

(Continuarà).

itctit •t̀ X. t lt

1346.-Els pobladors deSantanyí comunicaren alGovernador que es talla unbosc emprat per defensardita vila. El Governadormana en nom del Rei queno es talli res més (ARM-LLC).

1946.-Novembre. ElRei conced í l'escrivania reialde Santanyí a Tomàs Bar-barà, per defunció de Mi-quel Metge, notari. (ARM-RP 51)

1527.-Març. Joan Da-nús, anomenat l'Hereu Da-nús en son últim testa-ment rebut per NicolauTomàs, notari, fundà unbenefici a la capella deSt. Antoni de Vianade la parròquia de San-tany í . Es beneficià Fran-cesc Danús (APS).

1606.-Francesc Gili erarector de San tany í.

1718.-Es col.locà lacampana segona de la parrò-quia. Forta en alt relleuSt. Antoni i l'escut deSantanyí i la seguentinscripció: AGNUS DEIQUI TOLIS PECATA MUN-DI - Bartomeu Salom, Jau-me Vidal, Jaume Josep Bo-net, Llorenç Bonet deRaphael (APS).

1875.-Aquest any hi ha-via semorades a Santany í581 quarterades de vinya(MB).

1924.-Desembre. Esconcedí permís per adminis-trar els sagraments del bap-tisme i matrimoni a l'orato-ri de Es Llombards.

Cl NCCL AUS

• RECORDANT

A. Ponsç i Fullana

Dia 8 d'abril de l'any1959 moria a Ciutat elpintor amic de SantanyíFrancesc Bernareggi.

El temps passa aviat;els vint-i-cinc anys queara es compleixen d'aquellesdeveniment ens han sem-blat un alè. Pot ser perquèl'obra deixada pel pin-tor argentí segueix en plenavigència i els paisatges tanamorosament treballats ensporten a un Santanyí en-cisador i a una Cala id íli-ca que ens mou a l'enyo-rança.

El motiu d'aquestesretxes no és fer l'histó-ria-biografia de don Pacocom l'anomenaven, sinódeixar constància que els jo-ves santanyiners saben ad-mirar i reconèixer la và-lua de l'obra d'aquest pin-tor.

"SAL i XEIXA li volretre un senzill homenatge,en aquest 25 aniversari deltraspàs de F. Bernareggi,recordant uns fragments decartes i altres escrits ori-ginals del pintor que sibé publicats, ho han estata llibres poc coneguts i di-fícilment localitzables .

Que siguin les paraulesde Francesc Bernareggi unestímul per estimar sem-pre més les belleses de lanostra contrada.

"Arribar a esta isla yquedarme enamorado de susbellezas, fue todo uno.La pureza de su ambiente,en que la trasparencia -

atmosférica recorta losultimos planos del paisajecon firmeza altorelieve,echó abajo todas las teoríasaprendidas sobre la perspec-tiva aérea. La claridad de laluz penetrando todas lassombras, hizo rodar porel suelo el eterno violetade los luministas de laídem. Las fulguraciones de

'sus aguas en las queparecen diluirse todas laspiedras preciosas y sobrecuya superficie resbalanlos reflejos de los acan-tilados, como esmaltessobre esmeraldas y zafiros,fué un milagro de exalta-ciones pol ícromas no

BERNAREGGI

visto en ningún Museo nien ninguna de las expo-siciones visitadas. Recorrien-do la isla contemplabariqueza de aspectos inagota-bles, desde lo grandioso yheróico, hasta lo amable eíntimo , todo se hallacomprendido en ella. Me ex-tasiaba ante la fastuosidadcromàtica, Ilena de arpé-gios agil ísimos en medio deun arabesco exuberante...

iCómo llegar a expresarla emoción de tanto ele-mento ponderativo! iYcuàn miserables encontrabaentonces pinceles y paletaspara poder plasmar tan in-tensas emociones! "(Rev.Blanco y Negro - 1925).

Cartes adreçades per F.Bernareggi a D. Albert Ga-che, Cónsul General de laRepública Argentina Barce-lona:

Palma, 10 de Noviem-bre de 1920

Mi distinguido sefior yquerido amigo: Mil graciassefior Gache , por sus ge-nerosas I íneas.

Obedeciendo a indica-ciones suyas hoy saldràncertificados para el Gober-nador de Entre Rios,"Baleares", "Vell y Nou",y "La Esfera".

Ademàs para Ud. in-cluyo en esta las fotogra-fías de que dispongo yque Ud. desea remitir.

Los trípticos del "To-rrente de Pareys" y "La is-la dorada", son las únicasobras que tengo, màs "Solde Abril", mi última ymejor obra que figuraba enla exposición y la primeraque a màs alto precio hu-biese vendido si hubieraquerido desprenderme deella. No lo hice por cari-fio y deferencia a miPàtria, pues mis deseos fue-ron y son, de que "Sol deAbril" esté en la Argen-tina.

Las fotografías que in-cluyo, todo son obras ven-didas en la exposición y quefiguran en galerias particu-lares.

En la exposición me Ile-garon a ofrecer por "Solde Abril" 60.000 pts..

De todos modos, comomis deseos son de que estaobra quede en Entre Rios,

no hago cuestión de precio.La mandaré por lo que ten-ga a bien concederme miProvincia, a pesar del apoyoque necesito para realizarmis proyectos futuros.

Deseando serior Ga-che, que se encuentre lo an-tes posible completamenterestablecido, y después dedarle mis màs expresivas gra-cias por su carifioso inte-rés hacia mis cosas, pónga-me a los pies de su sefioray de Ud. se despide muyatentamente su agradecidoy affmo. amigo.

F. Bernareggi

Mallorca, Estany, 4 deJulio de 1922

Mi distinguido sefior ybuen amigo: Tengo el gustode remitir a Ud. un artí-culo aparecido en uno delos diarios de Palma. Loacabo de leer y me ente-ro que ha dado Ud. unaconferencia en el Fo-mento del Trabajo Nacionalen Barcelona.

iPodría Ud. sefior Ga-che, mandarme dicha confe-rencia que con seguridaddada su importancia, la ha-bràn publicado los diariosde esa capital?

Tendría una gran sa-

tisfacción en poder leer suimportante labor y no dudoque su amabilidad ha decomplacerme.

Desde hace dos semanasestoy pintando en Estany,Trabajo en Cala Figuera,una cala de I íneas suavesy de lo màs helénico deMallorca, con unas armo-nías en las aguas que sontodo pedrerías y esmaltes.

He sabido que elnuevo Presidente de la Ar-gentina visitarà Barcelona.Si el sefior Alvear fueseaficionado a las BellasArtes y a Ud. le parecierabien, i.podría Ud., sefiorGache, hacerle conocermi cuadro "Alegría Payesa",que me adquirió D. RafaelMorató,? Paseo de Gràcia20. Me permito hacerle es-ta indicación, por si acasoUd. lo creyera oportuno.Para ver el cuadro lamejor luz es de día, puescon luz artificial quedanadulterados los colores. DeEntre Rios no he vuelto asaber nada.

Después de ponerme alos pies de su sefiora tieneel mayor gusto en saludarlemuy afectuosamente subuen amigo.

F. Bernareggi

11.1ustració d'Alan Dennis (13 anys)

.1 '1 A

.‘41t.11I

.111:141.1$11411 ,

.1 •xt

Rondalles del terme

Els dimonis boiets des pont d'En BanderaACLARIMENT

Com la majoria de lesque tenc recollides, la sé dela madona Maria Vidal d'EsLlombards. Fins ara era inè-dita. Es una variant localit-zada a Santanyí d"Es dimo-nis de Mainou", recollidaen el volum XXIV de lasèrie de Mn. Alcover. El de-senllaç final és el ma-teix que el de "Sa flor defalguera i es dimonis boiets"(volum XXIV). Sols el pro-tagonista de la rondalla"Es negret" (volum VI)aconsegueix l'objectiu final.També l'arxiduc publicà unarondalla de tema semblant:"Es dimonis boyets de SonMartí", que també acabenrentant llana negra

ELS DIMONIS BOIETSDES PONT D'ENBANDERA

Anant pes camí deS'Amarador, just comsom en es primer revolt,a mà dreta, ben aprop dela vila, hi ha una casonabaixa de portal codrat i fi-nestró, girada cap an es xa-loc , que li diven Es Pontd'en Bandera.

Deu fer cosa de dos-cents anys, o més, quearran d'aqueixa casa hipassava una canal queduia aigo de S'Alque-ria Blanca, Sa Canal desPou del Rei. Encara ara,si trescau per dins ses

tanques de Son Garrot, enveureu trossos. Aquestacanal travessava per davallterra es camí de S'Amara-dor, just a s'endret decan Bandera. Per això enaquella casa, d'en-çà que el món és món,diuen Es Pont d'en Ban-dera.

I allà hi vivia unadoneta véia, tota soleta.D'aixb en fa un caramulld'anys. En aquell temps esdimonis boiets encara enfeien de les seves. Ja endeveu haver sentit xerrar desdimonis boiets? No? Idoies dimonis boiets són unsdimonis petitons que sem-pre demanen feina i de ve-gades menjar. No saben es-tar aturats mai. Per aixbsi un al.lotell fa diablures,fent sortir es fetge a sonpare i a sa mare, li solendir: —ell no tens aturai!Vaja quin boiet que ets!

Idoi figurau-vos queuna vegada rup i tup se pre-senta en aquella doneta unescabotell de dimonisboiets. I hala! venga a pegarbots i cucaveles i a fer fuesi jutiperis davant ella, i gis-cos, bels, i crits, i trui ilulea, i saragatera tanta mai.Vaja quin retgiró que se'nva dur. Es polsos sols noii bategaven i per poc nova caure de mal de cor.I assuaixí tots plegatsenfloquen aquesta:

-Què farem? Què fa-

rem? Que la mos ne durem!Si no mos dau feina vosmatarem.

-Ai Déu meu!, va dirella sense sortir des seuesglai. I ara com me'n des-faré d'aqueix bugat? Ja hosé. Anau! los va dir. Anau afer un pou. Plou tan pocper aquí que no em ven-drà gens malament tenir ai-go a betzep i no haver demirar prim.

Tal dit, tal fet. Seposen tots a fer feina ambuna rabi d'allò més feresta.I no vos penseu que en ves-sen cap que badàs ni que s'a-turàs a fumar. Dir amèn i te-nir es redol des pou escom-brat, amb sa terra decanta-da fins a la mare, va essertot u. I uns amb mais, tas-cos, i gangaies alçaven esquatre fiters de damunt.Ets altres amb picons i pi-casses, patapim! patapam!,pegaven com si estassen ce-gats, amb una suorada quelos regalimava pes front iper tota s'esquena fins as'escarpó. Un parei mésdaça qui venga amb càvecsomplien senaies de pedrus-cada. Dos més la treien es-tirant a una politxa. Ipim! pam! pim! pena! ambun instant varen esser as'aigo. Fer aquell pou va es-ser com que passar per da-vant Campos.

I encara no havienamollat ses eines com jatornaven envestir a sa ma-

dona:-Més feina. Què farem?

Què farem? Que la mos nedurem! Si no mos dau fei-na matarem.

-Jesús bon Jesús!Aquesta si que m'és bona!Ell ja hi tornam esser asa parada de ses cebes!Anau! Feis-me un corral iuna barraca pes porcells.No en tenc. No volíeubrou? Idoi vet ací tassa imitja.

Aquells dimonions seposen a traginar pedres icomencen a tancar de paretun redol de figueres demoro. I venga moure rocami acostar pedrotes i alçartenasses i desfer clapers.I vos assegur de cert que ensentien de renou de mar-tells, aixades, perpals i ma-nuelles. I qualque esquer-da de pedreny que botiaset Ilegos a Iluny. Uns as-sentaven i ets altres ja re-blaven. Uns feien s'igualati ets altres s'encadenat. Ino anaven de berbes, enca-denat doble i pedreny benobrat. Un altre estol jatenia sa barraca quasi en-llestida, una barraquetaque valia uis per mirar,amb un portalet baix amb sallinda tota d'una peça i uncucurull a punt de tapar,talment un formiguer. I quème'n direu? Feina feta tébon tranc. Cap a sa ma-dona s'ha dit, i altra vegadaamb so mateix rosari:

-Què farem? Què fa-rem? Què la mos ne durem!Si no mos donau feinavos matarem. Aquella done-ta ja no sabia com se n'ha-via de desfer, fins que vatenir un acudit. Se'n pujàa sa sala d'allà dalt i de dinsun covo los treu un vellde llana negra, d'aquellaque com més la rgnten mésnegra torna. Los ho dónai los diu:

-Jau. Anau a mar arentar aqueix vell de llananegra, i no torneu finsque serà blanca. Es dimo-nis boiets deixaren ses einesen banda, prengueren esvell i partiren escapatscap a ses penyes de mar.I allà frega qui frega,renta qui renta, i encaraara renten si no s'han atu-rats. I no els hi han vistpus mai an es dimonis boietsdevers Es Pont d'en Bande-ra.

Cosme AguilóSantanyí, agost del 1984

RENAULT

COMPRA - VENTA

VEMCULOS NUEVOSY USADOS

Talleres

PONS - PERELLÓC/. Llaneras, 48 - Teléfono 653868SANTANYi (Mallorca)

CYOZC)

foto est udie

OI_

Mayoral, 15 - Tel 653082 - SANTANYI

VIDEO

TRABAJOS INDUSTRIALES

REPORTAJES

CINEMATOGRAFIA FOTOCOPIAS

MURALES•

col.laboradóVIATGE

"L'aigua millor quemai he beguda és la de Du-brovnik". Confirmantaquestes paraules sortidesde la boca d'un homo ma-riner de Santanyí (que evi-dentment el motiu de les se-ves singladures no eren perfer turisme) pas a donar lesmeves impressions sobreaquesta hermosa ciutat delMare Nostrum. Pot semblarmolt llunyana i sense capconnexió amb el nostre po-ble, això no obstant, ja enl'edat mitjana, quan Du-brovnik s'anomenava Ragu-sa i formava part dels domi-nis venecians, juntamentamb els genovesos i cata-lans Iilla de Mallorca teniaestablerta una importantxarxa comercial allà pel1.400.

Muntanyers, conques,badies, convents bizantins,minarets orientals, pobles icostums són fites de caràc-ter geogràfic o humà queem perllonguen la memò-ria del viatge. Sense dub-te tota la vorera iugoesla-va del mar Adriàtic ésmolt bella; esquitxada demil illes amb pobles tí-pics arraconats dins calescom a miralls i ciutats ple-nes de llarga història comDubrovnik, la ben ano-menada "Perla de L'Adrià-tic".

L'antiga Regusa es tro-ba estretament guardada pervelles murades enmerletadesi torres. Representa tota ellaun dels millors exemplesd'urbs medieval. Aristo-cràtica i il.lustrada ha con-servat a través dels seglesels encants del Renaixe-ment: Esglésies, palaus, car-rerons... no hi ha més remeique deixar-s`hi perdre enells i descobrir que estanplens de vida quotidiana.La major activitat se con-centra a un carrer ample irecte de nom Plaça o Stra-dum. En el dit carrer nohi circulen vehicles, sola-ment gent, és el lloc de lesbotigues i dels edificis mésnotables: El palau dels Rec-tors. L'Esponza, l'església deSant Blai, patró de la ciutat,La font d'Onorio, el con-vent dels Franciscans ambl'apotecaria més antiga deles que queden actives. Fun-ciona des del 1.317. Al cos-tat hi ha un bell claustredel segle XIV.

Tot mereix veure'sen aquesta ciutat museu.El recorregut per les mura-des i la pujada a les torress'ha de fer preferentment al'horabaixa quan el sol lle-nega per damunt les teula-des d'un color vermellós,característic de les casesdel país. El passeig pot du-

rar algunes hores, ja que l'es-perit s'encorta davant l'har-moniosa bellesa natural i ar-quitectònica.

Segons unes notícies del'any 1841 "Ragusa cuentadentro de sus murades 812casas y 662 fuera delas mismas. El puerto es tanpequefio que apenas cabenen él tres barcos de altamar". El port no està trasto-cat, és un bon resguart perbarques i petit vaixells aracom abans. Tampoc no havariat la cabuda del recintefortificat. Una bona mane-ra de comprovar l'expansióurbanística de Dubrovnikés enfilar-se amb el telefè-ric al puig Sant Sergio d'ondes d'una planada (restesd'una fortalesa napoleòni-ca) ofereix una magníficavisió de l'entorn. A la dre-ta, la península de Lapad,en la qual se concentren(encara espargides) la ma-joria d'instaliacions hos-teleres. A l'esquerra Plat;més enfora mig amagadapels pins, Cavtat, l'anti-ga Epidauro; al davant lamar, la mar tranquilla quehe vista, i su-aquí, allà imés endins, illes, grans i pe-tites; Kolocep, Lopud, Si-pan...

Logrum és un illot ambun exuberant bosc de pins,alzines i oliveres, un jardí

botànic i onsevulla esbartsd'ocells, autèntics pobla-dors del lloc, ja que a la gentsols Ii està permès fer-hidiada per poder passar gustde banyar-se a les netíssi-mes aigües, practicar elnudisme o senzillament de-dicar-se a la contemplació al'ombra dels pal.lios vege-tals. Es pot dir que l'únicedifici de la zona és el queresta (no sé exactamentsi destruït per les bombesde la Segona Guerra Mun-dial o per algun terratre-mol freqüents en l'àrea)del que fou el palau queva fer construir Maximiliàd'Hansburg, per encobeirels seus amors. Logrum éslilla situada més aprop delport de Dubrovnik, desd'on de bon matí fins alcapvespre un servici d'em-barcacions cobreixen els tra-jectes a diversos llocs marí-tims.

Comprovada la respec-tuositat d'aquella gent perl'herència rebuda i les se-ves illes, que des de la costade Dalmàcia fins a Monte-negro en tenen contades1233, que no hauríem defer nosaltres per les nos-tres, que tan sols les podencontar amb els dits de lesmans.

Antònia Server Adrover.

A les festes en honorde la Beata de Ciutat hiparticiparen Ordi Broix i labanda municipal, que ambla seva presència contri-buïren a que l'acte sor-tís

***

Dia 22 d'octubre en EsCamí Nou hi hagué un acci-dent entre una furgonetai un ciclomotor conduïtper Joan Vicens "Bossa"el qual ha hagut d'esser in-tervengut quirúrgicamentper diverses fractures de ca-ma.

***

El dia 26 d'octubre ro-baren el cotxe a na MariaVicens "Boira", que el teniaaparcat davant el seu domi-cili. Fou localitzat el diasegüent davant el quarterde la Guàrdia Civil de Lluc-major.

***

Dia 28 d'octubre OrdiBroix féu una actuació perun programa de Ràdio Ba-lear d'Inca d'una hora imitja de duració. L'agrupa-ció santaryinera interpretàdiverses cançons del seu re-pertori i respongué a lesnombroses preguntes delslocutors i de les cridadestelefòniques que els ferendes de molts de punts de

o l'illa.***

El diumenge dia 28d'octubre reberen la pri-mera comunió els tretzenins següents: Martín Al-

bo Pérez, Domingo y Ma-ria del Coral Alvarez Bar-celó, María Bujosa Neva-do, Antònia Burguera Bar-celó, Daniel Camargo Adro-ver, Manuel del Rio Vivan-cos, Francisco García delSalto, Jaume i Maria Mes-tre Burguera, Juan CarlosMontoro del Salto, Ga-briel Vidal Sitjes, AntoniVidal Vidal.

La funció començà a lescinc de l'horabaixa i laconcurrència fou nombrosa.La més efusiva enhorabonaa tots els nins i nines ials seus pares.

***

Els robatoris estan al'ordre del dia i la insegu-ritat creix contínuament.Tenim notícies que el 22d'octubre entraren a d i-versos establiments públicsde Cala Figuera i de Calad'Or. En concret sabem quen'estaren afectats el restau-rant Cala Llonga i la Bou-tique Kabane.

4.***

El dia 23 d'octubre fourobat un cotxe del ta-ller Pons-Perelló.

***

La Coral St. AndreuLa Coral St. Andreu ha

començat de bell nou elsassaigs de cara a les prope-res festes.

Aquest hivern la tascaempresa per la nostra coralés més ampla: S'està fentun pla de treball que no

solsament contempla les tra-dicionals participacions a lalitúrgia parroquial sinó quetambé es vol gestionaroferir alguns concerts a di-versos indrets de lilla ila integració a la Federa-ció de Corals de Mallorca.

Una vegada elaborataquest pla, es vol presen-tar a l'Ajuntament, per tald'aconseguir alguna ajudaper portar-lo a terme.

Són 44 anys d'existèn-cia que porta la CoralSt. Andreu, i creim queen aquest temps ha de-mostrat la seva vàlua. Sónmoltes les hores dedica-des pels seus components idirectors per tal d'aconse-guir uns bons resultats.Creim que una manifestaciócultural com aquesta s'hade potenciar al màxim, ipensam que els que tenenen les seves mans la pos-sibilitat d'oferir aquestaajuda no dubtaran en ofe-rir-la, i així la Coral St.Andreu arribarà mésalt encara portant per da-vant amb orgull el nomdel nostre poble.

***

En diverses etapes iaprofitant els dissabtes decapvespre, un grup de jo-ves acompanyats del rec-tor han duit a terme unaneteja de la part superiorde les capelles del costatdel Roser. Fems de colom,fustes inservibles, pedres,ferros, i escombreries detota casta foren llançades adins un camió que enviàl'ajuntament. Dins lesestàncies ja netes s'hiacondicionaren els objec-tes que tenien alguna vàluaartística o històrica per pe-tita que fos, com és ara al-gunes talles de sants, enmolt mal estat, però beninteressants.

***

Deven haver-se perdut,ens demanam, els rosaris desucre de Tots Sants? Non'hem vist cap ni un persenyal dins els mostradorsdels forns i de les botiguesde la vila. S'animarà l'anyqui ve qualque botiguera dur-ne?

***

Els bunyols --delíciagastronòmica— segur que nos'han perdut a Déu grà-cies. Na Maria Timonera iles Llu'ises han continuatcom cada any el bon cos-tum de fer bunyols. Ana-ven a unes 600 pessetesel quilo,

***

Dins aquest mes denovembre, han començata l'Escola Pública els cur-sos corresponents a l'en-senyança d'adults per a l'ob-tenció del Graduat Escolar,així cao també les classesde Llengua i Cultura de lesBalears (ensenyança del ca-talà) patrocinades pel Con-sell Insular, corresponentsals cursos d'ECCA.

***

Seguint la tradicióanual, el dia de Tots Santsi al llarg de tota la jorna-da, la gent visità el cemente-ri, el qual estava guarnitde rams i de corones ide tota mena de flors prò-pies d'aquest temps. El•dia s'aprofità per a admi-rar l'art escultòric de lanecròpolis, incrementat diarera dia.

***

Les matances enguanyhan arribat d'hora, ja quedegut a la malaltia delsporcs la gent frissa de veu-re'l penjat a la perxa perpor de no esser-hi a temps.S'arribarà a perdre aquestaantiga tradició? Un no deixade pensar, recordant-ho ambcerta nostàlgia, en les fes-tes que en feien antany entemps de matances. Totauna riquesa cultural et-nològica que s'iniciava ambla frase: em voleu dar esbunyoler?

***

Enguany el grifó deles fontanes del cel va dei-xar caure d'hora unestímides gotes sobre la nostraeixuta terra i si bé no seràuna gran anyada d'escla-ata-sangs podem dir que lamarina ha rebentat i se'ntroba qualcun d'aperduatentre peloves, esclatasabatesi bolets vermells. Vius al'hora de consumir que n'hiha de metzinosos.

INFORMACIO MUNICIPAL

INFORMACIONMUNICIPAL FACILITADAPOR LA SECRETARIA DEL'AJUNTAMENT

El Ayuntamiento adop-tó los siguientes acuerdosen la sesión plenaria del8-11-84.

1)Se dió cuenta de latoma de posesión del nue-vo secretario.

2)Que el ArquitectoMunicipal redacte propues-ta para subsanar las defi-ciencias sefialadas por laComisión Provincial de Ur-

banismo, a la aprobación de-finitiva de las Normas Sub-sidiarias Municipales.

3)Ceder un local aGESA en el edificio de laResidencia de la terceraedad en Alqueria Blancapara una E.T.

4)Ratificar la persona-ción en el recurso conten-cioso-administrativo, paramantener la división de lademarcación Registral deManacor.

5) Nombrar interina-mente encargado de laBanda de Música

6)Trasladar a la Comi-sión Municipal Permanentela resolución del recursointerpuesto por baja teme-raria contra la adjudicaciónprovisional de las obras delCentro Cívico de Calad'Or.

7)Solicitar al I NEMsubvención para la residen-cia de la tercera edad deAlqueria Blanca.

8) Contratar mediantearrendamiento de serviciosla custodia y vigilancia delos bienes y edificios muni-cipales.

9) Solicitar al INEMuna telefonista.

10) Aprobar la cuentadel patrimonio de 1983.

11) Sacar a subasta la2a. fase de la residencia dela tercera edad en AlqueriaBlanca.

12) Solicitar a la Con-selleria de Sanitat y Con-sumo una subvención parala Unidad San itaria deAlqueria Blanca.

13) Aprobar el proyec-to y contratación directa dela•vía de enlace en Cala San-tany í.

ADEU A L'AMO EN COSME DES MOLIEl passat dia 4 de No-

vembre va morir l'amo enCosme des Molí, Cos-me Clar Vicens, a l'edatde 96 anys, quasi un segled'existència viscut ambganes de viure, fruint i tro-bant complaença en l'apas-sionant joc de la vida, queés la condició bàsica permantenir la joventut. Feiapocs anys que havia supe-rat una delicada operació,però es pot dir que fetaaquesta excepció la sevasalut i la seva integridadfísica havia estat enveja-ble durant la seva llargavida. Bon caminador comel capellà Nofre que, se-gons l'amo en Cosme,era un cavall per caminar.Això m'ho havia diten una entrevista quevaig fer fa dos anys i queretendré sempre en la mevamemòria. A partir d'aquelldia no ens vérem maisense intercanviar una es-comesa.

La seva amable con-versa havia llenegat perviaranys molts diversos.Em contà el seu aprenen-tatge a S'Escola Vella ambel mestre Soler, que eracapellà, el rapte d'un avant-passat seu per part delsmoros, una rondallesca es-tada dels musulmans sobreSa Penya Bosca, parlarem depous antics , d'Es Corraldel Rei, de l'estada dela seva fam ília en Es

Rafal des Porcs, de neva-des i de l'embassament pertres pics d'Es Camp d'enTorrella, de camins antics,d'un tal Antoni Pauler quea poals tirava aigua a Sa Ca-nal des Pou del Rei. Tam-bé em contà la seva estadade vuit dies a Formentera.Repassàrcm l'any que féude moliner en Es Molíd'en Colomí, i els nomsde les peces del molí.L'amo en Cosme recordavael molí de la Plaça Berna-reggi que es veu en el pla

de Berard. Em parlà dela sala vella, de festes dedimonis, i de jocs infan-tils. De la crema de l'ar-xiu municipal i dels pa-pers de Cas Saig. Del met-ge vell, de les cançonsde sales, del ball delsalbats i de la seva primeraanada a Palma. I que séjo, de molts d'esdeveni-ments de la seva infància,com és ara de l'arribadaa Santanyí del primercotxo, que pujà Sa Costad'en Verger acompanyat

d'una munió d'al.lotells quefent lulea deien: un cotxoamb foc! un cotxo ambfoc!

L'amo en Cosme figu-rarà també entre els in-formadors del meu futur"Mapa toponímic de l'anticterme de Santanyí". Solsper aquest fet ja li somdeutor d'un profund agraï-ment. Descansi en pau eljove amic, el vell molinerd'Es Molí d'en Colomí.

Cosme Aguiló

CALONGEHOSPITALITZATS.

El mes d'octubre ha es-tat prou dolent pel que a lasalud dels calongins es refe-reix: han hagut d'esser hos-pitalitzats, en Miquel Adro-ver Barceló tot el mes ipart del setembre a l'Hos-pital Militar, n'Angela RoigOliver de Na Burguera, aSon Dureta, En Jaume Vall-bona Bennàssar a la Poli-clínica Miramar i traslladatdesprés a l'Hospital Militar,en Gabriel Zuzama Fron-tera, també a la Policlínica,en Joan Vadell Adrover queja feia dies estava a Son Du-reta i finalment n'AntoniVallbona Adrover a SonDureta igualrnent.

Desgraciadamentn'Angela, el dia 25 es vamorir, mort que causà granconstemació, puix que eramolt estimada dins el poblei essent tan jove, més enca-ra es sentí la seva mort.

Pel que fa referènciaals demés malalts pareix quetots evolucionen favorable-ment i en el moment d'es-criure aquestes retxes jano en queda cap d'hospita-litzat.

Des d'aquí volem ferarribar el nostre condol aJaume de Na Burguera, tam-bé als seus fills i demés fa-miliars, i als altres malaltsels desitjam una properarecuperació.

NOCES.

A l'església parroquialde Sant Miquel, el dia 20d'octubre, es varen casar naJoana Ana Adrover amb enPau Barceló. Va beneir alsnoviis el rector de la Parrò-quia Mossèn Baltasar Amen-gual i foren els padrins elsrespectius pares. Acabadala cerimònia religiosa elsconvidats compartiren el di-nar de noces a un anome-nat restaurant de la con-trada.

NAIXEMENT.

El dia 28 d'Octubre laCsi

llar dels nostres amics To-meu Vadell i Margalida Vall-bona es va veure agracia-da amb el naixement d'unhennós nin, un germanetper a Joan. Li posaren el

nom de Pau. La més since-ra enhorabona als pares, pa-drins, germanet i demés fa-miliars.

DEFUNCIO.

Dia 11 de novembre vamorir a Calonge, l'amo enMiquel Adrover de CanVerrro que contava 84 anysd'edat. Als seus fills i de-més familiars, la nostra con-dolència.

SOPAR.

Les cantadores de l'es-glésia de Calonge, foren con-vidades a un sopar de pinyolvermell a un famós restau-rant. Qui les convidava erala parròquia de Cala d'Oren agra•ment a la seva desin-teressada i voluntariosa col-laboració en les funcionsreligioses de l'esmentadaparròquia. Conten que fouun sopar a on no hi faltàres i que en quedaren moltencantades. Molt bé.

OBRA DE TEATRE.

Els estudiants deBUP i Professional del po-ble estan preparant la repre-sentació d'una obra de tea-tre, possiblement sia el pro-per mes de desembre. Qua-si cada any surt un grupd'entusiastes del teatre i en

fan una representació,l'any passat feren "El met-ge a Garrotades" de Moliè-re, i l'altre any "Siau Ben-vinguts" de n'AlexandreBallester; d'aquesta repre-sentació acompanyam unafotografia dels actors afec-cionats que hi varen pren-dre part.

CONCERTBARTOMEU VENY VIDAL

( Orgue)CORAL UNIVERSITARIA

Dia de Sant Andreua les 21 hores, a l'Esglèsia

• i42~1~1: Mffillffik 111, ØD,

P i P4

<tik„.N.19%11#11 I sArS I P R

5 Vd:P.40..14rR 0

LES T

T L T 4 L OPIN A

5

I; 0 5 T A 0 P

SOLUCIONS PASSATEMPSMaria del Mar Pons i Bonet.

Horitzontals:1.- Siurell. Rap.2.- Ena. El. 0.0,3.- N. Sumi. Mol.4.- Zel. S.M. All.5.- I.A. Jo. N.A.5.- Llar. Oneigs.7.- Lle ngua. T.8.- Ara. Olor.9.- Ema, Boira. E.10.- P. Forat. I.11.- Vena. Am. Alé.12.- Acabar. Spop.

Verticals:1.- Senzill. E. V a.2.- In. E. Llampec.3.- Ua. L. Area. Na.4.- R.S. Ama. Fab.5.- E. Us. G. Bo. A.6.- Lem. Jou. Orar.7,- Llimona. I am8.- E. Ort. S.

9.- Romaní. La. Ap.10.- A. 01. G. 0. Ilo.11: Pollastre. Ep.

SOPA DE LLETRES.

Cloïsses

LlagostaTonyina SípiaCalamars

LlobinaCongre RapOstres

MusclosGamba NeroMoll

LluçTruita Pop

CALA D'OR INTERNACIONALNotícies de gran re-

percussió, que durant eldarrer mes han tengut coma escenari Cala d'Or, i de lesquals la premsa en generalse n'ha fet ressò:

ELECCIO DE MISSES:

Com a pòrtic del Certa-men de Miss Espanya, undia es va elegir a Cala Llon-ga, a damunt el moll i ambuna decoració d'en JoanRiera Ferrari, molt d'acordamb l'entorn, Miss Simpa-tia, Miss Elegància, i MissFotogènia, que varen resul-tar esser, pel mateix ordre,les representants de GranCanària, d'Aragó, i d'Eus-kadi.

Varen formar part deljurat, diverses persones deCala d'Or, així com tambéfamosos de la península,com són Na Mònica Ran-dal i en Jaume Penyafiel.

Tot va sortir molt bé.Varen actuar Els Vallde-mossa, que són uns gransartistes, i finalment es vaservir un extraordinari"bufette", en el restau-rant Cala Llonga d'EnJaume Mas.

ESCACS:

El que també ha ten-gut un gran èxit ha estat el"II Open Internacionald'Escacs-", en el que hi hanparticipat 68 jugadors de

dorfer (RFA), i .Ãmaral(Portugal). Fins a 57que són els que varen aca-bar la competició.

El campeió del móninfantil, Comas —13 anys—va conseguir 6 punts. Ien Tattersall, de 9 anys,va quedar molt bé, teninten compte la seva edat iels seus contraris, degran talla.

El Brull, va esser elprimer mallorquí classifi-cat i va rebre un trofeu delBanc de Crèdit Balear, aixícom els dos mallorquins se-güents.

Havia de venir com aconvidat per la organitza-ció, en Fernando Arrabal,el polèmic escriptor, peròa darrera hora li va sortir unbony...

CAVALLS:

La guarda d'egües d'EsPuig Gros, propietat de naM and Teresa Gual, acabad'obtenir tres nous premis.Aquesta eguassada, en elsdarrers campionats d'Es-panya, celebrats a Madrid,ha conquerit els següents:

-E1 Campionat d'Espa-nya de poltros de tres anys,de raça arab.

-EI Subcampionat de"juniors".

a Sui•sa el Campio-nat Nacional de Sementals.Enhorabona.

DRV:

A Palma es va celebrarla Convenció DRV, de caraa propagar les nostres illes a

Alemanya. Idò bé. Els hote-lers de Cala d'Or, que sónuns grans professionals, hivaren esser presents i el seu"stand", les seves idees i laseva cuina, varen esser delsmillorets. Molt bé calado-rers ... ! .

CICLISME:

En Timoner, el grancampió ciclista mallorquí,acompanyat dels ciclistesitalians, Gentili, Dotti i Deli-llo, que varen prendre partamb ell en el recent campio-nat del món, amb motiude la revenja del dit cam-pionat, es varen instal.lara l'Hotel Tucan, durant unasetmana i digueren que pen-saven tornar ja que Mallor-ca és ideal perque un ciclis-ta hi pugui desenrotllar elsseus entrenaments. Ah!També les discoteques deCala D'Or les varen agra-dar molt!...

FUTBOL:

L'equip del C.D. Calad'Or, de Ifl Regional, quanescrivim aquestes retxes,va el primer i encara ésl'hora que ha de perdre cappartit. Idb. Ja l'escatareu!...

... mem si hi ha cap va-lent, que d'un altre redoltan petit com és Cala d'Or,sia capaç de publicar notí-cies tan importants comaquestes, De res...

EN MIQUEL NOSTRO.

12 pa'ïsos: Siiisss-a, Israel,Portugal, la RFA, Austrà-lia, França, Colòmbia,Sud-Africa, Gran Breta-nya, Andorra, Cuba i Es-panya.

La classificació finalha estat aquesta: de 1lal 8, amb 6,5 punts: Karl(SuiSsa), Zalc (Israel), Gó-mez (Espanya), Antunes(Portugal), Hecht (RFA,i guanyador de l'any pas-sat), Slutzkin (Israel). Lin-

S'ALQUERIA BLANCASthan començat les

obres de la Residència cor-responents a la primeradotació econòmica. Ara n'hiha una altra bastant méssubstanciosa (uns dotzemilions de pessetes) de laqual es farà una subhastaben aviat.

*** ***Hem vist aparèixer una

bústia de correus com unenorme bolet groc damuntla plaça. Pens, que ja que nola tenim massa grossa, nos'hauria d'omplir amb méscoses i menys d'uns colorstan cridaners, que desdiuenamb els bancs, els pins o lesrajoles, i que hauria estatmillor un poc més arraco-nada sense fer-se gaire en-fora.

*** ***L'amo En Miquel de

Ses Pruneres ens ha deixat,volem des d'aquí tenir unrecord per a ell amb el de-sig que descansi amb pau.

*** ***Dimecres, dia 14 se ce-

lebrà una Eucaristia a laParròquia de S'Alqueriaoficiada per Mn. Pedro Bar-celó, el qual s'acomiadàaixí del seu poble per unsquants anys. El motiu ésla seva partida al Burun-di a fer de missioner jun-

tament amb uns altres ma-llorquins que ja son allà desde fa temps. Concelebràamb ell Mn. Gabriel Ros-selló,

Ens explicà el que tro-baria i la feina que faria allà,segons s'havia informatamb el rector de Sa Poblaque ja ha estat allà i dar-rerament ha estat el seucompany de feina.

"Realment —digue-aixà no és exactamentun comiat sino un a re-veure. Me'n vaig ilJusio-nat i esper tornar-hi. Usvull dir que no me'nvaig solament a títol per-sonal, pens que hi vaig coma representant de tot unpoble i especialment des'Alqueria i Sa Pobla".

Li desitjam un bonviatge i que no perdi el co-ratge, que amb les cosesque va contar Ii farà falta.

*** ***S'ha fet la primera

reunió de catequistes pera preparar el proper cursi s'anuncià als nins i ni-nes que hi volien assistir,que podien apuntar-se a CaSes Monges. S'espera queabans del desembre estaràtot organitzat.

J. Rigo.

Entrevista a Mn. GasparMonserrat.

Com ja dèiem fa unmes, la Formació Professio-nal que es donava al C. Bis-be Verger, no es farà més.Per a conèixer un poc mi-llor els motius que hanfet finalitzar aquest ense-nyament hem fet unes pre-guntes al Director Mn.Gaspar:

-Que era actualment laF.P. a Santanyí?

-Actualment es feienels dos cursos de primergrau administratiu. Era unservei d'arnbit comarcal queal principi cobria un tempsd'espera per a la feina, pe-rb actualment es feia per aseguir al segon grau o pera enganxar una feina delram, ja que la gent veiamés la utilitat dels es-tudis per a una feina con-creta.

-Quina assistència heutengut aquests anys?

-De cinc anys ençàteníem bastants d'alum-nes, una mitja entre els40-50.

-Per què s'ha acabat?-S`ha acabat perquè una

O.M. "tassava" les placesamb quaranta d'acord ambuna inspecció que es va fer,per altre lloc, hi ha lleis an-teriors que posen un mínimde cent vint perquè puguifuncionar un centre de F.P.nombre que ens seria impos-sible d'aconseguir amb lamatrícula actual de cinquan-ta. Si no es completa aques-ta matrícula la subvencióno es dóna (B.O.E. 30 Maig84).

-S`ha fet, malgrat això,alguna gestió per a seguir?

-Sí. Després de la noti-ficació l'Associació de Pa-res, envià una carta alDelegat Provincial, amb datadel tres d'agost, exposant lesraons per les quals demana-ven es seguissin donant ditsensenyaments, entre ellesdestacaven:

La distància de Llucma-jor i

Les necessitats adminis-tratives de la nostra zonaturística.

Dita carta no ha estatencara contestada per partde la Delegació.

Una altra gestió fou de-manar a l'Ajuntament queper part seva fés una peti-ció semblant al Delegat.

També com a col.legireligiós s'informà al Bis-bat que feu gestions per la

seva part encara que infruc-tuoses.

Vists els resultats deles gestions es plantejà elmuntar una cooperativad'ensenyança, carregantels pares amb totes les des-peses, però el cost hauriaestat molt elevat. Despréses gestionà amb el Centrede Llucmajor la possibili-tat d'acollir la matrículade Santanyí, cosa que haestat feta entre dit centrei el de Felanitx. Les ges-tions es feren conjunta-ment amb el CoordinadorsProvincials de F.P.

-Quines opcions hanquedat als que volen ferF.P. a Santanyí?

-Anar als centres demés aprop que ja he citat.

Pareix que l'Adminis-tració prefereix concentrarla matrícula de la nostra co-marca a aquests dos centresencara que es gasti més ambel transport del que costa-ria la subvenció al nostrecentre.

-Què passa amb el pro-fessorat?

-Segons la llei actual,els professors han quedatdespedits.

-Quina incidència pottenir aquest fet sobre la vidadel Col.legi en general?

-Són cinquanta alumnesmenys que poden encarirun poc el transport, però nocrec que afecti res més.

-Què més pot quedarper dir?

-M 'agradaria afegir,que crec no és sols una pèr-dua pel Centre sino per atota la comarca, Nosaltresno Ilamentaríem aquest fetsi s'hagués obert un centreestatal aquí mateix, ara elservei queda desplaçat enfo-ra. Si en algún moment lescondicions tornen ser fa-vorables no dubtarem entornar partir.

Totes aquestes gestionss'han fet lligades a l'A.P.A.i informant permanentmenta tots els pares dels interes-sats.

Vull, per acabar, donarles gràcies en nom delCollegi, als pares que hanestat fins i tot disposats apagar l'activitat docent pertal que aquesta poguésseguir endavant, entenc aixòcom a una bona acceptacióde la feina que aquí esfeia.

-Gràcies per les vostresparaules.

J. Rigo.

PORTOPETRELa mar pareix que vol "treure el braó", darrerament

un poc massa sovint. Fa uns dies i degut al mal temps con-seqüència d'aquesta que li han dit "la gota freda"??, vadur una barca fins a la carretera que passa per darrera "SaPlatja".

*** ***Alguns d'aquests als qui agrada el que no és seu, no

van de misèries. Un senyor anglès que arribà amb una naude vela la deixà enmig del port. Quan hi va tornar la nauno hi era i agafà un bon trastorn. No sabem si ja hauràaconseguit localitzar-la, encara que ho desitjam. Actescom aquest poden tenir conseqüències, ben negativespel nostre turisme.

*** ***No hi ha encara a Portopetre acord entre els dos grups

de quatre que intenten arribar a un acord sobre el projectedel local social del Club Nàutic, així estan ara les coses:

En la darrera reunió els representants de la Directivapresentaren, als que s'hi oposen, un projecte amb unareducció d'un 25 sobre el total de la planta del primerprojecte, però per a aquests no fou suficient ni s'acosta-va a la seva idea que suposava una reducció de quasi un75 per cent. (Aquests percentatges són orientatius). Se-gurament ara hi haurà una consulta dels quatre amb laDirectiva i es tornaran a reunir els dos grups. Si no hi haun acord tenim notícies que demanaran una Junta Gene-ral urgent (els que s'hi oposen) per a explicar el procésque s'ha seguit fins ara.

J. Rigo.

NOTICIES DES LLOMBARDSEl pati de l'escola ha

canviat d'aspecte, des-prés d'aquella bona asfal-tada han estat pintades lesretxes per poder jugar adistints jocs, esperem queprest arribi el materialapropiat per poder jugar-hi.

***

La IIar d'en MiquelVerger i na Miquela Bur-guera, de Cas Cantó, haestat alegrat amb el naixe-ment d'un fill, esperat ambmolta il.lusió. Enhorabonaals pares i padrins.

***

A la fira darrera es vacomprar un "poni" a l'al-lot Miquel Cabrer de canPons, i cada setmana éspassejat pels carrers delpoble. Ja el pots cui-dar molt bé, Miquel.

***

El passat dia 3 deNovembre morí, des-prés d'una llarga malaltiaDa. Catalina Ferrer Vi-dal a la edat de 62 anys.SAL i XEIXA vol tam-bé acompanyar la sevafamília en aquests mo-ments trists que està pas-sant. Que descansi en pau.

* * *

15e. ANIVERSARI DELA BENEDICCIOL'ESGLESIA NOVA

El poble d'Es Llom-bards es prepara per cele-brar el 15 è. aniversari dela benedicció de l'esglésianova i per ambientar un pocels moments que viuremaquest mes de Desembretots els llombarders, crecque val la pena fer un pocde història del que hasucceït des de la benedic-ció fins aquests moments.

Recordem que el tresde Gener de l'any 1969es firmà un contracte entrela Mitra de Mallorca iConstruccions Llabrés iMontaner S.A. pel qualaquest darrer es comprome-tia a construir la nova es-glésia d'Es Llombards se-gons el projecte del Sr.Alomar abans del primerde Desembre del mateix any,amb un pressupost de3.106.585,28 pessetes i totseguit es començaren lesobres. S'acordà que el po-ble d'Es Llombards pagaria

un milió de pessetes enplaç de tres anys —que des-prés es prorrogà a deu— iel bisbat pagaria la res-ta del pressupost.

El dia 8 d'Agost, SantDomingo, patró del po-ble, es va dir la primeramissa dins el nou temple,encara sense acabar.

A la fi el dia 8 de De-sembre del any 1969, fes-tivitat de la ImmaculadaConcepció, un dia de fred ivent, el Sr. Bisbe Dr. D.Rafael Alvarez Lara beneïel nou temple i el mateixdia el va fer parròquiabaix l'advocació de la Marede Déu Immaculada.

El primer rector fouMn. Miquel Mascaró Fulla-na que durà fins a finalsdel mes d'Agost de l'any1971.

L'edifici està adaptata les noves exigències li-túrgiques i a les realitatssocioculturals del nostretemps. La façana es comple-tament llisa amb una porxa-da (atri) a l'esquerra, peron s'entra al temple i allocal parroquial.

El temple té una naud,uns deu metres d'ampleper uns trenta de llarg.Al fons hi ha' el presbite-ri (molt senzill com total'església). A l'esquerra, l'o-ratori o capella de setmanaamb un pati amb jardíal fons. Sobre l'oratori hiha el local parroquial. A ladreta del presbiteri, unaimatge de pedra de lamare de Déu. En frontuna creu de fusta senseimatge presideix les accionslitúrgiques.

Així era més o mancocom estava i el que haviaaquell dia 8 de Desembrede 1.969; perè de llavorsençà, encara que no ha plo-gut molt, han passat 15anys.

A finals d'Agost de1971 va passar a dependredel mateix rector de San-tanyí D. Guillem Parera,fins que fou nombrat coma nou rector Mn. MiquelLladó Ayarte, natural deCampos, entrant a prendrepossessió el 12 de Marçde 1972 i va estar a EsLlombards fins el 12de Setembre de 1982. Du-rant aquests 10 anys que va

esser rector d'Es Llom-bards, podem dir quees varen fer diverses modi-ficacions i novetats que elpoble tindrà molt mal defer oblidar-se'n com són lesmés importants: l'any 1972es fer la cavalgata dels reisamb vestits nous i amb mol-ta d'il.lusió per part detots els joves i poble engeneral.

L'any 1973 treu laimatge de la Mare de DéuImmaculada que abans eravenerada a l'església vella,ja que el poble li terria ili té encara molta devoció.

Després d'uns quantsmesos de no estar exposa-da al públic a causa de laseva restauració, el dia 2 deJuliol de 1976, tornà ésservenerada per tots els llom-barders.

El dia de Sant Domin-go de l'any 1973 és beneïtel campanaret, amb la cam-pana que havia cridat ala devoció als, nostresavantpassats, ja que és lamateixa que hi havia a l'es-glésia vella.

L'any 1980 exactamentel dia 5 de Juliol va venir envisita pastoral el Sr. BisbeDr. Teodor Ubeda i apro-fità per confirmar 29al.lots i al.lotes del poble.

Amb l'agència de San-tany í, el dia 9 d'Octubre,arribà una imatge del SantCrist de la Bona Mort com-prat a Madrid i que va es-ser beneït el dia 8 dedesembre del mateix anyen motiu del 12 aniversa-ri de la benedicció de l'es-

glésia, fou posat dins la ca-pella de la setmana ambuna inscripció que diu tex-tualment: "Sant Crist de laBona Mort als avantpassatsqui amb fe i feina, aixeca-ren i sostinguerem l'esglé-sia vella (1780-1964).

En el dotzè aniversaride la benedicció de la no-va. 1981.

Festa de la Immacula-da".

En deixar la parròquial'any 1982 per anar a CasConcos, entrà com a rec-tor el mateix de Santa-nyí, Mn. Jaume Serrafins l'any 1983, i de llavorsençà s'encarreguen de la par-ròquia d'Es Llombards elrector i vicari de SantanyíMn. Bartomeu Ramis i Mn.Miquel Barceló respectiva-ment.

Aquesta relació delsfets passats referents a laparròquia durant els 15anys darrers no ha volgutesser molt exhaustiva, sinó,que m'he limitat a enume-rar uns quants dels fetsque crec que varen essermés importants per la ma-joria del poble.

Aprofitem aquestaoportunitat per donar grà-cies a Déu per mediacióde la seva mare, acudinta la missa solemne que tin-drà lloc el dia 8 de De-sembre festivitat de la Im-maculada Concepció, pa-trona de la parròquia idel poble d'Es Llombards.

Es una invitació de laParròquia.

Toní Burguera

C.D. Alqueria

COMENÇA L'ESCALADADesprés de perdre

contra el J. Sallista perzero a u, l'equip curiablan-quer va tocar fons, es vacollocar amb cinc menystres; després de realitzar unpèssim partit i haver duitmolta mala sort, les malesllengües ja deien que ensveuríem l'any que ve ambel Cala D'Or. La setmanasegüent va ésser una set-mana de molt de movi-ment, tant per part de ladirectiva com per partdels jugadors; pareixia quecomençava la temporadavetaderament en aquellsmoments. En els entrena-ments se lluitava com mai,l'equip pareixia que s'ha-via transformat. Els pri-mers fuits es varen treu-re dins l'históric "SonMalferit"; se va fer un par-tit complet, tots els juga-dors varen estar a granaltura. Es va arribar al des-cans zero a zero, però elgol havia d'arribar i unapilota llançada pel davan-ter G. Rosselló va besar lesxarxes; es varen desaprofi-tar vàries ocaions per sen-tenciar el partit. Ja en eltemps de descompte, una ju-gada amb rebots dinsl'area visitant va propi-ciar que l'equip local empa-tàs un partit que tenia japerdut.

El partit contra el SonSardina va ésser la confir-mació de la recuperació del'equip curiablanquer. Espresentava a "Sa Teulera"un equip amb un pressu-post de nou milions de pes-setes, ple de figures, valguincom exemple els noms deMagafia, Lillo, Toni, Bat-le, Turró, Pons, etc. etc.,com entrenador duia aCrespí (ex-capità pobler),que es va enfartar de cri-dar al descans, durant totel partit i després del par-tit. Ni els més vells dellloc recordaven una actua-

. cio tan completa. Es vagolejar per tres a zero(gols de Rosselló 11, L. Ri-

go i Rosselló I); se potdir que va ésser la gran sor-presa de la jornada.

El número passat pro-metíem xerrar dels arbitres,però ja que les darreres ac-tuacions no han duit suspi-càcies, ho deixam anar.

Un punt problemàticsón les targes que duen elsjugadors. Abans de jugarcontra l'Independent, elsjugadors D. Rigo, M. Rosse-lló i L. Rigo ja en duen tres.En J. Adrover en té dues;n'Andreu Rigo, en Toni Ri-go i en Medina en tenenuna. S'ha de resaltar que enG. Rigo ja ha vist la verme-lla .

Golejadors: Amb tresgols hi ha en J. Salom, enL. Rigo i en G. Rosselló.Amb un hi ha en G. Rigo,en D. Rigo i en M. Rosse-lló. Hem de destacar quel'At. Rafal es va fer un goldins la seva porteria.

INDEPENDIENTE, 2ALQUERIA, 1

Pel C. D. Alqueria va-ren formar: T. Rigo, Gor-

nals, Pons, Barceló, M. Ros-selló, Salom, Adrover (A.Rigo, min. 80), D. Rigo,G. Rosselló, Medina, L. Ri-go.

L'arbitre va estar desa-fortunat tant per uns compels altres; actuava amb bo-na voluntat però no hi veia.La primera part va durar52 minuts sense haver-hi capmotiu. A pesar d'aquesta ac-tuació, no va influir en elresultat.

GOLS: Els gols de l'In-dependiente varen arribarals minuts 40 i 70; varenésser dues jugades moltsemblants per la banda es-querra, culminades moltbé amb el cap. En el minut87 va marcar l'Alqueria ambun penalt fet a G. Rossellóque ell mateix s'encarregàde transformar.

INCIDENCIES: par-tit disputat a les 9 del ves-pre al "Rafel Puelles";aquest horari obligà a queel partit es disputàs ambllum artificial. Molt de fredi molta gent per presenciarel partit. Es va fer notar unanombrosa afecció curiablan-

quera, principalment ungrup de gent jove que nova deixar d'animar l'equipvisitant.

COMENTARI: Bonpartit de l'Alqueria en frontdel líder Independiente, queen cap moment va demos-trar la seva condició de tal.A la primera part va domi-nar més l'equip local, aixòpropiciava contraatacsvisitants que no varen po-der tenir conseqüènciesen el marcador. A la segonapart l'equip visitant va sor-tir disposat a resoldre el par-tit i va tenir pràcticamentacorralat l'Independiente,però les ocasions no s'apro-fitaven. Com a resumde dir que al llarg del par-tit els dos equips varen te-nir les mateixes ocasions,que varen ésser més apro-fitades per l'equip local, elqual va tenir temorosa laseva afecció fins que elpartit acabà. El resultatmés just hauria estat un em-pat. Si l'Alqueria segueixjugant així està asseguradala recuperació i l'escalada.

Macià.

El partit. . .( J. Xl)

SANTANYI, 2 - ESCOLAR, 0Fixa tècnica:CAMP: Poliesportiu

Municipal. Espectació perveure l'equip de Capdepe-ra, ja que la seva bona clas-sificació podria haver supo-sat la primera derrota pelslocals. El terreny de joc,molt llefiscós i a redolsembassat. Sens dubte l'ex-periència de regar no seriamolt positiva pel propi San-tanyí.

C.D. SANTANYI: Mar-tínez, Adrover, Ballester,Camps, Barceló, García,Duràn, Amengual, Vidal I,González, Miquel. Com asuplents: Pons, Roig, Vi-dal II i Vicens II.

M. 35, Pons perCamps; m. 75, Vidal 11 perGonzález.

ESCOLAR: Faba,González, Carlos, Riutort,Fernández, Trini, Esteva,Corraliza, Roig, Gómez,Torres.

ARBITRE: Sr. Muñoz,Insegur i escàs de recur-sos, ha escatimat dos penal-ties claríssims al Santanyí.Ambdues jugades foren re-butjos dels defenses amb lamà.

GOLS: M. 20: sensa-cional galopada de Gonzá-lez, qui sorteja tots elsdefensors i, sense angle,marca en el millor estilCruiff. M. 37, es Duran quide potent dretana envia

la pilota a les xarxes.COMENTARI: Dos

gols que haguessin pogutser molts més si no ho ha-gueren impedit els encertsdel porter Faba i la defi-cient actuació arbitral. ElSantanyí, ha ofegat mate-rialment el contrari i solsa mitjans de la segona parts'ha relaxat. Potser haguimpresenciat el millor partit del'equip de casa aquí des-prés de sis partits al Polies-portiu. Tot el conjunt ha es-

tat excellent, si bé un juga-dor, González, ha conque-rit per complet el públic.

S.M.

Resultats i classificacions.

la. Regional Preferent:Campos, 0 - Santanyí, 1Santanyí, 1 - España, 1Cardessar, 3 - San.tanyí, 0Santanyí, 2 - Escolar, 0Cultural, 1 - Santanyí, 1Santanyí, 3 - Pollensa, 0

ler. C.D. Santanyí 21

punts. Gols a favor 23.Gols en contra 11. Partitsguanyats 9. Partits empa-tats 3. Partits perduts 1. Po-sitius 1.

Jovenils 2a. Regional B:Santanyí (3er): 9 partits14 punts.Infantils la. Regional B:C.D. Santanyí (12è): 10partits, 4 punts.Alevins la. Regional: C.D.Santanyí (14è): 8 partits,0 punts.

Banda

MALSON"Deman que vos esfor-

ceu perquè el Santanyí pu-gui anar sempre amb es capben alt, sigui allà on sigui.Per això, vosaltres heu deser es primers en donarexemple d'esportivitat ide gent civilitzada..."D'aquesta manera exhor-tava els socis el presidentdel C.D. Santanyí justabans d'iniciar-se la presentcompetició oficial. Però,vet ací, que després de tansols dos mesos, el principique havia de regir el taran-nà de l'entitat s'ha vistgreument violat.

Una vegada més el"culpable" de tot va ser elsenyor de negre, el fatídicjutge. Era diumenge de-matí i el tebi sol hivernencapaivagava la ressaca de lanit anterior. Mentre, duesmainades d'espigats alio-tells descarregaven enmig dela gespa tota l'energiaemmagatzemada al llarg dela setmana. I així que, capal final de lluita, quan totsemblava resolt, el de negredecreta una quasi definiti-va sanció contra els de casa.Els ànims dels locals afer-vesceixen exageradament,

saben que la perfecta eje-cució significaria, corn amal menor, l'igualda. L'am-bent s'encén, els especta-dors ja resten ara ben des-pertats. I arriba, arribal'igualada 3-3. El de negreestà acorralat, segur que se'npenedeix, però ja està fet,no pot tornar enrera. Asse-nyala la fi de l'encontre.La tensió va en augment...Entre empentes, grapa-des i potades el drapós jut-ge assoleix la caseta. Illavors, ve l'alliberació so-bre la temuda acta. Finsdies després no es va sa-ber que sols era un en-

viat. Un despectiu paper feuarribar el veredicte delMés Alt Tribunal:

"S'imposen vuit par-tits oficials de suspensióal jugador Mas, del C.D.Santanyí jovenil, per insultsi intent d'agressió a l'àrbi-tre durant el partit C.D.Santanyí i España. Perun any se suspèn Este-ban Roig Rado, auxiliarde material de l'esmentatequip —entrenador--. Així-mateix s'amonesta colJec-tivament els jugadors delC.D. Santanyí jovenil, elqual club es multa".

Vivien

X

a.n

JOC DE MOTS ENCREUATSHoritzontals1.-Figura de fang. Peix2.-Nom de lletra. Article. Vocal. Vocal3.-Cor.:onant. Afegesqui un número a un altre. Passa elgra per un molí.4.-Epoca de relació dels animals. Consonant. Consonant.Es bo però cou.5.-Vocal. Vocal. Pronom. Consonant. Vocal.6.-Casa acollidora. Moviment d'ones.7.-Ens permet parlar. Consonant.8.-En aquest moment. Es sent pel nas.9.-Nom de lletra. Impedeix veurer-hi clar. Vocal.10.-Consonant. Bocí romput. Vocal.11.-Hi circula la sang. Al revés, en tenim dues. Aire quesurt per la boca.12.-Finir. Al revés, animals marítims amb molts cames.

Maria del Mar Pons i Bonet

1 i às l

CO

X

X

7-a

111111111111111111111141111111IMINE

ffinirriekiiffiel

111111111111111'.111111111111111111111111111111111111111ffl1111z 1111111111M1111111111111111111111111M1•11111111111M111

11111111.1•Ae11111111111111W1111111/,; 111111111ineelINIEJ1111111111111

Verticals1.-Fàcil. Vocal. Es dirigeix a un lloc.2.-Al revés, partícula negativa. Vocal. Raig de llum acom-panyat de tro.3.-Al revés, ocell. Consonant. Al revés, en el quadrat,base per altura. Partícula femenina.4.-Consonant. Consonant. Animalet que forada la roba.Al revés, aire calent.5.-Vocal. Empr. Consonant. Que no és dolent. Vocal.6.-Al reves, surt de les abelles. Ho duen els cavalls pelcoll. Resar.7.-Fruita àcida. Cap vegada.8.-Vocal. Al revés, Explossió. Consonant.9.-Planta olorosa. Article. Al revés, bo per menjar.10.-Vocal. Al revés, article neutre. Consonant. Vocal.Al revés, surt de les olives.11.-Animal de ploma. Al revés, nom de lletra.

C AL Arfi ARSS T

L OS TOPOPOG

ORNHL ISNL A

I S AGLNYECrli

S I TP R IP R

SPRRNEÇOU

EIU AEUR Ar110

AISL SLEST

TL TLLOBIN A

LL AGOS T AOP

S'ULLASTRE ESBRANCAT

,( ,..j,,.-

'".

( //y//,i ,„ , ( '/ e .?:_,..•_..,-- • . Ç.‹:—

, ‘1, .,„ \..

...,.. -

. 4K=...

,f

,,.... ,

/, '

/

.

Ara resulta que el "Diario de Mallorca" i la "UltimaHora" tots dos pretenen d'ésser els qui tiren més exem-plars en les illes. Nosaltres, que fins ara no havíem obertboca volem fer a saber que els guanyam a tots dos. "Sali Xeixa" és el número 1. Mare de Déu, si en tiram d'exem-plars! Tiram quasi tota l'edició. Ningú no en compra cap.

***

Tampoc ningú no guanya a Santanyí en matèria deproducció agrícola. Ja varem donar la notícia d'una garro-va descomunal. Idò ara en Pedro de sa Cova, a la fincaseva (o de la seva sogra) de ses Pedreres ha collit unaalbergínia disforja, fora de sèrie. Aplicant-li el sistemamètric decimal hem obtingut les dades següents: llargà-ria, sense comptar el capoll, 33,5 centímetres; circumfe-rència màxima, 28 centímetres. Quina albergínia! Volíemdonar-ne les mesures tridimensionals, però resulta que lacorona ja cra un poc pansida i hagués llevat mèrits a l'obra.***

I és que els santanyiners som una mica envejosos iara estam a punt d'inventar el canterano-esport. Con-sistirà en anar de Santanyí a Lluc amb un canterano decaoba damunt l'espatla carregat amb llençols de drap hu-mits. Dins les sabates s'hi posaran ciurons, però si el prac-ticant de l'esport supera els setanta anys podrà dur elsciurons bollits. S'admetran messibns a qualsevol bar.

** *

En Miquel Bossa m'ha dit que no fa gaire l'encadenatde la paret amitgera que separa el cel de l'infern va es-boldregar i va fer un enderrosall. I va esser un desgavellperquè els quatre vells arrencats de cada banda botavenpel portell i feien tala. I així és que les autoritats dels dosajuntaments varen armar qüestions. I els del cel: "aixòho heu de compondre voltros". I els de l'infern: "de capmanera, vos toca a voltros". Els del ce1:1"enderrosall vacomençar a sa vostra banda quan un ciutadà, cercantcaragols, va tomar dues pedres de s'encadenat". I nyici nya fins que els de l'infern digueren: "noltros hem con-sultat es nostros advocats i diuen que segons una llei apro-vada per les corts generals de l'infern vos toca a voltros"I els del cel: "ho fareu aix í com voldreu; això és jugar ambavantatge perquè en el cel advocats no en tenim".

3

s.

os

••nn

o

t"."1 vV\AA ikAi

MAMARET'A MEVA

T iESTim TANT 9"VOLDRiA 9u.ç SARESii(NCiA DE VALQUERiA

,TA EST'AS ACABADA,

PER

.r

COQUES DE TORRO

Nadal ja s'acosta, i cal preparar tes ametles per fer el torro. Per si a darrera hora no trobas-seu la llibreta de les apuntacions vos recorciam la recepta:

-Una lliura (400 gr.) d'ametles ben óelades i capoiades-Altre lliura 400 gr.) de sucre-Mitge clovella de llimona rallada- í ot pen mesciat i pitjat enmig de ies neutesRecordam que és convenient esperar una quinzena de dies per encetar-lo, el trobareu més

saborós.

CAIXA DE PENSIONS

77

Tot un símbol