L' EXCURSIONISTABOLLETÍ MENSUAL

ASSOCIÁCIO CATALANISTA D1 EXCURSIONS CIENTÍFICAS

A . »

,éI I .

k¡:

4

¡ en lo L

BARCELONA 3 I I

CONDICIONS DE

JE MAIG DE 1879

LA PUBLICACIÓ

NÚM. 7.

CONFERENCIA

SOBRE LA DKsCRipció É HISTORIA DE LA CAPMI.LA R I . . \ ¡ .

DI: SANTA'íbATHA DK BARCELONA.

Prenem aquest assumpto per objecte de la sua disertado,ilustrat soci D. Andreu Balaguer y Merino, omplí lo lorn de 1.conferencias que dona la Catalanista, en la vetllada fiel 21 <Mars. Comensá, describint, en 1' exordi,.pcr via d^ifhsodi,temple greco-romá dit de Hércules, tal y com ettaba en lo seglede la nostra eru, pera lo qual s* inspira en aquellas columnas qu'd' ell podeflifeuy encara admirarse en lo local qu1 ocupa nosi'A ssociació\Kkspect£ á las meieix^,r digué enire altres concepteaque forman V arch de triunfo dedicarais genis de la renaixeftsa atística y literaria de Catalunya. Fcu la historia d' est vell monu-meni y conclogué repetínt la ícl¡s idea del restabliment en tota sapftresa d' estas ruinas y la crMcid en aquest lloch d' un Musenllati, tal y com havia enundat pnmariairient son savi amich y socihonorari d' esta corporació, lo P. Fi(%l Fita, Académich de lnReal de la Historia. *

Kntrant de pie en lo tema de son discurs, descrigué iriinucjosii—ment la fábrica actual de la Real Capilla de Santa Agatha d' estaCiutat, qu' es la segona y del comens del segle xiv.—Historia s¿-

— 5o — -«

i^uidament una y altre, la pnmcrü desde lo segle xn, cu que se Tnté noticia, y la segona desde los primers trcballs <^e 's feren perareformar aquella. Curiosos é importants documents recúndits ennostres arxius li servireti á Tal objecte, empero mes princípalmentun, que dona á conéixer per piimera vegada, relatíu al primiyuretaule de la capella piniat per En Ferrer Bassa de Barcelona,en 1344, d' ordre del rey En Pere III de Catalunya [IV d' Aragó).Posarn, luego, á contribució las Ordenaáons, que disposá est rey,sobre lo regiment de tots los officis de la sua cort y altrcs impor-tants datos, se detingué en explicar las ceremonias def culto que secelebravan en la Real Cajilla, los privilegis y dignitat deis cler-gues que la servían, així com las solemnitats de gran recñrt histá-rial que hi tingueren lloch. *

Detalla després las reliquias que s' hi guardaren, las viscissitutsper que passá la custodia del temple, y tractant especialmcnt deltemps del rey En Pere, Condestable de Portugal, de qual época eslo retaule principal, descrigué aquest segons avuy encara se con-serva. Vingué alhora á parlar de la muiació de nom c invocadoque sufrí la Capella, singularment de 1* actual que prengué oficial-ment en lo segle xvi. Arribat al present, puntúa detingudamenttotas las.peripecias y greus perills per que ha passat lo temple enlos últims anys fins á esser coflvertit en Museu, sino en lo d' anti-güetats cristianas com estigué moU á punt de plantejarse en 1868,al menyí-fcli V actual arqueólagich^ Ibrmál per las corporacionsallí establertas, ca%s, la Comissió de monuments histórichs y artís-tichs de la provincia y la Real Academia de Bonas ll.etras d' estaCiutat, per cncárrech de la qual-es lo disertant, cqHjSrvador delpropi lyluseu, junt ab I1 ilustrat;catedrátich d' esta'Academia deBellas'Ans D. Joseph de Manjarrés, que ho es nomenat perlapredita Comissió. '"

Ab un inspirat epílech, en lo qual demaná á sos companys s'animessen á continuar la tasca per éll empresa, historiant altrtemonuments de Catalunya, termená lo parkment y finí dihent estasó consemblanis paraulasí^rAixí podrem anar fent I' inventan dela vasta herencia que 'ns han dcixat las gencracions passadas; aixíconeixerém la historia de nostra nacionalitat, ja que sent los caba-les de la casa payral, tcnim un deber d' aplegar la tradició de nos-iras glorias. D1 aquesta manera inspirarém á tots los compatricis

• volguda; á la Uengua que parlém, may prou honrada: y á Ja fe que'ns fa ditxosos, may prou exhaltada y ennoblida».

Las entussiastas mostras d' aprobado qu' esdataren !il finalisarsa lectura 1' erudit diseriant H provaren ben cloqüentmcni lo gustab que la Associació haviu escoltat son intcressani treball.

CONFERENCIA SOBRE «CIENCIA PREHISTÓRICA.»

En 1* conferencia donada per lo conegirt y distingit literat donFrancisco M." Tubino sobre 1'influencia de ta ciencia prehistóricarelacionada ab 1' historia nacional y la particular de Catalunya,exposá concretament los principis sobre que descansa ]a mentadaciencia; fixá son carácter, determina sa extensió, y senyalá la seried' elements qu' irtilisa. Després de pa*lar de las etats prehistóricasdeierminant lo progrés efectiu en ellas, y exposada la importanciade las cavernas ossaris, ciutats lacustres, quinquenodingues, mo-numents megalitichs y destMis de pedra, subjectá al nou criteri lomito de Prometeu, senyalanthi, gracias ais coneixemenis de la mi-tología comparada, un deis fets sociais mes impor.ta.nts, <;;> es, lodescobriment del foch. Prometeu nofs mes, en son sentir, que lapersonificado dintre de la culturagrega, del Pramantainmumtntlitúrgich que en los temples Arís servia pera produhir lo fochsagrat.

En la segó na part. fent gala de copiosos coneixements s' ocupalo Sr. Tubiljo de la elnogenia espanyola. ¡Discutí, las diferentshipótessisj-especte ais primitius habltants de la península; diguélas opinions que respecte d' aquest punt abrigaban los primersantropólechs y arqueólechs d1 Europa; s' ocupa deis vascongats, yper últim. després d' estudiar los monuments que 's conservan enlas illas Balears, excita lo patriotísme cátala á ti de que expJorantcavernas y valls, y recullint tots cuants datos se referescan aistemps prehistórichs, contribuissen á' aquesta manera á ilustrarlos anals de la térra catalana, prestant cnsemps un veritable serveyá la ciencia prehistórica.

Lo conferenciant fou satudat al termenar é interromput variasvegadas ab grans aplaudiments per tots los associats, que li demos-

paruula tic orador tant eminent.

CONFERENCIA

Lo Sr. Comtc de Belloch en la conferencia descriptiva de dosmonuments megalítichs en lo Valles, feu mcnció en sa lectura enprimer lloch del cromleck situat á i '6o metros de la fita que parteélos termes municipals dt Cardedeu y Llinás dintre del teeme deHinás. Cita d' aquest set menhirs en cercol. los mes cayguis y casisoterráis, tenint lo que s conserva dret 1 a Isa da de o 3o metros yde ampiaría en sa base o'5a metros, observantse qu' alguns d' ells,inclús lo del mitg, son mes ampies en la pan superior. Al peu delMenir central feu constar que s' hi trobava una gran pedra planatreballada sois per una pan y tenint de llargaria 2'ig metros y á'ampiaría per 1' un cap i'g5 metros y per 1' altre o'8o metros, des-cubrintse dos enea i xa me nis .paraléis e%la part no treballada. Feunotar qu' entre los dits Menhirs n7 hi ha un mes soterrat quc'ls al—tres podentse presumir per la molta semblansa ab lo Menhir centralsi formaría ab cll las parets-laceráis de la cambra funeraria, nohabentse trovat encara lo dolmen que la cubriría Observa ademesque lo descrit monument se trova prop del riu Mogcnt que ir esorigen del Besos.

Tambe a poca distancia del Mogent y en lo terme municipal deVilalbu Sasserra á rfcn'35 metros-dcl Mas Adriá descrfcué loilustraiconferenciara altre monunjent megalítich que 's trova ¿intre unbosch de pins; essent.un cremleck de 3i metres de circunferenciaformat per 11 menhírs en gran part soterráis. En mitx del cercol setrova la cambra funeraria composta de Ires pedras de cantó restantson frente obcrt y sostenint un dolmen que te de llarch 2'3o metrosi!47 d1 ampie y o'45 de gruix, notantse que las pedras que soste-neii lo dolmen son un pQcn pulidas per sa purt interna y rústicasen el exterior. Además á un y altre costat del ángul que mira en-íre miljorn y llevant feu notar que s descobrian alguns caráctersó sienes primitius toscament esgrafiats. Aquest monument, conti-nua dihent, es conegut per Pedra d' Arca y no lluny d' ell fins

prop de la via Romana se trovan senyals de menhirs á molía mesprof'unditat que los del cromleck donpnt indícis d'una galería sub-terránea. -*

Fetas ademes en la corréete memoria descriptiva algunas acer-tadas consideracions respecte á 1' antiguetat, us y tradicions relati-vas á tais monuments, termina lo conferenciant sa memoria abuna llohable protesta de sos fervents desirjs de continuar sas co-mensadas investigacions, y de son amor á las veritables glorias yhonors de la térra escritas en sos monuments, tot lo queaixis comlo delicat estudi que revelaba 1'esTractada memoria, foucoralmentaplaudit peí números auditori.

CRÓNICA DE L' ASSOCIACIÓ

(Continuado.)

1878.—MARS.— Din 7.—Sessió de la secció científica.—Fou elegit Vice-presídent D. Pere Aldavert.

Dia S.—Sessió de la secció literaria.—Fou Uegit y aprobat lo projectede reglament pera la secció. Fou elegii Vice-president, D. Antoni Aulés-tiayPijoan.

Dia f).—Junta general.—Se dona compte de las concessíons fetas per laCompanyía deis ferro-carrils de Tarragona á Barcelona y Fransa, á I'Assodactó en las excursión» qu' efectué per aquella línea. Se llegí la res-senya de I' excursió á Reixach, per D. Eudalt Canibell.

Día a/.— Sessió de la secció científica.—Se dona lectura á un trevallsobre la ¡rasmisió de carácter; per generació, per D. Román Arnet. Fo-ren anomenats pera las sub-seccions de" física y química los senyorsD. Lluis Cabello y D. Artur Gallard.

Jyici 22*—Junta general.^Fou llegida una memoria de D. AntoniAulístia y Pijoan respecte á una excursIÓ feta per dtt senyor al castell dela Roca y á Santa Agnés de Malenyanes, y altre menioria de D. RamónSoriano referent á un mosaich roma descobert á Tarragona. Fou aproba-da una proposidó de D. Ramón Arabia relativa al régimen y ordre inte-rior de 1' Ássociadú.

jyms £jj 2^ y 3 5 • —"Excursió ¿la montsmya ile San t Llorens del M unt.Se visita lo poblé de Sant Feliu del Recó del ijual se 'n tregüé una vistaheliográfica. En la iglesia se nota un retaulc d' últims del setgle MV, Se

Sant Llorona del Munt. Se tregjié una heliógrafo do la' llegendaria coradel drach. S examinaren las COIVQS anomenadas los instables y los Obtts*

impresa en llatí y cátala, varios cuadros y retaules, y alguns sepilieres.Se tregüe" una vista heliográfica de la coronela de la montanya. S' explorauna preciosa cova d1 estalactitas no mencionada per cap autor y á la que's dona lo nom de 1' Associacíó. Se visitó la cova de Santa Agries de laquüL se 'n tregüé una heliograiía. Se recullircn dchcats fragments d1 es-talactitas.

Z>í« J/.—Excursió déla secció científica á Vallvidrera. Se reculliren

lenttula arvensis, Sabandula Stecas y Fumaria... o/Jicinalis?, un exempterdel Z^epidopíero Bombyxp rocessionaria^ un Coleóptero estajilifto y algunsexeroplars del Ancyüus (luviatilis.

ABRIL.—Dia /."'— Sessió de la Seccío topografica-pintoresca. —Se

forrnació de guias.—'Se dona lectura á una ressenya pintoresca de la cor-dillera del Tibidabo per D. Antoni Massó.

JDia o,—Junta general.*—Se dona compte d una comunicado de la Co*mandancia del cós de mossos de la Escuadra oferint son apoyo á 1' Asso-CÍÜCÍÓ en las excursions. Se nomená una Comissíó pera la formació domonografías de las iglesias de Barcelona. Se llegí un trevall de D, JoscphFiter c Inglés referent á Orrius y Argentona, y per D. Ramón Arabía laressenya de I1 excursió a Sant Llorens del «unt.

Dia 9,—Sessió de la secció artística.—Se dividí la secció en Lis subscc-cíons de cbnstruccions en general, arts gráficas, numismática y sigilogra-ffa, indumentaria, y música. S* acordá la visita lo vínent día 12 del museodel soci Dr. D. Jos»ph Valletíbre.

Tiia 1 •¿.••"'Sessió de lft secció literaria.—Se llegiren í^Q-'fcy cabuíícf^Ucgenda histórica del rey D. Jaume I, per D, Joaquim Riera y Bertrán,¿jal cap ni coi"\ poesías de D. Artur Oallard» y i-iQ catii a&l ¿iiaoltf, poesía

de D, Ángel Guimcrá. D. Francisco Manel Pau dona á coneixer un cu-riós llibrc del segle passat titolat Barcelona en la mano.

Dia ÍJ.—Sessió de Secció topogrúfica-pintoresca, Se dona lectura d'un opúscul sobre S, Pere de Casserras de Mossen Pau Parassols y p¡ y

Dias 2-2, 23 y 24— EScursió de la Secció topográfica pintoresca áVich, Roda, S. Pere de Casserras y Sabassona. En Vich se visita la Cate-dral, Sant Oommso, Flospital Jutiats y tot ouant de notable oterci^aquella ciutat, y prop de la meteixa la antiga y pintoresca capella de SantSixt ii un purjssiin estil románicn. Se Xret¿ueren tres vanadas vis—

— S i -tas heliográfieas de la Catedral de Vich. En la bella y pintoresca vila deRoda, notaren lo característich pont alsat dessobre lo nu Ter reconstruí!en lo segle xvn, que serveix de punt d' unió entre la víla de baix y la dedali. Se visita lo solitari y abandona! monastir de Sant Pere de Cssserras,notable per sJ antiguetat y seventar artística- Se tregüé una vista helio-gráfica del meteix y altrc del enasprat y feréstech lloch ahont está situar.Se visita lo castell de Sabassona, ahont s' hi nota una amiga argolla deferro. Se tregüé una hcliografía del castell y altre del podtich paissatgeQLIC 1' envolta en lo Qual s ni destacan duas bellas y scnzillss capellas DI™santinas. Se notaren en lo poblé de Folgarolas una iglesia románica-bisantina,—mutilada per lo gust barroch,—adornada en son estericr perdos bellissims sepilieres gótichs.

EXCURSIÓ Á SANTAS CREUSEFECTUADA EN LOS DÍAS 12, i3 y 14 D' ABRIL DE 1879.

Assistiren á la meteixa los Srs. D. Cessar August Torras, D. Ra-món Riera y Puig, D. Eduart Támaro, D. Joseph M." Valls y Ví-cens, D. Joan Antoni Tusquets, D. Antoni de Mayólas, D. Cami-lo Carbó, D. Esteve Sunyo! y Casóliba, D. Francisco Pía, D. JoanAlcobcrro, D. Joseph Bach de Perpinyá y de Marcillo y D. Fran-cisco Bach de Perpinyá y de Portóla.

Sortircn de Barcelona en lo primer tren del matí que'is conduhíá Tarragona, habent siguí visitáis en la estado de Vilafranca perlo emussiasta soci delegat en aquella vila D. Hermenegildo Clas-cor qui 'ls feu entrega pera lo Museo de varis fóssils trobats en lasCFcavacions fetas en La Granada pera un desmont del ferro-carrilEn Tarragona foren també rebuts per lo soci delegat D. SadurníGinesta Salas, qui, noticiós de son pas per aquella ciutat, acudígalantment á oferirloshi sos amables obsequis, acompanyanlos du-rant sa curta estada en ella. Rápidament visitaren la Catedral,monumeni notabilfsstm digne per si sol de una excursió, y reberenuna molt tranca acullida del Rector de la propia iglesia MossenPere Mártir Pujalt, avuy soci delegat, y á n' aquí anaban recome-nats per altre a precia bilíssim consoci lo Rvent. Canonje J ' aquellaMetropolitana, Mossen Joan Bautista Grau. En fo tren del mitjdia sortircn de Tarragona per la via que conduheix á Las Borjas.•Baixarcn á Alcover població antiguissima que conser^lt encara en

su fcsomía lo tint de la época agnrena. Es notable especialmemuna primitiva iglesia, á la qual anomenan en lo país la mezquita,sen* dubte per haber sigut utilisada com á tal per los alarbs durantsa dominació. Adquiriren novas sobre lo lloch d' existencia denotables documents importants pera la historia d' aquella • untigapoblació.

D'Alcover emprengueren vía envers La Plana, ahont admirarenlo imponem pont de ferro de La Rotxela. obra bellíssima y esbeltade construcció moderna, alsada dessobre'1 riu Francolí pera lopas de la ferrada vía.

Passaren ]¡i nit á Valls, y lo segücnt dia S primera hora marxa-ren á Santas Creus. Notables trevalls se verificaren en aquell ar-tístlch cenobi, una de las mes prehuadas joyas de Catalunya, entr'ells lo calch de varias interessants lapidase inscripcionsy lo dibuixde distints apreciabilíssims detalls ja de la iglesia, deis claustres óde las preciosas tombas y sepulcres. Un ver y entussiasta catala-nista trobaren en lo Rnt. Mossen Joan Magrafíé, Rector de laParroquia, á qui mostraren una carta de recomenacio que pera elllos hi dona lo avants citat Mossen Pujalt: aixis donchs los prestatota lley d' atencions y son decidit concurs, acompanyantlos en lavisita é inspeccíó fins de las mes trossejadas y perillosas ruinas.Important es també 1' adquisició de un aplech de tradicions refe-rents á aquell monastir, reunidas per un de sos últims monjo"?.com lo concixement del lloch ahont se troba existent una compi-lado de datos histórichs del propi Monastir recopilats per los me-teixos monjos y per 1' adquisició. copia ó extracte deis quals, s'están ¡a fent gestions per 1' Associació.

Envers mitjdia del 14 abandonaren aquellas tristas y prehuadasdespullas histórich-artísticas y regressaren per lo Vendrell a Barce-lona, seguínt fins lo primer punt y desde Vilardída, la carreteraque hi conduhek desde Valls, tal volta la mellor y mes conservadade Catalunya y en extrem pintoresca, cspecialmcnt en lo coll deSanta Cristina ahont s' ovira al fons, en ampie panorama, lo Pa-nudés en quasi tota sa gran extensió.

Al terminar aquesta Üeugeríssima ressenya, que mes no pcrmeilo lloch destínat en lo BOLLKTÍ, elebém fer constar lo agrahimentde T Associació envers los expressats Srs. Mossen Joan Bta. Grau.canonge, ( ^ Hermenegildo Clascar. D. Sadurni Ginesta Salas,

MoperciotVil

z

ssenloeís ti.afrai

JÍ

Pon

ere:curudai D .

. . .

Manir Pus prestal as ais excuiLluis Ah

EXCURSIÓ

1 bo

^arejha

AL

Pbrc

listas,!VVi¿rtst

CAS'

. yMode la i

aixís c:rdaguíai per.

rELL:N LO r

en Joan Magrané. Pbre.,cursió y delicadas aten-m també al soci delegat áper lo concurs indirecte1 resultat propici de lu

Previa invitació feta á V Associació per lo soci lo Ihre. Sr. Com-te de Belloch, D. Joaquim de Mercader y de Belloch, pera visitarsa casa pairal y algunas antiguetats properas á la meteixa se reuni-ren en Cardedeu los socis Srs. D. Cessar August Torras, D. CariesGarda Vilamalt, D. Antoni Massó, D. Eduart de Domenech,D. Heribert Barallat, D Eduart Támaro, D. Frederich Bordas,D. Ramón Soriano, D. Jaume Balaguer y Merino, D. JoaquimOlivó, D. Alfred Gaza, Comte de Belloch; D. Lluis Casades,D. Joaquim Casades y D. J. Tallíen de Cabarrús.

Se dirigiren á Belloch examinant la creu de terme de Cardedeuelegant obra del segle xvn. Belloch es veritablement aquell ahotitestá siiuat lo castell : lo rodeijan frondosos boscos y delilosassalzeredas y en ell s? espía ya la vista en herniosos panoramas.Del castell se 'n conservan lant sois la torre del homenatge,reduhida avuy de s' anterior alsaria, alguns restos de murallas ylas antigás capellas de Sant Pere y Sant Pau qual conservado yrestaurado atinada de la primera 's deu al entussiasme ariístich ar-queológich y amor ais venerables recorts de sos passats, del actualcomte de Belloch. Destacan en la capella, dos preciosos sepulcresde pedra en los quals se guardan las despullas monals dJ algunsprogenítors d! aquella noble y amiga familia entre ells las deis fun-dadors del monastir de Sant Pau del Camp de Barcelona, en qualclaustre se trobavan dits sarcófagos; la sepultura actual deis Be-llochs y Mercaders sots trevallada llosa en la que hi campejan lasarmas d' aytals familias: y lo retaule major conienint entre sas pin-turas alguna de regular mcrit.

buixos de la torre del homenatge per lo Sr. Bordas y deis sepili-eres de la capella per los Srs. Támaro y Olivó.

Lo Sr. Comte ab la galantería que li es reconeguda y que acre-dita ab las utencions y finesas dispensadas ais assodats concurrentsdurant tota la excursió, y á qui en nom de 1' Assodació doném lasmes complertas gracias, los obsequia ab un esplendí! diñar al finaldel qual, en las postres, se pronunciaren entussiastas brindis.

Durant la tarde foren visiiats los dos monuments megalítichsdcscrits per lo Sr. de Belloch en la conferencia que dona en lodia 25 del prop passat abril en lo local d'aqucsta Associació, situatsT un en lo plá Marsell á tres quarts d' hora de Cardedeu al peu de1' amiga via romana y 1' altre en lo terme de Villalba Sasserra áuns ioo metres de la espresada via. Abdós son notables especial-meni 1' últim que conserva sensera la cambra funeraria en lo cen-tre d' un cromleck del que se 'n notan encara 11 menhírs. En lodolmen s' hi traban esgrafiats carácters priinítiusv

Treguaren díbuixos del meteix los Srs. Olivó, Tallien de Ca-barrús y Támaro.

Crida 1' atenció deis excursionistas altre mole de pedra situadaá alguna distancia del predit últim monument que mentres peralgú s" opina seria un tumulus pertanyent á 1' indicada época nofalta qui cregué seria mes aviat un blocli errátich del período gla-cial. Medeix 2'65 metros de llargaria per i '5a d1 ampie y o'3o d

o gnralis d' iL' Associació 's proposa practicar investigacions y ti

plorado prop de totas aquestas antíguetats. En lo meteix terme deVilalba fou notada una preciosa creu gótica del segle xvi.

Fou visitada en Llinás la casa senyorial deis Corberas, perta-nyent fins fá poch temps al Sr. Marqués de Ayerbe, y avuy en poderde varis particulars y en llastimós estat de descuit. Es notable sonbell aspecte de grandesa, lo ben esculpturat escut d' armas de lafatxada, lo bell pati interior y lo grandiós saló ab son regi enteixi-nat. Avuy serveix aquest saló entr' altres mes mesquins usos perasala de ball. Lo Sr. Támaro tregüé alguns dibuixos de detalls d'aquest grandiós y abandonat palau.

Se reculliren durant la excursió algunas novas históricas y cu-

NOVAS.

S" han cedit á 1* Associació las següems obras: Per la Comissió liquida-dora de la Jovc Catalunya, Cants de primavera, colecció de poesías. Perlo Sr. Olivó, El libro de la patria de D. Ventura Ruiz Aguilera; Ele-

mtsde poética catalana y Diccionari de la rima de D. Pau Estorch ySiqucero(D. Ai

i; La perfecta casada del Maestro Fray Luís de León; y Gxía-Ci-' ~ dona, de D. Antoni de Bofarull. Per lo Sr. Balaj

mdreu), Lo Camestoltes á Barcelona en lo segle XVII, del propi' •. Per lo Sr. Gaza, Poesías catalanas completas de D. Víctor Ba-

Per la Academia médico-farmaccutica de Barcelona, Necrologíade D. Antonio Baíaller, de D. Adolfo de Castro; y Acta de la sesión pu-de 1879. Per lo Iltre. Sr. Comte de Belloch, Tratado completo de la cien-cia del blasón de D. Modesto Costa y Turell; y Los discursos de la reli-gión, castramentafion, assiento del Campo, Baños y exer-ficios de losAntiguos Romanos y Griegos, de Guillermo de Choul. Per lo Exce-lentíssim Sr. D. Víctor Balaguer, Historia política y literaria de tos tro-vadores, 3 tomos; Trajedias, 3 exemplars; Breves noticias acerca de undrama lírico del siglo XIII, obras del propi donador, y 150exemplars deLos trovadores de DH EnriQuc de Sierra Valenzucla. Per lo Sr. Oironcllíi2 excraplars de pedra jaspí. Per lo Sr. Guasch un capitell y base de úl-

dcl xvn. Per lo Sr. Monrás 2 fotografías representant una campana tro-líaii.i en Castellfullit prop de Igualada. Per lo Sr. Bordas una gran claude ferro procedent d' una poterna de las Dressanas en aquesta ciutat.

Igualment han sigut cedits á 1' Associació, per D, Eduari Támaro, losdibuixosseguents, trelsen I' excursióá Santas Creus: Vista de I1 ábsidede la Iglesia; copia del Sepulcre de Dajmau de Queralt, y deis mes petits

vista d'una ala del meteix; dibuix de las cadiras pontificáis del pres-biteri; copia de dos magníficas laudes ó lápidas sepulcrals, de alt relleu,de la sala capitular, entre ellas la del abat Tolra; per ultim tambe ha en—tregat dos calchs, un en rellcu de la lauda de Roger de Lauria, y altrc en

ció de dita lauda del Abad Tolrá. També presenta copia deis enterramentsorigináis y tipichs del cementir de.Alcover. Per lo Sr. Ohbó, íou entre-gat un magnffich dibuis del Cromlek, de Vilalba Sasserras, lo sepulcrode la antiga familia deis Bellochs y la creu del terme de Cervelló. Peelo Sr. J. Tallien de Cabarrús, Cónsul General de Franca, una ben tetacopia del dit Cromlek y per los Srs. Balaguer (Andreu y Jaume) un calchdéla lápida del sepulcre de Guillem fill de Borrell, de Sant Miqucl

Pcnodjchs rehuts: Revista de Lérida, Revista del Instituto ArvícolaCatalán de San Isidro, La quinsena del pagés.

La cambra fosca qu' esligué exposada en lo local de la Associació yque fou examinada ab molt agrado peí Excm. Sr. D. Víctor Balaguer la

personas intel~ligents- Tan important treball se deu a la laborjositat i in-tel-lígencia del nostre digne associat D. Frederich Bordas, president de laSecció científica y de la Comissió del Álbum pintoresch-monumental; y esdigne de notarse que no ha estat precfs acudir al extranger pera ditaobra. Son mdrit principal, dcixant apare 1' enginy ab que son atesas totaslas condicions de las mis perfeccionadas en sa classe, consisteix en la re-

espay d' una capsa ordinaria de viatje d' un pintor, y apesar d' aixó do-nara clichés de i5 á 3i centímetreS] dimensió mes que doble de los vistasque han formal la primera colecció del Álbum y que s' ha adoptatpera la

Alguns de nostres consocis que tmguo'ren ocasió de visitar lo monastirde S. Cugat fa molts pochs días, se planycren amargament de veure que'lprcciosissitti claustre seguéis abandonat á las vandálicas mans de perso-nas ignorants que's complauhen en destrossarlo de día en dio, no quedantcasi cap capiteil senser ue los en que ni ha figuras. Es molt d cstranyarque 1' Aiuntament d' aquell poblé, que té cedidas peí Estat algunas pro-pietats pera la conservacíó del monument, lo oeixe destruir de manera

rnents que tíeu y te I1 obhsació precisa de cuidar Que ls cumpleixen los

extt si fossen constants y enérgichs, pera evUar aqueixos danys que dcs-diuhen de tot pais civilisot.

En la tarde del o del corrent Maig, se verifici la trasladó deis venera-bles restos tic S, Ramón de Penyaigftal sepulte de marbre delicadamenthistonat que existí avans en 1' iglesia del convent de Sta. Catarina y avuyha siguí colocat en la capella de la ñau dreta de la Catedral, que llindaab lo claustre, fins ara dedicada í. S. Joan y S. Pau. Pera la nova coloca-CLÓ ha sigut escursada la mida de las columnas que sostenen lo sepulcrelas que apoyan sas bases prop de 1' ara; y de aquesta trasladó en que fontencada 1' urna y sagellada ab lacre ab lo segell de 1' Excm. Capítol Cate-dral.'n' autorisá i' acta lo notari capitular D. Miquel Martí y Sagristáy lafirmaren com á testímonis los Srs. canonjes Ribas, com A delegat delExcm. é llm. Sr. Bisbe de la Diócessis, Puig y Esteve, y Cortés, lo caie-drátich de 1' Uuiversitat literaria Dr. D. Felip Vergés, lo cacedrátich delSeminari Dr. I). Pau Martí y lo classificador y mestre de acrimoniasDr. D. Antoni Saladrigas

L^ campana que en fotografía ha sígut entregada á nostra Associacióper lo Sr. Monrüs nosrre d leEat ¡i Alanresa, es una primorosa obra delsiglexv trovada á Castellfullit de Igualada y per sort entregada segons te-nim ent¿s á un courer de Manresa pera fondrers y aquest la barata per

En circular de 18 d' Abril últim, se prevé acertadament per la Dirccciógeneral de ínstrucció pública que los acorts municipals que tinguen perobjecte la destrucció 6 modificacíó d' objectes antichs deguen sometrers

regats per altres llcys y disposicions anteríors de intervenir en tot lo re-ferent á ia modificado* restaur8Ctóf traslació ó destrucció de monumentsde tota classe cual mérit artístich ó valor historien dehuen exclusivament

Hem vist ab gust que per I1 llm. Sr. Bisbe de Girona ha estat seguit 1'exemple del dignissim de nostra di6cessis, puix en lo present mes ha pu~blicat una circular prohibinc QUC sian venuts o modiricats Jos objectes dalgún valor artístich ó arqueológich existents en las iglesias, sens ^on ex-prcsconeixementypermís.

Eco deis universals clamors envers lo deplorable y llarch abandonode las obras de la Catedral de Barcelona, la que especialment en lo cim-bori y archs de 1' avant Chor ha sofert ja alguns danys materials, ha sigut

nifcstacions dü que; ÜS' hahia posat al cap de la Junta antcriorment no-

p p p yoque ob esforsat propósit s^uiria djvant d' ella, vencent las dificultáisítoue po£uessen presentarse y arbitrant la manera de trovnr los recursos

itant sois minven sos trevalls; sino que sempre seguesca avnnt prenent«de día en dia majors proporcions ..» S' uneix de cor 1' «Associació cata-lanista d' excursions científicas» á tan noble com necessaria empresa, yno será pas 1* última de coadjuvarhi en tot cuant ab sas forsas sia coropa-

y desde punt de perspectiva relativament suficient, lo precios ábside y

será possible alsar de nou en nostres temps íiquellss duas casas ofífiant"*ne absolutament semblant bellesas. No dupiem pas de que en nltres tér-ras no permetena avuy lo nivel! d1 ilustració artística semblants cosas; ysi entre nosaltres encara no fos possible lo grandiós plan concebut per

llindars fossen la Catedral y Sant Just; la Diputació y la Capella Real deSta. A^ata restant aisladas casi en un costat las tres columnas angularsqu'avuy restan del temple d'Hercules; prou sembla sonada 1'hora de

mola del carrer del Pnradís.

Barcelonés en obsequi del Excm. Sr. D. Víctor Balaguer i' eminent poe-ta v distin^it mestre en Oav Saber y de nioltissims altres obsc^uis rebutsde diversas corporacions económicas, científicas y literarias, lo 21 delcorrent assistí dít Sr. Balaguer á la vetllada literaria que li dedica" nostraAssociació. En ella lí fon cedida la presidencia d1 honor y obrí la sessiólo President D. Eduart Támaro donant una sucinta idea deis propósítsde I1 Associació de la que estaban esposats alguns trehalls artístichs entreclls un calch de la lauda ó lápida tombal de Roger de Lauria que meres-

ciats perla presencia per disort escasa del susdít disiingit soci honoraríy lo felicita en nom propi y de tots los associats per sa visita. Foren lue-go llegidas las cornposicions següents: del Sr. Masriera la poesía Carle-manjr, del Sr. üller Sor Sairxa lllegcnda), del Sr.1 Torres y Reyetó Ati-bada (poesía), del Sr. Pau £11 Nasi quadro de costums, del Sr. Fran-quesa Lo cant del fosser, del Sr. Verdaguer Marina, del Sr. Massó

Tibidabo, (prosa), del Sr. Gallard Lo cant de ¡a cardina, del Sr. Bs-laguer lAndreu) Lo vectigal del peix+y del Sr.íGuimerá La morí deDavid mereíxent totas repetidas mostra's d'aprobació tan del Sr. Balaguerconi de la numerosa y escullida co ncurrencia o ue omplia I salo. I JOmeteix Sr. Balaguer dona fi í la sessió ab un enérgidi y espressiu discur»

nya, elogia los propósits de 1' Associacíó y las notables probas de sos ire-halls d«(ue se tenia general noticia y especialment son Álbum pintoresehmonumental de Catalunya, poaderant la necessitat de que continúes entanrgloriós camí. Acabada la sessió entre calurosos aplaudiments y con-cámara fotográfica elaborada en aquesta ciutat y segons los últims avan-saments per nostre distingit President de la Secció científica qui rebéde dit Sr. la mes complerta enhorabona; y obena la sala ahont se trovaba

cions de simpatía envere 1' obsequiat soci honorari y los preí^rents objec-

nb la mcteixa en tots moments y sens perjudici de sa ausencia, y acceptá

vttttoF£sch mofiuiJientítl del que oícn ferne la ressenva descriptiva de SantMiquel del Fay; y alire del petit Álbum de Poblet que portaba una ex-pressiva dedicatoria. Tocadas las 12 de la nit se retirá lo Sr. Balaguersaludat ab efusíú per la Junta directiva y molts altres distingits concur-

Segons carta rcoudíi de la Maiordomia maior de S. M. y que ion llcgi—

S. M. lo Rey (q. D. g.| .examina detingudament y admira las bellcsas

Lo distingit arquitcetc D. Antoni Rovira y Rabassa, que, ab un des-

alsada per ell, del Monastir de Poblet, á fi de que reproducida^ per láheliografía, figures en 1' Álbum publicat d' aquell monument, ha cedit ála Associació dít exemplar, oferínt ensemps á la Comissió de publicacíódel Álbum puftOJ'esC'i tyiomimeyital de C&t&luttya, facilitar la planta res**pectiva d alguns filtres deis mes notables monuments de la nostra térraquins trcvalls te 1a tetst v tertnenarne alEuns deis comensats- Los sacnn^

— i,4 —Hátcntse cregut per alguns Srs. Associats, ab motiu del prospecte rc-

paitit pera la suscripc^já la 2.a CQ^CCÍÓ del Álbum pintoresch monumen-

notar á prcch de la Comissío de publicado que'ls Srs. Associais la rebránal ineteix preu de la colccció primera» no obstant las importan! íssim;ismilloras adoptadas.

Es cada dia mes importan; la publicació qu1 ab lo titol de Boleita de laSociedad geográfica, de Madrid, dona á llum lo ¡lustrat centre científichdel meteix nom. Kn lo número corresponent al passat mes de Alai% hJsobressurt notablemenc un traball ricjüfssim d' orudicio referent á la moltantigua ciutat de Begastri situada en la Deitania, degut á la ploma delsabi arqueólech, Académich de la Historia, Excm. Sr. D. Aurelia Fer-nandez-Guerra y Orbe. Felicitém á est Senyor, no sois per sa importan-tíssim^Memoria que ha vingut á aclarir un punt obscur de la geografíahistórica QMJonal, si que també per lo notable mapa que 1' ¡lustra,

ÁLBUM

I'INTORESCH MUNUMKNTAL DK CATALUNYA

1.a C omissió qu* edita aquesta publicado te 1 lionor de posar en co—icisernent deis Srs» SOCLS que acaba de donarse á llum 1 álbum del mo-íastir de Poblet, constan! de KJ vistas heliográficas ab la ptanta, y unaiucinta ressenya histórica y guia en cátala, cascellá y francés, cuidadosa-neot enqdfclernat en tela inglesa. Lo preu pera los Srs. Socis es de tí pes-«tas no passant de dos exemplars, venentse al públich á y'5o ptas. cada.•xemplar. Estarán de venda de 8 á IO del vesprc en lo local de la Asso-

Imprentada «La Renaixensa», Porta-Ferriasa, 18, baix<