L' EXCURSIONISTABOLLETÍ MENSUAL

DE LA

ASSOCIACIO CATALANISTA D1 EXCURSIONS CIENTÍFICAS

ANY III. BARCELONA 29 I>E FEBRER DE 1880 NÚM. IÓ.

CONDICIONS DE LA PUBLICACIÓ

las' comunicacioni jM^íaí* iberias de* Vcrdaguer]Sf éxidTy Pare™, y*Fel?p. 'r'B' "* l°t*<

TORNS DE CONFERENCIAS.

Día 5 Mars 1880.—Excursió á Andorra.—D. Odó Martí y Grau.— 12 iJ. id. —Orfevreria religiosa.—D. Eduart Támaro.— 19 id. id. —Condiciona higiénicas de las habitacions.—

D. Ignasi Melé.

SESSIONS Y EXCURSIONS

Dia 13.—SCSKÍÓ preparatoria de Ja visita al Museu del Sr. Comtcde Belloch.

— 14.—¡A las 3 de la tarde).—Visita á dit Museu.— 27.—Sessió preparatoria de 1' excursió á Tossa.— 28 y 29.—Excursió á Tossa.

SOCIS ENTRATS DESDE I . " DE F E B R E R

D. Joscph Cruspinera.» Eussebi Güell y Bacigalupi.» Joseph Mansana.» ManclM.1 Angdon.

Ihrc. Sr. Baró de Casa Fleix.1). Magí Pujóla.» Joseph Rene.» Rican Guinart.» KclixLoaiza.

— jtit", —

D. Joseph M.1 Rufan y Obiols,» Joseph Guiiart y Scrra,» Joseph Arbonés.» I.luisSolery Puíg.» Pascual Godo Llorens.» Cassimir Miró.» Manel Vidal y Soler.

» Andreu Ribera y Pu¡g.

Socis DELKGATS.D. Joseph María de Mas y Casas, á Manrcsa.

» Llorens Vinyas, á Monistrol.» Joaquim Salarich, á Vich.

CONFERENCIAS

L' individuo de 1' Associació Sr. Auléstia y Pijoon dona lo 16del passat Janerla primera conferencia sobre '1 tema expressat.

Comensá analísant lo conccptc excurstonisme, fent veure s:iidentítat ab la geografía espccialment en sa pan práctica de des-cubriments de las ierras y deis instruments cicntinchs pera rculi-sarlos. Historia á'grans rasgos lo progrés de las ciencias geográficas,fent notar coni s' havia rctardat tnolt compüríintlo ab la mar-xa deis demés rams de I1 ínvestigació. Prenent com á punt de par-tida las primitivas tradicions sobre la existencia de térras desprésdesconegudas, com I1 Atlántida, esmentá que lo coneíxcment vc-ritable de la superficie de la térra havia sofert decadencias, y, par-tint deis primers temps histórichs, ana citant los descubrimentsmes importants que'a feren en 1' antiguetat; citant lo viaije delcartaginés Hannon; lo deis grechs ab Coleos de Samos; los deisbizantins després; los deis árabes mes tart, y en locomens de laetat mhjana lo deis veneciana Medisio Doria y germans Vivaldial Mar ¡enebros (Atlántich).

En aqueix punt presenta á la naixent nacionalitat catalana-ara-gonesa com á un imponant factor que, per sa posícíó especial en loMedíterrani, anava á cooperar al avens de la ciencia gco^rritica. Yentrant ja á individualisar, cita com á pertanyents al seglc xin al

intrépit gucrrer viatjador Ramón Muntaner; y las duas grans figu-ras de Ramón Lull y Arnau de Vilanova, tan notables, lo pri-mer per haver abans que ningú donat en sas obras coneixement dei1 existencia de 1' águila de navegar, deis instrumenta de mida y delas cartas marinas; y '1 segon per haver sigut un verdader ex-cursionista al recorre casi tota la Europa pera estudiar especial-ment las costums y '1 modo de ser deis diferents pobles; y en lo se-gle xiv ais dos mallorquins Jaume Ferrer, un d' ells que leu unviatje al riu de 1' Or en la costa occidental del África, baíxant fins áun paralcl á que ningú ha vía arribat fins llavors, yl 'al tre, que al-cansa també á la següent centuria, que fou lo primer mestre de 1'Academia portuguesa de Sagres, d' ahont sorliren los principáisnavegants d aquesta nació que feren després llur nom inmortal.

Al ocuparse del segle xv, ames de fer menció deis célebres au-tors de las cartas geográficas catalanas qu' existeixen en diferentsarxius del estranger y que son citadas en toias las grans obras dehistoria geográfica, nota 1' importancia que tenía en nostra térra 1'cstudi d' aquesta, com ho revelan algunas de las obras que figuranen las bibliotecas d' aquel! lemps, entre altres en la del ReyD. Martí.

Feu menció deiinguda com á principáis viatjadors pertanyentsá aquesta temporada: d'en Jaume Ferrer de Blanes, qui, havent enSÍI joventut navegat 33 anys per las mars de Llevant, era tan hábilen astronomía y navegació que fou consultat especíalment pclsReys católichs, quan lo descubriment del Nou Mon feu necessariala divisíó ab lo Rey de Portugal deis dominís marítims; d'en BernatBoades, autor deis «Feyts d1 armes de Catalunya» que reuní unaextensa noticia de las- principáis lápidas d' aquesta térra; y de FraBernat Boil y '1 capitá Margar» que anaren ab la segona espedidode Colon á las Indias occidentals, lo primer com á delegat apostó-lich y 'I segon com a altrc deis principáis capdills d' aquella expe-dido.

Deis segles xvi y xvn esmentá al jesuíta Joan Pau Font, un deisprimers missionistas que predicaren I' cvangeli ais tepequans yformá una gramática, un diccionari y un catecisme de la llenguad' aquestos naturals d' América; QI Dr. Mico, célebre metjc, astró-lcch famós y gran botánich, que herborisá en moltas parts de Ca-talunya y de Castella, donant nom á algunas plantas; á Fra Antón

Viccns Domcncch, autor del Flns sattetorum de Catalunya, quirecorregué quatre vegadas lo Principal, registrant arxius y sufrintgrans penalitais; á Pujades que, ames de historiador insigne, fouexcursionista infatigable registrant durant quaranta anys lasbibliotecas y arxius de tota la nostre térra pera escriure sa Crónica; y h-nalment menta, com tancant aquest período de 1' historia que 'spot dir anticua del escursionisme á Tabcrner, Serra y Postius yRoig y Gelpí; acabanten aquest puní la primera conferencia sobre'1 lema anunciát.

Una nutrida salva d' apluudimcnts saluda al conferencian! altermenar sa perorado.

CRÓNICA DE L' ASSOCIACIÓ

NQVEMBRE.—Dia a.—Conferencia per lo Sr, D. Modest Vidal.—Tema:Música religiosa.

Dia 7.—Conferencia del Sr.Torrents y Torres.—Dominado de Catalansy Aragonesos en Sicilia.

Dia i3, — Sessió general. Se dona compte del despati ordinari. LoSr. Barallat llegf la ressenya d' una excursió á Cabrera y Castell de Bur-riach. Lo Sr. Torras (C. A.) la de la excursió á Tarragona, Aleo ver ymonastir de Santas Creus, y lo Sr. Company una tradició popular refe-rent á la oFont de I1 enrabiada» en La Garriga.

Dia r4.—Conferencia del Sr, Támaro sobre Nocions d' Arqueología.Dia 28.—Conferencia del Sr. Torrents y Torres sobre la dominado de

Catalans y Aragonesos en Sicilia.DBSEMBRE.—Dia 2 —Sessió preparatoria pera I' excursió á Tarragona y

1 amarit • Se llgircn las rncmorias seguentsi 1 orres ^C A.|, ex cursi o a lie"•lloch y Cardedeu; Guasch, excursió á La GarrigayL' Ametlla; Támaro,«cursió á Sant Pons y Corbcra del Llobregat.

Dia 5.—Conferencia del Sr. Támaro sobre Nocions d* Arqueología.Dia 11.—Junta general. Elecció de la Directiva pera 1880.Dia js.—Conferencia de D. Joaquim Riera y Bertrán, sobre lo lema

«Protecciomsme en literatura.»Dia 19.—Conferencia del Sr. Company sobre lo tema ..Taquigrafía

aplicada ala Uengua catalana.»Dia a?.—Sessió preparatoria de 1' excursió á Castelldefels y cosías de

Garraí'. En aquei

- » • •

Á LA

«ase, ,» se despedí deis assoc

VISITA

i.er DI; FEBHÍ:R DE

iats

SAItS,

la Junta Directiva. ¡

1T LLÍTZER

8o.

Lo diumenge dia i.=r del corrent Febrer, nostres consocis losSrs. Argullol, Auléstiü, Balaguer (Jaume) Company, Llach, Melé,Olivó, Támaro, y Torrentsy Torres, visitaren la capella de 1'hos-pital de St. Lláizer situada en lo correr del Carme prop de l;iplassa del Padró d' aquesta ciutat

e las alta

plassa del Padró d' aquesta ciutat.Allí la part monumental de la capella, qual portada hauría

vers lo Padró, es 1' ábside que sois pot descubrirse entre lascasas vehinas y terrals baixos que '1 volian. Dit ábside es tot de pe-dra de fil, trovantse ben conservat y donant senyalada mostra safinestreta semicircular única, sos arquets y toscas esculturas, deque pertany ais segles x ú xi,

L' iniuior de la capella ha sofert moltas transformacións en sasvoltas, en sa prolongado per la fatxada, ab 1' obertura d1 una portalateral que dona pas al carrer del Carme y ab la constrticció, casienfront d,' aquesta, de la capella de la Verge deis Dolors. Aquestacapella, espayosa,ab un costosretaulebarroch, téen sas parets gransquadros al olí de regular mérit segons permetia descobrir son en-negriment; y lo retaule major d1 cstil grech-romá te avuy per titu-lar á Sant Erasme, bonica imatge de talla, per haver sigut costejatpeí conegut fabricant D. Erasme de Janer.

Vegeren també los excursionistas, arreconats, 1' imatge de unaVerge de fusta, sentada, y daurada á 1' estil bizantí, y uns alts ca-nalobres de ferro de travall per demés senzill y antich.

En la sacristía los foren mostrats una bassina de llautó ab bo-nichs ressalts, una casulla de seda teixida de colors vius, galanamostra de travall deis segles xvn ó xvm; y diferents goigs y ora-cions de Sant Llátzer y Sant Erasme deis que adquiriren algunsexemplar,.

Detinguda fou la visita; y, per are, tora de saber que aquesta ca-pclla estigué també dedicada á Sta. Margarida, sots quol títol

— 3<io —

s'agregá en lo seglc xv al hospital de Sin. Creu, irovanise destinad;!pera hospital deis masells ó leprosos, son pocas las noticias adqui-ridas respecte á la meteíxa y en especial á sa fundado que, segonslo exposat, es de tas mes antigás entre las ermitas ó capellas ques' alsaren en los entorns de I1 antiga Barcelona.

EXCURSIONS AL MONTSERRAT

Los dias i y 2 d1 aquest mes los Srs. Torras, Mariezcurrena,Sunyol y Massó efectuaren una excursió á la nostre Montanya,prosseguint lo ferm propósit d'agotar (si aixó es possible) la repro-ducció de las bellesas naturaJs y artísticas de tan maravellós lloch.

Lo dia 31 de Janer sortiren d' aquesta ciutat envers Collbató,ahont havian de fer nit á íi de poder aprontar lo llevant del sol deldia següent pera travallar. En efecte, á dos quarts de cinch de lamarinada los excursionistas, inclus un guía que llogaren, estavandisposats pera la marxa, havent comparegut tots á 1' hora prefixa-da ub una puntualitat aosolu ta<

Deixaren la posada de las Covas, quin propietari, D. Joan Baca-risas, mereix las mes expressivas gracias per los atents serveysprestats ais nostres consocis; y á la claror de la ltuna se dirigirená la casa coneguda per La Vinyanova, situada mitja hora al O. deCollbató, ficantse, abans d' arribarhi, per la Canal del Pont, perhont lo camí en zig-zags violents y bordejant inmensas singlarasascendéis á la Serra de las Paparras, y desd' allí baixaren al Tor-rent de oanta María•

Duas horas y mitja després de la sortida de Collbató fuma va laxemeneya de la barraca del Sant Geroni, quariel general deisnostres companys.

Desgraciadament la boyra embolcallava '1 Montserrat y 1' esforspera aprontar la eixida del sol havía resultat inútil.

Cap á las dotze comensá á clarejarse y se trague re n duas vistasdelTorrentdelMitjdía.

A la tarde, portant clichés preparats al sech, se feu una excursióa la Roca deis Orenets ó Roca ampie, avansament al E. del S. Ge-roni en forma d1 esparó, quina cima d' uns z metros d1 ampie permes de So de llarch, está rodejada per tots costats de precipici á

plom ab una fondada de 400 á 5oo metros, domínant, com en unmapa, la carretera de Monistrol; la Plana la Vella á V una banday lo Sant Geroni á 1' altre, desde '1 cim fins á la base; y las vallsdel Llobregat y del Cardoner, tins ais Pirineus.

Se proba la ascensió al pkh conegut modernament per «Lo Mo-ro» quin nom es lo de Montcau, mes tingué que desistirse benaprop ¡a del cim, per causa Je que la roca eslava mullada, ha-venthi per lo lant perill de la vida.

Fou visitada la ermita de S. Antoni, ahont h¡ há uns ecos nota-bles y un precipici també horrores, y entrada la vesprada los nos-tres excursionistas retornaren á la seva barraca, que 'ls oferia, perapassar aquella nit, una teulada seca, deixant veure las estrellas yuna amorosa llar de íbch animada per groixuts tions. Un ¡as deboixos y palla dona descans ais nostres amichs, y á n' En JaumeSubirana, guia valent, honrat, respactuós y servicia! que recoma-nern ais excursionistas al Montserrat; viu á Collbató y se '1 potavisar per carta á son nom, casa Majó. La part queconeix mellorde la Montanya, sens que deixi de coneíxerla tota, es la secciócompresa desde '1 Torrent del Mit¡día rins al Llobregat.

Lo scjon día pogueren veure la perspectiva del Montserrat á la

nada coronavan lo cim del S. Geroni, ahont esperaren, baíx 1' in-fluencia d' una temperatura de—5° Reaumur, la sortida del sol.

Totaquell díase travallá ab afany,yavuy pot dirse que 1' álbumdel Montserrat está enriquit ab tots los punts de vista de que dis-fruta son pich mes elevat.

Lo dia 14 sortía de Barcelona un' altrc excursió de que forma-van part los Srs. Batscb, García Vilamala, Torras, Llach y Massú ab T ¡ntent de fer la ascensió al Montgros que domina "1 Tor-rent del Mitjdía al O. del S. Geroni y traure vistas desd' aquellaaltura.

Aquesta penosíssima y perillosa excursió fou efectuada ab totafelicita!, si V esceptúa la molestia causada per la boyra que soisdeixá net durant duas horas lo precios panorama, temps sundent,no obsiant, pera que lo Sr. Massó tragues las vistas desitjadas.

No disposém d' espay suficient pera detallar tan notable excur-

siú, referínt ais nostres lcctors á la memoria general que '1 Sr. Mas-só té encarrech d' escriure, mes nu podem menys de fernos ecodel entussiüsme deis excursionísias y de la opinió que sosienen deque '1 Montserrat es encara desconegut en lo concepte pintoresch,essent de doldre que no pugan admirarse sas bellesas sino á cosíade penalitats y verdaders perills.

EXCURSIÓ Á SENTMENAT Y CASTELLARLO DÍA 2 DE FEBRER DE l 8 8 o .

Reunits en 1' estació de Saragossa, pera sortirab lo primer tren,los individuos de 1' Associaeió Srs. Auléstia, Argullol, Faura,García Vilamala, Nadal, Cristíes, Bruny, Casades (Pelegrí), Gaza,Llach y Olivó, se dirigiren cap á Sabadcll, ahont deíxaren lo trenpera empendre 'I cami de Sentmenat per la nova carretera provin-cial. A son pas per ella admiraren ensemps que 'ls bells paisatjesque en son accidentat trajéete s' ofereijten ab la vista del Montser-rat, Sant Llorens del Munt y Montseny que 's presentava aquelldia cobert de neu; I' efecte que presentava la plana del Valles co-berta de boyra baixa y semblant un inmens port de mar; y lasgrandiosas construccions fetas pera donar pas á la carretera, comlo pont sobre '1 Ripoll.

A Sentmenat, poblé qual nom prové sens dubte del Sant titularde la Parroquia, Sant (antig. Sent) Menna, y mitjansam recomana-ció del Sr. Marqués d'aquest títol, qui 's feu acreedor al reconeixe-ment de 1' Associaeió donant totas las facilitáis pera aquesta visi-ta; se vegé" detingudament lo castell, avuy convertit en una gran-diosa masía, y qual amiga configurado se traduheix sois per lasfortas parets de fatxada de sos costáis E. y N., en las quals s' obraalguna elegant finestra, y per los restos del fosso que devia rode-jarlo, sobre '1 qual s' hi veu encara lo pont de pedra sustituciósens dubte del antich llevadís. Al entrant d' aquest hi há una ca-pelleta de restauració moderna.

Res de particular baix lo punt de vista arqueológich ofereix1' interior, en lo que hi vegeren los excursionistas, no obstant, locañó d' una anüga culebrina de molt carácter y ben conservat.

Passaren á saludar després al atent Sr. Rector del poblé qui 'lsmostrá en 1' interior de la casa rectoral lo campanar y pochs restos

de la primitiva iglesia románica; campanar qu' encara avuy ser-veix, puix que I1 iglesia moderna qu : es la que está obcrta al culto,no 'n posseheix. En aquesta última se contemplaren, entre altresjoyas d' art, una creu de plata daurada d' extraordinarias dimen-sions, de pur estíl gótich, especialment en sa base, ahont se veuun delicat joch de contraforts ó archs botaras ab sas gárgolas ynitxos ab figuras de sants d' una perfecció extraordinaria. Reculli-ren en la meteixa iglesia alguns goigs delSant titular, de Sant Ra-rimi y altres,

Despres d1 haver molt ben dinat, se dirigiren los excursionistascap á Castellar peí bell camí qu' hi conduheix directament, pas-sant per entre camps perfeaament conreats, y pintorescas pinedas.La calor, impropia de 1' estació, no 'ls priva de ferio camí molt de-pressa arribant á Castellar ab temps pera visitar lo castell que distauns tres quarts del poblé. A cU se dirigiren desseguida, atravessantaltre volta '1 Ripoll en las inmediacions de la grandiosa fábricade Tolrá, per un pont antich desde '1 mitj del qual se disfruta unpanorama d' una incomparable bellesa. Allí lo ló cendres del Hitde rocas del ríu, formant pintorescos gorchs, se combina ablama-tisada arbreda que per l'abundó d1 ayguas se cria per tot arreu. Locamí cap al castell n' atravessa despres altres fondaladas per qualsfons atapahits de boscatje s' escola 1' aigua que baixa de las ves-sants del Sant Llorens; y '1 propi castell está situat al cim de unad1 aquestas estribacions quedant rodejat d' un grandiós fosso na-tural. Aquest castell ó casa senyorial de planta quadrada, se distirt-geix per lo ben conservat del conjunt, puix qu' apart de que 'nsas fatxadas d' ennegrida pedra s' hi obran ayrosos finestrals partitsper duas columnas, en 1' interior se conserva '1 pati ab sas duasescalas de pedra que ofereíx un conjunt molt interessant. Nollunyd' cU hi há la capelleta d' un pur estil ogival de la primera época.

Faltantlos lo temps, degueren los excursionistas ddxar ab racan-sa aquell lloch que tant atreya sa curiositat, prometentse tornarmiís despay á fer la visita del esmentat casiell y sosencontorns,dignes per molts conceptes d' un estudiy contemplado detinguda.

Altre volta á Castellar, prengueren lo cotxe que 'ls conduhí áSabadell y d' allí retornaren á Barcelona, arribunthi á las prime-ras horas de la vctlla.

VISITA Á LA CAPELLA Y MUSEU DE STA. ÁGATA

Com se tenía anunciar, lo dia 15 de Febrer verifica la nosiraAssociació 1' anunciada visita á la Capella y Museu de Sta. Ágata.Assisu'ren á la meteixa los socis Srs. Auléstia, Balaguer (Jaume),Barba, Bordas. Bruny, Campillá, CasadesjJ., LI. ,yP.), Cabot,Cal-vet.Company, Cristíes,Gaza,García Dalmau, Guim, Martí deCar-deóas, Melé,Nadal, Olivó,Ribot,Santamaría, Soler(Ll.),Támaro,Tarrats, y Torrents y Torres. En la sagristía de 1' amiga capella,habilitada avuy pera salo de ses&ions de Y Academia de BonasLletrasycie la Comissió de monuments, vejeren entre altre; curio-sitats un llibre gremial de la contraría deis Tapiners, Sabaters yCuyrassers; una reprodúcelo laográfica deis mapas catalans delseglc xv, existents en la Biblioteca reyal de París; un manuscrit cá-tala de Llakors de la Verge y lo llibre Pro condenáis orationibus,imprés á Barcelona en 1468, llibre que porta la primera fetxa d'impressió de tots los estampats á Espanya. Passant á la capella,desprtís d' admirar aquella preciosa obra de principisdel seglexiv,son incomparable enteixinat, y sos clegants nn^strals^ examinarenun per un tots los objectes que allí 1' art de tots los segles ha anatacumulant, detenintse especialment davant del fragment d' estatuatrabada al carrer del Paradís; de I' escullida col-lecció epigráficaque allí 's guarda, com també de las preciosas mostras de 1' arqui-tectura ojival procedents en sa major part deis enderrocats con-vents de nostra ciuiat; y deis bells retaules deis segles xv y xvi, undeis quals se creu que ero lo de la citada capella. Després d' haverpujat al campanár, desde '1 qual no 's pot avuy disfrutar per com-plert del extens panorama que desde ell se domina, per teñir enpart tapiáis sos finestrals, baixaren á visitar lo cercat provisionalahorit se guardan també varias lápidas, entre molts fragments d' es-cultura, deis que n' h¡ há de molts curiosos, contantse entre ellsuna de las columnas qu' un dia, ab las alires que 's conservan enson primitiu lloch en lo local de nostra Associació, formaren partdel vulgarment conegut per temple d' Hércules.

EXCURSIÓ Á CASTELLBELLLO DÍA 22 DE FEBREH DE 1880.

H¡ concorrcgueren los socis Srs. Argullol, Doria, Garriga, Tra-bal, Torres (Ccssar AugusL), Mitjans (Ursino), García Vilamala,Vidal, Guasch, Tusquets, Ricart, Massó, Casades ¡Joaquim yPelegrí) Faura, Doncel (Cessar August], Llach, Auléstia y Coll.

Sortíren de Barcelona ab lo primer tren de Ja línea de Saragossa,y á las nou del roati arribaren á I1 cstació de Monistrol. contem-plant, una volta mes, ab admirado V incomparable Montserrat quedestacava sa bruna, massa sobre la blavor del cel. Desde aquellaacompanyats per 1' Alcalde y Jutge municipal del poblé de Cas-tellbell, y per lo masover del Castell pera '1 qui bovia facilitat unaexpressíva reco.manacíó nostre ¡lustre consod lo Sr. Marqués d'aquest títol, se dirigtren cap á aquell puní passant per lo Ilogaretdel Vilar. qual iglesia, de moderna consirucció, visitaren acom-panyats per lo Sr. Rector quí 'ls facilita també algunas reproduc-cíons deis segclls antich y nou de la Parroquia, y varis goigs.

Travcssat lo Llobrcgat per un atrevit pont situat al costat d' unafábrica, comensaren á pujar la costa bellament accidentada delcastell. Ocupa aquest lo cim d' una estribado que s' avansa de lavora esquerra del Llobregat, formant ab aquest una veritable pe-nínsula. Actualment no 'n resta de la totalitat de sa construcciómes que la part Qest y cacar sois en sas paréis mestrés per haversigut cremada en las guerras de principis del seglepassat, yaterratá canonadas en la nomenada del set anys, en lo actual. No obstantaiió, presentan encar un imposant aspecte sas fatxadas de colradapedra ahonts1 obran pocas mes elegantíssimas finestras geminadas,no sent menys 1' efecte del interior, tant de sa singular entradaahont forma de trespol la nua pedra, com sas cambras quals fines-trals presentan un admirable punt de vista; lo pati ab las ruinasde lo que fou capella; los trulls y la cisterna oberta en la pedra enlo mes enlayrat del cim de la montanya y vorejada de gegahtinasrocas que, en lloch tant eminent, fan suposar una formidable re-volució geológica, y de vellas aizínas que donan al conjunt un tóverament artístích.

Desde aquest casal, ahont foren los excursionistas obsequiats per

disposició de son noble possehedor ab un excelent esmorsar, sepassá á visitar la próxima iglesia de Castellbell situada en la vesíantOest del meteix puig. Si no té molt de notable sa fábrica, restaura-do tal vegada d' altrc de románica, es en cambi digne de veurerslo sepulcre que 's troba al costat de la porta d' entrada y que con-té :ls restos del primer Marqués de Castellbell. Sostingut per doshistoriáis permodols, ostenta en sa cara anterior dos escuts en losquals altres tants castells indican 1'origen del nom de la familia, yen la cara també anterior de la tapa, en duas vessants, s' hi veu1'estatua ¡acent, molt ben travallada, d'un cavaller cobert lo eos d1

una cota de malla y cenyint espasa y daga; tot en general tant benconserva! que s' aprecian los mes insignificants detalls indumenta-ria. Son també notables per sa antigüciat en aquesta iglesia lasduas campanas; y 's troban per sos voltants curiosos fóssils de mo-luscos deis que se 'n reculliren alguns.

Després d' haver tret dos clichés fotográfichs del indicat sepul-cre, y altres tants de la vista exterior del castell y de la del pontpróxim á éll tenint per fons lo Monserrai, y d' haver íet alguns di-buixos y una acuarela del propi castell, emprenguéren los expedi-cionaris lo camí del poblé de Monistrol, passant alguns d' ells peruna dressera que, vorejant lo Llobregat á una gran altura sobreson nivell, presenta magnífichs punts de vista ahont se combinal'encís de la naturalesa ab la vista de las grandiosas fábricas, abHurs resclosas que, donántlashi vida, forman en la corrent tran-quils cstanys y remorejants cascatas.

En la fonda de Monistrol dita del Llobregat, se dina confortable-ment, y ab 1'alegría propia de semblants aplechs; assistinthi lasindicadas autoriiats del poblé de Castellbell y '1 soci delegat áaquella vila Sr. Vinyas, acabant ab entussiastas brindis regraciantais Srs, Marquesos de aquell nom per las atención» y deferenciasque havian üngut pera V Associació; fent voisper lo progrés de laidea excursionista, y per la germano de las societats que la teñenper objecte.

A un quart de deu estavan los excursionistas altre volta de re-grés a Barcelona.

— 397 —

COMUNICACIÓ.

Per molius independents de la voluniat de las personas que ámon prech s' havian interessat en favor de la restaurado de San-tas Creus, y de qual valiosa intervenció me prometía importantsresultáis; y malgrat los bons desitjs de las ditas personas, no las se-rá possible, per are y tant, pendrer en lo assumpto la intervenció

Molt ho sentó, puix comprench que son necessaris grans esfor-sos pera conseguir petitas cosas, cuan aquestas cosas no ofereixenun directe resultar material; mes ja que altra cosa no puga fer,torno á eixa Associació, alsant la especie d' entredit que havia po-sat á sas gestions, y precbli. per lo contrari, se servesca posar enpráctica totas las que á son bon seny ocorrian pera lograr que noacabe de enderrocarse aquella prehuada joya que 'ns deixaren losmonjos del Cistcr.

Dcu guard a eixa Associació molts anys.

Vilanova y Geltrú 19 de Febrer de 1880.

THEODOR CKIIUS.

Sr. Presiden! de la Associació catalanista d'exetmions cien-

NOVAS.

Diu lo periódich de Valencia Las Provincias del 28 del corrent:

secció d' arqueologfa de la societat Lo Rat Penal, inaugurará sos trgvall?demá, segons indicárem, visitant lo castell de Benisanó, ahont estigucFrancisco 1, quan presoner desprds de la batalla de Pavía, vingué á nostra ciutat de pas pera Madrid.

Cumplint lo dispost per los estatuís d' aqucll centro ha sigut nomnatcronista de la mencionada primera expedición pera que redacte la corres-

_ 3,jS _

poncnt Memoria, lo Sr. Martínez Aloy, y artista pera que reproducscaquant se trobc de mes notable D. Joan Peiró y Urrca.»

Molt nos plau aquesta nova, ja que vé á demostrar 1' entussíasme que,

sa bellíssima térra; y ab tal niotiu, V Associació se complau en saludarlamauüuració del Centro tí1 £xcut'sioyts cic/ttincJi—tit£7~¿tfi£ts y* ¿Ji"tistic*is yen felicitar a la sorictat Lo Rat Penal que I' ha instituir.

Lo fragment de retauie adquint per nostra Associació en sa excursió áCastellbell, es notable mostra de la pintura á 1'encáustica deprincipisdel

tres figuras de las que la central es sens dubte una Santa abadesa tal vegada Sta, Gertrudis( y las altrcs duas no tenen distintm particular, fora deson nimbo circulacab grabats, son vestit vermell y rosa, y cabclls, lasduas, estremadament rossos, presentan! sas fesomias una espressió suma-ment adolorida. La figura central ademes de la toca y vel monacal, portacenyida una ampie tira d' or sobre lo front ab algunas simuladas pedraspreciosas; la crossa que sosté ab la ma dreta tambe porta senyal de pedraspreciosas y te penjat un petít y estret sudari. Lo fondo daurat ahont sedestacan los tres bustos es completament Ilis; lo dibuix de las figuras, sibe incorrcctc, es molt intenciónate las carnacions no tenen sombras deter-minadas y lo plegat deis ropatges es monótono y poch accentuat. Totasaquellas circunstancias reunidas, aixL corn la frescura deis colors y lomarcat procediment á 1' encaustich sobre tela adherida á la taula, revelanla molta antigüetat d* aquesta obra que será conservaJa ab lo degut cs-

Aquesta Associació ha dingit al Ajuntamcnt un ofici invitantlo á feste-jar 1' arribada del barco Vega que, comanda! per lo professor Nordens-jolck, acaba de fer una gran excursió á las regíons polars, y assegurantlilo modest concurs de la Catalanista pera un acte que seria digne de Bar-celona y'ns posaría al costat de las deniüs cíutats akont s1 ha deturataquella embarcado.

Jlcm Ilegit en un periódich alemany que una associació excursionistade Brcslau tracta de visitar detmgudamcnt á Catalunya lo prónm cstiu.

La Comissió diocessana de monuments, nonibrada per V ílm. Sr. liis-bc, s' ha íct cárrech, á indicació de 1'Associació, de unbaix relleu de mar-

brc represen tant un cap de Medusa y uns capitclls románichs qu' existíanahandonats en 1' iglesia de Sta. Eulalia de Provcnsana avuy en camí derestaurado.

Hetn rebut lo prospecte del Álbum histórich, piutoresch y monumentalde Lleyiay sa Provincia que van ápublicar en aquella ciutat los cone-guts escriptors catalanistas D. Joscph Pleyan de Porta y D. FrederichRcnyé y Viladot ab la colaborado ii" altres escriptors, cilustrat ab grabatsy láminas heliográficas tretas directament del natural per medí de la fo-tografía. Se 'n publicarán mensualment un ó dos quaderns al'preu de tresíals cada hu comprenent lo text cátala ab traducció castellana y una lá-mina helio-gráfica, atímetentse suscripcions á Barcelona en casa los Sc-nyors Verdaguer y Puig.

Devém felicitar coralment ais iniciadors en la provincia de Lleyda deidea tan protitosa, y manifestar nostre dcsítj de quciinga imitaiiors en las

U 5 p r ° V m C i a S ' PCra qUC P ° 6 U e m COne'XCr

Han sigut cedits á 1' Associació los objectes y obras següents:

lltre. Benito Vinyals de la Torre, Barcelona 1713.—Ordenanzas de laReal Audiencia de Catalunya, Barcelona 1742. Ter lo Sr. Barberiy Fom:Un p erg a mí de! any izo3» un ünvilesi donat per lo Rey En le reí altrepergamf; Rúbrica del Liibre de recorts delalltre. Obra defEsglesia par-roquial del P¡, 1713; Colecció de poesías manuscritas origináis de Fran-cisco Fontanella; Acta original de la visita Jeta per D. Pere Magarolapbre. de Sta. Maria de Vilabertran per ordre del bisbe de Barcelona Ra-fel de Rovirola á 1' esglesia del Pi de Barcelona á 9 de desembre de 1775;Léxico lattno-catalanum, Barcelona (56o; manuscrit ¡nédit de la come-dia titolada Cipriano (autor anónim.) Per lo Sr. D. Lluis Maria Soler:dos pergamins (i567 y 1604) procedents de 1' antiga confraria de S. Julúí;una cscriptura amiga ab la firma de Hieronim Bosch rector de S. Vieensdeis 11 orts! una acta de conclusions de filosofía del canonge Villalonga

dcl'Lilmade Mallorca f171S) estampada en seda. De Mr. Albert Da-val: un follct títolat Sach Wile, del donador. Del Sr. Olivó: 16 exemplarsde goigs catalans; Cronicón de Christiano Adricomio Delfo, Madrid 1679;Rudimentos gramaticales en francés y en espanyol per Cot. Del SenyorComte de Belloch: un autógrafo del Eicm. Sr. D. Arseni Martínez Cam-pos, ministre d»l».Guerra, ais 20 de mars de 1879; altre de D. Andreude BofartU, antiver municipal de Rous, ais 6 mars de 1873; altre de DonPerePauVecianacomandant.de las Esquadras de Catalunya, ais 29 d'agost de I83Í ; altre de Sor Maria Paula Casades, abadesa de las Caputii-ñas de Barcelona,ais i4Íebrerde i835; altrcdeFr. Anfós,abat de la Tra-pa, l'any 1808 yaltredfel Sr. Bisbe Lluch; Relación auténtica de la especialprotección del glorioso S. Narciso; dibuixos de laCreu de terme de Carde-Jcu (segle XVJI|, d'una finextra gótica del Renaixemcnt de la torre de casan' Liado d# dita vila, de dos escudets d" una finestra de la casa fleca de la

en la torre de Belloch del plá de Girona. Del Sr. Vergés: Un pergamf deCapítol* matrimoniáis del segle xvt, text cátala. De D. Joaquim Salarich:El salsichon de Victt, Vich 1870, del donador; Higiene del Tejedor, Vich[85p; Apuntts y>bre ¡a cria del gusano de seda de roble Yama-Ma'i Vich1874.—Episcopologio vicense 1864. Déla Corporació taquigráfica delsistema Garriga: Acta de la sessió publica inaugural, deis travalls del any1879 a. 1880, Barcelona 1880. Del Sr. Guim: 18 monedas catalanas ymallorquínas de coure de Lluis XIV, Felíp IV, Felip V y Forran VII.

Han sigut adquirits per 1" Associació:Finestres vindicatus á Don Raymundo Lázaro de Don, Barcelona

1772; Disseetaciones históricas del órdeny cavcttleria de los templariosporD.PedroRodríguez Campomanes, Madrid 1747; Ordinachnsy cridasJetas per lo molt Ilustre y FideUssim Consislori deis Senyors Deputatsy Oidors de Comptes del General del Principal de Oathalunya^ líarcelo-na 1701; Capitols del General del Principal de Catalunya, Barcelona1702.

Omissions y erradas: Com resultat d1 una orrtissió al estamparse I1 Actade la Sessió inaugural, repartida ab ]' últím bolletí, se deixá de contín-nuar en la Uista deis Srs. Socís lo nom del Dr. D. Joscph Vallet preberc,aiií meteii en la darrera agrupació deis Socis delegáis, ahont debía dir" t.xtranger y \J ítramar» s omití tamlie per oblir \o ̂ segon norn h quedant,per conseglient, nostre delegar á Puerto Rico equivocadament inclós en-tre los del extranger.

ííaprenta de «La Benaix aix