km 454e-20160223140925...notes 2015 (*) 2014 reexpressat prestació de serveis 21.a 4.210.180...

ABERTIS INFRAESTRUCTURAS, S.A.

I SOCIETATS DEPENDENTS

Comptes Anuals Consolidats i Informe de Gestió Consolidat

Exercici anual acabat el 31 de desembre del 2015

(preparats d'acord amb les Normes Internacionals d'Informació Financera)

Traducció d'un informe originàriament formulat en castellà basat en el nostre treball realitzat d'acord

amb la normativa reguladora de l'activitat d'auditoria de comptes vigent a Espanya i d'uns comptes

anuals consolidats originàriament formulats en castellà i preparats de conformitat amb el marc

normatiu d'informació financera aplicable al Grup a Espanya (vegeu les Notes 2 i 29). En cas de

discrepància, preval la versió en llengua castellana.

ÍNDEX

Balanços de situació consolidats .......................................................................... 1 Comptes de pèrdues i guanys consolidats ............................................................. 3 Estats de resultats globals consolidats .................................................................. 4 Estats de canvis al patrimoni net consolidats ......................................................... 5 Estats de fluxos d'efectiu consolidats ................................................................... 6

NOTES DELS COMPTES ANUALS CONSOLIDATS DE L'EXERCICI 2015 ....................... 8 1. INFORMACIÓ GENERAL ............................................................................ 8 2. BASES DE PRESENTACIÓ .......................................................................... 9 3. NORMES DE VALORACIÓ .........................................................................29 4. GESTIÓ DEL RISC FINANCER I DEL CAPITAL ..............................................55 5. COMBINACIONS DE NEGOCIS ..................................................................64 6. ACTIVITATS INTERROMPUDES I ACTIUS I PASSIUS MANTINGUTS

PER A LA VENDA ....................................................................................69 7. IMMOBILITZAT MATERIAL ........................................................................77 8. FONS DE COMERÇ I ALTRES ACTIUS INTANGIBLES ....................................83 9. PARTICIPACIONS EN ENTITATS ASSOCIADES I NEGOCIS CONJUNTS ............98 10. ACTIUS FINANCERS DISPONIBLES PER A LA VENDA ................................. 110 11. INSTRUMENTS FINANCERS DERIVATS ..................................................... 111 12. DEUTORS I ALTRES COMPTES A COBRAR ................................................ 115 13. EFECTIU I EQUIVALENTS DE L'EFECTIU ................................................... 132 14. PATRIMONI NET ................................................................................... 133 15. OBLIGACIONS I DEUTES AMB ENTITATS DE CRÈDIT ................................. 156 16. INGRESSOS DIFERITS ........................................................................... 172 17. PROVEÏDORS I ALTRES COMPTES A PAGAR ............................................. 173 18. IMPOST SOBRE EL BENEFICI .................................................................. 174 19. OBLIGACIONS PER PRESTACIONS A EMPLEATS ........................................ 181 20. PROVISIONS I ALTRES PASSIUS ............................................................ 189 21. INGRESSOS I DESPESES ....................................................................... 194 22. CONTINGÈNCIES I COMPROMISOS ......................................................... 198 23. INFORMACIÓ SOBRE MEDI AMBIENT....................................................... 200 24. INFORMACIÓ FINANCERA PER SEGMENTS ............................................... 201 25. PARTS VINCULADES ............................................................................. 208 26. PAGAMENTS BASATS EN ACCIONS ......................................................... 214 27. ALTRA INFORMACIÓ RELLEVANT ............................................................ 217 28. FETS POSTERIORS AL TANCAMENT ......................................................... 224

29. EXPLIACIÓN AFEGIDA PER A LA TRADUCCIÓ AL CATALÁ ........................... 224

ANNEX I. Societats dependents incloses en el perímetre de consolidació ......... 225 ANNEX II. Negocis conjunts inclosos en el perímetre de consolidació ................ 238 ANNEX III. Societats associades incloses en el perímetre de consolidació ........... 239 INFORME DE GESTIÓ CONSOLIDAT DE L'EXERCICI 2015 ..................................... 243 1. INFORMACIÓ EN COMPLIMENT DE L'ESTABLERT PER L'ARTICLE 262

DE LA LLEI DE SOCIETATS DE CAPITAL ................................................... 243 2. INFORME ANUAL DE GOVERN CORPORATIU ............................................. 268



1

Traducció d'uns comptes anuals consolidats originàriament formulats en castellà i preparats de conformitat amb el marc normatiu d'informació financera aplicable al Grup a Espanya (vegeu les Notes 2 i 29).

En cas de discrepància, preval la versió en llengua castellana.

Balanços de situació consolidats (en milers d'euros)

Notes

31.12.2015

31.12.2014

Reexpressat(*)

ACTIUS

Actius no corrents

Immobilitzat material 7 1.374.973 1.975.598

Fons de comerç 8 3.816.290 4.562.803

Altres actius intangibles 8 12.391.892 13.022.372

Participacions en entitats associades i negocis conjunts 9

1.907.300

933.104

Actius per impostos diferits 18.c 916.603 782.498

Actius financers disponibles per a la venda 10 2.786 2.020

Instruments financers derivats 11 112.953 35.268

Deutors i altres comptes a cobrar 12 1.591.209 2.463.373

Actius no corrents 22.114.006 23.777.036

Actius corrents

Estoc - 12.521 18.881

Instruments financers derivats 11 20.028 -

Deutors i altres comptes a cobrar 12 1.370.405 1.386.381

Efectiu i equivalents de l'efectiu 13 2.222.243 2.242.430

Actius corrents 3.625.197 3.647.692

Actius no corrents mantinguts per a la venda i operacions

interrompudes

6

-

315.537

Actius 25.739.203 27.740.265

Aquests balanços de situació consolidats s'han de llegir conjuntament amb les Notes incloses a les pàgines 8 a

242.

(*) Imports reexpressats d'acord amb allò indicat a la Nota 2.e.



2



Balanços de situació consolidats (en milers d'euros)

Notes

31.12.2015

31.12.2014

Reexpressat(*)

PATRIMONI NET

Capital i reserves atribuïbles als accionistes de la

Societat

Capital social 14.a 2.829.661 2.694.915

Accions pròpies 14.a (1.211.922) (150.287)

Reserves 14 (223.392) (134.547)

Guanys acumulats i altres reserves 14 1.866.684 737.858

3.261.031 3.147.939

Participacions no dominants 14.d 2.088.145 2.844.826

Patrimoni net 5.349.176 5.992.765

PASSIUS

Passius no corrents

Obligacions i deutes amb entitats de crèdit 15 13.323.531 14.726.475


Ingressos diferits 16 27.937 34.607

Passius per impostos diferits 18.c 1.437.803 1.621.803

Obligacions per prestacions a empleats 19 114.032 56.542

Provisions i altres passius 20 2.070.211 1.800.068

Passius no corrents 17.252.521 18.551.945

Passius corrents

Obligacions i deutes amb entitats de crèdit 15 1.783.591 1.668.157


Proveïdors i altres comptes a pagar 17 634.866 649.007

Passius per impostos corrents 18.d 262.092 229.580

Obligacions per prestacions a empleats 19 37.727 36.946

Provisions i altres passius 20 389.526 474.858

Passius corrents 3.137.506 3.079.485

Passius vinculats amb actius no corrents mantinguts per

a la venda i operacions interrompudes

6

-

116.070

Passius 20.390.027 21.747.500

Patrimoni net i passius 25.739.203 27.740.265

Aquests balanços de situació consolidats s'han de llegir conjuntament amb les Notes incloses a les pàgines 8 a

242.




3



Comptes de pèrdues i guanys consolidats (en milers d'euros)

Notes

2015

2014

Reexpressat(*)

Prestació de serveis 21.a 4.210.180 4.291.598

Altres ingressos d'explotació 21.b 147.369 147.474

Treballs per a l'immobilitzat - 19.047 13.144

Altres ingressos 21.b 1.476 827

Ingressos de les operacions 4.378.072 4.453.043

Ingressos per millora de les infraestructures 3.o 478.764 688.589

Ingressos d'explotació 4.856.836 5.141.632

Despeses de personal 21.c (680.747) (574.433)

Altres despeses d'explotació - (997.157) (953.439)

Variació provisions de trànsit - (6.572) (15.894)

Variació provisió de deutors no corrents 12 (858.502) -

Variació provisió per deteriorament d'actius 8 (763.148) (3.791)

Dotació a l'amortització de l'immobilitzat 7/8 (1.134.774) (1.159.122)

Altres despeses - (1.906) (335)

Despeses de les operacions (4.442.806) (2.707.014)

Despeses per millora de les infraestructures 3.o (478.764) (688.589)

Despeses d'explotació (4.921.570) (3.395.603)

Resultat de les operacions (64.734) 1.746.029

Variació valor raonable d'instruments financers 21.d 33.152 5.823

Resultat per alienacions d'instruments financers 21.d - 17.467

Ingressos financers 21.d 306.626 323.658

Despeses financeres 21.d (1.455.433) (1.072.592)

Resultat financer net (1.115.655) (725.644)

Resultat societats registrades pel mètode de la participació

9/

14.c.iii

(40.687)

21.380

Benefici/(Pèrdua) abans d'impostos (1.221.076) 1.041.765

Impost sobre el benefici 18.b 2.338 (355.912)

Benefici/(Pèrdua) de les activitats continuades (1.218.738) 685.853

Resultat de les activitats interrompudes 6 2.721.012 118.889

Benefici de l'exercici 1.502.274 804.742

Atribuïble a participacions no dominants 14.c.iii (377.638) 149.663

Atribuïble als accionistes de la Societat 1.879.912 655.079

Benefici per acció (€ per acció)

- bàsic de les activitats continuades 14.f (0,91) 0,58

- bàsic de les activitats interrompudes 14.f 2,96 0,12

- diluït de les activitats continuades 14.f (0,91) 0,58

- diluït de les activitats interrompudes 14.f 2,96 0,12

Aquests comptes de pèrdues i guanys consolidats s'han de llegir conjuntament amb les Notes incloses a les pàgines 8 a 242.




4



Estats de resultats globals consolidats (en milers d'euros)

Notes

2015

2014 Reexpressat(*)

Benefici de l'exercici 1.502.274 804.742

Ingressos i despeses imputats directament al patrimoni net,

transferibles al compte de pèrdues i guanys consolidat:

Guanys nets en valor raonable (bruts d'impostos) d'actius financers

disponibles per a la venda

-

-

Transferències al compte de pèrdues i guanys consolidat - 6.892

- - 6.892

Variació cobertures de fluxos d'efectiu societats dominant i

consolidades per integració global

31.388

(118.073)

Transferències al compte de pèrdues i guanys consolidat 8.908 5.777

- 40.296 (112.296)

Cobertures d'inversió neta a l'estranger societats dominant i

consolidades per integració global

32.875

(54.323)

Transferències al compte de pèrdues i guanys consolidat 66.270 20.963

- 99.145 (33.360)

Cobertures de fluxos d'efectiu/inversió neta a l'estranger societats

registrades pel mètode de la participació

9/14

(8.161)

(4.013)

Diferències de conversió moneda estrangera (332.209) 55.171

Transferències al compte de pèrdues i guanys consolidat (43.547) 17.197

14 (375.756) 72.368

Altres - (12.028) (38.487)

Efecte impositiu ingressos i despeses reconeguts en patrimoni net - (35.691) 25.588

(292.195) (83.308)

Ingressos i despeses imputats directament al patrimoni net, no

transferibles al compte de pèrdues i guanys consolidat:

Pèrdues i guanys actuarials 19.a 2.219 (5.351)

Efecte impositiu ingressos i despeses reconeguts en patrimoni net (835) 2.060

1.384 (3.291)

Altres resultats globals (290.811) (86.599)

Total resultats globals 1.211.463 718.143

Atribuïble a:

accionistes de la Societat:

per activitats continuades (927.589) 474.597

per activitats interrompudes 2.720.073 119.677

1.792.484 594.274

Participacions no dominants (581.021) 123.869

1.211.463 718.143

Aquests estats de resultats globals consolidats s'han de llegir conjuntament amb les Notes incloses a les pàgines 8

a 242.




5



Estats de canvis al patrimoni net consolidats (en milers d'euros)

Capital, prima

emissió i accions

pròpies

Reserves

Guanys

acumulats i

altres reserves

Participacions no

dominants

Patrimoni net

Notes 14.a 14 14 14.d

L'1 de gener del 2015 2.544.628 (134.547) 747.083 2.853.155 6.010.319

Canvis en polítiques

comptables (vegeu la Nota

2.e)

-

-

(9.225)

(8.329)

(17.554)

L'1 de gener del 2015

(reexpressat)

2.544.628

(134.547)

737.858

2.844.826

5.992.765

Resultat global del període - (88.845) 1.881.329 (581.021) 1.211.463

Dividend complementari

2014

-

-

(296.441)

(95.767)

(392.208)

Dividend a compte 2015 - - (311.263) (4.326) (315.589)

Accions pròpies (1.061.635) - (2.004) - (1.063.639)

Devolució aportacions als

accionistes

-

-

-

(41.561)

(41.561)

Ampliació capital 134.746 - (134.746) 9.369 9.369

Canvis de perímetre i altres

-

-

(8.049)

(43.375)

(51.424)

El 31 de desembre del

2015

1.617.739

(223.392)

1.866.684

2.088.145

5.349.176

Capital, prima

emissió i accions

pròpies

Reserves

Guanys

acumulats i

altres reserves

Participacions no

dominants

Patrimoni net

Notes 14.a 14 14 14.d


Reexpressat(*)

2.553.613

(99.963)

1.054.740

3.035.987

6.544.377

Resultat global del període - (34.584) 628.858 123.869 718.143

Dividend complementari 2013

-

-

(282.324)

(93.325)

(375.649)

Dividend a compte 2014 - - (296.441) (25.564) (322.005)

Accions pròpies (137.314) - (837) - (138.151)

Devolució aportacions als accionistes

-

-

-

(42.808)

(42.808)

Ampliació capital 128.329 - (128.329) 2.207 2.207


-

-

(237.809)

(155.540)

(393.349)

El 31 de desembre del 2014 Reexpressat(*)

2.544.628

(134.547)

737.858

2.844.826

5.992.765

Aquests estats de canvis en el patrimoni net consolidats s'han de llegir conjuntament amb les Notes incloses a les pàgines 8 a 242.

(*) Tal com s'indicava als comptes anuals consolidats de l'exercici 2014, el saldo l'1 de gener del 2014 dels epígrafs indicats va ser reexpressat considerant els ajustos realitzats en aplicació de la NIIF 10 i NIIF 11. Addicionalment, s'han considerat els ajustos

realitzats en aplicació de la CINIIF 21 detallats a la Nota 2.e.



6



Estats de fluxos d'efectiu consolidats (en milers d'euros)

Notes

2015

2014

Reexpressat(*)

Flux net d'efectiu de les activitats d'explotació:

Benefici de l'exercici activitats continuades (1.218.738) 685.853

Ajustos en:

Impostos 18.b (2.338) 355.912

Amortitzacions de l'exercici 7/8 1.134.774 1.159.122

Variació provisió per deteriorament d'actius 7/8 763.148 3.791

Variació provisió de deutors no corrents 7/8 858.502 -

(Benefici)/Pèrdues netes per la venda d'immobilitzat material, actius

intangibles i altres actius

-

430

(492)

(Guanys)/Pèrdues en instruments financers 21.d (33.152) (5.823)

Resultat per alienacions d'instruments financers - - (17.467)

Variació provisió per pensions i altres compromisos - 91.204 10.424

Variació provisions CINIIF 12 i altres provisions - 141.006 151.774

Ingressos per dividends 21.d (2.775) (2.371)

Ingressos per interessos i altres 21.d (303.851) (321.287)

Despesa per interessos i altres 21.d 1.455.433 1.072.592

Imputació a resultats d'ingressos diferits 16 (3.736) (3.676)

Altres ajustos nets en resultats 12 4.874 (203.277)

Participació en el resultat de societats registrades pel mètode de la participació

14.c.iii

40.687

(21.380)

2.925.468 2.863.695

Variacions en l'actiu/passiu corrent:

Estoc - 4.908 2.947

Deutors i altres comptes a cobrar - (19.350) (11.748)

Instruments financers derivats - - 555

Proveïdors i comptes a pagar - 78.328 36.213

Altres passius corrents - (74.286) (22.591)

(10.400) 5.376

Efectiu generat de les operacions 2.915.068 2.869.071

Impost sobre beneficis pagat - (483.834) (330.413)

Interessos i liquidacions de cobertures pagades - (946.308) (925.001)

Interessos i liquidacions de cobertures cobrades - 113.566 147.382

Aplicació provisió pensions i altres compromisos - (5.739) (6.073)

Aplicació altres provisions - (65.801) (29.420)

Altres creditors - (1.005) (3.908)

Cobraments/Devolucions de subvencions i altres ingressos diferits - 488 1.201

Deutors i altres a comptes a cobrar no corrents - 2.709 40.987

(A) Total flux net d'efectiu d'activitats d'explotació 1.529.144 1.763.826

Aquests estats de fluxos d'efectiu consolidats s'han de llegir conjuntament amb les Notes incloses a les pàgines 8 a 242.




7



Estats de fluxos d'efectiu consolidats (en milers d'euros)

Notes

2015

2014

Reexpressat(*)

Flux net d'efectiu de les activitats d'inversió:

Combinacions de negoci i variacions de perímetre - (130.475) 14.259

Adquisició neta de participacions en entitats associades i negocis conjunts 9

(23.232)

(1.546)

Cobraments per desinversió en participacions en entitats associades i/o actius

financers disponibles per a la venda

-

-

274.306

Cobraments per venda d'immobilitzat - 3.943 7.907

Adquisició d'immobilitzat material, actius intangibles i altres actius

concessionals

7/8/12

(889.181)

(939.606)

Dividends cobrats de participacions financeres, entitats associades i negocis

conjunts

9/21.d/

25.c

19.978

49.946

Aplicació provisions CINIIF 12 20 (151.129) (148.802)

Altres (1) - 66.691 (122.892)

Cobrament associat a la discontinuació del negoci aeroportuari i de

telecomunicacions terrestres

-

2.247.539

221.547

(B) Total flux net d'efectiu d'activitats d'inversió 1.144.134 (644.881)

Flux net d'efectiu de les activitats de finançament:

Deute financer obtingut en l'exercici 15 1.991.258 1.430.851

Devolució de deute financer en l'exercici 15 (2.788.350) (2.583.916)

Dividends pagats als accionistes de la Societat Dominant (net del corresponent

a les accions pròpies) - (578.848) (578.765)

Accions pròpies - (1.061.635) (137.314)

Devolució prima/pagaments a participacions no dominants 14 (116.962) (160.899)

Ampliació de capital/cobraments de participacions no dominants(2) 14 119.022 -

(C) Total flux d'efectiu d'activitats de finançament (2.435.515) (2.030.043)

(D) Efecte de les variacions dels tipus de canvi (167.059) 5.100

(Decrement)/Increment net d'efectiu i equivalents a l'efectiu

activitats continuades (A)+(B)+(C)+(D)

70.704

(905.998)

Saldo inicial d'efectiu i equivalents activitats continuades 2.242.430 3.043.387

Efectiu i equivalents traspassat a “Actius no corrents mantinguts per a la

venda i operacions interrompudes”

-

(90.891)

105.041

Saldo final d'efectiu i equivalents activitats continuades 13 2.222.243 2.242.430

(Decrement)/Increment net d'efectiu i equivalents a l'efectiu

activitats interrompudes 6 (160.120) 80.071

Saldo inicial d'efectiu i equivalents activitats interrompudes 69.229 94.199

Efectiu i equivalents traspassat a “Actius no corrents mantinguts per a la

venda i operacions interrompudes”

90.891

(105.041)

Saldo final d'efectiu i equivalents activitats interrompudes 6 - 69.229

Aquests estats de fluxos d'efectiu consolidats s'han de llegir conjuntament amb les Notes incloses a les pàgines 8 a 242.


(1) El 2015 inclou el cobrament per part de les entitats asseguradores corresponent al sinistre parcial del satèl·lit Amazonas 4A (vegeu la Nota 12.v) i el 2014 inclou el pagament del dipòsit detallat a la Nota 9.ii.

(2) El 2015 inclou el cobrament del saldo a cobrar amb l'altre accionista de Partícipes (vegeu la Nota 12.v).

8

Traducció d'uns comptes anuals consolidats originàriament formulats en castellà i preparats de conformitat amb el

marc normatiu d'informació financera aplicable al Grup a Espanya (vegeu les Notes 2 i 29). En cas de discrepància,

preval la versió en llengua castellana. NOTES DELS COMPTES ANUALS CONSOLIDATS DE L'EXERCICI 2015

1. INFORMACIÓ GENERAL

Abertis Infraestructuras, S.A. (d'ara endavant, Abertis o la Societat Dominant) va ser constituïda a Barcelona el 24 de febrer del 1967 i va canviar la seva anterior denominació social d'Acesa Infraestructuras, S.A.

per l'actual el 30 de maig del 2003. Durant l'exercici 2015 ha traslladat el seu domicili social d'Avinguda del Parc Logístic núm. 12-20 (Barcelona) a

Avinguda Pedralbes núm. 17 (Barcelona). Així mateix, durant el primer semestre del 2015 la Societat Dominant ha

modificat el seu objecte social per tal d'adequar-lo als negocis que opera actualment el Grup. Així, l'objecte social d'Abertis consisteix en la

construcció, la conservació i l'explotació d'autopistes en règim de concessió (o bé només la conservació i l'explotació d'aquestes); la gestió de concessions de carreteres a Espanya i a l'estranger; la construcció d'obres

d'infraestructures viàries; l'explotació de les àrees de servei; les activitats complementàries de la construcció, la conservació i l'explotació d'autopistes

i estacions de servei, així com qualssevol activitats relacionades amb infraestructures de transports i de comunicació i/o telecomunicacions al servei de la mobilitat i el transport de persones, mercaderies i informació,

amb l'autorització que, si escau, fos procedent. Així mateix, l'elaboració d'estudis, informes, projectes, contractes, així com la supervisió, la direcció

i l'assessorament en la seva execució relativa a les activitats assenyalades anteriorment.

La Societat Dominant pot desenvolupar el seu objecte social, especialment l'activitat concessional, de manera directa o indirecta a través de la

participació en altres empreses estant subjecta, en aquest sentit, al que estableix la legislació vigent en cada moment.

Abertis és al capdavant d'un grup dedicat a la gestió d'infraestructures al servei de la mobilitat i de les comunicacions, que actualment opera a dos

sectors d'activitat: concessions d'autopistes i telecomunicacions.

El detall de les societats dependents, els negocis conjunts i les entitats associades del Grup el 31 de desembre del 2015 es mostra als Annexos I, II i III, respectivament.

9

Finalment, a la Nota 27.c s'inclou la informació sobre els contractes de concessió més rellevants mantinguts pel Grup.

2. BASES DE PRESENTACIÓ

a) Bases de presentació

Els comptes anuals consolidats d'Abertis Infraestructuras, S.A. i societats dependents per a l'exercici finalitzat el 31 de desembre del 2015, que s'han obtingut a partir dels registres de comptabilitat mantinguts per la Societat

Dominant i per les restants entitats integrants del Grup, han estat formulats pels administradors de la Societat Dominant a la reunió del seu Consell

d'Administració del 23 de febrer del 2016.

Aquests comptes anuals consolidats han estat elaborats d'acord amb el marc normatiu d'informació financera aplicable al Grup que és establert per les Normes Internacionals d'Informació Financera (d'ara endavant, “NIIF”)

adoptades per la Unió Europea i tenint en consideració tots els principis i les normes comptables i els criteris de valoració d'aplicació obligatòria, així com

el Codi de comerç, la Llei de societats de capital, la Llei del mercat de valors i la resta de legislació mercantil que els sigui aplicable, així com la disposada per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (d'ara endavant,

“CNMV”), de manera que mostren la imatge fidel del patrimoni i de la situació financera del Grup Abertis el 31 de desembre del 2015 i del

resultat de les seves operacions, dels canvis al patrimoni net i dels fluxos d'efectiu consolidats que s'han produït al Grup en l'exercici acabat en la data esmentada.

Atès que els principis comptables i criteris de valoració aplicats en la

preparació dels comptes anuals consolidats del Grup el 31 de desembre del 2015 poden diferir d'aquells utilitzats per algunes de les entitats integrades en aquest, en el procés de consolidació s'han introduït els ajustos i les

reclassificacions necessaris per homogeneïtzar aquests principis i criteris i per adequar-los a les NIIF.

Amb l'objectiu de presentar d'una manera homogènia les diferents partides de què consten els comptes anuals consolidats, s'han aplicat a totes les

societats incloses en el perímetre de consolidació els principis i les normes de valoració seguits per la Societat Dominant.

10

Els comptes anuals consolidats d'Abertis, així com els seus comptes anuals individuals i els comptes anuals individuals i/o consolidats de les societats

i/o els subgrups integrants del Grup, es presentaran a les respectives Juntes Generals d'Accionistes/Socis o a l'accionista/soci únic en els terminis

establerts legalment. Els administradors d'Abertis preveuen que aquests comptes s'aprovaran sense variacions significatives.

De la seva banda, els comptes anuals consolidats del Grup corresponents a l'exercici anual finalitzat el 31 de desembre del 2014 van ser aprovats per la

Junta General d'Accionistes de la Societat Dominant celebrada el 24 de març del 2015.

b) Adopció de les NIIF

Aquests comptes anuals consolidats d'Abertis es presenten d'acord amb les

Normes Internacionals d'Informació Financera, de conformitat amb l'establert al Reglament (CE) núm. 1606/2002 del Parlament Europeu i del Consell del 19 de juliol del 2002. A Espanya, l'obligació de presentar

comptes anuals consolidats sota NIIF aprovats per la Unió Europea també va ser regulada a la disposició final onzena de la Llei 62/2003, de 30 de

desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social. Les principals polítiques comptables i normes de valoració adoptades per

Abertis es presenten a la Nota 3.

11

i) Normes i interpretacions efectives en aquest exercici

Durant l'exercici anual 2015 han entrat en vigor noves normes comptables. Aquestes es detallen tot seguit:

Noves normes, modificacions i interpretacions

Aplicació obligatòria en exercicis anuals iniciats a partir de

CINIIF 21 – Gravàmens (publicada el maig del 2013)

Interpretació sobre quan reconèixer un passiu per taxes o gravàmens de l'Administració

17 de juny del 2014(1)

(1 de gener del 2015 a efectes d'Abertis)

Millores a les NIIF Cicle 2011-2013 (publicades el desembre del 2013)

Modificacions menors d'una sèrie de normes.

1 de juliol del 2014


Modificació a la NIC 19 – Contribucions

d'empleats a plans de prestació definida (publicada el novembre del 2013)

La modificació s'emet per facilitar

la possibilitat de deduir aquestes contribucions del cost del servei en el mateix període en què es paguen si es compleixen determinats requisits.

1 de febrer del 2015(2)


Millores a les NIIF Cicle 2010-2012 (publicades el desembre del 2013)


1 de febrer del 2015(2)


(1) La Unió Europea ha endossat la CINIIF 21 (Butlletí UE 14 de juny del 2014), canviant la data d'entrada en vigor

original establerta per l'IASB (1 de gener del 2014) pel 17 de juny del 2014.

(2) La data d'entrada en vigor inicial de l'IASB per a aquestes normes era a partir de l'1 de juliol del 2014, tot i que amb la seva adopció per part de la UE s'ha retardat la seva aplicació per a exercicis anuals iniciats en la data

indicada de l'1 de febrer del 2015, la qual cosa, a efectes d'Abertis, suposarà la seva aplicació a partir de l'1 de

gener del 2016.

El Grup està aplicant, des de la seva entrada en vigor l'1 de gener del 2015,

les normes i interpretacions assenyalades anteriorment, sense que això suposi un impacte significatiu per al Grup. A la Nota 2.e es detalla l'efecte

de l'aplicació de les normes esmentades.

ii) Normes i interpretacions emeses no vigents

En la data de formulació d'aquests comptes anuals consolidats, les següents normes, modificacions o interpretacions havien estat publicades per l'IASB

però encara no havien entrat en vigor, sia perquè la seva data d'efectivitat és posterior a la data dels comptes anuals consolidats, sia perquè encara no han estat adoptades per la Unió Europea:

12



Aprovades per al seu ús a la Unió Europea

Modificacions NIC 1: iniciativa detalls (publicada el desembre del 2014)

Diversos aclariments relatius als detalls (materialitat, agregació, ordre de les notes, etc.)

1 de gener del 2016

Modificació de les NIC 16 i NIC 41 – Plantes productores (publicada el juny del 2014)

Les plantes productores passaran a portar-se a cost, en lloc de fer-ho a valor raonable.

1 de gener del 2016

Modificació de les NIC 16 i NIC 38 – Mètodes acceptables de depreciació i amortització (publicada el maig del 2014)

Explica els mètodes acceptables d'amortització i depreciació de l'immobilitzat material i intangible, que no inclouen els basats en ingressos.

1 de gener del 2016

Modificació de la NIC 27 – Mètode de posada en equivalència en estats financers separats (publicada l'agost del 2014)

Es permetrà el mètode de la participació en els estats financers individuals d'un inversor.

1 de gener del 2016

Modificació de la NIIF 11 – Comptabilització de les adquisicions de participacions en operacions conjuntes (publicada el maig del 2014)

Especifica la forma de comptabilitzar l'adquisició d'una participació en una operació conjunta l'activitat de la qual constitueix un negoci.

1 de gener del 2016

Millores a les NIIF Cicle 2012-2014 (publicades el setembre del 2014)


1 de gener del 2016

No aprovades per al seu ús a la Unió Europea

NIIF 9 Instruments financers (última

fase publicada el juliol del 2014)

Substitueix els requisits de

classificació, valoració, reconeixement i baixa en comptes d'actius i passius financers, la comptabilitat de cobertures i el deteriorament de la NIC 39.

1 de gener del 2018

NIIF 15 – Ingressos procedents de contractes amb clients (publicada el maig del 2014)

Nova norma de reconeixement d'ingressos (substitueix la NIC 11, NIC 18, IFRIC 13, IFRIC 15, IFRIC 18 i SIC-31).

1 de gener del 2018

NIIF 16 – Arrendaments (publicada el gener del 2016)

Nova norma d'arrendaments que substitueix la NIC 17. Els arrendataris inclouran tots els arrendaments al balanç com si fossin compres finançades.

1 de gener del 2019

Modificació de les NIIF 10 i NIC 28 – Venda o aportació d'actius entre un inversor i la seva associada/negoci conjunt (publicada el setembre del 2014)

Explicació relativa al resultat d'aquestes operacions si es tracta de negocis o d'actius.

Sense data definida

13



Modificacions de les NIIF 10, NIIF 12 i NIC 28: societats d'inversió (publicada el desembre del 2014)

Aclariments sobre l'excepció de consolidació de societats d'inversió.

1 de gener del 2016

L'aplicació de noves normes, modificacions o interpretacions serà objecte de consideració per part del Grup quan aquestes hagin estat ratificades i

adoptades, si escau, per la Unió Europea. En qualsevol cas, els administradors de la Societat Dominant han avaluat els impactes potencials de l'aplicació futura d'aquestes normes i consideren que la seva entrada en

vigor no hauria de tenir un efecte significatiu en els estats financers consolidats del Grup.

c) Moneda funcional

Aquests comptes anuals consolidats es presenten en la moneda funcional

del Grup, que és l'euro, perquè aquesta és la moneda de l'entorn econòmic principal en què opera el Grup.

d) Responsabilitat de la informació i estimacions i judicis

comptables realitzats L'elaboració dels comptes anuals consolidats segons les NIIF requereix que

la direcció realitzi determinades estimacions comptables i consideri certs elements de judici. Aquests es valoren contínuament i es basen en

l'experiència històrica i altres factors, incloses les expectatives d'esdeveniments futurs, que s'han considerat raonables d'acord amb les circumstàncies. Si bé les estimacions considerades s'han realitzat a partir de

la millor informació disponible en la data de formulació d'aquests comptes anuals consolidats, de conformitat amb la NIC 8, qualsevol modificació en el

futur d'aquestes estimacions s'aplicaria de manera prospectiva a partir de l'esmentat moment, reconeixent l'efecte del canvi en l'estimació realitzada al compte de pèrdues i guanys consolidat de l'exercici en qüestió.

Els judicis i les estimacions principals considerats en l'elaboració dels

comptes anuals consolidats són els següents:

Vides útils dels actius materials i intangibles (vegeu les Notes 3.a i 3.b).

14

Hipòtesis utilitzades en les proves de deteriorament per determinar el valor recuperable del fons de comerç i altres actius no financers

(vegeu les Notes 3.c, 7, 8 i 9).

Estimació del valor recuperable dels actius financers vinculats als acords de concessió dels quals és titular el Grup, especialment el saldo

vinculat al RD 457/2006 (vegeu les Notes 3.d i 12).

Valor raonable dels instruments financers derivats, les inversions

financeres disponibles per a la venda o altres instruments financers (vegeu les Notes 3.d, 3.e, 10 i 11).

Estimació dels cicles d'intervenció en la determinació de les provisions

constituïdes en aplicació de la CINIIF 12 (vegeu les Notes 3.n i 20).

Avaluació de litigis, provisions, compromisos i actius i passius

contingents al tancament de l'exercici (vegeu les Notes 10 i 22).

Hipòtesis emprades en la determinació dels passius per compromisos

per pensions i altres compromisos amb el personal (vegeu les Notes 3.l i 19).

Estimació de la despesa per impost sobre beneficis i recuperabilitat

dels actius per impostos diferits (vegeu les Notes 3.k i 18).

Valor raonable d'actius i passius en les combinacions de negoci (vegeu

la Nota 5).

Impactes dels canvis en el perímetre de consolidació del Grup (vegeu les Notes 5 i 6).

Els comptes anuals consolidats s'han elaborat d'acord amb l'enfocament de

cost històric, excepte en els casos en què s'indiqui expressament el contrari en aquestes Notes, com ara les partides valorades a valor raonable, que s'esmenten a les Notes 3.d.i i 4.b.

Els comptes anuals consolidats s'han elaborat segons el principi

d'uniformitat de reconeixement i valoració. En cas de ser d'aplicació una nova normativa que modifiqui principis de valoració existents, aquesta s'aplicarà d'acord amb el criteri de transició de la mateixa norma.

Alguns imports del compte de pèrdues i guanys consolidat i del balanç de

situació consolidat s'han agrupat per raons de claredat i el seu detall s'ha presentat a les Notes dels comptes anuals consolidats.

La distinció presentada al balanç de situació consolidat entre partides corrents i no corrents s'ha realitzat en funció del cobrament o de l'extinció

d'actius i passius abans o després d'un any.

15

Addicionalment, els comptes anuals consolidats inclouen tota la informació

que s'ha considerat necessària per a una adequada presentació d'acord amb la legislació mercantil vigent a Espanya.

Finalment, les xifres contingudes en tots els estats comptables que formen part dels comptes anuals consolidats (balanç de situació consolidat, compte

de pèrdues i guanys consolidat, estat de resultats globals consolidat, estat de canvis en el patrimoni net consolidat, estat de fluxos d'efectiu consolidat) així com de les Notes dels comptes anuals consolidats s'expressen en milers

d'euros, tret dels casos que s'expressen explícitament en milions d'euros.

e) Comparació de la informació

Tal com requereixen les NIIF, la informació relativa a l'exercici anual finalitzat el 31 de desembre del 2014 que es conté en aquests comptes

anuals consolidats de l'exercici 2015 es presenta, únicament i exclusivament, a efectes comparatius. En aquest sentit, la informació

comparativa del Grup s'ha reexpressat de la manera següent:

El compte de pèrdues i guanys consolidat (i els seus detalls

respectius), l'estat de resultats globals consolidats i l'estat de fluxos d'efectiu consolidats de l'exercici comparatiu 2014 s'han

reexpressat, d'una banda, per l'impacte de la classificació de la línia de negoci de telecomunicacions terrestres com a activitat interrompuda amb l'aplicació de la NIIF 5 (vegeu la Nota 6) i, de

l'altra, per l'adopció, amb efecte retroactiu l'1 de gener del 2014, de la CINIIF 21 (sense impacte en el resultat atribuïble als accionistes

de la Societat Dominant al tancament del 2014).

El balanç de situació consolidat corresponent al tancament de l'exercici anual finalitzat el 31 de desembre del 2014 s'ha

reexpressat per l'adopció, amb efecte retroactiu l'1 de gener del 2014, de la CINIIF 21, que ha suposat un impacte negatiu al

patrimoni consolidat del Grup de 17.554 milers d'euros (9.225 milers d'euros al patrimoni atribuïble als accionistes de la Societat Dominant i 8.329 milers d'euros atribuïbles a les participacions no

dominants).

16

f) Importància relativa

A l'hora de determinar la informació que havia de detallar-se en la memòria consolidada sobre les diferents partides dels estats financers o altres aspectes, el Grup ha tingut en compte la importància relativa en relació

amb aquests comptes anuals consolidats de l'exercici 2015.

g) Principis de consolidació

i) Mètodes de consolidació

Societats dependents

Societats dependents són totes les entitats en les quals Abertis controla directament o indirectament les polítiques financeres i operatives, exerceix

el poder sobre les activitats rellevants i manté l'exposició o el dret als resultats variables de la inversió i la capacitat de fer servir el poder

esmentat de manera que pugui influir en l'import d'aquests retorns. Generalment, això va acompanyat d'una participació superior a la meitat dels drets de vot. A més, per avaluar si Abertis controla una altra entitat,

es considera l'existència i l'efecte dels drets potencials de vot que actualment siguin exercibles o convertibles. Les societats dependents es

consoliden a partir de la data en què es transfereix el control a Abertis i s'exclouen de la consolidació en la data en què cessa aquest control.

Les societats dependents es consoliden pel mètode d'integració global.

En aquest sentit, el 31 de desembre del 2015 i 2014 el Grup consolida pel mètode d'integració global les societats Grupo Concesionario del Oeste, SA (Gco) i Autopistas del Sol, SA (Ausol) sobre les quals exerceix el control

efectiu tot i mantenir un percentatge de participació directe igual o inferior al 50% dels drets econòmics. Concretament, en el cas de Gco s'exerceix el

control efectiu sobre l'esmentada societat com a conseqüència de l'estructura i la composició de l'accionariat d'aquesta, que li atorga una majoria de drets de vot i, en el cas d'Ausol, de conformitat amb la

normativa comptable aplicable, el Grup manté el control de facto com a conseqüència de la seva estructura, composició accionarial i quòrums

històrics de les juntes d'accionistes.

17

Pel que fa al subgrup que encapçala la societat consolidada Arteris, SA (Arteris), Abertis hi exerceix el control efectiu per exercir el control efectiu

sobre la societat consolidada Partícipes en Brasil, SA (Partícipes, societat que manté una participació del 69,3% a Arteris, SA, sense variació respecte del 31 de desembre del 2014) ja que manté una participació del 51% sobre

la societat esmentada i d'acord amb el pacte d'accionistes subscrit amb l'altre accionista de la societat, que li atorga la capacitat de decisió sobre les

activitats rellevants. De la seva banda, Partícipes, en la seva qualitat d'accionista majoritari, té la capacitat de nomenar la majoria dels membres del Consell d'Administració d'Arteris i, com a conseqüència, en manté el

control.

Addicionalment, pel que fa a la participació mantinguda a Túnels de Barcelona i Cadí, Concessionària de la Generalitat de Catalunya, SA

(Túnels), Abertis hi exerceix un control efectiu des del novembre del 2015 després d'assolir un 50,01% de participació amb l'adquisició d'un 15,01% addicional (vegeu la Nota 2.h), d'una banda, i d'acord amb el pacte

d'accionistes subscrit amb l'altre accionista de la societat que atorga a Abertis la capacitat de decisió sobre les seves activitats rellevants, de

l'altra. Finalment, pel que fa a la participació mantinguda a Infraestructura Dos Mil,

SA (I2000), Abertis tenia a l'inici de l'exercici 2014, d'acord amb els estatuts de l'esmentada societat, la capacitat de nomenar la majoria dels

membres del Consell d'Administració i la capacitat d'exercir el control efectiu sobre el subgrup al capdavant del qual es troba la societat En aquest sentit, després de la compra d'un 8,59% addicional el febrer del 2014

(vegeu la Nota 2.h), es va reforçar la posició de control ja existent assolint una participació superior al 50% de les accions. Així mateix, d'acord amb el

que descriu l'esmentada Nota 2.h, Abertis hi ha assolit en aquest exercici el 100% de la participació.

A l'Annex I d'aquestes notes es detallen les dades de totes les societats dependents incloses en el perímetre de consolidació el 31 de desembre del

2015. Negocis conjunts (Societats multigrup)

Són aquelles societats sobre les quals existeix un acord contractual amb un

tercer per compartir-hi el control de l'activitat, i en les quals les decisions estratègiques relatives a l'activitat, tant financeres com d'explotació, requereixen el consentiment unànime de tots els partícips que en

comparteixen el control.

18

Els interessos del Grup en empreses controlades conjuntament es comptabilitzen, d'acord amb la NIIF 11, pel mètode de la participació de

conformitat amb allò indicat a l'apartat següent “Entitats associades” (fins a l'adopció de l'esmentada norma el 2014 l'opció del Grup era consolidar-les per integració proporcional).

A l'Annex II d'aquestes Notes es facilita la informació relativa als negocis

conjunts (empreses multigrup) inclosos en el perímetre de consolidació pel mètode de la participació el 31 de desembre del 2015.

Entitats associades

Són les societats sobre les quals Abertis exerceix una influència

significativa i amb les quals manté una vinculació duradora que afavoreix i influeix en la seva activitat, però amb una representació reduïda en els mecanismes de gestió i control que, generalment, va acompanyada d'una

participació d'entre un 20% i un 50% dels drets de vot, excepte quan es pugui demostrar clarament que aquesta influència no existeix, o bé que sí

que existeix malgrat que la participació sigui inferior al 20% dels drets de vot.

Les inversions en entitats associades es registren pel mètode de participació (posada en equivalència) i inicialment es reconeixen pel seu cost. La

participació d'Abertis en entitats associades inclou, de conformitat amb la NIC 28, el fons de comerç (net de qualsevol pèrdua per deteriorament acumulada) identificat en l'adquisició i que es registra a l'epígraf

“Participacions en entitats associades i negocis conjunts” del balanç de situació consolidat.

En el cas d'entitats associades adquirides per etapes, la NIC 28 no defineix específicament com determinar-ne el cost, de manera que el Grup

interpreta que el cost d'una participació associada adquirida per etapes és la suma dels imports satisfets en cada adquisició més la participació en els

beneficis i altres moviments al patrimoni net i menys el deteriorament que es posés de manifest, si escau.

Posteriorment a l'adquisició, la participació d'Abertis en el resultat i les reserves de les entitats associades es reconeix al compte de pèrdues i

guanys consolidat de l'exercici i com a reserves de consolidació (altres resultats globals) respectivament, i en ambdós casos tenen com a contrapartida el valor de la participació. Els cobraments i/o la meritació de

dividends posteriors a l'adquisició s'ajusten en comparació amb l'import de la participació.

19

En cas que la participació del Grup en les pèrdues d'una entitat associada sigui igual o superior al valor de la seva participació financera, inclòs

qualsevol altre compte a cobrar no assegurat, no es reconeixeran pèrdues addicionals, tret que s'hagi incorregut en obligacions, s'hagin atorgat garanties o s'hagin realitzat pagaments en nom de l'associada.

A l'Annex III d'aquestes Notes es detallen les dades d'identificació de les

entitats associades incloses en el perímetre de consolidació pel mètode de la participació el 31 de desembre del 2015.

ii) Homogeneïtzació temporal i valorativa

Totes les societats incloses en el perímetre de consolidació tanquen el seu exercici social el 31 de desembre i, a efectes del procés de consolidació,

s'han emprat els estats financers respectius de l'exercici preparats d'acord amb principis NIIF a aquest efecte. Segons la legislació vigent, aquestes societats presenten comptes anuals, ja siguin individuals o consolidats, dels

respectius subgrups dels quals són societats principals, d'acord amb la normativa que els és aplicable al seu país d'origen.

Les normes de valoració aplicades per les societats del Grup són essencialment coincidents. Això no obstant, quan és necessari, per

assegurar la uniformitat de les polítiques comptables de les societats incloses en el perímetre de consolidació amb les polítiques adoptades pel

Grup, es practiquen els ajustaments d'homogeneïtzació valorativa corresponents.

iii) Diferència de primera consolidació

Per comptabilitzar l'adquisició de societats dependents el Grup fa servir el mètode d'adquisició de conformitat amb la NIIF 3. El cost d'adquisició correspon al valor raonable dels actius i instruments del patrimoni emès i

dels passius incorreguts o assumits en la data d'adquisició, així com de qualsevol actiu o passiu que procedeixi d'un acord de contraprestació

contingent. Els costos directament atribuïbles a la mateixa operació de compra es reconeixen directament al compte de resultats consolidat de l'exercici en què aquesta es produeix.

Els actius identificables adquirits, els passius i els passius contingents

assumits en una combinació de negocis es valoren inicialment pel seu valor raonable en la data d'adquisició, incloent-hi els corresponents a les participacions no dominants. Per a cada combinació de negocis, el Grup pot

optar per reconèixer qualsevol participació no dominant a l'adquirida pel seu

20

valor raonable o per la part proporcional de la participació no dominant dels actius nets identificables de l'adquirida.

L'excés del cost d'adquisició sobre el valor raonable dels actius nets identificats en la transacció es reconeix com a fons de comerç de

consolidació, que s'assigna a la corresponent unitat generadora d'efectiu.

Abertis porta a terme una assignació provisional del cost de la combinació de negocis en la data d'adquisició, que es torna a avaluar, si escau, durant els dotze mesos següents a la presa de control de la societat adquirida.

El fons de comerç resultant és assignat a les diferents unitats generadores

d'efectiu (d'ara endavant, UGE), que esperen beneficiar-se de les sinergies de la combinació de negocis, independentment d'altres actius o passius de

l'entitat adquirida que s'assignin a aquestes unitats o grups d'unitats. Per contra, si el cost d'adquisició és menor que el valor raonable dels actius

nets de la societat adquirida, en cas que es tracti d'una compra en condicions avantatjoses, la diferència es reconeix directament com a guany

en l'estat de resultats global consolidat. El fons de comerç de consolidació no s'amortitza d'una manera sistemàtica

sinó que es realitza la prova de deteriorament anual corresponent segons s'indica a la Nota 3.c.

En el cas de les combinacions de negoci per etapes, en el moment d'obtenir el control, el valor raonable dels actius i passius del negoci adquirit s'haurà

de determinar incloent la porció que ja es posseeix. Les diferències que resultin amb els actius i passius prèviament reconeguts s'hauran de

reconèixer al compte de pèrdues i guanys consolidat. En el cas d'entitats associades adquirides per etapes, el fons de comerç es

calcula en cada adquisició prenent com a base el cost i la participació en el valor raonable dels actius nets adquirits en la data de cada adquisició.

Tal com s'indica a la Nota 2.g.i, el fons de comerç relacionat amb adquisicions d'entitats associades i negocis conjunts s'inclou com a valor

més gran de la participació corresponent i es valora d'acord amb la Nota 3.b.iii.

21

iv) Eliminació d'operacions internes

S'eliminen els saldos i les transaccions intercompanyies, així com els guanys no realitzats davant tercers per transaccions entre entitats del Grup. Les pèrdues no realitzades també s'eliminen, llevat que la transacció proporcioni

evidència d'una pèrdua per deteriorament de l'actiu transferit.

Les pèrdues i els guanys procedents de les transaccions entre el Grup i les

seves entitats associades i amb els negocis conjunts es reconeixen en els

estats financers del Grup només en la mesura que corresponguin a les

participacions d'altres inversors en les associades i els negocis conjunts no

relacionats amb l'inversor.

v) Transaccions amb participacions no dominants

Les transaccions amb participacions no dominants es registren com a transaccions amb els propietaris del patrimoni del Grup. Per això, en les

compres de participacions no dominants, la diferència entre la contraprestació abonada i la corresponent proporció de l'import en llibres dels actius nets de la dependent es registra amb impacte al patrimoni net.

De la mateixa manera, els guanys o les pèrdues per alienació de participacions no dominants es reconeixen igualment al patrimoni net del

Grup. En cas que s'hi deixi de tenir un control o influència significativa, la

participació restant es torna a valorar al seu valor raonable i es reconeix la diferència respecte de la inversió prèviament registrada amb impacte al

compte de resultats consolidat de l'exercici. Addicionalment, qualsevol import prèviament reconegut en l'estat de resultat global com a altres resultats globals amb relació a aquesta entitat es comptabilitza com si el

Grup hagués venut directament tots els actius i passius relacionats, cosa que suposaria, si escau, que els imports prèviament reconeguts en els

altres resultats globals es reclassifiquin al compte de resultats consolidat de l'exercici. Si la reducció de participació en una entitat associada no implica una pèrdua d'influència significativa, es reclassificarà al compte de resultats

la part proporcional anteriorment reconeguda en un altre resultat global.

22

vi) Conversió d'estats financers en moneda diferent de l'euro

Els estats financers de les societats estrangeres, cap de les quals no opera en una economia hiperinflacionària, designats en una moneda funcional (la de l'entorn econòmic principal en el qual opera l'entitat) diferent de la

moneda de presentació dels estats financers consolidats (euro), es converteixen a euros a través de l'aplicació del mètode del tipus de canvi al

tancament, segons el qual: El patrimoni net es converteix al tipus de canvi històric.

Les partides del compte de pèrdues i guanys s'han convertit aplicant el tipus de canvi mitjà de l'exercici com a aproximació al tipus de canvi en

la data de la transacció.

La resta de les partides del balanç de situació s'han convertit al tipus de

canvi de tancament.

A conseqüència de l'aplicació del mètode esmentat, les diferències de canvi

generades s'inclouen a l'epígraf “Reserves - Diferències de conversió” del patrimoni net del balanç de situació consolidat.

En aquest sentit, pel que fa a la conversió de les societats Gco i Ausol, el Grup, atenent a les dades oficials de l'estat argentí, ha considerat que no

els resulten d'aplicació els supòsits d'economia hiperinflacionària recollits a la NIC 29.

vii) Altres

Les diferències de canvi que sorgeixen de la conversió d'una inversió neta en entitats estrangeres, i de préstecs i altres instruments en moneda

diferent de l'euro designats com a cobertures d'aquestes inversions, es registren contra el patrimoni net. Quan es ven la inversió, aquestes diferències de canvi es reconeixen al compte de resultats consolidat com a

part del guany o la pèrdua en la venda.

Els ajustos al fons de comerç i al valor raonable que sorgeixen de l'adquisició d'una entitat estrangera es consideren actius i passius de l'entitat estrangera i es converteixen al tipus de canvi de tancament.

h) Variacions en el perímetre Les variacions més significatives produïdes en el perímetre de consolidació

del Grup durant l'exercici 2015 han estat les següents:

23

El 26 de març del 2015 es va perfeccionar l'adquisició a Wind

Telecomunicazioni, SpA per part de la societat participada Cellnex Telecom, SA (Cellnex, anteriorment denominada Abertis Telecom Terrestre, SAU) a través de la societat Cellnex Italia, SrL (abans

denominada Smartowers Italy, SrL), constituïda amb aquesta finalitat, del 90% del capital social de la societat italiana Galata, SpA (Galata) per

un import total de 693 milions d'euros.

Així, després de l'adquisició esmentada Galata es va a passar a consolidar dins del Grup Abertis per integració global amb efecte el 26 de març del

2015. En aquest sentit, els actius adquirits amb Galata formen part de la línia de negoci de telecomunicacions terrestres que, tal com es detalla a

la Nota 6, han estat discontinuats posteriorment amb efecte comptable el 30 d'abril del 2015, juntament amb la resta d'actius i passius integrants

del subgrup Cellnex.

Tal com s'indica a la Nota 6, el 18 de maig del 2015 s'ha completat el procés de col·locació d'accions de Cellnex a inversors institucionals del

60% més un 6% addicional, corresponent a l'exercici de l'opció de compra concedit a les entitats col·locadores. La realització de l'esmentada

sortida a borsa de Cellnex suposa una desinversió parcial en el negoci de telecomunicacions terrestres i la consegüent pèrdua de control per part d'Abertis. Com a conseqüència, la participació romanent mantinguda,

del 34%, s'ha passat a registrar pel mètode de la participació a partir del maig del 2015 (vegeu la Nota 9).

El 17 de juliol del 2015 Abertis (actuant a través de la seva filial xilena participada al 100% Abertis Autopistas Chile SA) ha perfeccionat l'adquisició a Fondo de Inversión Público Penta Las Américas

Infraestructura I i a Fondo de Inversión Público Penta Las Américas Infraestructura II, d'un 50% menys una acció del capital social

d'Infraestructura Dos Mil, SA (I2000, que al seu torn ostenta el 100% de Sociedad Concesionaria Autopista los Libertadores, SA i de Sociedad Concesionaria Autopista del Sol, SA) per 93.530 milions de pesos xilens

(aproximadament 133 milions d'euros). Amb aquesta adquisició Abertis assoleix indirectament el 100% d'I2000 i, com a conseqüència, el 100%

d'Autopista los Libertadores i Autopista del Sol. En aquest sentit, la transacció esmentada s'ha registrat com una transacció amb participacions no dominants ja que no s'ha modificat la posició de control

que Abertis ja mantenia sobre el subgrup esmentat (vegeu la Nota 14.c).

El 13 de novembre del 2015 s'ha perfeccionat l'adquisició a Infravías, SL per part de la societat íntegrament participada Infraestructures Viàries de Catalunya, SA Concessionària de la Generalitat de Catalunya (Invicat)

24

d'un 15,01% addicional del capital social de Túnels de Barcelona i Cadí Concessionària de la Generalitat de Catalunya, SA (Túnels) per un

import de 35,3 milions d'euros.

Després de l'adquisició esmentada i del pacte d'accionistes subscrit amb l'altre accionista de Túnels, Abertis ha passat a ser el soci majoritari i

de control d'aquesta societat amb un 50,01% de participació, i s'ha passat a consolidar per integració global (fins a aleshores per posada en

equivalència). Com que es tracta d'una “adquisició per etapes”, el Grup ha valorat novament la participació prèvia mantinguda al patrimoni de Túnels, per la qual cosa la participació prèvia del 35% s'ha registrat pel

seu valor raonable en la data de la presa de control i també s'ha registrat una revaloració neta dels actius i passius ja mantinguts de 44 milions

d'euros al compte de resultats consolidat de l'exercici (vegeu la Nota 5).

Durant aquest exercici la societat consolidada Holding d'Infrastructures

de Transport, SAS (HIT) ha distribuït entre els seus accionistes el 100% de les participacions mantingudes a la societat dependent Sanef ITS Technologies, SAS (Sanef ITS, societat capçalera d'un subgrup de

societats dedicat a les activitats telemàtiques en relació amb el cobrament de peatge), per la qual cosa Abertis ha passat a ser titular

directe del 52,55% de les accions de l'esmentada societat (que ja mantenia anteriorment de forma indirecta). Posteriorment, el 6 de maig del 2015 Abertis ha perfeccionat l'adquisició de les participacions

minoritàries (un 47,45%) de l'esmentada societat dependent per 20 milions d'euros. Després d'aquesta operació, Abertis ha passat a

mantenir una participació directa del 100% a Sanef ITS. L'operació esmentada s'ha registrat com una transacció amb participacions no dominants ja que no s'ha modificat la posició de control que Abertis ja

mantenia sobre el subgrup esmentat (vegeu la Nota 14.c).

25

El resum d'aquestes variacions i el detall d'altres variacions de l'exercici 2015 sense impacte significatiu han estat els següents:

Denominació de la

societat

Societat amb

participació directa i % adquirit/mantingut

Mètode

consolidació

Data

Cost/ Import

venda

(Milions

d'euros)

%

Abertis

adquirit/

venut

% Abertis

31.12.15

Adquisicions:

Galata, SpA(1)

Smartowers

Italy, SrL

90%

Actiu

discontinuat/

Participació

26.03.15

693

90%

30,6%

Sanef ITS Technologies(2) Abertis 47,45% Global 06.05.15 20 100% 100%

Infraestructura Dos Mil, SA

(I2000)

Abertis

Autopistas

Chile SA

100%

Global

17.07.15

133

50% (-1

acció)

100%

Túnels de Barcelona i Cadí,

Concessionària de la

Generalitat de Catalunya, SA

(Túnels)

I. Viàries de Catalunya, SA

Concessionària

de la

Generalitat de Catalunya

(Invicat)

50,01%

Global

13.11.15

35

15,01%

50,01%

Constitucions:

Operadora Sol, SpA

Infraestructura

Dos Mil, SA

(I2000)

100%

Global

09.02.15

1

50% (+1

acció)

100%

Operadora Libertadores, SpA


(I2000)

100%

Global

09.02.15

1

50% (+1

acció)

100%

Cellnex Italia, SrL (abans

denominada Smartowers

Italy, SrL)

Cellnex

Telecom, SA

100%

Global

19.02.15

695

100%

34%

Québec Inc.

Sanef ITS, SAS

100%

Global

14.04.15

-

100%

100%

Arteris Participações, SA

Arteris Brasil,

SA

100%

Global

11.11.15

24

100%

35,34%

ITS TAG Ltd.

Sanef ITS,

SAS

100%

Global

21.12.15

-

100%

100%

Vendes:

Desarrollo de Concesiones

Aeroportuarias, SL (Dca)(3)

Abertis

Airports

100%

Actiu

discontinuat

20.04.15

177

100%

-

Cellnex Telecom, SA

(anteriorment denominada Abertis Telecom Terrestre)(1)

Abertis

100%

Actiu

discontinuat/ Participació

07.05.15

2.141

66%

34%

Liquidacions:

Abertis (Australia) Holdings

Pty Limited

Abertis

100%

Global

09.02.15

-

100%

-

TBI Airport Holdings(3) TBI Ltd. 100% Global 09.12.15 - 100% -

TBI (US) Holdings(3) TBI Ltd. 100% Global 09.12.15 - 100% -

(1) Actiu associat al negoci de telecomunicacions terrestres discontinuat en el primer semestre del 2015 (vegeu les Notes 5 i 6.ii). (2) Al tancament del 31 de desembre del 2014 Abertis ja mantenia un 52,55% de participació indirecta a través de la seva societat

dependent Holding d'Infrastructures de Transport, SAS (HIT), i durant el primer semestre del 2015 va adquirir el 47,45% de

participació que mantenien les participacions no dominants (vegeu la Nota 14.d). (3) Actius associats al negoci d'aeroports discontinuat en exercicis anteriors (vegeu la Nota 6.i). (*) Addicionalment, el percentatge de participació mantingut a la societat associada Bip&Drive, SA ha passat d'un 50% a un 35% al

tancament del 2015 després de diverses ampliacions de capital realitzades per la societat, que no han estat subscrites per

Abertis.

26

Així mateix, durant l'exercici 2015 s'han dut a terme les següents operacions entre societats pertanyents al perímetre de consolidació, per la

qual cosa no van tenir impacte en aquests estats financers intermedis resumits consolidats:

Societat venedora/escindida Societat compradora/resultant Comentaris Data

Vendes:

Sociétés des Autoroutes du Nord-Est

de la France, SA (Sanef)

Sanef ITS Technologies, SAS

Venda de la participació de Santoll,

Trans-Canada Flow Tolling Inc, V-Flow Tolling, Sanef ITS Operations Ireland,

Sanef Tolling i Sanef Operations

Limited UK per part de Sanef.

Diverses

compravendes

entre el gener

i l'abril del

2015

Abertis Infraestructuras, SA

Participes en Brasil, SA

Venda del 100% de la participació de

Partícipes en Brasil II, SL

(anteriorment denominada Abertis

México, SL) per part d'Abertis.

11.12.15

Addicionalment a les operacions indicades al quadre anterior, durant l'exercici 2015 el Grup ha dut a terme un procés de reestructuració, mitjançant diverses operacions de compravenda de participacions i fusions,

amb l'objectiu de simplificar l'estructura del Grup a Xile. El procés esmentat ha suposat la liquidació per absorció de les societats Ladecon, SA, Abertis

Autopistas Chile Ltda., Abertis Infraestructuras Chile II SpA, Abertis Infraestructuras Chile III SpA i Abertis Autopistas Chile II SpA i no ha tingut

cap impacte patrimonial dins del Grup Abertis. De la seva banda, les variacions del perímetre de consolidació que es van

produir durant el darrer exercici 2014 amb impacte significatiu en els comptes anuals de l'esmentat exercici van ser les següents:

Abertis va adquirir a Capital Riesgo Global, SA (societat pertanyent al

Grup Santander) el 100% de la societat Infraestructuras Americanas,

SLU (IA), societat propietària del 42,3% de la societat consolidada Inversora de Infraestructuras, SL (Invin) per un import de 295 milions

d'euros a pagar l'agost del 2019 (256 milions d'euros al seu valor actual en la data d'adquisició).

Amb aquesta adquisició, Abertis va assolir directament el 100% del

subgrup del qual era societat dominant Invin (en el qual Abertis ja exercia control en mantenir una participació prèvia del 57,7%). En aquest

sentit, la transacció va ser registrada com una transacció amb participacions no dominants ja que no es va modificar la posició de control sobre el subgrup del qual era societat dominant Invin.

Abertis va adquirir a MetLife Chile Seguros de Vida, SA i MetLife Chile Inversiones Limitada un 8,59% addicional d'Infraestructura Dos Mil, SA

(I2000) per 13.131 milions de pesos xilens (aproximadament 17 milions

27

d'euros). Després d'aquesta operació, Abertis va passar a mantenir una participació en aquesta societat superior al 50%, reforçant la seva posició

prèvia de control. En aquest sentit, la transacció va ser registrada com una transacció amb participacions no dominants ja que no es va modificar la posició de control sobre el subgrup del qual és societat

dominant I2000.

Abertis va adquirir als fons d'inversió gestionats per Goldman Sachs un

6% addicional d'Autopistas Metropolitanas de Puerto Rico, LLC (Metropistas) per 43,6 milions de dòlars americans (aproximadament 32 milions d'euros), i com a conseqüència Abertis va passar a ser el soci

majoritari i de control d'aquesta societat, amb un 51% de participació, i la societat es va passar a consolidar per integració global (fins a

aleshores per posada en equivalència). Metropistas va ser constituïda pel consorci format per Abertis, després d'adjudicar-se el mes d'octubre

del 2011 el concurs per gestionar aquestes autopistes durant un període de 40 anys. Per aquest motiu, la compra del 6% addicional es va realitzar partint dels valors considerats en el moment de la seva constitució, de

manera que els seus actius i passius s'han incorporat pels seus valors previs, sense considerar la prima de control pagada, perquè es considera

que aquests ja reflectien el valor raonable dels actius concessionals.

El 27 de maig del 2014 es va perfeccionar l'adquisició per part d'Abertis del 100% del capital social de la societat italiana TowerCo, SpA

(TowerCo) per un import total de 94,6 milions d'euros, després d'haver arribat, a través de la seva societat consolidada Abertis Telecom

Terrestre, SL (actualment Cellnex Telecom, SA), al corresponent acord de compra amb Atlantia, SpA.

El 27 de novembre del 2014 Tradia Telecom, SAU (societat participada

indirectament al 100% per Abertis) va completar l'adquisició a CaixaBank (part vinculada) d'un 8,98% del capital social de la societat

espanyola Adesal Telecom, SL (Adesal) per un import d'1,2 milions d'euros.

Després de l'adquisició esmentada i amb la modificació prèvia del pacte

de socis, Abertis va passar a ser el soci majoritari i de control d'aquesta societat, amb un 60,1% de participació, i la societat es va passar a

consolidar per integració global (fins a aleshores per posada en equivalència). Com que es tractava d'una “adquisició per etapes”, el Grup va valorar novament la participació prèvia mantinguda al patrimoni

d'Adesal, per la qual cosa la participació prèvia del 51,1% es va registrar pel seu valor raonable en la data de la presa de control i també es va

registrar una revaloració neta dels actius i passius ja mantinguts de 198 milers d'euros al compte de resultats consolidat de l'exercici.

28

El resum d'aquestes variacions i el detall d'altres variacions de l'exercici 2014 sense impacte significatiu van ser els següents:

Denominació de la

societat

Societat amb

participació directa i % adquirit/mantingut

Mètode

consolidació

Data

Cost/

Impacte

(Milions

d'euros)

% Abertis

adquirit/

venut

% Abertis

31.12.14

Adquisicions:

Infraestructuras Americanas,

SLU

Abertis

100%

Global

17.09.14

256

100%

100%

TowerCo, SpA

Abertis

Telecom Terrestre

100%

Global

27.05.14

95

100%

100%


(I2000)

Abertis

Autopistas

Chile Ltda.

8,59%

Global

10.02.14

17

8,59%

50%

(+1 acció)

Autopistas Metropolitanas de

Puerto Rico, LLC

(Metropistas)

Abertis

6%

Global

04.02.14

32

6%

51%

Adesal Telecom, SL

Tradia Telecom, SA

8,98%

Global

27.11.14

1

8,98%

60,1%

Constitucions:

Abertis Overseas UK Ltd. Abertis 100% Global 15.01.14 - 100% 100%

Bip&Drive, SA

Abertis Autopistas

España

50%

Participació

18.03.14

0,3

50%

50%

Abertis Australia Holdings Pty Ltd.

Abertis

Overseas UK

100%

Global

14.04.14

-

100%

100%

Abertis Netherlands BV

Abertis

Overseas UK

100%

Global

14.04.14

-

100%

100%

Leonord, SAS Sanef 35% Participació 14.11.14 - 18,39% 18,39%

Leonord Exploitation, SAS Sanef 85% Global 19.11.14 - 44,67% 44,67%

Societat d'Autopistes Catalanes, SA

Abertis

100%

Global

05.12.14

0,1

100%

100%

Liquidacions:

(sortides de perímetre)

Autopistas Corporation Abertis 100% Global 23.12.14 - 100% -

TBI Global (Business Travel)

Ltd.

TBI

100%

Actiu discontinuat

16.09.14

-

90%

-

Belfast International Airport

Holding Ltd.

TBI

100%

Actiu

discontinuat

30.09.14

-

90%

-

Airport Group International Holdings LLC

TBI

100%

Actiu

discontinuat

21.11.14

-

90%

-

Vendes:

Compañía de Desarrollo Aeropuerto El Dorado, SA

(Codad)(1)

Abertis

85%

Actiu

discontinuat

31.01.14

48

85%

-

Aerocali, SA (Aerocali)(1)

Desarrollo de

Concesiones Aeroportuaria

(DCA)

16,67%

Actiu

discontinuat

30.05.14

2

16,67%

-

Aeropuertos Mexicanos del

Pacífico(1)

Desarrollo de

Concesiones

Aeroportuaria

(DCA)

33,33%

Actiu

discontinuat

16.12.14

179

33,33%

-

Serviabertis, SL Abertis 100% Global 31.12.14 - 100% -

(1) Actius associats al negoci d'aeroports discontinuat durant el darrer exercici 2013.

29

Així mateix, durant el darrer exercici 2014 es van dur a terme les següents operacions entre societats pertanyents al perímetre de consolidació a les

quals Abertis mantenia un 100% de participació, per la qual cosa no van tenir impacte en els comptes anuals consolidats del Grup:

Societat venedora/escindida Societat compradora/resultant Comentaris Data

Vendes:

Abertis APDC, SA (anteriorment

Abertis Telecom Brasil Ltda.)


Venda de la participació d'Abertis Telecom Brasil per part d'Abertis

Telecom Terrestre i Abertis Tower.

30.05.14

Abertis Autopistas España, SA

Societat d'Autopistes Catalanes, SA

Venda de la participació

d'Infraestructures Viàries de

Catalunya, SA (Invicat) i Autopistes de Catalunya, SA (Aucat).

23.12.14

Fusió:

Latina Manutenção de Rodovias Ltda.

(Latina M.) i Paulista Gerenciamento

de Rodovias, Ltda. (Paulista)


Fusió per absorció de Latina M.

(societat absorbent) amb Paulista

(societat absorbida).

15.04.14

Holding d'Infraestructures de

Transport, SAS (HIT) i Hit Finance, BV

Holding d'Infraestructures de

Transport, SAS (HIT)

Fusió per absorció de HIT (societat absorbent) amb HIT Finance (societat

absorbida).

16.10.14

3. NORMES DE VALORACIÓ

Les principals normes de valoració emprades en la preparació dels comptes anuals consolidats, d'acord amb les establertes per les Normes

Internacionals d'Informació Financera (NIIF-UE), així com les interpretacions vigents en el moment de formular aquests comptes anuals

consolidats, han estat les següents:

a) Immobilitzat material

L'immobilitzat material es comptabilitza pel seu cost d'adquisició menys l'amortització i l'import acumulat de qualsevol pèrdua de valor eventual. L'immobilitzat material inclou les revaloracions legals aplicades en exercicis

anteriors a l'1 de gener del 2004 permeses per la normativa local, el valor de les quals va ser equiparat com a cost d'adquisició, tal com permetia la

NIIF 1 “Adopció per primera vegada de les Normes Internacionals d'Informació Financera”.

Les subvencions de capital rebudes redueixen el cost d'adquisició dels béns immobilitzats i es registren en el moment en què es compleixen els requisits

per exigir-ne el cobrament. S'imputen linealment als resultats en funció de la vida útil de l'actiu finançat tot reduint el càrrec per amortització de l'exercici.

30

Els costos de personal i altres despeses, així com les despeses financeres netes directament imputables als elements de l'immobilitzat material,

s'incorporen al cost d'adquisició fins a la seva entrada en explotació. Els costos de renovació, ampliació o millora dels béns de l'immobilitzat

material són incorporats a l'actiu com a major valor del bé exclusivament quan suposen un augment de la seva capacitat, productivitat o allargament

de la seva vida útil, i sempre que sigui possible conèixer o estimar el valor net comptable dels elements que resulten donats de baixa de l'inventari per haver estat substituïts.

Els costos de conservació i manteniment es carreguen al compte de

resultats consolidat de l'exercici en el qual es produeixen.

La inversió en infraestructures registrada per les societats concessionàries en l'immobilitzat material correspon als actius sobre els quals el concedent no manté el control (no són propietat del concedent ja que aquest no en

controla el valor residual al final del contracte de concessió), si bé són necessaris per a l'explotació i gestió de la infraestructura. Inclou

principalment els edificis destinats a l'explotació, les instal·lacions i el material de peatge, videovigilància, etc.

L'amortització de l'immobilitzat material es calcula sistemàticament pel mètode lineal en funció de la vida útil dels béns respectius, segons la

depreciació efectivament soferta pel seu funcionament, ús i gaudi. Els coeficients d'amortització fets servir en el càlcul de la depreciació

experimentada pels elements que componen l'immobilitzat material són els següents:

Element Coeficient

Edificis i altres construccions 2-14 %

Maquinària 6-30 %

Utillatge 7-30 %

Altres instal·lacions 7-20 %

Mobiliari 10-20 %

Equips per al processament d'informació 20-33 %

Altre immobilitzat material 8-25 %

Altres actius gestió d'autopistes:

Instal·lacions de peatge 8-12 %

Maquinària de peatge 8-12 %

Altres 10-20 %

31

Quan el valor net comptable d'un actiu és superior al seu import recuperable estimat, el valor es redueix de manera immediata fins a

l'import recuperable, amb impacte al compte de resultats consolidat de l'exercici.

Els beneficis o les pèrdues sorgits de la venda o retirada d'un actiu d'aquest epígraf es determinen com la diferència entre el seu valor net comptable i el

seu preu de venda i es reconeixen a l'epígraf “Altres ingressos” o “Altres despeses” del compte de pèrdues i guanys consolidat adjunt.

b) Fons de comerç i altres actius intangibles

Els actius intangibles assenyalats a continuació són registrats al cost

d'adquisició minorat per l'amortització acumulada i per qualsevol pèrdua eventual per deteriorament del valor, i se'n valora la vida útil a partir d'una estimació prudent. En cas que es rebin subvencions de capital, aquestes

redueixen el cost d'adquisició de l'actiu intangible i es registren en el moment en què es compleixen els requisits per exigir-ne el cobrament, tot

imputant-se linealment a resultats en funció de la vida útil de l'actiu finançat i reduint el càrrec per amortització de l'exercici.

El valor net comptable dels actius intangibles és revisat per un possible deteriorament quan certs esdeveniments o canvis indiquen que el valor net

comptable podria ser no recuperable.

i) Aplicacions informàtiques

Es refereix principalment als imports satisfets per l'accés a la propietat o pel dret a l'ús de programes informàtics, únicament en els casos en què es preveu que la seva utilització inclourà diversos exercicis.

Les aplicacions informàtiques s'han valorat al cost d'adquisició i s'amortitzen

en funció de la vida útil (entre 3 i 5 anys). Les despeses de manteniment d'aquestes aplicacions informàtiques es carreguen al compte de resultats consolidat de l'exercici en el qual es produeixen.

32

ii) Concessions administratives

A l'epígraf “Concessions administratives” del balanç de situació consolidat s'inclouen, principalment, els contractes de concessió per a la construcció i l'explotació de diferents xarxes d'autopistes, subjectes a la CINIIF 12, així

com les concessions adquirides directament o com a part d'una combinació de negoci.

En aquest sentit, la CINIIF 12 regula el tractament dels acords públics i privats de contractes de concessió de serveis quan:

el concedent controla o regula a quins serveis el concessionari ha de

destinar la infraestructura, a qui ha de prestar aquests serveis, i a quin preu; i

el concedent controla tota la participació residual significativa en la infraestructura al final de la vigència de l'acord.

En general, cal destacar dues fases clarament diferenciades, una primera en la qual el concessionari presta i/o subcontracta serveis de construcció o

millora que es reconeixen segons el grau d'avançament d'acord amb la NIC 11 “Contractes de construcció”, amb contrapartida en un actiu intangible o financer, i una segona fase en la qual es presten una sèrie de serveis de

manteniment i/o explotació de l'esmentada infraestructura, que es reconeixen segons la NIC 18 “Ingressos ordinaris”.

En aquests acords de concessió, el concessionari actua en qualitat de proveïdor de serveis, concretament d'una banda serveis de construcció o

millora de la infraestructura, i de l'altra, serveis d'explotació i manteniment durant el període de l'acord. La contraprestació rebuda per aquests serveis

es registra tenint en compte el tipus de dret contractual que es rebi:

En els casos en què es rep el dret a carregar un preu als usuaris per

l'ús del servei públic, i aquest no és incondicional sinó que depèn del fet que els usuaris efectivament usin el servei, la contraprestació del

servei de construcció o millora es registra com un actiu intangible a l'epígraf “Altres actius intangibles – Concessions administratives” en aplicació del model de l'intangible, en què el risc de demanda és

assumit per la concessionària. Aquest model és d'aplicació a la gran majoria de societats concessionàries d'autopistes del Grup.

33

En els casos en què es rep el dret incondicional a rebre del concedent (o per compte d'aquest) efectiu o un altre actiu financer, i el

concedent té poca o cap capacitat d'evitar el pagament, la contraprestació del servei de construcció o millora es registra com un actiu financer a l'epígraf “Deutors i altres comptes a cobrar – Deutors

administracions públiques” (vegeu l'apartat d.ii d'aquesta Nota) en aplicació del model financer, en què el concessionari no assumeix el

risc de demanda (cobra fins i tot en absència d'ús de la infraestructura ja que el concedent garanteix el pagament a la concessionària d'un import fix o determinable, o del dèficit si n'hi

hagués). L'aplicació d'aquest model no és rellevant dins del Grup.

En aquells casos en què hi ha una combinació dels dos anteriors

s'aplica el model bifurcat o mixt per a cadascun dels components de l'acord.

Pel que fa a les principals concessions de les quals és titular el Grup (vegeu la Nota 27.c), el model majoritàriament aplicable és el d'actiu intangible, ja

que la contraprestació rebuda consisteix generalment en el dret de carregar un preu als usuaris per l'ús del servei públic i aquest depèn de si els usuaris

efectivament fan servir el servei. En el cas de les societats consolidades Elqui, Libertadores i Sol, s'ha considerat que el model concessional aplicable és el d'un actiu financer i d'un actiu intangible (model bifurcat o

mixt), ja que la contraprestació rebuda consisteix, d'una banda, en el dret incondicional de cobrament del concedent, ja sigui mitjançant subvencions o

mitjançant la garantia d'ingressos mínims atorgada per aquest; i d'altra banda mitjançant un sistema de pagament per ús de la infraestructura.

Actiu intangible

Amb caràcter general, les concessions administratives figuren en l'actiu valorades per l'import total dels desemborsaments efectuats per a la seva obtenció, que inclou els costos directament imputables a la seva construcció

incorreguts fins a la seva posada en condicions d'explotació, com ara estudis i projectes, expropiacions, reposició de serveis d'execució d'obra,

direcció i despeses d'administració d'obra, instal·lacions i edificacions i altres similars, així com la part corresponent d'altres costos indirectament imputables, en la mesura que aquests corresponguin al període de

construcció.

També s'inclouen en el cost les despeses financeres meritades anteriorment a la posada en condicions d'explotació de l'actiu, derivats del finançament aliè destinat a finançar-lo. Les despeses financeres activades provenen del

finançament específic destinat de manera expressa a l'adquisició de l'actiu.

34

Les concessions qualificades com a actiu intangible reconeixen a l'inici de la concessió com a major valor de l'actiu concessional les provisions per

desguarniment, retirada o rehabilitació, així com les actuacions de millora o ampliació de capacitat els ingressos de les quals estan previstos en el contracte inicial, i s'imputen a resultats tant l'amortització d'aquests actius

com l'actualització financera de les provisions esmentades. D'altra banda, les provisions per atendre les actuacions de reposició i reparació de les

infraestructures es doten sistemàticament en resultats a mesura que s'incorre en l'obligació corresponent.

De la seva banda, les despeses de conservació i manteniment que no representen una ampliació de vida útil o capacitat productiva dels actius

corresponents es registren com a despesa de l'exercici en què es produeixen.

En el cas de concessions administratives adquirides mitjançant combinacions de negoci posteriors a l'1 de gener del 2004 (data de transició

a les NIIF), aquestes, d'acord amb la NIIF 3, figuren valorades pel seu valor raonable (obtingut a partir de valoracions basades en l'anàlisi de fluxos

d'efectiu descomptats al seu valor actual en la data d'adquisició) i s'amortitzen linealment en el període concessional.

Les concessions administratives són de vida útil finita i el seu cost, si es registra com un actiu intangible, s'imputa a resultats mitjançant la seva

amortització durant el període concessional, utilitzant un mètode lineal d'amortització.

Finalment, de manera periòdica, com a mínim al tancament de cada exercici, s'avalua si hi ha indicis de deteriorament d'algun actiu o conjunt

d'actius amb l'objectiu de procedir, si escau, a la dotació o reversió de les provisions per deteriorament dels actius per ajustar el seu valor net comptable al seu valor en ús.

iii) Fons de comerç

El fons de comerç, generat en diferents combinacions de negoci, representa l'excés del cost d'adquisició sobre el valor raonable o de mercat de la

totalitat dels actius nets identificables de la societat adquirida en la data d'adquisició.

35

Atès que el fons de comerç es considera un actiu de la societat adquirida

(llevat dels generats abans de l'1 de gener del 2004 que, en aplicació de la NIIF 1, es van considerar com actius de la societat adquirent), en el cas d'una societat dependent amb moneda funcional diferent de l'euro, el fons

de comerç es valora en la moneda funcional de la societat dependent, i s'efectua la corresponent conversió a l'euro al tipus de canvi vigent en la

data del balanç de situació segons s'indica a la Nota 2.g.vii. L'eventual deteriorament dels fons de comerç reconeguts separadament

(els corresponents a societats dependents) es revisa anualment mitjançant una anàlisi de deteriorament per determinar si el seu valor s'ha reduït a un

import inferior a l'import en llibres existent en el moment de la seva realització, i se'n registra, si escau, el sanejament contra el compte de

pèrdues i guanys consolidat de l'exercici (vegeu les Notes 3.c i 8). Les pèrdues per deteriorament relacionades amb el fons de comerç no són objecte de reversió posterior.

En el cas dels fons de comerç inclosos dins del valor en llibres de la inversió

en entitats associades i negocis de control conjunt, no se'n comprova el deteriorament separadament, sinó que, d'acord amb la NIC 36, es comprova el deteriorament del valor per a la totalitat de l'import en llibres

de la inversió mitjançant la comparació del seu import recuperable (el major entre el valor en ús i el valor raonable, menys els costos de venda) amb el

seu import en llibres, sempre que hi hagi indicis que el valor de la inversió pugui haver-se deteriorat.

La pèrdua o el benefici obtinguts de la venda d'una entitat inclou l'import en llibres del fons de comerç relacionat amb l'entitat venuda.

iv) Altres actius intangibles

Corresponen, principalment, als actius intangibles associats a la gestió de les infraestructures de telecomunicacions satel·litàries que van sorgir com a

conseqüència de la presa de control d'Hispasat el novembre del 2013. Els actius intangibles esmentats fan referència a l'ús de les posicions orbitals actuals titularitat d'Hispasat i a les relacions comercials amb clients.

Els actius intangibles esmentats anteriorment figuren valorats en l'actiu del

balanç de situació consolidat pel seu valor raonable en el moment de l'adquisició, obtingut a partir de valoracions basades en l'anàlisi de fluxos d'efectiu descomptats al seu valor actual en la data d'adquisició d'acord

amb la NIIF 3.

36

Sobre la base d'una anàlisi de tots els factors rellevants, per a les posicions

orbitals (i malgrat ser atorgades mitjançant llicència administrativa) s'ha considerat que no hi ha un límit previsible del període al llarg del qual s'espera que generin entrades de fluxos nets d'efectiu per al Grup, ja que el

procés de renovació d'aquestes és un mer procediment administratiu, circumstància per la qual aquests actius han estat qualificats com de “vida

útil indefinida” i, per tant, no s'amortitzen sinó que se sotmeten anualment a una prova de deteriorament. D'altra banda, per a les relacions amb clients s'ha considerat que hi ha un límit previsible al llarg del qual s'espera que

generin entrades de fluxos nets d'efectiu i, com a conseqüència, han estat qualificades com de “vida útil definida” i, per tant, s'amortitzen linealment

en el període de vida útil de 10 anys.

Finalment, cal assenyalar que, pel que fa a l'ús de les posicions orbitals, es considera que l'activitat a les diferents àrees geogràfiques i les diferents posicions orbitals configuren un negoci integrat atesa la possibilitat de

reubicar satèl·lits i clients entre elles per la seva naturalesa i pel fet que els satèl·lits del subgrup Hispasat permeten d'operar a totes dues bandes de

l'oceà Atlàntic. c) Pèrdues per deteriorament de valor d'actius no financers

El Grup avalua, en cada data de tancament del balanç o sempre que hi hagi

algun indici de deteriorament, el valor recuperable dels seus actius. Si n'hi ha algun, o quan es requereix una prova anual de deteriorament (com és el cas del fons de comerç i dels actius intangibles de vida útil indefinida), el

Grup estimarà l'import recuperable de l'actiu, entès com el superior entre el valor raonable d'un actiu menys els costos per a la seva venda i el seu valor

d'ús. Per determinar el valor d'ús d'un actiu, les entrades d'efectiu futures que s'estima que generarà es descompten del seu valor actual utilitzant una taxa de descompte que reflecteix, entre d'altres, el valor actual dels diners

a llarg termini i els riscos específics de l'actiu (prima de risc, vegeu la Nota 8).

En cas que l'actiu analitzat no generi fluxos de caixa per si mateix, independentment d'altres actius (com en el cas del fons de comerç),

s'estimarà el valor raonable o d'ús de la unitat generadora d'efectiu (grup més petit identificable d'actius que genera fluxos d'efectiu identificables

separadament d'altres actius o grups d'actius) en la qual s'inclou l'actiu. En cas d'existir pèrdues per deteriorament en una unitat generadora d'efectiu, en primer lloc es reduirà l'import en llibres del fons de comerç assignat, si

n'hi hagués, i després el dels altres actius de manera proporcional al valor en llibres de cadascun d'ells respecte de l'esmentada unitat.

37

Les pèrdues per deteriorament (excés del valor en llibres de l'actiu sobre el seu valor recuperable) es reconeixen al compte de resultats consolidat de

l'exercici. Amb l'excepció del fons de comerç, les pèrdues per deteriorament del qual

tenen el caràcter d'irreversibles, al tancament de cada exercici, en el cas que en exercicis anteriors el Grup hagi reconegut pèrdues per

deteriorament d'actius, s'avalua si hi ha indicis que aquestes pèrdues hagin desaparegut o disminuït i s'estima, si escau, el valor recuperable de l'actiu deteriorat.

Una pèrdua per deteriorament reconeguda en exercicis anteriors únicament

es revertiria si s'hagués produït un canvi en les estimacions utilitzades per determinar l'import recuperable de l'actiu des que es va reconèixer l'última

pèrdua per deteriorament. Si aquest fos el cas, el valor en llibres de l'actiu s'incrementaria fins al seu valor recuperable i no podria excedir el valor en llibres que s'hagués registrat, net d'amortització, llevat que s'hagués

reconegut la pèrdua per deteriorament per a l'actiu en anys anteriors. Aquesta reversió es registraria al compte de resultats consolidat de

l'exercici.

d) Inversions financeres i altres actius financers (excloent-ne els instruments financers derivats)

A l'hora de reconèixer inicialment un actiu financer, el Grup els valora al seu valor raonable, ajustat (en el cas d'un actiu financer que no es comptabilitzi

al valor raonable amb canvis en resultats) pels costos de transacció que siguin directament atribuïbles a la seva compra o emissió.

El Grup determina la classificació dels seus actius financers en el moment del reconeixement inicial. Al tancament del 31 de desembre del 2015 els

actius financers es van classificar segons les següents categories:

i) Actius financers disponibles per a la venda

En aquest epígraf del balanç de situació consolidat s'inclouen aquelles inversions en què el Grup no té una influència o un control significatius

(vegeu la Nota 10) i que no es mantenen amb propòsit de negociació o no són qualificades com a inversió a venciment. Aquestes es classifiquen com actius no corrents llevat que es pretengui alienar la inversió en els dotze

mesos següents a la data del balanç de situació consolidat; en aquest cas, la inversió es classifica com un actiu corrent.

38

Aquestes inversions es valoren al valor raonable en la seva valoració posterior, registrant els guanys o les pèrdues que provenen de canvis que

s'hi produeixen com a part d'altres resultats globals fins que la inversió es vengui o registri pèrdues per deteriorament.

El Grup avalua en la data de cada balanç si aquestes inversions han sofert efectivament pèrdues per deteriorament i considera entre altres coses si

s'ha produït un descens significatiu o prolongat en el valor raonable dels títols per sota del seu cost. Si es produís qualsevol incidència d'aquest tipus, la pèrdua acumulada presentada prèviament en el patrimoni net a l'epígraf

“Reserves - Actius financers disponibles per a la venda” es traspassaria a resultats com a pèrdues o guanys dels actius financers corresponents.

El valor raonable de les inversions que es negocien activament en mercats

financers organitzats es determina per referència a la cotització al tancament del mercat en la data de tancament del balanç. En el cas de les inversions per a les quals no existeix un mercat actiu, el valor raonable es

determina utilitzant mètodes de valoració com ara projeccions de fluxos d'efectiu descomptats. Si el seu valor de mercat no pogués determinar-se

de forma fiable, aquestes es valoraran al cost, o per un import inferior si hi ha proves del seu deteriorament.

A l'efecte d'identificar l'existència d'indicis de deteriorament, el Grup presumeix, de forma general, que un actiu financer disponible per a la

venda s'ha deteriorat davant d'una caiguda d'un any i mig o d'un quaranta per cent en la seva cotització sense que s'hagi produït la recuperació del seu valor. De totes maneres, i arribat el cas, es realitza una anàlisi específica

d'aquelles magnituds de l'instrument que es consideren fonamentals per confirmar o desestimar la necessitat o no de registrar un impacte per

deteriorament de l'instrument de capital. Els ingressos per dividends derivats d'actius financers disponibles per a la

venda es registren a l'epígraf “Ingressos financers” (vegeu la Nota 21.d) del compte de resultats consolidat en el moment en què s'estableix el dret del

Grup a rebre'ls. ii) Deutors i altres comptes a cobrar

Aquest epígraf correspon principalment a:

Crèdits concedits a entitats associades, negocis conjunts o

vinculades que es valoren pel cost amortitzat utilitzant el mètode

del tipus d'interès efectiu. Aquest valor es minora, si escau, per la corresponent correcció valorativa per deteriorament de l'actiu.

39

Dipòsits i fiances registrats pel seu cost amortitzat que no difereix significativament del seu valor nominal.

Comptes a cobrar per operacions comercials, que es valoren pel valor nominal del seu deute, que és semblant al seu valor raonable en el moment inicial. Aquest valor es minora, si escau,

per la corresponent provisió per insolvències (pèrdua per deteriorament de l'actiu), quan hi ha proves objectives que no es

cobrarà part o la totalitat de l'import degut, amb efecte al compte de pèrdues i guanys consolidat de l'exercici.

Comptes a cobrar per aplicació del model financer en el registre

de determinats acords de concessió subjectes a la CINIIF 12 (vegeu l'apartat b.ii d'aquesta Nota). Aquest dret es valora en el

moment inicial pel seu valor raonable i després pel seu cost amortitzat, i es registra en la data de balanç, durant la vigència de

l'acord, un ingrés financer calculat sobre la base d'un tipus d'interès efectiu. Aquest ingrés es registra a l'epígraf “Altres ingressos d'explotació” del compte de pèrdues i guanys consolidat

adjunt.

De la seva banda, els ingressos i les despeses afectes a actius

concessionals qualificats com a actius financers per la prestació de serveis de manteniment o d'explotació s'imputen a resultats d'acord amb la NIC 18 “Ingressos ordinaris”, així com les

despeses financeres associades a la concessió que es registren per la seva naturalesa al compte de pèrdues i guanys consolidat.

El Grup dóna de baixa els actius financers quan expiren o s'han cedit els drets sobre els fluxos d'efectiu del corresponent actiu financer i s'han

transferit substancialment els riscos i beneficis inherents a la seva propietat. Per contra, el Grup no dóna de baixa els actius financers, i reconeix un

passiu financer per un import igual a la contraprestació rebuda, en les cessions d'actius financers en les quals es retinguin substancialment els riscos i beneficis inherents a la seva propietat.

Finalment, de manera periòdica, com a mínim al tancament de cada

exercici, s'avalua si hi ha indicis de deteriorament d'algun actiu o conjunt d'actius amb l'objectiu de procedir, si escau, a la dotació o reversió de les provisions per deteriorament dels actius per ajustar el seu valor net

comptable al seu valor en ús.

40

e) Instruments financers derivats El Grup fa servir instruments financers derivats per gestionar el risc financer

com a conseqüència principalment de variacions de tipus d'interès i de tipus de canvi (vegeu la Nota 4). Aquests instruments financers derivats, tant si

s'han qualificat de cobertura com si no, s'han comptabilitzat a valor raonable, essent aquest el valor de mercat al tancament de l'exercici per a instruments cotitzats, o valoracions basades en l'anàlisi de fluxos d'efectiu

descomptats considerant hipòtesis que es basen principalment en les condicions del mercat existents a la data de balanç, en el cas dels

instruments derivats no cotitzats. Segons la NIC 39, qualsevol instrument financer derivat s'haurà de

reconèixer com a actiu o passiu al balanç de situació consolidat, pel seu valor raonable, i els canvis d'aquest s'hauran d'imputar al compte de

resultats consolidat de l'exercici, excepte en els casos en què, optant per la “comptabilitat de cobertures”, la part efectiva de la relació de cobertura hauria de registrar-se en el patrimoni net (cobertures de valor raonable, de

flux d'efectiu i d'inversió neta en moneda diferent de l'euro).

El Grup documenta a l'inici de la transacció la relació que hi ha entre els instruments de cobertura i les partides cobertes, així com els seus objectius

per a la gestió del risc i l'estratègia per emprendre diverses transaccions de cobertura. El Grup també documenta la valoració, tant a l'inici com de manera contínua, de si els derivats que s'utilitzen en les transaccions de

cobertura són altament efectius per compensar els canvis en el valor raonable o en els fluxos d'efectius de les partides cobertes.

El valor raonable dels instruments financers derivats utilitzats a efectes de cobertura es detalla a la Nota 11, i a la Nota 14 es mostra el moviment de

la reserva de cobertura registrada dins del patrimoni net consolidat.

41

La comptabilització de cobertures, si es consideren com a tals, és

interrompuda quan l'instrument de cobertura venç, o és venut, finalitzat o exercit, o deixa de complir els criteris per a la comptabilització de cobertures. Qualsevol benefici o pèrdua acumulada corresponent a

l'instrument de cobertura que hagi estat registrat en el patrimoni net es manté dins del patrimoni net fins que es produeixi l'operació prevista. Quan

no s'espera que es produeixi l'operació que està essent objecte de cobertura, els beneficis o les pèrdues acumulats nets reconeguts en el patrimoni net es transfereixen als resultats nets de l'exercici.

La classificació dels instruments financers al balanç com a corrent o no

corrent dependrà de si el venciment de la relació de cobertura en la data de tancament és inferior o superior a un any.

Els criteris fets servir per procedir a la seva comptabilització han estat els següents:

i) Cobertura del valor raonable Els canvis en el valor raonable dels derivats designats, que compleixen les

condicions per classificar-se com a operacions de cobertura del valor raonable d'actius o passius, es reconeixen al compte de resultats de

l'exercici a l'epígraf “Variació valor raonable instruments financers”, juntament amb qualsevol canvi en el valor raonable de l'actiu o passiu objecte de cobertura que sigui atribuïble al risc cobert. Correspon

principalment als instruments financers derivats contractats per les societats del Grup per convertir deute financer de tipus d'interès fix a

variable.

ii) Cobertura de fluxos d'efectiu

Les variacions positives o negatives en la valoració dels derivats qualificats de cobertura de fluxos d'efectiu s'imputen, per la part efectiva, netes d'efecte impositiu, al patrimoni consolidat a l'epígraf "Reserves - Reserva de

cobertura", fins que la partida coberta afecta el resultat, o el subjacent, venç o es ven o deixa de ser probable que tingui lloc la transacció, moment

en què els guanys o les pèrdues acumulats al patrimoni net es traspassen al compte de resultats consolidat de l'exercici.

42

Les diferències positives o negatives en la valoració dels derivats

corresponents a la part no efectiva, en cas d'haver-n'hi, es reconeixen directament al compte de pèrdues i guanys consolidat de l'exercici a l'epígraf “Variació valor raonable d'instruments financers”.

Aquest tipus de cobertura correspon principalment als derivats contractats

per les societats del Grup per convertir deute financer de tipus d'interès variable a fix.

iii) Cobertura d'inversió neta en moneda diferent de l'euro

En determinats casos, Abertis finança les seves activitats en la mateixa moneda funcional en què es denominen les inversions estrangeres, amb la

finalitat de reduir el risc de tipus de canvi. Això es duu a terme mitjançant la captació de recursos financers en la divisa corresponent o mitjançant la contractació de permutes financeres mixtes de divises i tipus d'interès.

La cobertura d'inversions netes en operacions a l'estranger es comptabilitza

de manera semblant a les cobertures de fluxos d'efectiu. Així doncs, els guanys o les pèrdues sobre l'instrument de cobertura per la part efectiva d'aquesta es reconeixen al patrimoni net i els guanys o les pèrdues

relacionats amb la part no efectiva es reconeixen immediatament al compte de resultats consolidat de l'exercici.

Les pèrdues i els guanys acumulats al patrimoni net s'inclouen al compte de resultats quan s'aliena l'operació a l'estranger.

iv) Derivats que no són qualificats comptablement com de cobertura

Si hi ha derivats que no compleixen el criteri establert per ser qualificats com de cobertura, la variació positiva o negativa sorgida de l'actualització a

valor raonable dels mateixos es comptabilitza directament al compte de pèrdues i guanys consolidat de l'exercici.

v) Valor raonable i tècnica de valoració

El valor raonable es defineix com el preu que seria rebut per vendre un actiu o pagat per transferir un passiu en una transacció ordenada entre

participants de mercat en la data de mesura, independentment de si aquest preu és directament observable o és calculat fent servir una altra tècnica de valoració.

43

A efectes d'informació financera, les mesures del valor raonable es classifiquen en el nivell 1, 2 o 3 en funció del grau en què els inputs aplicats

són observables i de la importància d'aquests per a la mesura de la totalitat del valor raonable, tal com es descriu tot seguit:

Nivell 1 – Els inputs estan basats en preus cotitzats (no ajustats) per a instruments idèntics negociats en mercats actius.

Nivell 2 – Els inputs estan basats en preus cotitzats per a instruments similars en mercats d'actius (no inclosos al nivell 1), preus cotitzats per a instruments idèntics o similars en mercats

que no són actius i tècniques basades en models de valoració per als quals tots els inputs significatius són observables en el mercat

o poden ser corroborats per dades observables de mercat.

Nivell 3 – Els inputs no són generalment observables i

generalment reflecteixen estimacions dels supòsits de mercat per a la determinació del preu de l'actiu o el passiu. Les dades no observables emprades en els models de valoració són

significatives en els valors raonables dels actius i passius.

En aplicació de la NIIF 13, el Grup incorpora un ajust per risc de crèdit bilateral amb l'objectiu de reflectir tant el risc propi com de la contrapart en el valor raonable dels derivats.

Per determinar el valor raonable dels derivats, el Grup empra tècniques de

valoració basades en l'exposició total esperada (que incorpora tant l'exposició actual com l'exposició potencial) ajustada per la probabilitat d'impagament i per la severitat de cadascuna de les contraparts.

L'exposició total esperada dels derivats s'obté fent servir inputs observables

de mercat, com ara corbes de tipus d'interès, tipus de canvi i volatilitats segons les condicions de mercat en la data de valoració. Els inputs aplicats per a la probabilitat d'impagament propi i per a les contraparts s'estimen a

partir dels preus dels Credit Default Swaps (CDS) observats en el mercat.

Així mateix, per a l'ajust del valor raonable al risc de crèdit s'ha aplicat com a taxa de recuperació l'estàndard de mercat d'un 40%, que correspon al CDS sobre deute sènior corporatiu.

44

f) Estoc L'estoc es compon fonamentalment de recanvis per a elements de

l'immobilitzat i es valora al preu d'adquisició calculat segons el mètode de preu mitjà ponderat, practicant-se, si escau, les correccions valoratives

necessàries i dotant-se a aquest efecte el deteriorament pertinent.

g) Efectiu i equivalents de l'efectiu

L'efectiu i els equivalents de l'efectiu inclouen l'efectiu en caixa, els dipòsits a la vista en entitats de crèdit i les inversions a curt termini de gran

liquiditat amb un venciment igual o inferior a tres mesos. En aquest sentit, en virtut dels contractes de concessió i/o finançament d'algunes societats concessionàries del Grup, una part del saldo està subjecta a determinades

condicions d'ús, tot i que s'ha mantingut la seva classificació atenent a la seva naturalesa.

h) Actius no corrents mantinguts per a la venda i operacions

discontinuades

i) Actius no corrents i grups alienables d'elements mantinguts per a la

venda

Els actius no corrents mantinguts per a la venda es valoren al menor entre

l'import en llibres obtingut d'acord amb la norma de valoració aplicable en cada cas i el valor raonable menys els costos necessaris per a l'alienació.

Els actius no corrents es classifiquen com a mantinguts per a la venda si es considera que el seu valor en llibres serà recuperat a través d'una

transacció de venda en lloc de pel seu ús continuat. Aquesta condició es complirà quan la venda de l'actiu sigui altament probable, l'actiu estigui en condicions per a la seva venda immediata en la seva situació actual i

s'esperi que es materialitzi en un termini no superior a dotze mesos a partir de la classificació de l'actiu com a mantingut per a la venda.

45

ii) Operacions discontinuades Les operacions discontinuades consisteixen en la venda o disposició per una

altra via o la classificació com a mantingut per a la venda d'un component del Grup, que a més:

representa una línia de negoci o una àrea geogràfica que és

significativa i pot considerar-se separada de la resta,

forma part d'un pla individual i coordinat per desfer-se d'una línia de negoci o d'una àrea geogràfica que sigui significativa i pugui

considerar-se separada de la resta, o

és una entitat dependent adquirida exclusivament amb la finalitat

de revendre-la.

Quan una operació compleix els requisits per ser considerada discontinuada,

el Grup procedeix a presentar en un únic epígraf el resultat després d'impostos d'aquesta operació discontinuada, inclosa la possible pèrdua

derivada del seu reconeixement al menor entre el seu import en llibres i el seu valor raonable menys els costos de venda, i la pèrdua o el guany en cas d'alienació de l'actiu. Aquesta condició es complirà quan la venda de l'actiu

sigui altament probable, l'actiu estigui en condicions per a la seva venda immediata en la seva situació actual i s'esperi que es materialitzi en un

termini no superior a dotze mesos a partir de la classificació de l'actiu com a mantingut per a la venda. Les operacions discontinuades en aquests comptes anuals corresponen als negocis d'aeroports i telecomunicacions

terrestres, d'acord amb el que descriu la Nota 6.

i) Accions pròpies

En cas que qualsevol entitat del Grup o la mateixa Societat Dominant adquireixin accions d'Abertis, aquestes es presenten a l'epígraf del balanç

de situació consolidat “Accions pròpies” minorant el patrimoni net consolidat, i es valoren pel seu cost d'adquisició, sense efectuar cap correcció valorativa.

Quan aquestes accions es venen, qualsevol import rebut, net de qualsevol

cost incremental de la transacció directament atribuïble i del corresponent efecte de l'impost sobre el benefici, s'inclou al patrimoni net atribuïble als accionistes de la Societat Dominant.

46

j) Deute financer El deute financer es reconeix inicialment per l'import del valor raonable

d'aquest i es registren també els costos en què s'ha incorregut per obtenir-lo. En períodes posteriors es valora a cost amortitzat i la diferència entre els

fons obtinguts (nets dels costos necessaris per a la seva obtenció) i el valor de reemborsament, en cas que n'hi hagués i fos significativa, es reconeix al compte de resultats consolidat durant la vida del deute d'acord amb el tipus

d'interès efectiu.

El deute financer amb tipus d'interès fix cobert mitjançant derivats que canvien aquest interès fix a variable es valora a valor raonable pel

component cobert, i les seves variacions es comptabilitzen al compte de resultats, compensant així l'impacte en resultats per la variació del valor raonable del derivat.

El Grup considera que les condicions dels passius financers són

substancialment diferents sempre que el valor present dels fluxos d'efectiu descomptats amb les noves condicions, incloent-hi qualsevol comissió pagada neta de qualsevol comissió rebuda, i emprant, per fer el descompte,

el tipus d'interès efectiu original, sigui diferent almenys en un 10% del valor present descomptat dels fluxos d'efectiu que encara resten del passiu

financer original. Els passius financers es donen de baixa quan s'extingeixen les obligacions

que els han generat. Així mateix, quan es produeix un intercanvi d'instruments de deute entre el Grup i un tercer, i sempre que aquests

tinguin condicions substancialment diferents, el Grup dóna de baixa el passiu financer original i reconeix el nou passiu financer. La diferència entre el valor en llibres del passiu original i la contraprestació pagada incloent-hi

els costos de transacció atribuïbles es reconeix al compte de resultats consolidat de l'exercici.

En les operacions de recompra i intercanvi de bons, quan es compleixen els requeriments que recull la NIC 39 en relació amb la baixa de passius

financers, les operacions es comptabilitzen com una modificació no significativa del passiu preexistent i, en aquest sentit, l'impacte de

l'intercanvi es tracta com un ajust al valor en llibres del passiu i s'imputa al compte de resultats consolidat d'acord amb un criteri financer fins al nou venciment del passiu.

47

k) Impost sobre el benefici La despesa (o l'ingrés, si és el cas) per impost sobre beneficis és l'import

total que, per aquest concepte, es merita en l'exercici, i conté tant l'impost corrent com el diferit.

Tant la despesa (o l'ingrés, si és el cas) per impost corrent com la despesa per impost diferit es registren al compte de resultats consolidat de l'exercici.

Això no obstant, es reconeix en l'altre resultat global o al patrimoni net l'efecte impositiu relacionat amb partides que es registren directament a

l'altre resultat global o al patrimoni net.

Els impostos diferits es calculen, d'acord amb el mètode del balanç, sobre les diferències temporànies que sorgeixen entre les bases fiscals dels actius i passius i els seus imports en llibres als comptes anuals consolidats,

aplicant la normativa i els tipus impositius aprovats, o a punt d'aprovar-se, en la data del balanç i que s'espera aplicar quan el corresponent actiu per

impost diferit es realitzi o el passiu per impost diferit es liquidi. Els impostos diferits passius que sorgeixen per diferències temporànies amb

societats dependents, negocis conjunts i/o associades es reconeixen sempre, llevat dels casos en què el Grup pugui controlar la data en què

revertiran les diferències temporànies i sigui probable que aquestes no reverteixin en un futur previsible.

Els actius per impostos diferits es reconeixen en la mesura que és probable que es disposi de beneficis fiscals futurs amb què poder compensar les

diferències temporànies deduïbles o les pèrdues o els crèdits fiscals no utilitzats. En el cas dels actius per impostos diferits que poguessin sorgir per diferències temporànies amb societats dependents, negocis conjunts i/o

associades es reconeixen si addicionalment és probable que aquestes reverteixin en un futur previsible.

La recuperabilitat dels impostos diferits actius s'avalua en el moment en què es generen, així com al tancament de cada exercici, d'acord amb

l'evolució dels resultats previstos de les societats en els respectius plans de negoci.

48

Finalment, els comptes anuals consolidats adjunts no inclouen l'efecte fiscal

que es podria produir com a conseqüència de la incorporació al patrimoni de la Societat Dominant dels resultats i les reserves generats per les societats dependents, ja que, d'acord amb allò disposat a la NIC 12, es considera que

no es realitzarà transferència de reserves que donin lloc a tributació addicional. Com que la Societat Dominant controla el moment de la

distribució, no és probable que això passi en un futur previsible, sinó que aquests resultats i reserves s'empraran com a recursos de finançament a cada societat.

l) Prestacions a empleats

Atesos els acords laborals corresponents, diverses empreses del Grup mantenen els següents compromisos amb els empleats:

i) Obligacions postocupació

Compromisos d'aportació definida

Per als instruments de previsió social d'aportació definida (que inclouen bàsicament plans de pensions d'ocupació i pòlisses d'assegurança

col·lectives), el Grup fa aportacions de caràcter predeterminat a una entitat externa i no té obligació legal ni efectiva de fer aportacions addicionals en cas que aquesta entitat no tingui suficients actius per atendre les

retribucions dels empleats. Com a conseqüència, les obligacions d'aquest tipus de plans es limiten al pagament de les aportacions, la despesa anual

de les quals es registra al compte de resultats consolidat de l'exercici a mesura que es produeixen.

Compromisos de prestació definida

Els compromisos de prestació definida corresponen principalment a compromisos en forma de premi o indemnització per jubilació a l'empresa i

en forma de rendes temporals i/o vitalícies.

En relació amb aquests compromisos, on l'empresa assumeix determinats riscos actuarials i d'inversió, el passiu reconegut al balanç és el valor actual de les obligacions en la data del balanç menys el valor raonable dels

eventuals actius afectes al compromís en aquesta data, no contractats amb parts vinculades.

49

La valoració actuarial dels compromisos de prestació definida es realitza

anualment per part d'actuaris independents, i es fa servir el mètode de la unitat de crèdit projectada per determinar tant el valor actual de les obligacions com el cost dels serveis prestats en l'exercici corrent i en els

anteriors. Les pèrdues i els guanys actuarials que sorgeixen de canvis en les hipòtesis actuarials es reconeixen en l'exercici en què ocorren fora del

compte de pèrdues i guanys consolidat, i es presenten a l'estat de resultats globals.

ii) Altres prestacions a llarg termini

Pel que fa als compromisos a llarg termini vinculats principalment amb

l'antiguitat de l'empleat a l'empresa, el passiu reconegut al balanç coincideix amb el valor actual de les obligacions en la data del balanç, ja que no hi ha actius afectes a aquests.

Es fa servir el mètode de la unitat de crèdit projectada per determinar tant

el valor actual de les obligacions en la data del balanç com el cost dels serveis prestats en l'exercici corrent i en els anteriors. Les pèrdues i els guanys actuarials que sorgeixen de canvis en les hipòtesis actuarials es

reconeixen, a diferència de les obligacions postocupació, en l'exercici en què es produeixen al compte de resultats consolidat de l'exercici.

Addicionalment, hi ha compromisos amb determinats empleats en relació

amb un pla d'incentius a mitjà termini ("Pla d'incentius 2015-2017"), vinculat amb el grau de consecució de determinats objectius de negoci. La imputació del seu valor al compte de resultats consolidat com una despesa

de personal es realitza prenent com a base la seva meritació i el grau de probabilitat de consecució dels objectius establerts.

iii) Compensacions basades en accions

Tal com es detalla a la Nota 26, durant aquest exercici 2015 el Grup ha

mantingut un pla de compensació a la direcció consistent en el lliurament d'opcions sobre accions d'Abertis, liquidable únicament en accions.

Aquest pla es va valorar pel seu valor raonable en el moment inicial en què es va atorgar mitjançant un mètode de càlcul financer generalment acceptat

que, entre d'altres, considerava el preu d'exercici de l'opció, la volatilitat, el termini d'exercici, els dividends esperats i el tipus d'interès lliure de risc.

50

La imputació del seu valor al compte de resultats consolidat, com una

despesa de personal, es va realitzar sobre la base de la seva meritació durant el període de temps establert com a requisit de permanència de l'empleat per a l'exercici de l'opció, amb contrapartida al patrimoni net

consolidat i sense dur a terme cap tipus de reestimació sobre la seva valoració inicial d'acord amb el que estableix la NIIF 2. Tanmateix, en la

data de tancament el Grup revisa les seves estimacions originals sobre el nombre d'opcions que s'espera que arribin a ser exercibles (afectat, entre d'altres, per l'impacte de l'ampliació de capital alliberada, si n'hi hagués) i

reconeix, si fos el cas, l'impacte d'aquesta revisió al compte de resultats amb el corresponent ajust al patrimoni net consolidat, sobre la base de la

seva meritació durant el període de temps restant fins a la finalització del període establert com a requisit de permanència de l'empleat per a l'exercici

de l'opció.

iv) Compromisos per plans d'acabament de la relació laboral

Les provisions corresponents als compromisos associats a plans d'acabament de la relació laboral d'alguns empleats, com ara les prejubilacions i altres desvinculacions, es calculen de manera

individualitzada en funció de les condicions pactades amb els empleats, que en alguns casos poden requerir la realització de valoracions actuals, tenint

en consideració hipòtesis tant demogràfiques com financeres.

m) Transaccions en moneda diferent de l'euro

Les transaccions en moneda estrangera es converteixen a la moneda de presentació del Grup (euro) fent servir els tipus de canvi vigents en la data de la transacció. Les pèrdues i els guanys en moneda estrangera que

s'obtenen de la liquidació d'aquestes transaccions i de la conversió als tipus de canvi de tancament dels actius i passius monetaris denominats en

moneda estrangera es reconeixen al compte de resultats consolidat, excepte si es difereixen en patrimoni net com les cobertures de fluxos d'efectiu i les cobertures d'inversions netes, tal com s'esmenta a l'apartat e)

d'aquesta Nota.

51

n) Provisions i contingències

En la data de formulació d'aquests comptes anuals consolidats, el Grup diferencia entre:

Provisions, enteses com aquells saldos creditors que cobreixen

obligacions presents en la data del balanç sorgides com a conseqüència d'esdeveniments passats dels quals poden derivar-se perjudicis patrimonials per al Grup, que tot i que són concrets

pel que fa a la seva naturalesa són indeterminats pel que fa al seu import i/o al moment de la seva cancel·lació o realització.

Passius contingents, entesos com obligacions possibles sorgides com a conseqüència de successos passats, la materialització dels

quals està condicionada que tingui lloc, o no, un o més esdeveniments futurs independents de la voluntat de les entitats consolidades.

Les provisions es reconeixen quan el Grup té una obligació present, ja sigui

legal o implícita, com a resultat d'esdeveniments passats, i és probable que calgui una sortida de recursos per liquidar l'obligació i el seu import pugui estimar-se de forma fiable.

En els casos en els quals l'efecte del valor temporal dels diners és

significatiu, l'import de la provisió és determinat com el valor present dels fluxos d'efectiu futurs que s'estima que seran necessaris per cancel·lar l'obligació existent.

Les provisions registrades corresponen als imports estimats per afrontar

responsabilitats probables o certes nascudes de litigis en curs, per indemnitzacions o altres conceptes derivats de l'activitat del Grup que suposaran uns pagaments futurs que han estat valorats partint de la

informació disponible en la data actual. El seu registre s'efectua al naixement de la responsabilitat o de l'obligació davant d'un tercer que

determina la indemnització o el pagament i tenint en consideració la resta de condicions establertes per les NIIF.

52

En les concessions d'infraestructures, que estan supeditades al compliment

per part del concessionari d'obligacions contractuals com ara el manteniment d'un nivell determinat d'operativitat de la infraestructura o el restabliment d'unes condicions determinades de la infraestructura abans de

lliurar-la al concedent al final de l'acord de servei, es realitzen les provisions corresponents d'acord amb la NIC 37, segons la millor estimació del

desemborsament necessari per cancel·lar l'obligació present en la data de balanç.

o) Reconeixement d'ingressos

Els ingressos per prestació de serveis es reconeixen en el moment en què

sigui probable que el Grup obtingui els beneficis econòmics corresponents a la transacció i en què es puguin quantificar de forma fiable (moment de l'ús de la infraestructura per part dels usuaris). Addicionalment, s'inclouen com

a “Ingressos de les operacions” els ingressos meritats en concepte de compensació econòmica dels diferents convenis subscrits per les societats

del Grup amb els ens concedents (vegeu la Nota 12). Els ingressos per interessos es meriten seguint un criteri financer temporal,

en funció del principal pendent de pagament i del tipus d'interès efectiu aplicable.

Els ingressos obtinguts per dividends d'inversions es reconeixen en el moment en què els accionistes tinguin el dret de rebre el pagament

d'aquests, és a dir, en el moment en què les Juntes Generals d'Accionistes/Socis de les societats participades aprovin la seva distribució.

La majoria d'ingressos del Grup provenen del seu segment d'autopistes i corresponen principalment a ingressos de peatge que es comptabilitzen en

el moment en què es realitza el servei. Els ingressos del segment de telecomunicacions es registren igualment en el

moment de la prestació del servei i corresponen principalment a la prestació de serveis d'arrendament de capacitat satel·litària, transport de dades a operadors i altres ingressos de caràcter esporàdic.

53

Pel que fa als serveis d'arrendament de capacitat satel·litària, es reconeixen d'acord amb els preus estipulats en el contracte en el moment de la

prestació del servei esmentat. Si sorgissin circumstàncies que modifiquessin les estimacions inicials d'ingressos ordinaris, aquestes es revisarien donant lloc a augments o disminucions en els ingressos que es reflectirien al

compte de resultats consolidat de l'exercici en què les circumstàncies que haguessin motivat la revisió esmentada es coneguessin i acordessin entre

les parts. Finalment cal assenyalar que, si bé amb caràcter general el Grup Abertis

no porta a terme activitats de construcció d'actius concessionals ja que incorpora les infraestructures que explota mitjançant concessió

administrativa a través de la seva adquisició a terceres empreses que s'ocupen de la seva construcció per compte d'Abertis, d'acord amb el que

estableix la CINIIF 12 al seu paràgraf 14, els epígrafs “Ingressos per millora de les infraestructures” i “Despeses per millora de les infraestructures” del compte de resultats consolidat de l'exercici inclouen els ingressos i les

despeses corresponents als serveis de construcció o millora de les infraestructures realitzats durant l'exercici, registrant la infraestructura pel

seu valor raonable.

p) Contractes d'arrendament

Els arrendaments es classifiquen com a operatius quan compleixen les condicions establertes a la NIC 17, és a dir, quan la propietat del bé arrendat i, substancialment, tots els riscos i beneficis que recauen sobre el

bé, són atribuïbles a l'arrendador, comptabilitzant-se les despeses corresponents, incloent-hi, si escau, incentius concedits per l'arrendador, en

funció de la seva meritació al compte de pèrdues i guanys consolidat.

q) Actuacions amb incidència al medi ambient

Anualment es registren com a despesa o com a inversió, en funció de la seva naturalesa, els desemborsaments efectuats per complir amb les exigències legals en matèria de medi ambient. Els imports registrats com a

inversió s'amortitzen en funció de la seva vida útil.

No s'ha considerat cap dotació per a riscos i despeses de caràcter mediambiental tenint en compte que no hi ha contingències relacionades amb la protecció del medi ambient.

54

r) Transaccions amb vinculades

El Grup realitza totes les seves operacions amb vinculades a valors de mercat. Addicionalment, els preus de transferència es troben adequadament suportats, per la qual cosa s'estima que no hi ha riscos significatius en

aquest aspecte dels quals puguin derivar-se passius de consideració en el futur.

s) Estats de fluxos d'efectiu consolidats

En els estats de fluxos d'efectiu consolidats es fan servir les expressions

següents amb aquests sentits:

Fluxos d'efectiu són les entrades i sortides d'efectiu i equivalents a l'efectiu.

Activitats d'operació són les activitats que constitueixen la principal

font d'ingressos ordinaris de l'entitat, així com altres activitats que no puguin ser qualificades com d'inversió o de finançament.

Activitats d'inversió són les d'adquisició i disposició d'actius a llarg termini, així com altres inversions no incloses en l'efectiu i els equivalents a l'efectiu.

Activitats de finançament són les activitats que produeixen canvis en la mida i composició dels capitals propis i dels préstecs que té el

Grup.

A efectes de l'elaboració de l'estat de fluxos d'efectiu consolidat, s'ha

considerat com a "efectiu i equivalents d'efectiu" la caixa i els dipòsits bancaris a la vista, així com aquelles inversions a curt termini de gran

liquiditat, que són fàcilment convertibles en imports determinats d'efectiu, estant subjectes a un risc poc significatiu de canvis en el seu valor.

Finalment, pel que fa a les aplicacions de les provisions associades a la CINIIF 12 així com dels treballs per millora de les infraestructures, tenint en

compte que aquests fan referència a inversions de reposició i millora en els actius concessionals titularitat d'Abertis, aquests han estat considerats en els fluxos d'efectiu de les activitats d'inversió.

55

4. GESTIÓ DEL RISC FINANCER I DEL CAPITAL

a) Factors de risc financer

Les activitats del Grup estan exposades a diversos riscos financers, i els

més significatius són: risc de tipus de canvi, risc del tipus d'interès, risc de

crèdit, risc de liquiditat i risc d'inflació. El Grup fa servir instruments

financers derivats per cobrir certs riscos.

La gestió del risc financer està controlada per la Direcció General Financera, prèvia autorització del màxim executiu d'Abertis, en el marc de la política

corresponent aprovada pel Consell d'Administració.

i) Risc de tipus de canvi

El Grup opera també fora de l'entorn de l'euro i posseeix actius bàsicament a Amèrica del Sud i Puerto Rico. Per tant, està exposat a risc de tipus de

canvi per operacions amb divises, especialment el real brasiler, el pes xilè, el pes argentí i el dòlar americà. El risc de tipus de canvi sorgeix de transaccions comercials futures, actius i passius reconeguts i inversions

netes en operacions a l'estranger.

El risc de tipus de canvi sobre els actius nets de les operacions del Grup en monedes diferents de l'euro es gestiona principalment mitjançant deute financer denominat en les corresponents monedes estrangeres i/o a través

de contractes de permutes financeres mixtes de divises i tipus d'interès.

L'estratègia de cobertura del risc de tipus de canvi en les inversions en monedes diferents de l'euro haurà de tendir a una cobertura d'aquest risc, i haurà de ser implementada en un termini temporal raonable, en funció del

mercat i prèvia valoració de l'impacte de la cobertura.

56

Pel que fa al risc de tipus de canvi, l'aportació realitzada a les principals magnituds del compte de resultats consolidat del Grup Abertis per

societats que operen en una moneda funcional diferent de l'euro és la següent: 31 de desembre del 2015

Moneda funcional

Ingressos

%

Resultat brut

d'explotació

%

Resultat net

%

Principalment subgrup

Arteris (Brasil)(1)

BRL

777.198

17,8%

355.466

13,2%

(263.405)

(14,0%)


Invin i Abertis Chile

(Xile)

CLP

236.975

5,4%

169.724

6,3%

16.344

0,9%

GCO i Ausol (Argentina) ARS 208.389 4,7% 58.256 2,2% 8.103 0,4%

Principalment APR i

Metropistas (Puerto

Rico)

USD

137.173

3,1%

74.384

2,8%

23.023

1,2%

Resta(2) Altres 47.027 1,1% 5.902 0,2% 20.395 1,1%

Aportació en divisa 1.406.762 32,1% 663.732 24,7% (195.540) (10,4%)

Total Abertis 4.378.072 2.691.690 1.879.912

(1) Inclou el deteriorament registrat d'acord amb allò detallat a la Nota 8.

(2) Principalment per lliura esterlina (GBP) en ingressos i resultat brut d'explotació i per pes colombià (COP) en

resultat net.

31 de desembre del 2014

(reexpressat)

Moneda

funcional

Ingressos

%

Resultat brut

d'explotació

%

Resultat net

%


Arteris (Brasil)

BRL

909.507

20,4%

442.185

15,2%

22.304

3,4%


Invin i Abertis Chile

(Xile)

CLP

208.297

4,7%

156.638

5,4%

9.871

1,5%

GCO i Ausol (Argentina) ARS 155.417 3,5% 45.884 1,6% 4.766 0,7%

Principalment APR i

Metropistas (Puerto

Rico)

USD

104.799

2,4%

62.713

2,1%

4.445

0,7%

Resta(*) Altres 32.296 0,7% 5.065 0,2% 27.067 4,1%

Aportació en divisa 1.410.316 31,7% 712.485 24,5% 68.453 10,4%

Total Abertis 4.453.043 2.908.942 655.079

(*) Principalment per lliura esterlina (GBP) en ingressos i resultat brut d'explotació i per pes colombià (COP) en

resultat net.

Cal destacar que l'aportació al resultat net de les societats que operen en

reals brasilers s'ha vist afectada per l'impacte del deteriorament realitzat en l'exercici dels actius associats al subgrup Arteris (vegeu la Nota 8.iv).

57

L'aportació al compte de resultats consolidat de l'exercici 2015 de les societats que operen en reals brasilers s'ha vist afectada (igual que en

l'exercici 2014) per la depreciació soferta en aquest exercici per la moneda esmentada. Per contra, l'aportació de les societats que operen en pesos xilens, pesos argentins i dòlar americà s'ha vist afectada per l'apreciació

soferta en aquest exercici pel tipus de canvi mitjà de les monedes esmentades (depreciació en el darrer exercici 2014).

D'altra banda, l'aportació realitzada a les principals magnituds del balanç de situació consolidat del Grup Abertis per societats que operen en una

moneda funcional diferent de l'euro és la següent: 2015 2014 (reexpressat)

Moneda

funcional

Total

actius

%

Patrimoni

net

%

Total

actius

%

Patrimoni

net

%

Principalment subgrup Arteris

(Brasil)(1)/(2)

BRL

2.522.672

9,8%

(170.078)

(3,2%)

4.403.175

15,9%

927.270

15,5%

Principalment subgrup Invin i

Abertis Chile (Xile)(2)

CLP

2.044.733

7,9%

662.801

12,4%

2.063.471

7,4%

784.622

13,1%

Resta(3) Altres 753.219 3,0% (283.454) (5,3%) 942.282 3,4% (169.219) (2,9%)

Aportació en divisa 5.320.624 20,7% 209.269 3,9% 7.408.928 26,7% 1.542.673 25,7%

Total Abertis 25.739.203 5.349.176 27.740.265 5.992.765

(1) Variació de l'aportació de societats la moneda funcional de les quals és el real brasiler deguda principalment a la depreciació al

tancament del 2015 de la divisa esmentada i als deterioraments registrats en el subgrup Arteris.

(2) Les aportacions detallades no consideren les de les seves societats matriu respectives ja que aquestes operen en la moneda

funcional euro.

(3) Principalment per dòlar americà (USD), l'aportació del qual al patrimoni net del darrer exercici 2014 incloïa l'aportació corresponent

a MBJ (125.459 milers d'euros), societat pertanyent al sector d'aeroports discontinuat en exercicis anteriors i que ha estat venuda durant el 2015 (vegeu la Nota 6).

En aquest sentit la sensibilitat estimada sobre el compte de resultats consolidat i el patrimoni net consolidat d'una variació d'un 10% en el tipus de canvi de les divises principals en les quals opera el Grup Abertis en

comparació del considerat al tancament, seria la següent: Milions d'€ 2015 2014 (reexpressat)

Moneda

funcional

Ingressos

Resultat brut

d'explotació

Resultat net

Patrimoni

net(1)

Ingressos

Resultat brut

d'explotació

Resultat net

Patrimoni

net(1)

Variació

10%:

BRL(2) 77,7 35,5 4,5 80,3 90,9 44,2 2,2 191,3

CLP 23,7 17,3 1,8 61,3 20,8 15,7 0,9 91,4

ARS 20,8 5,8 0,8 1,1 15,5 4,6 0,5 2,4

USD 13,7 7,4 2,3 19,3 10,5 6,3 0,4 34,2

(1) Impacte en patrimoni net per diferències de conversió sorgides en el procés de consolidació.

(2) La sensibilitat estimada sobre el resultat net no considera l'impacte per deteriorament d'actius registrat en

l'exercici 2015. Això no obstant, en el cas del patrimoni net s'ha considerat la sensibilitat sobre aquest una

vegada realitzat el deteriorament d'actius esmentat anteriorment.

58

En aquest sentit, els impactes amb efecte en el patrimoni net del Grup es veurien compensats parcialment per l'impacte també en patrimoni de les

cobertures d'inversió neta realitzades, que van ser contractades en el seu moment per l'import de la inversió inicial (vegeu la Nota 11).

ii) Risc de tipus d'interès

El risc de tipus d'interès del Grup sorgeix dels recursos aliens tant corrents com no corrents.

Els recursos aliens emesos a tipus variables exposen el Grup a risc de tipus

d'interès dels fluxos d'efectiu, mentre que els recursos aliens a tipus d'interès fix exposen el Grup a riscos de tipus d'interès sobre el valor

raonable. L'objectiu de la gestió del risc de tipus d'interès és aconseguir un equilibri

en l'estructura del deute que permeti de minimitzar la volatilitat del compte de resultats en un horitzó plurianual. En aquest sentit, al tancament del 31

de desembre del 2015, un 88% dels recursos aliens és a tipus d'interès fix o fixat a través de cobertures (el 31 de desembre del 2014 un 84%), en línia amb els criteris del Grup, de manera que l'impacte net després d'impostos (i

abans de minoritaris) estimat en els resultats és una variació de 50 punts bàsics en el tipus d'interès del deute a tipus variable de 6,3 milions d'euros

el 2015, en comparació dels 9,0 milions d'euros del 2014 (vegeu la Nota 15), una vegada considerat l'efecte dels instruments de cobertura contractats.

Per això, i partint de les diferents estimacions i objectius relatius a

l'estructura del deute, per tal de gestionar el risc de tipus d'interès dels fluxos d'efectiu es realitzen operacions de cobertura mitjançant la contractació d'instruments financers derivats consistents en permutes del

tipus d'interès de variable a fix. Aquestes permutes tenen l'efecte econòmic de convertir els recursos aliens amb tipus d'interès variable en interès fix,

per la qual cosa el Grup es compromet amb altres parts a intercanviar, amb certa periodicitat, la diferència entre els interessos fixos i els interessos variables calculada en funció dels principals nocionals contractats (vegeu la

Nota 11).

Així mateix, per complir amb la política esmentada anteriorment, el Grup també realitza permutes de tipus d'interès fix a variable per cobrir el risc de tipus d'interès del valor raonable (vegeu la Nota 11).

59

iii) Risc de crèdit

Per la tipologia dels negocis del Grup, no hi ha concentracions significatives de risc de crèdit, atès que no hi ha comptes a cobrar significatius a excepció dels deutes amb administracions públiques (sobre els quals el Grup fa un

seguiment mensual) i els saldos amb entitats financeres (principalment instruments derivats i efectiu i equivalents d'efectiu).

El risc de crèdit sorgeix principalment d'efectiu i equivalents a l'efectiu, instruments financers derivats i dipòsits amb bancs i institucions financeres,

així com d'altres deutes, inclosos comptes a cobrar pendents i transaccions compromeses.

En aquest sentit, a efectes de mitigar l'esmentat risc de crèdit, el Grup

només formalitza les operacions de derivats i les operacions al comptat amb institucions financeres de solvència creditícia contrastada, reconeguda per agències internacionals de ràting. Aquesta solvència creditícia, expressada

per les categories de ràting de cada entitat, es revisa periòdicament amb l'objectiu de portar una gestió activa del risc de contrapartida.

Durant els exercicis per als quals es presenta informació no es van superar els límits de crèdit i no s'espera que es produeixin pèrdues per

incompliment de cap de les contraparts indicades.

iv) Risc de liquiditat

El Grup realitza una gestió prudent del risc de liquiditat que implica la disponibilitat de finançament per un import suficient mitjançant facilitats de

crèdit compromeses, així com per la capacitat de liquidar posicions de mercat. Atès el caràcter dinàmic dels negocis del Grup, la Direcció General Financera té per objectiu mantenir la flexibilitat en el finançament

mitjançant la disponibilitat de línies de crèdit compromeses.

Les sortides de tresoreria previstes en relació amb el deute financer que manté el Grup, així com les facilitats de crèdit disponibles, es detallen a la Nota 15.

60

v) Risc d'inflació

La majoria de les concessions d'autopistes generen ingressos les tarifes dels quals varien directament en funció de la inflació. Com a conseqüència, un escenari d'augment de la inflació comportaria un augment de la valoració

d'aquests projectes.

b) Estimació del valor raonable

La valoració dels actius i passius valorats pel seu valor raonable ha de detallar-se per nivells segons la jerarquia descrita a la Nota 3.e.v. El detall

al tancament del 31 de desembre dels actius i passius del Grup valorats al valor raonable, segons els nivells esmentats, és el següent:

31 de desembre del 2015 Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 2015

Actius

Actius financers disponibles per a la venda(*) - - 2.786 2.786

Instruments financers derivats:

Cobertura de fluxos d'efectiu - 1.444 - 1.444

Cobertura de valor raonable - 28.217 - 28.217

Cobertura d'inversió neta en moneda diferent de l'euro

-

100.927

-

100.927

No qualificats de cobertura - 2.393 - 2.393

Total instruments financers derivats - 132.981 - 132.981

Total actius - 132.981 2.786 135.767

Passius



Cobertura de valor raonable - - - -


-

125.418

-

125.418

No qualificats de cobertura - - - -


Deutes financers objecte de cobertura de valor

raonable

-

110.607

-

110.607

Total passius - 419.318 - 419.318

(*) Correspon a títols de patrimoni net

61

31 de desembre del 2014 Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 2014

Actius

Actius financers disponibles per a la venda(*) - - 2.020 2.020


Cobertura de fluxos d'efectiu - 316 - 316

Cobertura de valor raonable - 17.981 - 17.981


-

12.948

-

12.948

No qualificats de cobertura - 4.023 - 4.023


Total actius - 35.268 2.020 37.288

Passius



Cobertura de valor raonable - - - -


-

136.584

-

136.584

No qualificats de cobertura - - - -


Deutes financers objecte de cobertura de valor

raonable

-

118.508

-

118.508

Total passius - 451.895 - 451.895

(*) Correspon a títols de patrimoni net

Durant els exercicis 2015 i 2014 no s'han produït transferències entre el

nivell 1 i el nivell 2.

Tal com s'indica a les Notes 3.d i 3.e, el valor raonable dels instruments financers que es negocien en mercats actius es basa en els preus de mercat en la data de balanç. El preu de cotització de mercat que s'utilitza per als

actius financers és el preu corrent comprador.

El valor raonable dels instruments financers que no cotitzen en un mercat actiu es determina usant tècniques de valoració. El Grup empra una varietat de mètodes i realitza hipòtesis que es basen en les condicions del mercat

existents en cada data de balanç tot incorporant el concepte de transferència, pel qual es té en compte el risc de crèdit.

62

Per al deute a llarg termini s'utilitzen dades amb preus observables en el mercat, el valor raonable de les permutes de tipus d'interès es calcula com

el valor actual dels fluxos futurs d'efectiu estimats i el valor raonable dels contractes de tipus de canvi a termini es determina usant els tipus de canvi a termini cotitzats en el mercat en la data de tancament. En aquest sentit,

el detall el 31 de desembre del 2015 i 2014 del valor raonable segons les jerarquies esmentades anteriorment dels préstecs i les obligacions es

detalla a la Nota 15.

c) Gestió del capital

L'objectiu del Grup en relació amb la gestió del capital és la salvaguarda de la seva capacitat per continuar com a empresa en funcionament amb la

finalitat de procurar un rendiment per als accionistes, així com beneficis per a altres tenidors d'instruments de patrimoni net, i de mantenir una estructura òptima de capital i reduir el seu cost.

El Grup fa seguiment del capital d'acord amb l'índex de palanquejament, en

línia amb la pràctica del sector. Aquest índex es calcula com el deute net dividit entre el capital total. El deute net es calcula com el total de deute financer (incloent el corrent i el no corrent, tal com es mostra al balanç

consolidat) menys l'efectiu i els equivalents de l'efectiu. El capital total es calcula com el patrimoni net, tal com es mostra als comptes consolidats,

més el deute net. Durant l'exercici l'estratègia del Grup referent a això no ha variat

significativament. En aquest sentit, la reducció del deute net del Grup durant l'exercici, afavorida principalment per les vendes d'actius realitzades

en l'exercici (vegeu la Nota 15), conjuntament amb la reducció del patrimoni net del Grup, principalment per l'impacte patrimonial negatiu associat a la compra d'accions pròpies en l'exercici (vegeu la Nota 14), han

permès un manteniment de l'índex de palanquejament al tancament del 31 de desembre del 2015 en comparació del tancament del 2014.

63

Els índexs de palanquejament el 31 de desembre van ser els següents:

31 de desembre del

2015

31 de desembre del

2014 Reexpressat –

Vegeu la Nota 2.e

Deute financer (Nota 15) 15.107.122 16.394.632

Efectiu i equivalents de l'efectiu (Nota 13) (2.222.243) (2.242.430)

Deute net(*) 12.884.879 14.152.202

Patrimoni net (Nota 14) 5.349.176 5.992.765

Capital total 18.234.055 20.144.967

Índex de palanquejament 71% 70%

(*) Inclou els deutes amb entitats associades i negocis conjunts (registrades pel mètode de la

participació) i els interessos meritats i no pagats en la data del balanç de préstecs i obligacions.

64

5. COMBINACIONS DE NEGOCIS

Les combinacions de negoci més rellevants d'aquest exercici 2015 corresponen a:

L'adquisició de Galata per part d'Abertis, a través de la seva societat

consolidada en el moment de la transacció, Cellnex, i, d'altra banda, el reconeixement com a societat valorada pel mètode de la participació del 34% de participació retingut a Cellnex una vegada

conclòs el procés d'oferta pública de venda (vegeu la Nota 6). Els impactes de les combinacions de negoci esmentades es detallen a les

Notes 6 i 9, respectivament.

La presa de control de Túnels de Barcelona i Cadí, Concessionària de la Generalitat de Catalunya, SA (Túnels), després de l'adquisició d'un

15,01% addicional del seu capital social.

Adquisició del 15,01% de Túnels de Barcelona i Cadí, Concessionària de la Generalitat de Catalunya, SA

D'acord amb el que descriu la Nota 2.h, el 13 de novembre del 2015 s'ha

perfeccionat, després d'haver obtingut l'aprovació corresponent de la Generalitat de Catalunya, l'adquisició per part d'Abertis d'un 15,01% addicional del capital social de Túnels de Barcelona i Cadí, Concessionària

de la Generalitat de Catalunya, SA (Túnels) per un import de 35,3 milions d'euros, després d'haver assolit, a través de la seva societat consolidada

Infraestructures Viàries de Catalunya, SA Concessionària de la Generalitat de Catalunya (Invicat), el corresponent acord de compra amb Infravías, SL (Ardian).

La societat Túnels de Barcelona i Cadí, Concessionària de la Generalitat de

Catalunya, SA (Túnels) és la societat concessionària encarregada de la conservació i l'explotació del túnel de Vallvidrera i el túnel del Cadí, així com dels seus accessos corresponents, per un període de 25 anys a partir del 31

de desembre del 2012.

65

Tal com s'indica a la Nota 2.h, amb aquesta adquisició el Grup ha passat a tenir una participació directa del 50,01 % a Túnels. Fruit de l'esmentat

increment de participació, juntament amb les condicions establertes en el pacte d'accionistes subscrit amb l'altra accionista de Túnels, Abertis ha passat a tenir el control de Túnels, que ha passat a consolidar-se per

integració global amb efecte el novembre del 2015 (fins a l'esmentada data es registrava pel mètode de la participació d'acord amb la participació

mantinguda del 35,00%). Per tant, al tancament del 31 de desembre del 2015 s'incorpora al balanç de situació consolidat el valor de la totalitat dels seus actius i passius, i al compte de resultats consolidat de l'exercici,

addicionalment als onze mesos d'operacions que fins a l'esmentada data s'havien incorporat al 35,00% pel mètode de la participació, l'impacte d'un

mes per la totalitat de les seves operacions.

Així doncs, com que es tracta d'una “adquisició per etapes” i en aplicació de la NIIF 3, el Grup ha valorat novament la participació prèvia mantinguda al patrimoni de Túnels, per la qual cosa la participació prèvia del 35,00% s'ha

registrat pel seu valor raonable en la data de la presa de control, i també s'ha registrat una revaloració neta dels actius i passius ja mantinguts de

43.939 milers d'euros al compte de resultats consolidat de l'exercici (vegeu la Nota 21.d).

El detall dels actius nets adquirits i del fons de comerç generat per la compra de Túnels en la data d'adquisició és el següent:

Preu d'adquisició

Efecte comptable

% adquirit

Imports

Preu 1a adquisició (influència significativa) 18.12.2012 35,00% 36.750

Preu 2a adquisició (presa de control) 13.11.2015 15,01% 35.345

Preu d'adquisició total 50,01% 72.095

Revaloració del preu d'adquisició del 35,00% mantingut prèviament(1)

45.665

Preu d'adquisició total a últim preu de compra

117.760

Valor raonable dels actius nets adquirits 99.207

Fons de comerç resultant(2) 18.553

(1) S'ha valorat la participació prèvia del 35,00% agafant com a referència del valor raonable l'últim preu d'adquisició del 15,01% addicional. Aquest fet ha suposat incrementar el seu cost d'adquisició en 45.665 milers d'euros. L'aportació neta dels actius i passius corresponents al 35,00 % assolia, en la data de la presa de control, els 73.821 milers d'euros i, com a conseqüència, s'ha registrat una revaloració neta d'aquests de 43.939 milers d'euros, amb impacte al compte de resultats consolidat de l'exercici.

(2) Fons de comerç registrat en la data d'adquisició sobre la base de la NIIF 3 pel 100% dels actius nets adquirits de 37.099 milers d'euros.

66

El valor raonable en la data d'adquisició dels actius i passius del negoci adquirit es determina bàsicament emprant tècniques de valoració. El

mètode de valoració principal emprat ha estat l'anàlisi de fluxos d'efectiu descomptats que generen els actius identificats de la societat, amb criteris anàlegs als comentats a la Nota 8.

Pel que fa a l'adquisició de Túnels, el procés d'assignació del preu de

compra (Purchase Price Allocation, PPA) s'ha realitzat, com en altres combinacions de negoci empreses per Abertis en exercicis anteriors, internament i sense la participació d'un tercer expert independent per

considerar que:

La norma (NIIF 3 revisada) no requereix que els processos de PPA hagin de realitzar-se amb un expert independent.

Es disposa d'un equip intern amb prou coneixement i experiència en el sector en què opera el negoci adquirit i en processos de PPA.

Abertis té un ampli coneixement del negoci adquirit ja que és una

operació en la qual s'ha estat treballant durant un llarg període de temps i, addicionalment, ja hi mantenia una participació del 35,00% i

al mateix temps s'encarregava de la gestió de les operacions de la societat esmentada.

En qualsevol cas, sí que s'ha comptat, per a l'anàlisi de l'operació, amb la col·laboració d'assessors per a determinades qüestions més específiques.

L'import de valor raonable dels actius nets adquirits inclou la valoració dels actius intangibles identificats, consistents en el corresponent contracte de

concessió per a la conservació i l'explotació del túnel de Vallvidrera i el túnel del Cadí, així com dels seus accessos corresponents, per un període de 25

anys a partir del 31 de desembre del 2012. El fons de comerç, que també recull el reconeixement net dels impostos

diferits corresponents al major valor raonable atribuït als actius nets adquirits respecte dels valors fiscals (37,1 milions d'euros), se suporta per

les sinergies operatives que es preveu obtenir amb els negocis que Abertis ja mantenia al país.

67

Els actius i passius de Túnels sorgits de l'adquisició esmentada són els següents:

Valor adquirit

Deure/(Haver)

Valor raonable

Import en

llibres

Revaloració

Efectiu i equivalents a l'efectiu 58.310 58.310 -

Immobilitzat material i actius revertibles 1.311 1.311 -

Concessions i altres actius intangibles 485.851 337.454 148.397

Actius financers 396 396 -

Comptes a cobrar i altres actius corrents 2.075 2.075 -

Comptes a pagar (67.140) (67.140) -

Deute financer brut (235.923) (235.923) -

Provisions (23.239) (23.239) -

Actius/(Passius) per impostos diferits nets

(23.267)

13.832

(37.099)

Actius nets 198.374 87.076 111.298

Interessos minoritaris(1) (99.167) (43.529) (55.638)

Actius nets adquirits 99.207 43.547 55.660

Preu d'adquisició total 72.095 72.095

Efectiu i equivalents a l'efectiu (58.310) (58.310)

Sortida efectiu en l'adquisició 13.785 13.785 (1) El total del valor raonable en la data d'adquisició dels interessos minoritaris considerant l'impacte del fons de

comerç assignat a la participació no dominant (18.546 milers d'euros) s'ha calculat en 117.713 milers d'euros

(vegeu la Nota 14.d.ii).

Pel que fa a la valoració realitzada dels interessos minoritaris (o participacions no dominants) associats a la presa de control de Túnels,

sobre la base de l'opció establerta per la NIIF 3, el criteri d'Abertis ha estat el de registrar les participacions no dominants associades a l'adquisició d'actius a Túnels pel seu valor raonable, que ha estat calculat sobre la base

del preu d'adquisició pagat per Abertis en la compra, que es va calcular emprant com a mètode de valoració principal el descompte de fluxos

d'efectiu.

68

L'impacte al compte de resultats consolidat del Grup Abertis del negoci adquirit a Túnels es detalla tot seguit:

11 mesos

P. equivalència al 35,00%

1 mes

I. global al 50,01%

Aportació 2015

Proforma 2015 (2)

Ingressos explotació - 5.211 5.211 54.691

Despeses explotació - (1.729) (1.729) (15.243)

Resultat brut d'explotació (ebitda)

-

3.482

3.482

39.448

Resultat net(1) 613 452 1.065 (1.355)

(1) Benefici net després d'interessos minoritaris, incloent l'amortització addicional dels actius

revalorats, però sense considerar la càrrega financera a Abertis associada a l'adquisició de l'esmentat negoci.

(2) Estimant que la presa de control de Túnels s'hagués realitzat amb efecte l'1 de gener del 2015,

per la qual cosa la societat esmentada s'hauria consolidat per integració global al 50,01% durant tot l'exercici 2015.

Finalment cal assenyalar que, atesa la data en què ha conclòs l'adquisició

de Túnels (novembre del 2015), en la data de formulació d'aquests comptes anuals consolidats Abertis està en procés de finalitzar l'assignació

del valor raonable dels actius i passius adquirits en la data d'adquisició, a través de la seva valoració mitjançant l'anàlisi dels fluxos d'efectiu descomptats que generen els passius identificats i, tal com estableix la NIIF

3, es disposa del termini d'un any des de la formalització de l'operació corresponent per completar el procés d'assignació de valor.

Per acabar, pel que fa a les combinacions de negoci descrites a la Nota 6 dels comptes anuals consolidats de l'exercici 2014, en la data actual tenen

la consideració de definitives perquè ha transcorregut el període de dotze mesos des de l'adquisició.

69

6. ACTIVITATS INTERROMPUDES I ACTIUS I PASSIUS MANTINGUTS PER A LA VENDA

i) Aeroports

Durant l'exercici 2013 el Grup va decidir discontinuar el segment operatiu

d'aeroports, ja que s'havia iniciat un procés ordenat de desinversió en el negoci aeroportuari amb l'objectiu de centrar el creixement d'Abertis en els segments operatius d'autopistes i telecomunicacions.

En aquest sentit, en els exercicis 2014 i 2013 es va dur a terme l'alienació

de la gran majoria dels actius que integraven el negoci aeroportuari, tot i que al tancament del 31 de desembre del 2014 el Grup encara mantenia

determinats actius i passius de grups alienables afectes al segment aeroportuari. En concret, aquests actius i passius (participats per Abertis bé directament o a través de la societat Desarrollo de Concesiones

Aeroportuarias, SL, DCA) corresponien als actius aportats per la societat MBJ Airports, Ltd. (MBJ) a la qual Dca tenia un 74,5% del capital social,

titular del Sangster International Airport a Montego Bay, Jamaica, la concessió del qual expira el mes d'abril del 2033, i a la participació financera del 14,77% que la mateixa Dca mantenia a SCL Terminal Aéreo

Santiago, SA (Scl).

Pel que fa als actius esmentats, cal esmentar que el 20 d'abril del 2015 Abertis ha perfeccionat la venda de la totalitat de la seva participació del 100% a Desarrollo de Concesiones Aeroportuarias, SL (Dca), a través de la

qual Abertis mantenia una participació del 74,5% a MBJ Airports, Ltd. (MBJ) i del 14,77% a SCL Terminal Aéreo Santiago, SA (Scl), per import de

177 milions d'euros. En l'operació s'ha generat un resultat positiu al compte de resultats consolidat de 40.304 milers d'euros.

Després d'aquesta operació Abertis ha deixat de tenir a la seva cartera cap actiu operatiu aeroportuari i ha completat el procés de desinversió en el

negoci aeroportuari.

70

ii) Cellnex (telecomunicacions terrestres)

ii.a) Impacte de la presa de control de Galata

Tal com s'indica a la Nota 2.h, el 26 de març del 2015 s'ha perfeccionat l'adquisició per part de Cellnex del 90% del capital social de la societat

italiana Galata, SpA (Galata) per un import total de 693 milions d'euros a Wind Telecomunicazioni, SpA (Wind). Com a conseqüència, Galata s'ha passat a consolidar dins del Grup Abertis per integració global amb efecte

el 26 de març del 2015. Aquests actius formen part de la línia de negoci de telecomunicacions terrestres que posteriorment han estat discontinuats amb

efecte comptable el 30 d'abril del 2015, juntament amb la resta d'actius i passius integrants del subgrup Cellnex (vegeu l'apartat ii.b a continuació).

El detall dels actius nets adquirits i del fons de comerç generat per la compra del 90% de Galata en la data d'adquisició és el següent:

90%

Preu d'adquisició total 693.000

Valor raonable dels actius nets adquirits 539.434

Fons de comerç resultant(1) 153.566

(1) Considerant el 10% corresponent a les participacions no dominants, el fons de comerç corresponent

al 100% dels actius adquirits és de 170.629 milers d'euros.

El valor raonable en la data d'adquisició dels actius i passius del negoci adquirit s'ha determinat bàsicament fent servir tècniques de valoració. El mètode de valoració principal emprat ha estat l'anàlisi de fluxos d'efectiu

descomptats que generen els actius identificats, amb criteris anàlegs als comentats a la Nota 8 d'aquests comptes anuals consolidats.

71

Després d'una assignació preliminar del preu de compra (Purchase Price Allocation, PPA) realitzada després de l'adquisició de Galata, que va ser

emprada en la preparació dels estats financers intermedis resumits consolidats el 30 de juny del 2015, en la data de formulació d'aquests comptes anuals consolidats, considerant que la NIIF 3 permet de tornar a

avaluar el procés d'assignació durant un període d'un any i atesa la complexitat d'identificació dels actius intangibles adquirits, s'ha realitzat una

nova assignació del preu d'adquisició en la qual ha participat un tercer expert independent, que ha suposat, principalment, l'atribució de més valor raonable als actius intangibles en lloc d'atribuir-lo als actius materials. El

resultat de la nova assignació del preu de compra és el que es detalla tot seguit.

Els actius i passius de Galata sorgits de l'adquisició d'aquesta societat són

els següents:

Valor adquirit

(efecte el 26 de març del 2015)

Deure/(Haver)

Valor raonable

Import en llibres

Revaloració

Efectiu i equivalents a l'efectiu 24.330 24.330 -

Immobilitzat material 234.248 234.248 -

Altres actius intangibles 498.819 - 498.819

Actius financers 49.904 49.904 -

Comptes a cobrar i altres actius corrents 1.559 1.559 -

Comptes a pagar (22.848) (22.848) -

Provisions (27.418) (19.418) (8.000)

Actius/(Passius) per impostos diferits nets

(159.223)

-

(159.223)

Actius nets 599.371 267.775 331.596

Interessos minoritaris (59.937) (26.777) (33.160)

Actius nets adquirits 539.434 240.998 298.436

Preu d'adquisició total 693.000 693.000

Efectiu i equivalents a l'efectiu (24.330) (24.330)

Sortida efectiu en l'adquisició 668.670 668.670

L'impacte al compte de resultats consolidat, inclòs en el resultat

d'operacions discontinuades i posteriorment en el resultat de societats registrades pel mètode de la participació, del Grup Abertis del negoci

adquirit a Galata no ha estat significatiu.

72

Finalment cal assenyalar que, atesa la data en què ha conclòs l'adquisició de Galata (darreria de març del 2015), en la data de formulació d'aquests

comptes anuals consolidats encara no s'havia completat el termini d'un any que estableix la NIIF 3 des de la formalització de l'operació corresponent per completar el procés d'assignació de valor.

ii.b) Impacte discontinuació Cellnex La sortida a borsa de la filial Cellnex s'ha completat el maig del 2015 amb la

col·locació a inversors institucionals del 60% més un 6% addicional corresponent a l'exercici de l'opció de compra concedit a les entitats

col·locadores sobre el 10% de l'oferta d'accions. Les principals fites del procés que han tingut lloc durant l'exercici són les següents:

El 7 d'abril del 2015 Abertis va comunicar la seva intenció de

procedir amb una Oferta Pública de Venda (OPV), destinada a

inversors qualificats, de les seves accions ordinàries a la filial d'infraestructures de telecomunicacions terrestres Cellnex Telecom,

SAU (Cellnex), així com de sol·licitar l'admissió a cotització de la totalitat de les seves accions. Abertis va manifestar la seva intenció de vendre un 55% de la seva participació a la societat (que era del

100%).

El 23 d'abril del 2015 la Comissió Nacional del Mercat de Valors

(CNMV) va aprovar i va inscriure al registre oficial corresponent el prospecte de l'OPV d'accions de Cellnex en els termes assenyalats anteriorment, segons el qual Abertis, accionista únic de la societat,

vendria accions representatives d'un 55% del capital de Cellnex, ampliable fins a un màxim del 60,5%, en cas que s'executés l'opció

de compra sobre el 10% de l'oferta inicial.

El 24 d'abril del 2015 es va iniciar el procés d'obertura del llibre de demanda i es van començar a rebre les ordres dels inversors

potencials. En el transcurs del procés esmentat, el 4 de maig del 2015, i després de l'autorització corresponent de la darreria d'abril

dels accionistes d'Abertis, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va aprovar un suplement al prospecte de l'OPV esmentat anteriorment, segons el qual Abertis ampliava l'oferta de venda

d'accions de Cellnex fins a un 60% del seu capital social, ampliable fins a un màxim del 66%, en cas que s'executés l'opció de compra

sobre el 10% de l'oferta.

73

Posteriorment, el 5 de maig del 2015, una vegada tancat el llibre de demanda i la recepció d'ordres dels inversors potencials i davant de

les peticions rebudes, es va procedir a fixar el preu definitiu de l'OPV en 14,00 euros per acció i Abertis es va ratificar en el procés de venda, que es va perfeccionar amb l'admissió a cotització de les

accions de Cellnex a les borses de Barcelona, Bilbao, Madrid i València el 7 de maig del 2015.

Finalment, el 18 de maig del 2015 els bancs col·locadors van exercir l'opció de compra concedida sobre el 10% de l'oferta assenyalada anteriorment.

La realització de l'esmentada sortida a borsa de Cellnex suposa una

desinversió parcial en el negoci de telecomunicacions terrestres. En aquest sentit, el Grup considera que una vegada obtinguda l'autorització dels

accionistes d'Abertis per ampliar l'OPV de Cellnex fins a un límit que suposava la pèrdua de control sobre aquesta línia de negoci, han passat a complir-se els requeriments establerts a la NIIF 5 per poder passar a

classificar a partir d'aquest moment el segment o component operatiu de telecomunicacions terrestres com una operació discontinuada. Com a

conseqüència, i basant-se en el que estableix la NIIF 5 – “Actius no corrents mantinguts per a la venda i activitats interrompudes”, des del tancament de 30 d'abril del 2015 (i fins al seu registre pel mètode de la participació) els

actius i passius relatius al component operatiu de telecomunicacions terrestres tenen la consideració d'actius i passius de grups alienables

mantinguts per a la venda. Addicionalment, i com que es tracta d'un segment operatiu, tots els ingressos i les despeses de l'exercici (i els de l'exercici 2014 a efectes de comparabilitat) fins al seu registre pel mètode

de la participació es presenten com a resultat de les activitats interrompudes, i els actius i passius assoleixen, en el moment de la seva

discontinuació (efecte comptable el 30 d'abril del 2015) els 2.256.954 milers d'euros i 1.750.693 milers d'euros, respectivament.

74

Així doncs, la venda del 66% del capital social de Cellnex en el procés de sortida a borsa i la consegüent pèrdua de control per part d'Abertis han

suposat una entrada de caixa per la col·locació per un import brut de 2.140.753 milers d'euros (14,00 euros per acció) i un resultat, net de costos de l'operació, de 1.741.467 milers d'euros registrat a l'epígraf

“Resultat de les activitats interrompudes” del compte de pèrdues i guanys consolidat de l'exercici. Addicionalment, com que s'ha perdut el control

sobre Cellnex, i en aplicació de la NIIF 3, el Grup ha valorat la participació mantinguda al patrimoni de Cellnex, que assoleix el 34%, al seu valor raonable en el moment de la pèrdua de control, per la qual cosa s'ha

registrat una revaloració neta de 924.945 milers d'euros registrada a l'epígraf “Resultat de les activitats interrompudes” del compte de pèrdues i

guanys de l'exercici. La participació esmentada s'ha passat a registrar pel mètode de la participació a partir del mes de maig del 2015.

Les principals magnituds financeres relatives a les activitats interrompudes per la desinversió realitzada en el negoci d'aeroports i en la línia de negoci

de telecomunicacions corresponent a l'activitat de telecomunicacions terrestres al tancament del 31 de desembre del 2015 i les xifres

comparatives corresponents de l'exercici anual 2014 són les següents:

75

31 de desembre del 2015(1)


Reexpressat(*)

Negoci

aeroports

Negoci t.

terrestre

Total

Negoci

aeroports

Negoci t.

terrestre

Total

Prestació serveis 18.270 160.527 178.797 49.261 411.233 460.494

Altres ingressos 6 11.377 11.383 7.168 24.387 31.555

Ingressos de les operacions 18.276 171.904 190.180 56.429 435.620 492.049

Despeses de les operacions (10.682) (107.561) (118.243) (33.199) (234.216) (267.415)

Provisions de trànsit - 921 921 507 (2.780) (2.273)

Resultat brut de les

operacions

7.594

65.264

72.858

23.737

198.624

222.361

Dotació a l'amortització - (40.796) (40.796) - (91.032) (91.032)

Variació provisió per

deteriorament d'actius

-

-

-

-

-

-

Benefici/(Pèrdua) de les

operacions

7.594

24.468

32.062

23.737

107.592

131.329

Resultat financer (5.287) (6.523) (11.810) (28.842) 4.248 (24.594)

Participació en el resultat

d'associades i negocis

conjunts

-

23

23

3.303

589

3.892

Benefici/(Pèrdua) abans

d'impostos activitats interrompudes

2.307

17.968

20.275

(1.802)

112.429

110.627

Impost sobre el benefici (930) (5.049) (5.979) 9.409 (12.987) (3.578)


activitats interrompudes

1.377

12.919

14.296

7.607

99.442

107.049

Resultat net relatiu a la

desinversió del negoci(2)

40.304

2.666.412

2.706.716

11.840

-

11.840


activitats

interrompudes(3)

41.681

2.679.331

2.721.012

19.447

99.442

118.889

(1) Inclou l'impacte al compte de resultats consolidat d'Abertis dels aeroports pertanyents al Grup fins al moment de la seva alienació

en l'exercici 2015 o 2014, en cas d'haver-se produït, així com l'impacte del component de telecomunicacions corresponent a

l'activitat de telecomunicacions terrestres fins al moment en què s'ha deixat de tenir control sobre aquest, passant-se a registrar pel mètode de la participació.

(2) El 2015 s'ha obtingut una plusvàlua per la venda de MBJ de 40.304 milers d'euros i de 2.666.412 milers d'euros associada al procés

de desinversió parcial a Cellnex (1.741.467 milers d'euros per la venda del 66% de participació i 924.945 milers d'euros per la

valoració del 34% mantingut a Cellnex pel seu valor raonable en aplicació de la NIIF 3). El 2014 es va obtenir una plusvàlua per la

venda de GAP d'11.370 milers d'euros i de 470 milers d'euros per la venda d'Aerocali i Codad.

(3) En el segment de telecomunicacions terrestres el 2014 s'inclouen 19.596 milers d'euros (principalment per resultats d'explotació)

relacionats amb aquest negoci i assignats principalment al segment operatiu “Altres”.

(*) Determinats imports d'aquest compte de resultats de les activitats interrompudes no es corresponen amb els inclosos als comptes

anuals consolidats de l'exercici 2014 d'acord amb allò assenyalat a la Nota 2.h i a l'apartat ii d'aquesta Nota.

76

Fluxos d'efectiu de les

activitats interrompudes



Reexpressat(*)

Negoci

aeroports

Negoci t.

terrestre

Total

Negoci

aeroports

Negoci t.

terrestre

Total

Efectiu net generat en

activitats d'explotació

596

93.582

94.178

3.213

151.708

154.921

Efectiu net de les activitats

d'inversió(2)

(21.277)

(811.240)

(832.517)

(21.983)

(253.649)

(275.632)

Efectiu net d'activitats de finançament

(48.548)

626.767

578.219

(6.200)

206.982

200.782

Efecte sobre els fluxos

d'efectiu

(69.229)

(90.891)

(160.120)

(24.970)

105.041

80.071

(1) Inclou l'impacte als fluxos d'efectiu consolidats d'Abertis dels aeroports pertanyents al Grup fins al moment de la seva alienació en

l'exercici 2015 o 2014, en cas d'haver-se produït, així com l'impacte de la línia de negoci de telecomunicacions corresponent a l'activitat de telecomunicacions terrestres fins al moment en què s'ha deixat de tenir control sobre aquest (vegeu l'apartat ii.b

d'aquesta mateixa Nota).

(2) Inclou un impacte de 140.319 milers d'euros pel canvi de perímetre associat a la venda del 66% de Cellnex i el posterior registre

d'aquesta pel mètode de la participació.

(*) Determinats imports d'aquest detall dels fluxos d'efectiu de les activitats interrompudes no es corresponen amb els inclosos als

comptes anuals consolidats de l'exercici 2014 d'acord amb allò assenyalat a les Notes 2.h i 6.

Els ingressos i les despeses reconeguts directament al patrimoni corresponen principalment a diferències de conversió i reserves de cobertura d'aeroports, i el seu valor en el moment de l'alienació és de

-22.390 milers d'euros i -6.277 milers d'euros respectivament.

77

7. IMMOBILITZAT MATERIAL

Les variacions experimentades per les principals partides de què consta l'immobilitzat material són les següents:

Actius gestió

autopistes

Terrenys i

construccions

Instal·lacions

tècniques i

maquinària

Altres

instal·lacions,

utillatge i

mobiliari

Altres (1)

Total

1 de gener del 2015

Cost 506.318 576.520 168.397 3.285.013 247.396 4.783.644

Amortització acumulada i pèrdua de valor

(deteriorament)

(364.955)

(162.138)

(123.039)

(2.101.567)

(56.347)

(2.808.046)

Valor net comptable 141.363 414.382 45.358 1.183.446 191.049 1.975.598

2015

Valor net comptable obertura 141.363 414.382 45.358 1.183.446 191.049 1.975.598

Diferències de canvi - (1.076) (2.558) (2.114) (133) (5.881)

Altes 11.611 17.598 10.120 81.815 256.854 377.998

Baixes (net) (33) (45) (948) (1.527) (1.042) (3.595)

Traspassos 17.144 (566) 2.099 65.493 (90.501) (6.331)

Canvis de perímetre i combinacions de negoci

-

72.039

4.310

154.767

4.443

235.559

Dotació a l'amortització(2) (34.588) (6.527) (11.599) (150.756) (6.416) (209.886)

Pèrdues de valor - - - (172) - (172)

Altres 11 1.517 (9) (376) 194 1.337

Traspàs a actius mantinguts

per a la venda i operacions

interrompudes (vegeu la Nota

6)

-

(469.924)

(9.579)

(492.134)

(18.017)

(989.654)

Valor net comptable

tancament 135.508 27.398 37.194 838.442 336.431 1.374.973

El 31 de desembre del 2015

Cost 535.031 35.462 131.584 2.198.729 377.028 3.277.834

Amortització acumulada i

pèrdua de valor

(deteriorament)

(399.523)

(8.064)

(94.390)

(1.360.287)

(40.597)

(1.902.861)

Valor net comptable 135.508 27.398 37.194 838.442 336.431 1.374.973

(1) Inclou bàsicament actius satel·litaris.

(2) Inclou 37.854 milers d'euros de dotació a l'amortització associada al subgrup Cellnex, prèvia a la discontinuació en aquest exercici 2015.

78

Actius gestió

autopistes

Terrenys i

construccions

Instal·lacions

tècniques i

maquinària

Altres

instal·lacions,

utillatge i

mobiliari

Altres (1)

Total

1 de gener del 2014

Reexpressat(*)

Cost 479.155 292.453 159.151 3.077.989 397.771 4.406.519


pèrdua de valor

(deteriorament)

(330.745)

(137.011)

(116.701)

(1.880.732)

(64.028)

(2.529.217)


2014

Valor net comptable obertura 148.410 155.442 42.450 1.197.257 333.743 1.877.302

Diferències de canvi - (241) (137) (147) 954 429

Altes 8.103 205.135 7.909 88.817 171.191 481.155

Baixes (net) - (184) (859) (95.113) (12.139) (108.295)

Traspassos 19.071 79.873 9.218 154.025 (303.306) (41.119)

Canvis de perímetre i

combinacions de negoci

-

10

-

24.675

9.934

34.619

Dotació a l'amortització (34.243) (25.653) (10.949) (186.801) (8.869) (266.515)

Pèrdues de valor - - - (3.791) - (3.791)

Altres 22 - (2.274) 4.524 (459) 1.813

Valor net comptable

tancament 141.363 414.382 45.358 1.183.446 191.049 1.975.598


Cost 506.318 576.520 168.397 3.285.013 247.396 4.783.644


pèrdua de valor

(deteriorament)

(364.955)

(162.138)

(123.039)

(2.101.567)

(56.347)

(2.808.046)


(1) Inclou bàsicament actius satel·litaris.

(*) Tal com s'indicava als comptes anuals consolidats de l'exercici 2014, el saldo l'1 de gener del 2014 dels epígrafs indicats va ser

reexpressat considerant els ajustos realitzats en aplicació de la NIIF 10 i NIIF 11.

79

El detall de l'immobilitzat material net propietat de les societats del Grup radicades a l'estranger és el següent:

31 de desembre del 2015 31 de desembre del 2014

Divisa Euros Divisa Euros

França (euro) 185.006 185.006 183.682 183.682

Brasil (real brasiler, BRL) 89.972 20.867 82.885 25.735

Puerto Rico (dòlar americà, USD) 21.748 19.976 14.339 11.810

Xile (pes xilè, CLP) 11.262.272 14.599 8.072.415 10.964

Altres - 9.133 - 27.877

Immobilitzat material net propietat de

societats radicades a l'estranger

-

249.581

-

260.068

Referent a això, les diferències de canvi generades en l'exercici

corresponen, principalment, a actius situats al Brasil i a Xile (per la depreciació del tipus de canvi de tancament experimentada pel real brasiler

i el pes xilè) i a actius situats a Puerto Rico (per l'apreciació del tipus de canvi de tancament experimentada pel dòlar americà). En l'exercici 2014 corresponien principalment a l'apreciació del tipus de canvi de tancament

del real brasiler i el dòlar americà i a la depreciació del tipus de canvi de tancament del pes xilè.

Les altes de l'exercici 2015 corresponen principalment a:

L'adquisició el gener del 2015 de 300 torres de telefonia mòbil per 43,5 milions d'euros, en virtut de l'acord subscrit en el darrer exercici

2014 entre On Tower Telecom (anteriorment denominada Abertis Tower, societat integrant del subgrup Cellnex que ha estat discontinuat el 30 d'abril del 2015 d'acord amb el que descriu la Nota

6) i Telefónica per a la reestructuració i racionalització d'infraestructures mòbils.

Els avançaments desemborsats per a l'adquisició d'immobilitzat (nous satèl·lits) efectuats pel subgrup Hispasat per 226 milions d'euros.

De la seva banda, les altes del darrer exercici 2014 corresponien

principalment a:

L'adquisició de 643 torres de telefonia mòbil per 70 milions d'euros, en virtut de l'acord subscrit en l'exercici 2013 entre On Tower Telecom (societat integrant del subgrup Cellnex que ha estat

discontinuat el 30 d'abril del 2015 d'acord amb el que descriu la Nota 6), Telefónica i Yoigo (Xfera Móviles) per a la reestructuració i

racionalització d'infraestructures mòbils.

80

A la darreria del juliol del 2014, On Tower Telecom i Telefónica van subscriure un nou acord pel qual el Grup es comprometia a esforçar-

se al màxim per assolir una adquisició total aproximada de 2.120 infraestructures mòbils per aproximadament 300 milions d'euros. Al tancament de l'exercici 2014 s'havia executat una primera fase de

l'acord mitjançant l'adquisició, signada el 12 de novembre del 2014, de 1.090 torres per un import de 154 milions d'euros, de la qual el 31

de desembre del 2014 quedaven pendents de pagament 77 milions d'euros que estaven registrats a l'epígraf “Provisions i altres passius - corrents” del balanç de situació consolidat adjunt (vegeu la Nota

20.ii).

Addicionalment, les altes de l'exercici incloïen els avançaments per a

l'adquisició d'immobilitzat (nous satèl·lits) efectuats pel subgrup Hispasat per 129.498 milers d'euros.

D'altra banda, les baixes de l'exercici 2014 eren degudes principalment al satèl·lit Amazonas 4A (llançat el 2014 a través de la societat dependent

Hispasat), en el comportament del qual es va detectar una anomalia relacionada amb el subsistema de potència una vegada el satèl·lit ja s'havia

situat a la seva òrbita geostacionària. Partint dels informes tècnics subministrats pel fabricant del satèl·lit, el Grup va calcular que la disponibilitat de la càrrega útil del satèl·lit es veuria reduïda finalment fins al

38% de la seva capacitat, per la qual cosa es va procedir a registrar una baixa per import de 92,9 milions d'euros. En aquest sentit, el Grup

disposava de les pòlisses d'assegurança corresponents, mitjançant les quals el satèl·lit Amazonas A4 es trobava adequadament assegurat i es cobrien, entre d'altres, les possibles incidències derivades d'aquest sinistre. Al

tancament del 2014 estava pendent de cobrament la compensació a rebre de les asseguradores per un import de 90 milions d'euros (vegeu la Nota

12.v), import que ha estat cobrat en l'exercici 2015. Així, l'impacte net de deteriorament registrat al compte de pèrdues i guanys consolidat de l'exercici 2014 va assolir els 3.791 milers d'euros.

La capitalització d'interessos durant l'exercici 2015 ha assolit els 2.499

milers d'euros (763 milers d'euros el 2014). Les variacions de l'exercici 2015 per canvis en el perímetre de consolidació i

combinacions de negoci corresponen principalment a:

L'impacte de la compra del 90% de la societat italiana Galata, SpA (234.248 milers d'euros), societat integrant del subgrup Cellnex que ha estat discontinuat el 30 d'abril del 2015 d'acord amb el que

descriuen les Notes 2.h i 6.

81

L'impacte de la presa de control de Túnels (1.311 milers d'euros, vegeu la Nota 5).

De la seva banda, les variacions del darrer exercici 2014 per canvis en el perímetre de consolidació i combinacions de negoci corresponien a:

L'impacte de la compra del 100% de TowerCo amb efecte el 27 de

maig del 2014, principalment per les torres de telefonia mòbil (19.834 milers d'euros).

L'impacte de la presa de control de Metropistas (8.102 milers

d'euros).

L'impacte de la presa de control de la societat Adesal (6.683 milers

d'euros).

El detall de les subvencions de capital, que estan registrades minorant les immobilitzacions materials i els actius revertibles i la imputació lineal a resultats de les quals es realitza en funció de la vida útil de l'actiu finançat

reduint el càrrec per dotació a l'amortització de l'exercici, és el següent:

2015 2014

Subvenció

neta (saldo)

Imputació a

resultats

Subvenció

neta

Imputació a

resultats (reexpressat)

Del segment de telecomunicacions(1) 61.512 - 59.223 -

Resta 59 33 32 6

61.571 33 59.255 6

(1) Al tancament del 2015 correspon a subvencions concedides per l'Agència Espacial Europea i al tancament

del 2014 a subvencions concedides pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) a societats del

segment de telecomunicacions terrestres discontinuat el 2015 i per l'Agència Espacial Europea. Aquestes

últimes, tant el 2015 com el 2014, estan associades a satèl·lits en construcció, per la qual cosa no

presenten imputació a resultats.

L'increment d'aquest exercici 2015 és degut a noves subvencions rebudes

per Hispasat per part de l'Agència Espacial Europea per al desenvolupament de nous satèl·lits.

Dins de l'immobilitzat material, el 31 de desembre del 2015 s'hi inclouen 76 milions d'euros amb un valor net de 26 milions d'euros (75 milions d'euros i

32 milions d'euros, respectivament, en l'exercici 2014) corresponents a actius revertibles en virtut de les concessions obtingudes no afectades per l'aplicació de la CINIIF 12. La majoria dels edificis i altres construccions

estan vinculats a concessions administratives concedides per diferents corporacions de dret públic, i hauran de revertir a l'acabament de la

concessió.

82

El detall de l'epígraf “Altres” és el següent:

31 de

desembre del 2015


Actius en curs(1) 319.728 167.844

Altres actius materials nets 16.703 23.205

336.431 191.049

(1) Principalment societats d'infraestructures de telecomunicacions (284.860 milers d'euros el 2015 i

137.940 milers d'euros el 2014) i, en menor mesura, de concessionàries d'autopistes.

Pel que fa a l'avaluació del deteriorament, el Grup avalua, al tancament de cada exercici, si algun dels actius presenta indicis de pèrdues potencials per deteriorament i, si escau, avalua el seu valor en ús o valor de mercat si

aquest és superior segons els criteris generals descrits a la Nota 3.c. De l'avaluació realitzada el 31 de desembre del 2015 (igual que passava al

tancament del 2014, més enllà d'allò assenyalat en referència a la incidència tècnica del satèl·lit Amazonas 4A) no s'ha desprès la necessitat de fer provisions per deteriorament.

Així mateix, al tancament del 31 de desembre del 2015 el Grup manté

compromisos de compra d'actius materials per 212.866 milers d'euros (237.317 milers d'euros al tancament del 2014) corresponents, principalment, al desenvolupament per part del subgrup Hispasat de nous

satèl·lits (191.976 milers d'euros el 2015 en comparació dels 224.646 milers d'euros el 2014).

D'altra banda, el 31 de desembre del 2015 (igual que en l'exercici 2014) no hi ha actius immobilitzats materials significatius subjectes a restriccions o

pignoració com a garantia de passius.

Finalment, cal assenyalar que és política del Grup contractar totes les pòlisses d'assegurança que s'estimin necessàries per donar cobertura als possibles riscos que poguessin afectar els elements de l'immobilitzat

material.

83

8. FONS DE COMERÇ I ALTRES ACTIUS INTANGIBLES

Les variacions experimentades per les principals partides de què consten aquests epígrafs són les següents: Altres actius intangibles

Fons de

comerç

Concessions

administratives

Aplicacions

informàtiques

Altres

Total


Cost 4.562.803 24.830.860 217.016 605.565 25.653.441

Amortització acumulada i pèrdua

de valor (deteriorament)

-

(12.417.987)

(168.246)

(44.836)

(12.631.069)

Valor net comptable 4.562.803 12.412.873 48.770 560.729 13.022.372

2015

Valor net comptable obertura 4.562.803 12.412.873 48.770 560.729 13.022.372

Diferències de conversió (56.577) (663.034) (460) (6.343) (669.837)

Altes - 678.649 17.413 1.477 697.539

Baixes (net) - - (961) (87) (1.048)

Traspassos - (11.608) (1.673) 18.839 5.558



207.728

488.098

156.243

340.329

984.670

Dotació a l'amortització(*) - (901.119) (34.745) (29.782) (965.646)

Pèrdues de valor (deteriorament,

vegeu l'apartat iv)

(681.663)

(81.302)

(11)

-

(81.313)

Altres - (554) 49 34 (471)

Traspàs a actius mantinguts per a

la venda i operacions

interrompudes (vegeu la Nota 6)

(216.001)

(2.212)

(161.232)

(436.488)

(599.932)

Valor net comptable al

tancament

3.816.290 11.919.791 23.393 448.708 12.391.892


Cost 3.816.290 24.942.361 154.365 519.549 25.616.275



-

(13.022.570)

(130.972)

(70.841)

(13.224.383)


(*) Inclou 2.941 milers d'euros de dotació a l'amortització associada al subgrup Cellnex prèvia a la discontinuació en aquest exercici

2015.

84

Altres actius intangibles

Fons de

comerç

Concessions

administratives

Aplicacions

informàtiques

Altres

Total

L'1 de gener del 2014 Reexpressat(*)

Cost 4.552.562 23.148.183 209.672 506.425 23.864.280



-

(11.443.109)

(152.181)

(12.290)

(11.607.580)


2014

Valor net comptable obertura 4.552.562 11.705.074 57.491 494.135 12.256.700

Diferències de conversió 6.883 134.176 43 346 134.565

Altes - 665.674 19.364 4.134 689.172

Baixes (net) - - (920) (265) (1.185)

Traspassos - 9.186 (4.025) (4.183) 978



3.358

820.287

7

98.586

918.880

Dotació a l'amortització - (927.568) (23.765) (32.307) (983.640)

Pèrdues de valor - - - - -

Altres - 6.044 575 283 6.902

Valor net comptable al

tancament

4.562.803 12.412.873 48.770 560.729 13.022.372


Cost 4.562.803 24.830.860 217.016 605.565 25.653.441



-

(12.417.987)

(168.246)

(44.836)

(12.631.069)



reexpressat considerant els ajustos realitzats en aplicació de la NIIF 10 i NIIF 11.

El detall de fons de comerç i altres actius intangibles nets en societats del

Grup radicades a l'estranger és el següent:

(en milers) 31 de desembre del 2015 31 de desembre del 2014

Divisa Euro Divisa Euro

França (euro) 8.013.967 8.013.967 8.086.879 8.086.879

Brasil (real brasiler, BRL) 10.782.187 2.500.681 12.443.991 3.863.754

Puerto Rico (dòlar americà, USD) 1.130.107 1.038.034 1.162.070 957.145

Xile (pes xilè, CLP) 478.258.406 619.945 517.652.538 703.054

Altres - 32.385 - 152.095

Actius intangibles nets en societats

radicades a l'estranger

-

12.205.012

-

13.762.927

Referent a això, les diferències de conversió generades en aquest exercici corresponen, principalment, a actius situats al Brasil (per la depreciació del tipus de canvi de tancament experimentada pel real brasiler), a actius

situats a Puerto Rico (per l'apreciació del tipus de canvi de tancament experimentada pel dòlar americà) i a actius situats a Xile (per la depreciació

del tipus de canvi de tancament experimentada pel pes xilè). En l'exercici 2014 corresponien principalment a l'apreciació del tipus de canvi de

85

tancament del real brasiler i el dòlar americà i a la depreciació del tipus de canvi de tancament del pes xilè.

Les altes de l'exercici 2015 (igual que passava el 2014) de l'epígraf “Concessions administratives” corresponen, principalment, als subgrups

Sanef (250 milions d'euros el 2015, que inclouen 142 milions d'euros corresponents a la Contribució Voluntària Excepcional (CVE) descrita

posteriorment, i 79 milions d'euros el 2014) i Arteris (1.744 milions de reals brasilers el 2015 i 1.810 milions de reals brasilers el 2014, aproximadament 404 i 562 milions d'euros, respectivament) com a

conseqüència (a part dels 142 milions assenyalats per la CVE) de les inversions realitzades durant l'exercici en ampliacions de capacitat de les

xarxes d'autopistes de les quals són titulars.

Referent a això, tal com s'ha assenyalat, després de l'acord assolit amb el Govern francès per al Pla Relance d'autopistes franceses que, entre altres aspectes, considera el pagament anual al Govern francès (fins al final de la

concessió), en concepte de contribució voluntària excepcional, de 10 milions d'euros, el subgrup HIT/Sanef ha registrat el valor actual del mateix (142

milions d'euros) com a alta de l'exercici 2015 a l'epígraf “Concessions administratives”, amb contrapartida al corresponent compte de provisió (vegeu la Nota 20.i).

La capitalització d'interessos durant l'exercici 2015 ha assolit els 40.987

milers d'euros, principalment associats als treballs d'ampliació i millora realitzats pel subgrup Arteris (11.560 milers d'euros el 2014).

Les variacions de l'exercici 2015 per canvis en el perímetre de consolidació i combinacions de negoci corresponen a:

L'impacte de la compra del 90% de la societat italiana Galata, SpA

(498.819 milers d'euros en altres actius intangibles i 170.629 milers

d'euros de fons de comerç), societat integrant del subgrup Cellnex que ha estat discontinuat el 30 d'abril del 2015 d'acord amb el que

descriuen les Notes 2.h i 6.

L'impacte de la presa de control de Túnels (485.851 milers d'euros en actius concessionals i 37.099 milers d'euros de fons de comerç).

De la seva banda, les variacions del darrer exercici 2014 per canvis en el

perímetre de consolidació i combinacions de negoci corresponien principalment a:

86

L'impacte, després de la compra d'un 100% de la societat italiana TowerCo, de la valoració dels actius intangibles identificats (98.593

milers d'euros), així com del fons de comerç generat (2.995 milers d'euros).

L'impacte de la presa de control de Metropistas, bàsicament pel

contracte concessional de l'autopista PR-22 i PR-5 (820.287 milers d'euros d'actius concessionals al tancament del 31 de desembre del

2014).

i) Fons de comerç

El detall dels fons de comerç de les societats dependents assignats a

cadascuna de les diferents unitats generadores d'efectiu identificades per la direcció del Grup d'acord amb el seu respectiu segment de negoci i les

concessions que van donar origen als fons esmentats és el següent:

31 desembre 2015 31 desembre 2014

Autopistes

Subgrup HIT/Sanef 2.824.087 2.830.803

Iberpistas 308.224 308.224

Avasa 245.650 245.650

Aucat 178.447 178.447

Túnels (vegeu la Nota 5) 37.099 -

Rutas del Pacífico(*) 25.196 26.400

Los Andes(*) 19.466 20.396

Libertadores(*) 16.325 17.105

Aulesa 9.985 9.985

Autopista del Sol(*) 8.528 8.935

Subgrup Sanef ITS(1) 6.716 -

Subgrup Arteris - 734.408

Altres(*) 1.999 2.510

3.681.722 4.382.863

Telecomunicacions

Hispasat 134.568 134.568

Tradia(2) - 42.014

TowerCo(2) - 2.995

Adesal(2) - 363

134.568 179.940

Fons de comerç 3.816.290 4.562.803

(1) Fons de comerç que al tancament del 2014 s'incloïa al subgrup HIT/Sanef i que al tancament del 2015 es detalla

separadament després de la distribució realitzada per HIT entre els seus accionistes del 100% de les participacions

mantingudes a Sanef ITS (vegeu la Nota 2.h).

(2) Fons de comerç associats al negoci de telecomunicacions terrestres discontinuat durant aquest exercici 2015 (vegeu

les Notes 2.h i 6).

(*) Fons de comerç associats a actius que operen en moneda diferent de l'euro (principalment el pes xilè), per la qual cosa el seu valor en euros es veu afectat per la variació del tipus de canvi al tancament.

87

Tal com es detalla a l'apartat iv) d'aquesta mateixa Nota, al tancament

semestral del 30 de juny del 2015 es va procedir a deteriorar íntegrament el fons de comerç assignat al subgrup Arteris.

ii) Concessions administratives

El detall de les principals concessions administratives (vegeu la Nota 27.c), d'acord amb el seu segment operatiu respectiu, és el següent:

31 desembre

2015

31 desembre

2014

Autopistes

Subgrup HIT/Sanef 5.161.213 5.229.458

Subgrup Arteris 2.437.050 3.078.599

Metropistas 996.573 918.653

Avasa 872.651 952.263

Túnels (vegeu la Nota 5) 483.921 -

Iberpistas/Castellana 339.515 361.498

Acesa 332.413 391.797

Aumar 229.157 287.212

Rutas del Pacífico 214.602 250.877

Aucat 209.553 221.496

Los Andes 152.988 161.359

Invicat 125.548 147.851

Libertadores 90.975 104.633

Aulesa 81.445 83.533

Autopista del Sol 39.245 52.868

Ausol 18.282 30.052

GCO 11.834 20.278

Altres 92.669 97.532

11.889.634 12.389.959

Telecomunicacions

Subgrup Hispasat 30.157 22.914

30.157 22.914

Concessions administratives

(valor net)

11.919.791

12.412.873

Tal com es detalla a l'apartat iv) d'aquesta mateixa Nota, al tancament semestral del 30 de juny del 2015 es va procedir a deteriorar parcialment el

valor de les concessions administratives del subgrup Arteris, la variació del qual respecte del 2014 és deguda, principalment, a l'efecte de la depreciació del real brasiler al tancament del 2015.

88

iii) Altres actius intangibles

L'epígraf “Altres” inclou, principalment, els actius intangibles d'Hispasat (410.427 milers d'euros nets el 2015 i 433.478 milers d'euros nets el 2014) associats principalment a les posicions orbitals de les quals és titular així

com a les relacions comercials amb clients, que es van registrar pel seu valor raonable després de la seva adquisició el novembre del 2013.

Al tancament de l'exercici 2014 s'incloïen, addicionalment, actius intangibles de TowerCo (96.189 milers d'euros nets) associats, en la seva pràctica

totalitat, als contractes signats amb els operadors mòbils i a la ubicació de les torres de telefonia utilitzades, que van ser registrats pel seu valor

raonable després de la seva adquisició el maig del 2014. Aquests actius estaven associats al segment operatiu de telecomunicacions terrestres

discontinuat durant aquest exercici 2015.

iv) Deteriorament

Tal com s'indica a les Notes 3.b i 3.c, com a mínim al tancament de l'exercici s'avalua si algun dels fons de comerç o altres actius registrats presenta pèrdues per deteriorament a partir del càlcul del valor en ús de la

seva corresponent unitat generadora d'efectiu, o el valor de mercat (preu de transaccions similars recents en el mercat) si aquest és superior.

Per determinar el valor en ús de les inversions, s'ha fet el següent:

S'ha determinat el termini en què s'estima que la inversió corresponent generarà fluxos (termini de concessió per al cas de les

societats concessionàries, la majoria amb terminis fins al venciment d'entre 5 i 36 anys).

Es considera la projecció de períodes de temps superiors als 5 anys ja

que, com que es tracta d'actius concessionals de vida finita (o contractes a llarg termini de prestació de serveis, principalment en el

cas d'Hispasat), el període en què s'han de projectar fluxos d'efectiu està clarament delimitat i definit (tal com s'ha indicat anteriorment es considera el termini concessional o contractual restant, segons el

cas).

Com a pas previ a la preparació de les projeccions d'ingressos i despeses, s'han revisat les realitzades en el marc de les proves de deteriorament de l'exercici anterior per avaluar, si escau, les

desviacions eventuals. En aquest sentit, de la comparació de les projeccions de l'exercici 2015 incloses en les proves de deteriorament

89

de l'exercici 2014 i els resultats de l'exercici 2015 no s'han observat desviacions significatives, excepte per allò assenyalat a continuació

referent a les proves de deteriorament del subgrup Arteris.

S'han efectuat les projeccions d'ingressos i despeses corresponents,

segons els següents criteris generals:

o En el cas dels ingressos, per estimar l'evolució de les tarifes s'ha

tingut en compte l'evolució oficial prevista de l'índex de preus de

consum (IPC) de cadascun dels països en què operen les inversions (considerant, en el cas de les societats concessionàries, les corresponents fórmules de revisió de tarifes establertes en els

contractes de concessió d'acord amb l'evolució dels índexs de preu i/o els correctors específics que hi pugui haver).

Pel que fa a l'activitat del negoci d'autopistes (IMD, intensitat mitjana diària de vehicles), s'han pres com a referència per a la seva estimació els creixements del producte interior brut (PIB)

previstos pels corresponents organismes oficials de cada país (afectats pels correctors que siguin d'aplicació en cada cas),

considerant també l'experiència històrica referent a la relació de l'evolució de l'activitat en cada inversió respecte a la del PIB, el grau de maduresa de cadascuna de les infraestructures i altres

aspectes específics que poguessin afectar l'activitat en el futur.

De la seva banda, per al cas del negoci de telecomunicacions per

satèl·lit s'ha agafat com a referència la capacitat satel·litària contractada.

o Pel que fa a les despeses, la seva evolució s'ha considerat a partir de les evolucions previstes dels IPC corresponents, així com en funció de les evolucions previstes de l'activitat i els plans

d'eficiència operativa engegats pel Grup.

o També s'ha considerat l'impacte dels treballs que cal realitzar per

al manteniment i la millora de les infraestructures, per a la qual cosa s'han utilitzat les millors estimacions disponibles a partir de l'experiència de la societat i tenint en compte l'evolució d'activitat

projectada.

Les projeccions d'efectiu obtingudes a partir de la projecció d'ingressos i despeses realitzada segons els criteris indicats s'han actualitzat amb la taxa de descompte resultant d'afegir al cost dels

diners sense risc a llarg termini, la prima de risc assignada pel mercat al país on es realitza l'activitat de la societat, la prima de risc

90

assignada pel mercat a cada negoci (tots dos considerant una visió a llarg termini), així com l'estructura financera de la societat o unitat

generadora d'efectiu considerada. Les taxes de descompte emprades en les proves de deteriorament dels principals fons de comerç del Grup es detallen tot seguit.

Amb caràcter general, les projeccions dels primers cinc exercicis es basen en el pressupost i en l'última projecció a mitjà termini aprovada per la direcció.

El resum de tots aquests aspectes per als fons de comerç i actius

intangibles (principalment concessions administratives) més significatius és el següent:

2015 Creixement anual acumulat

(2015 – Fi de la concessió)

Unitat generadora d'efectiu

Últim any projecció (termini

concessió)

IPC

Tarifes

Activitat(*)

Despeses

Taxa descompte

Subgrup HIT/Sanef 2031-33 1,63% 1,16% 1,65% 1,28% 5,25%

Subgrup Arteris(1) 2033 5,39% 6,36% 4,04% 4,83% 11,30%

Iberpistas/Castellana 2029 2,22% 2,04% 2,03% 0,57% 6,41%

Avasa 2026 2,03% 1,78% 3,53% 0,23% 6,18%

Aucat 2039 2,16% 1,96% 2,62% 1,59% 6,47%

Subgrup I2000 2026 3,32% 2,46% 4,76% 2,51% 7,19%

Metropistas 2051 1,98% 3,37% 1,45% 2,07% 12,62%

Túnels 2037 1,96% 1,59% 2,01% 2,10% 6,47%

Subgrup Hispasat 2022 2,00% 2,00% 5,07% 5,78% 7,48%

(*) IMD per al cas d'autopistes i ingressos per a Hispasat.

(1) Tenint en compte que, pel que fa a l'activitat considerada per al 2015 en les projeccions de proves de

deteriorament actualitzades, aquesta presenta una disminució del -6,4% respecte de l'activitat considerada en la prova realitzada en el darrer exercici 2014 (amb incidència especial en els vehicles pesats, que representen

aproximadament una tercera part del trànsit però prop de dues terceres parts dels ingressos), i l'impacte

acumulat el 2017 és del -10,5%, afectant de forma significativa el valor dels actius.

91





concessió)

IPC

Tarifes

Activitat(*)

Despeses

Taxa descompte

Subgrup HIT/Sanef 2029 1,73% 1,28% 1,60% 1,80% 5,70%

Subgrup Arteris 2033 5,12% 5,54% 3,94% 4,43% 10,70%

Iberpistas/Castellana 2029 2,50% 2,21% 2,21% 1,39% 6,67%

Avasa 2026 2,50% 2,50% 3,06% 0,42% 6,67%

Aucat 2039 2,50% 2,37% 2,82% 2,07% 6,67%

Subgrup I2000 2026 3,00% 2,73% 4,30% 2,05% 7,63%

Subgrup Hispasat 2021 2,50% 2,50% 4,90% 4,22% 8,00%

(*) IMD per al cas d'autopistes i ingressos per a Hispasat.

Com a resultat de les proves de deteriorament realitzades per a les diferents unitats generadores d'efectiu a les quals es troben assignats els diferents fons de comerç registrats (així com dels actius revalorats

corresponents), al tancament del 31 de desembre del 2015 cal assenyalar el següent:

HIT/Sanef Pel que fa al fons de comerç de HIT/Sanef (originat per la seva adquisició

en l'exercici 2006), cal destacar que l'evolució dels ingressos registrats en l'exercici 2015 és superior a les xifres pressupostades i incloses en la prova

de deteriorament de l'exercici 2014 per a aquest exercici (que ja tenien en compte la decisió del Govern francès de congelar les tarifes en l'exercici 2015, destacant que l'acord definitiu assolit no ha alterat significativament

les estimacions esmentades) i el valor en ús obtingut excedeix suficientment el valor comptable del fons de comerç registrat i dels actius

assignats, de manera que no se'n desprèn un risc significatiu de deteriorament derivat de canvis en les hipòtesis considerades (les proves d'anàlisi de sensibilitat realitzades sobre les projeccions considerades posen

de manifest que podrien suportar reduccions en la seva valoració superiors al 15%).

92

Arteris

Tal com s'indicava a la Nota 9.iv dels comptes anuals consolidats de l'exercici 2014, pel que fa a les proves de deteriorament del fons de comerç i actius intangibles assignats del subgrup Arteris (adquirit el desembre del

2012) es va posar de manifest cert deteriorament de la situació macroeconòmica del Brasil, tot i que les proves de deteriorament

realitzades no feien palesa la necessitat de registrar cap provisió. En aquest sentit, en aquest exercici 2015 el deteriorament de la situació macroeconòmica del Brasil s'ha vist clarament accentuat, tal com posen de

manifest els indicadors següents:

El Brasil s'ha situat en un moment baix del cicle econòmic, amb una caiguda del PIB que s'ha vist accentuada per problemes polítics

interns.

El país ha iniciat una sendera de creixement dels tipus d'interès per controlar l'increment de la inflació, fet que incideix a la baixa en la

valoració de l'actiu per incrementar-se la taxa de descompte a considerar per determinar el valor actual de les entrades d'efectiu

futures que s'estima que generarà l'actiu.

S'ha reduït el finançament disponible, que se situa en uns tipus més elevats, afectant especialment el finançament de la infraestructura

d'expansió que ha de dur a terme Arteris.

La situació macroeconòmica del Brasil ha incidit en les principals variables d'Arteris:

S'ha produït una caiguda significativa del trànsit, especialment en els vehicles pesats (-8,4% respecte del 2014) com a conseqüència de la

desacceleració econòmica del país.

Tot això en un moment borsari en mínims de valoració en el qual la cotització d'Arteris ha arribat a experimentar una caiguda màxima

del 60% en comparació del desembre el 2012 (moment d'adquisició per part d'Abertis) i del 40% en comparació del desembre del 2014.

93

D'acord amb els factors descrits anteriorment, el 2015 no s'han complert les estimacions considerades en la prova de deteriorament de l'exercici 2014

per a l'exercici actual. Per això, davant l'evidència de l'existència d'indicis de deteriorament pel que fa al fons de comerç i actius intangibles del subgrup Arteris, el 2015 el Grup ha dut a terme una actualització de la prova de

deteriorament per verificar la recuperabilitat d'aquests, sobre la base de les noves projeccions de fluxos de caixa futurs estimats adaptats a la situació

macroeconòmica del país. Com a resultat de la prova de deteriorament dels actius, el fons de comerç i

els intangibles afectes al subgrup Arteris, el Grup ha considerat necessari el 2015 el registre d'un deteriorament per import de 762.965 milers d'euros

(259.863 milers d'euros nets d'impacte en el resultat d'Abertis), corresponent al sanejament del fons de comerç de consolidació (681.663

milers d'euros) i part dels actius intangibles (81.302 milers d'euros) d'aquesta unitat generadora d'efectiu, registrat amb càrrec a l'epígraf “Variació provisió per deteriorament d'actius“ del compte de pèrdues i

guanys consolidat adjunt.

D'altra banda, cal assenyalar que després del deteriorament registrat el valor comptable dels actius esmentats del subgrup Arteris el 31 de desembre del 2015 s'ajusta al valor recuperable (determinat sobre la base

del valor en ús) d'aquests.

Addicionalment, cal assenyalar que l'1 de maig del 2015 Abertis va informar de la seva intenció de realitzar (a través de la seva societat dependent Partícipes en Brasil, SA) una Oferta Pública d'Adquisició sobre la

totalitat de les accions d'Arteris, oferint un preu per acció de 10,15 reals brasilers per acció (valor que no difereix significativament de l'actiu net al

tancament del 2015). S'estima que l'oferta pública d'adquisició esmentada serà completada durant el primer semestre de l'exercici 2016.

94

Iberpistas i Aucat

En relació amb les proves de deteriorament dels fons de comerç de les autopistes espanyoles, en el cas d'Iberpistas i Aucat el valor recuperable (determinat a partir del valor en ús tal com s'ha indicat anteriorment) que

se n'obté excedeix de forma rellevant el valor comptable dels respectius fons de comerç de manera que, si s'apliquessin canvis significatius en les

hipòtesis utilitzades en aquests càlculs, no se'n desprendria l'existència d'un risc significatiu de deteriorament (les proves d'anàlisi de sensibilitat realitzades sobre les projeccions considerades posen de manifest que

podrien suportar reduccions en la seva valoració superiors al 15%).

Avasa

En el cas d'Avasa, igualment, els resultats de les proves de deteriorament permeten de recuperar el valor del fons de comerç i els actius revalorats

assignats, tot i que aquests presenten una menor tolerància a variacions en les hipòtesis clau considerades (prop del 5%). Cal assenyalar que les

projeccions considerades estan per sobre de les considerades el darrer exercici 2014, atesa la bona evolució del trànsit registrada durant l'exercici.

I2000 (Libertadores i Sol)

Pel que fa a les proves de deteriorament del fons de comerç i els actius assignats del subgrup I2000 (adquirit el desembre del 2012, principalment

per les concessions de les autopistes Libertadores i Sol), el seu valor recuperable (determinat partint del valor en ús) excedeix de forma rellevant

el seu valor comptable de manera que, si s'apliquessin canvis significatius en les hipòtesis utilitzades en aquests càlculs no se'n desprendria l'existència d'un risc de deteriorament significatiu (les proves d'anàlisi de

sensibilitat realitzades sobre les projeccions considerades fan palès que podrien suportar reduccions en la seva valoració aproximadament del 10%).

Cal assenyalar que les projeccions considerades estan per sobre de les analitzades en el moment de la seva adquisició, sobretot per la bona evolució del trànsit registrada durant l'exercici.

95

Metropistas

Pel que fa a aquesta inversió del Grup a Puerto Rico, cal assenyalar que durant aquest exercici 2015 es va produir un empitjorament de la situació macroeconòmica del país. Tot i això, l'activitat d'aquesta societat presenta

uns nivells de creixement positius el 2015 (que previsiblement es mantindran en els propers exercicis) i al mateix temps manté una

estructura financera sòlida (Metropistas manté una qualificació creditícia atorgada el 2 de juliol del 2015 per l'agència Standard and Poor's de BBB- amb perspectiva negativa, molt per sobre del ràting de les institucions

governamentals del país).

En aquest sentit, de les proves de deteriorament sobre l'actiu concessional assignat a Metropistas (societat sobre la qual es va obtenir control durant

el darrer exercici 2014) es desprèn que no hi ha problemes de valoració referents a l'actiu esmentat, que pot suportar eventuals reduccions d'activitat i increments raonables de la taxa de descompte.

Excepte pel deteriorament assenyalat anteriorment pel que fa al fons de

comerç i els actius intangibles assignats del subgrup Arteris, d'acord amb les estimacions i projeccions de què disposen els administradors del Grup i de cadascuna de les societats afectades, les previsions dels fluxos de caixa

atribuïbles a la resta d'aquestes unitats generadores d'efectiu o grups d'unitats a les quals es troben assignats els fons de comerç restants,

permeten de recuperar el valor net de cadascun dels fons de comerç i dels actius intangibles registrats el 31 de desembre del 2015 i 2014, per la qual cosa no s'han dotat provisions per deteriorament.

96

v) Altra informació

El detall de les subvencions de capital, que estan registrades minorant els altres actius intangibles (principalment a l'epígraf “Concessions

administratives”) i la imputació lineal a resultats de les quals es realitza en funció de la vida útil de l'actiu finançat reduint el càrrec per dotació a

l'amortització de l'exercici, és el següent:

2015 2014

Subvenció

neta

Imputació a

resultats

Subvenció

neta

Imputació a

resultats (reexpressat)

Subgrup HIT/Sanef(1) 107.736 6.703 110.314 7.301

Ausol(2) 18.282 5.006 30.052 4.772

Resta 43 22 2.035 -

126.061 11.731 142.401 12.073

(1) Concedides per l'Estat francès.

(2) Variació afectada addicionalment per la depreciació al tancament del 31 de desembre del 2015

experimentada pel pes argentí.

D'una banda, el Grup manté, principalment relacionats amb els contractes

de concessió de les societats concessionàries d'autopistes del subgrup Arteris, els següents compromisos d'inversió en concepte d'actuacions de

millora o ampliació de capacitat:


(import nominal) Milions de reals

brasilers

Milions d'euros

Milions de reals

brasilers

Milions d'euros

Concessionàries dependents del

govern federal del Brasil(1)

3.097

718

4.254

1.321

Concessionàries dependents de l'Estat

de São Paulo

497

115

624

194

3.594 833 4.878 1.515

(1) S'estima el seu termini d'execució durant el període concessional que s'estén fins a l'any 2033.

D'altra banda, el subgrup HIT/Sanef, després d'acordar a la darreria de juny amb el Govern francès el Pla Relance d'autopistes franceses, durà a

terme inversions per un import aproximat de 600 milions d'euros per a la realització de millores a la xarxa d'autopistes a canvi d'una extensió dels

contractes de concessió (dos anys per a Sanef i tres anys i vuit mesos per a Sapn).

97

Addicionalment, el Grup manté diversos compromisos d'inversió en virtut de

convenis formalitzats amb els ens concedents (vegeu la Nota 12). D'altra banda, les societats assenyalades tot seguit tenen constituïda

garantia sobre les seves “Concessions administratives” en favor d'entitats financeres creditores (vegeu la Nota 15):

“Concessions administratives” - import en

llibres net d'amortització

2015 2014

Societats consolidades del subgrup Arteris 2.437.050 3.078.599

Autopistas Metropolitanas de Puerto Rico, LLC 996.573 918.653

Sociedad Concesionaria Autopista de los Andes, SA 152.988 161.359

Sociedad Concesionaria Autopista Los Libertadores, SA 90.975 104.633

Sociedad Concesionaria Autopista del Sol, SA 39.245 52.868

Finalment, és política del Grup contractar totes les pòlisses d'assegurances que es considerin necessàries per donar cobertura als possibles riscos que

poguessin afectar les inversions en les infraestructures del Grup en virtut dels contractes de concessió dels quals és titular (vegeu la Nota 27.c).

98

9. PARTICIPACIONS EN ENTITATS ASSOCIADES I NEGOCIS CONJUNTS

El moviment registrat en aquest epígraf del balanç de situació consolidat és el següent: 2015 2014

Participació

en negocis

conjunts

Participació

en entitats

associades

Total

Participació

en negocis

conjunts

Participació

en entitats

associades

Total

L'1 de gener 610.441 322.663 933.104 676.602 455.503 1.132.105

Augments - 23.232 23.232 - 1.546 1.546



-

1.072.806

1.072.806

(6.442)

(130.103)

(136.545)

Participació en

(pèrdues)/beneficis(1) (vegeu

la Nota 14.c.iii)

5.324

27.087

32.411

(7.526)

29.495

21.969

Pèrdues de valor

(deteriorament) - (73.075) (73.075) - - -

Diferències de conversió (26.165) (6.123) (32.288) (10.429) (650) (11.079)

Dividends meritats (vegeu la

Nota 25.c)

(13.739)

(3.464)

(17.203)

(13.330)

(34.245)

(47.575)

Cobertura de fluxos d'efectiu (vegeu la Nota 14)

(2.017)

(5.740)

(7.757)

(12.067)

9.106

(2.961)

Altres 726 (21.153) (20.427) (16.367) (7.989) (24.356)

Traspàs a actius mantinguts

per a la venda i operacions interrompudes(2) (vegeu la

Nota 6)

-

(3.503)

(3.503)

-

-

-

El 31 de desembre 574.570 1.332.730 1.907.300 610.441 322.663 933.104

(1) La participació en (pèrdues)/beneficis és després d'impostos i interessos minoritaris.

(2) Inclou 23 milers d'euros de benefici de les entitats associades del subgrup Cellnex (Cota i Torre de Collserola)

que, en la data de la discontinuació del negoci de telecomunicacions terrestres, ja es registraven pel mètode de

la participació.

El detall de les participacions en entitats associades i negocis conjunts del Grup radicats a l'estranger és el següent:


Divisa Euro Divisa Euro

Xile (pes xilè, CLP) 395.297.536 512.407 405.881.095 551.251

França (euro) 50.725 50.725 27.979 27.979

Colòmbia (pes colombià, COP) 60.739.486 17.574 85.843.042 29.752

Altres (principalment al Regne Unit) - 15.217 - 13.104

Participació en entitats associades

i negocis conjunts radicats a

l'estranger

-

595.923

-

622.086

Referent a això, les diferències de canvi generades en l'exercici corresponen principalment a actius situats a Xile (Autopista Central) per la depreciació

del tipus de canvi de tancament experimentada pel pes xilè (també depreciació al tancament del 2014).

99

Els moviments més destacables que s'han produït durant l'exercici 2015 són els següents:

Els canvis en el perímetre de consolidació i les combinacions de negoci

corresponen principalment, d'una banda, a l'impacte de la pèrdua de

control sobre el subgrup Cellnex, després d'haver-se completat el procés d'OPV sobre el 66% del seu capital social, de forma que s'ha

passat a registrar el 34% del capital social mantingut sobre Cellnex pel mètode de la participació, essent el seu valor en la data de l'OPV de 14 euros per acció (1.102.812 milers d'euros, vegeu les Notes 2.h i 6 i

l'apartat i) posterior) i, de l'altra, a l'impacte de la presa de control sobre Túnels (-30.477 milers d'euros, vegeu les Notes 2.h i 5).

Els augments de l'exercici corresponen principalment, d'una banda, a la subscripció de l'ampliació de capital realitzada per Alienor (societat a

la qual Abertis manté, al tancament del 31 de desembre del 2015, una participació indirecta a través de HIT del 18,39%) i, de l'altra, a la subscripció de les ampliacions de capital realitzades per Bip&Drive, SA

(societat a la qual Abertis manté, al tancament del 31 de desembre del 2015, una participació del 35%).

Les diferències de conversió corresponen, principalment, a la societat Autopista Central (per la depreciació del tipus de canvi de tancament experimentada pel pes xilè).

Així mateix, la participació en el resultat d'entitats associades i negocis

conjunts de l'exercici 2015 inclou, tal com es detalla a l'apartat iii) d'aquesta mateixa Nota, una provisió per deteriorament de la participació mantinguda a Autema per import de 73.075 milers d'euros.

D'altra banda, durant el darrer exercici 2014 es van produir els següents

moviments de caràcter significatiu:

Les baixes pels canvis en el perímetre de consolidació i combinacions

de negoci corresponen a l'impacte de la presa de control sobre la societat Metropistas (-130.103 milers d'euros) i la societat Adesal

(-6.442 milers d'euros).

Els augments corresponen a les aportacions realitzades per Abertis pel 50% de Bip&Drive, SA.

Les diferències de conversió corresponen, principalment, a la societat Autopista Central (per la depreciació del tipus de canvi de tancament

experimentada pel pes xilè).

100

El detall de les participacions en entitats associades així com en societats sota control conjunt (negocis conjunts), registrades totes elles pel mètode

de la participació d'acord amb el seu segment de negoci respectiu, és el següent:

31 de desembre

2015

31 de desembre 2014

Valor

participació Fons de comerç(1)

Valor

participació Fons de comerç(1)

Autopistes

Autopista Central 512.407 123.714 551.251 129.622

Trados 45 54.064 29.872 51.636 29.872

Areamed 7.423 - 6.378 -

Tc Flow 676 - 1.176 -

Participacions en negocis conjunts

574.570

153.586

610.441

159.494

Autema 46.031 - 123.556 27.861

Túnels - - 31.408 -

Coviandes 8.454 111 24.945 131

A'lienor 47.793 - 24.527 -

RMG 14.541 1.627 11.928 1.534

Coninvial 9.120 - 4.807 -

Alis/Routalis 2.242 1.950 2.276 1.950

Bip&Drive 2.239 - 944 -

Leonord 14 - - -

Participacions en entitats associades(2)

130.434

3.688

224.391

31.476

705.004 157.274 834.832 190.970

Telecomunicacions

Subgrup Cellnex(3) 1.098.514 690.639 3.480 -

Hisdesat i altres 103.782 - 94.792 -

Participacions en

entitats associades

1.202.296

-

98.272

-

Participació en entitats associades i societats multigrup

1.907.300

933.104

(1) Com que formen part del valor de les participacions en entitats associades i en societats sota control conjunt registrades

pel mètode de la participació, s'inclouen els fons de comerç detallats a la taula anterior. En el cas d'Autopista Central, variació afectada per la depreciació experimentada al tancament de l'exercici pel pes xilè; en el cas de Coviandes, variació

afectada igualment per la depreciació experimentada al tancament de l'exercici pel pes colombià; i, en el cas de RMG,

variació afectada per l'apreciació experimentada al tancament de l'exercici per la lliura esterlina.

(2) Addicionalment, s'inclouen les societats Irasa, Alazor i Ciralsa el valor de les quals, tant al tancament de l'exercici 2015 com de l'exercici 2014, és de 0 milers d'euros (vegeu l'apartat ii) d'aquesta mateixa Nota).

(3) Al tancament del 31 de desembre del 2014 únicament s'incloïa pel mètode de la participació la societat Torre de Collserola

(2.675 milers d'euros) i la societat Cota (805 milers d'euros).

101

Tal com s'indica a la Nota 2.g.i, en cas que la participació del Grup en les pèrdues d'una entitat associada sigui igual o superior al valor de la seva

participació financera no es reconeixeran pèrdues addicionals excepte si s'ha incorregut en obligacions o compromisos de pagament en nom de l'associada. Així, com ja passava al tancament del 2014, en el cas de les

entitats associades Irasa, Alazor i Ciralsa (en situació concursal en la data d'aquests comptes anuals consolidats), així com en el cas d'Alis, el seu valor

per posada en equivalència és 0. Una vegada reduït el valor de les inversions i dels crèdits a zero, durant

aquest exercici 2015, d'igual manera que en l'exercici anterior, no s'han incorporat pèrdues addicionals pels resultats d'aquestes entitats. Això no

obstant, en el cas d'Irasa, Alazor i Ciralsa, tal com es detalla al punt ii), el Grup manté provisions registrades tant en l'exercici com en exercicis

anteriors per fer cara a obligacions o compromisos assumits. El detall de les pèrdues acumulades de les societats participades

esmentades d'acord amb el percentatge de participació d'Abertis és el següent:

31 de desembre del 2015(1) 31 de desembre del 2014

Pèrdues de

l'exercici

Pèrdues

acumulades

d'exercicis

anteriors(2)

Total

Pèrdues de

l'exercici

Pèrdues

acumulades

d'exercicis

anteriors

Total

Irasa 13.031 68.040 81.071 14.423 53.617 68.040

Alazor 9.913 44.076 53.989 6.569 36.996 43.565

Ciralsa 6.089 70.266 76.355 12.821 57.504 70.325

Alis(3) (1.177) 30.200 29.023 (12) 29.052 29.040

27.856 212.582 240.438 33.801 177.169 210.970

(1) Valors patrimonials el 31 de desembre del 2015 subjectes als terminis legals de formulació per part

dels consells d'administració respectius. (2) Les pèrdues acumulades d'exercicis anteriors al 31 de desembre del 2015 inclouen un impacte

conjunt de -1.612 milers d'euros (-1.541 milers d'euros el 2014 corresponents únicament a Ciralsa)

corresponents a transaccions registrades directament en altres resultats globals.

(3) Entitat associada del subgrup HIT/Sanef sobre el qual Abertis manté una participació del 52,55%.

102

i) Inversió en Cellnex

Tal com s'indica a les Notes 2.h i 6, el 18 de maig del 2015 s'ha completat el procés de col·locació d'accions de Cellnex a inversors institucionals del 60% més un 6% addicional, corresponent a l'exercici de l'opció de compra

concedit a les entitats col·locadores. La realització de l'esmentada sortida a borsa de Cellnex suposa una desinversió parcial en el negoci de

telecomunicacions terrestres i la consegüent pèrdua de control per part d'Abertis. Com a conseqüència, en aplicació de la NIIF 3, el Grup ha valorat la participació mantinguda al patrimoni de Cellnex, que assoleix el

34%, al seu valor raonable en el moment de la pèrdua de control, que s'ha realitzat tenint en compte el preu de col·locació que va ser de 14,00 euros

per acció, per la qual cosa s'ha registrat una revaloració neta de 924.945 milers d'euros i ha passat a registrar-se pel mètode de la participació a

partir del mes de maig del 2015. En aquest sentit, d'acord amb el que requereix la NIIF 3, ha sigut necessari

fer una valoració, realitzada internament, per reconèixer de forma separada el fons de comerç, el valor raonable dels actius identificables i passius

assumits procedents de Cellnex en la data esmentada anteriorment. El valor raonable en la data d'adquisició dels actius i passius del negoci adquirit s'ha determinat bàsicament fent servir tècniques de valoració. El mètode de

valoració principal emprat ha estat l'anàlisi de fluxos d'efectiu descomptats que generen els actius identificats, amb criteris anàlegs als comentats a la

Nota 8. Després de l'assignació d'actius nets a valor raonable, principalment assignats al valor dels actius intangibles identificats (consistents principalment en els contractes presents) i la valoració a mercat dels actius

tangibles (exclosos els contractes presents que han estat segregats i valorats separadament), per import de 234 milions d'euros, una vegada

considerat l'impost diferit corresponent, resulta un fons de comerç de 691 milions d'euros atribuïble a la rendibilitat esperada i la capacitat de generar fluxos de caixa en el futur com a operador neutre en el negoci de

telecomunicacions mòbils.

Finalment cal assenyalar que, en la data de formulació d'aquests comptes anuals consolidats, Abertis està en procés de finalitzar l'assignació del valor raonable dels actius i passius adquirits, disposant-se, tal com estableix

la NIIF 3, del termini d'un any des de la formalització de l'operació corresponent per completar el procés d'assignació de valor.

Addicionalment, cal assenyalar pel que fa al subgrup Cellnex, tal com es detalla a la Nota 23.i dels comptes anuals consolidats de l'exercici 2014,

que Cellnex Telecom, SA (anteriorment denominada Abertis Telecom Terrestre, SAU) manté diversos expedients sancionadors per part del

103

Consell de la Comissió Nacional de la Competència (CNC) en relació amb el negoci de telecomunicacions terrestres per un import conjunt de 36,4

milions d'euros. Quant als expedients esmentats, durant aquest exercici 2015 s'han resolt els recursos que havia interposat Cellnex i s'han estimat totalment o parcialment, anul·lant les resolucions de la CNC referents a

l'import de les sancions, de forma que l'actual CNMC ha de procedir a recalcular els imports esmentats per considerar que els criteris aplicats en el

seu dia no eren adequats. D'altra banda, i tal com es detalla també a la Nota 23.i dels comptes anuals

consolidats de l'exercici 2014, hi ha, en relació amb la digitalització i l'expansió de les xarxes de televisió terrestres en àrees remotes d'Espanya

durant el procés de transformació digital, diferències interpretatives amb la Comissió Europea sobre si Retevisión I, SAU (societat del subgrup Cellnex) i

altres operadors de plataformes de transport de senyal terrestres i per satèl·lit havien rebut ajudes de l'Estat contràries al Tractat de funcionament de la Unió Europea que en el cas de Retevisión assolirien aproximadament,

segons estimacions de la Comissió Europea, els 40 milions d'euros i, segons càlculs estimatius realitzats pel Govern espanyol, assolirien

aproximadament els 10 milions d'euros, import en tot cas subjecte a l'aprovació definitiva per part de la Comissió Europea.

Pel que fa a aquests aspectes, no s'estima que de la resolució final d'aquests es derivi un impacte patrimonial significatiu per a Abertis (que

manté un 34% de participació en el capital social de Cellnex) en relació amb aquests comptes anuals consolidats.

Finalment, cal assenyalar que la societat del subgrup Cellnex On Tower Telecom mantenia un acord (signat el 2014) amb Telefónica per a la

reestructuració i racionalització d'infraestructures mòbils, en virtut del qual es comprometia a esforçar-se al màxim per assolir els propers anys una adquisició total aproximada de 2.120 infraestructures mòbils per

aproximadament 300 milions d'euros, de les quals en la data de discontinuació de la línia de negoci de telecomunicacions terrestres (30

d'abril del 2015, vegeu la Nota 6) s'havien adquirit un total de 1.390 torres de telefonia. En aquest sentit, i després de les adquisicions realitzades en l'exercici, les parts han acordat la modificació de l'abast de l'acord

esmentat, donant-lo per conclòs.

104

ii) Inversions a Irasa, Alazor i Ciralsa

D'igual manera que al tancament del darrer exercici 2014, al tancament del 2015 i pel que fa a les inversions mantingudes pel Grup a Irasa, Alazor i Ciralsa, cal assenyalar que, davant la persistència de les circumstàncies que

van motivar el deteriorament íntegre de les participacions i els crèdits amb aquestes, s'ha fet palesa la necessitat de mantenir el deteriorament

registrat de totes les aportacions realitzades. De la seva banda, pel que fa a la participació mantinguda a Alazor, cal

assenyalar que els seus accionistes i els garants d'aquests, entre els quals s'incloïen Iberpistas i Acesa, respectivament, van subscriure un contracte

de suport amb les entitats financeres creditores d'aquesta companyia. En virtut del contracte de suport esmentat, part de les entitats financeres

creditores van demandar durant el darrer exercici 2014 els accionistes i els seus garants per a l'execució de les eventuals obligacions relatives a part del deute financer. Referent a això, a la darreria del febrer del 2014, el

Grup va procedir a consignar un dipòsit judicial per l'import reclamat, que era de 131 milions d'euros.

Quant a les demandes esmentades, el 27 de març del 2015 s'ha rebut interlocutòria d'execució estimant la demanda executiva presentada per

part de les entitats financeres creditores d'Alazor, per la qual s'obliga els accionistes d'Alazor a pagar les quantitats reclamades. En virtut de

l'esmentada interlocutòria d'execució, el 28 d'abril del 2015 les entitats financeres creditores demandants han sol·licitat el pagament de les quantitats reclamades que Iberpistas i Acesa ja havien consignat

judicialment en l'exercici 2014, tal com es descriu anteriorment.

Davant d'aquestes circumstàncies, el 5 de maig del 2015 el Grup ha sol·licitat al jutjat la suspensió d'aquella petició de pagament i l'11 de maig ha presentat un recurs d'apel·lació contra l'esmentada interlocutòria

d'execució, reiterant la sol·licitud de suspensió de l'obligació de lliurament de cap quantitat als demandants. En la data de formulació d'aquests

comptes anuals consolidats estan pendents de resolució tant el recurs d'apel·lació interposat com la decisió sobre el lliurament de les quantitats dipositades.

105

Addicionalment, igual que al tancament del 2014, pel que fa a Alazor Abertis té diverses opcions de venda i/o compra creuades de participacions

accionarials en l'esmentada societat en virtut de determinats pactes amb la resta d'accionistes d'Alazor. En aquest sentit i pel que fa a part dels drets de venda mantinguts pel Grup amb la resta d'accionistes d'Alazor, en exercicis

anteriors es va iniciar un arbitratge que va ser resolt el 20 de maig del 2014 desestimant l'execució d'aquestes opcions de venda reclamades per

Abertis, laude contra el qual el Grup va presentar el recurs oportú per a la seva anul·lació. Referent a això, el 2 de setembre del 2015 el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va dictar sentència desestimant el recurs

presentat per Abertis, tot i que aquesta sentència ha estat anul·lada després de l'escrit presentat pel Grup el 8 d'octubre del 2015, mitjançant

interlocutòria de l'1 de desembre del 2015, i s'han retrotret les actuacions per practicar prova testifical que va ser indegudament denegada, després

de la qual correspondrà al Tribunal Superior de Justícia de Madrid dictar una nova sentència sobre aquesta qüestió.

Finalment el Grup, davant de l'evolució negativa durant aquest exercici 2015 dels procediments judicials en curs i d'una eventual adhesió com a

part demandant de la resta d'entitats financeres creditores d'Alazor, ha considerat necessari el registre d'una provisió addicional per un import total de 117 milions d'euros el 31 de desembre del 2015 (vegeu la Nota 20.i). En

aquest sentit, pel que fa a aquestes inversions, s'estima que amb les provisions registrades, tant en l'exercici com en exercicis anteriors, la

resolució dels processos concursals i les demandes esmentades anteriorment no tindran un impacte patrimonial significatiu pel que fa a aquests comptes anuals consolidats.

106

iii) Negocis conjunts

El Grup posseeix participacions en els següents negocis conjunts registrats pel mètode de la participació:

% Participació

Societat

Activitat

31 de

desembre del

2015

31 de

desembre del

2014

Trados 45 Concessionària d'autopistes 50,00% 50,00%

Areamed Explotació àrees de servei d'autopistes 50,00% 50,00%

TC-Flow(1) Serveis de gestió sistema de peatges 50,00% 50,00%

Autopista Central(2) Concessionària d'autopistes 50,00% 50,00%

(1)

Fins al maig del 2015, participació indirecta efectiva a través de HIT del 26,28% (vegeu la Nota 2.h).

(2) Fins al setembre del 2014, participació indirecta efectiva a través d'Invin del 28,85%.

Els contractes de concessió dels negocis conjunts del Grup Abertis que, en aplicació de la CINIIF 12, s'han registrat segons el “model de l'intangible”,

són els següents:

Contracte de concessió per a la construcció, la conservació i l'explotació de l'eix Nord - Sud i l'eix General Velásquez, ambdós a la ciutat de

Santiago de Xile, signat entre el Ministeri d'Obres Públiques de Xile i Autopista Central, que finalitza el juliol del 2031.

Contracte de concessió per a la construcció, la conservació i l'explotació del tram eix O'Donnell - N-IV de la carretera M-45 a Madrid, signat entre la Comunitat de Madrid i Trados 45, que finalitza a l'agost del 2029.

Al tancament del 31 de desembre del 2015, de la mateixa manera que al

tancament del 2014, els negocis conjunts no incorporen passius contingents ni compromisos de compra d'actius materials o intangibles d'import significatiu.

Per acabar, cal assenyalar que el 31 de desembre del 2015 (igual que el

2014) la societat Autopista Central, SA manté un contracte de permuta de tipus d'interès i divisa (amb venciment el 2026) amb l'objectiu d'eliminar el risc canviari associat a l'emissió d'un bo en dòlars americans per un import

de 117.500 milers de dòlars americans (120.000 milers de dòlars americans el 2014), i es considera que el percentatge de participació d'Abertis en

aquest negoci conjunt és del 50%.

107

Pel que fa als negocis conjunts detallats anteriorment (tots ells inclosos dins del segment operatiu d'autopistes), la informació financera resumida dels

actius i passius, així com del resultat de l'exercici, incorporats pel mètode de la participació en el procés de consolidació és la següent:


Autopista

Central

Trados 45

Resta

Total

Autopistes

Total

ACTIU

Actius no corrents 269.091 63.457 8.852 341.400 341.400

Actius corrents 163.555 19.115 1.692 184.362 184.362

432.646 82.572 10.544 525.762 525.762

PASSIU

Passius no corrents 344.264 51.244 - 395.508 395.508

Passius corrents 44.183 7.137 2.445 53.765 53.765

388.447 58.381 2.445 449.273 449.273

ACTIUS NETS 44.199 24.191 8.099 76.489 76.489

RESULTATS

Ingressos 114.471 16.332 7.674 138.477 138.477

Despeses (91.826) (9.096) (7.307) (108.229) (108.229)

Benefici atribuïble als accionistes de la Societat

22.645

7.236

367

30.248

30.248

Nota: Aquests imports s'han inclòs al balanç de situació consolidat i al compte de pèrdues i guanys consolidat segons el

mètode de la participació i no inclouen ajustos de consolidació.

31 de desembre del 2014 (reexpressat)

Autopista

Central

Trados 45

Resta

Total

Autopistes

Total

ACTIU

Actius no corrents 283.917 67.752 9.307 360.976 360.976

Actius corrents 98.425 14.473 2.531 115.429 115.429

382.342 82.225 11.838 476.405 476.405

PASSIU

Passius no corrents 313.431 55.682 - 369.113 369.113


347.553 60.462 4.284 412.299 412.299

ACTIUS NETS 34.789 21.763 7.554 64.106 64.106

RESULTATS

Ingressos 93.165 16.336 8.122 117.623 117.623

Despeses (84.508) (9.235) (7.610) (101.353) (101.353)

Benefici atribuïble als accionistes

de la Societat

8.657

7.101

512

16.270

16.270

Nota: Aquests imports s'han inclòs al balanç de situació consolidat i al compte de pèrdues i guanys consolidat segons el

mètode de la participació i no inclouen ajustos de consolidació.

108

iv) Deteriorament

Addicionalment a les anàlisis de deteriorament esmentades anteriorment, el Grup ha realitzat les proves de deteriorament corresponents per verificar la recuperabilitat de les participacions en empreses associades i en societats

sota control conjunt (negocis conjunts). Per a la realització de les proves esmentades, el Grup ha considerat les projeccions de fluxos de caixa futurs

de forma anàloga a l'indicat a la Nota 8. El resum de tots aquests aspectes per als actius més significatius és el

següent:





concessió)

IPC

Tarifes

Activitat (IMD)(*)

Despeses

Taxa descompte

Autopista Central(1) 2031 3,15% 6,35% 3,46% 4,37% 7,21%

Autema(2) 2037 2,00% 1,93% 1,80% 2,56% 7,50%

Cellnex(3) - 1,00% 1,00% 7,80% 5,70% 8,00%

(*) IMD per al cas d'autopistes i ingressos per a Cellnex. (1) Participació en negocis conjunts.

(2) S'indica creixement anual acumulat a partir del 2017 després de l'impacte negatiu estimat per l'aplicació del

nou marc concessional.

(3) S'indica el creixement anual acumulat dels primers cinc anys de projecció, tot i que la valoració realitzada

considera un termini superior mitjançant la incorporació d'una renda perpètua.





concessió)

IPC

Tarifes

Activitat (IMD)

Despeses

Taxa descompte

Autopista Central(1) 2031 3,00% 6,20% 2,90% 3,60% 7,98%

Autema 2037 2,40% 2,37% 2,44% 2,56% 6,67%

(1) Participació en negocis conjunts.

Com a resultat de les proves de deteriorament realitzades per verificar la

recuperabilitat de les participacions en empreses associades i en societats sota control conjunt (negocis conjunts), al tancament del 31 de desembre

del 2015 cal assenyalar els fets següents:

109

Autema

Tal com ja s'indicava a la Nota 10.ii dels comptes anuals consolidats de l'exercici 2014, posteriorment al tancament de l'exercici 2014 la Generalitat de Catalunya va notificar a Autopista Terrassa-Manresa, Concessionària de

la Generalitat de Catalunya, SA (Autema, societat participada en un 23,7% per Abertis) la proposta per a l'eventual modificació dels termes de la

concessió administrativa de la qual és titular, per la qual de forma unilateral proposava modificar, entre altres aspectes, els següents termes econòmics de la concessió administrativa esmentada: i) supressió de la garantia de

marges sobre el resultat brut d'explotació (ebitda) que Autema tenia reconeguda en virtut de la modificació de l'acord concessional del 18 de

maig del 1999, i ii) modificació del sistema de descomptes aplicats, concretament, limitació dels descomptes aplicats a determinats mitjans de

pagament. La modificació unilateral esmentada s'ha materialitzat mitjançant la publicació el 15 de juliol del 2015 al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del Decret 161/2014, de 14 de juliol, de modificació de la

concessió de la qual és titular Autema.

En aquest sentit, els administradors de la societat participada han procedit a actualitzar el pla economicofinancer de la concessió per adequar-lo a les noves condicions establertes per la Generalitat de Catalunya. En concret,

s'ha estimat que l'aplicació de les noves condicions del contracte de concessió imposades per la Generalitat de Catalunya provocaran una pèrdua

d'ingressos significativa el 2015 i el 2016 com a conseqüència, d'una banda, de la supressió de la garantia de marges i, de l'altra, de la caiguda estimada del trànsit per l'augment de la tarifa efectiva de pagament.

Davant d'aquestes circumstàncies, que denotaven l'existència d'un

deteriorament de la participació mantinguda a Autema, al tancament de l'exercici 2015 el Grup ha efectuat la prova de deteriorament corresponent, incorporant l'impacte estimat de les modificacions del contracte de

concessió.

Com a resultat de les proves de deteriorament realitzades s'ha registrat una provisió per deteriorament de la participació mantinguda a Autema per import de 73.075 milers d'euros al tancament del 31 de desembre del 2015.

110

Cal assenyalar que, davant d'aquestes circumstàncies, Autema va presentar davant de la Generalitat de Catalunya al·legacions oposant-se

expressament a la modificació projectada dels termes del contracte de concessió, sense que les al·legacions presentades hagin estat ateses per part de la Generalitat de Catalunya. En qualsevol cas, Autema defensarà els

seus interessos i els dels seus accionistes com procedeixi i, si escau, davant dels Tribunals de Justícia.

D'altra banda, i igual que al tancament del 2014, no hi ha limitacions significatives a la capacitat de les entitats associades ni dels negocis

conjunts (societats sota control conjunt) per transferir fons a la dominant en forma de dividends o devolució de deute o acomptes, diferents de les

que puguin sorgir dels contractes de finançament d'aquestes societats o de la mateixa situació financera d'aquestes, i no hi ha passius contingents

relacionats amb aquestes societats que poguessin resultar assumits pel Grup.

10. ACTIUS FINANCERS DISPONIBLES PER A LA VENDA El moviment d'aquest epígraf durant l'exercici ha estat el següent:

2015 2014

L'1 de gener 2.020 251.769

Altes 847 -

Baixes - (256.839)

Plusvàlues/(Minusvàlues) per revaloracions registrades en altres resultats globals (vegeu la Nota

14)

-

6.892

Diferències de conversió (81) 198

El 31 de desembre 2.786 2.020

L'1 de gener del 2014 el Grup mantenia una participació del 5,01% en el capital d'Eutelsat valorada a un valor de cotització de 22,67 €/acció

equivalents a 249.947 milers d'euros (que incloïa una minusvàlua per revaloracions registrada a “Altres resultats globals” per un import de 6.892

milers d'euros). Quant a l'esmentada participació, durant el darrer exercici 2014 es va procedir a la venda de la totalitat de la participació mantinguda a un preu unitari de 25,00 €/acció i es va obtenir en el darrer exercici 2014

una plusvàlua exempta, neta dels costos associats a les operacions, de 17.467 milers d'euros.

111

11. INSTRUMENTS FINANCERS DERIVATS

El detall del valor raonable dels instruments financers derivats al tancament d'exercici és el següent:


Actius Passius Actius Passius

Permutes de tipus d'interès

Cobertures de fluxos d'efectiu 694 65.388 316 57.488

Cobertures del valor raonable - - - -

No qualificades de cobertura 2.393 - 4.023 -

Permutes mixtes de tipus d'interès i/o de

moneda diferent de l'euro:

Cobertures de fluxos d'efectiu 750 117.905 - 139.315

Cobertures d'inversió neta en moneda

diferent de l'euro

100.927

125.418

12.948

136.584

Cobertures del valor raonable 28.217 - 17.981 -

Instruments financers derivats 132.981 308.711 35.268 333.387

Permutes de tipus d'interès i permutes mixtes

de tipus d'interès i de moneda diferent de

l'euro:

Cobertures de fluxos d'efectiu 694 182.531 316 195.336

Cobertures inversió neta en moneda

diferent de l'euro

85.820

96.476

12.948

117.114

Cobertures del valor raonable 24.046 - 17.981 -

No qualificades de cobertura 2.393 - 4.023 -

Part no corrent 112.953 279.007 35.268 312.450

Part corrent 20.028 29.704 - 20.937

El Grup té contractats instruments financers derivats de tipus d'interès

(permutes de tipus d'interès o swaps) i permutes financeres mixtes de tipus

d'interès i de tipus de canvi (cross currency swaps), d'acord amb la política

de gestió del risc financer descrita a la Nota 4.

A continuació es detallen els instruments financers derivats existents el 31

de desembre en funció del tipus de permuta, amb els seus valors nocionals

o contractuals per venciments, així com els seus valors raonables:

112


Valor nocional

2016

2017

2018

2019

2020

Següents

Valor

raonable net


Cobertures de fluxos d'efectiu 1.453.259 100.000 - - 76.265 50.000 1.226.994 (64.694)

Cobertures del valor raonable - - - - - - - -

No qualificades de cobertura 50.347 25.000 25.347 - - - - 2.393

1.503.606 (62.301)

Permutes mixtes de tipus d'interès

i/o de moneda diferent de

l'euro:

Cobertures de fluxos d'efectiu 552.874 27.648 - - - - 525.226 (117.155)

Cobertures d'inversió neta en

moneda diferent de l'euro

982.654

192.750

177.377

314.250

183.277

115.000

-

(24.491)

Cobertures del valor raonable 100.526 19.364 - - 80.892 - - 28.217

1.636.054 (113.429)


Valor nocional

2015

2016

2017

2018

2019

Següents

Valor

raonable

net


Cobertures de fluxos d'efectiu 1.253.570 9.496 100.000 - - 95.332 1.048.742 (57.172)

Cobertures del valor raonable - - - - - - - -

No qualificades de cobertura 125.347 75.000 25.000 25.347 - - - 4.023

1.378.917 (53.149)

Permutes mixtes de tipus d'interès

i/o de moneda diferent de

l'euro:

Cobertures de fluxos d'efectiu 669.133 48.237 - - - - 620.896 (139.315)

Cobertures d'inversió neta en

moneda diferent de l'euro

862.654

75.000

192.750

137.377

314.250

143.277

-

(123.636)

Cobertures del valor raonable 100.526 - 19.634 - - 80.892 - 17.981

1.632.313 (244.970)

a) Permutes de tipus d'interès L'import del principal nocional dels contractes de permuta de tipus d'interès

vigents el 31 de desembre 2015 és de 1.503.606 milers d'euros (1.378.917 milers d'euros el 2014), i els tipus d'interès fix se situen entre un 0,65% i

un 4,11% (entre un 0,65% i un 4,97% el 2014), amb l'Euríbor com a principal tipus d'interès variable.

113

b) Permutes mixtes de tipus d'interès i de moneda diferent de l'euro

Al tancament del 31 de desembre del 2015 (igual que en l'exercici 2014) Abertis manté cobertures en pesos xilens per un import de 428.871.370 milers de pesos xilens i un contravalor en euros de 469.377 milers d'euros,

articulades a través de diverses permutes mixtes de tipus d'interès i moneda estrangera (cross currency swaps). Aquests instruments financers

estan designats com a cobertura de la inversió neta a diverses societats xilenes (Elqui, Gesa, Abertis Chile, Rutas del Pacífico, Autopista Central i Opsa). El venciment d'aquestes cobertures se situa entre el 2016 i el

2020.

Addicionalment, al tancament del 2015 Abertis manté diverses permutes mixtes de tipus d'interès i moneda estrangera designades com a cobertura

de part de la inversió neta al subgrup Arteris. Aquestes permutes, el venciment de les quals se situa entre el 2016 i el 2020, tenen un valor nominal de 1.136.904 milers de reals brasilers (748.063 milers de reals

brasilers el 2014) amb un contravalor en euros de 370.000 milers d'euros (250.000 milers d'euros el 2014).

Addicionalment, al tancament del 2015 (igual que al tancament del 2014) Abertis manté permutes mixtes de tipus d'interès i moneda estrangera

designades com a cobertura de part de la inversió neta a Metropistas. Aquestes permutes, el venciment de les quals se situa el 2019, tenen un

valor nominal de 195.000 milers de dòlars americans amb un contravalor en euros de 143.277 milers d'euros.

D'altra banda, la societat dependent Abertis Finance té contractades permutes mixtes de tipus d'interès i moneda estrangera per un nominal de

100.526 milers d'euros (128.000 milers d'euros el 2014), per mitjà de les quals transforma una emissió de bons en dòlars americans i tipus d'interès fix en un deute en euros i tipus d'interès variable referit a l'Euríbor

(cobertura del valor raonable). El decrement en 27.474 milers d'euros de l'import nominal corresponent a aquestes permutes és degut al venciment

d'aquestes pel corresponent venciment del deute associat. Addicionalment, i igual que el 2014, Abertis Finance manté també una

cobertura de fluxos d'efectiu per un valor nominal de 153.610 milers d'euros per mitjà de la qual transforma una emissió en iens japonesos a

tipus fix en un deute en euros també a tipus fix.

114

Pel que fa a la societat Concesionaria Autopista de los Andes (Alasa), cal destacar que, igual que el 2014, manté en vigor una permuta de tipus

d'interès i divisa (amb venciment el 2034) que transforma un préstec en pesos xilens (1.212.453 milers de CLP) a unitats de fonaments (5.300 CLF).

D'altra banda, la societat Metropistas té contractades diverses cobertures de flux d'efectiu, per un import nominal de 233.518 milers de dòlars

americans (367.406 milers de dòlars americans el 2014), per les quals transforma un deute de tipus variable a tipus fix.

c) Altra informació

Pel que fa als instruments financers derivats contractats pel Grup i vigents

el 31 de desembre, el detall de les liquidacions previstes netes esperades en els propers exercicis, sense tenir en compte els ajustos per risc de crèdit, és el següent:


2016 2017-18 Següents 2015 2016-17 Següents

Liquidacions (cobrament/(pagaments))

previstes netes esperades(*)

(75.927)

(73.359)

(195.353)

(82.065)

(96.652)

(149.142)

(*) Sense considerar els ajustos per risc de crèdit.

115

12. DEUTORS I ALTRES COMPTES A COBRAR

El detall d'aquest epígraf al tancament de l'exercici és el següent:



(reexpressat)

No

corrent

Corrent

Total

No

corrent

Corrent

Total

Deutors administracions públiques

i)

1.459.966

175.979

1.635.945

2.310.672

165.972

2.476.644

Saldos amb societats

registrades pel mètode de

la participació:

ii)

Comptes a cobrar - 12.870 12.870 - 3.348 3.348

Préstecs 152.509 1.940 154.449 169.365 129 169.494

Provisió per

deteriorament valor

(82.899)

-

(82.899)

(82.077)

-

(82.077)

69.610 14.810 84.420 87.288 3.477 90.765

Deutors comercials - 381.523 381.523 - 557.570 557.570

Provisió per insolvències

(deteriorament de valor)

-

(17.670)

(17.670)

-

(26.565)

(26.565)

Deutors comercials - net iii) - 363.853 363.853 - 531.005 531.005

Actius per impostos corrents

iv)

-

480.781

480.781

-

132.389

132.389

Altres comptes a cobrar –

parts vinculades (vegeu la

Nota 19 a.ii)

4.245

-

4.245

5.386

-

5.386

Altres comptes per cobrar v) 57.388 334.982 392.370 60.027 553.538 613.565

Deutors i altres comptes a

cobrar

1.591.209

1.370.405

2.961.614

2.463.373

1.386.381

3.849.754

Els saldos deutors es reflecteixen pel seu cost amortitzat que no difereix

significativament del seu valor raonable.

Al tancament del 31 de desembre del 2015 (de la mateixa manera que al tancament del 2014), Abertis no inclou entre els seus actius financers deute sobirà.

116

i) Deutors administracions públiques

El moviment dels saldos deutors no corrents mantinguts amb les administracions públiques és el següent:

Deutors administracions

públiques no corrents

2015 2014

L'1 de gener 2.310.672 1.940.439

Altes per inversions realitzades en l'exercici: 9.897 22.915

Càrrec contra el compte de resultats consolidat:

- Per compensació econòmica d'ingressos 68.475 273.726

- Per compensació financera (vegeu la Nota 21.d) 68.071 107.903

- Per pèrdues de valor (vegeu el punt a) d'aquest apartat)(1) (981.777) -

- Per compensació Apartat B de l'Annex 3 RD 457/2006 68.877 -

Traspassos (15.523) 14.678

Aplicacions de l'exercici (73.349) (70.449)

Altres 6.515 5.197

Diferències de canvi (1.892) 16.263

El 31 de desembre 1.459.966 2.310.672

(1) El registre del deteriorament parcial del saldo de compensació del RD 457/2006 d'Acesa per import de 981.777

milers d'euros (vegeu el punt a) d'aquest apartat) s'ha registrat atenent la naturalesa de la compensació i, com a

conseqüència, la provisió corresponent a la compensació per trànsit garantit (858.502 milers d'euros) s'ha

registrat amb contrapartida a l'epígraf “Variació provisió de deutors no corrents“ i la part corresponent a

l'actualització financera del saldo per trànsit garantit (123.275 milers d'euros) s'ha registrat a l'epígraf “Despeses

financeres“ del compte de pèrdues i guanys consolidat adjunt.

Dins de l'epígraf “Deutors administracions públiques” s'inclouen els imports

pendents de cobrament de les administracions concedents en virtut de diversos acords assolits (bonificacions de tarifes, gratuïtats, compensacions

i d'altres). Alguns d'aquests acords s'han registrat, d'acord amb la CINIIF 12, com un compte per cobrar de l'ens concedent en aplicació del model mixt o del model financer, com s'indica a la Nota 3.d.ii. Aquests saldos

deutors meriten els interessos corresponents.

117

El detall d'aquests acords és el següent: 31 de desembre del 2015 31 de desembre del 2014

Deutors

administracions públiques no

corrents

Compensació

econòmica d'ingressos de

l'exercici

Compensació financera de

l'exercici

Deutors

administracions públiques no

corrents

Compensació

econòmica d'ingressos de

l'exercici

Compensació financera de

l'exercici

Per convenis assolits amb l'administració concedent:

RD 457/2006 (Acesa) a) 735.943 - 44.731 1.669.950 198.060 89.149

RD 483/1995 (Invicat) c) 122.068 17.929 6.326 97.317 17.964 4.711

GOV. 185/2013 (Invicat) i GOV.

186/2013 (Aucat)

d)

74.632

19.257

3.094

53.377

27.214

959

RD 1467/2008 (Iberpistas) e) 60.783 (6.515) 4.617 62.837 (6.518) 4.348

RD 971/2011 (Castellana) f) 152.433 - 9.303 143.129 - 8.736

Per ingressos mínims garantits i altres garanties del contracte

de concessió (aplicació model

mixt):

Elqui g) 112.012 11.926 - 132.159 11.752 -

Libertadores g) 88.760 13.972 - 92.423 12.879 -

Sol g) 44.458 11.906 - 59.480 12.375 -

Altres:

Altres h) 68.877 - 68.877 - - -

1.459.966 68.475 136.948 2.310.672 273.726 107.903

A cada tancament comptable d'exercici, part d'aquests saldos deutors amb la corresponent administració pública són objecte de revisió com a part de la censura de comptes realitzada per part de l'òrgan concedent.

a) Reial Decret 457/2006 (Acesa) El Reial Decret 457/2006 va aprovar el conveni entre l'Administració

General de l'Estat i Acesa per a la modificació de determinats termes de la concessió de les autopistes Barcelona-La Jonquera, Barcelona-Tarragona,

Montmeló-El Papiol i Saragossa-Mediterrani. El conveni esmentat preveu, entre altres aspectes, la construcció a

l'autopista AP-7 d'un carril addicional en determinats trams, la implantació d'un sistema de peatge tancat i la concessió de determinades gratuïtats i

descomptes, així com la renúncia per part d'Acesa del dret de reclamar eventuals indemnitzacions per l'efecte que pugui tenir sobre el trànsit el

desdoblament de la N-II i la CN-340.

118

En aquest sentit, el conveni estableix que la diferència d'ingressos que es produeixi per la diferència entre el trànsit real i el trànsit fixat en el mateix

reial decret fins al final de la concessió s'afegiria en negatiu o en positiu a les inversions realitzades al compte de compensació creat per al restabliment de l'equilibri economicofinancer alterat per les obligacions que

assumia Acesa. La quantia actualitzada d'aquest compte de compensació serà percebuda per la concessionària al final de la concessió en cas que,

una vegada vençut el termini, no hagués quedat restablert l'esmentat equilibri economicofinancer.

Així, l'Administració va assolir el compromís amb la concessionària de fer unes obres d'ampliació no previstes en el contracte de concessió, de

renunciar a la indemnització que pogués correspondre-li per unes vies paral·leles i de concedir determinades bonificacions i descomptes, sense

obligació per a l'Administració del pagament de les obres i renúncies però amb l'assumpció del risc de trànsit si aquest no superava uns límits determinats.

El detall del saldo de compensació el 31 de desembre per cadascun dels

conceptes de què consta i el moviment teòric segons la interpretació del Grup del RD 457/2006 del saldo de compensació esmentat són els següents:

31 de

desembre

2014

Altes

Compensació per

trànsit garantit

Actualització

financera del

saldo per

compensació

31 de

desembre del

2015

Inversions realitzades des del

2006 553.585

3.039 - -

556.624

Actualització financera de les inversions

134.588

-

-

44.731

179.319

Saldo de compensació per

inversions

688.173

3.039

-

44.731

735.943

Compensació per trànsit garantit

858.502

-

189.018

-

1.047.520

Actualització financera del saldo

per trànsit garantit

123.275

-

-

63.816

187.091

Saldo de compensació per trànsit garantit(1)

981.777

-

189.018

63.816

1.234.611

Saldo conveni RD 457/2006

(Acesa)

1.669.950

3.039

189.018

108.547

1.970.554

(1) Tal com es detalla en aquest apartat, des de l'1 de gener del 2015 s'ha deixat de registrar al compte de

resultats la compensació per trànsit garantit, el saldo de la qual el 31 de desembre del 2014 també s'ha

provisionat íntegrament. El Grup mostra en aquest detall el saldo per compensació per trànsit garantit en la

data de tancament del 31 de desembre del 2015 d'acord amb la seva interpretació del RD 457/2006, malgrat

les discrepàncies mantingudes amb el Ministeri de Foment.

Finalment, cal assenyalar que aquesta xifra variarà en positiu o en negatiu fins al final de la concessió en funció

de la diferència que es produeixi entre el trànsit real i el trànsit de referència fixat al RD 457/2006.

119

Prèviament, el Reial Decret 457/2006 i el Conveni que va aprovar van ser informats favorablement pels diversos serveis tècnics dels Ministeris de

Foment i Hisenda, i pel Consell d'Estat que, tot i que va advertir de la singularitat d'aquesta modificació contractual basada en la transferència del risc de trànsit, va declarar expressament que no hi objectava per motius de

legalitat.

Posteriorment a la seva aprovació, el conveni va ser interpretat de manera coincident per les dues parts i tant la censura de la Delegació del Govern a les societats concessionàries d'autopistes del Ministeri de Foment (d'ara

endavant, “Censura Administrativa”) com les auditories dels comptes anuals d'Acesa dels exercicis 2006 a 2010, van confirmar la correcció tant del

càlcul de la compensació com del tractament comptable del compte de compensació previst al conveni.

Això no obstant, la Censura Administrativa dels comptes de l'exercici 2011 emesa a mitjan 2012, tot i que va reconèixer l'import meritat en l'exercici i

el saldo de compensació a favor d'Acesa el 31 de desembre del 2011, calculat segons la mateixa metodologia, es va plantejar dubtes

interpretatius en relació amb la compensació relativa als ingressos garantits derivats de la disminució del trànsit resultant de la conjuntura econòmica, proposant la provisió d'aquests fins que s'aclarissin els dubtes esmentats.

Contra aquest acte de censura, Acesa va interposar el 6 d'agost del 2012 un recurs administratiu d'alçada que, el 12 de juny del 2015, ha estat

desestimat. Davant d'aquesta resolució, Acesa ha interposat el 30 de juny del 2015 un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que en la data de formulació d'aquests comptes anuals

consolidats està pendent de resolució.

En l'exercici 2013, Acesa va rebre la Censura Administrativa de l'exercici 2012, en la qual no es va recomanar cap provisió tot i que es recordaven els aspectes inclosos en la Censura Administrativa de l'exercici 2011.

D'altra banda, durant el darrer exercici 2014 Acesa va rebre la Censura

Administrativa de l'exercici 2013 en la qual s'informava Acesa que el Ministeri de Foment havia sol·licitat un dictamen al Consell d'Estat perquè resolgués les diferències interpretatives plantejades en la censura prèvia de

la liquidació de l'exercici 2011 així com sobre la possibilitat de modificar unilateralment el conveni subscrit amb Acesa. Pel que fa a l'esmentada

Censura Administrativa, el Grup va tenir coneixement dels següents dictàmens i informes emesos a petició del Ministeri de Foment:

120

i) Informe a l'Advocacia General de l'Estat sobre si podia revisar d'ofici la fórmula de compensació per excloure l'efecte de la disminució del trànsit

derivada de la conjuntura econòmica i, en cas negatiu, si podia modificar unilateralment el Reial decret i el conveni que va aprovar a l'empara de la Llei d'autopistes o de la clàusula “rebus sic stantibus”.

L'Advocacia General de l'Estat va emetre l'informe sol·licitat en el sentit

que:

a) No procedeix revisar d'ofici la fórmula de compensació regulada al reial

decret i al conveni ja que es tracta d'una modificació contractual vàlida (tal com havia considerat el dictamen del Consell d'Estat del 2006, en no

objectar per motiu de legalitat l'exclusió del risc i ventura que corresponia a la concessionària) i ja que havia transcorregut el termini de caducitat de

quatre anys per declarar-la lesiva per a l'interès públic.

b) Tampoc no procedeix modificar unilateralment el Reial decret i el conveni

que va aprovar, ni a l'empara de la Llei d'autopistes ni de la clàusula “rebus sic stantibus”, advertint pel que fa a aquesta que la disminució del trànsit

no és una circumstància radicalment imprevisible, ja que el característic d'aquest factor és la seva fluctuació o oscil·lació i més en un període tan dilatat com el de setze anys.

Per això, el 2014 l'Advocacia General de l'Estat va concloure, igual que

l'advocat de l'Estat del Ministeri de Foment el 2006 i que el dictamen del Consell d'Estat del 2006, que el conveni aprovat el Reial Decret 457/2006 és vàlid i eficaç i que, per tant, l'Administració no pot modificar-lo

unilateralment.

121

ii) Abans de la formulació de comptes de l'exercici 2014, el Ministeri de Foment va donar trasllat a Acesa d'un nou dictamen del Consell d'Estat que

conclou, entre altres aspectes: (a) que el concessionari no té reconegut un dret consolidat sobre els saldos anuals de compensació i que, com a conseqüència, els comptes que hi incloïen imports meritats per la

disminució del trànsit a l'autopista no han de ser censurats favorablement per la Delegació del Govern en les societats concessionàries d'autopistes,

(b) que el sistema de compensacions establert en el conveni no empara eventuals compensacions per disminucions del trànsit de l'autopista diferents de les generades per un eventual desdoblament de la N-II i la CN-

340 (fet que, segons el parer del Consell d'Estat, no s'ha produït) i que excedeixin l'import màxim de les inversions efectuades, (c) que com que no

s'ha produït un desequilibri de les prestacions del conveni no procedeix la modificació unilateral del contracte, i (d) que, en el cas del conveni objecte

de consulta, han de considerar-se els preceptes establerts a la Directiva 2014/23/UE, de 26 de febrer, sobre adjudicació de concessions.

El nou dictamen del Consell d'Estat deixa expressament sense empara el seu dictamen anterior del 2006, justificant jurídicament el seu canvi de

criteri en el fet que la novació modificativa d'un contracte no permet de transferir el risc de trànsit, que els préstecs participatius regulats posteriorment van deixar sense efecte les previsions de garantia de trànsit

establertes en el conveni i que la Directiva 2014/23/UE, de 26 de febrer, sobre adjudicació de concessions exigeix que el concessionari assumeixi el

risc de demanda. Per això no considera el saldo de compensació per trànsit garantit que, el 31 de desembre del 2015, és de 1.235 milions d'euros, sense considerar l'efecte fiscal (el 31 de desembre del 2014 era de 982

milions d'euros).

Això no obstant, el mateix Consell d'Estat admet que la concessionària pugui formular i aprovar els seus comptes com consideri adequat, tot i que consti la censura desfavorable si continua aplicant el mateix criteri

comptable, i que si el Ministeri considera que el compte de compensació inclou l'efecte de la disminució del trànsit pot procedir a la modificació del

Reial Decret 457/2006 i del conveni que va aprovar a través de les potestats administratives, incloent l'aplicació de la clàusula rebus sic stantibus.

122

Finalment, tal com ja s'ha assenyalat durant aquest exercici Acesa ha rebut la resolució desestimatòria del recurs d'alçada interposat contra la Censura

Administrativa de l'exercici 2011 descrita anteriorment, en la qual s'anticipava a més que qualsevol Censura Administrativa d'Acesa estaria en línia amb l'últim dictamen del Consell d'Estat. Com a conseqüència, aquesta

resolució suposa, d'una banda, no considerar com a part integrant del saldo del conveni la compensació per trànsit garantit (i la seva actualització

financera corresponent) el saldo de la qual el 31 de desembre del 2015 assoleix els 1.235 milions d'euros (982 milions d'euros el 31 de desembre del 2014) i, de l'altra, certes discrepàncies relatives al tractament

comptable donat a les inversions realitzades i la seva actualització financera. En aquest sentit, Acesa ha rebut la proposta de Censura

Administrativa dels comptes anuals de l'exercici 2014, en la qual es confirma el criteri descrit anteriorment tant per al saldo de compensació

com per a les inversions realitzades i la seva actualització financera. Contra l'acte de censura esmentat, el 25 d'agost del 2015 Acesa ha interposat recurs administratiu d'alçada que, en la data de formulació d'aquests

comptes anuals consolidats, es troba pendent de resolució.

Pel que fa als dictàmens esmentats anteriorment, cal remarcar que el criteri de l'Advocacia General de l'Estat-Direcció del Servei Jurídic de l'Estat coincideix amb el sustentat en diversos informes externs que la

concessionària va sol·licitar i va posar a disposició de l'Administració. Els informes esmentats van ser emesos per advocats de l'Estat, lletrats del

Consell d'Estat i de les Corts i juristes de prestigi i experiència reconeguts, com Juan José Lavilla i José María Barrios (Clifford Chance), Benigno Blanco i Jesús Trillo-Figueroa (Iuris C.T.), Jordi de Juan i Alicia de Carlos

(Cuatrecasas Abogados) i MA Abogados. El mateix criteri havia estat sostingut pels despatxos Pérez-Llorca i Uría Menéndez amb motiu de

l'informe legal que van emetre a petició de CVC previ a la compra del seu paquet accionarial el 2010. Els informes esmentats també van ser coincidents amb els emesos pels advocats de l'Estat i membres de diversos

òrgans de govern de la companyia Ricard Fornesa, Mónica López-Monís i Josep María Coronas.

Així mateix, els criteris comptables aplicats per la companyia van ser informats favorablement, a més de pels auditors actuals (Deloitte), pels

anteriors (PWC), així com per altres experts comptables de prestigi reconegut, com Enrique Ortega (Gómez Acebo&Pombo) i Sergio Aranda i

Tamara Seijo (PWC).

123

De la seva banda, els informes d'auditoria dels comptes anuals d'Acesa dels exercicis finalitzats el 31 de desembre del 2011, 2012, 2013 i 2014 no

incloïen cap excepció. Acesa recorda, a més del rigor i la coincidència dels diversos dictàmens

públics i privats emesos anteriorment, entre ells el del mateix Consell d'Estat del 2006 i el de l'Advocacia General de l'Estat-Direcció del Servei

Jurídic de l'Estat del 2014, que el Reial Decret 457/2006 reconeix expressament que es va produir, a partir de la seva entrada en vigor, una “nova configuració de la concessió” basada en la garantia del trànsit. D'altra

banda, els préstecs participatius regulats a lleis de pressupostos als quals es refereix el dictamen del Consell d'Estat del 17 de desembre del 2014 no es

van referir a Acesa ni hi ha cap mecanisme que permeti la seva aplicació al seu favor ni van tenir a veure amb els efectes del conveni i, pel que fa a la

directiva del 2014 que també s'esmenta al dictamen esmentat, cal destacar que encara no ha estat transposada al dret intern espanyol i a més no admet expressament la seva aplicació retroactiva. Així ho han dictaminat, el

2015, Jordi de Juan, Alicia de Carlos i MA Abogados, actualitzant els seus informes a la vista del nou dictamen del Consell d'Estat.

D'altra banda, el 29 de juny del 2015 s'ha dirigit escrit al Consell de Ministres a través de la Delegació del Govern a les Societats

Concessionàries d'Autopistes de Peatge, pel qual se sol·licita al primer que exerceixi la seva potestat d'interpretació del contracte concessional d'Acesa

pel que fa a la correcta entesa de la clàusula de compensació recollida al conveni aprovat pel Reial Decret 457/2006 en el sentit d'incloure al compte de compensació la garantia de trànsit expressament pactada al conveni. En

aquest sentit, el 30 de setembre del 2015 Acesa ha interposat davant del Tribunal Suprem un recurs contenciós administratiu davant de la

desestimació per silenci administratiu de la sol·licitud presentada davant del Consell de Ministres descrita anteriorment, per no haver obtingut resposta a la consulta plantejada. L'esmentat recurs es troba pendent de resolució en

la data de formulació d'aquests comptes anuals consolidats.

124

En aquest context, considerant que la postura del Ministeri de Foment, expressada a través de la resolució al recurs d'alçada sobre la Censura de

l'exercici 2011 d'acord amb el que es detalla anteriorment, que ha estat confirmada a la Censura Administrativa de l'exercici 2014, qüestiona el saldo de compensació per trànsit garantit (i la seva actualització financera

corresponent) sobre el qual les parts mantenen diferències interpretatives, s'ha registrat, d'una banda, una provisió comptable per deteriorament del

saldo que per aquest concepte assolia, el 31 de desembre del 2014, els 982 milions d'euros i, de l'altra, a partir de l'1 de gener del 2015 aquesta compensació ha deixat de tenir impacte al compte de resultats.

Finalment, pel que fa al saldo sobre la validesa del qual les parts no

mantenen diferències interpretatives, és a dir, les inversions realitzades i la seva actualització financera, però sí sobre el seu tractament comptable, s'ha

mantingut el tractament comptable aplicat en exercicis anteriors. En qualsevol cas i sense perjudici de la provisió per deteriorament

registrada, Acesa i Abertis entenen que es manté la solidesa dels arguments jurídics que sempre han sostingut la validesa jurídica del saldo

de compensació i, com sempre han intentat, procuraran arribar a una solució amb l'Administració que protegeixi els seus interessos i els dels seus accionistes i, si no fos possible, els defensaran com procedeixi davant dels

Tribunals de Justícia.

b) Reial Decret 1132/1986 (Aumar)

Tot i que no figura registrat comptablement el 31 de desembre del 2015 (igual que el 31 de desembre del 2014) cap saldo a cobrar a favor

d'Aumar, cal fer constar que el 18 de febrer del 2011 Aumar va presentar a l'Administració General de l'Estat una sol·licitud de reequilibri economicofinancer de la concessió AP-7/AP-4 sota la seva gestió (vegeu la

Nota 27.c) a causa dels impactes en la base econòmica del contracte derivats de la construcció de vies paral·leles, que no havia estat objecte de

la renúncia inclosa en el conveni aprovat pel RD 457/2006 (vegeu l'apartat a) anterior).

125

A aquest efecte, Aumar va sol·licitar l'adopció de les mesures necessàries per al restabliment de l'equilibri economicofinancer trencat, amb la finalitat

de compensar íntegrament els perjudicis soferts per pèrdua de trànsit i ingressos; i, subsidiàriament, en cas que no s'adoptessin les mesures sol·licitades, que es reconegués el seu dret d'obtenir una indemnització dels

danys i perjudicis causats per l'incompliment contractual. A aquest import indemnitzatori reclamat hauria d'afegir-se el corresponent a les pèrdues

d'ingressos des del 2002 fins al final de la concessió el 2019. La sol·licitud de reequilibri economicofinancer esmentada anteriorment va

ser desestimada inicialment per la Delegació del Govern en les Societats Concessionàries d'Autopistes Nacionals de Peatge. Davant d'aquesta

situació, Aumar va interposar un recurs d'alçada que va ser estimat parcialment pel secretari d'Estat d'Infraestructures i Transports, per

delegació de la ministra de Foment per incompetència material ja que es tractava d'un assumpte sotmès al coneixement i la resolució del Consell de Ministres.

El novembre del 2014 Aumar va rebre la proposta del Ministeri de Foment

de desestimació de la seva sol·licitud de reequilibri economicofinancer, concedint tràmit d'audiència. Aumar va formular les corresponents al·legacions en el tràmit d'audiència, argumentant la solidesa dels seus

fonaments basats en el dany produït per una actuació de l'Administració no prevista en el moment de signar el contracte de concessió. Tenint en

compte que el Consell de Ministres no ha dictat resolució expressa en el termini establert legalment, Aumar ha interposat el 22 de juliol del 2015 un recurs judicial contenciós administratiu davant del Tribunal Suprem, ja que

entén que disposa d'arguments jurídics sòlids en defensa dels seus drets i interessos legítims, així com dels d'Abertis i els seus accionistes.

c) Reial Decret 483/1995 (Invicat)

El Reial Decret 483/1995 incorpora l'acord signat el gener del 2010 entre

Invicat i la Generalitat de Catalunya i inclou com a annex un conveni marc de col·laboració pel qual s'estableixen les condicions generals d'adequació i modificacions del tram d'ampliació de l'autopista C-32 entre Palafolls i la

connexió amb la carretera GI-600, juntament amb altres millores viàries i de gestió de la mobilitat vinculades a l'autopista i a la seva funcionalitat al

corredor del Maresme. El valor total previst de les inversions a realitzar (a preus del tancament de l'exercici 2010) és de 96 milions d'euros (al tancament de 31 de desembre del 2015 el valor de la inversió realitzada és

de 23.495 milers d'euros, 22.999 milers d'euros al tancament del 2014).

126

Aquest conveni de l'autopista C-32 contempla que els ingressos addicionals que es puguin derivar de la major capacitat de l'autopista s'aplicaran al

restabliment de l'equilibri economicofinancer alterat per les actuacions que aquest contempla, i també preveu el procediment de càlcul de la compensació econòmica que correspondria percebre a la concessionària en

cas que una vegada vençut el termini de la concessió no hagués quedat restablert l'equilibri economicofinancer esmentat.

d) Acord de Govern 185/2013 (Invicat) i Acord de Govern 186/2013

(Aucat)

A l'inici de l'exercici 2014 va entrar en vigor l'acord amb la Generalitat de Catalunya signat per Invicat (Reial Decret 185/2013), concessionària de

les autopistes Montgat-Palafolls fins a la GI-600 (C-31/C-32) i Barcelona-Montmeló (C-33) i per Aucat (Reial Decret 186/2013), concessionària de l'autopista Pau Casals (C-32, Castelldefels-Sitges-El Vendrell). Aquests

acords preveuen la implantació d'un sistema de tarifes homogeni i d'un sistema de peatge tancat en el qual els usuaris pagaran segons el

recorregut realitzat, així com la realització d'una sèrie d'obres accessòries, l'exempció de peatge per als vehicles de transport públic regular de viatgers en règim de concessió administrativa i, en el cas d'Aucat, la compensació

per la pèrdua de bonificació de l'impost sobre béns immobles. El valor total previst de les inversions a realitzar es va estimar (a preus de l'exercici

2014) en un import aproximat de 100 milions d'euros (al tancament de 31 de desembre del 2015 el valor de la inversió realitzada és de 5.110 milers d'euros, 2.117 milers d'euros al tancament del 2014).

De forma similar al que passa amb altres convenis, aquest acord considera

el restabliment de l'equilibri economicofinancer alterat per les actuacions que preveu, a través d'un compte de compensació que serà liquidat al venciment de la concessió.

e) Reial Decret 1467/2008 (Iberpistas) L'acord contingut al Reial Decret 1467/2008 signat el 29 d'agost del 2008

entre Iberpistas i l'Administració General de l'Estat preveu la construcció d'un tercer carril per calçada al tram San Rafael-Villacastín i la realització de

les actuacions necessàries perquè la infraestructura resultant s'adapti a la normativa en vigor pel que fa a traçat i seguretat. Per emprendre aquestes obres, el conveni estima un valor total de la inversió, a preus del 2008, de

70 milions d'euros (al tancament del 31 de desembre del 2015 el valor de la inversió realitzada, després de les últimes revisions de preus, és de 77.025

127

milers d'euros, 77.181 milers d'euros al tancament del 2014).

Igual que passa amb altres convenis, aquest contempla que els ingressos addicionals que es puguin derivar de la major capacitat de l'autopista, així com de l'increment addicional de tarifes de l'1,7% des del 2009 fins al 2013

(amb un límit del 5,5%), s'aplicaran al restabliment de l'equilibri econòmic i financer alterat per les actuacions que s'hi inclouen, i també preveu el

procediment de càlcul de la compensació econòmica que li correspondria percebre a la concessionària en cas que una vegada vençut el termini de la concessió no hagués quedat restablert l'equilibri economicofinancer

esmentat, amb un límit de 75 milions d'euros.

f) Reial Decret 971/2011 (Castellana)

El Reial Decret 971/2011, d'1 de juliol, modifica determinats termes de la concessió administrativa titularitat de la societat Castellana (construcció,

conservació i explotació dels trams de l'autopista AP-6 connexió amb Segòvia (AP-61) i autopista AP-6 connexió amb Àvila (AP-51), així com la

conservació i l'explotació, a partir del 30 de gener del 2018, de l'autopista de peatge AP-6, tram Villalba-Adanero), per compensar els sobrecostos per obres addicionals, segons el que estableix la disposició addicional

quarantena de la Llei 26/2009, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2010, per la qual la Direcció General de

Carreteres va reconèixer obres addicionals al projecte constructiu de l'autopista, no previstes inicialment, per un valor de 89.018 milers d'euros.

Amb aquest Reial Decret, es pretenia reequilibrar econòmicament la concessió afectada per les obres addicionals que va haver de suportar. Per a

això, tenint en compte la situació de la concessió, es va estimar que la mesura més adequada és la pròrroga de les tarifes de l'autopista AP-6, regulades en els convenis aprovats pel Reial decret 315/2004, de 20 de

febrer, i el Reial Decret 1467/2008, de 29 d'agost, en els dos casos fins a la compensació dels esmentats sobrecostos d'obres addicionals per 89.018

milers d'euros i de l'import dels interessos pel retard en el pagament per tal de restablir l'equilibri econòmic per aquest concepte, que assolien els 29.471 milers d'euros.

g) Per ingressos mínims garantits i altres garanties del contracte de concessió (aplicació model mixt)

Addicionalment, cal assenyalar que les societats concessionàries d'autopistes xilenes Elqui, Libertadores i Sol mantenen un compte en

128

relació amb els ingressos mínims garantits i altres garanties establerts en els contractes de concessió respectius, registrats d'acord amb la CINIIF 12

com un actiu financer en aplicació del model mixt, tal com es descriu a la Nota 3.b.ii.

De la mateixa manera que en l'exercici anterior, les societats consolidades Libertadores i Sol tenen constituïda garantia sobre la concessió

administrativa de què són titulars i, com a conseqüència, els saldos deutors esmentats anteriorment són garants de deutes contrets amb les seves entitats financeres creditores (vegeu la Nota 8 i la Nota 15).

h) Altres

La partida “Altres“ de l'epígraf “Deutors Administracions Públiques - no corrents“ correspon al saldo que ha de cobrar el Grup en virtut del que disposa l'Apartat B de l'Annex 3 del conveni subscrit entre Acesa i

l'Administració General de l'Estat (RD 457/2006), pel qual aquesta última compensa a la primera l'impost de societats pagat per aquesta en relació

amb la capitalització financera del saldo. Finalment, cal assenyalar que la partida “Deutors administracions públiques

– corrents” inclou, al tancament del 31 de desembre del 2015, un saldo vençut per import de 15.758 milers d'euros (principalment a societats

concessionàries d'autopistes), que no han estat proveïts perquè es considera que seran degudament pagats pels organismes públics deutors corresponents (22.578 milers d'euros al tancament del 2014, que tampoc

no van ser proveïts). La reducció d'aquests saldos vençuts és deguda principalment a l'impacte de la venda del 66% de Cellnex durant l'exercici

2015, que ha suposat deixar de consolidar per integració global les societats d'aquest subgrup (vegeu la Nota 6).

129

ii) Saldos amb societats registrades pel mètode de la participació

El detall dels saldos mantinguts amb entitats associades i negocis conjunts és el següent: 31 de desembre del 2015 31 de desembre del 2014

No corrent Corrent Total No corrent Corrent Total

Autopista Central - 6.101 6.101 - 1.042 1.042

A'lienor - 1.765 1.765 - - -

Areamed - 1.289 1.289 - 1.595 1.595

Routalis - 547 547 - - -

Bip&Drive - 237 237 - - -

Hisdesat - 121 121 - 117 117

Ciralsa - 111 111 - 105 105

RMG - 73 73 - 68 68

Coviandes - 66 66 - 128 128

Cellnex - 2.320 2.320 - 117 117

Túnels - - - - 45 45

Altres participacions - 240 240 - 131 131

Comptes a cobrar - 12.870 12.870 - 3.348 3.348

Alis 56.360 1.278 57.638 54.670 - 54.670

Irasa 35.296 - 35.296 35.296 - 35.296

Ciralsa 28.920 - 28.920 28.098 - 28.098

A'lienor - 497 497 20.404 - 20.404

Alazor 18.683 - 18.683 18.683 - 18.683

RMG 12.222 89 12.311 10.883 84 10.967

Trados 45 1.028 - 1.028 1.000 - 1.000

Altres participacions - 76 76 331 45 376

Préstecs concedits 152.509 1.940 154.449 169.365 129 169.494

Provisió deteriorament

Irasa (35.296) - (35.296) (35.296) - (35.296)

Ciralsa (28.920) - (28.920) (28.098) - (28.098)

Alazor (18.683) - (18.683) (18.683) - (18.683)

(82.899) - (82.899) (82.077) - (82.077)

Total 69.610 14.810 84.420 87.288 3.477 90.765

Igual que ocorria al tancament del 2014 (i exercicis anteriors), el saldo deutor no corrent mantingut amb Irasa, Alazor i Ciralsa al tancament del 31

de desembre del 2015 correspon, principalment, a préstecs concedits bàsicament per al finançament de la societat del pagament de sobrecostos

per expropiacions i en menor mesura per cobrir les seves pròpies necessitats de finançament. Aquests préstecs, igual que al tancament del 2014, es troben íntegrament proveïts (vegeu la Nota 9).

130

iii) Deutors comercials

A la partida "Deutors comercials" es recullen les quantitats pendents de cobrament de clients, i el 31 de desembre del 2015 i 2014 no hi ha saldos vençuts significatius no provisionats.

La reducció d'aquests saldos és deguda principalment a l'impacte de la

venda del 66% de Cellnex durant l'exercici 2015, que ha suposat deixar de consolidar per integració global les societats d'aquest subgrup (vegeu la Nota 6).

iv) Actius per impostos corrents

El detall de la partida “Actius per impostos corrents” al tancament del 31 de desembre és el següent:

2015 2014

Hisenda pública, deutora per IVA 36.790 57.846

Hisenda pública, retencions i pagaments a compte

43.839

29.696

Altres impostos 400.152 44.847

Actius per impostos corrents 480.781 132.389

La partida “Actius per impostos corrents - altres impostos“ inclou l'import a

recuperar per Abertis, en la seva condició de societat capçalera del grup de consolidació fiscal espanyol, en concepte d'impost sobre societats dels exercicis 2015 i 2014 per imports de 321.274 milers d'euros (associats

principalment al pagament a compte realitzat sobre la plusvàlua obtinguda per la venda del 66% de Cellnex que té caràcter d'exempta però que,

d'acord amb la normativa vigent, va ser considerada com tributable en els pagaments a compte) i 35.061 milers d'euros (després de la liquidació de l'impost sobre societats del 2014 realitzada al juliol), respectivament,

havent-se cobrat aquest últim amb posterioritat al tancament del 2015. Al tancament del darrer exercici 2014, incloïa per aquest mateix concepte dels

exercicis 2014 i 2013 els imports respectius de 5.623 milers d'euros i 9.627 milers d'euros, havent-se cobrat aquest últim durant aquest exercici 2015.

131

v) Altres comptes a cobrar

El detall de la partida “Altres comptes a cobrar” al tancament del 31 de desembre del 2015 i 2014 és el següent:



(reexpressat)

No corrent

Corrent

Total

No corrent

Corrent

Total

Compte a cobrar amb tercers - - - - 136.315 136.315

Fiances i dipòsits judicials - 130.631 130.631 - 130.631 130.631

Inversions financeres temporals

superiors a 3 mesos

-

121.576

121.576

-

125.074

125.074

Altres 57.388 82.775 140.163 60.027 161.518 221.545

Comptes a cobrar 57.388 334.982 392.370 60.027 553.538 613.565

Durant aquest exercici 2015, s'ha cobrat el compte inclòs al tancament del 2014 a la partida “Compte per cobrar amb tercers“, corresponent al saldo

per cobrar amb l'altre accionista de Partícipes, Brookfield Infrastructure, pel 49% de l'import del deute financer de la societat consolidada SPI, que aquest accionista va assumir en el marc de l'adquisició del subgrup Arteris,

per haver-se amortitzat el deute financer de l'esmentada societat consolidada SPI (439 milions de reals al tancament del 2014).

El saldo classificat a la partida “Fiances i dipòsits judicials” correspon, igual

que al tancament del 2014, al dipòsit judicial consignat per les demandes rebudes per part de les entitats financeres creditores d'Alazor (vegeu la Nota 9.ii).

Addicionalment, al tancament del 31 de desembre del 2014 la partida

“Altres comptes a cobrar – Altres” incloïa 90 milions d'euros pendents de cobrament per part de les entitats asseguradores corresponents al sinistre parcial del satèl·lit Amazonas 4A detallat a la Nota 7, que han estat cobrats

íntegrament durant aquest exercici 2015.

132

13. EFECTIU I EQUIVALENTS DE L'EFECTIU

La composició del saldo de tresoreria i altres actius equivalents el 31 de desembre és la següent: 2015 2014

Caixa i bancs 1.381.703 462.144

Dipòsits en entitats de crèdit a menys de 3 mesos 840.540 1.780.286

Efectiu i equivalents de l'efectiu 2.222.243 2.242.430

Al tancament del 31 de desembre el saldo d'aquest epígraf correspon principalment a les següents societats/subgrups:

2015 2014

Abertis Infraestructuras 1.224.792 734.478

Subgrup Abertis Chile (Xile) 352.581 366.950

Subgrup HIT/Sanef (França) 229.202 297.444

Subgrup Arteris (Brasil) 114.351 443.718

Resta 301.317 399.840

Efectiu i equivalents de l'efectiu 2.222.243 2.242.430

Tot i que la venda del 66% de Cellnex i del 100% de DCA ha suposat,

respectivament, una entrada neta de tresoreria de 2.071 milions d'euros i 177 milions d'euros (vegeu la Nota 15), l'epígraf “Efectiu i equivalent de

l'efectiu" presenta una lleugera disminució en aquest exercici com a conseqüència, principalment, de l'adquisició neta d'accions pròpies realitzada el 2015 per 1.062 milions d'euros (vegeu la Nota 14.a.ii), de les

devolucions de deute (vegeu la Nota 15), de les inversions realitzades en l'exercici (vegeu les Notes 7 i 8) i del pagament de dividends en l'exercici.

En aquest sentit, l'increment de la tresoreria d'Abertis Infraestructuras, SA és degut principalment a les vendes d'actius assenyalades anteriorment,

compensades en part per la compra d'accions pròpies realitzada. D'altra banda, en el cas del subgrup Arteris el seu decrement s'ha vist afectat per

l'impacte del tipus de canvi, per les inversions realitzades i pel fet que, al tancament del darrer exercici 2014, el subgrup esmentat havia emès diversos bons per un import total de 1.550 milions de reals brasilers

(aproximadament 482 milions d'euros) que no havien estat totalment disposats al tancament del 2014.

133

14. PATRIMONI NET

El moviment del patrimoni net consolidat de l'exercici és el següent:

Reserves (b)

Capital i accions

pròpies

(a)

Reserva

cobertura

Diferències

de

conversió

Total

Guanys

acumulats i altres

reserves

(c)

Participacions

no dominants

(d)

Patrimoni

net


2.544.628

(179.783)

45.236

(134.547)

747.083

2.853.155

6.010.319

Canvis en

polítiques

comptables

(vegeu la Nota 2.e)

-

-

-

-

(9.225)

(8.329)

(17.554)

L'1 de gener

del 2015

2.544.628

(179.783)

45.236

(134.547)

737.858

2.844.826

5.992.765

Ingressos (despeses)

portats a

patrimoni:

Cobertura de

fluxos d'efectiu

-

79.404

-

79.404

5.184

2.295

86.883

Diferències de conversió

-

-

(168.249)

(168.249)

-

(207.507)

(375.756)

Altres - - - - (3.767) 1.829 (1.938)

Benefici de l'exercici

-

-

-

-

1.879.912

(377.638)

1.502.274

Dividend

complementari 2014

-

-

-

-

(296.441)

(95.767)

(392.208)

Dividend a

compte 2015

-

-

-

-

(311.263)

(4.326)

(315.589)

Accions pròpies (1.061.635) - - - (2.004) - (1.063.639)

Devolució

aportacions als

accionistes

-

-

-

-

-

(41.561)

(41.561)

Ampliació

capital

134.746

-

-

-

(134.746)

9.369

9.369

Canvis de

perímetre i

altres

-

-

-

-

(8.049)

(43.375)

(51.424)

El 31 de desembre del

2015

1.617.739

(100.379)

(123.013)

(223.392)

1.866.684

2.088.145

5.349.176

Nota: Els ingressos i les despeses reconeguts al patrimoni net es mostren nets d'impacte fiscal.

134

Reserves (b)

Capital i

accions

pròpies

(a)

Reserva de

cobertura

Inversions

disponibles per a la

venda

Diferències de

conversió

Total

Guanys

acumulats i

altres

reserves

(c)

Participacions

no dominants

(d)

Patrimoni

net

L'1 de gener

del 2014

Reexpressat(*)

2.553.613

(76.776)

(6.892)

(16.295)

(99.963)

1.054.740

3.035.987

6.544.377

Ingressos

(despeses)

portats a

patrimoni:

Actius

financers

disponibles per a la

venda

-

-

6.892

-

6.892

-

-

6.892

Cobertura de

fluxos d'efectiu

-

(103.007)

-

-

(103.007)

(2.179)

(26.068)

(131.254)

Diferències de conversió

-

-

-

61.531

61.531

-

10.837

72.368

Pèrdues i

guanys actuarials

-

-

-

-

-

(1.666)

(1.625)

(3.291)

Altres - - - - - (22.376) (8.938) (31.314)

Benefici de

l'exercici

-

-

-

-

-

655.079

149.663

804.742

Dividend

complementari

2013

-

-

-

-

-

(282.324)

(93.325)

(375.649)

Dividend a

compte 2014

-

-

-

-

-

(296.441)

(25.564)

(322.005)


accionistes

-

-

-

-

-

-

(42.808)

(42.808)

Ampliació de

capital

128.329

-

-

-

-

(128.329)

2.207

2.207

Accions pròpies (137.314) - - - - (837) - (138.151)

Canvis de

perímetre i

altres

-

-

-

-

-

(237.809)

(155.540)

(393.349)

El 31 de

desembre del

2014

2.544.628

(179.783)

-

45.236

(134.547)

737.858

2.844.826

5.992.765

Nota: Els ingressos i les despeses reconeguts al patrimoni net es mostren nets d'impacte fiscal.


reexpressat considerant els ajustos realitzats en aplicació de la NIIF 10 i NIIF 11. Addicionalment, s'han considerat els ajustos

realitzats en aplicació de la CINIIF 21 detallats a la Nota 2.e.

135

a) Capital i accions pròpies

L'import i el moviment d'aquests epígrafs en l'exercici ha estat el següent:

Capital social Accions pròpies

Total

L'1 de gener del 2015 2.694.915 (150.287) 2.544.628

Variació neta d'accions pròpies - (1.061.635) (1.061.635)

Increments/(Decrements) 134.746 - 134.746

El 31 de desembre del 2015 2.829.661 (1.211.922) 1.617.739

Capital social

Accions pròpies

Total

L'1 de gener del 2014 2.566.586 (12.973) 2.553.613

Variació neta d'accions pròpies - (137.314) (137.314)

Increments/(Decrements) 128.329 - 128.329

El 31 de desembre del 2014 2.694.915 (150.287) 2.544.628

i) Capital social

El 31 de desembre del 2015 el capital social d'Abertis està constituït per 943.220.294 accions ordinàries que pertanyen a una única classe i sèrie,

representades en anotacions a compte, de 3 euros de valor nominal cadascuna, totalment subscrites i desemborsades.

Després de la Junta General d'Accionistes de l'1 d'abril del 2014, el Consell d'Administració té delegada la facultat d'augmentar en una o diverses

vegades el capital social mitjançant aportacions dineràries fins a la xifra màxima d'1.347.458 milers d'euros (fins aleshores, 1.108.557 milers d'euros) i dins d'un termini que expirarà l'1 d'abril del 2019.

El 24 de març del 2015, la Junta General d'Accionistes d'Abertis va aprovar

una ampliació de capital alliberada, amb càrrec al compte de reserves voluntàries, en la proporció d'una acció nova per cada vint d'antigues, per import de 134.746 milers d'euros corresponents a 44.915.252 accions

ordinàries. Aquest és el moviment registrat pel nombre d'accions d'Abertis en l'exercici:

136

Nombre d'accions ordinàries

2015 2014

L'1 de gener 898.305.042 855.528.612

Ampliació de capital alliberada 44.915.252 42.776.430

El 31 de desembre 943.220.294 898.305.042

Totes les accions d'Abertis s'admeten a cotització oficial a les borses de valors de Barcelona, Bilbao, Madrid i València i es negocien mitjançant el

sistema d'interconnexió borsària espanyol. Aquestes es contracten en la modalitat de contractació general (mercat continu) i estan incloses a l'índex

IBEX 35.

Les accions d'Abertis estan representades per anotacions a compte i, segons la informació disponible, el 31 de desembre les participacions més rellevants són les següents:

2015 2014

Fundació Bancària Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona ”la Caixa”(1)

22,67% 23,12%

Inmobiliaria Espacio, SA (2) 16,06% 18,94%

Trebol Holding Sàrl - 15,55%

38,73% 57,61%

(1) Participació a través de Criteria Caixa, SAU del 15,02% i d'Inversiones Autopistas, SL del 7,65%.

(2) Participació a través de l'estructura següent: 1,74% de forma directa; 13,93% a través d'OHL Emisiones,

SAU; 0,38% a través d'Espacio Activos Financieros, SLU i 0,01% a través de Grupo Villar Mir, SAU.

En aquest exercici 2015 destaquen les transaccions següents:

La venda que ha realitzat el 16 de setembre el 2015 Inmobiliaria

Espacio, SA mitjançant la col·locació privada entre inversors qualificats de 22.280.726 accions d'Abertis Infraestructuras, SA,

representatives del 2,36% del seu capital social, i la venda, també el 16 de setembre del 2015, a Société Générale Corporate & Investment Banking d'un paquet addicional de 4.900.000 accions (un 0,52% del

capital social d'Abertis Infraestructuras, SA).

137

La venda de la participació d'un 15,55% que Trebol Holding Sàrl mantenia al tancament del 31 de desembre del 2014, com a

conseqüència principalment de:

o La col·locació privada que ha realitzat el 4 de març del 2015 entre inversors qualificats de 67.372.878 accions d'Abertis

Infraestructuras, SA, representatives del 7,5% del seu capital social.

o La venda a Abertis, en el marc de l'OPA sobre el 6,5% del seu capital social detallada al punt ii) d'aquesta Nota, de 9.005.085 accions representatives d'un 0,96% del seu capital social.

o La col·locació privada que ha realitzat el 19 de novembre del 2015 entre inversors qualificats de 59.792.969 accions d'Abertis

Infraestructuras, SA, representatives del 6,34% del seu capital social.

De la seva banda, durant el darrer exercici 2014 va destacar l'adquisició realitzada el 14 d'octubre del 2014 per part d'Inmobiliaria Espacio, SA a

OHL Emisiones, SAU d'un 5% del capital social d'Abertis Infraestructuras, SA. La compra va ser finançada mitjançant un equity swap subscrit amb

Société Générale, sucursal a Espanya. En la mateixa data Obrascón Huarte Lain, SA va informar sobre un pacte de sindicació d'accions d'Abertis subscrit entre OHL Emisiones, SAU (societat participada íntegrament per

Obrascón Huarte Lain, SA a través d'OHL Concesiones, SAU) i Inmobiliaria Espacio, SA (societat capçalera de Grupo Villar Mir, SA), l'objectiu del qual

era l'exercici coordinat i unitari dels drets de vot corresponents a accions d'Abertis que, després de l'operació de compravenda de la mateixa data, controlaven Inmobiliaria Espacio, SA (al marge d'OHL) i OHL, a través

d'OHL Concesiones, SAU, pacte que ha estat prorrogat el 15 d'octubre del 2015.

ii) Accions pròpies

A l'empara de les autoritzacions concedides per la Junta General

d'Accionistes, durant l'exercici 2015 (igual que es va fer el 2014) Abertis ha realitzat diverses compres, alienacions i lliuraments d'accions pròpies a empleats. Addicionalment, s'ha completat l'oferta pública d'adquisició

d'accions pròpies representatives d'un 6,5% del capital social d'Abertis Infraestructuras, SA que el 28 de juliol del 2015 va acordar presentar el

Consell d'Administració d'Abertis.

138

Com a conseqüència de les operacions realitzades, les accions pròpies mantingudes el 31 de desembre del 2015 representen el 8,25% del capital

social d'Abertis Infraestructuras, SA (1,05% al tancament de l'exercici 2014).

En tot cas, l'ús de les accions pròpies mantingudes al tancament dependrà dels acords que en el seu moment puguin prendre els òrgans de govern del

Grup. El moviment registrat en la cartera d'accions pròpies durant l'exercici 2015

ha estat el següent:

Nombre

Valor nominal

Cost d'adquisició/

venda

L'1 de gener del 2015 9.425.121 28.275 150.287

Ampliació de capital alliberada(1) 478.156 1.434 -

Oferta pública d'adquisició (OPA) 6,5%

61.309.319 183.928 962.556

Resta compres/altres 6.982.659 20.948 104.748

Vendes/Lliuraments/Altres (355.022) (1.064) (5.669)

El 31 de desembre del 2015 77.840.233 233.521 1.211.922

(1) Ampliació de capital alliberada amb càrrec a reserves en la proporció d'una acció nova per cada vint

d'antigues aprovada per la Junta General d'Accionistes del 24 de març del 2015.

Nombre

Valor nominal

Cost d'adquisició/

venda

L'1 de gener del 2014 950.955 2.853 12.973

Ampliació de capital alliberada(1) 36.580 110 -

Compres/Altres 9.984.935 29.954 160.113

Vendes/Lliuraments/Altres (1.547.349) (4.642) (22.799)

El 31 de desembre del 2014 9.425.121 28.275 150.287

(1) Ampliació de capital alliberada amb càrrec a reserves en la proporció d'una acció nova per cada vint

d'antigues aprovada per la Junta General d'Accionistes de l'1 d'abril del 2014.

139

Tal com s'ha indicat anteriorment, a l'empara de l'autorització atorgada per la Junta General d'Accionistes per a l'adquisició d'accions pròpies, el 28 de juliol del 2015 el Consell d'Administració d'Abertis va acordar presentar

una oferta pública d'adquisició (OPA) d'accions pròpies representatives d'un 6,5% del capital social d'Abertis Infraestructuras, SA a un preu d'adquisició

de 15,70 euros per acció, cosa que representaria un desemborsament màxim de 962.556 milers d'euros. Després de les autoritzacions preceptives, l'esmentada oferta pública d'adquisició (OPA) va ser

completada el 20 d'octubre del 2015 en els termes assenyalats anteriorment (l'OPA va ser acceptada per un total de 453.668.895 accions

representatives d'un 48,10% del capital social d'Abertis Infraestructuras, SA, per la qual cosa després del prorrateig corresponent Abertis va adquirir

61.309.319 accions corresponents a un 6,5% del seu capital social, el total ofert en l'OPA esmentada).

D'altra banda, part de les compres d'accions pròpies realitzades durant l'exercici 2014 es van fer per poder fer cara al reemborsament de la

totalitat de les 1.172.550 accions pròpies que al tancament del 2013 Abertis tenia pendents de devolució a una entitat vinculada en relació amb l'OPA sobre totes les accions d'Arteris completada durant l'exercici 2013.

Finalment cal assenyalar que el 31 de desembre del 2015, després de

l'ampliació de capital alliberada amb càrrec a reserves en la proporció d'una acció nova per cada vint d'antigues aprovada per la Junta General d'Accionistes del 24 de març del 2015 i l'impacte de l'oferta pública

d'adquisició d'un 6,5% del capital social d'Abertis Infraestructuras, SA, el Grup manté opcions de compra sobre 1.785.000 accions pròpies

representatives del 0,19% del capital social d'Abertis Infraestructuras, SA (1.700.000 opcions de compra al tancament del 2014, representatives en aquell moment d'un 0,19% del capital social d'Abertis Infraestructuras, SA).

b) Reserves

i) Reserva per operacions de cobertura

Correspon a la reserva generada per la part efectiva de canvis en el valor raonable dels instruments financers derivats designats i qualificats com de cobertura de fluxos d'efectiu i/o inversions netes a l'estranger, per a les

societats consolidades per integració global.

140

ii) Diferències de conversió

El detall d'aquest epígraf el 31 de desembre és el següent:

31 de

desembre 2015

31 de

desembre del 2014

Metropistas (dòlar americà) 24.798 9.366

Subgrup Invin/Abertis Chile (*) (pes xilè) 4.711 6.823

Subgrup ACDL (lliura esterlina) 12.089 9.836

APR (dòlar americà) (16.510) (10.495)

Subgrup Arteris (real brasiler) (230.776) (114.392)

Altres societats dependents 31.305 40.890

MBJ (dòlar americà)(1) - 20.502

Grup (174.383) (37.470)

Autopista Central (pes xilè) 59.354 83.687

Coviandes (pes colombià) (4.469) 754

Altres societats associades (3.515) (1.735)

Associades i negocis conjunts 51.370 82.706

(123.013) 45.236

(1) Diferències de conversió en societats pertanyents al segment operatiu d'aeroports discontinuat en

exercicis anteriors. (*) Sense incloure les diferències de conversió d'Autopista Central, societat registrada pel mètode de la

participació, corresponen principalment a Abertis Autopistas Chile (23.356 milers d'euros el 2015 i 2.213

milers d'euros el 2014), Abertis Chile (4.395 milers d'euros el 2015 i 6.634 milers d'euros el 2014), Elqui

(-12.920 milers d'euros el 2015 i -9.964 milers d'euros el 2014) i Rutas del Pacífico (-2.977 milers

d'euros el 2015 i 3.500 milers d'euros el 2014).

L'evolució de les diferències de conversió durant l'exercici 2015 és deguda principalment a la depreciació experimentada al tancament pel real brasiler i

el pes xilè i l'apreciació al tancament del dòlar americà. Addicionalment, cal assenyalar que la variació de les diferències de conversió associades a MBJ

és deguda a la seva alienació durant l'exercici 2015 (vegeu la Nota 6). De la seva banda, l'evolució de les diferències de conversió en el darrer exercici 2014 va correspondre, principalment, a l'apreciació experimentada al

tancament pel real brasiler i el dòlar americà i a la depreciació al tancament del pes xilè.

141

c) Guanys acumulats i altres reserves

El moviment i detall d'aquest epígraf el 31 de desembre és el següent:


1 de

gener del

2015

Pèrdues i

guanys

actuarials

Distribució

del resultat

Resultat

Dividend a

compte

Accions

pròpies

Ampliació/

Reducció de

capital i

canvis de

perímetre(1)

Altres

31 de

desembre

del 2015

Reserva legal 513.317 - 25.666 - - - - - 538.983

Guanys

acumulats

(sense resultat) i

altres reserves

(134.097)

757

36.531

-

-

(2.004)

(142.795)

660

(240.948)

Resultat 655.079 - (655.079) 1.879.912 - - - - 1.879.912

Dividend a

compte (296.441) - 296.441 - (311.263) - - - (311.263)

737.858 757 (296.441) 1.879.912 (311.263) (2.004) (142.795) 660 1.866.684

(1) Inclou -134.746 milers d'euros per l'impacte de l'ampliació de capital alliberada amb càrrec a reserves voluntàries aprovada per la

Junta General d'Accionistes del 24 de març del 2015 i -8.049 milers d'euros d'impacte per canvis de perímetre associat,

principalment, a l'adquisició del 47,45% addicional del capital social de Sanef ITS (-6.429 milers d'euros, vegeu la Nota 2.h) i

l'adquisició d'un 50% (menys una acció) addicional del capital social d'I2000 (-2.068 milers d'euros) detallada a l'apartat d) d'aquesta mateixa Nota.

31 de desembre del 2014 (reexpressat)

1 de gener del

2014

Canvis en polítiques

comptables(1)

1 de

gener del 2014

(reexpressat)

Pèrdues i guanys

actuarials

Distribució del resultat

Resultat

Dividend a compte

Accions pròpies

Ampliació/ Reducció de

capital i canvis de

perímetre(2)

Altres

31 de

desembre del 2014

(reexpressat)

Reserva legal 488.873 - 488.873 - 24.444 - - - - - 513.317

Guanys acumulats (sense resultat) i altres reserves

240.590

(9.225)

231.365

(1.666)

27.734

-

-

(837)

(366.138)

(24.555)

(134.097)

Resultat 616.826 - 616.826 - (616.826) 655.079 - - - - 655.079

Dividend a compte (282.324) - (282.324) - 282.324 - (296.441) - - - (296.441)

1.063.965 (9.225) 1.054.740 (1.666) (282.324) 655.079 (296.441) (837) (366.138) (24.555) 737.858

(1)

Tal com s'indicava als comptes anuals consolidats de l'exercici 2014, el saldo l'1 de gener del 2014 dels epígrafs indicats va ser reexpressat considerant els ajustos realitzats en aplicació de la NIIF 10 i NIIF 11. Addicionalment, s'han considerat els ajustos realitzats en aplicació de la CINIIF 21 detallats a la Nota 2.e.

(2) Inclou -128.329 milers d'euros per l'impacte de l'ampliació de capital alliberada amb càrrec a reserves voluntàries aprovada per la Junta General d'Accionistes

de l'1 d'abril del 2014 i -237.809 milers d'euros d'impacte per canvis de perímetre associat, principalment, a l'adquisició del 42,3% addicional del capital social d'Invin detallada a l'apartat d) d'aquesta mateixa Nota.

El 24 de març del 2015, la Junta General d'Accionistes d'Abertis va acordar

el pagament d'un dividend complementari de l'exercici 2014 de 0,33 euros bruts per acció, que representa 296.441 milers d'euros (282.324 milers

d'euros el 31 de desembre del 2014, corresponents a un dividend complementari de l'exercici 2013 representatiu igualment de 0,33 euros bruts por acció).

142

D'aquesta manera, el dividend distribuït amb càrrec a resultats de l'exercici 2014 ha estat finalment de 0,66 euros bruts per acció, que suposa 592.882

milers d'euros (564.648 milers d'euros corresponents a la distribució del resultat de l'exercici 2013, corresponents també a un dividend de 0,66 euros bruts per acció).

i) Reserva legal D'acord amb el text refós de la Llei de societats de capital, s'ha de destinar

una xifra igual al 10% del benefici de l'exercici a la reserva legal perquè aquesta arribi, almenys, al 20% del capital. La reserva legal no pot

distribuir-se entre els accionistes, excepte en cas de liquidació de la Societat.

La reserva legal es podrà utilitzar per a augments del capital en la part del seu saldo que superi el 10% del capital ja augmentat.

Excepte per a aquesta finalitat, i mentre no superi el 20% del capital social,

aquesta reserva només podrà destinar-se a la compensació de pèrdues sempre que no existeixin altres reserves disponibles suficients per a aquest fi.

ii) Guanys acumulats (sense resultats de l'exercici) i altres reserves Dins d'aquest epígraf s'inclou la “reserva per fons de comerç” que han de

constituir les societats de nacionalitat espanyola del Grup Abertis des de l'exercici 2008, d'acord amb la legislació mercantil vigent (article 273 de la

Llei de societats de capital). Aquestes hauran de dotar una reserva indisponible equivalent al fons de comerç que aparegui a l'actiu, destinant-se anualment a tal efecte una xifra del benefici que representi, almenys, un

5% de l'import del fons de comerç. Si no existís benefici, o no fos suficient, s'emprarien reserves de lliure disposició. Mentre es mantingui el fons de

comerç aquesta reserva serà indisponible. El 31 de desembre del 2015 la reserva per fons de comerç d'Abertis

assoleix els 167 milers d'euros (143 milers d'euros al tancament del 31 de desembre del 2014). Igualment, al tancament de l'exercici 2015, les

societats del Grup Abertis subjectes al requisit esmentat, han proposat la corresponent dotació a la distribució del resultat de l'exercici, d'acord amb el que s'estableix a l'article esmentat.

143

Addicionalment, durant l'exercici 2015 s'ha produït un impacte positiu en reserves de 28.856 milers d'euros (1.546 milers d'euros el 2014) dels

dividends distribuïts corresponents a les accions pròpies, així com l'impacte negatiu en aquest epígraf de -2.004 milers d'euros que compensa el registrat pel mateix import a l'epígraf "Accions pròpies" després dels

lliuraments i les vendes realitzades en l'exercici (-837 milers d'euros el 2014).

Finalment, cal comentar que el moviment de l'exercici 2015 en aquest epígraf recull l'impacte registrat en patrimoni com a conseqüència de les

operacions realitzades amb les participacions no dominants del subgrup ITS (-6.429 milers d'euros) i I2000 (-2.068 milers d'euros) descrites a la Nota

2.h i a l'apartat d) d'aquesta Nota. De la seva banda, el moviment de l'exercici 2014 d'aquest epígraf recollia l'impacte registrat en patrimoni com

a conseqüència de les operacions realitzades amb les participacions no dominants del subgrup Invin (-227.674 milers d'euros) i I2000 (8.438 milers d'euros), vegeu l'apartat d) d'aquesta Nota.

iii) Resultats de l'exercici L'aportació de cada societat inclosa en el perímetre de consolidació als

resultats consolidats, amb indicació de la part que correspon als interessos minoritaris, és la següent:


Resultat

consolidat

Resultat atribuït a participacions no dominants

Resultat consolidat

atribuïble a la Societat

Dominant

Sanef(1) 205.597 (98.089) 107.508

Aumar 89.915 - 89.915

Invicat 80.139 - 80.139

Sapn 66.874 (31.742) 35.132

Hispasat Canarias 30.304 (13.015) 17.289

Aucat 29.318 - 29.318

Rutas del Pacífico 26.759 - 26.759

Elqui 20.347 - 20.347

Autopista del Sol 18.481 (4.534) 13.947

Ausol 13.441 (9.195) 4.246

GCO 7.936 (4.079) 3.857

Autopista Los Libertadores 7.683 (1.833) 5.850

APR 4.987 - 4.987

Bip&Go 4.603 (2.184) 2.419

Autopista Los Andes 3.326 - 3.326

Hispamar Exterior 3.088 (1.661) 1.427

Sanef Ops. Ltd. 2.884 (216) 2.668

Gesa 2.073 - 2.073

Sanef ITS Operations Ireland 1.774 (331) 1.443

Operadora del Pacífico 1.651 - 1.651

144


Resultat consolidat


Resultat consolidat


Dominant

Latina Sinalização de Rodovias 1.351 (873) 478

Abertis Motorway UK Ltd. 1.134 - 1.134

Hispamar Satélites 1.061 (571) 490

Sanef ITS Technologies Ireland 966 (138) 828

Túnels de Barcelona i del Cadí(2) 904 (452) 452

Avasa 487 - 487

Abertis Autopistas Chile III 474 - 474

SE BPNL SAS 393 (186) 207

Hispasat México 279 (120) 159

Sanef ITS Technologies Chile 259 4 263

Sanef ITS Technologies UK 235 (85) 150

Sanef ITS Technologies Croatia 192 (69) 123

Sanef Tolling 146 (13) 133

Eurotoll Central Europe 102 (48) 54

Sanef Aquitaine 90 (43) 47

Abertis Finance 80 - 80

Sea 14 49 (23) 26

Sanef ITS Technologies BC 40 (34) 6

Gicsa 4 - 4

Consultek 1 - 1

Abertis USA (4) - (4)

Abertis Internacional (13) - (13)

Partícipes en Brasil II (37) 18 (19)

Leonord Exploitation, SAS (57) 32 (25)

PDC (66) 32 (34)

Hispasat Brasil (104) 45 (59)

Arteris Participações (105) 68 (37)

Santoll (156) 23 (133)

TBI Limited (229) 31 (198)

Abertis APDC (233) - (233)

SPI (353) 173 (180)

Eurotoll (359) 170 (189)

Operadora Los Libertadores (645) 109 (536)

Hispasat(1) (772) (3.600) (4.372)

Operadora Los Andes (781) - (781)

Abertis Airports (744) - (744)

Infraestructura Dos Mil (870) 285 (585)

Partícipes en Brasil (1.132) 555 (577)

Operadora Sol (1.403) 256 (1.147)

Invin (1.948) - (1.948)

Abertis Chile (2.444) - (2.444)

Aulesa (3.962) - (3.962)

Sanef ITS Technologies America (4.236) 284 (3.952)

Sanef ITS France (4.335) 873 (3.462)

Sanef ITS Technologies Caribe (5.014) (13) (5.027)

Abertis Telecom Satélites (5.794) - (5.794)

Infraestructuras Americana (6.200) - (6.200)

Castellana (8.936) - (8.936)

Societat d'Autopistes Catalanes (9.705) - (9.705)

Litoral Sul (10.681) 6.907 (3.774)

Vianorte (11.848) 7.661 (4.187)

Planalto Sul (13.367) 8.643 (4.724)

Metropistas (19.669) 9.638 (10.031)

Autovias (23.981) 15.506 (8.475)

145


Resultat consolidat


Resultat consolidat


Dominant

Abertis Autopistas España (27.509) - (27.509)

Latina Manuntenção de Rodovias (31.277) 20.224 (11.053)

Regis Bittencourt (32.693) 21.139 (11.554)

Fernão Dias (32.732) 21.165 (11.567)

Centrovias (34.849) 22.533 (12.316)

Fluminense (41.892) 27.087 (14.805)

Abertis Autopistas Chile (50.574) - (50.574)

Iberpistas (56.558) - (56.558)

HIT (118.927) 56.431 (62.496)

Intervias (136.777) 88.439 (48.338)

Abertis (234.393) - (234.393)

Arteris (376.447) 243.410 (133.037)

Acesa (492.667) - (492.667)

Resultat del Grup societats dependents activitats continuades

(1.178.051)

378.594

(799.457)

Resultat del Grup activitats interrompudes

2.720.989

(956)

2.720.033

Resultat del Grup societats dependents

1.542.938

377.638

1.920.576

(1) El resultat atribuït a participacions no dominants incorpora la part corresponent dels resultats de participades

registrades pel mètode de la participació.

(2) S'incorpora com a resultat del Grup el generat des de la seva presa de control el novembre del 2015 (fins

aleshores registrat pel mètode de la participació). Vegeu la Nota 2.h.

146

Entitats associades i negocis conjunts

Resultat

consolidat


Resultat consolidat


Dominant

Coviandes 9.210 - 9.210

Hisdesat i altres 9.154 - 9.154

Coninvial 5.741 - 5.741

RMG 1.267 - 1.267

A'lienor 843 - 843

Túnels de Barcelona i del Cadí(1) 613 - 613

Routalis 279 - 279

Cellnex Telecom(2) 53 - 53

Bip&Drive (808) - (808)

Autema (72.363) - (72.363)

Resultats entitats associades (46.011) - (46.011)

Trados 45 7.236 - 7.236

Areamed 284 - 284

TC Flow 83 - 83

Autopista Central (2.279) - (2.279)

Resultats negocis conjunts 5.324 - 5.324

Resultat entitats associades i negocis conjunts activitats continuades

(40.687)

-

(40.687)

Resultat entitats associades activitats interrompudes

23

-

23

Resultat entitats associades i negocis conjunts

(40.664)

-

(40.664)

Resultats de l'exercici activitats continuades

(1.218.738)

378.594

(840.144)

Resultat de l'exercici activitats

interrompudes

2.721.012

(956)

2.720.056

Resultat de l'exercici 1.502.274 377.638 1.879.912

(1) Incorpora el resultat de la societat pel mètode de la participació fins a la seva presa de control el novembre

del 2015 (vegeu la Nota 2.h).

(2) Incorpora el resultat de la societat pel mètode de la participació a partir del moment de la seva pèrdua de

control el maig del 2015 (vegeu la Nota 6).

147

d) Participacions no dominants

La composició de les participacions no dominants és la següent:

Activitat

subgrup

País

% Abertis

31 de desembre

2015

31 de

desembre del 2014

(reexpressat)

Holding d'Infraestructures de Transport, SAS (HIT) Autopistes França 52,55% 822.540 838.340

Partícipes en Brasil, SA (Partícipes) Autopistes Brasil 51,00% 524.545 1.225.901

Hispasat, SA (Hispasat) Satèl·lits Espanya 57,05% 492.053 480.058

Autopistas Metropolitanas Llc. (Metropistas) Autopistes P. Rico 51,00% 140.017 128.020

Túnels de Barcelona i Cadí, Concessionària de la Generalitat de Catalunya, SA (Túnels)

Autopistes

Espanya

50,01%

101.229

-

Grupo Concesionario del Oeste, SA (Gco)(1) Autopistes Argentina 48,60% 6.387 9.013

Airport Concessions and Development Ltd. (Acdl)(2) Aeroports G. Bretanya 90,00% 4.761 4.548

Autopista del Sol, SA (Ausol)(1) Autopistes Argentina 31,59% (3.387) (12.646)

Infraestructuras Dos Mil, SA (I2000) Autopistes Xile 50,00% - 128.500

Adesal Telecom, SA (Adesal)(2) Terrestre Espanya 60,10% - 4.646

MBJ Airports Ltd. (MBJ)(2) Aeroports Jamaica 74,50% - 38.446

2.088.145 2.844.826

(1) Societats sobre les quals Abertis manté control d'acord amb el que es descriu a la Nota 2.g.i.

(2) Societats/subgrups associats al segment operatiu d'aeroports i/o telecomunicacions terrestres discontinuats durant exercicis

anteriors i durant aquest exercici 2015, respectivament.

La participació no dominant del subgrup Arteris s'ha vist reduïda en

l'exercici 2015, principalment, per l'impacte del deteriorament d'actius registrats en el període de 762.965 milers d'euros que ha suposat un impacte negatiu de 475.460 milers d'euros nets en el resultat de les

participacions no dominants (vegeu la Nota 8.iv).

Pel que fa a les principals participacions no dominants abans detallades, la informació financera resumida dels actius, passius, resultat de l'exercici i fluxos d'efectiu del corresponent subgrup incorporats en el procés de

consolidació és la següent:

148


HIT Partícipes Hispasat Túnels(*) Metropistas

Actius no corrents 8.476.329 2.118.890 1.105.347 351.523 1.019.240

Actius corrents 552.825 231.590 131.486 23.074 31.699

ACTIU 9.029.154 2.350.480 1.236.833 374.597 1.050.939

Passius no corrents 6.391.149 1.197.974 368.643 314.642 738.705


PASSIU 7.297.902 1.819.073 528.564 320.006 762.002

ACTIUS NETS 1.731.252 531.407 708.269 54.591 288.937

Ingressos 1.626.158 705.993 219.566 54.691 107.334

Despeses (593.037) (360.625) (40.629) (15.243) (38.126)

Resultat brut d'explotació 1.033.121 345.368 178.937 39.448 69.208

Benefici atribuïble als accionistes de la Societat 179.874 29.907 62.634 3.144 (19.669)

En activitats d'explotació 931.054 146.768 153.653 26.315 20.502

En activitats d'inversió (141.708) (405.874) (218.532) (1.111) (8.140)

En activitats de finançament (857.587) (53.750) 21.920 (33.058) (37.758)

FLUXOS D'EFECTIU (68.241) (312.856) (42.959) (7.854) (25.396)

(*) Societat sobre la qual s'ha pres el control el novembre del 2015 (vegeu la Nota 2.h), per la qual cosa només s'ha incorporat

l'impacte d'un mes de les magnituds dels seus resultats al compte de resultats consolidat de l'exercici.


HIT(*) Partícipes Hispasat I2000 Metropistas

Actius no corrents 8.549.420 2.372.460 951.432 249.053 932.168

Actius corrents 638.867 592.692 284.159 242.797 51.161

ACTIU 9.188.287 2.965.152 1.235.591 491.850 983.329

Passius no corrents 6.481.285 1.790.308 397.933 273.751 694.500


PASSIU 7.423.559 2.329.190 574.771 338.936 719.206

ACTIUS NETS 1.764.728 635.962 660.820 152.914 264.123

Ingressos 1.623.103 845.393 202.070 71.037 84.425

Despeses (599.954) (411.632) (40.305) (9.532) (32.053)

Resultat brut d'explotació 1.023.149 433.761 161.765 61.505 52.372

Benefici atribuïble als accionistes de la Societat 167.247 90.761 45.644 26.213 (16.312)

En activitats d'explotació 788.052 208.892 100.872 55.133 4.747

En activitats d'inversió (135.689) (581.702) (109.481) (4.248) (5.059)

En activitats de finançament (895.087) 425.735 (19.294) (38.954) (27.498)

FLUXOS D'EFECTIU (242.724) 52.925 (27.903) 11.931 (27.810)

(*) Algunes de les partides del balanç de situació s'han tornat a expressar considerant els ajustos realitzats en aplicació de la CINIIF 21

detallats a la Nota 2.e.

149

D'altra banda, el 31 de desembre del 2015 les societats més significatives integrades per global amb participació d'altres socis igual o superior al 10%

en el capital subscrit de les societats del Grup és el següent: 2015 2014

Accionista(es)

no dominants

%

Accionista(es)

no dominants

%

Partícipes en Brasil, SA (Partícipes)

Brookfield Asset Management Inc.

49,00%

Brookfield Asset Management Inc.

49,00%

Holding d'Infrastructures de Transport, SAS (HIT)

CDC Infrastructure 10,00%

CDC Infrastructure 10,00%

Predica 12,42%

Predica 12,42%

Hispasat, SA (Hispasat) Eutelsat 33,69%

Eutelsat 33,69%

Infraestructuras Dos Mil, SA (I2000)

-

-

Fondo de Inversión Público Penta(*)

50,00%

Autopistas Metropolitanas Llc. (Metropistas)

Goldman Sachs

Infrastructure

Partners & Co

49,00%

Goldman Sachs

Infrastructure

Partners & Co

49,00%

Túnels de Barcelona i Cadí, Concessionària de la Generalitat de Catalunya, SA (Túnels)

Ardian

49,99%

-

-

(*) El 2014 el Fondo de Inversión Público Penta mantenia una participació del 50% menys una acció sobre I2000.

El detall del “Dividend complementari de l'exercici 2014” per import total de 95.767 milers d'euros i del “Dividend a compte de l'exercici 2015” per import total de 4.326 milers d'euros corresponents als pagaments realitzats,

pels esmentats conceptes, a la resta dels seus accionistes respectius, és el següent:

Dividend complementari

exercici anterior

Dividend a compte

exercici en curs

2015 2014 2015 2014

Holding d'Infrastructures de Transport, SAS

(HIT)

74.069

53.549

-

-

Partícipes en Brasil, SL (Partícipes) 7.902 25.194 - 19.629

Inversora de Infraestructuras, SL (Invin) - 3.045 - -

Infraestructuras Dos Mil, SA (I2000) 2.642 257 4.326 5.935

Hispasat, SA (Hispasat) 3.932 6.203 - -

Altres participacions no dominants 7.222 5.077 - -

95.767 93.325 4.326 25.564

150

El detall de la “Devolució d'aportacions als accionistes” per import total de 41.561 milers d'euros corresponents als pagaments realitzats, per

l'esmentat concepte, a la resta dels seus accionistes respectius és el següent:


accionistes

2015 2014

Holding d'Infrastructures de Transport, SAS (HIT)(1) 27.010 27.125

Túnels de Barcelona i del Cadí, SA (Túnels)(1) 14.262 -

Autopistas Metropolitanas de Puerto Rico, LLC (Metropistas)(1) 289 12.409

Altres participacions no dominants - 3.274

41.561 42.808

(1) Al tancament del desembre del 2015, per devolució de prima d'emissió en el cas de HIT i Túnels i devolució de capital en

el cas de Metropistas (el desembre del 2014 per devolució de prima d'emissió en el cas de HIT i devolució de capital en el cas de Metropistas).

De la seva banda, les “Ampliacions de capital” de l'exercici 2015 corresponen, principalment, al 49% assumit per Goldman Sachs (8.460 milers d'euros) de l'ampliació de capital realitzada per Metropistas.

El detall dels “Canvis de perímetre i altres” per import total de 43.375

milers d'euros correspon a l'impacte de:


2015 2014

Adquisició 50% addicional d'Infraestructuras Dos Mil, SA (I2000) i. (130.968) -

Adquisició del 15,01% addicional de Túnels de Barcelona i Cadí,

Concessionària de la Generalitat de Catalunya, SA (Túnels)

ii.

117.713 -

Venda 74,5% MBJ Airports Ltd. (MBJ) iii. (32.251) -

Adquisició 100% d'Inversora de Infraestructuras, SL (42,3% d'Invin) - (276.297)

Adquisició 8,59% addicional d'Infraestructuras Dos Mil, SA (I2000) - (26.297)

Adquisició 6% addicional d'Autopistas Metropolitanas de Puerto Rico, LLC

(Metropistas)

-

150.401

Altres (1) 2.131 (3.347)

(43.375) (155.540)

(1) Al tancament del 2015 inclou -4.583 milers d'euros relatius a la pèrdua de control a Adesal (societat associada al segment

operatiu de telecomunicacions terrestres discontinuat durant aquest exercici 2015) després de la venda del 66% de Cellnex (vegeu la Nota 6) i +6.714 milers d'euros associats a l'adquisició de les participacions minoritàries del subgrup Sanef ITS

(vegeu la Nota 2.h).

Al tancament del 2014 inclou -8.535 milers d'euros de Codad després de la seva venda durant l'exercici i +5.188 milers d'euros

associats a la presa de control d'Adesal (societat associada al segment operatiu de telecomunicacions terrestres discontinuat durant aquest exercici 2015).

151

i) Adquisició del 50% addicional del capital social d'I2000.

Tal i com s'indica a la Nota 2.h, el mes de juliol del 2015 Abertis ha adquirit un 50% addicional (menys una acció) d'I2000, i d'aquesta manera

ha passat a mantenir en aquesta societat un 100% de participació, completant la seva posició de control, cosa que ha suposat la corresponent

extinció de la participació no dominant ja existent en la data d'adquisició de 130.968 milers d'euros.

Addicionalment, com que es tracta d'una operació patrimonial realitzada amb la participació no dominant d'una societat dependent sense modificació

de la posició de control sobre el subgrup I2000, la transacció esmentada ha suposat el registre d'un impacte negatiu de 2.068 milers d'euros a l'epígraf

del balanç de situació consolidat “Guanys acumulats i altres reserves” (vegeu l'apartat c) d'aquesta mateixa Nota).

ii) Presa de control de Túnels després de l'adquisició d'un 15,01%

addicional del seu capital. Tal com s'indica a la Nota 2.h, el mes de novembre del 2015 Abertis s'ha

fet amb el control de Túnels amb una participació directa del 50,01%, de manera que Túnels s'ha passat a consolidar per integració global amb

efecte el 30 de novembre del 2015, cosa que en la data d'adquisició ha suposat el reconeixement d'una participació no dominant de 117.713 milers d'euros (vegeu la Nota 5).

iii) Venda del 74,5% del capital social de MBJ. Tal com s'indica a la Nota 6, el mes d'abril del 2015 Abertis ha completat la

venda de la totalitat de la seva participació del 100% a Desarrollo de Concesiones Aeroportuarias, SL (DCA), societat tenidora del 74,5% de les

accions de MBJ, cosa que ha suposat l'extinció de la participació no dominant en aquesta societat de 32.251 milers d'euros.

152

De la seva banda, els “Canvis de perímetre i altres” del darrer exercici 2014

corresponien, principalment, a l'impacte de: i) Adquisició del 100% d'Inversora de Infraestructuras, SL (42,3%

addicional del capital social d'Invin).

Tal como s'indicava a la Nota 2.h dels comptes anuals consolidats de l'exercici 2014, el mes de setembre del 2014 Abertis va adquirir un 42,3% addicional d'Invin (a través de la compra del 100% de la societat

Infraestructuras Americanas, SLU), i d'aquesta manera va passar a mantenir en aquesta societat un 100% de participació, reforçant la posició

de control que ja s'hi mantenia, cosa que va suposar l'extinció de la participació no dominant, ja existent en la data d'adquisició, de 276.297

milers d'euros. Addicionalment, com que es tracta d'una operació patrimonial realitzada

amb la participació no dominant de la societat dependent sense modificació de la posició de control sobre el subgrup Invin, la transacció esmentada va

suposar el registre d'un impacte negatiu de 227.674 milers d'euros a l'epígraf del balanç de situació consolidat “Guanys acumulats i altres reserves”.

ii) Adquisició del 8,59% addicional del capital social d'I2000. Tal como s'indicava a la Nota 2.h dels comptes anuals consolidats de

l'exercici 2014, el mes de febrer del 2014 Abertis va adquirir un 8,59% addicional d'I2000, i d'aquesta manera va passar a mantenir en aquesta

societat un 50% de participació més una acció, reforçant la seva posició de control, cosa que va suposar la corresponent reducció de la participació no dominant ja existent en 26.297 milers d'euros.

Addicionalment, com que es tracta d'una operació patrimonial realitzada

amb la participació no dominant d'una societat dependent sense modificació de la posició de control sobre el subgrup I2000, la transacció esmentada va suposar el registre d'un impacte positiu de 8.438 milers d'euros a l'epígraf

del balanç de situació consolidat “Guanys acumulats i altres reserves”.

153

iii) Adquisició d'un 6% addicional del capital social de Metropistas.

Tal com s'indicava a la Nota 2.h dels comptes anuals consolidats de l'exercici 2014, el mes de febrer del 2014 Abertis es va fer amb el control

de Metropistas amb una participació directa del 51,00%, de manera que Metropistas va passar a consolidar-se per integració global, cosa que, en

la data d'adquisició del 6% addicional, va suposar el reconeixement d'una participació no dominant de 150.401 milers d'euros.

e) Dividend a compte i proposta de dividends

La determinació de la distribució de dividends es realitza partint dels

comptes anuals individuals d'Abertis Infraestructuras, SA i en el marc de la legislació mercantil vigent a Espanya.

Els dividends a distribuir als accionistes es registren com a passiu als comptes anuals consolidats en el moment en què els dividends són aprovats

per la Junta General d'Accionistes (o pel Consell d'Administració, en el cas de dividends a compte) fins al pagament.

Durant l'exercici 2015 s'ha procedit a la distribució d'un dividend a compte per import de 311.263 milers d'euros, cosa que representa 0,33 euros bruts

per cadascuna de les accions de què consta el capital social d'Abertis Infraestructuras, SA (296.441 milers d'euros al tancament del 2014, representatius igualment de 0,33 euros bruts per acció).

L'estat comptable previsional formulat per Abertis Infraestructuras, SA,

d'acord amb els requisits legals, que posava de manifest l'existència d'un benefici suficient en el període i permetia la distribució del dividend a compte esmentat, justificatiu de l'existència de liquiditat per poder efectuar

el pagament, va ser el següent:

154

Estat previsional d'Abertis Infraestructuras, SA formulat el 30 de setembre del 2015 per a la distribució del dividend a compte

Benefici net del període 1 de gener a 30 de setembre del 2015 1.479.642

A deduir:

Reserva legal (26.949)

Reserva per fons de comerç (24)

Quantitat màxima de possible distribució 1.452.669

Quantitat proposada i distribuïda 311.263

Liquiditat disponible abans del pagament(*) 4.161.500

Import brut del dividend a compte (311.263)

Liquiditat disponible després del pagament 3.850.237

(*) Inclou la tresoreria i l'import no disposat de les línies de crèdit amb entitats financeres.

Així mateix, els administradors d'Abertis Infraestructuras, SA sotmetran a l'aprovació de la Junta General d'Accionistes la següent proposta de distribució de resultats de l'exercici 2015 d'Abertis:

Base de repartiment (pèrdues i guanys) 1.373.621

Distribució:

Dividends(*) 650.822

Reserva legal 26.949

Reserva per fons de comerç (vegeu la Nota 14.c.ii) 23

Reserves voluntàries 695.827

1.373.621

(*) Inclou la distribució del dividend a compte indicat anteriorment (311.263 milers d'euros).

En cas que en la data de la distribució del dividend Abertis tingués accions sense dret a dividend, l'import que els hagués correspost s'aplicaria a

reserves voluntàries. En aquest sentit, en el cas que al moment de la distribució del dividend

complementari proposat (339.559 milers d’euros) es mantingués el mateix número d’accions pròpies que al tancament de 2015 (77.840.233 accions

pròpies, veure apartat a.ii d’aquesta mateixa Nota), l’import aplicat contra reserves voluntàries seria de 28.022 milers d’euros. Considerant els 25.687

155

milers d’euros ja aplicats contra reserves voluntàries al 2015 pel dividend a compte 2015 ja distribuït (inclosos a l’import de 28.856 milers d’euros

indicat a l’apartat c.ii d’aquesta Nota), l’import total aplicat contra reserves voluntàries per aquest concepte corresponent al dividend distribuït amb càrrec al resultat 2015, seria de 53.709 milers d’euros.

f) Benefici per acció i) Bàsic

Com es mostra a continuació, el benefici per acció bàsic es calcula dividint

el benefici net de l'exercici atribuïble als accionistes d'Abertis entre el nombre mitjà ponderat d'accions en circulació durant l'exercici, sense

incloure el nombre mitjà d'accions pròpies en poder del Grup, i considerant que l'impacte de l'ampliació de capital alliberada en la proporció d'una acció per cada vint d'antigues, aprovada per la Junta General d'Accionistes de 24

de març del 2015, s'hagués produït al principi de l'exercici, tot ajustant-ne l'impacte retroactivament per als períodes presentats.

2015 2014 (reexpressat)

Activitats

continuades

Activitats

interrompudes

Total

Activitats

continuades

Activitats

interrompudes

Total

Benefici net atribuïble als

accionistes (vegeu la Nota 14.c.iii)

(840.144)

2.720.056

1.879.912

539.497

115.582

655.079

Nombre mitjà ponderat d'accions

ordinàries en circulació (milers)

918.070

918.070

918.070

940.305

940.305

940.305

Benefici per acció bàsic

(€/acció)

(0,91)

2,96

2,05

0,58

0,12

0,70

Benefici per acció diluït

(€/acció)

(0,91)

2,96

2,05

0,58

0,12

0,70

El nombre mitjà ponderat d'accions ordinàries en circulació no ha variat tan

significativament durant l'exercici 2015 malgrat haver-se produït un increment significatiu en el nombre mitjà d'accions pròpies detallat anteriorment, ja que la majoria de les adquisicions d'accions pròpies estan

associades al procés d'oferta pública d'adquisició d'accions pròpies representatives d'un 6,5% del capital social d'Abertis detallat anteriorment,

que s'ha completat a la darreria d'octubre. L'impacte de l'ampliació de capital alliberada, en la proporció d'una acció

nova per cada vint d'antigues, aprovada per la Junta General d'Accionistes del 24 de març del 2015, s'ha considerat al començament de l'exercici tot

ajustant el seu impacte retroactivament per a l'exercici anterior.

156

ii) Diluït

El benefici per acció diluït s'obté d'incloure en el càlcul anteriorment descrit l'efecte de considerar la conversió de totes les accions potencials dilutives (opcions sobre accions) com accions d'Abertis. En aquest sentit, s'estima

que la conversió es produeix a l'inici de l'exercici o, en cas que aquestes s'haguessin posat en circulació durant el mateix exercici, en la data de la

seva emissió. Fins a la darreria d'abril del 2015 (igual que durant tot l'exercici 2014,

vegeu la Nota 26) Abertis ha mantingut accions potencials dilutives consistents en opcions sobre accions, si bé el seu impacte sobre el nombre

mitjà ponderat d'accions en circulació no ha estat significatiu, per la qual cosa el benefici per acció diluït no difereix del bàsic.

15. OBLIGACIONS I DEUTES AMB ENTITATS DE CRÈDIT

La composició del deute amb entitats de crèdit és la següent: 31 de desembre del 2015 31 de desembre del 2014


Préstecs amb entitats de crèdit

4.157.360

511.488

4.668.848

5.186.176

568.871

5.755.047

Obligacions i altres préstecs

9.103.848

1.003.100

10.106.948

9.478.836

797.855

10.276.691

13.261.208 1.514.588 14.775.796 14.665.012 1.366.726 16.031.738

Deutes amb societats registrades pel mètode de

la participació

62.323

5.412

67.735

61.463

649

62.112

Interessos de préstecs i

obligacions

-

263.591

263.591

-

300.782

300.782

Obligacions i deutes amb

entitats de crèdit

13.323.531

1.783.591

15.107.122

14.726.475

1.668.157

16.394.632

Considerant la tresoreria del Grup que es detalla a la Nota 13, durant

l'exercici 2015 Abertis ha disminuït el seu deute net financer (sense incloure-hi els deutes amb societats registrades pel mètode de la

participació ni els interessos de préstecs i obligacions) en 1.235.755 milers d'euros fins a arribar als 12.553.553 milers d'euros.

157

Aquest decrement en l'exercici del deute financer net del Grup és degut principalment a l'impacte de les desinversions realitzades en l'exercici

(vegeu la Nota 6). D'una banda, la venda del 66% de Cellnex ha suposat una entrada neta de tresoreria de 2.071 milions d'euros (al mateix temps, i respecte del tancament del 2014, ha suposat deixar de consolidar un deute

net de 329 milions d'euros) i, d'altra banda, la venda del 100% de Desarrollo de Concesiones Aeroportuarias, SL ha suposat una entrada neta

de tresoreria de 177 milions d'euros. Addicionalment, l'efecte del tipus de canvi al tancament del 31 de desembre del 2015, principalment per la depreciació al tancament esmentat del real brasiler, ha suposat un

decrement del deute net del Grup de 381.690 milers d'euros.

Els impactes assenyalats s'han vist compensats parcialment per l'increment del deute financer net del Grup per l'efecte de les inversions realitzades en

l'exercici, pel desemborsament d'efectiu associat a la compra d'un 6,5% d'accions pròpies per 962.556 milers d'euros (compres que durant l'exercici han assolit l'1.061.635 milers d'euros, vegeu la Nota 14.a.ii), pel pagament

de dividends en l'exercici (296.441 milers d'euros corresponents al dividend complementari de l'exercici 2014 i 311.263 milers d'euros corresponents al

dividend a compte de l'exercici 2015), i per l'impacte de la consolidació el 2015 de Túnels per integració global (177.613 milers d'euros després de l'adquisició d'un 15,01% addicional del seu capital amb la corresponent

presa de control, vegeu la Nota 2.h).

Durant l'exercici s'han dut a terme diferents operacions de finançament que han suposat nous recursos per al Grup per un import net de 1.991.258 milers d'euros, destinats a atendre part dels venciments del deute que han

tingut lloc durant l'exercici 2015 (en què s'ha atès i refinançat deute per un import de 2.788.350 milers d'euros), a millorar la liquiditat del Grup i

optimitzar el perfil de venciments i cost del deute del Grup, reforçant-ne així la posició financera. Entre aquestes operacions destaquen:

Sanef ha realitzat una emissió pública de bons per un import de 600 milions d'euros amb venciment a més de 10 anys (març 2026) i un

cupó de l'1,875%. El seu import ha estat utilitzat per a la cancel·lació de préstecs mantinguts amb entitats de crèdit per import de 581 milions d'euros, el cost mitjà dels quals era del 4,7%.

158

HIT ha realitzat una emissió pública de bons per valor de 200 milions d'euros amb venciment a 10 anys (març 2025) i un cupó del 2,25%.

Aquesta emissió de bons s'ha fet servir íntegrament, de forma conjunta amb altres mitjans de pagament, per dur a terme la recompra de bons emesos en exercicis anteriors per HIT per import

de 250 milions d'euros amb venciment el març del 2018 i cupó anual del 5,75%.

Metropistas ha refinançat deute que mantenia amb entitats de crèdit per import de 346 milions de dòlars americans (aproximadament 323 milions d'euros al tancament del 2015) amb

venciment el setembre del 2018, modificant-se el nominal a un import de 335 milions de dòlars americans (aproximadament 308

milions d'euros al tancament del 31 de desembre del 2015) amb venciment el desembre del 2022.

L'operació esmentada ha estat comptabilitzada com una modificació no significativa del passiu preexistent i, en aquest sentit, l'impacte de l'intercanvi, que assoleix els 12,2 milions de dòlars americans

(aproximadament 11,1 milions d'euros al tancament del 2015), ha estat tractat com un ajust al valor en llibres del passiu i ha estat

imputat al compte de resultats consolidat d'acord amb un criteri financer fins al nou venciment del passiu.

La disposició per part d'Avasa de 200 milions d'euros de deute

financer d'una línia de crèdit subscrita el novembre del 2014 amb venciment el novembre del 2023, amb l'objectiu de fer cara el juny

del 2015 al venciment de 200 milions d'euros de deute financer.

L'emissió d'un bo de 107 milions de reals brasilers (aproximadament 25 milions d'euros al tancament del 31 de desembre del 2015) amb

venciment el desembre del 2025 i cupó IPCA 12m+8,17%, realitzada per Planalto Sul.

L'emissió d'un bo de 750 milions de reals brasilers (aproximadament 174 milions d'euros al tancament del 31 de desembre del 2015) amb venciment el desembre del 2016 i cupó CDI 12m+2,00%, realitzada

per Arteris.

Abertis Autopistas Chile ha obtingut deute amb entitats de crèdit

per import de 125.282 milions de pesos xilens (aproximadament 166 milions d'euros al tancament del 31 de desembre del 2015) amb venciment l'agost del 2020, que s'ha fet servir per dur a terme la

devolució de deute amb venciment el desembre del 2017 per import de 27.914 milions de pesos xilens (aproximadament 36 milions

d'euros al tancament del 2015) i per fer cara a l'adquisició en l'exercici del 50% (menys una acció) d'I2000.

159

El subgrup Hispasat ha signat durant l'exercici una línia de crèdit sindicada amb venciment el juliol del 2020 per un import total de 200

milions d'euros, dels quals, al tancament del 31 de desembre del 2015, es trobaven disposats 35 milions d'euros.

Pel que fa a les operacions esmentades anteriorment de Sanef i HIT, cal assenyalar que els costos associats a la cancel·lació de préstecs i

obligacions han assolit els 59 i 33 milions d'euros respectivament (vegeu la Nota 21.d).

Addicionalment, la Societat Dominant ha dut a terme accions per optimitzar la liquiditat del Grup i reduir la despesa financera del deute a través de la

renegociació durant l'exercici 2015 de línies de crèdit per import de 1.750 milions d'euros. D'aquesta manera, el volum total de línies disponibles el 31

de desembre del 2015 és de 2.475 milions d'euros (2.472 milions d'euros al tancament de l'exercici 2014), dels quals 150 milions d'euros corresponen a línies de crèdit amb venciment a un any i 2.325 milions d'euros presenten

venciments superiors a un any, essent la seva vida mitjana global de 2,9 anys.

De la seva banda, durant el darrer exercici 2014 van destacar les operacions de finançament següents:

Les emissions privades de bons per part d'Abertis Infraestructuras,

SA per un import de 350 milions d'euros amb un cupó del 3,125% i uns venciments d'entre 10 i 12 anys.

Durant el darrer exercici 2014 es van formalitzar sengles operacions

de refinançament de bons emesos en exercicis anteriors. A aquest efecte:

o Abertis va realitzar una emissió d'obligacions per un import de 700 milions d'euros, amb venciment el 27 de febrer del 2025 i un cupó del 2,5%, que va ser íntegrament subscrita per una entitat

financera. En el mateix acte, Abertis i l'entitat financera esmentada van intercanviar part de les obligacions emeses per

Abertis el 2007 i el 2009, el valor nominal de les quals era, igualment, de 700 milions d'euros (485 milions d'euros corresponents a obligacions amb venciment el 2016 i cupó del

4,625% i 215 milions d'euros corresponents a obligacions amb venciment el 2017 i cupó del 5,125%), que van ser adquirides

prèviament per l'entitat financera esmentada. Una vegada realitzada la permuta, les esmentades obligacions adquirides van ser amortitzades i cancel·lades pel Grup.

160

o HIT va realitzar una emissió de bons per un import de 450 milions

d'euros, amb venciment a 10 anys i mig i un cupó del 2,25%, que va ser íntegrament subscrita per una entitat financera. En el mateix acte, HIT i l'entitat financera esmentada van intercanviar la

totalitat de les obligacions emeses el 2012 per HIT Finance BV (societat fusionada amb HIT durant l'exercici 2014) per un import

de 400 milions d'euros amb venciment el març del 2018 i un cupó del 5,75%, que van ser prèviament adquirides per l'entitat financera esmentada. Una vegada realitzada la permuta, les

esmentades obligacions adquirides van ser amortitzades i cancel·lades pel Grup.

D'acord amb allò que indica la NIC 39 en relació amb la baixa de passius financers, les operacions esmentades anteriorment van ser

comptabilitzades com una modificació no significativa del passiu preexistent i, en aquest sentit, l'impacte dels intercanvis realitzats en l'exercici 2014, que van assolir els 89 i 87 milions d'euros,

respectivament, en les operacions d'emissió descrites anteriorment va ser tractat com un ajust al valor en llibres del passiu i va ser

imputat al compte de resultats consolidat d'acord amb un criteri financer fins al nou venciment del passiu.

Algunes de les societats del negoci d'autopistes al Brasil van dur a

terme les següents emissions de bons durant l'exercici 2014:

Emissor

Import

(Milions BRL) Import

(Milions EUR)(1)

Venciment

Cupó

Centrovias 400 124 Juny 2018 CDI 12m+0,99%

Arteris 300 93 Octubre 2017 CDI 12m+1,28%

Abertis APDC(2) 225 70 Juliol 2016 CDI 12m+2,95% Intervias 225 70 Octubre 2019 IPCA 12m+5,96% Intervias 150 47 Octubre 2019 CDI 12m+1,10% Vianorte 150 47 Març 2017 CDI 12m+0,86%

Fernão Dias 100 31 Juny 2016 CDI 12m+1,15% Total 1.550 482

(1) Import a tipus de canvi de tancament del 31 de desembre del 2014. (2) Emissió realitzada per Abertis APDC (100% Abertis) per repagar un bo de 330 milions de reals brasilers (BRL) emès

per la societat PDC (51% part d'Abertis) que vencia el juliol del 2014 i tenia un cupó CDI 12m+2,78%.

161

Amb l'objectiu de finançar l'adquisició de noves infraestructures de

telecomunicacions per part d'Abertis Telecom Terrestre (societat pertanyent al segment operatiu de telecomunicacions terrestres discontinuat durant aquest exercici 2015) i dotar la companyia de

capacitat financera per a futures operacions, Abertis Telecom Terrestre va obtenir un finançament bancari per import total de 800

milions d'euros, dels quals, al tancament del 31 de desembre del 2014, es trobaven disposats 414 milions d'euros.

Avasa, amb l'objectiu de fer cara el juny del 2015 al venciment de

200 milions d'euros de deute financer, va tancar durant el mes de novembre l'obtenció d'una línia de crèdit per l'import esmentat, no

disposada el 31 de desembre del 2014.

El subgrup Hispasat va signar durant l'exercici 2014 diversos

préstecs bancaris per un import total de 236 milions d'euros, dels quals, al tancament del 31 de desembre del 2014, es trobaven disposats 113 milions d'euros.

Addicionalment, la Societat Dominant va dur a terme el 2014 accions per a

la millora de la liquiditat del Grup amb l'objectiu d'optimitzar la seva posició financera i que van permetre d'incrementar la seva liquiditat disponible. Així, es van formalitzar noves línies de crèdit i es van ampliar línies de

crèdit ja existents durant l'exercici 2014 per import de 130 milions d'euros que van permetre d'assolir els 2.472 milions d'euros de línies disponibles al

tancament de l'exercici 2014.

162

i) Préstecs amb entitats de crèdit i obligacions i altres préstecs

El detall del deute brut d'Abertis (sense incloure els deutes amb societats registrades pel mètode de la participació ni els interessos de préstecs i obligacions) es reparteix de la manera següent entre països i instruments

financers: 31 de desembre del 2015 31 de desembre del 2014

Préstecs Obligacions Total Préstecs Obligacions Total

Abertis(1) 51.547 5.010.165 5.061.712 50.566 4.977.478 5.028.044

França 2.145.960 3.459.417 5.605.377 2.993.100 2.919.148 5.912.248

Brasil 718.065 701.581 1.419.646 935.308 1.215.786 2.151.094

Xile 465.992 384.187 850.179 388.530 444.994 833.524

Resta(2) 1.287.284 551.598 1.838.882 1.387.543 719.285 2.106.828

Total 4.668.848 10.106.948 14.775.796 5.755.047 10.276.691 16.031.738

(1) Al tancament del 31 de desembre del 2015 inclou 345.541 milers d'euros corresponents a Abertis Infraestructuras Finance BV,

íntegrament per obligacions (320.958 milers d'euros també corresponents íntegrament a obligacions al tancament de l'exercici 2014).

El 31 de desembre del 2015, del total de deute obtingut per la Societat Dominant i Abertis Infraestructuras Finance BV, 3.069.094

milers d'euros han estat prestats al seu torn a altres societats del Grup (3.406.528 milers d'euros al tancament del 2014).

(2) Inclou el deute brut amb tercers del negoci d'autopistes a Espanya i altres països diferents dels indicats, així com el deute brut del

negoci de telecomunicacions terrestres (només el 2014) i de satèl·lits.

El decrement del deute financer brut al Brasil és degut principalment a:

La devolució del deute financer de la societat consolidada SPI de 861 milions de reals (aproximadament 250 milions d'euros, dels quals

439 milions de reals, aproximadament 128 milions d'euros, correspondrien al 51% d'Abertis, vegeu la Nota 12.v).

L'impacte en el deute brut de la depreciació del tipus de canvi de

tancament experimentada pel real brasiler (-544 milions d'euros).

D'altra banda, el decrement de deute financer brut registrat a la partida “Resta” és degut principalment a l'impacte, tal com s'ha assenyalat anteriorment, de la venda durant l'exercici del 66% de Cellnex, que ha

suposat deixar de consolidar, respecte del tancament de l'exercici 2014, un deute financer brut de 419.678 milers d'euros.

El tipus d'interès mitjà ponderat en l'exercici 2015 de les emissions d'obligacions i deutes amb les entitats de crèdit ha estat d'un 5,14% (un

5,22% en tot l'exercici 2014).

El deute del Grup segons els fluxos d'efectiu estipulats en contracte (sense

considerar les permutes de divises esmentades a la Nota 11) està

denominat en les següents divises:

163

2015 (*) 2014 (*)

Euro 11.574.632 12.155.435

Real brasiler 1.426.248 2.155.480

Dòlar EUA 989.893 939.120

Pes xilè 851.026 884.279

Ien 152.590 137.713

Altres monedes - 6.613

Obligacions i deutes amb entitats de crèdit

14.994.389

16.278.640

(*) L'import de deute financer que es mostra a la taula anterior correspon al dels fluxos d'efectiu estipulats

en el contracte, que difereixen de l'import en llibres del deute financer per l'efecte d'aplicar els criteris

establerts a la NIC 39 relatius al deute contractat.

Tal com s'esmenta a la Nota 11, una gran part del deute en dòlars dels EUA i tot el deute en iens s'ha convertit a euros a través dels instruments

financers derivats.

A continuació es mostra el deute financer per venciment d'acord amb els terminis pendents en la data del balanç fins a la data de venciment del deute, segons s'estipula en els contractes respectius:

31 de desembre del 2015(*) 31 de desembre del 2014(*)

Préstecs Obligacions Total Préstecs Obligacions Total

Entre 1 i 2 anys 429.464 1.044.541 1.474.005 422.918 941.219 1.364.137

Entre 2 i 3 anys 342.511 620.662 963.173 539.366 1.120.860 1.660.226

Entre 3 i 4 anys 272.879 1.238.867 1.511.746 1.093.976 897.516 1.991.492

Entre 4 i 5 anys 579.861 740.272 1.320.133 626.777 1.262.858 1.889.635

Més de 5 anys 2.691.567 5.630.907 8.322.474 2.595.138 5.515.391 8.110.529

Deute no corrent 4.316.282 9.275.249 13.591.531 5.278.175 9.737.844 15.016.019

Deute corrent 404.279 998.579 1.402.858 460.433 802.188 1.262.621

Total deute 4.720.561 10.273.828 14.994.389 5.738.608 10.540.032 16.278.640

(*) L'import de deute financer que es mostra a la taula anterior correspon al dels fluxos d'efectiu estipulats en el contracte, que

difereixen de l'import en llibres del deute financer per l'efecte d'aplicar els criteris establerts a la NIC 39 relatius al deute contractat.

Dels 14.994.389 milers d'euros, 9.845.266 milers d'euros (un 66%)

corresponen a deute de societats dependents sense recurs a Abertis Infraestructuras, SA (10.896.231 milers d'euros el 2014, en aquest cas un 67%).

Al tancament del 31 de desembre del 2015 la vida mitjana del deute se

situa en 6,1 anys (6,0 anys al tancament del 2014).

164

Igualment, la meritació i liquidació d'interessos dels préstecs i les

obligacions assenyalats anteriorment es produiran en funció de les

condicions i els venciments específics, tot estimant per al 2016 un

pagament d'interessos segons el deute al tancament del 31 de desembre

del 2015 d'aproximadament 747 milions d'euros (853 milions d'euros

estimats al tancament del 2014 per a l'exercici 2015).

Al tancament del 31 de desembre del 2015 el 88% (un 84% el 2014) del deute financer era a tipus d'interès fix o fixat mitjançant cobertures, per la qual cosa no s'estima que les eventuals variacions en els tipus d'interès

puguin tenir un impacte significatiu en relació amb aquests comptes anuals consolidats.

En aquest sentit, la sensibilitat estimada sobre el compte de resultats consolidat per la variació en els tipus d'interès sobre el deute a tipus

variable, tot considerant l'impacte d'una variació de 50pb, seria la següent: 2015 2014

Finançament en Finançament en

(milions d'euros)

Euros Altres

divises(*)

Total

Euros

Altres divises(*)

Total

Variació de 50pb:

Impacte brut abans d'impostos

3,6

5,1

8,7

5,6

7,2

12,8

Impacte net després d'impostos (i abans de minoritaris)

2,6

3,7

6,3

4,0

5,0

9,0

(*) Al tancament del 2015 i 2014, principalment per reals brasilers.

Addicionalment, pel que fa a la sensibilitat de variacions en els tipus

d'interès respecte a les operacions amb derivats, cal assenyalar que, en termes agregats del conjunt de les operacions de derivats analitzades el 31

de desembre del 2015, amb una variació en la corba de tipus d'interès EUR, USD, JPY, CLP i BRL de 50 punts bàsics, i mantenint la resta de variables constants, el valor raonable del conjunt de les operacions de derivats hauria

variat en 36,1 milions d'euros (42,3 milions d'euros el 2014), essent l'impacte net en patrimoni de 26,0 milions d'euros i pràcticament nul en

resultats després d'impostos (22,5 milions d'euros en patrimoni net i també pràcticament nul en resultats després d'impostos el 2014).

165

Finalment, l'import en llibres i el valor raonable de les obligacions i del deute financer no corrent mantingut amb entitats de crèdit al tancament de

l'exercici és el següent:

2015

Valor raonable(*)

Import en

llibres

Nivell 1

Nivell 2

Nivell 3

Total

Préstecs amb entitats de crèdit 4.157.360 - 3.702.978 938.929 4.641.907

Obligacions 9.103.848 7.908.334 2.152.509 - 10.060.843

13.261.208 7.908.334 5.855.487 938.929 14.702.750

(*) Nivell 1. Preus de cotització (no ajustats) en mercats actius i passius idèntics.

Nivell 2. Dades diferents del preu de cotització incloses dins del nivell 1 que siguin observables per a l'actiu o el passiu, tant

directament (preus), com indirectament (derivats dels preus).

Nivell 3. Dades per a l'actiu o el passiu que no estan basades en dades observables de mercat.

2014

Valor raonable(*)

Import en

llibres

Nivell 1

Nivell 2

Nivell 3

Total

Préstecs amb entitats de crèdit 5.186.176 - 5.137.981 597.859 5.735.840

Obligacions 9.478.836 8.635.302 2.290.758 - 10.926.060

14.665.012 8.635.302 7.428.739 597.859 16.661.900

(*) Nivell 1. Preus de cotització (no ajustats) en mercats actius i passius idèntics.

Nivell 2. Dades diferents del preu de cotització incloses dins del nivell 1 que siguin observables per a l'actiu o el passiu, tant

directament (preus), com indirectament (derivats dels preus).

Nivell 3. Dades per a l'actiu o el passiu que no estan basades en dades observables de mercat.

L'import en llibres del deute financer corrent s'aproxima al seu valor

raonable. Aquest, per al cas del deute a tipus fix, es calcula descomptant els

fluxos de pagament de cadascun dels deutes per la corba de tipus de la

moneda a la qual estan referenciats, i en el cas de les obligacions s'hi

afegeix la corba de crèdit de l'emissor, que s'estima a partir de les

cotitzacions de les obligacions líquides observades per a aquest emissor en

els seus mercats de referència.

166

i.a) Préstecs amb entitats de crèdit

El detall per venciments (segons s'estipula en els contractes respectius) i països dels préstecs mantinguts amb entitats de crèdit es detalla tot seguit: 2015 (*)

Deute

corrent

Entre

1-2 anys

Entre

2-3 anys

Entre

3-4 anys

Entre

4-5 anys

Més de

5 anys

Deute no

corrent

Total

Abertis 428 979 140 - 50.000 - 51.119 51.547

França 204.904 245.250 120.000 20.000 258.000 1.305.000 1.948.250 2.153.154

Brasil 53.636 58.267 63.641 69.701 75.861 398.000 665.470 719.106

Xile 41.484 36.202 63.166 84.686 78.074 177.481 439.609 481.093

Resta 103.827 88.766 95.564 98.492 117.926 811.086 1.211.834 1.315.661

Préstecs amb entitats

de crèdit

404.279

429.464

342.511

272.879

579.861

2.691.567

4.316.282

4.720.561



2014 (*)

Deute

corrent

Entre

1-2 anys

Entre

2-3 anys

Entre

3-4 anys

Entre

4-5 anys

Més de

5 anys

Deute no

corrent

Total

Abertis 146 140 140 140 - 50.000 50.420 50.566

França 244.404 220.158 326.250 602.067 20.000 1.563.000 2.731.475 2.975.879

Brasil 61.153 66.828 74.728 78.275 84.038 538.506 842.375 903.528

Xile 36.191 37.921 59.793 24.583 28.529 214.426 365.252 401.443

Resta(1) 118.539 97.871 78.455 388.911 494.210 229.206 1.288.653 1.407.192

Préstecs amb entitats

de crèdit

460.433

422.918

539.366

1.093.976

626.777

2.595.138

5.278.175

5.738.608



(1) Al tancament del 31 de desembre del 2014 incloïa els préstecs amb entitats de crèdit de Cellnex, societat que s'ha deixat de

consolidar durant el primer semestre del 2015 d'acord amb el que descriuen les Notes 2.h i 6.

El 31 de desembre del 2015 l'import de l'endeutament financer del Grup subjecte a clàusules habituals de finançament de projecte és de 1.956

milions d'euros sobre els 4.721 milions d'euros de préstecs amb entitats de crèdit al tancament esmentat (1.997 milions d'euros sobre els 5.739 milions

d'euros de préstecs amb entitats de crèdit al tancament del 2014).

167

En general, aquests finançaments inclouen, com a paquet de garanties per als prestadors, la pignoració dels actius de la societat concessionària

(comptes corrents, drets de crèdit derivats del contracte de concessió, drets de crèdits sobre contractes d'assegurança, etc.) i, en alguns casos, s'inclou com a garantia la penyora sobre les accions de la societat concessionària.

Addicionalment, la majoria dels contractes inclouen una sèrie de condicions, financeres i no financeres, l'incompliment de les quals genera obligacions en

el prestatari. En aquest sentit, les obligacions financeres solen correspondre al compliment de determinades ràtios relacionades amb magnituds financeres, com podrien ser el resultat brut d'explotació (ebitda), el deute

net, el patrimoni net o els recursos de caixa a servei del deute.

En relació amb el punt anterior, els principals contractes de finançament afectats que estan vigents al tancament del 2015 (de la mateixa manera

que al tancament del 2014) són els corresponents al subgrup Arteris (Arteris) i a les societats Sociedad Concesionaria Autopista de los Andes, SA (Andes) i Autopistas Metropolitanas de Puerto Rico, LLC (Metropistas),

que suposen pignoració d'alguns dels seus actius (vegeu la Nota 8) en garantia de 1.426 milions d'euros de deute financer (1.378 milions d'euros

el 2014). D'altra banda, el finançament obtingut per Elqui suposa la pignoració de les seves accions en garantia de 156 milions d'euros de deute financer (183 milions d'euros el 2014).

Addicionalment, el 31 de desembre del 2015 el subgrup HIT manté deutes

amb entitats de crèdit per import de 2.153 milions d'euros (2.974 milions d'euros del subgrup HIT el 31 de desembre del 2014, tancament que addicionalment també incloïa 414 milions d'euros del subgrup Cellnex,

anteriorment Abertis Telecom Terrestre, subgrup sobre el qual durant el primer semestre del 2015 s'ha perdut el control, vegeu les Notes 2.h i 6)

subjectes al compliment de determinades obligacions tant financeres com no financeres. Aquestes últimes corresponen, principalment, al compliment de determinades ràtios relacionades amb magnituds financeres del subgrup

esmentat.

En aquest sentit, en la data de formulació d'aquests comptes anuals consolidats les clàusules o els compromisos inclosos en els contractes de finançament no han suposat cap desemborsament.

168

Addicionalment, per fer front a les seves necessitats de tresoreria, el Grup disposa de les següents línies de crèdit i préstecs no disposats:


Venciment

inferior a 1 any

Entre 1-2 anys

Entre 2-3 anys

Entre 3-4 anys

Entre 4-5 anys

Més de 5 anys

Venciment

superior a 1 any

Total

Abertis 150.000 750.000 150.000 575.000 400.000 450.000 2.325.000 2.475.000

França 50.000 - - - 300.000 300.000 600.000 650.000

Brasil - - - - - 47.353 47.353 47.353

Xile 6.144 - - - - - - 6.144

Resta - - - - 165.000 205.313 370.313 370.313

Línies de crèdit i

préstecs no

disposats

206.144

750.000

150.000

575.000

865.000

1.002.666

3.342.666

3.548.810


Venciment

inferior a 1

any

Entre

1-2 anys

Entre

2-3 anys

Entre

3-4 anys

Entre

4-5 anys

Més de

5 anys

Venciment

superior a 1

any

Total

Abertis 100.000 1.522.000 850.000 - - - 2.372.000 2.472.000

França 30.000 290.014 120.000 - - 200.000 610.014 640.014

Brasil - - - - - 165.537 165.537 165.537

Xile - 8.362 - - - - 8.362 8.362

Resta(1) 500 - 350.000 - 35.585 343.410 728.995 729.495

Línies de crèdit i préstecs no

disposats

130.500

1.820.376

1.320.000

-

35.585

708.947

3.884.908

4.015.408

(1) Al tancament del 31 de desembre del 2014 incloïa les línies de crèdit de Cellnex, societat que s'ha deixat de consolidar durant el

primer semestre del 2015 d'acord amb el que descriuen les Notes 2.h i 6.

Finalment, el tipus d'interès mitjà ponderat en l'exercici 2015 dels deutes

amb les entitats de crèdit ha estat d'un 4,95% (4,80% en tot l'exercici 2014).

169

i.b) Obligacions i altres préstecs

El detall de les obligacions i altres instruments de finançament el 31 de desembre del 2015 i 2014 és el següent:

2015 2014

Emissions d'obligacions i bons 10.106.948 10.276.691

Pagarés i paper comercial - -

Altres deutes en valors negociables - -

Obligacions i altres préstecs 10.106.948 10.276.691

El detall per venciments (segons s'estipula en els contractes respectius) i països és el següent:

2015 (*)

Deute

corrent

Entre

1-2 anys

Entre

2-3 anys

Entre

3-4 anys

Entre

4-5 anys

Més de

5 anys

Deute no

corrent

Total

Abertis 569.584 785.100 - 830.892 690.000 2.188.610 4.494.602 5.064.186

França - - 500.000 300.000 - 2.750.000 3.550.000 3.550.000

Brasil 355.211 188.691 72.193 64.014 1.313 23.228 349.439 704.650

Xile 48.202 51.972 40.524 34.022 37.238 179.810 343.566 391.768

Resta 25.582 18.778 7.945 9.939 11.721 489.259 537.642 563.224

Obligacions i altres

préstecs

998.579

1.044.541

620.662

1.238.867

740.272

5.630.907

9.275.249

10.273.828



2014 (*)

Deute

corrent

Entre

1-2 anys

Entre

2-3 anys

Entre

3-4 anys

Entre

4-5 anys

Més de

5 anys

Deute no

corrent

Total

Abertis 20.000 569.584 785.100 - 830.892 2.878.610 5.064.186 5.084.186

França - - - 750.000 300.000 1.950.000 3.000.000 3.000.000

Brasil 502.740 312.530 252.610 96.648 85.388 - 747.176 1.249.916

Xile 48.817 50.703 54.901 43.743 37.665 237.922 424.934 473.751

Resta(1) 230.631 8.402 28.249 7.125 8.913 448.859 501.548 732.179

Obligacions i altres préstecs

802.188

941.219

1.120.860

897.516

1.262.858

5.515.391

9.737.844

10.540.032



(1) Al tancament del 31 de desembre del 2014 incloïa les obligacions de Cellnex, societat que s'ha deixat de consolidar durant el primer

semestre del 2015 d'acord amb el que descriuen les Notes 2.h i 6.

El tipus d'interès mitjà ponderat en l'exercici 2015 de les emissions d'obligacions ha estat d'un 4,99% (un 5,47% en tot l'exercici 2014).

170

Les emissions d'Abertis i HIT (França), amb un import conjunt de 8.614 milions d'euros (8.084 milions d'euros el 2014) no tenen incloses per als

prestadors garanties diferents a la garantia personal del mateix deutor. El 31 de desembre del 2015 l'import de les emissions subjecte a clàusules

habituals d'emissions de bons de projecte és de 1.660 milions d'euros (2.044 milions d'euros el 2014). En general, aquests finançaments inclouen,

com a paquet de garanties per als bonistes, la pignoració dels actius de la societat concessionària (comptes corrents, drets de crèdit derivats del contracte de concessió, drets de crèdits sobre contractes d'assegurança,

etc.) i, en alguns casos, s'inclou com a garantia la penyora sobre les accions de la societat concessionària i/o la necessitat de mantenir saldos de caixa

equivalents a la propera liquidació d'interessos.

En relació amb el punt anterior, les principals emissions afectades que estan vigents al tancament del 31 de desembre del 2015 (de la mateixa manera que al tancament del 2014) són les corresponents al subgrup Arteris

(Arteris) i a les societats Sociedad Concesionaria Autopista los Libertadores, SA (Libertadores), Sociedad Concesionaria Autopista del Sol,

SA (Sol) i Autopistas Metropolitanas de Puerto Rico, LLC (Metropistas), que suposen pignoració d'alguns dels seus actius (vegeu la Nota 8) en garantia de 1.278 milions d'euros de deute financer (1.604 milions d'euros

el 2014).

Abertis Infraestructuras, SA atorga una garantia completa i incondicional sobre les emissions realitzades per Abertis Finance BV.

Addicionalment, cal assenyalar que al tancament del 31 de desembre del 2014 les emissions realitzades per les societats SPI i APDC suposaven el

compromís de penyora del 64,7% de les accions d'Arteris titularitat de Partícipes en garantia de 212 milions d'euros de deute financer i incloïen determinades obligacions, tant financeres com no financeres. Aquestes

últimes corresponen, principalment, al compliment de determinades ràtios financeres. En aquest sentit, cal assenyalar que durant aquest exercici s'ha

procedit al repagament de l'esmentat deute mantingut per SPI i APDC i s'ha cancel·lat el compromís de penyora assenyalat.

171

ii) Deutes amb societats registrades pel mètode de la participació

El detall dels saldos mantinguts amb entitats associades és el següent: 31 de desembre del 2015 31 de desembre del 2014


Autopista Central 51.717 96 51.813 51.469 186 51.655

Road Management Group 10.606 - 10.606 9.994 - 9.994

Altres participacions - 5.316 5.316 - 463 463

Total 62.323 5.412 67.735 61.463 649 62.112

iii) Ràting corporatiu

En la data de formulació d'aquests comptes anuals consolidats, Abertis posseeix la qualificació “BBB” Investment grade-adequate credit quality,

atorgada per l'agència creditícia internacional Standard and Poor's Credit Market Services Europe Ltd. per a llarg termini. En l'últim informe, que data

del juny del 2015, s'ha ratificat la qualificació “BBB” i s'ha millorat la perspectiva d'estable a positiva.

D'altra banda, Abertis manté la qualificació “BBB+”, Good credit quality, atorgada per l'agència creditícia internacional Fitch Ratings Ltd. per al llarg

termini i el ràting “F2”, high credit quality, per al curt termini amb perspectiva estable. En l'últim informe, que data del maig del 2015, les dues qualificacions i la perspectiva van ser ratificades per l'agència

creditícia.

172

16. INGRESSOS DIFERITS

El moviment registrat en l'exercici ha estat el següent:

2015 2014

L'1 de gener 34.607 33.178

Canvis de perímetre i combinacions de negoci - 4.108

Altes 488 1.201

Baixes (3.736) (3.676)

Traspassos (1.257) 227

Traspassos a passius de grups alienables mantinguts per a la venda (vegeu la Nota 6)

(560)

-

Diferències de conversió (1.605) (431)

El 31 de desembre 27.937 34.607

Al tancament de 31 de desembre del 2015, l'epígraf d'ingressos diferits inclou principalment:

Compensació a Aumar per part de l'Administració per les obres

realitzades a Sagunt, per 5.227 milers d'euros (6.531 milers d'euros el 2014). Aquesta s'imputa a resultats durant la vida de la concessió (fins al 2019).

Cobraments percebuts per Acesa per la cessió d'ús de canalització de fibra òptica, per 2.965 milers euros (3.480 milers d'euros el 2014)

que es transfereixen al resultat de l'exercici linealment fins al final de la concessió el 2021 (període de durada de la cessió).

Cobraments percebuts per les autopistes Andes (4.889 milers

d'euros el 2015 i 5.419 milers d'euros el 2014) i Sol (3.072 milers d'euros el 2015 i 5.534 milers d'euros el 2014) pel manteniment de

les obres de diferents convenis complementaris als contractes de concessió respectius, que es van reconeixent al resultat sobre la base de la seva meritació.

Cobraments percebuts per Metropistas per dur a terme determinades actuacions de millora en les instal·lacions de peatge

així com realitzar altres serveis en nom de l'ens concedent per 3.379 milers d'euros (3.569 milers d'euros el 2014), que es van reconeixent en resultat sobre la base de la meritació.

Els canvis de perímetre i combinacions de negoci del darrer exercici 2014

eren deguts a l'entrada en el perímetre de consolidació de Metropistas i corresponien al cobrament percebut per aquesta societat assenyalat anteriorment.

173

17. PROVEÏDORS I ALTRES COMPTES A PAGAR

La composició d'aquest epígraf el 31 desembre és el següent:

2015 2014

Creditors comercials a pagar 486.801 499.950

Deutes amb parts vinculades 383 410

Remuneracions pendents de pagament 101.981 106.332

Altres comptes a pagar 45.701 42.315

Proveïdors i altres comptes a pagar 634.866 649.007

A continuació, per a aquelles societats del Grup amb residència fiscal a Espanya es detalla la informació requerida per la disposició addicional

tercera de la Llei 15/2010, de 5 de juliol, sobre “deure d'informació“, modificada per la disposició final segona de la Llei 31/2014, de 3 de desembre, per la qual es modifica la Llei de societats de capital per a la

millora del govern corporatiu, d'acord amb allò establert a la resolució del 29 de gener del 2016, de l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes,

sobre la informació a incorporar a la memòria dels comptes anuals dels exercicis iniciats a partir de l'1 de gener del 2015 en relació amb el període mitjà de pagament a proveïdors en operacions comercials, publicada al BOE

el 4 de febrer del 2016:

2015 (1)

Període mitjà de pagament a proveïdors (nombre de

dies)(2) 39

Ràtio d'operacions pagades (nombre de dies) 40

Ràtio d'operacions pendents de pagament (nombre de dies)

26

Total de pagaments realitzats 177.416

Total de pagaments pendents 11.219

(1) De conformitat amb allò establert per la resolució esmentada, no es presenta informació comparativa

de l'exercici 2014 corresponent a aquesta obligació d'informació i aquests comptes anuals consolidats es consideren com els inicials a aquests efectes exclusius.

(2) El termini màxim legal de pagament aplicable a les societats del Grup amb residència fiscal a Espanya

és, d'acord amb la Llei 11/2013, de 26 de juliol, de trenta dies, excepte en cas que per contracte

s'hagués fixat un termini de pagament superior que en cap cas no superarà els seixanta dies.

Els pagaments detallats al quadre anterior sobre els pagaments a

proveïdors fan referència a aquells que per la seva naturalesa són creditors comercials per deutes amb proveïdors de béns i serveis, de manera que

s'inclouen a la partida “Creditors comercials a pagar“ inclosa a l'epígraf “Proveïdors i altres a pagar“ del balanç de situació consolidat.

174

18. IMPOST SOBRE EL BENEFICI

a) Informació de caràcter fiscal

Abertis tributa en règim de consolidació fiscal com a Societat Dominant del grup fiscal, que té com a societats dependents a les participades en almenys un 75% i amb residència fiscal a Espanya. D'altra banda, les

societats dependents del Grup amb residència fiscal a França tributen de manera conjunta en l'impost sobre els beneficis que aplica aplicable al

territori. La resta de societats incloses en el perímetre de consolidació tributen individualment.

El 31 de desembre del 2015, amb caràcter general, les societats del Grup tenen pendents de comprovació tots els impostos que els són aplicables i

que no han prescrit en l'esmentada data a cadascuna de les jurisdiccions on aquestes es troben radicades. En aquest sentit, al tancament esmentat, a

Espanya el Grup fiscal Abertis té obertes actuacions inspectores de caràcter general en relació amb l'impost sobre societats per a els exercicis 2010 a 2011, i en relació amb l'IVA per a l'exercici 2011 (des del juliol al

desembre). Addicionalment, les societats franceses Sanef i Sapn també estan essent objecte d'actuacions inspectores de tots els impostos que els

són aplicables per als exercicis 2012 a 2014. Referent a això, Abertis considera que no es posaran de manifest impactes

patrimonials significatius respecte d'aquests comptes anuals consolidats derivats de les actuacions inspectores en curs ni de possibles diferències

interpretatives de la normativa fiscal vigent en relació amb els exercicis pendents de comprovació.

175

D'altra banda, el 2 de març del 2015 Abertis va rebre una sentència desestimatòria del Tribunal Suprem referent a les actes d'inspecció per

comprovacions efectuades a la societat Aurea Concesiones de Infraestructuras, SA en l'impost sobre societats de l'exercici 2001, per l'aplicació indeguda de la deducció per activitats exportadores. L'import

d'aquesta acta es trobava totalment provisionat i assolia els 576 milers d'euros, que han estat satisfets en la seva totalitat durant l'exercici 2015.

Aquesta era l'única acta d'inspecció incoada a la Societat que quedava pendent de resolució tal com s'indicava a la Nota 19.a dels comptes anuals consolidats de l'exercici 2014.

b) Despesa per impost sobre el benefici

El tipus impositiu general de l'impost sobre societats als principals països on Abertis duu a terme les seves operacions és el següent:

2015 2014

Espanya(1) 28% 30%

França 38% 38%

Brasil 34% 34%

Xile(2) 22,5% 21%

(1) La Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats, amb entrada en vigor

l'1 de gener del 2015, estableix que el tipus general de gravamen a Espanya per als

contribuents d'aquest impost serà del 28% el 2015 i del 25% a partir del 2016.

(2) La Llei 20.780, de 28 de setembre del 2014, de reforma del sistema tributari xilè va

establir un increment gradual del tipus de gravamen de l'impost sobre societats a Xile

durant cinc anys, passant del 21% el 2014 al 27% a partir del 2018 (tot considerant que

les companyies del Grup Abertis aplicaran el sistema de càlcul de l'impost denominat

com parcialment integrat).

176

La conciliació de la despesa per impost teòric amb la despesa per impost registrada al compte de pèrdues i guanys consolidat de l'exercici és la

següent:

2015

2014

(reexpressat)

Benefici abans d'impostos (1.221.076) 1.041.765

Impost teòric al 28%(1) (341.901) 312.530

Efecte en la despesa per impost de:

Ingressos no tributables (17.787) (12.359)

Despeses no deduïbles a efectes fiscals 314.326 25.546

Pèrdues i crèdits fiscals 8.086 1.348

Canvis de tipus impositiu(2) 3.069 19.835

Altres efectes impositius 31.869 9.012

Despesa per impost (activitats continuades) (2.338) 355.912

(1) L'impacte dels diferents tipus impositius vigents en alguns països, així com el resultat de societats

registrades pel mètode de la participació (que tributen en origen), es reflecteix als epígrafs restants

(principalment al d'“Altres efectes impositius”).

(2) El 2015 inclou la regularització a Espanya d'aquells impostos diferits que el darrer exercici 2014,

després del canvi del tipus impositiu aprovat, es va estimar que revertirien al 28% i que finalment

revertiran al 25%. El 2014 a Espanya (del 30% al 28% el 2015 i el 25% a partir del 2016) i a Xile

(increment gradual durant cinc anys del 21% el 2014 al 27% a partir del 2018).

Les partides “Ingressos no tributables” i “Despeses no deduïbles a efectes

fiscals” de l'exercici 2015 i 2014 inclouen partides que, d'acord amb les legislacions fiscals de les respectives societats consolidades, no són objecte de tributació i deduïbilitat.

En aquest sentit, cal assenyalar que la partida “Despeses no deduïbles a

efectes fiscals“ d'aquest exercici 2015 correspon principalment al deteriorament registrat sobre la totalitat del fons de comerç assignat al subgrup Arteris per import de 681.663 milers d'euros (vegeu la Nota 8),

que genera una despesa fiscal no deduïble de 231.765 milers d'euros.

Referent a això, en el darrer exercici 2014 es va considerar que la venda del 5,01% d'Eutelsat estava exempta de tributació en l'impost sobre societats a Espanya i França.

De la seva banda, cal destacar que l'impacte del resultat de la venda en

l'exercici 2015 del 66% de Cellnex, incorporat al compte de resultats consolidat de l'exercici 2015 a l'epígraf “Resultat de les activitats interrompudes“ està exempt de tributació en l'impost sobre societats a

Espanya (vegeu la Nota 12.iv).

177

Els components principals de la despesa per impost sobre societats de l'exercici (per a les societats consolidades per integració global) són els

següents:

2015

2014

(reexpressat)

Impost corrent 282.034 412.479

Impostos diferits:

Canvi de tipus impositiu(1) 3.069 19.835

Variacions en diferits(2) (317.140) (94.667)

Altres 29.699 18.265

Despesa per impost (activitats continuades) (2.338) 355.912

Despesa per impost (activitats interrompudes) 5.979 3.578

Efectes impositius en el patrimoni 36.526 (27.648)

40.167 331.842 (1) El 2015 inclou la regularització a Espanya d'aquells impostos diferits que el darrer exercici 2014,

després del canvi del tipus impositiu aprovat, es va estimar que revertirien al 28% i que finalment

revertiran al 25%. El 2014 a Espanya (del 30% al 28% el 2015 i el 25% a partir del 2016) i a Xile

(increment gradual durant cinc anys del 21% el 2014 al 27% a partir del 2018).

(2) Addicionalment cal considerar, el 2015, una variació de 753 milers d'euros associada al segment

operatiu de telecomunicacions terrestres fins al moment de la discontinuació d'aquest.

La variació en impostos diferits és deguda principalment, d'una banda, a l'efecte per la reversió dels impostos diferits passius associats a combinacions de negoci detallats posteriorment i, de l'altra, a la generació

en l'exercici 2015 d'actius per impostos diferits a Espanya per les pèrdues fiscals pendents de compensar associades a part de la provisió registrada en

l'exercici en relació amb la compensació per la garantia de trànsit del conveni de l'AP-7 per un import brut de 982 milions d'euros (vegeu la Nota 12.i) i a la provisió constituïda en l'exercici (117 milions d'euros) en relació

amb els passius eventuals associats als compromisos assumits amb la societat participada Alazor (vegeu la Nota 9.ii).

178

De la seva banda, el darrer exercici 2014 l'impost meritat en l'exercici incloïa:

D'una banda, com a conseqüència de la reducció del tipus impositiu

general de l'impost sobre societats a Espanya del 30% al 28% per a

l'exercici 2015 i del 28% al 25% a partir de l'exercici 2016, les societats del Grup amb residència fiscal a Espanya van registrar una

menor despesa per impost meritat en l'exercici 2014 per import de -4.261 milers d'euros, motivada principalment pel decrement dels passius nets per impost diferit que es va estimar que revertirien en

l'exercici 2015 i posteriors.

D'altra banda, les societats del Grup amb residència fiscal a Xile van

registrar una major despesa per impost meritat en l'exercici 2014 per import de 24.096 milers d'euros derivada de l'increment dels

impostos diferits passius, com a conseqüència de l'increment gradual del tipus impositiu general de l'impost sobre societats del 21% al 27%.

c) Impostos diferits El saldo dels actius i passius diferits reconeguts, així com el seu moviment

durant l'exercici, ha estat el següent:

2015 2014

Impost diferit

actiu Impost diferit

passiu

Impost diferit actiu

Impost diferit passiu

L'1 de gener 782.498 (1.621.803) 703.780 (1.624.075)

Càrrecs/(Abonaments) al compte de resultats(1)

192.116

122.708

44.437

53.050

Càrrecs/(Abonaments) per incorporació al perímetre i combinacions de negoci

16.418

(198.908)

1.896

(42.425)

Càrrecs/(Abonaments) a patrimoni net (24.551) (11.974) 18.506 9.141

Diferències de canvi (33.872) 85.014 375 (3.990)

Traspassos 18.280 (18.280) 13.504 (13.504)

Traspàs net a actius/(passius) de grups alienables mantinguts per a la venda (vegeu la Nota 6)

(34.286)

205.440

-

-

El 31 de desembre 916.603 (1.437.803) 782.498 (1.621.803)

Estimació d'impostos diferits a revertir en el proper exercici

(85.003)

129.695

(53.923)

278.675

(1) El 2014 s'inclou l'impacte assenyalat a l'apartat b) anterior pel canvi de tipus impositiu a Espanya

(-4.261 milers d'euros) i Xile (24.096 milers d'euros).

179

Les diferències de canvi generades en l'exercici corresponen principalment a impostos diferits actius i passius de societats amb residència fiscal al Brasil

(346.303 i 783.880 milers de reals brasilers respectivament el 2015 i 324.223 i 1.039.763 milers de reals brasilers el 2014), i a impostos diferits actius i passius de societats xilenes (106.614.780 i 175.527.695 milers de

pesos xilens respectivament el 2015 i 124.346.990 i 186.698.878 milers de pesos xilens el 2014), com a conseqüència de la depreciació experimentada

al tancament de l'exercici pel real brasiler i el pes xilè.

i) Impostos diferits actius

El detall dels impostos diferits actius és el següent:

2015 2014

Crèdits fiscals per bases imposables negatives 317.417 147.219

Reversió càrrega financera(1) 70.504 47.411

No deduïbilitat provisions(2) 361.341 373.053

Valoració instruments financers derivats 62.507 71.813

Altres (3) 104.834 143.002

Impost diferit actiu 916.603 782.498

(1) Únicament per a societats amb residència fiscal a Espanya, per l'efecte impositiu de la reversió de la

càrrega financera registrada d'acord amb els principis del Pla general de comptabilitat espanyol i les

seves adaptacions sectorials. Al tancament del 2015 l'impacte de la presa de control de Túnels

(13.443 milers d'euros).

(2) Efecte impositiu de determinades provisions associades amb l'aplicació del “model de l'intangible”

segons la CINIIF 12, així com d'altres provisions.

(3) Al tancament del 2014 aquesta partida incorporava 46 milions d'euros de Cellnex, subgrup associat al component operatiu de telecomunicacions terrestres discontinuat en aquest exercici 2015 (vegeu la

Nota 6).

Les pèrdues fiscals pendents d'aplicació el 31 de desembre del 2015

assoleixen l'1.347.390 milers d'euros (629.268 milers d'euros el 2014), dels quals 744.684 milers d'euros corresponen a les pèrdues fiscals pendents de compensar generades en aquest exercici 2015 pel Grup fiscal a Espanya

(sense termini de venciment i associades principalment al deteriorament de la garantia de trànsit del conveni de l'AP-7, vegeu la Nota 12), 317.594

milers d'euros (446.179 milers d'euros el 2014) procedeixen de societats xilenes (sense termini de venciment) i la resta presenten uns terminis de venciment majoritàriament entre el 2023 i el 2025.

180

ii) Impostos diferits passius

El detall dels impostos diferits passius és el següent:

2015 2014

Per combinacions de negoci(1) 960.741 1.147.463

Valoració instruments financers derivats 40.916 43.167

Criteri amortització(2) 264.656 313.944

Altres 171.490 117.229

Impost diferit passiu 1.437.803 1.621.803

(1) Efecte impositiu associat al registre, d'acord amb el valor raonable, dels actius i passius nets adquirits

en diverses combinacions de negoci i/o canvis de perímetre.

(2) Efecte impositiu de l'aplicació d'un criteri d'amortització fiscal diferent al comptable. Al tancament del

2014 aquesta partida incorporava 24 milions d'euros de Cellnex, subgrup associat al component operatiu de telecomunicacions terrestres discontinuat en aquest exercici 2015 (vegeu la Nota 6).

El detall dels impostos diferits passius registrats al tancament del 31 de

desembre del 2015 i 2014 corresponents a l'efecte impositiu associat al registre, d'acord amb el valor raonable, dels actius i passius nets adquirits en diverses combinacions de negoci i/o canvis de perímetre, és el següent:

Incorporació 2015 2014

Adquisició Túnels 2015 36.937 -

Adquisició Towerco(1) 2014 - 31.082

Adquisició 57,05% grup Hispasat 2013 100.595 108.534

Adquisició grup Arteris(2) 2012 159.764 291.911

Adquisició Autopista Libertadores(2) 2012 16.774 19.026

Adquisició Autopista del Sol(2) 2012 5.975 7.788

Adquisició Los Andes(2) 2012 8.532 9.304

Adquisició Avasa (50% addicional) 2009 153.758 167.895

Adquisició Rutas del Pacífico (50% addicional)(2) 2009 12.252 13.338

Adquisició grup Invin(2) 2008 12.224 14.074

Adquisició grup HIT/Sanef 2006 451.788 481.757

Altres - 2.142 2.754

960.741 1.147.463

(1) Adquisició associada al segment operatiu de telecomunicacions terrestres discontinuat durant aquest exercici

2015 (vegeu la Nota 6).

(2) En el cas del subgrup Arteris, variació afectada, a més de per l'impacte del deteriorament registrat sobre part

dels actius revalorats en el procés de PPA (vegeu la Nota 8.iv), per la depreciació experimentada al tancament

de l'exercici pel real brasiler i, en el cas de Libertadores, Sol, Los Andes, Rutas del Pacífico i el subgrup

Invin, variació afectada per la depreciació experimentada al tancament de l'exercici pel pes xilè.

181

d) Passius per impostos corrents

El detall de la partida “Passius per impostos corrents” al tancament del 31 de desembre és el següent:

2015 2014

Hisenda pública, creditora per IVA 121.196 115.052

Hisenda pública, creditora per impost de societats 118.622 61.984

IVA repercutit diferit 1.225 18.524

Organisme de la Seguretat Social 2.586 3.681

Impost sobre la renda de les persones físiques 2.508 7.066

Altres impostos 15.955 23.273

Passius per impostos corrents 262.092 229.580

19. OBLIGACIONS PER PRESTACIONS A EMPLEATS

La composició del saldo d'obligacions per prestacions a empleats és la següent:


No

corrent

Corrent

Total

No corrent

Corrent

Total

Compromisos de prestació

definida

a

45.328

-

45.328

45.647

-

45.647

Altres compromisos b 19.730 2.738 22.468 3.533 15.602 19.135

Compromisos per plans

d'acabament de la relació

laboral

c

48.974

34.989

83.963

7.362

21.344

28.706

Obligacions per prestacions a empleats

114.032

37.727

151.759

56.542

36.946

93.488

a) Compromisos per pensions Entre les obligacions amb els seus empleats, diferents empreses del Grup

d'àmbit nacional són promotors de plans de pensions d'ocupació d'aportació definida i/o mantenen compromisos per pensions, d'aportació i/o prestació

definida, instrumentats mitjançant pòlisses d'assegurança, tal com estableix la normativa que regula l'exteriorització de compromisos per pensions.

182

En l'àmbit internacional, diverses empreses del Grup mantenen compromisos d'aportació definida i/o de prestació definida amb els seus

empleats. Aquests compromisos s'instrumenten mitjançant entitats externes, llevat dels països on la legislació permet el manteniment de fons interns.

La informació economicoactuarial del passiu existent relacionat amb els

compromisos per pensions de les diferents empreses del Grup amb els seus empleats és la següent:

i) Compromisos d'aportació definida

L'import registrat en l'exercici com a despesa de personal al compte de

resultats consolidat de l'exercici derivat dels compromisos d'aportació definida puja a 5.465 milers d'euros (4.806 milers d'euros per a l'exercici 2014). Vegeu la Nota 21.c.

ii) Compromisos de prestació definida Excepte als països on la legislació permet el manteniment de fons interns, la

instrumentació de compromisos per pensions es realitza mitjançant pòlisses d'assegurança o entitats separades, d'acord amb la normativa reguladora

de cada país, i s'exterioritzen fora del balanç. No obstant això, s'inclouen en aquest epígraf les obligacions i els seus corresponents actius afectes en els casos en què es conserva l'obligació legal o implícita de respondre per les

prestacions acordades.

Pel que fa a aquest tipus d'obligacions, al tancament de 31 de desembre del 2015 (d'igual manera que al tancament del 2014) Abertis manté compromisos per pensions corresponents a plans de prestació definida als

països següents:

A Espanya, Abertis, Aumar, Autopistas España, Acesa, Invicat i Aucat mantenen compromisos per pensions derivats dels premis de jubilació regulats en convenis col·lectius. Aquests compromisos estan

finançats externament d'acord amb la normativa local.

183

A França, les empreses del subgrup HIT/Sanef i la societat Sanef ITS ofereixen premis de jubilació corresponents a una obligació legal

(IFC). Addicionalment, Sanef manté un pla de pensions de prestació definida per a executius (retraite chapeau), i Sapn manté un pla mèdic per a antics empleats jubilats. El pla de pensions per a

executius és l'únic que està finançat externament.

Addicionalment, Sanef i Sapn mantenen sengles plans de prejubilació (cats).

En relació amb els compromisos de prestació definida mantinguts per les diferents empreses del Grup amb els seus empleats abans assenyalats, la

conciliació entre els saldos inicials i finals del valor actual actuarial d'aquestes obligacions és la següent:

2015 2014

L'1 de gener 47.186 50.512

Cost per serveis de l'exercici 2.490 2.677

Cost de servei passat(1) 1.531 (10.569)

Cost per interessos 747 1.378

Aportacions de partícips - -

Modificacions - -

Efecte per canvis en hipòtesis demogràfiques 394 -

Efecte per canvis en hipòtesis financeres (1.175) 7.055

Efecte per experiència (1.555) (1.472)

Pagaments de prestacions (2.856) (2.395)

Finalitzacions/liquidacions - -

Despeses/impostos/primes - -

Altres (2) 184 -

El 31 de desembre 46.946 47.186

(1) El 2015 inclou un impacte per “IFC” derivat d'una millora de les prestacions i per retrait chapeau

per la sortida d'alguns directius. Al tancament del 2014 incloïa l'impacte per la supressió del “Plan

Mutuelle” per als empleats de la societat Sapn que es jubilin posteriorment a l'any 2017.

(2) El 2015, impacte per l'entrada en el perímetre de consolidació de la societat SE BPNL, pertanyent

al subgrup HIT/Sanef.

184

La conciliació entre els saldos inicials i finals del valor raonable actuarial dels actius afectes a aquestes obligacions és la següent:

2015 2014

L'1 de gener 6.925 7.098

Rendiment esperat dels actius afectes 68 145

Rendiment real de l'actiu (excloent el rendiment esperat)

(117)

232

Aportacions del promotor 1.843 1.845

Aportacions de partícips - -

Pagaments de prestacions (2.856) (2.395)

Despeses/impostos/primes - -

El 31 de desembre 5.863 6.925

Entre els actius afectes vinculats a pòlisses d'assegurança, un import de 4.245 milers d'euros registrat a l'epígraf "Deutors i altres comptes a cobrar

- altres" (5.386 milers d'euros en l'exercici 2014) està contractat amb entitats vinculades (vegeu les Notes 12 i 25).

El moviment anual en el passiu reconegut al balanç ha estat el següent:

2015 2014

L'1 de gener 45.647 49.037

Actius afectes a societats vinculades (5.386) (5.623)

Obligació neta l'1 de gener 40.261 43.414

Increment amb càrrec a:

compte de resultats (vegeu la Nota 21.c) 4.700 (6.659)

patrimoni net (2.219) 5.351

Aportacions del promotor (1.843) (1.845)

Altres 184 -

Obligació neta el 31 de desembre 41.083 40.261

Actius afectes a societats vinculades 4.245 5.386

El 31 de desembre 45.328 45.647

L'import total acumulat al patrimoni net per variacions en les hipòtesis de càlcul (efecte per canvis en hipòtesis demogràfiques, financeres i efecte

experiència) és una pèrdua de 36.425 milers d'euros el 2015 i una pèrdua de 38.644 milers d'euros el 2014.

185

El detall dels compromisos totalment o parcialment finançats i de les obligacions no finançades el 31 de desembre és el següent:

2015 2014

Compromisos totalment o parcialment finançats 8.325 9.064

Obligacions no finançades 38.621 38.122

Obligació neta 46.946 47.186

El detall de la despesa total reconeguda al compte de resultats consolidat i l'estat de resultat global de l'exercici és el següent:

2015 2014

Cost per serveis de l'exercici 2.490 2.677

Cost per interessos net 679 1.233

Reconeixement de serveis passats 1.531 (10.569)

Total despesa/(ingrés) comptable

reconegut al compte de resultats (vegeu la Nota

21.c)

4.700

(6.659)

Efecte per canvis en hipòtesis demogràfiques 394 -

Efecte per canvis en hipòtesis financeres (1.175) 7.055

Efecte per experiència (1.555) (1.472)

Rendiment real de l'actiu (excloent el rendiment esperat)

117

(232)

Total despesa/(ingrés) comptable reconegut a l'estat global de resultat

(2.219)

5.351

Total despesa/(ingrés) comptable 2.481 (1.308)

El detall que cadascun dels diferents tipus d'actius representa sobre el valor

raonable dels actius afectes als compromisos mantinguts és el següent:

2015 2014

Valors garantits per actius – pòlisses d'assegurances 100% 100%

100% 100%

El 31 de desembre del 2015 (igual que al tancament del 2014), la totalitat dels actius correspon a pòlisses d'assegurances col·lectives de tipus d'interès garantit i participació en beneficis.

186

Per als compromisos finançats a través de contractes d'assegurances, l'entitat no s'exposa a riscos inusuals de mercat ni cal que apliqui tècniques

de correlació d'actius-passius o permutes de longevitat. Per a la resta de compromisos, el Grup no manté cap estratègia de correlació d'actius-passius ja que no hi ha actius afectes. Tampoc no hi ha instruments

financers transferibles mantinguts com actius afectes, ni actius afectes que siguin immobles ocupats per l'entitat.

El Grup no té responsabilitats sobre la governança dels plans, més enllà de la participació en la negociació dels convenis col·lectius que determinen les

prestacions a satisfer i en la satisfacció de les aportacions requerides.

Les hipòtesis actuarials (demogràfiques i financeres) utilitzades constitueixen les millors estimacions que es tenen sobre les variables que

determinaran el cost final de proporcionar les prestacions postocupació. Les principals hipòtesis actuarials utilitzades en la data del balanç són les

següents: 2015 2014

Tipus de descompte (en funció del tipus de compromís i moneda) 1,91% 1,64%

Taxa d'increment salarial (en funció del tipus de compromís i moneda)

2,70%

2,68%

Compromisos per pensions a Espanya: (*)

Taules de mortalitat PERMF200p PERMF200p

Taules d'invalidesa InvAbs_OM77 InvAbs_OM77

(*) Per als compromisos per pensions de societats participades situades fora del territori espanyol, s'han fet servir

taules de mortalitat i d'invalidesa generalment acceptades als països respectius.

El tipus de descompte utilitzat s'ha determinat partint de la corba de tipus de bons corporatius “iboxx AA” al tancament del 2015, sobre la base de la

durada dels compromisos (igual que el 2014). Addicionalment, cal assenyalar que, per als principals plans de prestació

definida, la sensibilitat estimada sobre l'obligació registrada al tancament per una variació de 50pb (en les variables detallades tot seguit) seria de:

2015 2014

Tipus de descompte 4,8% - 5,2% 5,1% - 5,3%

Taxa d'increment salarial 4,5% - 4,8% 4,8% - 5,3%

187

No s'han produït canvis en els mètodes i les hipòtesis fets servir per realitzar l'anàlisi de sensibilitat respecte de l'exercici anterior. El mètode fet

servir per determinar l'anàlisi de sensibilitat és el projected unit credit, modificant cada hipòtesi i mantenint constant la resta.

Les aportacions previstes a realitzar en el proper exercici 2016 són de 0,7 milions d'euros (0,4 milions d'euros estimats al tancament del 2014 per a

l'exercici 2015). Finalment, la durada mitjana ponderada de les obligacions per prestacions

definides al tancament de l'exercici és de 10,4 anys (també 10,4 anys al tancament del 2014).

b) Altres compromisos Conjuntament amb les obligacions anteriors, diverses societats del Grup

mantenen compromisos a llarg termini amb els seus empleats, en concepte d'incentius per assolir els objectius de negoci del Pla Estratègic 2015-2017,

de premis de vinculació i vacances retribuïdes també regulades als convenis col·lectius, en complir determinats anys de servei ininterromput a la societat i d'altres. En relació amb la valoració d'aquests compromisos s'inclou un

passiu al balanç corresponent a aquest epígraf per un import total de 22.468 milers d'euros (19.135 milers d'euros el 2014), i el passiu no corrent

registrat per aquest concepte és de 19.730 milers d'euros (3.533 milers d'euros el 2014).

La variació d'aquests compromisos és deguda principalment al pagament durant l'exercici del “Pla d'incentius 2012-2014“ i a la dotació de la part

corresponent del compromís associat al “Pla d'incentius 2015-2017“ assenyalats a la Nota 25.a.

L'import registrat com a despesa de personal el 2015 per aquests compromisos és de 16.298 milers d'euros (5.310 milers d'euros el 2014).

Vegeu la Nota 21.c.

188

c) Compromisos per plans d'acabament de la relació laboral

El moviment registrat de les provisions relatives als compromisos per plans d'acabament de la relació laboral és el següent: 2015 2014

No

corrent

Corrent

Total

No

corrent

Corrent

Total

L'1 de gener 7.362 21.344 28.706 12.757 54.387 67.144

Càrrec al compte de resultats consolidat

(dotacions)

66.422

-

66.422

8.696

-

8.696

Aplicacions de l'exercici - (352) (352) - (47.134) (47.134)

Traspàs a passius de grups alienables

mantinguts per a la venda

-

(10.813)

(10.813)

-

-

-

Traspassos (24.810) 24.810 - (14.091) 14.091 -

El 31 de desembre 48.974 34.989 83.963 7.362 21.344 28.706

Pel que fa als compromisos adquirits pel Grup amb un col·lectiu d'empleats

determinat, cal assenyalar que:

D'una banda, el 30 de juny del 2012 va finalitzar el termini d'adhesió

al pla de sortides voluntàries (emmarcat en un pla de modernització i automatització dels sistemes de pagament de peatges a les

concessionàries d'autopistes espanyoles) acordat amb els representants dels treballadors i autoritzat pel Ministeri de Treball. L'esmentat pla, juntament amb altres baixes incentivades acordades,

arribava a un total de 450 treballadors amb un cost estimat de 75 milions d'euros, es va iniciar en el darrer exercici 2012 i s'esperava

que finalitzés el desembre del 2014, tenint-se registrada la corresponent provisió el 31 de desembre del 2012. Referent a això, durant aquest exercici 2015 s'han realitzat pagaments associats a les

baixes de l'exercici per import de 0,3 milions d'euros (29 milions d'euros el 2014).

D'altra banda, després d'haver-se comunicat el nou Pla de modernització en el marc del Pla Estratègic 2015-2017, que ha de permetre de continuar millorant l'eficiència del Grup a través de la

implantació de plans de modernització i automatització (especialment dels sistemes de pagament a peatges) a les concessionàries

d'autopistes, al tancament del 31 de desembre del 2015 s'ha registrat la corresponent provisió pel seu cost estimat de 66 milions d'euros.

189

Addicionalment, cal assenyalar que al tancament del 2014 el Grup mantenia provisions per 10.813 milers d'euros en relació amb l'acord assolit al

tancament del 2012 amb els representants dels treballadors d'algunes de les societats de telecomunicacions terrestres (component operatiu discontinuat durant aquest exercici 2015, vegeu la Nota 6), per a l'execució

d'un pla de sortides voluntàries fins al 2014, així com un acord especial de sortides per als afectats pel tancament de determinats centres operatius,

l'abast del qual es va estimar en 220 treballadors amb un cost total de 50 milions d'euros, que al tancament de l'exercici 2012 estava degudament provisionat.

20. PROVISIONS I ALTRES PASSIUS

La composició del saldo de provisions i altres passius no corrents i corrents és la següent:


(reexpressat)

No corrents Corrents No corrents Corrents

Provisions CINIIF 12(*) 582.641 178.169 597.735 203.057

Altres provisions 683.109 52.856 466.184 33.185

Provisions 1.265.750 231.025 1.063.919 236.242

Altres creditors 804.461 158.501 736.149 238.616

Provisions i altres passius 2.070.211 389.526 1.800.068 474.858

(*) Principalment provisions per fermes, cicles de manteniment i grans intervencions.

190

i) Provisions

El moviment de les provisions no corrents i corrents és el següent: 2015

No corrents Corrents

Provisions

CINIIF 12

Altres

provisions

Total

Provisions

CINIIF 12

Altres

provisions

Total

L'1 de gener 597.735 466.184 1.063.919 203.057 33.185 236.242

Canvis de perímetre i combinacions de

negoci

22.281

22.120

44.401

958

-

958

Càrrec al compte de resultats consolidat:

- Per dotacions 105.801 142.068 247.869 7.835 17.694 25.529

- Per actualització financera (vegeu la

Nota 21.d)

37.108

11.499

48.607

494

1.348

1.842

Traspassos (131.063) (3.855) (134.918) 131.063 25.586 156.649

Aplicacions de l'exercici - (26.558) (26.558) (151.129) (22.522) (173.651)

Altres 48 142.253 142.301 2.780 5.341 8.121

Diferències de canvi (49.269) (30.902) (80.171) (16.889) (7.599) (24.488)

Traspassos a passius de grups alienables

mantinguts per a la venda (vegeu la Nota 6)

-

(39.700)

(39.700)

-

(177)

(177)

El 31 de desembre 582.641 683.109 1.265.750 178.169 52.856 231.025

2014

No corrents Corrents

Provisions CINIIF 12

Altres provisions

Total

Provisions CINIIF 12

Altres provisions

Total

L'1 de gener 642.985 443.110 1.086.095 108.245 32.029 140.274

Canvis de perímetre i combinacions de

negoci

28.984

89

29.073

14.965

6.600

21.565

Càrrec al compte de resultats consolidat:

- Per dotacions 101.114 47.469 148.583 3.781 4.896 8.677

- Per actualització financera (vegeu la

Nota 22.d)

35.556

10.565

46.121

2.001

161

2.162

Traspassos (217.066) (5.342) (222.408) 217.066 16.556 233.622

Aplicacions de l'exercici - (32.225) (32.225) (148.802) (30.440) (179.242)

Altres (1.124) 1.052 (72) 6.071 2.585 8.656

Diferències de canvi 7.286 1.466 8.752 (270) 798 528

El 31 de desembre 597.735 466.184 1.063.919 203.057 33.185 236.242

Les incorporacions de l'exercici 2015 per “Canvis de perímetre i combinacions de negoci“ corresponen, d'una banda, a l'impacte, després de

la compra d'un 15,01% addicional, de la presa de control de Túnels (vegeu la Nota 2.h) i, de l'altra, a l'impacte de la compra del 90% de la societat italiana Galata, SpA, societat integrant del subgrup Cellnex que ha estat

discontinuat el 30 d'abril del 2015 d'acord amb el que descriuen les Notes 2.h i 6. Aquesta mateixa partida incloïa, en el darrer exercici 2014,

l'impacte de la presa de control de Metropistas.

191

Les diferències de canvi generades en aquest exercici són degudes, principalment, a la depreciació del tipus de canvi de tancament

experimentada pel real brasiler (en l'exercici 2014 es devien principalment a l'apreciació del tipus de canvi de tancament del real brasiler).

La partida “Provisions CINIIF 12” correspon a la provisió associada a intervencions futures, bàsicament en concepte de fermes (en les

concessions el model de comptabilització de les quals correspon al model de l'intangible o mixt), a les quals hauran de fer cara les concessions del Grup fruit de l'ús de les infraestructures per mantenir-les i restablir-les.

Aquestes provisions es registren partint de la millor estimació dels

desemborsaments futurs necessaris per afrontar el següent cicle d'intervencions sobre la infraestructura, dotant-se sistemàticament durant

cadascun dels cicles amb càrrec al compte de pèrdues i guanys consolidat en funció de l'ús de la infraestructura (amb una durada mitjana en cadascuna de les concessions que va dels 7 als 10 anys) fins al moment en

què s'efectua la intervenció. L'estimació dels esmentats desemborsaments futurs es realitza en funció d'estudis tècnics la quantificació dels quals està

subjecta, entre altres aspectes, a la situació de la infraestructura en el moment de realitzar l'actuació i a l'evolució dels índexs de preus dels serveis de construcció. Com a conseqüència, les sortides d'efectiu anuals

associades a aquestes provisions varien en funció del període d'intervenció de cada cicle, i es calcula que en el proper exercici s'aplicaran al voltant de

210 milions d'euros. La partida “Altres provisions no corrents” al tancament del 31 de desembre

del 2015 inclou principalment:

Igual que el 2014, les provisions, estimades de forma anàloga a la provisió descrita anteriorment, en concepte de reposició o substitució amb motiu de l'acabament de les diferents concessions. Com a

conseqüència, la sortida de recursos associats a aquest concepte està vinculada a les actuacions a realitzar quan s'assoleix el final de

cadascuna de les concessions del Grup, per la qual cosa no s'estima que en els propers exercicis la sortida esmentada sigui significativa.

192

Així mateix, igual que al tancament del 2014, la provisió constituïda, tant en l'exercici (117 milions d'euros) com en exercicis anteriors (93

milions d'euros), en relació amb els eventuals passius associats als compromisos assumits amb la societat participada Alazor (vegeu les Notes 9.ii i 21.d). En relació amb aquesta provisió, el

desemborsament final, tant pel que fa a l'import com al moment en què es produirà, dependrà de la resolució dels processos en curs.

El valor actualitzat de les contribucions que les societats concessionàries d'autopistes del subgrup HIT/Sanef han de realitzar al Govern francès en virtut dels acords assolits en aquest exercici en

el marc del Pla Relance d'autopistes franceses (142 milions d'euros, impacte inclòs a la partida “Altres” del moviment d'“Altres provisions”

detallat anteriorment), vegeu la Nota 8.

ii) Altres creditors

La partida “Altres creditors – No corrents” inclou principalment:

Igual que al tancament del 2014, un passiu per la compra el 2014 del 100% de la societat Infraestructuras Americanas, SLU (IA) per un import de 295 milions d'euros a pagar l'agost del 2019 (267 milions

d'euros el 31 de desembre del 2015 i 260 milions d'euros al tancament del 2014 pel seu valor actual als tancaments respectius).

Un passiu per import de 317 milions d'euros (315 milions d'euros el 2014) corresponent al compromís de compra contingent sobre accions d'Hispasat a tercers accionistes d'aquesta, els interessos de

la qual a la societat consolidada esmentada es reflecteixen el 31 de desembre del 2015 a la partida “Participacions no dominants”.

Després de la presa de control en l'exercici 2015 de Túnels (vegeu la Nota 2.h), l'import pendent de pagament a la Generalitat de Catalunya per import de 43 milions d'euros en relació, d'una banda,

amb el cànon de 120 milions d'euros a pagar al final del període concessional (desembre del 2037) i, de l'altra, al cànon addicional

(també a pagar l'any 2037) registrat en els exercicis 2013 i 2014 com a conseqüència, segons el que preveu l'acord concessional, del fet que els ingressos nets de peatge dels exercicis esmentats van ser

superiors als previstos al pla economicofinancer.

193

D'altra banda, la partida “Altres creditors – Corrents” incloïa, al tancament del 31 de desembre del 2014, un import de 77 milions d'euros que van

quedar pendents de pagament en relació amb l'adquisició realitzada el 2014 de 1.090 torres de telefonia mòbil per un import total de 154 milions. L'import esmentat ha estat pagat durant el primer trimestre del 2015.

Addicionalment, cal assenyalar que en aquesta partida s'inclou el saldo a

pagar a l'Estat per part de la societat dependent Acesa després del compromís adquirit en l'acord d'absorció de la societat anteriorment titular de la concessió del tram Montmeló-El Papiol (20.973 milers d'euros, igual

que el 31 de desembre del 2014), així com els deutes amb proveïdors d'immobilitzat per 11.042 milers d'euros (16.887 milers d'euros el 2014).

Finalment, cal assenyalar que la variació de l'epígraf “Altres creditors“ s'ha

vist afectada igualment per la venda del 66% del subgrup Cellnex, amb la pèrdua de control corresponent, l'impacte de la qual per la desconsolidació dels seus saldos ha estat de 16 milions d'euros.

194

21. INGRESSOS I DESPESES

a) Prestació de serveis

El detall de la prestació de serveis, per categoria, és el següent:

2015

2014 reexpressat(*)

Ingressos de peatge d'autopistes 3.890.246 4.006.913

Bonificacions i ràpels sobre peatge (23.930) (25.602)

Altres prestacions de serveis 343.864 310.287

Prestació de serveis 4.210.180 4.291.598

(*) Determinats imports inclosos en aquest detall de prestació de serveis no es corresponen amb els inclosos als comptes anuals consolidats de l'exercici 2014 i reflecteixen l'impacte de la classificació de les activitats

interrompudes en aplicació de la NIIF 5, tal com s'indica a la Nota 6.

Els ingressos de peatge d'autopistes de l'exercici 2015 s'han vist afavorits, principalment, per l'evolució positiva del trànsit i l'increment de les tarifes, impacte que s'ha vist compensat per les menors compensacions de les

administracions públiques per convenis assolits amb aquestes, registrades en l'exercici (vegeu la Nota 12.i), i per la depreciació del tipus de canvi

principalment del real brasiler (depreciació respecte de l'euro del tipus de canvi mitjà, en relació amb el tipus de canvi mitjà de l'exercici 2014).

Les altres prestacions de serveis inclouen principalment ingressos per la gestió d'infraestructures de telecomunicacions per satèl·lit. El seu increment

és degut principalment a la consolidació de l'increment de capacitat realitzat en el darrer exercici amb l'obtenció de nous contractes sobre les posicions orbitals gestionades.

b) Altres ingressos d'explotació i altres ingressos

L'epígraf “Altres ingressos d'explotació” inclou els ingressos per la cessió de l'explotació de les àrees de servei i serveis telemàtics de determinades societats concessionàries d'autopistes, cobraments d'indemnitzacions, etc.

Com a “Altres ingressos” s'inclou principalment el benefici obtingut per

l'alienació d'actius materials.

195

c) Despeses de personal

El detall de despeses de personal per conceptes és el següent:

2015

2014 reexpressat(*)

Sous i salaris 389.304 371.183

Cotitzacions a la Seguretat Social 124.750 123.898

Cost per pensions:

Plans d'aportacions definides (vegeu la Nota 19.a.i) 5.465 4.806

Plans de prestacions definides (vegeu la Nota 19.a.ii) 4.700 (6.659)

Cost d'altres compromisos a llarg termini (vegeu la Nota 19.b) 16.298 5.310

Altres despeses socials(1) 140.230 75.895

Despeses de personal 680.747 574.433

(*) Determinats imports inclosos en aquest detall de despeses de personal no es corresponen amb els inclosos als

comptes anuals consolidats de l'exercici 2014 i reflecteixen l'impacte de la classificació de les activitats

interrompudes en aplicació de la NIIF 5, tal com s'indica a la Nota 6. (1) Al tancament del 2015 inclou l'impacte de la dotació del cost estimat del nou Pla de modernització anunciat en el

marc del Pla Estratègic 2015-2017 detallat a la Nota 19.c.

El nombre mitjà d'empleats d'Abertis i les seves societats dependents durant l'exercici, distribuït per categories, així com la seva distribució entre homes i dones és el següent:

2015 2014

Homes Dones Total Homes Dones Total

Fixos:

- President i conseller delegat

2

-

2

2

-

2

- Directors 111 15 126 124 14 138

- Gerents i caps 646 196 842 730 229 959

- Resta d'empleats 8.781 5.152 13.933 10.101 5.073 15.174

Eventuals 179 220 399 238 238 476

Nombre mitjà d'empleats 9.719 5.583 15.302 11.195 5.554 16.749

Nota: El nombre mitjà d'empleats d'Abertis al tancament del 31 de desembre del 2015 inclou 41 empleats

associats al negoci d'aeroports (169 empleats el 31 de desembre del 2014) i 386 empleats associats a la línia de negoci de telecomunicacions terrestres (1.152 empleats el 31 de desembre del 2014), per la qual

cosa el nombre mitjà d'empleats sense considerar els associats a aquests negocis discontinuats en aquest

exercici o en exercicis anteriors assoliria els 14.875 el 2015 i 15.428 el 2014.

D'altra banda, cal assenyalar que el Consell d'Administració d'Abertis el 31

de desembre del 2015 està compost per setze membres, trobant-se cobertes al tancament esmentat catorze places per part de deu consellers i

quatre conselleres.

196

Referent a això, el Consell d'Administració d'Abertis, a proposta de la

Comissió de Nomenaments i Retribucions, ha acordat proposar a la Junta General d'Accionistes el fet de fixar el nombre màxim de consellers en quinze.

d) Resultat financer El detall dels ingressos i les despeses financeres per conceptes és el

següent:

2015

2014 reexpressat(*)

- Ingressos per interessos i d'altres 92.781 136.744

- Instruments financers derivats:

Cobertura de fluxos d'efectiu 12.880 5.061

Cobertura de valor raonable 6.053 19.090

Cobertura d'inversió neta en moneda diferent de l'euro 953 4.175

- Dividends 2.775 2.371

- Ingressos per compensació financera i altres (vegeu la Nota

12.i) 68.071 107.903

- Ingressos per compensació Apartat B de l'Annex 3 RD 457/2006 (vegeu la Nota 12.i)

68.877

-

- Diferències positives de canvi 54.236 48.314

Ingressos financers 306.626 323.658

- Interessos de préstecs amb entitats de crèdit i altres (906.846) (842.132)

- Instruments financers derivats:

Cobertura de fluxos d'efectiu (21.788) (10.815)

Cobertura de valor raonable (445) (2.918)

Cobertura d'inversió neta en moneda diferent de l'euro (52.744) (50.970)

- Actualització financera provisions CINIIF 12 i altres provisions (vegeu la Nota 20)

(51.128)

(49.641)

- Costos de ruptura per refinançaments (vegeu la Nota 15) (92.236) -

- Provisió préstecs i garanties atorgats amb entitats associades (vegeu les Notes 9.ii i 22.i)

(122.810)

(50.823)

- Provisió per pèrdua de valor compensació financera del RD

457/2006 (vegeu la Nota 12.i)

(123.275)

-

- Diferències negatives de canvi (84.161) (65.293)

Despeses financeres (1.455.433) (1.072.592) (*) Determinats imports inclosos en aquest detall d'ingressos i despeses financeres no es corresponen amb els

inclosos als comptes anuals consolidats de l'exercici 2014 i reflecteixen l'impacte de la classificació de les

activitats interrompudes en aplicació de la NIIF 5, tal com s'indica a la Nota 6.

197

Així mateix, el detall de l'epígraf del compte de resultats consolidat “Variació valoració d'instruments financers” és el següent:

2015 2014 (reexpressat)(*)

Cobertures

de flux

d'efectiu i inversió

neta(1)

Cobertures de valor

raonable

I. Derivats no

qualificats

com de

cobertura i altres

Total

Cobertures

de flux

d'efectiu i inversió

neta(1)

Cobertures de valor

raonable

I. Derivats no

qualificats

com de

cobertura i altres

Total

- Variació en la valoració

dels instruments financers derivats

(6.758)

(25.685)

(1.629)

(34.072)

6.380

(13.906)

(557)

(8.083)

- Variació en el valor

raonable del deute objecte de cobertura

-

25.685

-

25.685

-

13.906

-

13.906

- Variació en el valor raonable d'instruments

de patrimoni i altres(2)

-

-

41.539

41.539

-

-

-

-

(6.758) - 39.910 33.152 6.380 - (557) 5.823

(*) Determinats imports inclosos en aquest detall de l'epígraf “Variació en el valor raonable d'instruments financers“ no es

corresponen amb els inclosos als comptes anuals consolidats de l'exercici 2014 i reflecteixen l'impacte de la classificació de les

activitats interrompudes en aplicació de la NIIF 5, tal com s'indica a la Nota 6.

(1) Import reconegut com a actiu/passiu financer amb contrapartida al compte de resultats consolidat de l'exercici per la part

inefectiva de les relacions de cobertura de fluxos d'efectiu i d'inversió neta.

(2) Correspon, d'una banda, a la revaloració neta dels actius i passius ja mantinguts per Abertis en “adquisicions per etapes“

realitzades el 2015 després de l'adquisició d'un 15,01% addicional de Túnels (35,00% ja mantingut prèviament, vegeu les Notes

2.h i 5) per import de 43.939 milers d'euros i, d'altra banda, a l'impacte de l'ajust de valoració del passiu corresponent al

compromís de compra contingent sobre accions d'Hispasat per import de -2.400 milers d'euros (vegeu la Nota 20.ii).

Finalment, cal assenyalar que el resultat financer del darrer exercici 2014

incloïa un impacte brut positiu no tributable, net dels costos associats a les operacions, de 17.467 milers d'euros, associat a la venda durant el primer semestre del 2014 del 5,01% restant del capital social d'Eutelsat, registrats

a l'epígraf del compte de resultats consolidat “Resultat per alienacions d'instruments financers”.

198

22. CONTINGÈNCIES I COMPROMISOS

i) Contingències

El detall dels avals del Grup davant de tercers prestats per entitats

financeres, en relació amb els quals no s'estima que puguin derivar-se costos significatius, és el següent:

31 de

desembre del 2015

31 de

desembre del 2014

Per compromisos d'explotació 204.213 190.018

Altres compromisos(1) 164.425 268.416

368.638 458.434

(1) Principalment per compromisos associats a inversions i finançament, etc. La disminució de l'exercici 2015 s'explica, principalment, per la cancel·lació dels avals consignats en exercicis anteriors en relació amb les comprovacions efectuades a la societat Aurea Concesiones de Infraestructuras, SA en l'impost sobre societats (Nota 19.a dels comptes anuals consolidats de l'exercici 2014).

La societat dependent Aumar té subscrits compromisos de garantia a favor de la seva societat participada Ciralsa per un import de 4.987 milers d'euros

(igual que el 2014), compromís que ha estat provisionat en aquest exercici 2015. Així mateix, Abertis té subscrits compromisos de garantia a favor de

la seva societat dependent Aulesa per 33 milions d'euros en relació amb un contracte de finançament mantingut per aquesta (35 milions d'euros el

2014). Addicionalment, els contractes de finançament de la societat associada

Alazor inclouen el compromís per part dels seus socis de realitzar aportacions addicionals en funció de l'ocurrència de determinats

esdeveniments relatius al manteniment de ràtios financeres i per cobrir el servei del deute i determinats costos addicionals no finançables. Tant en l'exercici com en exercicis anteriors s'ha provisionat la millor estimació de la

totalitat dels eventuals passius associats a aquests compromisos assumits i garanties atorgades (vegeu la Nota 9.ii).

Pel que fa a la participació esmentada i els compromisos assumits, Abertis manté diverses opcions de venda i/o compra creuades de participacions

accionarials sobre l'esmentada societat amb els accionistes restants, la situació actual de les quals es detalla a la Nota 9.ii.

199

Finalment cal assenyalar que, el 31 de desembre del 2015, les societats

concessionàries del subgrup Arteris dependents del Govern federal del Brasil mantenen obertes amb l'ens concedent corresponent una sèrie de notificacions i/o altres negociacions, en relació principalment amb la

responsabilitat normal d'aquestes societats en el marc de la licitació, l'execució i la terminació dels seus contractes de concessió per un import

total conjunt de 203 milions de reals brasilers (180 milions de reals brasilers al tancament del 2014, equivalents aproximadament, als tancaments respectius, a 47 milions d'euros i 56 milions d'euros), així com altres

passius per un import de 135 milions de reals brasilers (122 milions de reals brasilers el 2014, equivalents aproximadament, als tancaments respectius,

a 31 milions d'euros i 38 milions d'euros), i s'estima que no hi ha altres passius contingents en la data de formulació d'aquests comptes anuals

consolidats que poguessin suposar uns desemborsaments rellevants d'efectiu addicionals als descrits a la Nota 20.

Addicionalment, caldria considerar les contingències detallades a les Notes 9 i 18 en relació amb la inversió mantinguda a la societat Alazor i amb

eventuals contingències de naturalesa fiscal.

ii) Compromisos

Tal com s'indica a la Nota 20, al tancament del 31 de desembre del 2015 Abertis manté compromisos de compra contingents sobre accions d'Hispasat l'eventual preu d'execució de les quals seria el valor de mercat

de les esmentades accions.

Addicionalment, cal indicar que no hi ha compromisos d'inversions en actius materials i intangibles addicionals als assenyalats a les Notes 7 i 8, respectivament.

D'altra banda, en el marc de l'acord assolit amb el Govern francès per al Pla

Relance d'autopistes franceses, es va acordar la creació, per part dels accionistes de les societats concessionàries franceses, d'un fons per desenvolupar infraestructures amb una vessant clarament ecològica (“Fonds

de Modernisation Ecologique des Transports”, FMET). En aquest sentit, la contribució d'Abertis com a accionista del subgrup francès HIT/Sanef

s'estima en prop dels 26 milions d'euros i s'anirà fent efectiva a mesura que es vagin aprovant els diferents projectes d'inversió a realitzar.

200

Finalment cal assenyalar que el 10 d'agost del 2015 Abertis va subscriure un acord d'exclusivitat amb el consorci que manté el control de la societat

italiana A4 Holding (integrat per Intesa, Astaldi i Tabacchi) per a l'eventual adquisició del grup industrial esmentat, els principals actius del qual són les concessionàries d'autopistes italianes A4 (Brescia – Pàdua) i A31 (Vicenza –

Piovene – Rocchette). L'acord està subjecte al procés de due diligence corresponent i preveu, en cas de completar-se satisfactòriament, la presa

de control per part d'Abertis del grup industrial esmentat durant el primer semestre del 2016.

23. INFORMACIÓ SOBRE MEDI AMBIENT

És criteri del Grup parar la màxima atenció a les activitats de protecció i conservació del medi ambient i que cadascuna de les societats participades adopti les actuacions necessàries per minimitzar l'impacte mediambiental de

les infraestructures gestionades, a fi d'aconseguir la màxima integració possible a l'entorn on es troben.

En matèria de millora del medi ambient, el 2015 el Grup ha destinat un import de 19.088 milers d'euros (11.589 milers d'euros el 2014

reexpressat) principalment a les següents actuacions en:

Neteja, jardineria i estassades al llarg de les autopistes, així com millores en les àrees de servei i descans i realització de treballs per reduir l'impacte visual i acústic.

Recollida i retirada de residus urbans perillosos.

Estudis d'impacte mediambiental, principalment relatius als treballs

d'ampliació de capacitat de les autopistes al Brasil.

En menor mesura, implementació de mesures destinades a l'optimització de la gestió de l'aigua i del consum energètic i la reducció

de la contaminació acústica.

201

24. INFORMACIÓ FINANCERA PER SEGMENTS

Les diferents activitats del Grup són organitzades i administrades separadament considerant la naturalesa de les infraestructures gestionades, i cada segment operatiu representa una unitat estratègica de negoci que

gestiona diferents tipus d'infraestructures en diferents mercats, de manera que els òrgans decisoris del Grup fan servir la informació per segments

operatius existents per a la presa de decisions. La direcció ha determinat com a segment operatiu el conjunt d'actius i

operacions dedicats a la gestió d'infraestructures subjectes a riscos i beneficis de naturalesa diferent als que corresponen a altres segments de

negoci. Els principals factors considerats en la identificació de segments operatius han estat la naturalesa de les infraestructures gestionades i de les

operacions realitzades, de manera que el Grup organitza la seva gestió en els següents segments operatius:

Autopistes: construcció, conservació i explotació d'autopistes en règim de concessió; gestió de concessions de carreteres a Espanya i a

l'estranger; construcció d'obres d'infraestructures viàries i activitats complementàries a la construcció, conservació i explotació d'autopistes.

Cal assenyalar que la gestió que Abertis realitza de les seves autopistes s'organitza partint de la classificació d'aquestes en:

autopistes Espanya, autopistes França, autopistes Brasil, autopistes Xile i autopistes resta del món.

Telecomunicacions: establiment de qualsevol tipus d'infraestructures i/o xarxes de comunicacions, així com la prestació, gestió,

comercialització i distribució de tot tipus de serveis basats en aquestes, incloent-hi l'establiment i l'explotació de xarxes de telecomunicacions i la prestació de qualsevol tipus de serveis a través

d'aquestes. Cal assenyalar que, després de la presa de control sobre Cellnex (subgrup que integrava les telecomunicacions terrestres

d'Abertis, vegeu les Notes 2.h i 6), correspon íntegrament a telecomunicacions per satèl·lit.

Altres: correspon principalment a l'activitat desenvolupada per la

Societat Dominant (tinença d'accions i la direcció i gestió de les societats del Grup) i per altres societats de finançament a empreses

del Grup.

202

Els segments operatius sobre els quals s'informa obtenen els seus ingressos ordinaris segons la naturalesa del servei prestat, tal com s'explica a la Nota

3.o, i la tipologia de clients és l'usuari final de la infraestructura. En el cas del segment de telecomunicacions, els ingressos procedeixen principalment de la venda de serveis d'arrendament de capacitat satel·litària i transport de

dades a operadors.

Els administradors, màxima instància de presa de decisions operatives del Grup, analitzen el resultat de cadascun dels segments fins al benefici de les operacions, ja que és fins on les partides de despeses i ingressos ordinaris

d'explotació poden ser directament atribuïdes o raonablement distribuïdes entre els segments.

203

El resultat d'explotació per a cadascun dels segments de l'exercici, així com la composició de la participació en el resultat de les entitats associades és el següent:


Autopistes

Espanya

Autopistes

França

Autopistes

Brasil

Autopistes

Xile

Autopistes resta del

món

Total

Autopistes

Telecom

Altres

Total

Prestació serveis 1.174.733 1.571.261 674.406 189.636 384.611 3.994.647 211.830 3.703 4.210.180

Altres ingressos 25.031 30.201 31.587 44.330 32.756 163.905 3.155 832 167.892

Ingressos de les operacions 1.199.764 1.601.462 705.993 233.966 417.367 4.158.552 214.985 4.535 4.378.072

Despeses de les operacions (291.330) (563.174) (360.273) (64.679) (276.696) (1.556.152) (35.115) (88.543) (1.679.810)

Provisions de trànsit 4.105 (5.317) (1.381) (68) (2.813) (5.474) (1.098) - (6.572)

Resultat brut de les operacions 912.539 1.032.971 344.339 169.219 137.858 2.596.926 178.772 (84.008) 2.691.690

Dotació a l'amortització (319.426) (364.653) (225.176) (62.613) (44.119) (1.015.987) (114.799) (3.988) (1.134.774)

Provisions per deutors no corrents (858.502) - - - - (858.502) - - (858.502)

Provisions per deteriorament d'actius - (81) (762.965) - - (763.046) (102) - (763.148)

Resultat de les operacions (265.389) 668.237 (643.802) 106.606 93.739 (40.609) 63.871 (87.996) (64.734)

Participació en el resultat d'entitats associades i

negocis conjunts

(65.039)

1.122

-

(2.279)

16.303

(49.893)

9.206

-

(40.687)

Resultats no assignats(1) (1.115.655)

Benefici abans d'impostos (1.221.076)

(1) Inclouen principalment els ingressos i les despeses per interessos del deute, activitat gestionada des dels serveis centrals corporatius, així com els impactes financers per aplicació

de la CINIIF 12 i les plusvàlues obtingudes per la venda de participacions financeres en l'exercici.

204


Reexpressat – Vegeu la Nota 6(*)

Autopistes

Espanya

Autopistes

França

Autopistes

Brasil

Autopistes

Xile

Autopistes resta del

món

Total

Autopistes

Telecom

Altres

Total

Prestació serveis 1.307.955 1.541.492 791.293 158.341 307.170 4.106.251 182.928 2.419 4.291.598

Altres ingressos 26.181 16.091 54.099 46.627 12.849 155.847 4.831 767 161.445

Ingressos de les operacions 1.334.136 1.557.583 845.392 204.968 320.019 4.262.098 187.759 3.186 4.453.043

Despeses de les operacions (241.507) (517.840) (409.398) (56.922) (205.012) (1.430.679) (40.699) (56.829) (1.528.207)

Provisions de trànsit 2.298 (22.183) (2.592) 7.590 (76) (14.963) (116) (815) (15.894)

Resultat brut de les operacions 1.094.927 1.017.560 433.402 155.636 114.931 2.816.456 146.944 (54.458) 2.908.942

Dotació a l'amortització (301.276) (395.877) (238.350) (59.996) (38.231) (1.033.730) (120.573) (4.819) (1.159.122)

Provisions per deteriorament d'actius - - - - - - (3.791) - (3.791)

Resultat de les operacions 793.651 621.683 195.052 95.640 76.700 1.782.726 22.580 (59.277) 1.746.029

Participació en el resultat d'entitats associades i

negocis conjunts

8.678

(8.766)

-

(15.685)

27.113

11.340

10.040

-

21.380

Resultats no assignats(1) (725.644)

Benefici abans d'impostos 1.041.765

(*) Addicionalment, en l'exercici 2015 s'ha considerat que les magnituds associades a activitats telemàtiques (subgrup Sanef ITS) s'incloguin dins del component “Autopistes resta del

món”, de manera que a ”Autopistes França” s'incloguin únicament les magnituds associades a les concessions d'autopistes. Per això, s'han adaptat en conseqüència les magnituds de l'exercici 2014.

(1) Inclouen principalment els ingressos i les despeses per interessos del deute, activitat gestionada des dels serveis centrals corporatius, així com els impactes financers per aplicació

de la CINIIF 12 i les plusvàlues obtingudes per la venda de participacions financeres en l'exercici.

Les variacions de les magnituds del compte de resultats del segment d'autopistes s'han vist afectades, principalment, per: i) les menors compensacions a Autopistes Espanya de les administracions públiques per convenis assolits amb aquestes (vegeu la Nota 12.i); ii) el deteriorament a Autopistes

Espanya del saldo de compensació per garantia de trànsit del conveni de l'AP-7 (vegeu la Nota 12.i); iii) el registre d'un deteriorament a Autopistes Brasil corresponent al fons de comerç i a part dels seus

actius intangibles (vegeu la Nota 8.iv); i iv) el deteriorament registrat a Autopistes Espanya en relació amb el valor de l'actiu concessional de la societat associada Autema (vegeu la Nota 9.iv).

205

Els actius i passius dels segments el 31 de desembre, així com la inversió realitzada en immobilitzat durant aquest exercici, són els següents:


Autopistes Espanya

Autopistes França

Autopistes Brasil

Autopistes Xile

Autopistes resta del món

Total Autopistes

Telecom

Altres

Total

Actius 5.004.407 8.983.038 2.834.393 1.565.202 1.309.716 19.696.756 1.673.878 2.461.269 23.831.903

Associades i negocis conjunts(1)

109.757

50.049

-

512.407

32.791

705.004

1.202.296

-

1.907.300

Total actius 5.114.164 9.033.087 2.834.393 2.077.609 1.342.507 20.401.760 2.876.174 2.461.269 25.739.203

Total passius 4.473.849 7.295.966 2.017.427 1.537.989 1.035.799 16.361.030 1.162.395 2.866.602 20.390.027

Inversió de l'exercici en immobilitzat(*)

51.287 294.856 409.511 12.080 12.084 779.818 295.773 9.843 1.085.434

(1)

Els actius en entitats associades i negocis conjunts del segment de telecomunicacions incorporen el valor de la participació del 34% a Cellnex mantingut al tancament del 31 de desembre del 2015 (1.098.514 milers d'euros).

(*) No s'hi inclouen les addicions per combinacions de negoci.

31 de desembre del 2014 Reexpressat – Vegeu la Nota 2.e

(*)

Autopistes Espanya

Autopistes França

Autopistes Brasil

Autopistes Xile

Autopistes resta del món

Total Autopistes

Telecom

terrestres Telecom

satel·litàries Total

telecom

Aeroports

Altres

Total

Actius 5.514.087 9.113.117 4.717.582 1.679.455 1.251.845 22.276.086 1.208.269 1.706.928 2.915.197 - 1.300.341 26.491.624

Associades i negocis conjunts

213.922

26.803

-

551.251

42.856

834.832

3.480

94.792

98.272

- -

933.104

Actius de grups alienables mantinguts per a la venda

-

-

-

-

-

-

-

-

-

315.537

-

315.537

Total actius 5.728.009 9.139.920 4.717.582 2.230.706 1.294.701 23.110.918 1.211.749 1.801.720 3.013.469 315.537 1.300.341 27.740.265

Passius 4.725.443 7.399.091 2.815.269 1.453.881 1.004.283 17.397.967 710.605 1.212.892 1.923.497 - 2.309.966 21.631.430

Passius de grups alienables mantinguts per a la venda

-

-

-

-

-

-

-

-

-

116.070

-

116.070

Total passius 4.725.443 7.399.091 2.815.269 1.453.881 1.004.283 17.397.967 710.605 1.212.892 1.923.497 116.070 2.309.966 21.747.500

Inversió de l'exercici en

immobilitzat(**)

56.321

132.870

577.585

3.253

8.551

778.580

256.336

155.727

412.063

-

2.599

1.193.242

(*)

En l'exercici 2015 s'ha considerat que les magnituds associades a activitats telemàtiques (subgrup Sanef ITS) s'incloguin dins del component “Autopistes resta del món”, de manera que a ”Autopistes França” s'incloguin únicament les magnituds associades a les concessions d'autopistes. Per això, s'han adaptat en conseqüència les magnituds de l'exercici 2014.

(**) No s'hi inclouen les addicions per combinacions de negoci.

206

Les variacions en les magnituds de balanç del segment d'autopistes s'han vist afectades en l'exercici 2015 per l'impacte de la depreciació al

tancament del real brasiler i el pes xilè i l'apreciació del dòlar americà, pels deterioraments assenyalats anteriorment i per la integració de Túnels a la darreria del 2015. En el cas del segment de telecomunicacions i altres,

aquestes s'han vist afectades principalment per la venda del 66% de Cellnex.

D'altra banda, cal indicar que no s'han produït transaccions significatives entre segments durant l'exercici 2015 (igual que el 2014).

Els actius dels segments inclouen principalment l'immobilitzat material, els

actius intangibles, els actius financers derivats de l'aplicació del model mixt i financer segons la CINIIF 12, l'estoc, els comptes a cobrar, l'efectiu

d'explotació i els impostos diferits. Els passius dels segments comprenen passius d'explotació i inclouen el

deute financer contractat per dur a terme la seva activitat.

Les inversions en immobilitzat comprenen altes d'immobilitzat material i d'altres actius intangibles, així com dels actius financers registrats per l'aplicació de la CINIIF 12 segons el model mixt o financer.

Tot i que, tal com s'ha indicat anteriorment, la direcció gestiona el Grup

segons els segments operatius assenyalats abans, es fa un seguiment dels resultats d'explotació obtinguts a nivell geogràfic, així com de les inversions en actius immobilitzats de l'exercici (ambdós assignats tenint-ne en compte

la localització) considerant els següents països:

207


Espanya França Brasil Xile Altres Total

Ingressos de les operacions

1.330.011

1.611.892

782.311

236.975

416.883

4.378.072

Despeses de les operacions (434.578) (582.833) (326.291) (67.392) (275.288) (1.686.382)


operacions

895.433

1.029.059

456.020

169.583

141.595

2.691.690

Dotació a l'amortització (386.612) (365.590) (276.711) (62.648) (43.213) (1.134.774)

Provisions per deutors no

corrents

(858.502)

-

-

-

-

(858.502)

Provisions per


(102)

(81)

(762.965)

-

-

(763.148)

Benefici de les

operacions

(349.783)

663.388

(583.656)

106.935

98.382

(64.734)


immobilitzat(*)

351.074

294.893

414.031

12.934

12.502

1.085.434



Reexpressat – Vegeu la Nota 6

Espanya França Brasil Xile Altres Total

Ingressos de les operacions

1.446.970

1.566.640

915.374

208.297

315.762

4.453.043

Despeses de les operacions (354.645) (551.359) (386.955) (51.996) (199.146) (1.544.101)


operacions

1.092.325

1.015.281

528.419

156.301

116.616

2.908.942

Dotació a l'amortització (368.714) (397.210) (296.300) (60.022) (36.876) (1.159.122)

Provisions per


-

-

(3.791)

-

-

(3.791)

Benefici de les

operacions

723.611

618.071

228.328

96.279

79.740

1.746.029


immobilitzat(*)

467.068

129.824

579.742

3.507

13.101

1.193.242


208

25. PARTS VINCULADES

a) Administradors i alta direcció La retribució anual dels consellers, per la seva gestió com a membres del

Consell d'Administració de la Societat Dominant, es fixa en una participació en els beneficis líquids que només podran percebre un cop cobertes les

dotacions a les reserves i al dividend mínim que la llei determina i que no podrà superar-ne, en cap cas i en conjunt, el dos per cent. El Consell d'Administració distribuirà entre els seus membres aquesta participació, en

la forma i quantia que consideri oportú acordar.

La retribució meritada pels consellers d'Abertis en l'exercici 2015 ha estat la següent:

i. Els membres del Consell d'Administració, en l'exercici de les funcions

inherents a la condició de consellers d'Abertis Infraestructuras, SA, han

meritat 2.344 milers d'euros (2.258 milers d'euros en l'exercici 2014).

ii. En l'exercici de les seves funcions d'alta direcció, el conseller delegat,

únic conseller amb funcions executives, ha meritat 1.847 milers d'euros (2.277 milers d'euros en l'exercici 2014) que corresponen a la retribució fixa i variable anual. Addicionalment, en l'exercici 2014 va

meritar 3.384 milers d'euros per la consecució dels objectius plurianuals establerts al Pla d'incentius 2012-2014.

iii. Per l'exercici per diferències de la resta de les opcions del Pla 2010 que encara mantenia, el president ha obtingut unes plusvàlues de 397 milers d'euros (293 milers d'euros el 2014 corresponents a l'exercici de

part de les opcions del Pla 2010).

iv. Com a membres del Consell d'Administració d'altres societats del Grup,

han meritat 206 milers d'euros (117 milers d'euros el 2014).

v. Així mateix, els consellers d'Abertis Infraestructuras, SA han rebut com a altres beneficis aportacions per obligacions contretes en matèria de

previsió social i d'altres retribucions en espècie per import de 831 milers d'euros i 52 milers d'euros, respectivament (600 milers d'euros i

99 milers d'euros en l'exercici 2014).

209

La retribució corresponent a l'exercici 2015 dels membres que componen l'alta direcció, que s'entén com els directors generals i assimilats del Grup

Abertis que exerceixen les seves funcions de direcció depenent directament del Consell d'Administració, de la Comissió Executiva, del president o del conseller delegat d'Abertis Infraestructuras, SA, ha assolit els 6.328 milers

d'euros (6.342 milers d'euros el 2014). Addicionalment, per l'exercici d'opcions del Pla 2010, l'alta direcció ha obtingut unes plusvàlues de 95

milers d'euros (611 milers d'euros el 2014 per l'exercici d'opcions dels Plans 2009 i 2010). Addicionalment, en l'exercici 2014 van meritar 6.433 milers d'euros per la consecució dels objectius plurianuals establerts al Pla

d'incentius 2012-2014.

L'alta direcció també ha meritat com a altres beneficis aportacions per obligacions contretes en matèria de previsió social i d'altres retribucions en

espècie per un import de 603 milers d'euros i 280 milers d'euros respectivament (586 milers d'euros i 295 milers d'euros el 2014). D'altra banda, cal assenyalar que al tancament del 31 de desembre del 2015 la

Societat ja no mantenia amb l'alta direcció cap tipus de finançament (al tancament del 2014 la Societat mantenia un finançament amb venciment el

2015 i a un tipus d'interès de mercat per import de 37 milers d'euros). Les prestacions de postocupació percebudes per antics membres de l'alta

direcció han assolit els 66 milers d'euros en l'exercici 2015 (també 66 milers d'euros el 2014).

D'altra banda, cal assenyalar que fins a la darreria d'abril del 2015 Abertis Infraestructuras, SA disposava de sistemes de retribució lligats a l'evolució

borsària de les accions de la Societat, tal com es detalla a les Notes 3.l.iii i 26. A més, amb la finalitat d'incentivar la implicació del conseller delegat,

de l'equip directiu i d'empleats clau en la consecució dels objectius a llarg termini del Grup, s'ha implementat un pla d'incentius a llarg termini denominat “Pla d'Incentius 2015-2017“ vinculat al grau de consecució de

determinats objectius del pla estratègic del Grup.

b) Accionistes significatius

S'entén com accionista que té influència significativa en la Societat Dominant aquell que té dret a proposar un conseller o que té una

participació superior al 3% (vegeu la Nota 14.a).

210

Addicionalment als dividends satisfets als accionistes, el detall dels saldos i les transaccions realitzades amb accionistes significatius és el següent:

i) Emissions d'obligacions, préstecs i línies de crèdit rebuts

31 de desembre

2015


Deute Límit Deute Límit

Préstecs 270.489 297.989 132.390 246.935

Línies de crèdit - 350.000 6.121 356.621

Préstecs i línies de crèdit 270.489 647.989 138.511 603.556

Obligacions (emprèstits) 380.000 - 380.000 -

Nota: La totalitat de préstecs, línies de crèdit i obligacions detallades per als exercicis 2015 i 2014 es

mantenen amb l'entitat vinculada “la Caixa”.

Addicionalment, a diferència del darrer exercici 2014 la Societat Dominant no ha utilitzat durant aquest exercici 2015 finançaments transitoris de

tresoreria proporcionats per l'entitat vinculada “la Caixa” per fer front a necessitats de tresoreria derivades de les seves operacions.

Les condicions d'aquest finançament són de mercat.

Durant l'exercici 2015 s'han registrat ingressos i despeses financers amb l'entitat vinculada “la Caixa” per 7.743 i 21.850 milers d'euros

respectivament (9.146 i 17.815 milers d'euros, respectivament, el 2014). D'altra banda, al tancament del 31 de desembre del 2015 el Grup manté

amb societats del Grup “la Caixa” 305 milions d'euros en dipòsits i comptes corrents, la remuneració dels quals és de mercat (358 milions d'euros al

tancament del 2014 en dipòsits i comptes corrents).

211

ii) Permutes financeres contractades

Les permutes financeres contractades amb l'entitat vinculada “la Caixa” relatives a cobertures de tipus de canvi i/o d'interès assoleixen els 415.741 milers d'euros (312.772 milers d'euros en l'exercici 2014). Addicionalment,

en aquest exercici 2015 (igual que durant l'exercici 2014) no s'han contractat i cancel·lat simultàniament permutes financeres amb l'entitat

vinculada “la Caixa”.

iii) Finançament de compromisos de jubilació

Durant l'exercici 2015 s'han realitzat aportacions netes per import de -207 milers d'euros (120 milers d'euros el 2014) a les diferents pòlisses

d'assegurança contractades amb l'entitat vinculada “la Caixa” per poder fer front a les obligacions de prestació definida als empleats del Grup. Addicionalment, hi ha actius afectes vinculats a les pòlisses esmentades per

import de 4.245 milers d'euros (5.386 milers d'euros al tancament del 2014), essent l'import relatiu a les obligacions d'aportació definida de 4.799

milers d'euros (28.012 milers d'euros el 2014, import que incloïa 22.181 milers d'euros corresponents a aportacions a pòlisses vinculades als plans d'acabament; 14.289 i 10.083 milers d'euros respectivament sense

considerar els imports associats al segment operatiu de telecomunicacions terrestres discontinuat durant aquest exercici 2015). Vegeu les Notes 19 i

12.

iv) Adquisició d'actius i prestacions de serveis rebudes

2015

2014 Reexpressat

Prestacions de serveis rebudes: (1)

Recepció serveis 1.815 466

Comissions de cobrament targetes 5.482 5.788

7.297 6.254

(1) La prestació de serveis rebuda en concepte de “Recepció de serveis” correspon principalment a Inmobiliaria

Colonial, SA (societat pertanyent al grup Inmobiliaria Espacio), mentre que la totalitat de serveis rebuts en

concepte de “Comissions de cobrament de targetes” ha estat amb “la Caixa”.

212

v) Compromisos i contingències

El límit concedit per l'entitat vinculada “la Caixa” i no disposat de les línies de crèdit i els préstecs vigents al tancament de l'exercici assoleix els 377.500 milers d'euros (465.045 milers d'euros el 2014).

Hi ha línies d'avals amb l'entitat vinculada “la Caixa” amb un límit concedit

de 66.618 milers d'euros (135.434 milers d'euros el 2014), que al tancament de l'exercici estaven disposades per un import de 33.281 milers d'euros (106.547 milers d'euros al tancament del 2014).

A més, cal assenyalar que al tancament del darrer exercici 2014 Abertis

havia reemborsat la totalitat de les 1.172.550 accions pròpies que al tancament del 2013 tenia pendents de devolució a l'entitat vinculada “la

Caixa” en relació amb l'OPA sobre totes les accions d'Arteris completada durant el darrer exercici 2013.

vi) Altres

Pel que fa al procés de col·locació de Cellnex (vegeu la Nota 6), “la Caixa” ha adquirit a Abertis per 150 milions d'euros (14,00 €/acció) un 4,62% del

capital social de la societat esmentada.

D'altra banda, en el marc de l'OPA sobre el 6,5% del seu capital social (vegeu la Nota 14.a.ii), Abertis ha adquirit, d'una banda, a “la Caixa” 26.994.051 accions representatives d'un 2,86% del seu capital social per

424 milions d'euros (15,70 €/acció) i, de l'altra, a Trebol Holding SarL 9.005.085 accions representatives d'un 0,96% del seu capital social per 141

milions d'euros (15,70 €/acció). En relació amb aquestes transaccions, cal assenyalar que s'ha incorregut en

despeses associades a aquestes amb l'entitat vinculada “la Caixa” per un import total de 6.335 milers d'euros (6.186 milers d'euros amb la venda del

66% de Cellnex i 149 milers d'euros amb l'OPA sobre el 6,5% del capital social d'Abertis Infraestructuras, SA).

D'altra banda, cal assenyalar que en el darrer exercici 2014 Abertis (a través de la seva societat dependent Tradia Telecom, SAU) va adquirir a

CaixaBank un 8,98% del capital social de la societat espanyola Adesal Telecom, SL (Adesal) per un import d'1,2 milions d'euros.

213

c) Entitats associades i negocis conjunts

Les transaccions més significatives amb entitats associades i negocis conjunts corresponen a dividends meritats (3.464 i 13.739 milers d'euros, respectivament, el 2015 i 34.245 i 13.330 milers d'euros el 2014, vegeu la

Nota 9). Els saldos mantinguts al tancament del 2015 i 2014 amb les societats es detallen a les Notes 12 i 15.

D'altra banda, tal com es detalla a la Nota 9, cal assenyalar que Abertis ha subscrit, d'una banda, el 18,39% de l'ampliació de capital realitzada per

Alienor (21.585 milers d'euros) i, de l'altra, part de les ampliacions de capital realitzades per Bip&Drive, SA (1.647 milers d'euros, societat a la

qual Abertis manté, al tancament del 31 de desembre del 2015, una participació del 35%). Pel que fa a les ampliacions de capital de Bip&Drive,

cal indicar que una part d'aquestes (3.010 milers d'euros) ha estat subscrita per l'entitat vinculada “la Caixa”, que ha passat a mantenir un 25% d'aquesta entitat.

d) D'altra informació referent al Consell d'Administració De conformitat amb allò establert a l'article 229 de la Llei de societats de

capital, els consellers han comunicat que no hi ha cap situació de conflicte, directe o indirecte, que ells o persones vinculades a ells puguin tenir amb

l'interès de la societat. Els consellers dominicals Grupo Villar Mir, SAU, OHL Emisiones, SAU i OHL Concesiones, SAU han manifestat que, tot i que societats pertanyents al grup OHL concorren ocasionalment a licitacions

d'autopistes, no hi ha hagut un conflicte permanent d'interessos als efectes de l'article 229.1.f de la Llei de societats de capital, i això sense perjudici

del compromís de complir amb la conducta imposada legalment per al cas que en un futur es produís algun tipus de conflicte concret d'interessos.

214

26. PAGAMENTS BASATS EN ACCIONS

Al tancament del darrer exercici 2014 Abertis, en el marc de la política retributiva del Grup, mantenia vigent un pla d'opcions sobre accions d'Abertis Infraestructuras, SA (Pla 2010) dirigit al personal directiu i a

determinats empleats clau de la Societat i les seves filials. El pla esmentat ha finalitzat el 28 d'abril del 2015.

El pla esmentat establia un període de consolidació per poder exercir les opcions de tres anys a partir de la seva data de concessió, a la finalització

del qual el directiu podia exercir les opcions concedides per un període de dos anys, essent liquidables únicament en accions a raó d'una acció per

opció concedida (a cada opció concedida li corresponia una acció d'Abertis Infraestructuras, SA, essent el nombre màxim d'opcions originàriament

assignades del Pla 2010 de 2.000.000 opcions, representatives d'un 0,28% del capital social de la Societat).

El moviment registrat en l'exercici 2015 per al Pla 2010, finalitzat el 28 d'abril del 2015, és el següent:

Pla 2010

(venciment 2015)

Nombre d'opcions

Preu

d'exercici(1) (€/acció)

L'1 de gener del 2015 578.325 10,54

Exercicis (568.755) -

Baixes per fi del període d'exercici (9.570) -

El 31 de desembre del 2015 - -

(1) Per al Pla 2010 es va establir com a preu d'exercici de les opcions el preu mitjà de cotització de l'acció

d'Abertis Infraestructuras, SA des del 4 de gener del 2010 fins al 26 d'abril del 2010, ambdós inclosos

(14,57 €/acció) ajustat per l'efecte de les possibles ampliacions de capital alliberades i altres impactes.

215

D'altra banda, el moviment registrat en el darrer exercici 2014 per al Pla 2010 i el Pla 2009, aquest últim finalitzat l'1 d'abril del 2014, va ser el

següent:

Pla 2010

(venciment 2015)

Pla 2009

(venciment 2014)

Nombre

d'opcions

Preu

d'exercici(2)

(€/acció)

Nombre

d'opcions

Preu

d'exercici(3)

(€/acció)

L'1 de gener del 2014 1.042.743 11,07 240.107 8,52

Ampliació de capital alliberada(1) 35.312 (0,53) - -

Altres 4.852 - - -

Exercicis (504.582) - (217.141) -

Baixes - - - -

Baixes per fi del període d'exercici - - (22.966) -

El 31 de desembre del 2014 578.325 10,54 - -

(1) Efecte l'any 2014 sobre les opcions concedides de l'ampliació de capital alliberada amb càrrec a reserves voluntàries en la proporció d'una acció nova per cada vint d'antigues aprovada per la Junta General d'Accionistes l'1 d'abril del 2014

tal com estableix el Pla 2010.

(2) Per al Pla 2010 es va establir com a preu d'exercici de les opcions el preu mitjà de cotització de l'acció d'Abertis

Infraestructuras, SA des del 4 de gener del 2010 fins al 26 d'abril del 2010, ambdós inclosos (14,57 €/acció) ajustat

per l'efecte de les possibles ampliacions de capital alliberades i altres impactes.

(3) Per al Pla 2009 es va establir com a preu d'exercici de les opcions el preu mitjà de cotització de l'acció d'Abertis

Infraestructuras, SA dels tres mesos previs a la celebració de la Junta General d'Accionistes del 31 de març del 2009

(12,06 €/acció) ajustat per l'efecte de les possibles ampliacions de capital alliberades i altres impactes.

Al tancament del 31 de desembre del 2015, del Pla 2010, que ha finalitzat el 28 d'abril del 2015 (el seu període de consolidació va finalitzar el 28

d'abril del 2013), s'han exercit addicionalment a les exercides en els darrers exercicis 2013 (877.777 opcions a un preu mitjà de 14,55 euros per acció) i

2014 (504.582 opcions a un preu mitjà de 15,94 euros per acció) un total de 568.755 opcions a un preu mitjà de 16,59 euros per acció.

D'altra banda, al tancament del darrer exercici 2014, del Pla 2009, que va finalitzar l'1 d'abril del 2014 (el seu període de consolidació va finalitzar l'1

d'abril del 2012), es van exercir addicionalment a les exercides en els darrers exercicis 2012 (706.966 opcions a un preu mitjà d'11,71 euros per acció) i 2013 (641.226 opcions a un preu mitjà de 13,39 euros per acció)

un total de 217.141 opcions a un preu mitjà de 16,50 euros per acció.

El valor raonable de les opcions concedides en els diferents plans s'imputa al compte de resultats consolidat del període com una despesa de personal durant el període de generació del dret, tal com s'indica a la Nota 3.l.iii. El

valor raonable del Pla 2010 assolia els 3.496 milers d'euros, i la seva imputació al compte de resultats consolidat es va realitzar durant el seu

període de consolidació, que va finalitzar durant l'exercici 2013.

216

Les principals hipòtesis considerades en la valoració de l'esmentat pla sobre opcions en la data de concessió són les següents:

Pla 2010

Model de valoració Hull & White

Preu d'exercici de l'opció (€/acció) 14,5700

Data de concessió 28.04.2010

Venciment 28.04.2015

Vida de l'opció fins al venciment 5 anys

Vida de l'opció fins a la primera data d'exercici 3 anys

Tipus/estil de l'opció “Call /

Bermuda”

Preu al comptat (€/acció) 13,03

Volatilitat esperada(1) 27,52%

Taxa lliure de risc 2,31%

Ràtio de sortida(2) 0,0%

(1) Volatilitat implícita estimada a partir dels preus de les opcions negociades en mercats

organitzats i OTC per a aquest venciment i preu d'exercici. (2) S'han estimat dates de cancel·lació anticipada diàries des de l'inici del període d'exercici fins

al final del període d'exercici partint de criteris estrictament de mercat.

El model Hull & White utilitzat, a diferència d'altres, permet d'incorporar

totes les condicions del pla d'incentius. Aquest model permet d'introduir aspectes com la pèrdua del dret d'exercici per una sortida de la companyia abans dels tres primers anys, l'exercici anticipat lluny del moment òptim i

els períodes en els quals no es pot exercir el dret. Així mateix, aquest model permet d'introduir coeficients de sortida d'empleats en funció del paper en

l'organigrama de l'empresa.

217

27. ALTRA INFORMACIÓ RELLEVANT

a) Remuneració als auditors 2015 2014 reexpressat

Auditoria

comptes

anuals

Assessoria

fiscal

Altres

serveis

Auditoria

comptes

anuals

Assessoria

fiscal

Altres

serveis

Deloitte, SL 774 - 15 760 - -

Resta Deloitte(*) 1.636 68 986 1.787 126 829

Total Deloitte 2.410 68 1.001 2.547 126 829

Altres auditors 62 209 2.152 250 257 1.127

Total 2.472 277 3.153 2.797 383 1.956

(*) Altres societats que fan servir el nom comercial de Deloitte.

b) Pla economicofinancer

D'acord amb l'establert a la normativa vigent a cadascun dels països, les

societats concessionàries d'autopistes disposen de sengles plans economicofinancers aprovats per l'administració competent.

c) Contractes de concessió

Els principals contractes de concessió del Grup Abertis corresponen a la conservació i l'explotació de les diferents autopistes gestionades per part de

les societats concessionàries del Grup, i han de tornar al final de la concessió en perfecte estat d'ús la infraestructura a l'ens concedent. Així

mateix, la tarifa de peatge es troba indexada, mitjançant fórmules específiques per a cada concessió, a l'evolució de la inflació.

Els principals contractes de concessió que tenen les societats dependents del Grup Abertis, la gran majoria dels quals en aplicació de la CINIIF 12

s'han registrat segons el “model de l'intangible”, són els següents:

218

Societats concessionàries d'autopistes espanyoles

Contracte de concessió per a la construcció, la conservació i l'explotació d'autopistes, signat entre el Ministeri de Foment i Acesa per a les autopistes AP-7 i AP-2, que finalitza el 31 d'agost del 2021 (any

d'adjudicació 1967). Posteriorment al contracte de concessió i sense ampliació del termini de la mateixa, es va formalitzar (modificant

determinats aspectes del contracte de concessió) un acord, amb l'administració concedent, per a l'ampliació de l'autopista AP-7 entre La Jonquera i Vila-seca/Salou, que suposa la seva ampliació a tres carrils al

llarg de 123 quilòmetres amb una inversió prevista de 500 milions d'euros, a preus del 2006 (vegeu la Nota 12).

Contracte de concessió per a la construcció, la conservació i l'explotació d'autopistes signat entre la Generalitat de Catalunya i Invicat per a les

autopistes C-32, C-31 i C-33 de la Generalitat de Catalunya, que finalitza el 31 d'agost del 2021 (any d'adjudicació 1967). Posteriorment al contracte de concessió i sense ampliar-ne el termini, es va formalitzar

(modificant determinats aspectes de la concessió) un acord amb l'administració concedent pel qual s'estableixen les condicions generals

d'adequació i modificacions del tram d'ampliació de l'autopista C-32 entre Palafolls i la connexió amb la carretera GI-600, juntament amb altres millores viàries i de gestió de la mobilitat vinculades a l'autopista i a la

seva funcionalitat al corredor del Maresme, amb una inversió prevista de 96 milions d'euros (vegeu la Nota 12).

Addicionalment, mitjançant un acord amb el concedent del 23 de desembre del 2013 (amb vigor l'1 de gener del 2014), es modifiquen determinats aspectes de la concessió pels quals s'implementen mesures

d'homogeneïtzació de tarifes, obres accessòries de millora en l'àrea d'influència de l'autopista i mesures encaminades a afavorir el

finançament de polítiques per al transport públic i la mobilitat, determinant-se el sistema compensatori de les esmentades mesures, entre les quals es contempla la possible extensió del termini de

concessió.

219

Contracte de concessió per a la construcció, la conservació i l'explotació de l'autopista C-32 Pau Casals, entre la Generalitat de Catalunya i Aucat,

que finalitza el 26 de gener del 2039 (any d'adjudicació 1989). Posteriorment, mitjançant un acord amb l'Administració del 23 de desembre del 2013 (amb vigor l'1 de gener del 2014), es modifiquen

determinats aspectes de la concessió pels quals s'implementen mesures d'homogeneïtzació de tarifes, obres accessòries de millora en l'àrea

d'influència de l'autopista i mesures encaminades a afavorir el finançament de polítiques per al transport públic i la mobilitat, determinant-se el sistema compensatori de les esmentades mesures,

entre les quals es contempla la possible extensió del termini de concessió.

Contracte de concessió per a la conservació i l'explotació del túnel de Vallvidrera i el túnel del Cadí, així com dels seus accessos corresponents,

signat entre la Generalitat de Catalunya i Túnels per un període de 25 anys que finalitza el 31 de desembre del 2037 (any d'adjudicació 31 de desembre del 2012).

Contracte de concessió per a la construcció, la conservació i l'explotació de les autopistes de peatge AP-7 (Tarragona-València i València-Alacant)

i AP-4 (Sevilla-Cadis) signat entre el Ministeri de Foment i Aumar. Aquesta concessió va ser unificada pel Reial Decret 1132/1986, de 6 de juny, i s'estén fins al 31 de desembre del 2019, en virtut del Reial Decret

1674/1997, de 31 d'octubre.

Contracte de concessió per a la construcció, la conservació i l'explotació

de l'Autopista Villalba-Adanero, signat entre el Ministeri de Foment i Iberpistas (AP-6), que finalitza el 29 de gener del 2018 (any d'adjudicació 1968). Posteriorment al contracte de concessió i sense

ampliar-ne el termini, es va formalitzar (modificant determinats aspectes de la concessió) un acord d'ampliació a tres carrils per sentit al tram San

Rafael - Villacastín amb una inversió prevista de 70 milions d'euros, a preus del 2008 (vegeu la Nota 12).


dels trams d'autopista de peatge de l'AP-6 connexió amb Segòvia (AP-61) i AP-6 connexió amb Àvila (AP-51) signat entre el Ministeri de Foment i

Castellana, que finalitza el novembre del 2029 (any d'adjudicació 1999), segons allò previst al mateix contracte de concessió i en funció dels trànsits experimentats durant el període comprès entre el novembre del

2015 i el novembre del 2019. Addicionalment, cal assenyalar que aquesta societat és adjudicatària a partir del gener del 2018 (i fins al novembre

del 2029) del contracte de concessió que actualment manté Iberpistas detallat anteriorment.

220

Contracte de concessió per a la construcció, la conservació i l'explotació de l'itinerari Bilbao-Saragossa de l'Autopista de l'Ebre, avui denominat

Autopista AP-68, signat entre el Ministeri de Foment i Avasa, que finalitza l'11 de novembre del 2026 (any d'adjudicació 1973).


de l'autopista de peatge Lleó-Astorga, signat entre el Ministeri de Foment i Aulesa, que finalitza l'11 de març del 2055 (any d'adjudicació 2000).

Societats concessionàries d'autopistes franceses

Contracte de concessió per a la conservació i l'explotació, signat entre

l'estat francès i Sanef, de les autopistes del nord (A1, París-Lille i A2, París-Valenciennes) i l'est (A4, París-Estrasburg) de França i la

circumval·lació de París (A16, París-Boulogne-sur-Mer, A26, Calais-Troyes i A29, Amiens-Neufchâtel-en-Bray) que, després de l'acord assolit el juny del 2015 amb el Govern francès del Pla Relance d'autopistes franceses

per a la realització de millores a la xarxa, s'ha ampliat en dos anys i finalitza el 31 de desembre del 2031 (any d'adjudicació 1964).

Contracte de concessió per a la conservació i l'explotació, signat entre l'estat francès i Sapn (100% participada per Sanef), de les autopistes de l'oest (A13, París-Caen i A14, París-Estrasburg) de França i la

circumval·lació de París (A29, Le Havre-Sain Quentin) que, després de l'acord assolit el juny del 2015 amb el Govern francès del Pla Relance

d'autopistes franceses per a la realització de millores a la xarxa, s'ha ampliat en tres anys i vuit mesos i finalitza el 31 d'agost del 2033 (any d'adjudicació 1964).

Societats concessionàries d'autopistes brasileres Contracte de concessió per a la construcció, la conservació i l'explotació

de les autopistes SP-334, SP-255, SP-330, SP-318 i SP-345 que uneix els municipis de Franca, Batatais, Ribeirão Preto, Araraquara, São Carlos i

Santa Rita do Passa Quatro, signat entre el Departamento de Estradas e Rodagem de São Paulo i Autovias (DER/SP núm. 18/CIC/97, regulat pel Decreto Estadual núm. 42.646 del 19 de desembre del 1997), que

finalitza el maig del 2019 després de l'ampliació de sis mesos acordada el 17 de setembre del 2014 (adjudicat l'1 de setembre del 1998).

221

Contracte de concessió per a la construcció, la conservació i l'explotació de l'autopista SP 310-225 entre els municipis de Cordeirópolis a São

Carlos i d'Itirapina a Bauru, signat entre el Departamento de Estradas e Rodagem de São Paulo i Centrovias (DER/SP núm. 16/CIC/97, regulat pel Decreto Estadual núm. 42.411 del 30 d'octubre del 1997, modificat

pel Termo Aditivo e Modificativo núm. 11 del 21 de desembre del 2006), que finalitza el juny del 2019 (adjudicat el juny del 1998).

Contracte de concessió per a la construcció, la conservació i l'explotació de l'autopista que recorre les rutes SP-147-370-215 connectant els municipis d'Itapira, Mogi-Mirim, Limeira, Piracicaba, Conchal, Araras, Rio

Claro, Casa Branca, Porto Ferreira i São Carlos (lot 6), signat entre el Departamento de Estradas e Rodagem de São Paulo i Intervias (DER/SP

núm. 19/CIC/98, regulat pel Decreto Estadual núm. 42.411 del 30 d'octubre del 1997 i modificat pel Termo Aditivo e Modificativo núm.

14/06 del 21 de desembre del 2006), que finalitza l'abril del 2028 després de l'ampliació de tres mesos acordada el 14 de gener del 2016 (amb inici de les operacions el febrer del 2000).

Contracte de concessió per a la construcció, la conservació i l'explotació de les autopistes SP-330 Rodovia Anhangüera, SP-322 Rodovia Attílio

Balbo/Rodovia Armando Salles de Oliveira, SP-328 Rodovia Alexandre Balbo/Contorno Norte de Ribeirão Preto i SP-325/322 Avenida dos Bandeirantes, signat entre el Departamento de Estradas e Rodagem de

São Paulo i Vianorte (DER/SP núm. 009/CIC/97, regulat pel Decreto Estadual núm. 42.411 del 30 d'octubre del 1997), que finalitza el març

del 2018 (amb inici de les operacions el març del 1998).

Contracte de concessió per a la construcció, la conservació i l'explotació de l'autopista BR-116/PR/SC (lot 02) des del contorn de Curitiba a l'estat

de Paraná fins a la frontera amb Rio Grande do Sul i l'estat de Santa Catarina, signat entre l'Agència Nacional de Transports Terrestres (ANTT)

del Brasil i Planalto Sul (regulat a l'Edital de licitação núm. 006/2007 del 15 de febrer del 2008), que finalitza el febrer del 2033.


de l'autopista BR-101/RJ (lot 04) que recorre l'estat de Rio de Janeiro des del pont Niteroi al nord de la ciutat fins a la frontera amb l'estat d'Espírito

Santo, signat entre l'Agència Nacional de Transports Terrestres (ANTT) del Brasil i Fluminense (regulat a l'Edital de licitação núm. 004/2007 del 15 de febrer del 2008), que finalitza el febrer del 2033.

222

Contracte de concessió per a la construcció, la conservació i l'explotació de l'autopista BR-381-MG/SP (lot 05) que connecta el Rodoanel de São

Paulo amb la ciutat de Belo Horizonte a l'estat de Minas Gerais, signat entre l'Agencia Nacional de Transportes Terrestres (ANTT) i Fernão Dias (regulat a l'Edital de Licitação núm. 002/2007 del 15 de febrer del 2008),

que finalitza el febrer del 2033.


de l'autopista BR-116-SP/PR (lot 06) que connecta el Rodoanel de São Paulo amb la ciutat de Curitiba a l'estat de Paraná, signat entre l'Agencia Nacional de Transportes Terrestres (ANTT) i Regis Bittencourt (regulat

a l'Edital de Licitação núm. 001/2007 del 15 de febrer del 2008), que finalitza el febrer del 2033.

Contracte de concessió per a la construcció, la conservació i l'explotació de les autopistes BR-116, BR-376/PR i BR-101/SC (lot 07) des del

contorn de Curitiba a l'estat de Paraná amb la ciutat de Florianópolis a l'estat de Santa Catarina, signat entre l'Agència Nacional de Transports Terrestres (ANTT) del Brasil i Litoral Sul (regulat a l'Edital de licitação

núm. 003/2007 del 15 de febrer del 2008), que finalitza el febrer del 2033.

Societats concessionàries d'autopistes xilenes


de la Interconnexió viària Santiago - Valparaíso - Vinya del Mar i el Troncal Sud, signat entre el Ministeri d'Obres Públiques de Xile i Rutas del Pacífico, per una durada màxima de 25 anys, fins a l'agost del 2024.

Contracte de concessió per a l'execució, la construcció i l'explotació de la Ruta 5 al tram de Los Vilos - La Serena, signat entre el Ministeri d'Obres

Públiques de Xile i Sociedad Concesionaria del Elqui, SA (Elqui), que finalitza el desembre del 2022.


de l'autopista Camino Internacional Ruta 60 Ch que travessa les comunitats de Los Andes, San Esteban, Santa María, San Felipe,

Panquehue, Catemu, Llay Llay, Hijuelas, La Calera, La Cruz, Quillota, Limache Villa Alemana, signat entre el Ministeri d'Obres Públiques de Xile i Sociedad Concesionaria de los Andes, SA (Andes), que finalitza el juliol

del 2036.

223

Contracte de concessió per a la construcció, la conservació i l'explotació de l'autopista Santiago – San Antonio, signat entre el Ministeri d'Obres

Públiques de Xile i Sociedad Concesionaria Autopista del Sol, SA (Sol), que finalitza el maig del 2019.


de l'autopista Santiago – Colina – Los Andes, signat entre el Ministeri d'Obres Públiques de Xile i Sociedad Concesionaria Autopista Los

Libertadores, SA (Libertadores), que finalitza el març del 2026.

Societats concessionàries d'autopistes a altres països

Contracte de concessió per al disseny, la construcció, l'operació i el manteniment del pont Teodoro Moscoso a San Juan de Puerto Rico signat

entre l'Autoritat de Carreteres i Transport i Autopistas de Puerto Rico y Compañía, SE (Apr), que finalitza el 3 d'abril del 2044.

Contracte de concessió per a la millora, la conservació i l'explotació de

l'autopista PR-22 (de 83 quilòmetres, que connecta la capital de Puerto Rico, San Juan, amb la ciutat d'Arecibo) i de l'autopista PR-5 (extensió de

4 quilòmetres de la PR-22 que travessa l'àrea metropolitana de la capital, San Juan) signat entre l'Autoritat de Carreteres i Transport de Puerto Rico i Autopistas Metropolitanas de Puerto Rico Llc. (Metropistas), que

finalitza el 22 de setembre del 2051.


de l'Autopista de l'Oest de Buenos Aires, signat entre el govern argentí i GCO, que finalitza el 31 de desembre del 2018.

Contracte de concessió atorgat a la societat Autopista del Sol, SA (Ausol)

el 19 de juliol del 1994 per a la millora, l'ampliació, la remodelació, la conservació, el manteniment, l'explotació i l'administració de l'accés nord

a la ciutat de Buenos Aires, que finalitza el 31 de desembre del 2020.

224

28. FETS POSTERIORS AL TANCAMENT

El 21 de gener del 2016 Abertis (actuant a través de la seva filial espanyola participada al 100% Inversora de Infraestructuras, SA, Invin) ha completat un acord de compravenda amb Alberta Investment Management

Corporation (Aimco), per a l'adquisició d'un 50% addicional del capital social d'Autopista Central, SA (Acsa) per 948 milions d'euros. En la data actual,

Abertis està avaluant l'impacte que la presa de control i la consegüent assignació del preu de compra tindran en els seus estats financers consolidats, així com de la revaloració de la participació prèvia mantinguda

a Acsa al seu valor raonable ja que es tracta d'una “adquisició per etapes“ realitzada a un preu superior al valor comptable consolidat de la participació

anterior. Amb l'adquisició d'aquesta participació addicional, Abertis assoleix indirectament el 100% d'Autopista Central, societat que passarà a

consolidar-se per integració global (fins a la data, el 50% que Abertis ja mantenia en aquesta societat es registrava pel mètode de la participació), estimant-se un impacte aproximat anual en els ingressos consolidats de 220

milions d'euros, en el resultat brut d'explotació consolidat de 160 milions d'euros i en el deute net mantingut amb entitats de crèdit de 400 milions

d'euros.

29. Explicació afegida per a la traducció al català Aquests comptes anuals es presenten de conformitat amb el marc normatiu

d'informació financera aplicable al Grup a Espanya (vegeu la Nota 2-a). Determinats criteris comptables aplicats per al Grup i que s'ajusten a aquest marc normatiu podrien diferir d'altres criteris i principis comptables

generalment acceptats.

***************

Barcelona, 23 de febrer del 2016

(*) Correspon al percentatge de participació d'Abertis Infraestructuras, SA (directe o indirecte) respecte de cadascuna de les societats participades.

Aquest annex forma part integrant de la Nota 2.g.i de les Notes dels comptes anuals consolidats del 2015, juntament amb les quals s'ha de llegir. Conversió de magnituds en moneda diferent de l'euro al tipus de canvi de tancament.

225

ANNEX I. Societats dependents incloses en el perímetre de consolidació

Participació

Societat

Domicili

Cost (milers d'euros)

% (*)

Societat titular de la

participació

Mètode de

consolidació

Activitat

Auditor

PARTICIPACIONS

DIRECTES

Abertis Infraestructuras Finance, BV

Prins Bernhardptin, 200 1097 JB Amsterdam (Països Baixos)

2.000 100% Abertis Integració

global Serveis financers Deloitte

Explotació d'autopistes

Abertis Autopistas España, SA

Av. Parc Logístic, 12-20 08040 Barcelona

1.107.881 100% Abertis Integració

global

Estudi, promoció i construcció

d'infraestructura civil Deloitte

Societat d'Autopistes Catalanes, SA (Socaucat)



global

Construcció, conservació i explotació d'autopistes en règim

de concessió

Deloitte

Abertis Motorways UK, Ltd.

Hill House, 1 Little New Street, EC4A 3TR Londres (Regne Unit)


global Tinença d'accions Deloitte

Abertis Infraestructuras Chile SPA

Rosario Norte Nº 407 Las Condes, Santiago (Xile)

3 100% Abertis Integració

global Concessionària

d'autopistes de peatge Deloitte

Abertis USA Corp. 1737 H ST NW, 2nd floor,

Washington DC 2006 (Estats Units)


global

Desenvolupament i gestió

d'infraestructures de transports i

comunicacions

-

Gestión Integral de Concesiones, SA (GICSA)



global Administració i gestió

d'infraestructures -

Autopistas de Puerto Rico y Compañía, SE (APR)

Montellanos Sector Embalse San José - San Juan de Puerto

Rico 00923 (Puerto Rico) 20.169 100% Abertis

Integració global

Concessionària d'infraestructures

Deloitte



226

Participació

Societat

Domicili


% (*)


participació

Mètode de

consolidació

Activitat

Auditor

Inversora de Infraestructuras, SL

(INVIN)

Avinguda de Pedralbes, 17 08034 Barcelona



Infraestructuras Americanas, SLU

Avinguda de Pedralbes, 17 08034 Barcelona


global

Gestió i administració de valors

representatius de fons propis d'entitats no

residents en territori espanyol

Deloitte

Holding d'Infraestructures de Transport, SAS

30, Boulevard Gallieni 92130 Issy-les-Moulineaux (França)

865.851 52,55% Abertis Integració


Sanef ITS, SAS 30, Boulevard Gallieni 92130 Issy-les-Moulineaux (França)


global Operador i proveïdor de

sistemes de peatge Deloitte

Abertis USA Holding LLC 1737 H Street NW, Suite 200

Washington DC, 20006 (Estats Units)


global Inactiva -

Sociedade para Participação em

Infraestrutura, SA

Avenida Presidente Juscelino Kubitschek, 1455, 9º andar

(Brasil) 0 51,00% Abertis

Integració global

Explotació de concessions

Deloitte

Partícipes en Brasil, S.A. Avinguda de Pedralbes, 17

08034 Barcelona 419.878 51,00% Abertis

Integració global

Tinença d'accions Deloitte

Abertis PDC, SA Avenida Presidente Juscelino Kubitschek, 1455, 9º andar

(Brasil) 0 100% Abertis

Integració global


Autopistas Metropolitanas de Puerto Rico

City View Plaza 500, Torre 1 Carretera #165 Núm. 48

Guaynabo 00968 (Puerto Rico) 171.587 51,00% Abertis

Integració global

Concessionària d'autopistes de peatge

Deloitte

Autopistas del Sol, SA (AUSOL)(1)

Ruta Panamericana; 2451 Boulogne (B1609JVF) Buenos

Aires (Argentina) 0 31,59% Abertis

Integració global


Deloitte

(1) Les accions d'Ausol cotitzen a la Borsa de Buenos Aires. La cotització mitjana de l'últim trimestre del 2015 va ser de 14,92 pesos argentins. Al tancament de l'exercici, la cotització era

de 18,00 pesos argentins. Es té el 49,9% dels drets de vot. Participació totalment provisionada al tancament del 31 de desembre del 2015.



227

Participació

Societat

Domicili


% (*)


participació

Mètode de

consolidació

Activitat

Auditor

Abertis Internacional, SA Paseo de la Castellana 39,

28046 Madrid 60 100% Abertis

Integració global


de concessió

Deloitte

Abertis Overseas UK Limited

TBI Home 72-104 Frank Lester Way – Luton – Bedforshire

LU9NQ (Regne Unit) 0 100% Abertis

Integració global


Telecomunicacions

Abertis Telecom Satélites, SA

Av. Parc Logístic, 12-20 Barcelona


global

Hòlding (telecomunicacions

satel·litàries) Deloitte

Aeroports

Abertis Airports, SA Av. Parc Logístic, 12-20

08040 Barcelona 44.704 100% Abertis

Integració global

Promoció, construcció, gestió i explotació

d'aeroports Deloitte

Airport Concessions and Development Limited

(ACDL)

Broad Street House, 55 Old Broad Street – Londres EC2M

1RX (Regne Unit) 95.672 90,00% Abertis

Integració global


TBI Overseas Holdings Inc.

12700 Sunrise Valley Drive, Suite 450 Reston, VA 20191

(Estats Units) 367 100% Abertis

Integració global




228

Participació

Societat

Domicili


% (*)


participació

Mètode de

consolidació

Activitat

Auditor

PARTICIPACIONS INDIRECTES

A través d'Abertis Autopistas España

Autopistas, Concesionaria Española, SA (ACESA)


1.498.352 100% Abertis Autopistas

España, SA Integració



Autopistas Aumar, SA Concesionaria del Estado

(AUMAR)

Paseo de la Alameda, 36, València

754.000 100% Abertis Autopistas




Iberpistas, SA Concesionaria del Estado

Autopista AP-6 PK57 San Rafael (Segòvia)





Grupo Concesionario del Oeste, SA (GCO)(2)

Ruta Nacional nº7, km 25,92 Ituzaingó (Argentina)

0 48,60% Acesa Integració



Castellana de Autopistas, SACE

Autopista AP-6, P.K. 57 Centro de Explotación y Control

40410 San Rafael (Segòvia) 248.730 100% Iberpistas

Integració global


Deloitte

Autopistas de León, SACE (AULESA)

Crta. Sta. Mª del Paramo, s/n Villadangos del Paramo (Lleó)

54.752 100% Iberpistas Integració



Autopistas Vasco-Aragonesa, CESA (Avasa)

Barrio de Anuntzibai, s/n 48410 Orozco. Biscaia

611.947 100% Iberpistas Integració



(2) Les accions de GCO cotitzen a la Borsa de Buenos Aires. La cotització mitjana de l'últim trimestre del 2015 va ser de 4,81 pesos argentins. Al tancament de l'exercici, la cotització era

de 5,80 pesos argentins. Es té el 57,6 % dels drets de vot. Participació totalment provisionada al tancament del 31 de desembre del 2015.



229

Participació

Societat

Domicili


% (*)


participació

Mètode de

consolidació

Activitat

Auditor

A través de Societat d'Autopistes Catalanes, SA

Infraestructures Viàries de Catalunya, SA


446.051 100% Societat d'Autopistes

Catalanes, SA (Socaucat)

Integració global


de concessió

Deloitte

Autopistes de Catalunya, SA (AUCAT)


732.060 100% Societat d'Autopistes

Catalanes, SA (Socaucat)

Integració global


Deloitte

Túnels de Barcelona i

Cadí, Concessionària de la Generalitat de Catalunya,

SA

C. de Vallvidrera a Sant Cugat BV-1462 km 5,3 Barcelona

57.830 50,01% Infraestructures

Viàries de Catalunya, SA

Integració global


Deloitte

A través d'Abertis Infraestructuras Chile i Inversora de Infraestructuras

Abertis Autopistas Chile SA


40.479 100% Abertis Chile / INVIN Integració


Gestora de Autopistas, SA (GESA)


1.352 100% (3) Abertis Autopistas

Chile Integració

global

Gestió, conservació i explotació de

carreteres, autovies o autopistes

Deloitte

Sociedad Concesionaria del Elqui, SA (Elqui)


106.439 100% (4) Abertis Autopistas

Chile Integració



(3) Participació Abertis: 100%. Indirecta a través d'Abertis Autopistas Chile, 99,91%; i d'Abertis Autopistas Chile III, 0,09%. (4) Participació Abertis: 100%. Indirecta a través d'Abertis Autopistas Chile, 99,94%; i d'Abertis Autopistas Chile III, 0,06%.



230

Participació

Societat

Domicili


% (*)


participació

Mètode de

consolidació

Activitat

Auditor

Abertis Autopistas III, Spa



Chile Integració

global Promoció de carreteres

i autopistes Deloitte

Sociedad Concesionaria Autopista del Sol, SA


71.074 100% Infraestructura Dos

Mil/Abauchi III Integració



Sociedad Concesionaria Autopista Los

Libertadores, SA


31.378 100% Infraestructura Dos

Mil/Abauchi III Integració



Sociedad Concesionaria Autopista de Los Andes,

SA


44.447 100% Abertis Autopistas Chile/Abauchi III

Integració global


Deloitte




Integració global

Execució d'obres d'infraestructura

Deloitte

Operadora Sol, SA Rosario Norte Nº 407

Las Condes, Santiago (Xile) 1.136 100%

Infraestructura Dos Mil

Integració global

Conservació, gestió i explotació

d'infraestructures de transports

Deloitte

Operadora Los Libertadores, SA


679 100% Infraestructura Dos

Mil Integració

global


d'infraestructures de

transports

Deloitte

Operadora Los Andes, SA (anteriorment Operadora

de Infraestructuras de Transportes Limitada)



Integració global


d'infraestructures de transports

Deloitte

Operadora del Pacífico, SA


1.089 100% (5) Abertis Autopistas Chile/Abauchi III

Integració global

Manteniment, explotació i conservació

de carreteres Deloitte

Rutas del Pacífico, SA Rosario Norte Nº 407

Las Condes, Santiago (Xile) 127.327 100% (5)

Abertis Autopistas Chile/Abauchi III

Integració global


Deloitte

(5) Participació Abertis: 100%. Indirecta a través d'Abertis Autopistas Chile, 99,99%; i d'Abertis Autopistas Chile III, 0,01%.



231

Participació

Societat

Domicili


% (*)


participació

Mètode de

consolidació

Activitat

Auditor

A través de Sanef ITS, SAS

Sanef-its Operations Ireland Ltd

2nd Floor Cape House, Westend Office Park, Blanchardstown,

Dublin 15 (Irlanda) 11.632 100% Sanef ITS, SAS

Integració global

Operador de peatges Deloitte

Santoll, sro Kapitulska 18/A, 811 01 Bratislava (Eslovàquia)

7.497 100% Sanef ITS, SAS Integració

global Inactiva -

Sanef Tolling Ltd Hornbeam House, Hornbeam

Park, Hookstone Road, Harrogate (Regne Unit)


global Comercialitzador de tags al Regne Unit

Deloitte

Sanef ITS Technologies America, Inc.

National Corporate Research, Ltd 615 South Dupont Highway Dover, Delaware 19901 (Estats

Units)


global Proveïdor de sistemes

de peatge Deloitte

Sanef ITS Technologies Caribe, Inc.

National Corporate Research, Ltd 615 South Dupont Highway Dover, Delaware 19901 (Estats

Units)

8 100% Sanef ITS

Technologies America, Inc.

Integració global

Operadora de sistemes de peatge

Deloitte

Sanef ITS Technologies UK Limited

5th Floor, Kinnaird House 1 Pall Mall East – Londres SW1Y 5AU

– (Regne Unit) 1.531 100% Sanef ITS, SAS

Integració global

Manteniment de sistemes de peatge

Deloitte

Sanef ITS Technologies Chile

4557 Calle El Rosal Huechurraba, Santiago (Xile)


global Manteniment de


Sanef its technologies doo Lovacki put 1a HR-21000 Split

(Croàcia) 311 100% Sanef ITS, SAS

Integració global

Proveïdor de sistemes de peatge

Deloitte

CS Polska SP. Z O. O. c/o KKS Legal Sp. k.

UI.Zurawia, 45 00-680 Varsòvia (Polònia)

402 100% Sanef ITS, SAS Integració



Sanef ITS Technologies BC, Inc.

1050 West Georgia Street 15th Floor, Vancouver (Canadà)






232

Participació

Societat

Domicili


% (*)


participació

Mètode de

consolidació

Activitat

Auditor

Sanef ITS Technologies Ireland Limited

c/o David Ebbs & co, 31 Westland Square, Dublin 2

(Irlanda) 10 100% Sanef ITS, SAS

Integració global

Manteniment de sistemes de peatge

Deloitte

Sanef Operations Ltd (UK)

Unit 6 Hornbean Park Hookstone Road Harrogate North Yorkshire HG2 8QT

(Regne Unit)


global Operador de peatges Deloitte

9320-9351 Québec, Inc. 3700-800 Place Victoria

Montreal Quebec H4Z1E9 (Canadà)


global Operador de sistemes

de peatges Deloitte

ITS TAG Limited St John Offices Albion Street Leeds L52 8LQ (Regne Unit)


global

Comercialitzador de tags al Regne Unit (a partir del març del

2016)

Deloitte

A través de Holding d'Infraestructures de Transport, SAS

SANEF (Sociétés des Autoroutes du Nord-Est

de la France)


4.443.678 52,55% Holding

d'Infraestructures de Transport, SAS

Integració global


Deloitte

SAPN (Société des Autoroutes Paris-

Normandie)


599.909 52,53% Sanef Integració



Eurotoll 30, Boulevard Gallieni 92130 Issy-les-Moulineaux (França)

23.400 52,55% Sanef Integració

global Processament de

transaccions de peatge Deloitte

Sanef Concession 30, Boulevard Gallieni 92130 Issy-les-Moulineaux (França)

0 52,48% Sanef Integració

global Inactiva Deloitte

Sanef Aquitaine 30, Boulevard Gallieni 92130 Issy-les-Moulineaux (França)


global Gestió i explotació

d'autopistes Deloitte



233

Participació

Societat

Domicili


% (*)


participació

Mètode de

consolidació

Activitat

Auditor

SEA14 Route de Sartrouville 78

Montesson (França) 37 52,53% Sapn

Integració global

Gestió i explotació d'autopistes

Deloitte

Bip&Go 30, Boulevard Gallieni 92130 Issy-les-Moulineaux (França)


global

Distribuïdor de dispositius de

telepeatge Deloitte

Eurotoll Central Europe zrt

H-1152 Budapest Szentmihalyi ut 137 (Hongria)

18 52,55% Eurotoll Integració

global Processament de

transaccions de peatge Deloitte

Leonord Exploitation, SAS 30, Boulevard Gallieni 92130 Issy-les-Moulineaux (França)


global Gestió de contractes

d'explotació Deloitte

SE BPNL 30, Boulevard Gallieni 92130 Issy-les-Moulineaux (França)


global

Manteniment, explotació i conservació

de carreteres Deloitte

A través de Partícipes en Brasil

PDC Participações, SA Avenida Presidente Juscelino Kubitschek, 1455, 9º andar

(Brasil) 0 51,00%

Partícipes em Brasil, SA

Integració global

Explotació de concessions

Deloitte

Arteris Brasil, SA Avenida Presidente Juscelino Kubitschek, 1455, 9º andar

(Brasil) 331.488 35,34%


Integració global

Hòldings en institucions no financeres

Deloitte

Partícipes en Brasil II Avinguda de Pedralbes, 17,

08034 Barcelona 4 51,00%


Integració global


de concessió, o bé només la seva

conservació i explotació i, en general, la gestió

de concessions de carreteres a Espanya i

a l'estranger

-



234

Participació

Societat

Domicili


% (*)


participació

Mètode de

consolidació

Activitat

Auditor

Arteris Participações, SA Avenida Presidente Juscelino Kubitschek, 1455, 9º andar

(Brasil) 24.250 35,34% Arteris Brasil, SA

Integració global


Autovias, SA

Rodovia (carretera) Anhanguera - SP 330 km 312,2 - Pista Norte – CEP 14079-000 (ciutat) Ribeirão Preto – São

Paulo/SP (Brasil)

31.560 35,34% Arteris Brasil, SA Integració

global

Construcció i explotació d'autovia a São Paulo

(Brasil) Deloitte

Centrovias Sistemas Rodoviários, SA

Rodovia Washington Luis, KM 216,8 - Pista Sul - CEP 13530-

000 - Itirapina - SP (Brasil) 16.842 35,34% Arteris Brasil, SA

Integració global


(Brasil) Deloitte

Concessionária de Rodovias do Interior

Paulista, SA

Carretera Anhanguera - SP 330 - Km 168 - Pista Sul - Jardim Sobradinho – CEP 13601-970

Araras, SP (Brasil)

28.744 35,34% Arteris Brasil, SA /

Arteris Participações, SA

Integració global


(Brasil) Deloitte

Vianorte, SA

Rodovia Atílio Balbo - SP 322 - km 327,5 - Praça Pedágio -

Sertaozinho - SP - CP 88 - CEP - 14173 - 000. (Brasil)


global

Construcció i explotació d'autopista a São Paulo

(Brasil) Deloitte

Autopista Planalto Sul, SA Avda. Afonso Petschow nº 4040 - Bairro Industrial - Rio Negro -

CEP 83880-000 - PR (Brasil) 65.593 35,34% Arteris Brasil, SA

Integració global

Construcció i explotació d'autovia

Deloitte

Autopista Fluminense, SA

Avda. Sao Gonçalo, nº 100, un 101 Bairro Boa Vista - Sao

Gonçalo Shopping - RJ - CEP 24466-315 (Brasil)


global Construcció i explotació

d'autovia Deloitte

Autopista Fernão Dias, SA

Rodovia BR-381, km 850,5 - Pista Norte - CEP 37550-000 -

Bairro Ipiranga - Pouso Alegre - MG (Brasil)



d'autovia Deloitte

Autopista Régis Bittencourt, SA

Rodovia SP 139, nº 226, Bairro Sao Nicolau - CEP 11900-000 -

Registro - SP (Brasil) 95.968 35,34% Arteris Brasil, SA

Integració global

Construcció i explotació d'autovia

Deloitte



235

Participació

Societat

Domicili


% (*)


participació

Mètode de

consolidació

Activitat

Auditor

Autopista Litoral Sul, SA

Avenida Santos Dumont, nº 935 - Edifício Neogrid - Bairro

Santo Antônio - CEP 89218-105

- Joinville - SC (Brasil)



d'autovia Deloitte



Paulo/SP (Brasil)

490 35,34% Arteris Brasil, SA Integració

global

Conservació i reparació d'autovies a São Paulo

(Brasil) Deloitte

Latina Sinalização de Rodovias, SA


Paulo/SP (Brasil)

58 35,34% Arteris Brasil, SA Integració

global Conservació i reparació

d'autovies Deloitte

A través d'Abertis Overseas UK Limited

Abertis Netherlands BV Prins Bernhardplein 200,

1097JB Amsterdam – Postbus 990, 1000AZ (Països Baixos)

0 100% Abertis Overseas UK

Limited Integració

global Tinença d'accions -

A través d'Abertis Telecom Satélites

Hispasat, SA Paseo de la Castellana, 39

28046 Madrid 502.575 57,05%

Abertis Telecom Satélites, SA

Integració global

Explotació de sistemes de comunicacions per

satèl·lit Deloitte

Hispasat Brasil, Ltda. Praia do Flamengo, 200. Rio de

Janeiro (Brasil) 43.066 57,05% Hispasat, SA

Integració global

Comercialització capacitat espacial de




236

Participació

Societat

Domicili


% (*)


participació

Mètode de

consolidació

Activitat

Auditor

Hispasat Canarias, SLU Tomas Miller 47-49, Las Palmas

de Gran Canaria 102.003 57,05% Hispasat, SA

Integració global

Venda i arrendament de satèl·lits, així com de la seva capacitat

espacial

Deloitte

Consultek Inc. 1550 Cowper st.

Palo Alto, California (Estats Units)

16 57,05% Hispasat, SA Integració

global Serveis de consultoria

tècnica -

Hispasat México SA de CV Agustín Manuel Chávez 1 -001,

Centro de Ciudad Santa Fe; 01210, México, DF (Mèxic)

0 57,05% Hispasat, SA Integració

global

Ús de l'espectre radioelèctric, xarxes de

telecomunicacions i comunicació per

satèl·lit

Deloitte

Hispamar Satélites, SA Praia do Flamengo, 200. Rio de

Janeiro (Brasil) 19.027 46,19% (6)

Hispasat Brasil Ltda. / Hispasat, SA

Integració global

Comercialització de capacitat espacial de


Hispamar Exterior, SLU Paseo de la Castellana 39,

28046 Madrid 15.693 46,19% Hispamar Satélites

Integració global

Telecomunicacions satel·litàries

Deloitte

A través d'ACDL

TBI Ltd. Broad Street House, 55 Old

Broad Street – Londres EC2M 1RX (Regne Unit)

49.017 90,00% ACDL Integració


(6) Participació indirecta d'Abertis: 46,19%. Indirecta a través d'Hispasat Brasil Ltda., 39,09%; i d'Hispasat SA:, 7,10%.



237

Participació

Societat

Domicili


% (*)


participació

Mètode de

consolidació

Activitat

Auditor

A través de TBI Overseas Holdings Inc.

TBI Overseas (UK) LLC 12700 Sunrise Valley Drive, Suite 450 Reston, VA 20191

(Estats Units) 0 100%

TBI Overseas Holdings Inc.

Integració global

Serveis de consultoria tècnica

Deloitte

TBI (US) Inc. Centreville Road Suite 400,

Wilmington, Delaware 19808, (Estats Units)

0 100% TBI Overseas Holdings

Inc. Integració


TBI Overseas (Bolívia) LLC

12700 Sunrise Valley Drive, Suite 450 Reston, VA 20191

(Estats Units) 0 100% TBI (US) LLC

Integració global




238

ANNEX II. Negocis conjunts inclosos en el perímetre de consolidació

Participació

Societat

Domicili

Cost

(milers d'euros)

% (*)


participació

Mètode de consolidació

Activitat

Auditor

A través d'Abertis Autopistas España

Autopista Trados-45, SA (Trados-45)

Ctra. M-203 P.K. 0,280. Madrid 43.441 50,00% Iberpistas Posada en

equivalència Concessionària

d'infraestructures Deloitte

Areamed 2000, SA Av. Diagonal, 579-587 5a planta 08014 Barcelona

11.342 50,00% Abertis Autopistas

España Posada en

equivalència Explotació d'àrees de

servei Altres

auditors

A través d'Abertis Infraestructuras Chile i Inversora de Infraestructuras

Autopista Central San José N° 1145, San

Bernardo, Santiago (Xile) 68.466 50,00%

Abertis Autopistas Chile

Posada en equivalència


Altres auditors

A través de Sanef ITS, SAS

Trans-Canada Flow Tolling Inc.

1200, Waterfront Centre, 200 Burrard Street, Vancouver BC

V6C3L6 (Canadà) 1.736 50,00% Sanef ITS, SAS


Operador de peatges Altres

auditors



239

ANNEX III. Societats associades incloses en el perímetre de consolidació

Participació

Societat

Domicili

Cost (milers

d'euros)

% (*)

Actius

Passius

Ingressos

Benefici/(Pè

rdua)

Societat titular

de la

participació

Mètode de

consolidació

Activitat

Auditor

PARTICIPACIONS

DIRECTES

Concesionaria Vial de

los Andes, SA

(COVIANDES)

Avenida Calle 26 nº 59-

41. Piso 9 (Edificio CCI) Santafé de Bogotá

(Colòmbia)

18.563 40,00% 198.995 177.875 241.376 23.028 Abertis Posada en

equivalència Concessionària

d'infraestructures Deloitte

Coninvial

Avenida Calle 26 nº 59-

41. Piso 9 (Edificio CCI)

Santafé de Bogotá

(Colòmbia)

8 40,00% 39.307 16.506 125.385 14.352 Abertis Posada en

equivalència Construcció Deloitte

Cellnex Telecom, SA Av. del Parc Logístic, 12-

20 08040 Barcelona 138.969 34,00% 1.698.903 1.243.378 2.979 21.539 Abertis


Hòlding

(telecomunicacions

terrestres)

Deloitte

PARTICIPACIONS

INDIRECTES

A través d'Abertis Autopistas España, SA

Autopista Terrassa-

Manresa,

Concessionària de la

Generalitat de Catalunya, SA

(AUTEMA)

Autopista C-16, km 41.

Barcelona 49.568 23,72% 1.034.834 414.608 91.452 47.698 Acesa

Posada en

equivalència

Concessionària

d'autopistes de

peatge

Deloitte

Ciralsa, SACE Av. Maisonnave, 41

Alacant - (7) 25,00% 260.403 557.543 6.079 (24.358) Aumar

Posada en

equivalència

Construcció, conservació i

explotació

d'autopistes de

peatge

Deloitte

Alazor Inversiones, SA

Carretera M-50, Km. 67,5

Area de Servicio la Atalaya Villaviciosa de

Odón (Madrid)

- (7) 35,12% 1.124.208 1.305.547 23.050 (28.227) Iberpistas Posada en

equivalència Tinença d'accions Deloitte

(7) Participació totalment provisionada el 31 de desembre del 2015.



240

Participació

Societat

Domicili

Cost (milers

d'euros)

% (*)

Actius

Passius

Ingressos

Benefici/(Pè

rdua)

Societat titular

de la

participació

Mètode de

consolidació

Activitat

Auditor

Infraestructuras y

Radiales, SA (IRASA)

Ctra. M100 Alcalá de

Henares a Daganzo Km

6,3 28806 Alcalá de

Henares

- (7) 30,0% (8) 552.727 715.062 13.344 (22.056) Iberpistas/

Avasa

Posada en

equivalència

Administració i gestió

d'infraestructures

Deloitte

M-45 Conservación, SA Ctra. M-203 P.K. 0,280.

Madrid 277 25,00% 835 229 1.503 53 Trados-45

Posada en

equivalència

Conservació i

manteniment d'autopistes

Deloitte

Bip&Drive, SA

Paseo de la Castellana 95,

Torre Europa, Planta 16,

28046 Madrid

3.193 35,00% 9.538 2.541 16.480 (1.616)

Abertis

Autopistas

España

Posada en

equivalència

Comercialització

tags Deloitte

Accesos de Madrid,

CESA

Carretera M-50, Km. 67,5

Area de Servicio la

Atalaya Villaviciosa de Odón (Madrid)

223.605 35,12% 1.124.207 1.305.547 23.049 (34.662) Alazor

Inversiones

Posada en

equivalència

Concessionària d'autopistes de

peatge

Deloitte

Autopista del Henares,

SACE (HENARSA)

Ctra. M100 Alcalá de Henares a Daganzo Km

6,3 28806 Alcalá de

Henares

- (7) 30,00% (8) 743.103 1.054.743 13.343 (43.438) Infraestructuras

y Radiales

Posada en

equivalència

Concessionària

d'autopistes de

peatge

Deloitte

Erredosa Infraestructuras, SA

(ERREDOSA)

Ctra. M100 Alcalá de

Henares a Daganzo Km

6,3 28806 Alcalá de Henares

- (7) 30,00% (8) 42 11 0 (1) Infraestructuras

y Radiales

Posada en

equivalència

Administració i gestió

d'infraestructures

Deloitte

A través d'Abertis Motorways UK Ltd.

Road Management

Group (RMG)

Fifth Floor 100 Wood

Street London EC2V 7EX (Regne Unit)

15.951 33,33% 274.665 242.909 58.743 4.517

Abertis

Motorways UK Limited

Posada en

equivalència

Concessionària

d'autopistes de peatge

Altres auditors

A través de Holding d'Infraestructures de Transport, SAS

A'lienor 40, rue de Liège 64000

Pau (França) 96.471 18,39% 1.122.252 883.070 53.589 1.322 Sanef

Posada en

equivalència

Concessionària d'autopistes de

peatge

Deloitte

Alis

Lieu-dit Li Haut Groth

27310 Bourg-Achard

(França)

228 10,34% (9) 949.055 788.179 69.783 6.304 Sanef/Sapn Posada en

equivalència

Concessionària

d'autopistes de

peatge

Deloitte

(7) Participació totalment provisionada el 31 de desembre del 2015.

(8) Participació indirecta d'Abertis: 30%. Indirecta a través d'Iberpistas, SACE, 15%; i d'Avasa, 15%. Participació provisionada en la seva totalitat el 31 de desembre del 2015.

(9) Participació indirecta d'Abertis: 10,34%. Indirecta a través de Sanef 6,13 % i de Sapn 4,21 %.



241

Participació

Societat

Domicili

Cost (milers

d'euros)

% (*)

Actius

Passius

Ingressos

Benefici/(Pè

rdua)

Societat titular

de la

participació

Mètode de

consolidació

Activitat

Auditor

Routalis SAS 11, avenue du Centre

78280 Guyancourt

(França)

12 15,76% 3.041 2.068 10.815 929 Sapn Posada en

equivalència

Gestió d'infraestructures de

transports terrestres

Deloitte

Leonord SAS

Immeuble First Part Dieu -

2 avenue Lacassagne - 69003 Lyon (França)

0 18,39% - - - - Sanef Posada en

equivalència

Gestió de contractes

d'explotació Altres auditors

A través de Cellnex Telecom

Retevisión-I, SAU Av. del Parc Logístic, 12-

20 08040 Barcelona 368.938 34,00% 518.966 119.146 263.209 42.607

Cellnex Telecom, SA


Operador

d'infraestructures de telecomunicacions

terrestres

Deloitte

Tradia Telecom, SAU Av. del Parc Logístic, 12-

20 08040 Barcelona 127.121 34,00% 185.713 25.300 91.633 16.373

Cellnex

Telecom, SA

Posada en

equivalència

Operador


telecomunicacions

terrestres

Deloitte

OnTower Infraestructuras, SAU

Av. del Parc Logístic, 12-20 08040 Barcelona

28.457 34,00% 446.584 422.764 94.874 2.103 Cellnex

Telecom, SA Posada en

equivalència

Operador


terrestres

Deloitte

Cellnex Italia, SrL (anteriorment

Smartowers Italy, SrL)

Via Carlo Veneziani 58,

00148 Roma (Itàlia) 789.610 34,00% 809.645 21.644 528 (1.609)

Cellnex

Telecom, SA

Posada en

equivalència

Operador


telecomunicacions

terrestres

Deloitte Italy,

SpA

Cellnex UK Limited

55 Old Broad Street -

Londres EC2M 1RX (Regne

Unit)

1 34,00% - - - - Cellnex

Telecom, SA Posada en

equivalència Hòlding -

TowerCo, SPA Via Alberto Bergamini 50,

Roma (Itàlia) 94.600 34,00% 40.989 5.922 23.014 6.324

Cellnex Italia,

SrL

Posada en

equivalència

Operador


telecomunicacions

terrestres

Deloitte Italy,

SpA

Galata, SpA Via Carlo Veneziani 56L,

00148 Roma (Itàlia) 693.000 30,60% 322.596 55.115 151.405 (294)

Cellnex Italia, SrL


Operador


terrestres

Deloitte Italy, SpA

Adesal Telecom, SL Ausiàs March 20, València 4.464 20,43% 21.319 8.327 8.828 1.692 Tradia Telecom,

SAU

Posada en

equivalència

Construcció i

explotació


telecomunicacions

Deloitte



242

Participació

Societat

Domicili

Cost (milers

d'euros)

% (*)

Actius

Passius

Ingressos

Benefici/(Pè

rdua)

Societat titular

de la

participació

Mètode de

consolidació

Activitat

Auditor

Torre de Collserola, SA Ctra. de Vallvidrera al

Tibidabo, s/n. Barcelona 2.439 14,20% 17.792 11.379 4.608 8

Retevisión I,

SAU

Posada en

equivalència

Construcció i

explotació


telecomunicacions

Deloitte

Consorcio de

Telecomunicaciones avanzadas, SA (COTA)

C/ Uruguay, parcela 13R,

nave 6, Parque

Empresarial Magalia, Polígono Industrial Oeste

Alcantarilla (Múrcia)

304 10,03% 3.440 604 1.823 106 Tradia Telecom,

SAU

Posada en

equivalència

Prestació de serveis

associats a

operadors i concessions

telecomunicacions

Altres auditors

Gestora del Espectro,

SL

Av. del Parc Logístic, 12-

20 08040 Barcelona 3 34,00% - - - -

Retevisión I,

SAU

Posada en

equivalència

Desenvolupament, implantació, gestió i

comercialització de

serveis de

telecomunicacions

terrestres

-

Towerlink Italia, Srl Via Carlo Veneziani 58,

00148 Roma (Itàlia) 10 34,00% - - - -

Cellnex Italia,

SrL

Posada en

equivalència

Operador


telecomunicacions

terrestres

-

A través d'Abertis Telecom Satélites

Hisdesat Servicios Estratégicos

Paseo de la Castellana, 143 - Madrid

46.512 24.53% 354.007 112.964 63.058 21.289 Hispasat, SA Posada en

equivalència

Comercialització de

sistemes espacials d'aplicació

governamental

Altres auditors

Grup Navegación por

Satélites, Sistemas y

Servicios

Isaac Newton, 1 - Madrid - 8,15% 1.295 360 - - Hispasat, SA Posada en

equivalència Explotació de

sistemes de satèl·lit -

243

Traducció d'un informe de gestió originàriament redactat en castellà. En cas de discrepància, preval la versió en

llengua castellana.

ABERTIS INFRAESTRUCTURAS, SA I SOCIETATS DEPENDENTS INFORME DE GESTIÓ CONSOLIDAT DE L'EXERCICI 2015

1. INFORMACIÓ EN COMPLIMENT DE L'ESTABLERT PER L'ARTICLE 262 DE LA LLEI DE SOCIETATS DE CAPITAL

1.1. Situació de l'entitat

Abertis Infraestructuras, SA (societat cotitzada a les borses de Barcelona,

Bilbao, Madrid i València) és l'empresa matriu d'un Grup en el qual ostenta la condició d'accionista únic (en alguns casos) o d'accionista majoritari (en d'altres) de les societats capçalera de les diferents activitats del Grup.

L'estructura resumida del Grup Abertis el 31 de desembre del 2015 és la següent:

El detall de les societats dependents, els negocis conjunts i les entitats associades del Grup el 31 de desembre del 2015 i els percentatges de

participació es mostren als Annexos I, II i III dels comptes anuals consolidats, respectivament.

abertis

Autopistas Telecomunicaciones

Brasil

Arteris

Autovias

Centrovias

Intervias

Vianorte

Litoral Sul

Planalto Sul

Fluminense

Fernao Dias

Régis

Bittencourt

Francia

Sanef

Sapn

Eurotoll

Alis

Routalis

Aliénor

Sanef ITS

España

Acesa

Aucat

Invicat

Aumar

Iberpistas

Castellana

Avasa

Aulesa

Túnels de

Barcelona i

del Cadí

Autema

Chile

Gesa

Elqui

Rutas

Autopista del

Sol

Autopista Los

Andes

Autopista

Libertadores

Autopista

Central

Argentina

GCO

Ausol

Puerto Rico

Metropistas

APR

Colombia

Coviandes

UK

RMG

Dartford

Crossing

Mersey

Gateway

Irlanda

Bet’eire

flow

Sanef ITS

USA

Newport

Pell

Sakonnet

River

Canadá

Port Mann

Bridge

G. Hispasat

G. Cellnex

244

El Grup Abertis presta els seus serveis en l'àmbit de la gestió

d'infraestructures al servei de la mobilitat i les comunicacions, i opera en els sectors d'autopistes i infraestructures per a les telecomunicacions.

En aquest sentit, Abertis gestiona directament més de 7.500 quilòmetres d'autopistes i és el líder mundial en aquest sector, essent un dels operadors

líders a Espanya, el Brasil, Xile i Puerto Rico. En el cas de les infraestructures de telecomunicacions, el Grup es manté

com un operador de referència internacional en el sector de la transmissió via satèl·lit a través de l'operador Hispasat, que disposa de set satèl·lits en

servei (a més, hi ha tres satèl·lits nous en construcció, dos dels quals serien d'ampliació de capacitat).

D'altra banda, després de l'oferta pública de venda (OPV) sobre les accions de Cellnex Telecom, SA (Cellnex), el principal operador neutre europeu

d'infraestructures de telecomunicacions per a la telefonia mòbil i la difusió audiovisual amb una xarxa de més de 15.000 torres, el Grup manté en

aquesta societat una participació del 34%. El continu procés d'internacionalització seguit pel Grup ha portat Abertis a

ser present a catorze països d'Europa i Amèrica, cosa que li ha permès de diversificar el seu risc geogràfic i d'adaptar-se millor als cicles econòmics

mundials. En aquest sentit, prop de dues terceres parts dels ingressos del Grup el 2015 s'han generat fora d'Espanya, amb especial pes de França, el Brasil i Xile.

Funcionament i organització interna Compromís, progrés i millora constant són puntals sobre els quals es

fonamenta el model de negoci del Grup i que expressen el seu desig d'identificar-se amb els clients, la societat, els seus accionistes i els seus

empleats. La visió d'Abertis és ser un operador global líder en la gestió

d'infraestructures al servei de la mobilitat i de les comunicacions.

La missió d'Abertis és promoure i gestionar de forma sostenible i eficient infraestructures que contribueixin al desenvolupament de la societat, en harmonia amb el benestar dels seus empleats i la creació de valor a llarg

termini per als seus accionistes.

http://www.abertis.com/america/var/lang/es/idm/98

245

Tot això perquè Abertis compleixi els seus compromisos i actuï amb integritat guiada pels seus valors:

Liderar des de la responsabilitat i la confiança en les persones.

Cercar solucions per al desenvolupament de les infraestructures partint

del diàleg i la col·laboració amb les parts interessades.

Anticipar-nos i adaptar-nos a les necessitats dels nostres clients i usuaris a través de la innovació i la millora contínua.

Impulsar l'eficiència a la nostra organització partint de la senzillesa i el pragmatisme.

Actuar amb transparència per posar en valor el nostre rigor i credibilitat.

L'estructura dels òrgans de direcció i el procés de presa de decisions del Grup es descriu detalladament a l'Informe anual de govern corporatiu

(IAGC), que forma part dels comptes anuals consolidats del Grup Abertis, i destaquen les funcions de la Junta General d'Accionistes i del Consell

d'Administració com a màxims òrgans de govern del Grup.

Perímetre de consolidació i fets destacats

L'exercici anual 2015 s'ha caracteritzat per la consolidació d'un entorn econòmic favorable que ha permès de continuar amb la sendera de creixement de l'activitat a Espanya ja assenyalada durant el darrer exercici

2014, així com amb el creixement a França i Xile. Per contra, durant l'exercici s'ha produït una disminució significativa de l'activitat de vehicles

pesats al Brasil. El Grup continua centrant els seus esforços en un creixement molt selectiu

amb operacions de consolidació i reforç de la seva posició a societats ja participades, com ha estat el cas de la presa de control de Túnels i la

compra de les participacions minoritàries de la societat ja controlada I2000 durant l'exercici 2015, així com, durant el mes de gener del 2016, l'acord assolit per a la compra d'un 50% addicional d'Autopista Central, SA (Acsa),

després del qual Abertis ha passat a ser-ne l'únic accionista. Addicionalment, Partícipes en Brasil, SA està treballant per completar

l'adquisició de les participacions minoritàries d'Arteris a través d'una oferta pública d'adquisició.

246

El 2015 el Grup ha invertit més de 1.000 milions d'euros, prop d'un 22% dels quals s'han invertit a Espanya i un 48% al Brasil.

D'altra banda, el Grup continua unint esforços en el control dels seus costos d'explotació i de les inversions operatives per a la millora de la gestió a

través d'un increment de l'eficiència.

Les grans línies estratègiques que delimiten i han delimitat en els últims exercicis les activitats i iniciatives del Grup (creixement, rendibilitat, servei, eficiència i talent) són objecte d'adaptació permanent a les circumstàncies

canviants de l'entorn.

Sobre la base de les esmentades consideracions estratègiques i en un marc de focalització de les activitats que desenvolupa el Grup principalment en

l'activitat d'autopistes, tal com es detalla a la Nota 6, durant l'exercici 2015 s'ha completat:

i. La sortida a borsa de Cellnex, que ha suposat la venda el maig del 2015 d'un 66% del capital social de la societat esmentada.

ii. El procés de desinversió en el sector d'aeroports iniciat en l'exercici 2013, amb la venda a la darreria del mes d'abril del 2015 de DCA (societat a través de la qual Abertis mantenia una participació del

74,5% a MBJ Airports, Ltd. (MBJ) i del 14,77% a SCL Terminal Aéreo Santiago, SA (Scl)).

Els principals fets destacats en l'exercici han estat els següents:

Autopistes

En el marc assenyalat anteriorment de dur a terme operacions de consolidació i reforç de la posició del Grup com a accionista de control amb un paper industrial, destaquen els fets següents:

Al maig Abertis, a través de Partícipes en Brasil, SA (societat participada

en un 51% per Abertis), ha informat de la seva intenció de llançar una oferta pública d'adquisició sobre la totalitat de les accions d'Arteris, que s'estima que es completarà durant el primer semestre del 2016.

Al juliol es va assolir un acord (perfeccionat al setembre) per a l'adquisició d'un 50% menys una acció del capital social d'Infraestructura

Dos Mil, SA (I2000, que al seu torn ostenta el 100% de Sociedad Concesionaria Autopista Los Libertadores, SA i de Sociedad Concesionaria Autopista del Sol, SA) per 93.530 milions de pesos xilens

247

(aproximadament 133 milions d'euros), assolint indirectament el 100% d'Autopista Los Libertadores i Autopista del Sol.

També al juliol es va assolir un acord (perfeccionat al novembre) per a la compra d'un 15,01% addicional de Túnels que ha permès a Abertis passar a ser el soci majoritari i de control d'aquesta societat.

El gener del 2016 s'ha assolit un acord per a la compra del 50% restant d'Autopista Central, SA (Acsa) per 948 milions d'euros, assolint Abertis

indirectament el 100% de participació en aquesta societat, que passarà a consolidar-se per integració global en l'exercici 2016.

En tot cas, Abertis continua treballant en l'ampliació permanent de la capacitat de les seves autopistes.

Així, el grup Sanef continua treballant en la millora de la seva xarxa i a la

darreria de juny es va acordar amb el Govern francès el Pla Relance d'autopistes franceses, segons el qual la concessionària durà a terme millores en la xarxa d'autopistes realitzant inversions per un import

aproximat de 600 milions d'euros a canvi d'una extensió dels contractes de concessió (dos anys per a Sanef i tres anys i vuit mesos per a Sapn).

L'acord esmentat s'ha formalitzat en el tercer trimestre del 2015, una vegada aprovat pel Consell d'Estat amb la seva consegüent publicació al Butlletí Oficial de l'Estat francès.

En el cas del subgrup Arteris, es continuen portant a terme les obres

d'ampliació i millora de les autopistes, especialment en el cas de les concessions que depenen de l'Estat Federal. En aquest exercici 2015 destaquen els treballs per a la duplicació de la Serra do Cafezal a Regis

Bittencourt, la duplicació de carrils a Fluminense i l'inici de les obres del contorn de Florianópolis a Litoral Sul, d'acord amb el que estableixen els

contractes de concessió respectius. D'altra banda, durant aquest exercici 2015 ha finalitzat la remodelació de l'enllaç de Riberão Preto entre les concessionàries de l'estat de São Paulo Autovias i Vianorte.

En qualsevol cas, el sector continua amb la recerca i la implantació de les

millors pràctiques que assegurin la prestació d'un servei de qualitat i diferencial als seus clients i usuaris en aspectes com el peatge dinàmic, la senyalització o els serveis viaris, que contribueixen notablement a la millora

de la rapidesa i la seguretat en els desplaçaments.

D'altra banda, també es treballa per millorar els serveis comercials oferts als usuaris de les autopistes, a través de polítiques comercials que ofereixen descomptes a vehicles lleugers i pesats, per premiar així els clients més

fidels i captar nous usuaris per a les autopistes.

248

Així mateix, en el marc de l'actual Pla Estratègic 2015-2017 del Grup,

durant aquest exercici 2015 ja s'ha estat treballant en la implementació d'un nou pla d'eficiències i modernització que ha de permetre de consolidar i ampliar les eficiències operatives assolides amb el pla anterior, amb

l'objectiu de permetre de garantir la competitivitat del Grup, ajustant els seus recursos als trànsits de la xarxa i de mantenir, al mateix temps, un

elevat nivell tecnològic i de servei. A Espanya, pel que fa al conveni de l'AP-7 la resolució del Ministeri de

Foment al recurs d'alçada a l'acte de censura de l'exercici 2011 anticipava que qualsevol Censura Administrativa d'Acesa estaria en línia amb l'últim

dictamen del Consell d'Estat del 17 de desembre del 2014, fet que ha estat confirmat a la Censura Administrativa de l'exercici 2014. Cal destacar que la

resolució esmentada contradiu el mateix dictamen del Consell d'Estat del 2006, el de l'Advocacia General de l'Estat del 2014, diversos dictàmens de juristes prestigiosos, l'opinió dels auditors i els mateixos actes de

l'Administració fins al 2010. Per això, i tot i que tant Acesa com Abertis continuen mantenint davant del Ministeri de Foment els arguments jurídics

que sempre han sostingut (vegeu detall a la Nota 12), en el context sorgit durant l'exercici 2015 s'ha registrat, d'una banda, una provisió comptable per deteriorament del saldo de compensació per trànsit garantit (i la seva

actualització financera corresponent) sobre el qual les parts mantenen diferències interpretatives (que per aquest concepte assolia el 31 de

desembre del 2014 els 982 milions d'euros, sense considerar l'efecte fiscal) i, de l'altra, a partir de l'1 de gener del 2015 aquesta compensació ha deixar de tenir impacte al compte de resultats.

Referent a això, el 30 de juny del 2015 Acesa ha interposat un recurs

contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Madrid contra la resolució esmentada anteriorment del Ministeri de Foment al recurs d'alçada a l'acte de censura de l'exercici 2011. D'altra banda, s'ha

dirigit un escrit al Consell de Ministres a través de la Delegació del Govern a les Societats Concessionàries d'Autopistes Nacionals de Peatge, pel qual se

sol·licita al primer que exerceixi la seva potestat d'interpretació del contracte concessional d'Acesa pel que fa a l'entesa correcta de la clàusula de compensació recollida al conveni aprovat pel Reial Decret 457/2006 en el

senti d'incloure al compte de compensació la garantia de trànsit expressament pactada al conveni. En aquest sentit, el 30 de setembre del

2015 Acesa ha presentat davant del Tribunal Suprem un recurs contenciós administratiu davant de la desestimació per silenci administratiu de la sol·licitud presentada davant del Consell de Ministres descrita anteriorment,

per no haver obtingut resposta a la consulta plantejada.

249

Així mateix, pel que fa a la sol·licitud presentada per Aumar a l'Administració General de l'Estat per al reequilibri econòmic financer de la

concessió AP-7/AP-4 sota la seva gestió, com que el Consell de Ministres no ha dictat resolució expressa en el termini legalment establert, Aumar ha interposat el 22 de juliol del 2015 un recurs judicial contenciós administratiu

davant del Tribunal Suprem, ja que entén que disposa d'arguments jurídics sòlids en defensa dels seus drets i interessos legítims, així com dels

d'Abertis i els seus accionistes (vegeu la Nota 12.ii). Quant a la modificació unilateral del contracte concessional d'Autema

realitzada per la Generalitat de Catalunya, cal assenyalar que Autema defensarà els seus interessos i els deus seus accionistes tal com procedeixi,

i, si arriba el cas, davant dels Tribunals de Justícia.

Telecomunicacions

En el sector d'infraestructures de telecomunicacions satel·litàries, l'activitat de l'exercici s'ha vist afavorida per l'increment de la capacitat orbital.

D'altra banda, el Grup, a través de la seva participació a Hispasat, continua treballant en l'ampliació de la capacitat satel·litària, de forma que

durant aquest exercici 2015 s'han invertit més de 250 milions d'euros en nous satèl·lits que es preveu llançar en els propers exercicis.

250

1.2. Evolució i resultat dels negocis

Evolució de l'activitat i els resultats

El detall de la intensitat mitjana diària de trànsit (IMD), principal indicador de mesura de l'activitat, de les principals concessionàries d'autopistes del

Grup és el següent:

Km

IMD

2015

%

Variació

respecte del

2014

Autopistes Espanya 1.559 19.231 6,1%

Autopistes França 1.761 24.021 1,8%

Autopistes Brasil 3.250 18.187 (2,3%)

Autopistes Xile 711 19.257 8,5%

Autopistes resta del món 264 77.919 0,7%

Abertis 7.545 21.976 1,4%

Al tancament de l'exercici 2015, l'activitat a les autopistes d'Abertis presenta una evolució positiva gràcies als increments d'activitat registrats

als principals països on opera el Grup. En aquest sentit, destaquen els bons nivells d'activitat assolits a Espanya (confirmant-se el canvi de tendència

que ja s'iniciava en el darrer exercici 2014) i la millora de l'activitat a França, mentre que l'activitat a Xile continua creixent per sobre de la resta de països on opera el Grup.

Per contra, en el cas del Brasil durant aquest exercici 2015 s'ha produït una

disminució de l'activitat després d'una caiguda important del trànsit dels vehicles pesats com a conseqüència de l'evolució negativa de l'economia

brasilera. En el conjunt de les autopistes, que continuen representant el principal

sector d'activitat per aportació als ingressos consolidats, la intensitat mitjana diària del trànsit (principal indicador de mesura de l'activitat) ha

experimentat un increment del +1,4% fins a assolir els 21.976 vehicles, cosa que ha afectat positivament els ingressos del Grup.

D'altra banda, el sector d'infraestructures de telecomunicacions satel·litàries també presenta una evolució positiva com a conseqüència, principalment,

de l'ampliació de capacitat en les posicions orbitals.

251

Les magnituds principals del compte de resultats consolidat de l'exercici 2015 i 2014 són les següents:

Milions d'euros

2015

2014

(reexpressat)

Ingressos de les operacions 4.378 4.453

Despeses de les operacions (1.686) (1.544)

Resultat brut de les operacions 2.692 2.909

Dotació a l'amortització (1.135) (1.159)

Provisions per deutors no corrents (859) -

Provisions per deteriorament d'actius (763) (4)

Benefici de les operacions (65) 1.746

Resultat financer (1.116) (726)

Resultat societats registrades pel mètode de la participació

(41)

21

Benefici/(Pèrdua) abans d'impostos (1.221) 1.042

Impost sobre el benefici 2 (356)

Benefici/(Pèrdua) de les activitats continuades (1.219) 686

Resultat de les activitats interrompudes 2.721 119

Benefici de l'exercici 1.502 805

Atribuïble a participacions no dominants (378) 150

Atribuïble als accionistes de la Societat 1.880 655

Els ingressos de les operacions han assolit els 4.378 milions d'euros, cosa que suposa un decrement del -1,7% respecte de l'exercici 2014. Aquest

decrement és degut principalment al fet que la compensació per garantia de trànsit del conveni de l'AP-7 ha deixat de tenir impacte en els resultats del 2015 i a l'evolució del real brasiler en l'exercici, el tipus de canvi mitjà del

qual ha registrat una depreciació del 18% respecte del tipus de canvi mitjà del 2014. Aquests impactes negatius s'han vist compensats parcialment per

la bona evolució de l'activitat i l'impacte de la revisió de les tarifes mitjanes a les concessionàries d'autopistes i per l'evolució del tipus de canvi del pes

xilè, el dòlar americà i el pes argentí (que ha afectat positivament els ingressos del Grup).

D'altra banda, els resultats del Grup s'han vist afavorits per la implantació d'una sèrie de mesures de millora de l'eficiència i optimització dels costos

d'explotació, en les quals el Grup continua i continuarà posant l'accent durant els propers exercicis. En aquest sentit, després de l'acabament per sobre de les expectatives inicials del Pla d'Eficiència 2011-2014 el Grup ha

estat treballant en el nou pla d'eficiència per al període 2015-2017, que ha de permetre de consolidar les obtingudes fins ara i continuar, al mateix

temps, amb la millora de l'eficiència operativa i l'optimització dels costos.

252

Cal assenyalar que durant aquest exercici 2015 s'ha registrat una provisió comptable per deteriorament del saldo de compensació per trànsit garantit

del conveni AP-7 (859 milions d'euros sense considerar efecte fiscal, vegeu la Nota 12.i) sobre la qual Abertis i el Ministeri de Foment mantenen diferències interpretatives i que, d'altra banda, davant del deteriorament de

la situació macroeconòmica del Brasil que entre d'altres ha afectat significativament l'activitat de les concessionàries del subgrup Arteris en

aquest país, i després de la prova de deteriorament per verificar la recuperabilitat dels seus actius nets, s'ha registrat un deteriorament d'aquests per import de 763 milions d'euros (260 milions d'euros nets

d'impacte en resultat d'Abertis, vegeu la Nota 8.iv).

D'aquesta forma, el resultat de les operacions assoleix un resultat negatiu de 65 milions d'euros, afectat extraordinàriament pels deterioraments

assenyalats i pel fet que la compensació per garantia de trànsit del conveni de l'AP-7 ha deixat de tenir impacte en els resultats del 2015.

El resultat financer de l'exercici incorpora els impactes següents:

Un impacte brut negatiu pel registre d'una provisió de 117 milions d'euros en relació amb l'eventual adhesió com a part demandant de la resta d'entitats financeres creditores d'Alazor (vegeu la Nota 9.ii).

Un impacte brut negatiu pel registre d'una provisió de 123 milions d'euros per la part corresponent a l'actualització financera del saldo

per trànsit garantit del conveni de l'AP-7 (vegeu la Nota 12.i).

Un impacte positiu de 44 milions d'euros associat a l'“adquisició per etapes” de Túnels que, comptablement d'acord amb la NIIF-3, ha

permès de revalorar els actius i passius que ja s'ostentaven d'aquesta societat (vegeu la Nota 5).

La despesa financera associada al deute s'hauria incrementat lleugerament com a conseqüència principalment del major pes relatiu del deute a la zona

no-euro amb tipus d'interès més elevats.

L'aportació negativa de les societats registrades pel mètode de la participació és conseqüència del deteriorament realitzat en l'exercici sobre la participació mantinguda a Autema per import de 73 milions d'euros, com

a conseqüència de la modificació unilateral del contracte concessional realitzada per la Generalitat de Catalunya (vegeu la Nota 9.iv).

253

Finalment cal assenyalar que l'aportació de les activitats interrompudes inclou principalment la plusvàlua obtinguda amb l'OPV de Cellnex (1.741

milions d'euros per la venda del 66% del seu capital social i 925 milions d'euros de revaloració del 34% de participació mantinguda al patrimoni de Cellnex), així com la plusvàlua de 40 milions d'euros obtinguda per la venda

de DCA.

Amb aquestes consideracions el resultat consolidat de l'exercici 2015 atribuïble als accionistes ha assolit els 1.880 milions d'euros.

Pel que fa al pes relatiu de les diferents unitats de negoci sobre els ingressos, després de l'OPV de Cellnex durant l'exercici 2015, el sector

d'autopistes ha incrementat el seu pes relatiu fins al 95% del total (87% al tancament del 2014 sense reexpressar), essent el d'infraestructures de

telecomunicacions d'un 5% (13% al tancament del 2014 sense reexpressar).

Balanç Les magnituds principals del balanç de situació consolidat de l'exercici 2015

i 2014 són les següents:

Milions d'euros

2015 2014

(reexpressat)

2015

2014 (reexpressat)

Immobilitzat material

1.375

1.976

Capital i reserves atribuïbles als

accionistes de la societat

3.261

3.148

Fons de comerç 3.816 4.563 Participacions no dominants 2.088 2.845

Altres actius intangibles 12.392 13.022 Patrimoni net 5.349 5.993

Participacions en entitats associades i negocis conjunts

1.907

933

Obligacions i deutes amb entitats de crèdit

13.324

14.726

Altres actius no corrents 2.624 3.283 Altres passius no corrents 3.929 3.826

Actius no corrents 22.114 23.777 Passius no corrents 17.253 18.552

Altres actius corrents 1.403 1.405

Obligacions i deutes amb entitats de

crèdit

1.784

1.668

Efectiu i equivalents de l'efectiu 2.222 2.242 Altres passius corrents 1.353 1.411

Actius corrents 3.625 3.647 Passius corrents 3.137 3.079

Actius no corrents mantinguts per a

la venda i operacions interrompudes

-

316

Passius vinculats amb actius no

corrents mantinguts per a la venda i operacions interrompudes

-

116

Actius 25.739 27.740 Patrimoni net i passius 25.739 27.740

Els actius totals el 31 de desembre del 2015 assoleixen els 25.739 milions d'euros, xifra que suposa una reducció del -7,21% sobre el tancament de l'exercici 2014 reexpressat, principalment per l'impacte dels deterioraments

realitzats en l'exercici, l'impacte de la depreciació al tancament del real brasiler i l'impacte per la compra d'accions pròpies després de l'OPA

realitzada sobre el 6,5% del seu capital social.

254

Del total d'actiu, al voltant d'un 53% correspon a immobilitzat material i altres actius intangibles (bàsicament concessions) en línia amb la naturalesa

dels negocis del Grup relacionats amb la gestió d'infraestructures, havent-se reduït lleugerament en l'exercici com a conseqüència de les desinversions i els deterioraments realitzats.

La inversió total del Grup en l'exercici 2015 ha assolit els 1.074 milions

d'euros que corresponen majoritàriament a inversió en expansió (un 91% del total), principalment per ampliar la capacitat de les autopistes (especialment aquelles situades al Brasil dependents de l'Estat Federal i a

França per a la millora i l'extensió de la xarxa), en la compra del 50% addicional (menys una acció) d'I2000 i del 15,01% de Túnels, i en les

inversions d'Hispasat en nous satèl·lits.

El patrimoni net consolidat ha assolit els 5.349 milions d'euros, un -10,7% inferior a l'existent al tancament de l'exercici 2014 reexpressat, afectat principalment pels següents impactes que han compensat el resultat

generat en l'exercici:

L'impacte per la compra d'accions pròpies en l'exercici, bàsicament associat a l'OPA sobre el 6,5% del capital social d'Abertis, per -1.062 milions d'euros.

L'evolució negativa de les diferències de conversió (-376 milions d'euros, dels quals -208 milions d'euros corresponen a participacions

no dominants), principalment per la depreciació del real brasiler.

Els canvis de perímetre amb efecte en les participacions no dominants per la venda de DCA/MBJ.

Les devolucions d'aportacions realitzades, principalment, als accionistes minoritaris de HIT i Túnels.

Malgrat l'impacte del dividend complementari de l'exercici 2014 (-296 milions d'euros), del dividend a compte de l'exercici 2015 (-311 milions

d'euros) i de la compra d'accions pròpies (-1.062 milions d'euros), el patrimoni net consolidat sense considerar les participacions no dominants

s'ha vist incrementat en un +3,6%, principalment pel resultat generat en l'exercici.

255

Qüestions relatives al personal

A Abertis, les persones representen l'actiu fonamental que permet a l'organització de mantenir un elevat nivell de qualitat en els serveis que ofereix i d'assolir els objectius fixats en matèria de responsabilitat social.

En aquest sentit, la satisfacció de les persones treballadores és un element

clau per gestionar i retenir el talent i garantir la salut i la seguretat laboral, a través del diàleg continu i de la implicació de l'equip humà en la millora contínua de l'empresa.

Les diferents eines de comunicació interna bidireccional, com la intranet

intrabertis, el projecte corresponsables i les trobades periòdiques, fomenten la participació i permeten de generar una cultura comuna. També

s'impulsen activitats extralaborals que inclouen la participació activa en esdeveniments socials i que faciliten la relació de l'equip humà més enllà de l'àmbit laboral.

Per gestionar el talent, el Grup inverteix en formació, aposta per la direcció

per objectius i desenvolupa sistemes per a la gestió del desenvolupament professional. La implantació de sistemes de gestió de seguretat i salut d'acord amb la normativa internacional OHSAS coordina la identificació de

riscos i monitoritza les mesures de prevenció implantades, que constitueixen la base per a l'extensió dels beneficis socials.

Abertis té un compromís explícit a favor de la igualtat d'oportunitats i contra la discriminació per motius de gènere, generació, ètnia o

discapacitat. El projecte Diversitat analitza aquestes quatre àrees d'una manera transversal i proposa diversos plans d'acció per implantar accions

de millora contínua.

Qüestions relatives al medi ambient

L'estratègia mediambiental d'Abertis es vehicula mitjançant la implantació progressiva d'un sistema de gestió mediambiental a les diferents empreses del Grup, d'acord amb els requeriments de la norma internacional ISO

14001. El marc de treball d'un sistema de gestió de millora contínua permet a l'organització de minimitzar l'impacte ambiental sota un paraigua comú.

256

La mitigació del canvi climàtic és un dels eixos fonamentals de reducció de l'impacte ambiental derivat de l'activitat del Grup. Aquest objectiu es

materialitza a través d'una gestió adequada dels recursos energètics i hídrics, la reducció dels consums de recursos i la implantació i promoció de mesures innovadores enfocades a la reducció de la petjada de carboni

vinculada als serveis oferts per Abertis.

De forma paral·lela, la minimització de l'impacte ambiental inclou aspectes com la reducció de la contaminació acústica i la generació de residus així com la seva correcta gestió, prioritzant la reutilització i el reciclatge, inclosa

la millora del tractament i la qualitat de les aigües residuals generades.

Mereixen un esment separat les mesures adoptades per conservar i millorar els espais naturals on el Grup opera, i mitigar així l'impacte que les

infraestructures poden provocar sobre la biodiversitat. La innovació també és un camí per reduir la petjada de carboni d'Abertis,

les seves unitats de negoci i els seus clients o proveïdors. Hi treballem per compartir projectes que afegeixin valor al nostre dia a dia. Cal destacar, per

acabar, la inversió en sensibilització mediambiental per fer extensiu aquest compromís amb l'entorn a treballadors, clients i proveïdors.

Amb tot això, és criteri del Grup parar la màxima atenció a les activitats de protecció i conservació del medi ambient i que cadascuna de les societats

participades adopti les actuacions necessàries per minimitzar l'impacte mediambiental de les infraestructures gestionades, a fi d'aconseguir la màxima integració possible a l'entorn on es troben.

1.3. Liquiditat i recursos de capital

El deute financer brut el 31 de desembre del 2015 (sense incloure-hi els deutes amb societats registrades pel mètode de la participació ni els

interessos de préstecs i obligacions) és de 14.776 milions d'euros i representa, d'una banda, el 276% del patrimoni, percentatge superior a l'existent al tancament de l'exercici 2014 reexpressat (267%) principalment

per la reducció del patrimoni assenyalada anteriorment i, de l'altra banda, representa el 57% del passiu i patrimoni net, percentatge en línia amb

l'existent al tancament de l'exercici 2014 (58%).

257

D'altra banda, el deute financer net d'Abertis (sense incloure-hi els deutes amb societats registrades pel mètode de la participació ni els interessos de

préstecs i obligacions) durant l'exercici 2015 ha disminuït en 1.235.755 milers d'euros fins a arribar als 12.553.553 milers d'euros.

El decrement esmentat és degut, principalment, a la venda del 66% de Cellnex, que ha suposat una entrada neta de tresoreria de 2.071 milions

d'euros (al mateix temps, respecte del tancament del 2014, ha suposat deixar de consolidar un deute net de 329 milions d'euros); a la venda del 100% de DCA, que ha suposat una entrada neta de tresoreria de 177

milions d'euros; i a l'efecte del tipus de canvi al tancament del 31 de desembre del 2015, que ha suposat un decrement del deute net del Grup de

381.690 milers d'euros (bàsicament per la depreciació al tancament esmentat del real brasiler). Els impactes assenyalats s'han vist compensats

parcialment per l'increment del deute financer net del Grup associat a les inversions realitzades en l'exercici, pel desemborsament d'efectiu associat a la compra d'accions pròpies en l'exercici per 1.061.635 milers d'euros

(vegeu la Nota 14.a.ii), pel pagament de dividends en l'exercici (296.441 milers d'euros del dividend complementari de l'exercici 2014 i 311.263

milers d'euros del dividend a compte de l'exercici 2015), i per l'impacte de la consolidació el 2015 de Túnels per integració global (177.613 milers d'euros després de l'adquisició d'un 15,01% addicional del seu capital amb

la corresponent presa de control, vegeu la Nota 2.h).

Per la seva activitat inversora, i majoritàriament en els negocis concessionals, Abertis es troba exposada a riscos reguladors i a riscos financers: risc de tipus de canvi, risc de crèdit, risc de liquiditat i risc del

tipus d'interès de fluxos d'efectiu. El programa de gestió del risc global del Grup considera la incertesa dels mercats financers i intenta minimitzar-ne

els efectes potencials adversos sobre la rendibilitat global del conjunt del Grup mitjançant l'establiment de polítiques de finançament i cobertura conformes amb la tipologia dels seus negocis.

258

88% fijo

12% variable

9% inferior a 1 año

16% entre 1 y 3 años



11% superior a 10 años

A la pràctica, això es continua traduint en una estructura financera sanejada, amb un venciment mitjà del deute elevat (6,1 anys al tancament

del 2015) i, seguint una política de minimització de l'exposició als riscos financers, un elevat percentatge de deute a tipus fix o fixat a través de cobertures (un 88% al tancament del 2015), minimitzant sobre manera els

possibles efectes de tensions en el mercat de crèdit.

En aquest sentit, destaquen durant aquest exercici 2015 les següents

operacions realitzades per diferents societats del Grup:

L'emissió de bons per 600 milions d'euros amb venciment el març del

2026 (més de 10 anys) i un cupó de l'1,875% realitzada per Sanef.

L'emissió de bons per 200 milions d'euros amb venciment el març del

2025 (10 anys) i un cupó del 2,25% realitzada per HIT.

L'obtenció per part de Metropistas d'un crèdit per import de 335 milions de dòlars americans (aproximadament 308 milions d'euros al

tancament del 31 de desembre del 2015) amb venciment el desembre del 2022.

La disposició per part d'Avasa de 200 milions d'euros amb venciment el novembre del 2023 per fer cara el juny del 2015 al venciment de 200 milions d'euros de deute financer.

L'emissió d'un bo de 107 milions de reals brasilers (aproximadament 31 milions d'euros) amb venciment el desembre del 2025 i cupó IPCA

12m+8,17%, realitzada per Planalto Sul.

259

L'emissió d'un bo de 750 milions de reals brasilers (aproximadament 174 milions d'euros al tancament del 31 de desembre del 2015) amb

venciment el desembre del 2016 i cupó CDI 12m+2,00%, realitzada per Arteris.

L'obtenció per part d'Abertis Autopistas Chile d'un crèdit per

import de 125.282 milions de pesos xilens (aproximadament 166 milions d'euros al tancament del 31 de desembre del 2015) amb

venciment l'agost del 2020.

La formalització per part d'Hispasat d'una línia de crèdit sindicada amb venciment el juliol del 2020 per un import total de 200 milions

d'euros, dels quals, al tancament del 31 de desembre del 2015, s'havien disposat 35 milions d'euros.

L'elevada generació de fluxos de caixa de la major part dels negocis

principals d'Abertis permet de mantenir un equilibri financer que fa possible la realització de noves inversions de millora de les infraestructures que gestiona actualment, així com la continuació dins de l'entorn econòmic i

financer actual de la política selectiva d'inversions de creixement desenvolupada els darrers anys sense necessitat d'aportacions addicionals

de capital per part dels accionistes.

1.4. Riscos i incerteses principals

El Grup Abertis té implantat un model de gestió de riscos, aprovat i controlat per la Comissió d'Auditoria i Control, d'aplicació a totes les unitats

de negoci i unitats corporatives a tots els països on desenvolupa la seva activitat. Aquest model de gestió de riscos pretén assegurar la consecució

dels objectius principals del Grup. Els riscos principals que poden afectar la consecució dels objectius del Grup

Abertis són els següents:

260

i) Risc de l'entorn, reguladors i els derivats de la naturalesa específica dels negocis del Grup

Els riscos de l'entorn als quals està exposat el Grup deriven de disminucions de la demanda per la situació econòmica d'alguns països, de la creació

d'infraestructures alternatives, de canvis de mobilitat o de l'entrada de nous competidors en alguns sectors d'activitat. També són significatius els riscos

per canvis de normativa fiscal, legal i canvis sociopolítics, ja que el Grup desenvolupa una activitat diversificada sectorialment i geogràficament (amb marcs reguladors propis a cada país) i, com que es tracta d'un Grup

cotitzat, està també subjecte a determinats desenvolupaments normatius.

A més, la gran part dels negocis del Grup es realitza en règim de concessió, amb una limitació temporal, i sobre la base d'acords amb les

administracions públiques que comporten l'obligació d'assegurar les obligacions concessionals i els compromisos d'inversió adquirits, tal com es detalla a les Notes 27.c i 12.

Amb la finalitat de reduir l'exposició als riscos de l'entorn, el Grup continua

amb una política d'internacionalització i creixement de manera selectiva, fomenta l'enteniment amb les administracions públiques per al desenvolupament de les infraestructures i prossegueix amb la implantació

de plans d'eficiència per a l'optimització de despeses i inversions operatives, sempre vetllant per la qualitat del servei. La mitigació dels riscos per canvis

reguladors es fa mitjançant la tasca de coordinació de les àrees implicades per garantir el compliment adequat de la legislació local vigent i l'anticipació a les novetats normatives.

ii) Riscos financers Per la seva activitat inversora, el Grup es troba exposat a riscos financers

com ara el risc de tipus de canvi, el risc de liquiditat i el risc del tipus d'interès de fluxos d'efectiu, així com de variacions de la qualificació del

ràting i de refinançament de deute.

261

Durant l'exercici 2015 i 2014 el Grup ha mantingut la política d'ús d'instruments financers descrita a la Nota 4 de la memòria consolidada

adjunta. En l'esmentada política es fixen els límits màxims en l'exposició als tipus d'interès i tipus de canvi, definits a nivell de Grup i de cadascun dels negocis, amb la identificació de tipus de cobertures i instruments autoritzats

d'acord amb cadascun dels negocis, amb una monitorització i un allargament del venciment del deute i la vigilància de potencials impactes

en la qualificació del ràting d'Abertis.

iii) Riscos operatius

Els principals riscos operatius són aquells derivats de la integració d'adquisicions, la seguretat dels usuaris i empleats, l'adaptació i la ràpida

resposta als canvis tecnològics en els sistemes d'explotació i a l'aparició de noves tecnologies, el control dels projectes de construcció d'infraestructures, el manteniment i la qualitat de les infraestructures, la

formació i la retenció del talent, la integritat i seguretat de la informació, el frau intern i extern, la dependència de proveïdors i la interrupció del negoci.

Per minimitzar aquests riscos, el Grup té polítiques, procediments d'actuació, plans i sistemes de control específics per a cada àmbit,

actualitzats i revisats periòdicament per l'equip d'auditoria interna i/o per auditors externs específics de cada àrea (informació financera, qualitat,

riscos laborals, etc.). Addicionalment, la Direcció d'Enginyeria (dins de la Direcció General de Desenvolupament Industrial) monitoritza el seguiment i control dels programes d'inversions (especialment a les unitats de negoci

del Brasil i de França), prosseguint amb la implantació d'una sèrie de sistemes per a la millora del control d'aquests.

A més, el Grup efectua un seguiment i una anàlisi continus dels riscos assegurables i té implantat un programa corporatiu d'assegurances que

persegueix la consecució d'un nivell de cobertures i de risc adequat a les polítiques establertes.

262

iv) Risc d'informació financera, frau i compliment

El Grup Abertis té un codi de conducta (codi ètic) aprovat pel Consell d'Administració. La corporació té un codi ètic marc que s'adapta a cada país mitjançant l'elaboració d'un reglament ètic local que compagina el

seguiment de les directrius corporatives amb les particularitats que poden tenir certs països en determinades matèries. El codi ètic és comunicat als

empleats, es troba disponible a la intranet corporativa i se'n facilita formació específica als empleats. Addicionalment, hi ha altres mecanismes que garanteixen el coneixement per part dels empleats.

En aquest sentit, el Grup ha creat la funció de compliance corporativa per a

la millora de la supervisió del compliment del codi ètic del Grup, desplegat a través de reglaments específics per a cada país, i la implantació de canals

de denúncies, així com la supervisió de les mesures de vigilància i control per prevenir la comissió d'infraccions penals.

Els valors i principis principals recollits al codi ètic són: la integritat, la honestedat, la transparència, la lleialtat, el compromís i la defensa dels

interessos del Grup i la responsabilitat en totes les accions. Així mateix, el codi ètic inclou el compromís de donar compliment estricte a l'obligació d'oferir informació financera fiable i preparada d'acord amb la normativa

aplicable, així com la responsabilitat que tenen els seus empleats i directius de vetllar per que sigui així, tant mitjançant el desenvolupament correcte de

les seves funcions, com de la comunicació als òrgans de govern de qualsevol circumstància que pugui afectar aquest compromís.

De la seva banda, per cobrir els riscos associats a la informació financera i garantir la fiabilitat de la informació esmentada, Abertis té implantat un

model organitzatiu i de supervisió dels sistemes de control intern de la informació financera (SCIIF). En aquest sentit, el Grup disposa d'una unitat de control de riscos corporatius responsable de fer les proves necessàries

per verificar el compliment de les polítiques, els manuals i els procediments definits per a les SCIIF, validant l'eficàcia dels controls implantats per

mitigar els riscos vinculats als processos esmentats.

263

1.5. Fets posteriors

No s'han produït altres fets posteriors als que s'indiquen a la Nota 28 de la memòria consolidada.

1.6. Evolució previsible

Per al proper exercici 2016, i sempre en el marc de les línies bàsiques d'actuació del Grup que se centren, entre d'altres, en un creixement

internacional selectiu, Abertis continuarà analitzant oportunitats d'inversió i creixement sempre que es compleixin els estrictes requisits de seguretat i

rendibilitat exigits pel Grup a la seva cartera d'inversions, parant especial atenció a oportunitats en autopistes internacionals.

En aquest sentit, el conjunt equilibrat d'inversions, tant pel que fa a maduresa com a rendibilitat i a diversificació geogràfica i sectorial, i el

manteniment o la millora de la situació de les diferents unitats de negoci, han de contribuir a una aportació positiva sostinguda de totes les unitats

per donar continuïtat a la política de remuneració a l'accionista. Addicionalment, Abertis preveu continuar identificant noves eficiències operatives amb el nou pla d'optimització per al període 2015-2017, enfortint

el seu balanç i la seva posició financera i també optimitzant la seva cartera d'inversions.

Pel que fa a l'activitat, per al proper exercici 2016 es preveu la consolidació de la recuperació de l'activitat registrada el 2015 a les autopistes d'Abertis

a Espanya i la continuació de la sendera de creixement a les autopistes franceses i xilenes, cosa que se suma a l'increment de les tarifes mitjanes

de l'exercici al Grup, malgrat el baix nivell d'inflació a Espanya i França. En el cas del sector de les telecomunicacions per satèl·lit, també es preveu

una consolidació de l'increment de l'activitat registrat en aquest exercici 2015.

Aquesta perspectiva i l'esforç continuat per la millora de l'eficiència permeten d'esperar el 2016 una evolució positiva del resultat brut

d'explotació en termes comparables.

264

D'altra banda, es manté certa incertesa sobre l'evolució dels tipus d'interès (durant l'exercici, els tipus d'interès de referència, bàsicament l'Euríbor, han

presentat una evolució estable). En qualsevol cas, la incertesa econòmica i financera actual (i el seu impacte potencial en l'evolució dels costos financers) fan que tingui més importància la política de cobertures del Grup

descrita anteriorment.

No es preveu l'aparició de nous riscos o incerteses més enllà dels propis del negoci assenyalats anteriorment o dels indicats en els comptes anuals consolidats de l'exercici 2015 adjunts. En tot cas, el Grup continua i

continuarà fent un esforç d'optimització de la seva gestió de cara a obtenir un control encara més gran dels costos i les inversions operatives, tenint en

compte l'escenari existent i les perspectives econòmiques apuntades per al proper exercici 2016.

1.7. Activitats de R+D+I

Durant l'exercici anual finalitzat el 31 de desembre del 2015, el Grup no ha

tingut despeses de recerca i desenvolupament d'import significatiu.

1.8. Accions pròpies

En el marc de l'autorització aprovada per la Junta General d'Accionistes, al tancament de l'exercici la Societat tenia 77.840.233 accions pròpies (8,25%

del capital). Encara no s'ha decidit el destí d'aquestes accions pròpies, i dependrà dels acords que en el seu moment puguin prendre els òrgans de

govern del Grup. Durant l'exercici s'han realitzat les operacions amb accions pròpies

detallades a la Nota 14.a de la memòria consolidada adjunta.

265

1.9. Altra informació rellevant

Retribució a l'accionista

Com en exercicis anteriors, el 2015 Abertis ha continuat amb una política de retribució a l'accionista que combina la distribució d'un import de

dividend per acció amb ampliacions de capital alliberades d'una acció nova per cada vint accions existents.

Així, la Junta General d'Accionistes celebrada el 24 de març del 2015 va acordar l'ampliació de capital alliberada (realitzada el mes de juny) i el

pagament d'un dividend complementari corresponent al resultat del darrer exercici 2014 de 0,33 euros bruts per acció, que es va fer efectiu l'abril del

2015. D'altra banda, el Consell d'Administració d'Abertis ha acordat proposar a la

Junta General Ordinària d'Accionistes la distribució d'un dividend complementari corresponent al resultat de l'exercici 2015 de 0,36 euros

bruts per acció. Amb tot això, el dividend total amb càrrec a resultats de l'exercici 2015

serà, doncs, de 650,8 milions d'euros, considerant el dividend a compte ja distribuït de 0,33 €/acció, i suposa un increment del 10% sobre el total

distribuït amb càrrec als resultats de l'exercici anterior.

Evolució borsària

Els mercats de valors s'han caracteritzat l'any 2015 per creixements en els principals índexs borsaris europeus: alemany (DAX: +9,6%), francès (CAC 40: +8,5%), italià (FTSE MIB: +12,7%), en contrast amb els principals

índexs americans (S&P: -0,7%; i Dow Jones: -2,2%).

En el cas d'Espanya, a causa de la desacceleració econòmica de la Xina i d'algunes economies llatinoamericanes i de la incertesa política generada per les diverses eleccions celebrades al llarg de l'any, l'IBEX 35 va finalitzar

en negatiu (-7,2%) després de la revaloració l'any 2014 del +3,7%. L'índex s'ha mogut en una àmplia banda al llarg del 2015, que comprèn des del

màxim anual del 13 d'abril (11.866,40 punts) i el mínim anual del 24 de setembre (9.291,40 punts).

266

Les accions d'Abertis cotitzen a les quatre borses espanyoles (Barcelona, Bilbao, Madrid i València) i es negocien en el mercat continu, formant part

del selectiu índex espanyol IBEX 35 que agrupa les 35 principals societats cotitzades.

En termes borsaris, tal com s'ha indicat anteriorment, el 2015 ha estat un any negatiu per a l'IBEX 35 i per al Grup. Les accions d'Abertis han caigut

un 7,9%, mentre que l'IBEX 35 ha registrat una caiguda del 7,2%. Així, l'evolució de l'acció d'Abertis el 2015 (ajustada per ampliació de capital alliberada) comparada amb l'evolució de l'IBEX 35 és la següent:

Abertis tanca el 2015 amb una capitalització de 13.592 milions d'euros i se

situa en la 14a posició del rànquing de l'IBEX 35 per capitalització borsària.

8000

9000

10000

11000

12000

13000

11

12

13

14

15

16

17

18

ene-15 feb-15 mar-15 abr-15 may-15 jun-15 jul-15 ago-15 sep-15 oct-15 nov-15 dic-15

Cotización Abertis Cotización IBEX 35

267

D'altra banda, el detall de les principals ràtios borsàries d'Abertis durant els anys 2015 i 2014 és el següent:

2015 2014 (*)

Preu de tancament (€/acció) 14,41 15,65

Evolució de la cotització -7,9% +6,8%

Màxim de l'exercici (€/acció) 17,11 16,40

Data màxim de l'exercici 26.01.15 1.12.14

Mínim de l'exercici (€/acció) 13,43 13,52

Data mínim de l'exercici 14.12.15 16.10.14

Mitjana de l'exercici (€/acció) 15,20 13,52

Volum total títols (accions) 1.034.376.232 629.094.911

Volum mitjà diari títols (accions) 4.040.532 2.467.039

Total efectiu negociat (milions d'euros) 15.661 9.527

Efectiu mitjà diari (milions d'euros) 61 37

Nombre d'accions (unitats) 943.220.294 898.305.042

Capitalització borsària final exercici (milions d'euros) 13.592 14.759

(*) Dades de cotització corregides per l'impacte de l'ampliació de capital alliberada amb càrrec a reserves en la

proporció d'una acció nova per cada vint d'antigues aprovada per la Junta General d'Accionistes del 24 de març del 2015.

Gestió de la qualitat creditícia

Abertis disposa de qualificació creditícia assignada per les agències de qualificació Standard and Poor's i Fitch Ratings.

En aquest sentit, Abertis posseeix la qualificació “BBB” Investment grade-adequate credit quality, atorgada per l'agència creditícia internacional

Standard and Poor's Credit Market Services Europe Ltd. per al llarg termini. En l'últim informe, que data del juny del 2015, s'ha ratificat la qualificació

“BBB” i s'ha millorat la perspectiva d'estable a positiva. D'altra banda, Abertis manté la qualificació “BBB+”, Good credit quality,

atorgada per l'agència creditícia internacional Fitch Ratings Ltd. per al llarg termini i el ràting “F2”, high credit quality, per al curt termini amb

perspectiva estable. En l'últim informe, que data del maig del 2015, les dues qualificacions i la perspectiva van ser ratificades per l'agència creditícia.

És política d'Abertis mantenir una qualificació creditícia d'”Investment

Grade”.

268

2. INFORME ANUAL DE GOVERN CORPORATIU Tot seguit s'inclou l'Informe anual de govern corporatiu 2015 que presenta el Consell d'Administració d'Abertis Infraestructuras, SA, que s'estén en 94 pàgines, de la número 1 a la 94, totes dues incloses.

***************

Barcelona, 23 de febrer del 2016

1

MODEL ANNEX I

INFORME ANUAL DE GOVERN CORPORATIU DE LES SOCIETATS ANÒNIMES COTITZADES

DADES IDENTIFICATIVES DE L’EMISSOR DATA FINAL DE L’EXERCICI DE REFERÈNCIA 31/12/2015 CIF A-08209769 Denominació social: ABERTIS INFRAESTRUCTURAS, S.A. Domicili social: AVINGUDA DE PEDRALBES, 17 – 08034 BARCELONA

2

INFORME ANUAL DE GOVERN CORPORATIU DE LES SOCIETATS ANÒNIMES COTITZADES

A ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT A.1 Empleni el quadre següent sobre el capital social de la societat:

Data de l’última

modificació Capital social (€) Nombre d’accions

Nombre de drets de vot

1/7/2015 2.829.660.882,00 943.220.294 943.220.294

Indiqui si hi ha diferents classes d’accions amb diferents drets associats:

Sí No X

A.2 Detalli els titulars directes i indirectes de participacions significatives de la societat en la data de tancament de l’exercici, sense incloure els consellers:

Nom o denominació social de l’accionista Nombre de

drets de vot directes

Nombre de drets de

vot indirectes

% sobre el total de drets de vot

INMOBILIARIA ESPACIO, SA 16.383.163 135.058.370 16,06%

FUNDACIÓ BANCÀRIA CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA (LA CAIXA)

0 213.848.081 22,67%

Nom o denominació social del titular indirecte de la participació

A través de: Nom o denominació social del titular directe de la

participació


INMOBILIARIA ESPACIO, S.A. OBRASCÓN HUARTE LAIN, S.A. 1

INMOBILIARIA ESPACIO, S.A. OHL CONCESIONES, S.A.U. 1

INMOBILIARIA ESPACIO, S.A. OHL EMISIONES, S.A.U. 131.345.478

INMOBILIARIA ESPACIO, S.A. GRUPO VILLAR MIR, S.A. 115.763

INMOBILIARIA ESPACIO, S.A. ESPACIOS ACTIVOS FINANCIEROS, S.L.U. 3.597.127


CAIXABANK, S.A. 785


CRITERIA CAIXA, S.A.U. 141.700.296


INVERSIONES AUTOPISTAS, S.L. 72.147.000

3

Indiqui els moviments en l’estructura accionarial més significatius esdevinguts durant l’exercici:

Nom o denominació social

de l’accionista Data de l’operació Descripció de l’operació

TRÉBOL HOLDINGS,

S.À.R.L.

4/3/2015 S’ha baixat del 10% del capital

social

TRÉBOL HOLDINGS,

S.À.R.L.

20/11/2015 S’ha baixat del 3% del capital

social

A.3 Empleni els quadres següents sobre els membres del Consell d’Administració de la societat que tinguin drets de vot de les accions de la societat:

Nom o denominació social del conseller Nombre de

drets de vot directes

Nombre de drets de

vot indirectes

% sobre el total de drets de vot

SR. MIGUEL ÁNGEL GUTIÉRREZ MÉNDEZ 849 0 0,00%

SRA. MÓNICA LÓPEZ-MONÍS GALLEGO 23 0 0,00%

SR. MARCELINO ARMENTER VIDAL 10.000 1.374 0,00%

SR. SALVADOR ALEMANY MAS 423.246 60.075 0,05%

SRA. MARIA TERESA COSTA CAMPI 2.003 0 0,00%

SR. CARLOS COLOMER CASELLAS 1 0 0,00%

SR. FRANCISCO REYNÉS MASSANET 0 35.405 0,00%

SRA. SUSANA GALLARDO TORREDEDÍA 661 0 0,00%

OHL CONCESIONES, SAU 1 0 0,00%

OHL EMISIONES, SAU 131.345.478 0 13,93%

G3T, SL 2.707.086 0 0,29%

PABLIS 21, SL 1.325 0 0,00%

GRUPO VILLAR MIR, S.A. 115.763 0 0,01%

SR. JUAN JOSÉ LÓPEZ BURNIOL 0 0 0,00%

Nom o denominació social del titular indirecte de la participació

A través de: Nom o denominació social del titular directe de la participació


SR. MARCELINO ARMENTER VIDAL SRA. MARTA ARMENTER JORDI 1.374

SR. SALVADOR ALEMANY MAS SRA. RAMONA CANALS PUY 60.075

SR. FRANCISCO REYNÉS MASSANET FRINYCO, SL 35.405

% total de drets de vot en poder del Consell d’Administració 14,28

4 4

Empleni els quadres següents sobre els membres del Consell d’Administració de la societat que tinguin drets sobre accions de la societat: A.4 Indiqui, si escau, les relacions de caire familiar, comercial, contractual o societari que existeixin entre els titulars de participacions significatives, en la mesura que siguin conegudes per la societat, llevat que siguin poc rellevants o derivin del gir o tràfic comercial ordinari: A.5 Indiqui, si escau, les relacions de caire comercial, contractual o societari que existeixin entre els titulars de participacions significatives i la societat i/o el seu grup, llevat que siguin poc rellevants o derivin del gir o tràfic comercial ordinari:

Nom o denominació social relacionats



Tipus de relació: Comercial

Breu descripció: Les relacions existents deriven del tràfic comercial ordinari. Vegi l’apartat D.2.

A.6 Indiqui si s’han comunicat a la societat pactes parasocials que l’afectin segons el que s’estableix als articles 530 i 531 de la Llei de societats de capital. Si escau, descrigui’ls breument i esmenti els accionistes vinculats pel pacte:

Sí X No

Intervinents del pacte parasocial

OBRASCÓN HUARTE LAIN, S.A. INMOBILIARIA ESPACIO, S.A.

Percentatge de capital social afectat: 16,06%

Breu descripció del pacte:

El 16/10/2015 (fet rellevant 229718), Obrascón Huarte Lain, S.A. i Inmobiliaria Espacio, S.A. (societat capçalera del Grupo Villar Mir, S.A.) van comunicar la pròrroga del pacte de sindicació que totes dues van subscriure el 14/10/2014 per a l’exercici coordinat i unitari dels drets de vot corresponents a accions d’Abertis.

5 5

Indiqui si la societat coneix l’existència d’accions concertades entre els seus accionistes. Si escau, descrigui-les breument:

Sí No X En cas que durant l’exercici s’hagi produït alguna modificació o ruptura dels esmentats pactes o acords o accions concertades, indiqui-ho expressament:

A.7 Indiqui si existeix alguna persona física o jurídica que exerceixi o pugui exercir el control sobre la societat d’acord amb l’article 5 de la Llei del mercat de valors. Si escau, identifiqui-la:

Sí No X

A.8 Empleni els quadres següents sobre l’autocartera de la societat:

En la data de tancament de l’exercici:

Nombre d’accions directes Nombre d’accions indirectes (*)

% total sobre el capital social

77.840.233 8,253

Expliqui les variacions significatives, d’acord amb el que disposa el Reial decret 1362/2007, que s’han produït durant l’exercici:

Expliqui les variacions significatives Adquisició el 23/10/15 de 61.309.319 accions pròpies en l’oferta

pública d’adquisició parcial d’accions del 6,5% del capital social a un

preu de 15,70 euros per acció, que va comportar que Abertis arribés

al 8,253% del seu capital social actual.

A.9 Detalli les condicions i el termini del mandat vigent de la Junta d’Accionistes al Consell d’Administració per emetre, recomprar o transmetre accions pròpies.

Segons l’acord de la Junta General Ordinària d’Accionistes d’1 d’abril del 2014, el Consell d’Administració de la societat està autoritzat per a l’adquisició derivativa de manera directa o indirecta, a través d’altres societats, d’accions pròpies de la societat, així com de drets de subscripció preferent sobre aquestes, per qualsevol de les modalitats admeses en dret (com ara la compravenda, la permuta i l’adjudicació en pagament, entre d’altres), sense que en cap moment el valor nominal de les accions pròpies adquirides en ús d’aquesta autorització, sumat al

6

de les que ja posseeixin la societat i les seves societats filials dominades, pugui superar el 10% del capital social de la societat en el moment de l’adquisició, per un preu igual al de la cotització de tancament del dia hàbil borsari immediatament anterior al dia en què tingui lloc, si escau, l’adquisició, amb unes diferències màximes de més el 10% o menys el 10% d’aquest valor de cotització de tancament i per un termini màxim de cinc (5) anys, a comptar de la data d’adopció d’aquest acord per part de la Junta General d’Accionistes de la societat. Tot això amb els límits i requisits restants exigits pel text refós vigent de la Llei de societats de capital aprovat amb el Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, que va deixar sense efecte, en la part no utilitzada, l’autorització anterior acordada a la Junta General d’Accionistes de la societat del 27 d’abril de 2010.

Es fa constar expressament que aquesta autorització per adquirir accions pròpies pot ser utilitzada de manera total o parcial per a l’adquisició d’accions de la societat que aquesta hagi d’entregar o transmetre a administradors, directius o empleats de la societat i/o a altres societats del Grup Abertis, com a conseqüència de la implantació de sistemes de retribució consistents en l’entrega d’accions i/o, si escau, l’atorgament de drets d’opcions sobre accions.

Així mateix, s’acorda i s’aprova facultar el Consell d’Administració de la societat perquè exerceixi, en els termes més amplis, l’autorització objecte d’aquest acord i dugui a terme la resta de les previsions que conté i, al seu torn i si ho considera oportú, delegui l’exercici d’aquesta autorització i la realització de les altres previsions, en les modalitats i el règim que cregui convenients, al president i conseller delegat, a qualsevol altre conseller, al secretari, al vicesecretari del Consell d’Administració o a qualsevol altra persona o persones que el Consell d’Administració apoderi expressament per a aquest efecte.

Reduir el capital social amb la finalitat d’amortitzar les accions pròpies de la societat que pugui mantenir en el seu balanç, amb càrrec a beneficis o reserves lliures i per l’import que en cada moment resulti convenient o necessari, fins al màxim de les accions pròpies existents en cada moment.

Delegar en el Consell d’Administració l’execució de l’acord precedent de reducció de capital, que podrà dur-lo a terme en una o diverses vegades i dins del termini màxim dels cinc anys següents a la data d’adopció d’aquest acord, realitzant tots aquells tràmits, gestions i autoritzacions que calguin o que exigeixi la Llei de Societats de Capital i altres disposicions aplicables i, en particular, delegar-li que, dins del termini i els límits assenyalats per a l’esmentada execució, fixi la data o les dates de la reducció o les reduccions concretes del capital, la seva oportunitat i conveniència; assenyali l’import de la reducció; determini la destinació de l’import de la reducció, prestant, si escau, les garanties i complint els requisits exigits legalment; adapti l’article 5è dels estatuts socials a la nova xifra del capital social; sol·liciti l’exclusió de cotització dels valors amortitzats i, en general, adopti tots aquells acords que calguin a l’efecte de l’esmentada amortització i la reducció consegüent de capital, i designi les persones que puguin intervenir en la seva formalització.

A.9 bis Capital flotant estimat:

% Capital flotant estimat 53,02

7

A.10 Indiqui si hi ha qualsevol restricció a la transmissibilitat de valors i/o qualsevol restricció al dret de vot. En particular, es comunicarà l’existència de qualsevol tipus de restriccions que puguin dificultar la presa de control de la societat mitjançant l’adquisició de les seves accions al mercat.

Sí No X

A.11 Indiqui si la Junta General ha acordat adoptar mesures de neutralització davant d’una oferta pública d’adquisició en virtut del que disposa la Llei 6/2007.

Sí No X

Si escau, expliqui les mesures aprovades i els termes en què es produirà la ineficiència de les restriccions:

A.12 Indiqui si la societat ha emès valors que no es negocien en un mercat regulat comunitari.

Sí No X

Si escau, indiqui les diferents classes d’accions i, per a cada classe d’accions, els drets i les obligacions que confereixi.

B JUNTA GENERAL

B.1 Indiqui i, si escau, detalli, si hi ha diferències amb el règim de mínims previst a la Llei de societats de capital (LSC) respecte al quòrum de constitució de la Junta General.

Sí No X

B.2 Indiqui i, si escau, detalli, si hi ha diferències amb el règim previst a la Llei de societats de capital (LSC) per a l’adopció d’acords socials:

Sí No X

B.3 Indiqui les normes aplicables a la modificació dels estatuts de la societat. En particular, es comunicaran les majories previstes per a la modificació dels estatuts, així com, si escau, les normes previstes per a la tutela dels drets dels socis en la modificació dels estatuts.

8

Quant a les majories previstes per a la modificació dels estatuts socials,

s’apliquen les normes incloses a la Llei de Societats de Capital.

B.4 Indiqui les dades d’assistència a les juntes generals celebrades durant l’exercici a què es refereix aquest informe i les de l’exercici anterior:

Dades d’assistència

Data Junta General

% de presència

física

% en representació

% de vot a distància Total Vot

electrònic Altres

1/4/2014 0,82 73,87 0,00 0,44 75,13%

24/3/2015 0,85 67,24 0,00 0,18 68,27%

B.5 Indiqui si hi ha alguna restricció estatutària que estableixi un nombre mínim d’accions necessàries per assistir a la Junta General:

Sí X No

Nombre d’accions necessàries per assistir a la Junta General 1.000

B.6 Apartat derogat. B.7 Indiqui l’adreça del lloc web de la societat i com accedir-hi a la informació sobre govern corporatiu, i altra informació sobre les juntes generals que s’hagi de posar a disposició dels accionistes a través del lloc web de la societat.

A l’apartat “Relacions amb Inversors” del lloc web www.abertis.com, s’ofereix la

informació requerida per l’article 539 apartat 2 de la Llei de Societats de Capital,

per l’article 13.1 de l’Ordre ECC/461/2013, de 20 de març, i per la Circular

3/2015, de 23 de juny, de la CNMV.

La informació inclosa al lloc web s’ofereix en quatre idiomes: català, castellà, anglès

i francès.

C ESTRUCTURA DE L’ADMINISTRACIÓ DE LA SOCIETAT

C.1 Consell d’Administració

C.1.1 Nombre màxim i mínim de consellers previstos als estatuts socials:

http://www.abertis.com/

9

Nombre màxim de consellers 17

Nombre mínim de consellers 6

C.1.2 Empleni el quadre següent amb els membres del Consell:

Nom o denominació

social del conseller Representant

Categoria del

conseller Càrrec al Consell

Data del primer

nomenament

Data de l’últim

nomenament

Procediment

d’elecció

SR. SALVADOR

ALEMANY MAS

DOMINICAL PRESIDENT 21/7/1998 20/3/2013 ACORD JUNTA

GENERAL

D’ACCIONISTES

SR. FRANCISCO

REYNÉS MASSANET

EXECUTIU VICEPRESIDENT-

CONSELLER

DELEGAT

26/5/2009 24/3/2015 ACORD JUNTA

GENERAL

D’ACCIONISTES

SR. MARCELINO

ARMENTER VIDAL

DOMINICAL CONSELLER 18/9/2007 20/3/2013 ACORD JUNTA

GENERAL

D’ACCIONISTES

SR. CARLOS COLOMER

CASELLAS

INDEPENDENT CONSELLER 24/7/2012 20/3/2013 ACORD JUNTA

GENERAL

D’ACCIONISTES

SRA. MARIA TERESA

COSTA CAMPI


GENERAL

D’ACCIONISTES

SRA. SUSANA

GALLARDO

TORREDEDÍA


GENERAL

D’ACCIONISTES

GRUPO VILLAR MIR, SA SR. JUAN-

MIGUEL

VILLAR MIR


GENERAL

D’ACCIONISTES

SR. MIGUEL ÁNGEL

GUTIÉRREZ MÉNDEZ


GENERAL

D’ACCIONISTES

G3T, SL SRA. CARMEN

GODIA BULL


GENERAL

D’ACCIONISTES

SR. JUAN JOSÉ LÓPEZ

BURNIOL

DOMINICAL CONSELLER 28/7/2015 28/7/2015 COOPTACIÓ

SRA. MÓNICA LÓPEZ-

MONÍS GALLEGO


GENERAL

D’ACCIONISTES

10

OHL CONCESIONES, SA SR. JUAN

VILLAR-MIR

DE FUENTES


GENERAL

D’ACCIONISTES

OHL EMISIONES, SA SR. TOMÁS

GARCÍA

MADRID


GENERAL

D’ACCIONISTES

PABLIS 21, SL SR. MANUEL

TORREBLANCA

RAMÍREZ


GENERAL

D’ACCIONISTES

Nombre total de consellers 14

Indiqui els cessaments que s’hagin produït al Consell d’Administració durant el període subjecte a informació:

Nom o denominació social del conseller

Categoria del conseller en el

moment del cessament

Data de baixa

SR. ISIDRO FAINÉ CASAS DOMINICAL 15/5/2015

THÉÂTRE DIRECTORSHIP SERVICES ALPHA, S.À.R.L. DOMINICAL 24/11/2015

THÉÂTRE DIRECTORSHIP SERVICES BETA, S.À.R.L. DOMINICAL 19/3/2015

THÉÂTRE DIRECTORSHIP SERVICES GAMA, S.À.R.L. DOMINICAL 24/11/2015

OBRASCÓN HUARTE LAIN, S.A. DOMINICAL 17/2/2015

C.1.3 Empleni els quadres següents sobre els membres del Consell i les seves diferents categories:

CONSELLERS EXECUTIUS

Nom o denominació del conseller Càrrec en l’organigrama de la societat

SR. FRANCISCO REYNÉS MASSANET VICEPRESIDENT-CONSELLER DELEGAT

Nombre total de consellers executius 1

% sobre el total del Consell 7,14%

CONSELLERS EXTERNS DOMINICALS

11

Nom o denominació del conseller Nom o denominació de l’accionista significatiu

a qui representa o que ha proposat el seu nomenament

SR. SALVADOR ALEMANY MAS CRITERIA CAIXA, SAU

SR. MARCELINO ARMENTER VIDAL CRITERIA CAIXA, SAU

SR. JUAN JOSÉ LÓPEZ BURNIOL CRITERIA CAIXA, SAU

SRA. SUSANA GALLARDO TORREDEDÍA CRITERIA CAIXA, SAU PABLIS 21, S.L. CRITERIA CAIXA, SAU OHL CONCESIONES, S.A. OBRASCÓN HUARTE LAIN, SA

OHL EMISIONES, S.A. OBRASCÓN HUARTE LAIN, SA

GRUPO VILLAR MIR, S.A. OBRASCÓN HUARTE LAIN, SA

G3T, S.L. INVERSIONES AUTOPISTAS, SL

Nombre total de consellers dominicals 9

% sobre el total del Consell 64,29%

CONSELLERS EXTERNS INDEPENDENTS

Nom o denominació del conseller Perfil

SR. CARLOS COLOMER CASELLAS Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona. Titulat en administració d’empreses per l’IESE (Barcelona). President d’Ahorro Bursátil, SA SICAV. President d’Inversiones Mobiliarias Urquiola, SA SICAV. President d’Haugron Holdings, SL. Conseller independent de Telefónica, SA.

SRA. MARIA TERESA COSTA CAMPI Doctora en Ciències Econòmiques per la Universitat de

Barcelona. Catedràtica d’Economia Aplicada. Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona. Directora de la Càtedra de Sostenibilitat Energètica de la Universitat de Barcelona. Expresidenta de la Comissió Nacional de l’Energia.

SR. MIGUEL ÁNGEL GUTIÉRREZ MÉNDEZ Conseller Assessor de Telefónica Latinoamérica.

SRA. MÓNICA LÓPEZ-MONÍS GALLEGO Llicenciada en Dret i en Ciències Econòmiques i

Empresarials per la Universidad Pontificia de Comillas. Advocada de l’Estat. Directora General i Chief Compliance Officer del Banco Santander.

12

Nombre total de consellers independents 4 % del total del Consell 28,57%

Indiqui si algun conseller qualificat d’independent percep de la societat, o del seu mateix grup, cap quantitat o benefici per un concepte diferent de la remuneració de conseller; o manté o ha mantingut, durant l’últim exercici, una relació de negocis amb la societat o amb qualsevol societat del seu grup, ja sigui en nom propi o com a accionista significatiu, conseller o alt directiu d’una entitat que mantingui o hagués mantingut aquesta relació.

Si escau, inclogui una declaració motivada del Consell sobre els motius pels quals considera que el conseller esmentat pot exercir les seves funcions en qualitat de conseller independent.

ALTRES CONSELLERS EXTERNS

S’identificaran els altres consellers externs i es detallaran els motius pels quals no es puguin considerar dominicals o independents, i els seus vincles amb la societat, amb els seus directius o amb els seus accionistes:

Indiqui les variacions que, si escau, s’hagin produït durant el període en la categoria de cada conseller:

Nom o denominació social del

conseller Data del

canvi Categoria anterior Categoria

actual SR. SALVADOR ALEMANY MAS 15/12/2015 UN ALTRE EXTERN DOMINICAL

13

C.1.4 Empleni el quadre següent amb la informació relativa al nombre de conselleres en el moment del tancament dels últims 4 exercicis, així com la categoria d’aquestes conselleres:

Nombre de conselleres % sobre el total de consellers de cada

tipologia Exercici 2015

Exercici 2014

Exercici 2013

Exercici 2012

Exercici 2015

Exercici 2014

Exercici 2013

Exercici 2012

Executiva 0 0 0 0 0,00% 0,00% 0,00% 0,00%

Dominical 2 2 1 1 22,22% 18,18% 9,09% 7,14%

Independent 2 2 2 0 50,00% 50,00% 50,00% 0,00% Altres externes 0 0 0 0 0,00% 0,00% 0,00% 0,00%

Total: 4 4 3 1 28,57% 23,53% 17,65% 5,00%

C.1.5 Expliqui les mesures que, si escau, s’hagin adoptat per procurar incloure al Consell d’Administració un nombre de dones que permeti aconseguir una presència equilibrada de dones i homes.

C.1.6 Expliqui les mesures que, si escau, hagi acordat la Comissió de Nomenaments perquè els procediments de selecció no pateixin biaixos implícits que obstaculitzin la selecció de conselleres, i perquè la companyia busqui deliberadament i inclogui entre els candidats potencials dones que tinguin el perfil professional buscat:

Explicació de les mesures És voluntat del Consell millorar-hi la presència de conselleres. Per això, en la data de

formulació d’aquest informe, el Reglament del Consell d’Administració estableix que, per a la cobertura de vacants, s’afavoreixi la diversitat de gèneres, d’experiències i de coneixements. Addicionalment, el 15 de desembre de 2015, el Consell d’Administració va aprovar la Política de Selecció i Nomenament de Consellers, amb l’objectiu, entre d’altres, de

promoure la presència equilibrada de dones i homes al Consell i evitar qualsevol tipus de biaix implícit que pugui implicar cap mena de discriminació. Per això, i malgrat que el percentatge de presència de dones al Consell d’Administració no és paritari, constitueix un percentatge elevat de presència femenina als Consells d’Administració de les empreses de l’IBEX-35. On la paritat és total és en el nombre de consellers independents, la proposta de nomenament dels

quals correspon a la Comissió de Nomenaments i Retribucions.

Explicació de les mesures

14

Quan, malgrat les mesures que, si escau, s’hagin adoptat, el nombre de conselleres sigui escàs o nul, expliqui els motius que ho justifiquin:

C.1.6 bis Expliqui les conclusions de la Comissió de Nomenaments sobre la verificació del compliment de la política de selecció de consellers. I, en particular, sobre com està promovent aquesta política l’objectiu que l’any 2020 el nombre de conselleres representi com a mínim el 30% del total de membres del Consell d’Administració.

En verificar la selecció de consellers realitzada durant el 2015, la Comissió de Nomenaments i Retribucions conclou que s’ha intentat complir les recomanacions del Codi de Bon Govern de les Societats Cotitzades: la companyia no ha cobert les vacants produïdes per la renúncia dels consellers dominicals designats a proposta de Trébol Holdings, S.à.r.l. per alinear la dimensió del Consell amb les recomanacions i per incorporar dos consellers independents més, fet que es preveu que es produeixi, a proposta de la CNR, el 2016; en la selecció es promourà la igualtat de gènere. A part d’això, s’ha substituït, amb informe favorable de la CNR, la persona jurídica del conseller dominical Obrascón Huarte Lain, S.A. pel Grupo Villar Mir, S.A., però s’ha mantingut el mateix representant, el Sr. Juan-Miguel Villar Mir. La vacant generada per la renúncia del conseller dominical Sr. Isidro Fainé Casas s’ha cobert amb el Sr. Juan José López Burniol, també dominical, a proposta de Criteria Caixa, SAU, amb informe favorable de la CNR.

C.1.7 Expliqui la forma de representació al Consell dels accionistes amb participacions significatives. Els accionistes amb participacions significatives són dos: la Caixa i Inmobiliaria Espacio, que estan representats per nou consellers dominicals. Sis consellers per la Caixa, entre els quals hi ha quatre persones físiques i dues persones jurídiques, i tres per Inmobiliaria Espacio, tots tres persones jurídiques.

En el procés de selecció per cobrir les vacants produïdes al Consell d’Administració es busquen deliberadament dones candidates amb el perfil professional requerit.

Explicació dels motius

15 12

C.1.8 Expliqui, si escau, les raons per les quals s’han nomenat consellers dominicals a instàncies d’accionistes la participació accionarial dels quals és inferior al 3% del capital:

Indiqui si no s’han atès peticions formals de presència al Consell procedents d’accionistes la participació accionarial dels quals és igual o superior a la d’altres a instàncies dels quals s’hagin designat consellers dominicals. Si escau, expliqui les raons per les quals no s’han atès:

Sí No X C.1.9 Indiqui si algun conseller ha cessat en el seu càrrec abans de la finalització del seu mandat, si n’ha explicat les raons al Consell i per quin mitjà, i, en cas que ho hagi fet per escrit, expliqui a continuació almenys els motius que ha donat:

Nom del conseller:

THÉÂTRE DIRECTORSHIP SERVICES ALPHA, S.À.R.L.

Motiu del cessament:

Alienació total de la participació accionarial de Trébol Holdings, SARL

Nom del conseller:

THÉÂTRE DIRECTORSHIP SERVICES BETA, S.À.R.L.


Reducció significativa de la participació accionarial de Trébol Holdings, SARL

Nom del conseller:

THÉÂTRE DIRECTORSHIP SERVICES GAMA, S.À.R.L.


Alienació total de la participació accionarial de Trébol Holdings, S.à.r.l

Nom del conseller:

SR. ISIDRO FAINÉ CASAS


16

Incompatibilitat establerta en la Llei 10/2014, de 26 de juny, d’Ordenació, Supervisió i Solvència d’Entitats de Crèdit.

Nom del conseller:

OBRASCÓN HUARTE LAIN, S.A.


Substitució de la persona jurídica amb la continuació del mateix representant.

C.1.10 Indiqui, en cas que n’hi hagi, les facultats que tenen delegades els consellers delegats:

Nom o denominació social del conseller:

SR. FRANCISCO REYNÉS MASSANET

Breu descripció:

Totes les delegables de representació, direcció i disposició.

C.1.11 Identifiqui, si escau, els membres del Consell que assumeixin càrrecs d’administradors o directius en altres societats que formin part del grup de la societat cotitzada:


Denominació social de l’entitat del grup

Càrrec Té funcions executives?

FRANCISCO REYNÉS MASSANET Autopistas, Concesionaria Española, SAU (Acesa)

Administrador Solidari

No

FRANCISCO REYNÉS MASSANET Autopistes de Catalunya, SA Concessionària de la Generalitat de Catalunya, Unipersonal (Aucat)


No

FRANCISCO REYNÉS MASSANET Holding d’Infraestructures de Transport, SAS

Administrador

Únic No

FRANCISCO REYNÉS MASSANET Infraestructures Viàries de Catalunya, SA Concessionària de la Generalitat de Catalunya,

Unipersonal (Invicat)

Administrador

Solidari

No

FRANCISCO REYNÉS MASSANET Iberpistas, SA Concessionària de l’Estat, Unipersonal

Administrador

Solidari No

17

FRANCISCO REYNÉS MASSANET Abertis Autopistas España, SAU

Administrador

Solidari No

FRANCISCO REYNÉS MASSANET Partícipes en Brasil II, SLU Administrador

Solidari No

FRANCISCO REYNÉS MASSANET Gestión Integral de Concesiones, SAU (Gicsa)

Administrador

Solidari No

FRANCISCO REYNÉS MASSANET Autopistas Aumar, SA Concessionària de l’Estat, Unipersonal

Administrador

Solidari No

FRANCISCO REYNÉS MASSANET Castellana de Autopistas SA Concessionària de l’Estat, Unipersonal

Administrador

Solidari No

FRANCISCO REYNÉS MASSANET Autopistas de León, SA Concessionària de l’Estat, Unipersonal (Aulesa)

Administrador

Solidari No

FRANCISCO REYNÉS MASSANET Sóciété des Autoroutes du Nord et de l’est de la France (Sanef)

Conseller

No

FRANCISCO REYNÉS MASSANET Partícipes en Brasil, SA President No

FRANCISCO REYNÉS MASSANET Arteris, SA Conseller No

FRANCISCO REYNÉS MASSANET Sociedad Concesionaria Rutas del Pacífico, SA

Administrador Suplent

No

FRANCISCO REYNÉS MASSANET Abertis Autopistas Chile, SA

Administrador Suplent

No

FRANCISCO REYNÉS MASSANET Abertis Telecom Satélites, SAU


No

FRANCISCO REYNÉS MASSANET Hispasat, SA Conseller No

FRANCISCO REYNÉS MASSANET Cellnex Telecom, SA President No

FRANCISCO REYNÉS MASSANET Abertis Internacional, SAU Administrador Solidari

No

FRANCISCO REYNÉS MASSANET Abertis Airports, SAU Administrador Solidari

No

FRANCISCO REYNÉS MASSANET Infraestructuras Americanas, SLU


No

FRANCISCO REYNÉS MASSANET Societat d’Autopistes Catalanes, SAU


No

18

C.1.12 Detalli, si escau, els consellers de la seva societat que siguin membres del Consell d’Administració d’altres entitats cotitzades en mercats oficials de valors que no pertanyin al seu grup, que hagin estat comunicats a la societat:


Denominació social de l’entitat del grup

Càrrec

SR. MARCELINO ARMENTER

VIDAL

BANCO PORTUGUES DE

INVESTIMENTO, SA BPI

CONSELLER

SR. CARLOS COLOMER

CASELLAS

TELEFÓNICA, SA CONSELLER

SR. CARLOS COLOMER

CASELLAS

AHORRO BURSÁTIL, SA

SICAV

PRESIDENT

SR. CARLOS COLOMER

CASELLAS

INVERSIONES

MOBILIARIAS

URQUIOLA, SA SICAV

PRESIDENT

SR. MIGUEL ÁNGEL

GUTIÉRREZ MÉNDEZ

YPF, SA (ARGENTINA) CONSELLER


BURNIOL

CAIXABANK, SA CONSELLER

G3T, SL ECOLUMBER, SA CONSELLER

GRUPO VILLAR MIR, SA INMOBILIARIA

COLONIAL, SA

VICEPRESIDENT

C.1.13 Indiqui i, si escau, expliqui, si el Reglament del Consell estableix normes sobre el nombre màxim de consells de societats dels quals poden formar part els seus consellers:

Sí No X

C.1.14 Apartat derogat. C.1.15 Indiqui la remuneració global del Consell d’Administració:

Remuneració del Consell d’Administració (milers d’euros) 4.794

Import dels drets acumulats pels consellers actuals en matèria de pensions (milers d’euros)

8.156

19 15

Import dels drets acumulats pels consellers anteriors en matèria de pensions (milers d’euros)

0

C.1.16 Identifiqui els membres de l’alta direcció que no siguin alhora consellers executius, i indiqui la remuneració total meritada al seu favor durant l’exercici:

Nom o denominació social Càrrec SR. FRANCISCO JOSÉ ALJARO NAVARRO DIRECTOR GENERAL FINANCER I DE

DESENVOLUPAMENT CORPORATIU

SR. DAVID DÍAZ ALMAZÁN CONSELLER DELEGAT (CEO) D’ARTERIS, SA

SR. JORDI LAGARES PUIG DIRECTOR CORPORATIU DE CONTROL DE RISCOS I AUDITORIA INTERNA

SR. CARLOS ESPINÓS GÓMEZ CONSELLER DELEGAT D’HISPASAT

SR. JOSÉ LUIS GIMÉNEZ SEVILLA DIRECTOR GENERAL DE DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL

SR. ANTONI ESPAÑOL REALP DIRECTOR GENERAL D’AUTOPISTES ESPANYA

SR. LUIS DEULOFEU FUGUET DIRECTOR GENERAL DE SANEF

SR. JOSEP MARIA CORONAS GUINART SECRETARI GENERAL I DIRECTOR GENERAL CORPORATIU

SR. JOAN RAFEL HERRERO DIRECTOR DE RECURSOS HUMANS

SR. CARLOS FRANCISCO DEL RÍO CARCAÑO DIRECTOR GENERAL D’AUTOPISTES INTERNACIONALS

SR. LUIS MIGUEL DE PABLO RUIZ DIRECTOR GENERAL D’AUTOPISTAS CHILE

SRA. MARTA CASAS CABA DIRECTORA D’ASSESSORIA JURÍDICA CORPORATIVA, VICESECRETÀRIA GENERAL I CHIEF COMPLIANCE OFFICER

SR. FRANÇOIS GAUTHEY DIRECTOR GENERAL D’ITS (FINS AL 30 D’ABRIL DE 2015)

SR. TOBÍAS MARTÍNEZ GIMENO DIRECTOR GENERAL D’ABERTIS TELECOM (FINS AL 30 D’ABRIL DE 2015)

Remuneració total de l’alta direcció (en milers d’euros) 6.423

C.1.17 Indiqui, si escau, la identitat dels membres del Consell que siguin alhora membres del Consell d’Administració de societats d’accionistes significatius i/o d’entitats del seu grup:

20


Denominació social de l’accionista significatiu

Càrrec


VIDAL

CAIXA CAPITAL RISC, SGECR,

SA

PRESIDENT-

CONSELLER

DELEGAT


VIDAL

CAIXA INNVIERTE INDUSTRIA

SCR DE RÉGIMEN

SIMPLIFICADO, SA

PRESIDENT

SR. SALVADOR ALEMANY

MAS

SABA INFRAESTRUCTURAS, SA PRESIDENT

OHL CONCESIONES, SAU OHL EMISIONES, SAU ADMINISTRADOR

SOLIDARI

GRUPO VILLAR MIR, SA ESPACIOS ACTIVOS

FINANCIEROS, SLU

ADMINISTRADOR

ÚNIC

GRUPO VILLAR MIR, SA CARTERA VILLAR MIR, SLU ADMINISTRADOR

ÚNIC

GRUPO VILLAR MIR, SA ENERGÍA Y GAS DE HUELVA,

SAU

ADMINISTRADOR

ÚNIC

GRUPO VILLAR MIR, SA ESPACIO SANTANDER, SLU ADMINISTRADOR

ÚNIC

GRUPO VILLAR MIR, SA FERTIBERIA ARGELIA, SLU ADMINISTRADOR

ÚNIC

GRUPO VILLAR MIR, SA FERTIBERIA CAPITAL, SLU ADMINISTRADOR

ÚNIC

GRUPO VILLAR MIR, SA FERTIBERIA INTERNACIONAL,

SLU

ADMINISTRADOR

ÚNIC

GRUPO VILLAR MIR, SA FÓRMULA JET, SLU ADMINISTRADOR

ÚNIC

GRUPO VILLAR MIR, SA GRUPO FERTIBERIA, SAU ADMINISTRADOR

ÚNIC

GRUPO VILLAR MIR, SA PACADAR, SAU ADMINISTRADOR

ÚNIC

GRUPO VILLAR MIR, SA TORRE ESPACIO GESTIÓN, SLU ADMINISTRADOR

ÚNIC


BURNIOL

CAIXABANK, SA CONSELLER

21 16

Detalli, si escau, les relacions rellevants, diferents de les incloses a l’epígraf anterior, dels membres del Consell d’Administració que els vinculin amb els accionistes significatius i/o amb entitats del seu grup:

Nom o denominació social del conseller vinculat: OHL

CONCESIONES, S.A.U.

Nom o denominació social de l’accionista significatiu vinculat:

INMOBILIARIA ESPACIO, S.A.

Descripció de la relació:

Titular indirecte del 50,398% del capital social d’Obrascón Huarte Lain, SA, titular directe del 100% de la societat.

Nom o denominació social del conseller vinculat: OHL

EMISIONES, S.A.U.




Titular indirecte del 50,398% del capital social d’Obrascón Huarte Lain, SA, titular indirecte del 100% d’OHL Emisiones, S.A.U.

Nom o denominació social del conseller vinculat: SR.

MARCELINO ARMENTER VIDAL


CRITERIA CAIXA, S.A.U.


Director general

Nom o denominació social del conseller vinculat:

22 17

SR. MARCELINO ARMENTER VIDAL


CAIXA INNVIERTE INDUSTRIA SCR DE RÉGIMEN SIMPLIFICADO, S.A.


Apoderat general


SR. SALVADOR ALEMANY MAS


FUNDACIÓ BANCÀRIA CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS DE

BARCELONA (LA CAIXA)


Patró


SR. JUAN JOSÉ LÓPEZ BURNIOL


FUNDACIÓ BANCÀRIA CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS DE

BARCELONA (LA CAIXA) Descripció de la relació:

Patró


GRUPO VILLAR MIR, S.A.




23 18

Inmobiliaria Espacio, S.A. és propietària del 100% del capital social del Grupo Villar Mir, SA. de manera directa.


GRUPO VILLAR MIR, S.A.


OHL EMISIONES, S.A.U. Descripció de la relació:

Grupo Villar Mir, S.A.U. és propietària del 50,398% del capital social d’OHL Emisiones, S.A.U. de manera indirecta.

C.1.18 Indiqui si durant l’exercici s’ha produït alguna modificació al Reglament del Consell:

Sí X No

A la Junta General Ordinària d’Accionistes del 24/3/2015 es va informar de la modificació dels articles següents del Reglament del Consell d’Administració de la societat aprovada pel Consell d’Administració en la seva reunió del 17 de febrer de 2015 amb l’objectiu d’adaptar-ne la redacció a la modificació realitzada als Estatuts en el punt sisè anterior i al canvi normatiu introduït recentment per la Llei 31/2014, de 3 de desembre, per la qual es modifica la Llei de Societats de Capital per a la millora del govern corporatiu: article 1 (“Finalitat”), article 3 (“Difusió”), article 4 (“Missió”), article 5 (“Composició qualitativa”), article 7 (“El president del Consell”), article 8 (“El vicepresident”),article 9 (“El secretari del Consell”), article 10 (“El vicesecretari del Consell”), article 11 (“Òrgans delegats del Consell d’Administració”), article 12 (“La Comissió Executiva”), article 13 (“La Comissió d’Auditoria i Control”), article 14 (“La Comissió de Nomenaments i Retribucions”), article 15, article 16 (“Nomenament de consellers”), article 17 (“Designació de consellers externs”), article 18 (“Durada del càrrec”), article 22 (“Retribució del conseller”), article 23 (“Retribució del conseller extern”), article 24 (“Deure d’administració diligent”), article 25 (“Deure de secret”), article 27 (“Conflictes d’interès”), article 33 (“Deures d’informació del conseller”), article 34 (“Persones vinculades”) i article 37 (“Relacions amb els accionistes”). Així mateix, s’eliminen els articles 26 ("Deure de lleialtat"), 28 ("Deure de no competència"), 29 ("Ús d’actius socials"), 30 ("Operacions per compte propi") i 32 ("Oportunitats de negocis") i s’introdueixen tres articles nous que, amb la seva numeració nova, seran els següents: article 6 ("Categories de consellers"), article 7 ("Incompatibilitats per ser conseller independent") i article 30 ("Responsabilitat dels administradors").

El 15 de desembre el Consell d’Administració va acordar la modificació dels articles 15, 16 i 17 amb l’objectiu d’adaptar-los a les recomanacions del Codi de Bon Govern de les societats cotitzades: article 15 (“La Comissió d’Auditoria i Control”), article 16 (“La Comissió de Nomenaments i Retribucions”) i article 17 (“La Comissió Responsabilitat Social Corporativa”).

Descripció de les modificacions

24

C.1.19 Indiqui els procediments de selecció, nomenament, reelecció, avaluació i remoció dels consellers. Detalli els òrgans competents, els tràmits que cal seguir i els criteris que cal emprar en cadascun dels procediments.

De conformitat amb el que s’estableix a la Llei de Societats de Capital i al Reglament del Consell d’Administració, la proposta de nomenament o reelecció dels membres del Consell d’Administració correspon a la Comissió de Nomenaments i Retribucions, si es tracta de consellers independents, i al Consell d’Administració mateix en els altres casos. Aquesta proposta de nomenament o reelecció haurà d’anar acompanyada d’un informe justificatiu del Consell que valori la competència, l’experiència i els mèrits del candidat proposat. Així mateix, la proposta de nomenament o reelecció de qualsevol conseller no independent haurà d’anar precedida, a més, de l’informe de la Comissió de Nomenaments i Retribucions.

La Política de selecció i nomenament de consellers aprovada pel Consell d’Administració el 15 de desembre de 2015 estableix que en la selecció de candidats a conseller es partirà d’una anàlisi prèvia de les necessitats de la societat que haurà de dur a terme el Consell d’Administració amb l’assessorament i informe de la Comissió de Nomenaments i Retribucions. Aquesta selecció tindrà com a objectiu la integració d’experiències i competències professionals i de gestió diferents, i la promoció de la diversitat de gènere, de coneixements i d’experiències; a més, considerarà el pes de les diferents activitats desenvolupades per Abertis i tindrà en compte les àrees o sectors que hagin de ser objecte d’un impuls específic.

La Junta General o el Consell d’Administració designaran els consellers per cooptació.

Els consellers cessaran en el càrrec quan hagi transcorregut el període per al qual van ser nomenats i quan ho decideixi la Junta General en ús de les atribucions que té conferides legalment o estatutàriament.

Els consellers hauran de posar el seu càrrec a disposició del Consell d’Administració i formalitzar, si aquest ho considera convenient, la dimissió corresponent en els casos següents:

a) Quan cessin en els càrrecs executius a què estigués associat el seu nomenament com a conseller. Els consellers independents, quan compleixin dotze (12) anys en el càrrec. b) Quan incorrin en algun dels supòsits d’incompatibilitat o prohibició legalment previstos. c) Quan resultin processats per un fet presumptament delictiu o siguin objecte d’un expedient disciplinari per falta greu o molt greu instruït per les autoritats supervisores. d) Quan la seva permanència al Consell pugui posar en risc els interessos de la societat i quan desapareguin les raons per les quals van ser nomenats. S’entendrà que es produeix aquesta última circumstància respecte d’un conseller dominical quan es porti a terme l’alienació de la participació accionarial total de la qual sigui titular o els interessos de la qual representi i també quan la reducció de la seva participació accionarial exigeixi la reducció dels seus consellers dominicals.

Els consellers executius hauran de posar el seu càrrec a disposició del Consell quan compleixin setanta anys i aquest haurà de decidir si continuen en l’exercici de les seves funcions executives, delegades o simplement com a consellers.

De conformitat amb el que s’estableix a la Llei de societats de capital i al Codi de Bon Govern de les Societats Cotitzades, el Consell d’Administració realitza una avaluació anual del seu funcionament i del de les seves comissions, i proposa, si cal i basant-se en el seu resultat, un pla d’acció que corregeixi les deficiències detectades.

25

Per avaluar les diferents comissions, es partirà de l’informe que aquestes presentin al Consell d’Administració, i per avaluar aquest últim, de l’informe que presenti la Comissió de Nomenaments.

C.1.20 Expliqui en quina mesura l’avaluació anual del Consell ha donat lloc a canvis importants en la seva organització interna i en els procediments aplicables a les seves activitats:

El Consell d’Administració avalua anualment el seu propi funcionament. L’autoavaluació d’aquest exercici no ha donat lloc a canvis importants en la seva organització interna i en els procediments aplicables a les seves activitats:

C.1.20 bis Descrigui el procés d’avaluació que ha dut a terme el Consell d’Administració i les àrees que ha avaluat amb l’ajuda, si escau, d’un consultor extern, pel que fa a la diversitat de la seva composició i a les seves competències, al funcionament i a la composició de les seves comissions, a l’acompliment del president del Consell d’Administració i del primer executiu de la societat i a l’acompliment i l’aportació de cada conseller.

El Consell d’Administració realitza una avaluació amb caràcter anual. Per fer-ho,

inclou en l’ordre del dia d’una de les seves reunions un punt relatiu a la seva pròpia

avaluació amb la finalitat que el Consell reunit dialogui de manera constructiva

sobre el seu propi funcionament. Les conclusions de l’autoavaluació es recullen per

escrit al document "Avaluació del funcionament del Consell d’Administració i de les

seves Comissions".

L’avaluació del funcionament del Consell i de les seves comissions té com a punt de

partida els aspectes indicats en la R. 36 del Codi de Bon Govern de les societats

cotitzades, i analitza aspectes com la composició del Consell i l’estructura de les

seves comissions, la freqüència, la durada i l’assistència de les reunions, la

convocatòria, l’ordre del dia, la documentació i la informació facilitada per a les

reunions i els assumptes tractats. Així mateix, analitza l’acompliment i l’aportació

dels consellers i, en especial, del President, del Conseller Delegat, del Secretari i del

Vicesecretari.

C.1.20 ter Desglossi, si escau, les relacions de negoci que el consultor o qualsevol societat del seu grup mantinguin amb la societat o qualsevol societat del seu grup. C.1.21 Indiqui en quins supòsits estan obligats a dimitir els consellers.

1. Els consellers cessaran en el càrrec quan hagi transcorregut el període per al qual van ser nomenats i quan ho decideixi la Junta General en ús de les atribucions que té conferides legalment o estatutàriament.

Descripció de les modificacions

26 20

2. Els consellers hauran de posar el seu càrrec a disposició del Consell d’Administració i formalitzar, si aquest ho considera convenient, la dimissió corresponent en els casos següents:

a) Quan cessin en els càrrecs executius a què estigués associat el seu nomenament com a conseller. Els consellers independents, quan compleixin dotze (12) anys en el càrrec. b) Quan incorrin en algun dels supòsits d’incompatibilitat o prohibició legalment previstos. c) Quan resultin processats per un fet presumptament delictiu o siguin objecte d’un expedient disciplinari per falta greu o molt greu instruït per les autoritats supervisores. d) Quan la seva permanència al Consell pugui posar en risc els interessos de la societat i quan desapareguin les raons per les quals van ser nomenats. S’entendrà que es produeix aquesta última circumstància respecte d’un conseller dominical quan es porti a terme l’alienació de la participació accionarial total de la qual sigui titular o els interessos de la qual representi i també quan la reducció de la seva participació accionarial exigeixi la reducció dels seus consellers dominicals. 3. Els consellers executius hauran de posar el seu càrrec a disposició del Consell quan compleixin setanta anys i aquest haurà de decidir si continuen en l’exercici de les seves funcions executives, delegades o simplement com a consellers.

C.1.22 Apartat derogat. C.1.23 S’exigeixen majories reforçades, diferents de les legals, en algun tipus de decisió?

Sí X No

Si escau, descrigui les diferències.

Descripció de les diferències

i) S’exigeix el vot favorable de més de dues terceres parts dels consellers presents o representats per a l’adopció dels acords següents: propostes de transformació, fusió, escissió o dissolució de la societat, cessió global de l’actiu i el passiu d’aquesta, aportació de branca d’activitat, alteració del seu objecte social, augment i disminució del capital social; propostes d’aprovació i modificació del Reglament del Consell; propostes d’inversions i desinversions quan superin la xifra més alta de les següents: a) 200 milions d’euros, b) una xifra equivalent al 5% dels recursos propis de la societat; i propostes d’acords que afectin el nombre de consellers, la creació de comissions del Consell d’Administració, el nomenament de càrrecs en aquest i la proposició de càrrecs als consells d’administració de les filials i participades de la societat.

ii) S’exigeix el vot favorable de dues terceres parts dels components del Consell en cas de delegació permanent d’alguna facultat del Consell d’Administració a la Comissió Executiva o al Conseller Delegat i la designació dels administradors que hagin d’ocupar aquests càrrecs, així com la designació dels directors generals de la societat.

27

C.1.24 Expliqui si hi ha requisits específics, diferents dels relatius als consellers, per ser nomenat president del Consell d’Administració.

Sí No X

C.1.25 Indiqui si el president té vot de qualitat:

Sí No X

C.1.26 Indiqui si els Estatuts o el Reglament del Consell estableixen algun límit d’edat per als consellers:

Sí X No

Edat límit del president Edat límit del conseller delegat: 70

Edat límit del conseller

C.1.27 Indiqui si els Estatuts o el Reglament del Consell estableixen un mandat limitat per als consellers independents, diferent del que estableix la normativa:

Sí No X

C.1.28 Indiqui si els Estatuts o el Reglament del Consell d’Administració estableixen normes específiques per delegar el vot al Consell d’Administració, la manera de fer-ho i, en concret, el nombre màxim de delegacions que pot tenir un conseller, així com si s’ha establert alguna limitació pel que fa a les categories en què és possible delegar, més enllà de les limitacions imposades per la legislació. Si escau, detalli breument aquestes normes. Els estatus socials a l’article 23 a) de la mateixa manera que l’article 529 quater. 2

de la Llei de Societats de Capital, estableixen que qualsevol conseller pot conferir

per escrit, mitjançant fax, correu electrònic o qualsevol altre mitjà anàleg, la seva

representació a un altre conseller i que els consellers no executius només podran

fer-ho a un altre no executiu.

28

C.1.29 Indiqui el nombre de reunions que ha mantingut el Consell d’Administració durant l’exercici. Així mateix, assenyali, si escau, les vegades que s’ha reunit el Consell sense l’assistència del seu president. En el còmput es consideraran assistències les representacions realitzades amb instruccions específiques.

Nombre de reunions del Consell 10

Nombre de reunions del Consell sense l’assistència del president

0

Si el president és conseller executiu, indiqui el número de reunions realitzades, sense assistència ni representació de cap conseller executiu i amb la presidència del conseller coordinador.

Nombre de reunions 0

Indiqui el nombre de reunions que han mantingut durant l’exercici les diferents comissions del Consell:

Nombre de reunions de la Comissió Executiva o Delegada 15

Nombre de reunions de la Comissió d’Auditoria 14

Nombre de reunions de la Comissió de Nomenaments i Retribucions

9

Nombre de reunions de la Comissió de Responsabilitat Social Corporativa

5

C.1.30 Indiqui el nombre de reunions que ha mantingut el Consell d’Administració durant l’exercici amb l’assistència de tots els seus membres. En el còmput es consideraran assistències les representacions realitzades amb instruccions específiques:

Nombre de reunions amb l’assistència de tots els consellers 10

% d’assistències sobre el total de vots durant l’exercici 100%

C.1.31 Indiqui si els comptes anuals individuals i consolidats que es presenten per a la seva aprovació al Consell estan prèviament certificats:

Sí X No

Identifiqui, si escau, la persona o les persones que han certificat els comptes anuals individuals i consolidats de la societat, per a la seva formulació per part del Consell:

29

Nom Càrrec DON FRANCISCO JOSÉ ALJARO NAVARRO DIRECTOR GENERAL FINANCER I DE

DESENVOLUPAMENT CORPORATIU

DON FRANCISCO REYNÉS MASSANET VICEPRESIDENT-CONSELLER DELEGAT

DON JOSEP MARIA CORONAS GUINART SECRETARI GENERAL

C.1.32 Expliqui, si n’hi ha, els mecanismes establerts pel Consell d’Administració per evitar que els comptes individuals i consolidats formulats per aquest es presentin a la Junta General amb excepcions a l’informe d’auditoria.

Una de les funcions de la Comissió d’Auditoria i Control, òrgan delegat del Consell

d’Administració, és la de supervisar que els comptes anuals de la societat i del seu

grup s’elaborin de conformitat amb els principis i les normes comptables

generalment acceptats, amb l’objectiu d’evitar que els auditors de la societat

manifestin una opinió amb excepcions sobre els comptes esmentats.

La Comissió d’Auditoria i Control manté reunions periòdiques amb els auditors

externs de la societat per evitar discrepàncies en els criteris que cal seguir en

l’elaboració dels comptes anuals.

No obstant això, si escau, es recollirien a l’informe sobre les funcions i les

activitats de la Comissió d’Auditoria i Control les eventuals discrepàncies entre el

Consell d’Administració i els auditors externs, i se n’explicaria públicament el

contingut i l’abast.

C.1.33 El secretari del Consell té la condició de conseller?

Sí No X

Si el secretari no té la condició de conseller, completi el quadre següent:

Nom o denominació social del secretari

Representant

SR. MIQUEL ROCA JUNYENT

C.1.34 Apartat derogat.

30

C.1.35 Indiqui, si n’hi ha, els mecanismes concrets establerts per la societat per preservar la independència dels auditors externs, dels analistes financers, dels bancs d’inversió i de les agències de qualificació.

Els Estatuts Socials (art. 23.c.2) i el Reglament del Consell d’Administració d’Abertis

(art. 15.2) estableixen com una de les competències de la Comissió d’Auditoria i

Control la de rebre informació sobre les qüestions que puguin posar en perill la

independència de l’auditor extern de comptes. Així mateix, la Comissió vetlla

perquè la retribució dels auditors de comptes per la seva feina no en comprometi la

qualitat ni la independència. En concret, la Comissió ha d’assegurar que la societat i

l’auditor extern respectin les normes vigents sobre prestació de serveis diferents als

d’auditoria, els límits a la concentració del negoci de l’auditor i, en general, la resta

de normes establertes per assegurar la independència dels auditors.

La Societat rep anualment dels auditors de comptes o de les societats d’auditoria la

confirmació escrita de la seva independència davant l’entitat o les entitats

vinculades a aquesta de manera directa o indirecta, així com la informació dels

serveis addicionals prestats de qualsevol classe i els honoraris percebuts

corresponents d’aquestes entitats pels auditors o les societats d’auditoria

esmentats, o bé per les persones o les entitats vinculades a aquests d’acord amb el

que disposa el Reial Decret Legislatiu 1/2011, d’1 de juliol, pel qual s’aprova el text

refós de la Llei d’auditoria de comptes.

La Comissió d’Auditoria i Control emet anualment, amb caràcter previ a l’emissió de

l’informe d’auditoria de comptes, un informe en què s’expressa una opinió sobre la

independència dels auditors de comptes o de les societats d’auditoria. Aquest

informe es pronuncia, en tot cas, sobre la valoració de la prestació dels serveis

addicionals als quals es fa referència anteriorment, considerats individualment i en

conjunt, diferents a l’auditoria legal i en relació amb el règim d’independència o

amb la normativa reguladora d’auditoria.

Els òrgans de govern posen especial atenció a no comprometre la independència

dels analistes financers, dels bancs d’inversió i de les agències de qualificació en els

supòsits de contractació amb algun d’aquests en el tràfic normal de les operacions

de la companyia.

C.1.36 Indiqui si durant l’exercici la societat ha canviat d’auditor extern. Si escau, identifiqui l’auditor entrant i sortint:

Sí No X

En cas que hagin existit desacords amb l’auditor sortint, expliqui’n el contingut:

31

C.1.37 Indiqui si la firma d’auditoria du a terme altres treballs per a la societat i/o el seu grup diferents dels d’auditoria i, si és així, declari l’import dels honoraris rebuts pels treballs esmentats i el percentatge que suposa sobre els honoraris facturats a la societat i/o al seu grup:

Sí X No

Societat Grup Total

Import d’altres treballs diferents dels d’auditoria (milers d’euros)

739 330 1.069

Import dels treballs diferents dels d’auditoria / Import total facturat

per la firma d’auditoria (en %)

72,19% 13,43% 30,72%

C.1.38 Indiqui si l’informe d’auditoria dels comptes anuals de l’exercici anterior presenta reserves o excepcions. Si escau, indiqui les raons donades pel president de la Comissió d’Auditoria per explicar el contingut i l’abast de les reserves o excepcions esmentades.

Sí No X

C.1.39 Indiqui el nombre d’exercicis que fa que la firma actual d’auditoria du a terme de manera ininterrompuda l’auditoria dels comptes anuals de la societat i/o del seu grup. Així mateix, indiqui el percentatge que representa el nombre d’exercicis auditats per la firma d’auditoria actual sobre el nombre total d’exercicis en què els comptes anuals han estat auditats:

Societat Grup

Nombre d’exercicis ininterromputs 4 4

Societat Grup

Nombre d’exercicis auditats per la firma actual d’auditoria / Nombre d’exercicis en què

la societat ha estat auditada (en %)

9,30% 18,20%

32

C.1.40 Indiqui i, si escau, detalli si existeix un procediment perquè els consellers puguin disposar d’assessorament extern:

Sí X No

Detalli el procediment

Segons consta a l’article 24 del Reglament del Consell, auxili d’experts:

1. Amb la finalitat de ser auxiliats en l’exercici de les seves funcions, els consellers externs poden sol·licitar, quan es produeixin circumstàncies especials que així ho requereixin, la contractació amb càrrec a la societat d’assessors legals, comptables, financers o altres experts. L’encàrrec ha de versar necessàriament sobre problemes concrets de cert relleu i complexitat que es presentin en l’acompliment del càrrec.

2. La decisió de contractar ha de comunicar-se al conseller delegat de la societat i pot ser vetada pel Consell d’Administració si acredita:

a) Que no és necessària per l’acompliment just de les funcions encomanades als consellers externs. b) Que el seu cost no és raonable en vista de la importància del problema i dels actius i ingressos de la societat. c) Que l’assistència tècnica que es demana pot ser dispensada adequadament per experts i tècnics de la societat.

C.1.41 Indiqui i, si escau, detalli si hi ha un procediment perquè els consellers puguin disposar de la informació necessària per preparar les reunions dels òrgans d’administració amb temps suficient:

Sí X No

Detalli el procediment

El procediment perquè els consellers puguin disposar de la informació necessària per preparar les reunions dels òrgans d’administració amb temps suficient consisteix fonamentalment a trametre la documentació la setmana anterior a la celebració del Consell i a atendre, si escau, qualsevol demanda d’informació addicional.

La documentació esmentada s’incorpora materialment a un espai web creat amb les màximes garanties de seguretat per a l’ús exclusiu i personalitzat dels consellers de la societat, anomenat Sistema d’Informació per als Consellers d’Abertis, que a més conté informació documental sobre actes de reunions del Consell i de les diferents comissions, disposicions sobre govern corporatiu, informes anuals i fets rellevants, entre d’altres.

33

C.1.42 Indiqui i, si cal, detalli si la societat ha establert regles que obliguin els consellers a informar i, si escau, dimitir en aquells supòsits que puguin perjudicar el crèdit i la reputació de la societat:

Sí X No

Expliqui les regles

Segons l’apartat 2 de l’article 22 del reglament del Consell d’Administració, els consellers hauran de posar el seu càrrec a disposició del Consell i formalitzar, si aquest ho considera convenient, la corresponent dimissió en els casos següents:

...

b) Quan incorrin en algun dels supòsits d’incompatibilitat o prohibició legalment previstos. c) Quan resultin processats per un fet presumptament delictiu o siguin objecte d’un expedient disciplinari per falta greu o molt greu instruït per les autoritats supervisores. d) Quan la seva permanència al Consell pugui posar en risc els interessos de la societat i quan desapareguin les raons per les quals van ser nomenats. S’entendrà que es produeix aquesta última circumstància respecte d’un conseller dominical quan es porti a terme l’alienació de la participació accionarial total de la qual sigui titular o els interessos de la qual representi i també quan la reducció de la seva participació accionarial exigeixi la reducció dels seus consellers dominicals.

C.1.43 Indiqui si algun membre del Consell d’Administració ha informat la societat que ha resultat processat o s’ha dictat contra ell un acte d’obertura de judici oral, per algun dels delictes assenyalats a l’article 213 de la Llei de societats de capital:

Sí No X

Indiqui si el Consell d’Administració ha analitzat el cas. Si la resposta és afirmativa, expliqui de manera raonada la decisió presa sobre si procedeix o no que el conseller continuï en el seu càrrec o, si escau, exposi les actuacions realitzades pel Consell d’Administració fins a la data d’aquest informe o que tingui previst realitzar.

C.1.44 Detalli els acords significatius que la societat hagi subscrit i que entrin en vigor, siguin modificats o concloguin en cas de canvi de control de la societat arran d’una oferta pública d’adquisició, i els seus efectes.

La Societat no ha celebrat acords significatius que entrin en vigor, es modifiquin o

concloguin en cas de canvi de control de la Societat arran d’una oferta pública

d’adquisició.

34 25

C.1.45 Identifiqui de manera agregada i indiqui detalladament els acords entre la societat i els seus càrrecs d’administració i direcció o empleats que disposin d’indemnitzacions, clàusules de garantia o blindatge, quan aquests dimiteixin o siguin acomiadats de manera improcedent o si la relació contractual arriba a la seva fi amb motiu d’una oferta pública d’adquisició o d’un altre tipus d’operació.

Nombre de beneficiaris: 17

Tipus de beneficiari:

Conseller delegat i directius.

Descripció de l’acord: En cas d’extinció per mutu acord, desistiment empresarial, acomiadament

disciplinari improcedent o nul sense readmissió o per alguna de les clàusules

assenyalades a l’article 10.3 del RD 1385/1985, d’1 d’agost, s’estableix com a

indemnització alternativament la major de les quantitats següents: (i) la

indemnització que li hauria correspost percebre amb relació laboral ordinària en cas

d’acomiadament improcedent o tres (3) anualitats de salari quan es tracti del

Conseller Delegat, i dos dels Directors Generals, o (ii) dues (2) anualitats de salari

quan es tracti de la resta de Directors Generals.

D’altra banda, i pel que fa a la resta de Directius, en cas d’extinció per una causa

diferent de la dimissió del treballador, declaració d’incapacitat permanent, jubilació

o acomiadament disciplinari declarat procedent, s’estableix alternativament la

major de les quantitats següents: (i) la indemnització legalment prevista en la

legislació laboral vigent o (ii) una (1) anualitat de salari.

En relació amb el nombre de beneficiaris indicats (17), no s’han computat aquells

casos en què la indemnització legal supera la indemnització garantida per

contracte.

Indiqui si aquests contractes han de ser comunicats i/o aprovats pels òrgans de la societat o del seu grup:

Consell

d’Administració Junta General

Òrgan que autoritza les clàusules

SÍ NO

SÍ NO S’informa la Junta General sobre les clàusules? X

35

C.2 Comissions del Consell d’Administració C.2.1 Detalli totes les comissions del Consell d’Administració, els seus membres i la proporció de consellers executius, dominicals, independents i altres externs que les integren:

COMISSIÓ EXECUTIVA O DELEGADA

Nom Càrrec Categoria SR. SALVADOR ALEMANY MAS PRESIDENT DOMINICAL

SR. MARCELINO ARMENTER VIDAL VOCAL DOMINICAL

GRUPO VILLAR MIR, SA VOCAL DOMINICAL

SRA. MÓNICA LÓPEZ-MONÍS GALLEGO VOCAL INDEPENDENT

SR. MIGUEL ÁNGEL GUTIÉRREZ MÉNDEZ VOCAL INDEPENDENT

SR. FRANCISCO REYNÉS MASSANET VOCAL EXECUTIU

% de consellers executius 16,67% % de consellers dominicals 50,00% % de consellers independents 33,33% % d’altres externs 0,00%

Expliqui les funcions que té atribuïdes aquesta comissió, descrigui’n els procediments, les regles d’organització i el funcionament i resumeixi les seves actuacions més importants durant l’exercici.

La Comissió Executiva assumeix totes les funcions que de manera legal,

reglamentària i estatutària li corresponen, fonamentalment en els assumptes del

funcionament ordinari dels negocis socials, així com el volum d’activitat de les

diferents àrees de negoci, estats de comptes i projectes nous, i consta en

cadascuna de les actes els acords adoptats en les diferents reunions.

Les regles d’organització i funcionament de la Comissió Executiva s’inclouen a

l’article 23.c.1) dels estatuts socials, a l’article 14 del Reglament del Consell, així

com a la Llei de Societats de Capital.

La Comissió Executiva es reuneix tantes vegades com el president la convoqui

mitjançant una carta que podrà enviar-se per fax o un altre mitjà informàtic de què

es pugui deixar constància.

36

La Comissió quedarà vàlidament constituïda amb l’assistència, presents o

representats, de la majoria dels seus membres. Els membres de la Comissió

Executiva podran delegar la seva representació a un altre membre.

Els acords de la Comissió Executiva s’adoptaran amb el vot favorable de la majoria

absoluta de concurrents a la sessió, presents o representats, excepte quan facin

referència a les matèries següents en les quals serà necessari el vot favorable de

més de dues terceres parts dels membres de la Comissió presents o representats a

la sessió:

a) Propostes de transformació, fusió, escissió o dissolució de la societat, cessió

global de l’actiu i del passiu d’aquesta, aportació de branca d’activitat,

alteració del seu objecte social, augment i disminució del capital social.

b) Propostes d’acords que afectin el nombre de Consellers, la creació de

comissions del Consell d’Administració, el nomenament de càrrecs en aquest

i la proposició de càrrecs als Consells d’Administració de les filials i

participades de la societat.

c) Inversions i desinversions quan superin la major de les xifres següents: a)

dos-cents milions (200.000.000) d’euros, i b) una xifra equivalent al cinc per

cent (5%) dels recursos propis de la societat.

El Consell té sempre coneixement dels assumptes tractats i de les decisions

adoptades per la Comissió Executiva. Les actes de les reunions de la Comissió es

posen a disposició de tots els membres del Consell d’Administració.

Per complir el que estableix l’article 529 nonies de la Llei de Societats de Capital i la

recomanació 36 del Codi de Bon Govern de les societats cotitzades, d’avaluar el

funcionament de la Comissió Executiva, la mateixa Comissió ha elaborat un informe

d’autoavaluació del seu funcionament i l’ha qualificat de satisfactori.

Indiqui si la composició de la Comissió Delegada o Executiva reflecteix la participació al Consell dels diferents consellers en funció de la seva categoria:

Sí No X

En cas negatiu, expliqui la composició de la seva Comissió Delegada o Executiva La Comissió Executiva està formada per tres consellers dominicals, dos consellers

independents i un executiu.

COMISSIÓ D’AUDITORIA

Nom Càrrec Categoria

SR. MIGUEL ÁNGEL GUTIÉRREZ

MÉNDEZ

PRESIDENT INDEPENDENT

37

SR. MARCELINO ARMENTER VIDAL VOCAL DOMINICAL

SR. CARLOS COLOMER CASELLAS VOCAL INDEPENDENT

SRA. MARIA TERESA COSTA CAMPI VOCAL INDEPENDENT

OHL EMISIONES, SL VOCAL DOMINICAL

% de consellers dominicals 40,00%

% de consellers independents 60,00%

% d’altres externs 0,00%


Les funcions que té atribuïdes la Comissió d’Auditoria i Control i les seves regles

d’organització i funcionament es descriuen a l’article 15 del reglament del Consell,

així com a la Llei de societats de capital i a la normativa reguladora de l’auditoria de

comptes.

La Comissió d’Auditoria i Control és un òrgan de caràcter informatiu i consultiu,

sense funcions executives, amb facultats d’informació, supervisió, assessorament i

proposta dins del seu àmbit d’actuació.

La Comissió es reuneix tantes vegades com calgui per desenvolupar les seves

funcions i es convoca per ordre del seu president, a iniciativa pròpia o bé a

requeriment del president del Consell d’Administració o de tres (3) membres de la

mateixa Comissió.

La Comissió queda vàlidament constituïda quan concorrin, presents o representats,

la majoria dels seus membres. Els acords s’adopten per majoria dels membres

concurrents, presents o representats.

El Consell determina així mateix qui exerceix el càrrec de President entre els

consellers independents que formen part de la Comissió, que ha de ser substituït

cada quatre anys, i pot ser reelegit un cop transcorregut el termini d’un any des del

seu cessament. La mateixa Comissió designa un Secretari i pot designar un

Vicesecretari; ambdós poden no ser-ne membres.

La Comissió pot requerir l’assistència de qualsevol membre de l’equip directiu o del

personal de la societat a les reunions de la Comissió per prestar-los la seva

col·laboració o proporcionar-los la informació de què disposin. Així mateix, la

Comissió també pot requerir l’assistència dels auditors de la societat a les seves

sessions.

38

Les actes de les reunions de la Comissió es posen a disposició de tots els membres

del Consell d’Administració.

Pel que fa a les actuacions més importants portades a terme durant l’exercici 2015

per la Comissió, destaquen resumidament les següents:

a) Revisió de la informació economicofinancera, en concret:

- Els comptes individuals i consolidats de la societat corresponents a l’exercici

2014, als estats financers semestrals i a la informació economicofinancera

trimestral. També se l’ha informat dels requeriments realitzats per la CNMV

en matèries de la seva competència.

- L’apartat sobre el Sistema de Control Intern de la Informació Financera

(SCIIF) que forma part de l’Informe Anual de Govern Corporatiu i coneguda

la revisió realitzada pels auditors externs i per la unitat d’Auditoria Interna

relatives a les matrius de controls en matèria de supervisió del SCIIF.

- Els resultats de les proves de deteriorament dels principals actius del Grup.

- Els quadres demostratius de l’existència d’un benefici que permeti la

distribució de dividends a compte i els estats comptables previsionals

justificatius de l’existència de liquiditat per poder dur a terme la distribució

de dividends a compte.

- El seguiment mensual de les accions pròpies de la Societat.

b) Relació amb els auditors de comptes:

- La Comissió ha rebut informació sobre les qüestions que poden posar en risc

la independència dels auditors i sobre altres qüestions relacionades amb el

procés de desenvolupament d’auditoria de comptes. En concret, ha fet un

seguiment dels honoraris d’auditoria, inclosos els relatius a altres serveis

professionals prestats a la societat i al seu grup.

- La Comissió ha verificat que no existeixen raons que permetin qüestionar la

independència de l’auditor de comptes i ha emès un informe sobre la

independència d’aquest.

- La Comissió ha proposat al Consell d’Administració que se sotmeti el

nomenament de l’auditor de comptes a la Junta General per a l’auditoria de

comptes corresponent a l’exercici 2016.

c) Supervisió de l’auditoria interna:

La Comissió d’Auditoria i Control té entre les seves funcions la supervisió de

l’eficàcia del sistema de control intern del Grup Abertis. Aquesta funció es

desenvolupa a través de les activitats de l’Auditoria Interna.

39

Entre les activitats portades a terme per l’Auditoria Interna en l’exercici 2015 amb

la supervisió de la Comissió d’Auditoria i Control, en destaquem les següents:

- Realització de les revisions incloses al Pla d’auditoria de 2015, així com

altres revisions originades a sol·licitud d’alguna de les direccions de la

societat o per iniciativa de la mateixa Auditoria Interna, així com el

seguiment sistemàtic i periòdic de les recomanacions proposades en les

revisions.

- Aprovació del Pla d’Auditoria 2016. Per fer-ho, ha classificat les societats

controlades del Grup en funció de criteris de risc i materialitat i ha

determinat les activitats que cal revisar (ingressos, compres, actius fixos,

personal, gestió financera, tecnologia, despeses de viatge, manteniment i

magatzems, i SCIIF, entre d’altres) així com les freqüències de revisió.

d) Supervisió del control de riscos:

La Comissió d’Auditoria i Control té entre les seves funcions la supervisió dels

sistemes de gestió de riscos del Grup Abertis, que realitza a través de les activitats

de l’Àrea de control de riscos.

Entre les activitats portades a terme per l’Àrea de control de riscos en l’exercici

2015, amb la supervisió de la Comissió d’Auditoria i Control, destaquem el

seguiment dels riscos prioritaris i la revisió dels mapes de riscos (incloses activitats

de control i plans d’acció) i el seguiment de les variacions de riscos i la identificació

de riscos emergents.

e) Supervisió dels sistemes de Compliance:

La Comissió d’Auditoria i Control té entre les seves funcions la supervisió del

compliment del codi ètic de la societat i dels sistemes de compliance de les mesures

de vigilància i control per prevenir la comissió d’infraccions penals, que realitza a

través de les activitats de l’Àrea de Compliance.

Entre les activitats portades a terme per Compliance en l’exercici 2015 amb la

supervisió de la Comissió d’Auditoria i Control, en destaquem les següents:

- La supervisió de les accions realitzades en el marc de la implantació de la

funció de Compliance (determinació de responsables i dominis, pla

d’activitats i formació i pressupost associat).

- La revisió del grau d’implantació del canal de denúncies en els diferents

països i de la tipologia i la resolució de les denúncies rebudes.

f) Avaluació del funcionament de la Comissió d’Auditoria i Control

40


recomanació 36 del Codi de Bon Govern de les Societats Cotitzades, d’avaluar el

funcionament de la Comissió d’Auditoria i Control, la mateixa Comissió ha elaborat

un informe d’autoavaluació del seu funcionament i l’ha qualificat de satisfactori.

Identifiqui el conseller membre de la Comissió d’Auditoria que hagi estat designat tenint en compte els seus coneixements i la seva experiència en matèria de comptabilitat, auditoria o totes dues, i informi sobre el nombre d’anys que fa que el president d’aquesta comissió ocupa el càrrec.

Nom del conseller amb experiència SR. MIGUEL ÁNGEL GUTIÉRREZ

MÉNDEZ

Nombre d’anys del president al càrrec 3

COMISSIÓ DE NOMENAMENTS I RETRIBUCIONS

Nom Càrrec Categoria

SRA. MÓNICA LÓPEZ-MONÍS

GALLARDO

PRESIDENTA INDEPENDENT

SRA. MARIA TERESA COSTA

CAMPI

VOCAL INDEPENDENT

SR. MIGUEL ÁNGEL

GUTIÉRREZ MÉNDEZ

VOCAL INDEPENDENT

SR. JUAN JOSE LÓPEZ

BURNIOL

VOCAL DOMINICAL

OHL CONCESIONES, SL VOCAL DOMINICAL

% de consellers dominicals 40,00% % de consellers independents 60,00% % d’altres externs 0,00%


Les funcions que té atribuïdes la Comissió de Nomenaments i Retribucions i les

seves regles d’organització i funcionament es descriuen l’article 16 del Reglament

del Consell, així com a la Llei de Societats de Capital.

41

La Comissió de Nomenaments i Retribucions es reuneix cada vegada que el Consell

o el seu President sol·licita la remissió d’un informe o l’adopció de propostes i, en

qualsevol cas, sempre que resulta convenient per al bon desenvolupament de les

seves funcions. La convoca el President de la Comissió, a iniciativa pròpia o bé a

requeriment del President del Consell d’Administració o de tres (3) membres de la

mateixa Comissió.

El Consell ha designat un President d’entre els consellers independents de la

Comissió. La mateixa Comissió ha designat un Secretari i podrà designar un

Vicesecretari; ambdós poden no ser consellers.


per la Comissió, destaquen resumidament les següents: La Comissió ha formulat i revisat les propostes de nomenament de consellers i alts

directius, i la determinació de les estructures organitzatives del Grup.

La Comissió ha vetllat per l’observança de la política retributiva establerta per la

societat, ha proposat la seva aplicació als consellers i ha revisat l’Informe Anual

sobre Remuneracions dels Consellers.

Amb vista al bon govern de l’activitat de la societat, la Comissió ha revisat les lleis,

les recomanacions, la normativa interna i les disposicions reguladores que resulten

de l’aplicació i ha proposat les respectives modificacions dels estatuts socials, del

Reglament del Consell d’Administració i de la Junta General.

També ha revisat els apartats que són de la seva competència de l’Informe Anual

de Govern Corporatiu i els informes relatius a les activitats portades a terme per

assegurar el compliment del reglament intern de conducta en l’àmbit del mercat de

valors.

A fi de complir les recomanacions del Codi de Bon Govern de les Societats

Cotitzades, la Comissió ha recopilat els principis i les normes que s’inclouen a les

normes corporatives de la societat, en matèria de selecció de consellers i

comunicació amb accionistes, i els ha sistematitzat en els documents "Política de

Selecció de Consellers" i "Política de Comunicació i Contacte amb accionistes,

inversors institucionals i assessors de vot".





funcionament de la Comissió de Nomenaments i Retribucions, la mateixa Comissió

ha elaborat un informe d’autoavaluació del seu funcionament i l’ha qualificat de

satisfactori.

42

COMISSIÓ DE RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA

Nom Càrrec Categoria SRA. MARIA TERESA COSTA CAMPI PRESIDENTA INDEPENDENT

SR. SALVADOR ALEMANY MAS VOCAL DOMINICAL

SRA. SUSANA GALLARDO TORREDEDÍA VOCAL DOMINICAL

PABLIS 21, SL VOCAL DOMINICAL

% de consellers dominicals 75,00%

% de consellers independents 25,00%

% d’altres externs 0,00%


Les funcions que té atribuïdes la Comissió de Responsabilitat Social Corporativa i

les seves regles d’organització i funcionament es descriuen a l’article 17 del

Reglament del Consell.

La Comissió de Responsabilitat Social Corporativa es reuneix cada vegada que el

Consell o el seu President sol·liciten la remissió d’un informe o l’adopció de

propostes i, en qualsevol cas, sempre que resulti convenient per al bon

desenvolupament de les seves funcions. Les reunions de la Comissió són

convocades pel seu president o per tres (3) membres de la mateixa Comissió.

La Comissió ha designat un Secretari i podrà designar un Vicesecretari; ambdós

poden no ser-ne membres.


per la Comissió, destaquen resumidament les següents:

La Comissió ha portat a terme l’avaluació dels resultats de l’anàlisi de materialitat

realitzada durant l’any 2014.

La Comissió ha realitzat l’Informe de Responsabilitat Social Corporativa de 2014 i

ha informat al Consell d’Administració que es va publicar el mes de març de 2015.

43

Així mateix, la Comissió ha confeccionat el Pla Director de Responsabilitat Social

Corporativa 2016-2019, que identifica els eixos i els objectius estratègics que es

planteja la societat en matèria de Responsabilitat Social Corporativa per als propers

tres anys. Aquest pla es desplegarà i s’implementarà mitjançant la incorporació de

les diferents accions i programes desenvolupats en cadascun dels països i de les

activitats.

Durant l’exercici 2015, la Comissió ha revisat la política de Responsabilitat Social

Corporativa i l’ha adaptat a la legislació vigent i a les recomanacions del Codi de

Bon Govern de les Societats Cotitzades.

Pel que fa a les activitats de la Fundació Abertis, la Comissió ha fet un seguiment

de les activitats desenvolupades durant l’exercici 2015. També ha elaborat la norma

de finançament de projectes de compromís i col·laboració amb la comunitat, amb

l’objectiu d’establir el procediment i els criteris que s’han d’aplicar per part de la

Fundació Abertis per finançar els projectes de compromís i col·laboració amb la

comunitat que va aprovar el Consell d’Administració amb data de 24 de març de

2015.





funcionament de la Comissió de Nomenaments i Retribucions, la mateixa Comissió

ha elaborat un informe d’autoavaluació del seu funcionament i l’ha qualificat de

satisfactori.

C.2.2 Empleni el quadre següent amb la informació relativa al nombre de conselleres que integren les comissions del Consell d’Administració en el moment del tancament dels últims quatre exercicis: Nombre de conselleres

Exercici 2015 Exercici 2014 Exercici 2013 Exercici 2012

Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % COMISSIÓ EXECUTIVA O DELEGADA

1 16,66% 1 11,11% 1 11,11% 1 11,11%

COMISSIÓ DE NOMENAMENTS I RETRIBUCIONS

2 40,00% 3 60,00% 2 40,00% 1 20,00%

COMISSIÓ D’AUDITORIA I CONTROL

1 20,00% 0 0,00% 0 0,00% 0 0,00%

COMISSIÓ DE

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA

2 50,00% 2 40,00% 0 0,00% 0 0,00%

44

C.2.3 Apartat derogat. C.2.4 Apartat derogat. C.2.5 Indiqui, si escau, l’existència de regulació de les comissions del Consell, el lloc on està disponible per a la seva consulta i les modificacions que s’hagin fet durant l’exercici. Indiqui també si de manera voluntària s’ha elaborat algun informe anual sobre les activitats de cada comissió.

Les comissions del Consell no tenen reglaments propis; el seu funcionament està regulat en el Reglament del Consell d’Administració, al qual es pot accedir des del lloc web de la companyia.

Cadascuna de les Comissions esmentades ha fet una autoavaluació que ha presentat al Consell d’Administració en ple, el qual les ha ratificat.

Per la seva banda, la Comissió d’Auditoria i Control ha elaborat un informe sobre les seves funcions i activitats referides a l’exercici 2015.

C.2.6 Apartat derogat.

D OPERACIONS VINCULADES I OPERACIONS INTRAGRUP

D.1 Expliqui, si escau, el procediment per aprovar operacions amb parts vinculades i intragrup.

Procediment per informar de l’aprovació d’operacions vinculades

El Reglament del Consell d’Administració estableix al seu article 4.3 apartat t) que

correspon al Consell aprovar les operacions que la societat, o societats del seu

grup, realitzin amb consellers, amb accionistes significatius o representats en el

Consell de la Societat o d’altres societats que formin part del mateix grup, o amb

persones vinculades a ells, excepte que tals operacions compleixin simultàniament

les tres condicions següents: 1) Que es realitzin en virtut de contractes, els quals

les seves condicions estiguin estandarditzades i s’apliquin en massa a un elevat

nombre de clients. 2) Que es realitzin a preus o tarifes establertes amb caràcter

general. 3) Que la seva quantia no superi l'1% dels ingressos anuals consolidats de

la societat.

Tanmateix, a l’article 34 del citat Reglament s’estableix que el Consell

d’Administració es reserva formalment el coneixement de qualsevol transacció

rellevant de la societat amb un accionista significatiu i que tractant-se de

transaccions ordinàries, serà suficient l’autorització genèrica de la línia d’operacions

i de les seves condicions d’execució.

45

D.2 Detalli aquelles operacions significatives per la seva quantia o rellevants per la seva matèria realitzades entre la societat o les entitats del seu grup, i els accionistes significatius de la societat:

Nom o

denominació social de

l’accionista significatiu

Nom o denominació social de la

societat o de l’entitat del seu

grup

Naturalesa de la relació

Tipus d’operació Import (milers

d’euros)

CaixaBank, SA Abertis Infraestructuras, SA

Contractual

Acords de finançament: crèdits i aportacions de capital (efectiu i equivalents)

283.850

la Caixa Abertis Infraestructuras, SA

Contractual Compra d’actius materials, intangibles i altres actius

423.807

Trébol Holdings, SARL


Contractual Compra d’actius materials, intangibles i altres actius

141.380

Criteria Caixa, SAU Abertis Infraestructuras, SA

Contractual Venda d’actius materials, intangibles i altres actius

150.000


Contractual Garanties i avals rebuts (límit 6.000)

3.628


Contractual

Acords de finançament: préstecs i aportacions de capital (prestatari) - Línies de crèdit (límit 350.000)

0

VidaCaixa, SA d’Assegurances i Reassegurances


Contractual

Acords de finançament: préstecs i aportacions de capital (prestatari) - Emprèstit

380.000


Contractual Despeses financeres 8.977

Inmobiliaria Colonial, SA


Contractual Arrendaments 1.023





Contractual Ingressos financers 1.166

Criteria Caixa, SAU Abertis Infraestructuras, SA

Accionariat Dividends i altres beneficis distribuïts

90.496

Inversiones Autopistas, SL



46.631

46

Trébol International BV



43.601

Obrascón Huarte Lain, SA



84.624



Contractual Recepció de serveis (assegurances)

2.236

CaixaBank, SA Abertis Infraestructuras Finance BV

Contractual Ingressos financers 6.053

CaixaBank, SA Abertis Infraestructuras Finance BV

Contractual

Acords de finançament: préstecs i aportacions de capital (prestatari) - Operacions de cobertura

100.526

CaixaBank, SA Abertis Autopistas España, SA


5

CaixaBank, SA Autopistas, Concesionaria Española, SA

Comercial Recepció de serveis (comissions de cobrament targetes)

1.571

CaixaBank, SA Autopistas, Concesionaria

Española, SA

Contractual Recepció de serveis (assegurances)

1.106

CaixaBank, SA Autopistas, Concesionaria Española, SA


3.186

CaixaBank, SA Autopistas Aumar, SACE

Comercial Recepció de serveis (comissions de cobrament targetes)

1.565

CaixaBank, SA Autopistas Aumar, SACE


15.018

CaixaBank, SA

Autopistes de Catalunya, Societat Anònima Concessionària de la Generalitat de Catalunya


8.071

CaixaBank, SA Autopista Vasco Aragonesa, SA

Contractual


84.750


Contractual

Acords de finançament: préstecs i aportacions de capital (prestatari) (límit: 135.600)

135.600



CaixaBank, SA Infraestructures Viàries de Catalunya, SA


3.366

CaixaBank, SA

Túnels de Barcelona i Cadí, Concessionària de la Generalitat de Catalunya, SA


47

CaixaBank, SA



7

CaixaBank, SA


Contractual

Acords de finançament: crèdits i aportacions de capital (efectiu i equivalents)

21.185

CaixaBank, SA


Contractual


107.280

CaixaBank, SA


Contractual


80.465

CaixaBank, SA Holding d’Infraestructures de Transport, SAS



Contractual


150.000


Contractual Contractes de gestió o col·laboració

8.321

CaixaBank, SA Autopistas Metropolitanas de Puerto Rico, LLC

Contractual


21.776


Retevisión I, SAU Contractual Altres ingressos (assegurances)

11.191


Retevisión I, SAU Contractual Recepció de serveis (assegurances)

1.076

CaixaBank, SA Hispasat, SA Contractual


5.833

D.3 Detalli aquelles operacions significatives per la seva quantia o rellevants per la seva matèria realitzades entre la societat o les entitats del seu grup, i els administradors o directius de la societat: D.4 Informi sobre les operacions significatives efectuades per la societat amb altres entitats pertanyents al mateix grup, sempre que no s’eliminin en el procés d’elaboració d’estats financers consolidats i no formin part del tràfic habitual de la societat pel que fa al seu objecte i a les seves condicions.

48

En tot cas, s’ informarà de qualsevol operació intragrup realitzada amb entitats establertes en països o territoris considerats paradisos fiscals D.5 Indiqui l’import de les operacions realitzades amb altres parts vinculades.

9.781 milers d’euros

D.6 Detalli els mecanismes establerts per detectar, determinar i resoldre els possibles conflictes d’interessos entre la societat i/o el seu grup, i els seus consellers, directius o accionistes significatius.

El Reglament del Consell d’Administració conté a l’article 28 obligacions

específiques de lleialtat i d’informació sobre participacions en la mateixa Societat o

d’interessos en altres companyies alienes al Grup, dels membres del Consell. En

concret, el deure de lleialtat obliga els membres del Consell d’Administració a

adoptar les mesures necessàries per evitar incórrer en situacions en què els seus

interessos, pel seu compte o compte d’altri, puguin entrar en conflicte amb

l’interès social i amb els seus deures amb la societat, a excepció dels supòsits en

què la societat hagi autoritzat l’operació amb què existeix conflicte.

Els consellers han de comunicar a la resta de consellers i, si escau, al Consell

d’Administració, qualsevol situació de conflicte, directe o indirecte, que ells o

persones vinculades a ells puguin tenir amb l’interès de la societat. El conseller

afectat s’abstindrà d’intervenir en els acords o en les decisions relatives a

l’operació a què el conflicte es refereixi i els seu vot es deduirà a l’efecte del

còmput de la majoria de vots que sigui necessària.

De conformitat amb el Reglament del Consell, el deure d’evitar situacions de

conflicte d’interès obliga el conseller a abstenir-se de realitzar transaccions amb la

societat, excepte en cas que es tracti d’operacions ordinàries fetes en condicions

estàndard per als clients i de poca rellevància, entenent com a tals aquelles la

informació de les quals no sigui necessària per expressar la imatge fidel del

patrimoni, de la situació financera i dels resultats de la societat. El conseller també

s’ha d’abstenir de desenvolupar activitats pel seu compte o per compte d’altri que

impliquin una competència efectiva, sigui actual o potencial, amb la societat o que,

de qualsevol altra manera, el situïn en un conflicte permanent amb els interessos

de la societat.

Les previsions descrites en aquest apartat també es podran aplicar en cas que el

beneficiari dels actes o de les activitats prohibides sigui una persona vinculada al

conseller.

Les situacions de conflictes d’interès s’informen en la memòria dels comptes

anuals.

La Societat podrà dispensar les prohibicions establertes en aquest article en casos

49

singulars i autoritzar la realització, per part d’un conseller o d’una persona

vinculada, d’una determinada transacció amb la Societat, l’ús de certs actius

socials, l’aprofitament d’una oportunitat concreta de negoci, l’obtenció d’un

avantatge o la remuneració d’un tercer.

Quan l’objectiu de l’autorització sigui la dispensa de la prohibició d’obtenir un

avantatge o la remuneració de tercers, o quan la dispensa afecti una transacció el

valor de la qual sigui superior al deu per cent (10%) dels actius socials, haurà de

ser necessàriament la Junta General qui acordi l’autorització.

En la resta de casos, el Consell d’Administració també podrà atorgar-ne

l’autorització, sempre que quedi garantida la independència dels membres que la

concedeixin respecte del conseller dispensat. A més, caldrà assegurar la innocuïtat

de l’operació autoritzada per al patrimoni social o, si escau, la seva realització en

condicions de mercat i la transparència del procés.

L’obligació de no competir amb la societat només podrà ser objecte de dispensa en

el supòsit que no es pugui esperar cap dany per a la societat o que el que es pugui

esperar es vegi compensat pels beneficis que es preveuen que s’obtindran de la

dispensa. La dispensa es concedirà mitjançant l’acord exprés i separat de la Junta

General. En tot cas, a instància de qualsevol soci, la Junta General resoldrà sobre el

cessament del conseller que desenvolupi activitats competitives quan el risc de

perjudici per a la societat hagi esdevingut rellevant.

Finalment, el Reglament Intern de Conducta de la Societat en matèries relacionades

amb els mercats de valors estableix que les Persones Afectades actuaran en

situació de conflicte d’interès en tot moment amb lleialtat a la Societat,

independentment d’interessos propis o aliens i s’hauran d’abstenir d’intervenir o

influir en la presa de decisions sobre els assumptes afectats pel conflicte. A més,

les persones esmentades també hauran de comunicar a la societat els possibles

conflictes d’interès a què estan sotmesos per les seves relacions familiars, el seu

patrimoni personal, les seves activitats fora de la Societat o per qualsevol altre

causa.

D.7 Cotitza més d’una societat del Grup a Espanya?

Sí No X

Identifiqui les societats filials que cotitzen a Espanya:

Societats filials cotitzades

-

50

Indiqui si s’han definit públicament amb precisió les àrees d’activitat respectives i les eventuals relacions de negoci entre aquestes àrees, així com les de la societat dependent cotitzada amb la resta d’empreses del Grup:

Sí No X

Defineixi les relacions de negoci eventuals entre la societat matriu i la

societat filial cotitzada, i entre aquesta i la resta d’empreses del Grup -

Identifiqui els mecanismes previstos per resoldre els conflictes d’interessos eventuals entre la filial cotitzada i la resta d’empreses del Grup:

Mecanismes per resoldre els conflictes d’interessos

-

E SISTEMES DE CONTROL I GESTIÓ DE RISCOS E.1 Expliqui l’abast del sistema de gestió de riscos de la societat, inclosos els de naturalesa fiscal. El Consell d’Administració d’Abertis Infraestructuras, SA té atribuïda la funció de

formular l’estratègia de riscos i determinar específicament l’estratègia fiscal, i

encomana aquesta funció a la Comissió d’Auditoria i Control, que fixa la política de

control i gestió de riscos del Grup Abertis, així com la política fiscal, i supervisa el

sistema de gestió de riscos i el seu compromís amb l’aplicació de les bones

pràctiques tributàries.

El Grup Abertis té implantat un model de gestió de riscos, aprovat i controlat per

la Comissió d’Auditoria i Control, d’aplicació a totes les unitats de negoci i unitats

corporatives a tots els països on el Grup desenvolupa la seva activitat. Aquest

model de gestió de riscos comprèn tots els riscos possibles del Grup, inclosos els

fiscals, i té l’objectiu d’assegurar la consecució dels objectius principals del Grup.

Partint de les directrius definides per la Unitat Corporativa de Control de Riscos,

cada unitat de negoci i unitat corporativa és responsable de l’elaboració i del

manteniment del seu mapa de riscos, que engloba la identificació i valoració dels

riscos inherents i residuals, de les iniciatives i activitats de control implantades,

dels responsables d’aquestes i dels plans d’acció definits per a la cobertura dels

riscos residuals.

Els mapes de riscos han estat contrastats i aprovats pels Directors Generals de la

unitat de negoci o pels Directors d’àrees corporatives, inclòs el mapa de riscos

51

fiscals, que és objecte de seguiment i control per part de la direcció d’assessoria

fiscal d’Abertis. Aquests mapes serveixen de guia per establir el contingut dels

comitès de direcció i se sotmeten a una revisió periòdica per part de la Comissió

d’Auditoria i Control que, a més, fa un seguiment dels riscos principals amb més

freqüència. E.2 Identifiqui els òrgans de la societat responsables de l’elaboració i execució del sistema de gestió de riscos, inclòs el fiscal. Els membres dels òrgans d’administració es comprometen a garantir que els

riscos rellevants del Grup s’identifiquin, es valorin, es prioritzin i es controlin de

manera correcta i acceptable, i a establir els mecanismes i principis bàsics per

aconseguir un nivell de risc que permeti:

Un creixement sostenible del valor de l’acció i de la retribució a

l’accionista.

Protegir la reputació del Grup, fomentar les bones pràctiques de govern

corporatiu i comprometre’s amb l’aplicació de bones pràctiques

tributàries.

Prestar un servei de qualitat en totes les infraestructures operades pel

Grup.

Els òrgans responsables de la definició, de l’execució i de la supervisió són els

següents:

Consell d’Administració: és el màxim responsable de la definició de l’estratègia i

de la política de control de riscos.

Comissió d’Auditoria i Control: és la responsable de supervisar els sistemes de

control de riscos que inclouen l’aprovació del model i el seguiment periòdic dels

riscos amb freqüència diferent en funció de si són més o menys crítics i

importants.

Unitat Corporativa de Control de Riscos: es responsabilitza de l’elaboració i

actualització de les polítiques de gestió de riscos, de vetllar per la implantació

efectiva del model, d’establir una metodologia comuna per a la identificació,

classificació i valoració dels riscos, de coordinar l’actualització dels mapes de

riscos, d’implantar una sistemàtica de seguiment i comunicació als òrgans de

govern i, en col·laboració amb altres àrees del Grup, de revisar les activitats de

control que mitiguen els riscos identificats i el seguiment dels plans d’acció.

Direccions generals de les unitats de negoci/corporació: són les responsables de

la gestió de riscos en els seus àmbits de responsabilitat respectius, cosa que

inclou la implantació de les polítiques de riscos definides, la validació dels mapes

de riscos i la supervisió de la implantació d’activitats de control i plans d’acció per

mitigar els riscos.

52

Coordinador de riscos de les unitats de negoci/corporació: és el responsable de

coordinar la implantació del model de gestió de riscos, cosa que inclou la

identificació i valoració d’aquests, així com de la implantació d’un sistema de

control, seguiment i comunicació dels riscos emergents a la Unitat Corporativa de

Control de Riscos. El coordinador de riscos, juntament amb els responsables de

cada àrea, elabora periòdicament les actualitzacions de riscos i el detall

d’activitats de control, així com la informació sobre l’estat dels plans d’acció.

Responsables de funcions: són els responsables d’identificar els riscos de la seva

àrea i de comunicar-los oportunament al coordinador de riscos de la seva unitat.

Així mateix, són els responsables d’identificar i implementar les activitats de

control destinades a mitigar els riscos.

Les responsabilitats detallades als apartats anteriors estan recollides en la

“Política marc de gestió de riscos”, que se sotmet a la revisió i a l’aprovació de la

Comissió d’Auditoria i Control. E.3 Assenyali els riscos principals, inclosos els fiscals, que puguin afectar la consecució dels objectius de negoci. Els objectius de negoci poden veure’s afectats pels riscos principals següents:

Riscos de l’entorn derivats de l’evolució econòmica que podrien suposar descensos

de demanda en alguns països, canvis de normativa fiscal, legal i mediambiental, i

canvis sociopolítics o per condicions meteorològiques adverses.

Riscos derivats de la naturalesa específica dels negocis del Grup, com són

principalment la maduresa i la limitació temporal de les concessions, els acords

amb administracions públiques, el desenvolupament de les operacions en mercats

regulats, el fet d’assegurar les obligacions concessionals i els compromisos

d’inversió i la posada en servei d’infraestructures alternatives.

Riscos financers derivats de les operacions de creixement i dels processos de

finançament de les inversions, de la fluctuació dels tipus d’interès i dels tipus de

canvi, control de la qualificació i refinançament.

Riscos de les operacions derivats de la integració d’adquisicions, la seguretat dels

usuaris i empleats, l’adaptació i la ràpida resposta als canvis tecnològics en els

sistemes d’explotació, el control dels projectes de construcció, el manteniment de les

infraestructures, la seguretat, la integritat i la confidencialitat de la informació

financera, societària i el know-how empresarial, la selecció i l’acompliment del

personal, la formació i la retenció del talent, el frau, la dependència de proveïdors i la

interrupció del negoci.

53

E.4 Indiqui si l’entitat té un nivell de tolerància al risc, inclòs el fiscal.

Els nivells de tolerància es defineixen en la matriu de valoració de riscos, que

constitueix el punt de partida per valorar els riscos inherents i residuals. S’estableixen

diferents escales sobre els possibles impactes tenint en compte criteris econòmics, de

reputació o d’obligacions de responsabilitat.

Els paràmetres que es recullen en la matriu esmentada s’actualitzen en funció de

l’evolució del Grup i se sotmeten anualment a la revisió i a l’aprovació de la Comissió

d’Auditoria i Control.

Per als riscos considerats crítics, i tenint en compte l’impacte que suposaria la seva

possible materialització en la consecució dels objectius, es defineixen nivells de

tolerància específics amb indicació de directrius d’actuació, termini de consecució,

responsables i indicadors de seguiment. Així mateix, s’estableix la periodicitat i el

contingut de la informació que s’ha de facilitar als òrgans de govern per al seu

seguiment i la presa de decisions.

Per a la resta de riscos s’ha establert un sistema d’alertes per assegurar la

identificació de canvis significatius de valoració o de febleses significatives de control

fora dels nivells de tolerància aprovats per als riscos esmentats.

E.5 Indiqui quins riscos, inclosos els fiscals, s’han materialitzat durant l’exercici.

Els riscos identificats als mapes de riscos de les diferents unitats corporatives o de

negoci són majoritàriament inherents al model de negoci i a les diferents activitats

realitzades pel Grup Abertis. Per això, els riscos esmentats són susceptibles de

materialitzar-se en certa manera al llarg de cada exercici econòmic.

Durant l’exercici corrent, els riscos més rellevants que s’han materialitzat han estat:

Amb relació als saldos abonats a Acesa per garantia de trànsit del conveni de

l’AP7, durant el 2015 s’ha rebut una resolució que desestima la posició de la

concessionària contra la censura de comptes de 2011 i, com a conseqüència, s’ha

interposat un recurs contenciós administratiu al TSJ de Madrid.

Les societats participades minoritàriament Accesos de Madrid, Henarsa i Ciralsa

es troben en concurs de creditors i a l’espera del pla definitiu del Ministeri de

Foment per establir les directrius que marquin el futur de les societats

esmentades.

La persistència en la restricció de la disponibilitat i de les condicions de

finançament públic i privat, tot i que pot suposar un risc per a l’estratègia de

creixement del Grup, ha estat mitigada gràcies a una disciplina financera estricta

amb directrius i límits definits pels òrgans de govern i amb un control integral a

tota l’organització.

La recessió econòmica del Brasil ha afectat negativament l’evolució del trànsit a

54

les autopistes brasileres i s’està fent un seguiment permanent de l’impacte en les

previsions de negoci al país.

Modificació unilateral per part de la Generalitat del contracte de concessió de la C-

16, Autema, participada majoritàriament per Abertis, que afecta negativament les

perspectives de negoci futures de la societat que ha emprès les accions legals que

estima necessàries per defensar els seus interessos i els dels seus accionistes.

E.6 Expliqui els plans de resposta i supervisió per als principals riscos de l’entitat, inclosos els fiscals.

Al model de gestió de riscos implantat pel Grup Abertis s’estableix el nivell de

supervisió, així com el desenvolupament d’iniciatives específiques o plans de resposta

dels principals riscos sobre la base de la seva valoració o nivell de criticitat, per

assegurar la contenció dels riscos dins dels límits establerts. Es defineix un grup de

riscos de seguiment prioritari (periodicitat mínima trimestral) la selecció dels quals és

revisada almenys una vegada l’any per la Comissió d’Auditoria i Control.

Els plans de resposta per a aquest grup de riscos de seguiment prioritari

s’emmarquen en el desenvolupament d’iniciatives específiques per a cadascun dels

riscos esmentats, que inclouen:

Fites principals que es vol assolir.

Responsables dins de l’organització de la seva execució i del seu control.

Indicadors de seguiment.

Contingut i periodicitat de la informació que cal facilitar als òrgans de govern per

assegurar una presa de decisions àgil.

Els riscos de caràcter estratègic i de negoci derivats de l’entorn econòmic, dels canvis

en la regulació i de la naturalesa específica dels negocis concessionals són controlats

pels comitès de direcció, mentre que els riscos financers i operatius generalment són

controlats pels comitès corporatius en coordinació amb els comitès específics de les

unitats de negocis (comitès de seguretat, comitès d’explotació, comitès

tecnològics,...).

Els diferents plans de resposta varien en funció de cada tipus de risc i contemplen

aspectes com ara:

L’estratègia d’internacionalització i diversificació geogràfica per l’evolució

econòmica negativa en països i períodes determinats, que es contraresta amb

increments de demanda per creixement en altres països.

L’optimització de costos d’acord amb la definició, la implementació i el control de

55

plans d’eficiència. El primer pla va abastar el període 2012-2014 i va superar els

objectius inicials, i el següent pla que ja s’ha iniciat abasta un horitzó 2015-

2017. Tots dos plans estan especialment enfocats cap a l’optimització dels costos

d’explotació i el control de les inversions operatives i comprenen totes les unitats

de negoci del Grup Abertis.

La interlocució amb les parts implicades per aportar solucions adaptades a cada

país en el sector de les infraestructures i les negociacions amb les

administracions, en què s’ha acordat en determinats casos un compromís

d’inversions específiques per millorar les autopistes, tal com contempla l’acord

establert amb el govern francès pel Plan Relance, mitjançant el qual la filial

francesa d’Abertis invertirà 600 milions d’euros a canvi d’un allargament mitjà de

les concessions de 2,5 anys.

La definició de polítiques i procediments per als riscos de més rellevància amb la

finalitat de controlar l’evolució dels riscos dins dels límits establerts.

L’adhesió al Codi de Bones Pràctiques Tributàries des de novembre de 2014, amb

l’objectiu d’enfortir en les societats del Grup Abertis la seva responsabilitat social

i aportar més solidesa en els seus resultats econòmics, així com més seguretat

jurídica. El Grup Abertis ha complert efectivament el contingut del Codi de bones

pràctiques tributàries.

F SISTEMES INTERNS DE CONTROL I GESTIÓ DE RISCOS EN RELACIÓ AMB EL PROCÉS D’EMISSIÓ DE LA INFORMACIÓ FINANCERA (SCIIF) Descrigui els mecanismes que contenen els sistemes de control i gestió de riscos en relació amb el procés d’emissió d’informació financera (SCIIF) de la seva entitat. F.1 Entorn de control de l’entitat

Informi i assenyali les característiques principals de, com a mínim:

F.1.1. Quins òrgans i/o funcions són els responsables de: (i) l’existència i el manteniment d’un SCIIF adequat i efectiu; (ii) la seva implantació; i (iii) la seva supervisió.

El Sistema de Control Intern de la Informació Financera (d’ara endavant, SCIIF) del

Grup Abertis forma part del seu sistema de control intern general i es configura

com el conjunt de processos que el Consell d’Administració, la Comissió d’Auditoria

i Control, l’Alta Direcció i el personal del Grup duen a terme per proporcionar una

56

seguretat raonable respecte a la fiabilitat de la informació financera que es publica

en els mercats.

La “Política de Definició de Responsabilitats sobre el control intern de la informació

financera del Grup Abertis” estableix les responsabilitats següents amb relació al

SCIIF:

El Consell d’Administració d’Abertis és el responsable últim de tota la

informació regulada que el Grup difon en els mercats i, com a conseqüència,

de formular la informació financera (art. 4 del Reglament del Consell

d’Administració), i que el seu SCIIF sigui adequat i eficaç.

Sobre la base dels Estatuts socials i del Reglament del Consell

d’Administració, entre les responsabilitats bàsiques de la Comissió

d’Auditoria i Control (CAC) s’inclouen:

o Supervisar i analitzar, prèviament a la seva presentació al Consell, el

procés d’elaboració de la informació financera del Grup regulada, i

revisar el compliment correcte de la normativa vigent i l’aplicació dels

principis comptables.

o Supervisar l’eficàcia i la suficiència del sistema de control intern i

d’avaluació de riscos del Grup, amb la finalitat que qualsevol risc

(operatiu, financer, tecnològic, legal o de reputació) amb impacte

significatiu en la informació financera del Grup pugui ser detectat,

gestionat i mitigat i que se’n pugui informar al Consell

d’Administració en cas que el risc pugui ser rellevant.

o Vetllar per la independència de l’auditor extern i supervisar la seva

feina.

Supervisar la feina realitzada per la Direcció Corporativa de Control de

Riscos i Auditoria Interna, vetllar per la seva independència i verificar que

les recomanacions i les mesures correctores recomanades per aquesta siguin

considerades per la direcció. La Direcció de Control de Gestió Corporatiu

(dependent de la Direcció General Financera) és la responsable del disseny,

del manteniment i de la implantació del SCIIF.

La funció d’Auditoria Interna del Grup Abertis assumeix la supervisió del

SCIIF per delegació de la CAC.

F.1.2. Si hi ha, especialment amb relació al procés d’elaboració de la

informació financera, els elements següents:

Departaments i/o mecanismes encarregats: (i) del disseny i la revisió de l’estructura organitzativa; (ii) de definir clarament les línies de responsabilitat i autoritat, amb una

57

distribució adient de tasques i funcions; i (iii) que hi hagi prou procediments per difondre’ls correctament a l’entitat.

El Consell d’Administració d’Abertis assigna la responsabilitat del disseny i la

revisió de l’estructura organitzativa a la Direcció General de Desenvolupament

Industrial, concretament a la Direcció Corporativa d’Organització i Planificació.

Des d’aquesta es defineixen les línies generals de l’estructura i el repartiment de

responsabilitats, així com el procediment de disseny, revisió i actualització

d’aquestes, procediment que es troba documentat mitjançant els organigrames

(estructura organitzativa), els models relacionals (que estableixen l’assignació, el

repartiment de responsabilitats i la segregació de funcions), i el model de

processos i la seva normativa associada que formen part del catàleg de

polítiques del Grup Abertis.

El Grup Abertis té un organigrama intern, disponible a la intranet corporativa,

que engloba totes les àrees, localitzacions i empreses del Grup, i que

fonamentalment es divideix per negoci i per direcció (incloses les direccions

involucrades en la preparació, l’anàlisi i la supervisió de la informació financera).

Aquest organigrama indica les responsabilitats fins a un cert nivell directiu i es

complementa amb altres de més detallats distribuïts en l’àmbit dels

departaments.

Pel que fa al procés de preparació de la informació financera, a més

d’organigrames detallats, hi ha manuals, polítiques internes i instruccions

emeses des de la Direcció de Control de Gestió Corporatiu (englobades en un

manual unificat del reporting del Grup) que estableixen les pautes i

responsabilitats específiques de cada tancament (procediments de tancament on

s’especifica quines són les tasques principals, tant a escala corporativa com de

filial), entre les quals cal destacar les següents:

o “Group Reporting and Accounting Principles Handbook” (GRAPH):

engloba els principis comptables utilitzats pel Grup Abertis per

preparar els seus estats financers i té la finalitat d’obtenir una

informació financera consistent, homogènia i comparable per a totes

les societats que formen part del Grup Abertis.

o “Instruccions de tancament”: publicades amb caràcter semestral,

estableixen el calendari que han de seguir les societats del Grup per

entregar el reporting d’informació financera i altres procediments que

cal realitzar per elaborar la informació consolidada del Grup.

o “Política de tancament comptable en subsidiàries”: estableix els

procediments que cal seguir per elaborar la informació

economicofinancera de les subsidiàries del Grup i els procediments de

supervisió de la informació esmentada.

58

Codi de conducta, òrgan d’aprovació, grau de difusió i instrucció, principis i valors inclosos (s’indica si hi ha mencions específiques al registre d’operacions i a l’elaboració d’informació financera), òrgan encarregat d’analitzar incompliments i de proposar accions correctores i sancions.

El Grup Abertis té un Codi de Conducta (Codi Ètic) aprovat pel Consell

d’Administració que s’adapta a cada país mitjançant l’elaboració d’un reglament

ètic local que compagina el seguiment de les directrius corporatives amb les

particularitats que poden tenir certs països en determinades matèries. El Codi

Ètic es comunica als empleats, està disponible a la intranet corporativa i al web

d’Abertis i se’n facilita formació específica als empleats. Addicionalment, hi ha

altres mecanismes que garanteixen el coneixement per part dels empleats.

Els valors i principis principals recollits al Codi Ètic són: la integritat,

l’honestedat, la transparència, la lleialtat, el compliment de la legalitat, el

compromís i la defensa dels interessos del Grup i la responsabilitat en totes les

accions. Així mateix, el Codi Ètic inclou el compromís de donar compliment

estricte a l’obligació d’oferir informació financera fiable i preparada d’acord amb

la normativa aplicable, així com la responsabilitat que tenen els seus empleats i

directius de vetllar perquè sigui així, tant mitjançant el desenvolupament

correcte de les seves funcions, com de la comunicació als òrgans de govern de

qualsevol circumstància que pugui afectar aquest compromís.

Els òrgans encarregats d’analitzar els incompliments i de proposar accions

correctores i sancions són els Comitès d’Ètica i de Prevenció Penal del Grup

Abertis.

Canal de denúncies, que permeti comunicar a la Comissió d’Auditoria irregularitats de naturalesa financera i comptable, a més d’incompliments eventuals del Codi de conducta i activitats irregulars a l’organització, i que informi, si escau, del seu caràcter confidencial.

El Canal Ètic està gestionat pels Comitès d’Ètica i de Prevenció Penal del Grup

Abertis i permet comunicar irregularitats de naturalesa financera i comptable, i

qualsevol altre incompliment del Codi d’Ètica i activitats irregulars a

l’organització, i n’informa, si escau, a la CAC. En alguns països els sistemes

locals de denúncies estan en procés d’adaptació als mitjans i canals de denúncies

corporatius.

Els Comitès d’Ètica i de Prevenció Penal del Grup Abertis reben i analitzen les

comunicacions i en fan un seguiment (en alguns països i societats espanyoles ja

s’ha implementat un comitè d’ètica local i de prevenció penal que informa el

Comitè Corporatiu d’Ètica i de Prevenció Penal del Grup Abertis i, si escau, la

59

seva pròpia Comissió d’Auditoria i Control). Les notificacions d’incompliment es

poden comunicar a través d’un formulari en línia (disponible a la intranet

corporativa), per correu postal o per correu electrònic.

La Comissió d’Auditoria i Control fa un seguiment periòdic de les notificacions

d’incompliment realitzades, així com del tractament i de la resolució d’aquestes.

Programes de formació i actualització periòdica per al personal implicat en la preparació i revisió de la informació financera, així com en l’avaluació del SCIIF, que cobreixin com a mínim les normes comptables, l’auditoria, el control intern i la gestió de riscos.

Pel que fa als programes de formació i actualització periòdica, Abertis considera

el desenvolupament i la formació continuada dels seus empleats i directius, tant

a escala corporativa com de les seves filials, en els aspectes que afecten

l’elaboració de la informació financera consolidada del Grup Abertis, així com en

qualsevol altre aspecte que sigui considerat clau. En aquest sentit, Abertis

considera també que una formació aprofundida i actualitzada en matèria de

normativa comptable i normes de preparació d’informació financera, normativa

dels mercats de capitals, fiscalitat i control intern, és necessària per garantir que

la informació comunicada als mercats sigui fiable i s’ajusti a la normativa vigent.

Pel que fa a la preparació i revisió de la informació financera, el Grup Abertis

realitza anualment formació sobre la base d’aquelles necessitats identificades

des de la Direcció de Control de Gestió Corporatiu amb relació a:

Normativa nova adoptada (comptable, fiscal, de mercats de capitals i de

control intern) i que s’apliqui al Grup Abertis.

Canvis en la metodologia de reporting i/o en els sistemes d’informació.

Iniciativa individual dels membres de l’equip de la Direcció de Control de

Gestió Corporatiu.

Com a conseqüència de la identificació de necessitats en les àrees esmentades,

es dissenyen i s’executen les activitats formatives adients per cobrir els objectius

de formació anual en aquestes matèries.

El Grup Abertis ha ofert activitats de formació durant l’exercici 2015 impartides

per experts externs, així com sessions de formació interna, i ha donat cobertura

al personal implicat en la preparació i revisió de la informació financera tant a

escala corporativa com de filials. Els àmbits de formació en què s’ha posat més

èmfasi en l’exercici 2015 estan relacionats amb les àrees comptables, fiscals i

financeres que puguin tenir un impacte més gran en la preparació de la

informació financera consolidada del Grup Abertis, especialment amb els

sistemes d’informació, els canvis en la normativa fiscal i les novetats de l’exercici

relacionades amb les NIIF-UE.

60

El Grup Abertis disposa del Campus Virtual Abertis, una plataforma de formació

en línia en què s’ofereix tant formació tècnica, per a determinats col·lectius, com

informació de caràcter més global de manera voluntària o obligatòria, com és el

cas de la formació relativa a la legalitat aplicable a les empreses del Grup Abertis

(Codi Ètic, seguretat de la informació, prevenció de la corrupció).

Addicionalment, durant l’exercici 2015 s’ha ofert formació específica sobre:

Formació en l’eina de comptabilitat i control impartida a les filials del Grup

Arteris.

Formació en l’eina de consolidació impartida a les filials del Grup Abertis

Autopistas Chile.

Reunions tècniques a Amèrica amb els responsables de consolidació i

reporting.

Cursos impartits per la Direcció Fiscal Corporativa en matèria fiscal, en

concret sobre l’actualització de novetats fiscals del 2015 als països principals

on Abertis és present, i sobre fiscalitat internacional.

Cursos impartits per la Direcció d’Assessoria Jurídica & Compliance, en

concret sobre el Codi Ètic i la Prevenció de la Corrupció, i cursos sobre la

prevenció del risc de frau.

Alertes jurídiques, elaborades per la Direcció d’Assessoria Jurídica &

Compliance sobre les novetats legislatives aplicables a les empreses del

Grup Abertis.

Així mateix, la Direcció de Control de Gestió Corporatiu està subscrita a diverses

publicacions i revistes d’àmbit comptable/financer, així com al lloc web de l’IASB,

que periòdicament envia novetats i altres comunicats d’interès, que s’analitzen

per assegurar que es tinguin en compte en l’elaboració de la informació financera

d’Abertis.

F.2 Avaluació de riscos de la informació financera Informi, com a mínim, sobre: F.2.1. Quines són les característiques principals del procés

d’identificació de riscos, inclosos els d’error o frau, pel que fa a:

Si el procés existeix i està documentat.

Si el procés cobreix la totalitat d’objectius de la informació financera (existència i ocurrència; integritat; valoració;

61

presentació, desglossament i comparabilitat; i drets i obligacions), si s’actualitza i amb quina freqüència.

L’existència d’un procés d’identificació del perímetre de consolidació, tenint en compte, entre altres aspectes, la possible existència d’estructures societàries complexes o d’entitats instrumentals o de propòsit especial.

Si el procés té en compte els efectes d’altres tipologies de riscos (operatius, tecnològics, financers, legals, fiscals, de reputació, mediambientals, etc.), en la mesura que afectin els estats financers.

Quin òrgan de govern de l’entitat supervisa el procés.

El Grup Abertis, segons el que requereix el Reial Decret Legislatiu 4/2015, de 23

d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei del Mercat de Valors i la

Circular núm. 7/2015, de 22 de desembre de la Comissió Nacional del Mercat de

Valors (CNMV), disposa d’un model de sistema de control intern sobre la

informació financera (SCIIF).

Aquest model està documentat en la “Política d’identificació de riscos d’error en

la informació financera del Grup Abertis” (d’ara endavant “Política d’identificació

de riscos”), que descriu el procés d’identificació de riscos d’error o frau

significatius en relació amb els estats financers consolidats. El procés

d’identificació de riscos es realitza com a mínim un cop l’any.

En la Política d’identificació de riscos s’estableix que, una vegada identificats, els

riscos es revisen per analitzar els potencials riscos d’error en cada asserció de la

informació financera (existència i ocurrència, integritat, valoració, presentació,

desglossament i comparabilitat i drets i obligacions) que puguin afectar

significativament la fiabilitat de la informació financera.

Els riscos d’error en la informació financera identificats s’han classificat en les

tipologies següents:

a) Riscos de caràcter general

b) Riscos relacionats amb el registre correcte de les operacions

específiques del Grup

a. Operacions rellevants

b. Judicis i estimacions

c. Desconeixement de contractes

d. Activitats subcontractades a tercers

62

c) Riscos relacionats amb el procés de preparació de l’informe

financer

d) Riscos relacionats amb els sistemes d’informació

Cadascun d’aquests riscos identificats en el procés d’elaboració dels estats

financers consolidats s’associa als processos i a les diferents línies financeres

considerades significatives (o bé per la seva contribució als estats financers

consolidats o bé per altres factors més qualitatius) i a les societats del Grup sota

l’abast del SCIIF.

En la determinació de les societats sota l’abast del SCIIF es consideren aquelles

en les quals es té, de manera directa o indirecta, el control (capacitat de dirigir

les polítiques operatives i financeres per obtenir beneficis de les seves

activitats). Per tant, no s’inclouen a l’abast del SCIIF les societats sobre les quals

s’exerceix un control conjunt o una influència significativa, tot i que sí que es fan

controls generals amb l’objectiu d’assegurar la fiabilitat de la informació

financera facilitada per aquestes societats i incorporada en els estats financers

consolidats.

Mitjançant l’aplicació de la Política d’identificació de riscos, el Grup Abertis

s’assegura que en el procés d’identificació de riscos es considerin variables

quantitatives i qualitatives (com ara la complexitat de les transaccions, el risc de

frau, la subjecció a la normativa o el nivell de judici requerit) per a la definició de

l’abast del SCIIF del Grup Abertis.

Com a resultat de l’aplicació de la Política d’identificació de riscos, es dissenya

una matriu de riscos significatius del SCIIF des d’un punt de vista del grup

consolidat. La matriu de riscos té l’objectiu d’identificar els comptes i els

desglossaments que tenen un risc significatiu associat, l’impacte potencial dels

quals en la informació financera és substancial. Una vegada definit l’abast

d’aplicació del SCIIF en el Grup Abertis i sobre la base de la matriu de riscos

identificats, s’han dissenyat les activitats de control que donen cobertura als

riscos identificats.

Així mateix, en el Grup Abertis es considera la possibilitat de tenir riscos d’error

en determinats processos no lligats a tipus de transaccions específiques, però

especialment rellevants tenint en compte la seva transcendència en la preparació

de la informació comunicada (com ara el procés de tancament, d’operació de

sistemes d’informació i de revisió de judicis o polítiques comptables

significatives). Entre aquests últims es troba el procés de consolidació, motiu pel

qual el Grup Abertis té establertes polítiques dirigides a assegurar tant la

configuració i l’execució correctes del procés, com la identificació correcta del

perímetre de consolidació.

La Direcció de Control de Gestió Corporatiu duu a terme i documenta el procés

d’identificació de riscos d’error en la informació financera. Tot el procés és

supervisat en última instància per la Comissió d’Auditoria i Control (CAC).

63

La CAC és responsable de supervisar el sistema de control intern i de gestió de

riscos, amb el suport de l’Auditoria Interna.

F.3 Activitats de control

En cas que n’hi hagi, informi i assenyali les característiques principals de, com a mínim:

F.3.1. Procediments de revisió i autorització de la informació financera i la descripció del SCIIF, que cal publicar als mercats de valors, indicant-ne els responsables, així com de documentació descriptiva dels fluxos d’activitats i controls (inclosos els relatius al risc de frau) dels diferents tipus de transaccions que puguin afectar de manera substancial els estats financers, inclòs el procediment de tancament comptable i la revisió específica dels judicis, les estimacions, les valoracions i les projeccions rellevants.

La “Política de Revisió, Certificació i Supervisió de la Informació Financera” del Grup

Abertis estableix, entre d’altres, l’abast (informació financera regulada periòdica i

responsables de la seva preparació) i els procediments de revisió per part de la CAC

que inclouen la lectura i l’anàlisi de la informació i les discussions amb els

responsables de la seva elaboració (Direcció de Control de Gestió Corporatiu), els

responsables de la verificació del disseny del model i del funcionament dels controls

existents (Auditoria Interna) i els auditors externs.

La responsabilitat en l’elaboració de la informació financera a cada tancament

trimestral s’inicia amb la revisió i certificació del responsable economicofinancer de

cada societat participada, i addicionalment, als tancaments semestrals i anuals,

amb la certificació explícita del director general de cada filial. Aquesta certificació es

duu a terme mitjançant un qüestionari que inclou els procediments de control intern

que s’han de fer servir per aconseguir una seguretat raonable sobre la fiabilitat dels

estats financers de l’entitat.

La Direcció de Control de Gestió Corporatiu i la Direcció General Financera elabora i

revisa els comptes anuals individuals i consolidats, els informes financers

semestrals i la informació financera continguda a les declaracions intermèdies

trimestrals del Grup Abertis, com a pas previ a la seva presentació a la CAC.

Aquesta aplica els procediments inclosos a la política comentada a l’inici de l’apartat

com a pas previ a la presentació de les seves conclusions al Consell d’Administració

d’Abertis.

64

La documentació que integra el SCIIF està constituïda pels documents següents:

Polítiques del SCIIF

Normativa interna corporativa

Mapa de riscos del SCIIF

Model d’abast del SCIIF

Matriu de riscos i controls del SCIIF

Qüestionaris trimestrals que certifiquen les activitats de control

Abertis, a més de disposar de les polítiques sobre el model SCIIF, té polítiques

destinades a mitigar els riscos d’error en processos no relacionats amb transaccions

específiques. En particular, hi ha normativa interna corporativa documentada

sobre:

els processos de tancament (tant a escala corporativa, que inclou el procés

de consolidació, com de filial)

procediments d’activitats realitzades per tercers

preus de transferència

polítiques per identificar i establir nivells d’aprovació per a judicis i

estimacions rellevants

A partir dels riscos detectats i documentats en la “Matriu de riscos i controls SCIIF”

s’estableix l’abast del sistema de control intern sobre la informació financera, tant

per determinar els epígrafs dels estats financers afectats com les societats

afectades (vegeu l’apartat F.2.1.).

Pel que fa a les activitats i als controls relacionats directament amb transaccions

que puguin afectar de manera substancial els estats financers, el Grup Abertis

disposa de descripcions de controls implementats per mitigar el risc d’error

substancial en la informació comunicada als mercats. Aquestes descripcions es

documenten també en la “Matriu de riscos i controls del SCIIF” i contenen

informació sobre com ha de ser l’activitat de control, per a què s’executa, qui ha

d’executar-la, amb quina freqüència, així com altra informació sobre els sistemes

d’informació o les activitats realitzades per tercers que són rellevants per a

l’eficàcia de l’activitat de control corresponent. Els controls cobreixen àrees com ara

la generació d’ingressos, les inversions i les despeses en concessions, les

adquisicions i la valoració posterior d’un altre immobilitzat, l’anàlisi de la

recuperabilitat de les inversions, el registre d’impostos sobre beneficis o la

presentació correcta d’instruments financers i de les operacions de finançament del

Grup Abertis. Abertis s’assegura el manteniment de les matrius en realitzar una

revisió anual d’aquestes.

65

El Grup Abertis disposa de documentació corporativa descriptiva de les activitats de

control que cobreix tots els objectius de control de la informació financera dels

diferents tipus de transaccions que tenen un impacte substancial en els seus estats

financers consolidats.

Amb relació als judicis i a les estimacions rellevants realitzats, el Grup Abertis

informa en els seus comptes anuals consolidats de les àrees de certa incertesa que

considera especialment rellevants. La revisió específica i l’aprovació dels judicis, les

estimacions, les valoracions i les projeccions rellevants, així com de les hipòtesis

clau emprades per al seu càlcul, amb impacte material en els estats financers

consolidats, és realitzada per la Direcció General Financera i, si escau, pel Conseller

Delegat. Aquells més significatius, com ara el seguiment del valor dels actius o les

polítiques de cobertura, entre d’altres, es tracten i es revisen a la CAC amb caràcter

previ a la seva aprovació per part del Consell d’Administració.

F.3.2. Polítiques i procediments de control intern sobre els sistemes d’informació (entre d’altres, sobre seguretat d’accés, control de canvis, operació d’aquests, continuïtat operativa i segregació de funcions) que donin suport als processos rellevants de l’entitat amb relació a l’elaboració i la publicació de la informació financera.

El Grup Abertis utilitza sistemes d’informació per mantenir un registre i un control

adients de les seves operacions i, per tant, el seu funcionament correcte és un

element clau i d’èmfasi especial per al Grup Abertis. Concretament té sistemes de

comptabilitat i reporting homogenis a la majoria d’empreses del Grup.

En consonància, com a part del procés d’identificació de riscos d’error en la

informació financera, el Grup Abertis identifica, mitjançant la Direcció de Control de

Gestió Corporatiu, quins sistemes i aplicacions són rellevants en la preparació de la

informació financera del Grup. Els sistemes i les aplicacions identificats inclouen els

que s’utilitzen directament a escala corporativa en la preparació de la informació

financera consolidada, així com els sistemes de reporting amb les diferents

societats del Grup. Els sistemes i les aplicacions que el Grup Abertis té identificats

inclouen tant desenvolupaments complexos en l’àmbit dels sistemes d’informació

integrats, com altres aplicacions desenvolupades a nivell d’usuari (per exemple,

fulls de càlcul), quan són rellevants per a les activitats de preparació o control de la

informació financera.

Per als sistemes i les aplicacions identificats (els que s’utilitzen a escala corporativa

en la preparació de la informació financera consolidada), la Direcció de Sistemes té

establertes polítiques generals dirigides a assegurar que funcionin correctament.

Les polítiques desenvolupades per la Direcció de Sistemes cobreixen la seguretat,

tant física com lògica, pel que fa als accessos, els procediments de comprovació del

disseny de nous sistemes o de modificacions realitzades en els ja existents, i

polítiques de recuperació de dades davant d’imprevistos que afectin el seu

funcionament. En particular, hi ha polítiques documentades sobre:

66

Metodologia de desenvolupament de projectes de sistemes d’informació

(gestió de canvis, etc.)

Gestió de les operacions (gestió de còpies de seguretat, instal·lació de

pedaços, gestió de la capacitat i del rendiment dels sistemes, gestió de

comunicacions, control d’interfícies, gestió i resolució d’incidències

d’operació, actualització preventiva, gestió de processos per lots)

Seguretat de la informació i dels sistemes (procediment i pla de còpies de

seguretat, gestió d’usuaris i permisos, accés físic, control de la seguretat,

etc.)

Pla de continuïtat del negoci

F.3.3. Polítiques i procediments de control intern destinats a supervisar la gestió de les activitats subcontractades a tercers, així com dels aspectes d’avaluació, càlcul o valoració encomanats a experts independents, que puguin afectar de manera substancial els estats financers.

El Grup Abertis revisa anualment quines activitats executades per tercers són

rellevants per al procés de preparació de la informació financera.

Algunes de les societats del Grup Abertis d’Espanya mantenen, des de l’inici del

2015, determinades activitats associades a l’administració econòmica i de personal

subcontractades a un proveïdor extern. En aquest sentit, s’han establert

determinats mecanismes de control i gestió de riscos amb el proveïdor per

assegurar la integritat i la correcció de la informació financera derivada d’aquestes

activitats, com ara: un comitè de direcció i seguiment del contracte, acords de

nivell de servei, indicadors de risc, informes de servei, mesures de seguretat

tecnològica, auditories externes, així com plans de contingència i continuïtat, entre

d’altres.

Addicionalment, el Grup Abertis sí que utilitza de manera recurrent informes

d’experts independents de cara a la valoració dels seus instruments financers i

compromisos per prestacions a empleats.

La Direcció Corporativa de Finances i la Gerència de Compensació i Beneficis

executen controls sobre el treball d’aquests experts, destinats a comprovar:

la competència, la capacitació, l’acreditació i la independència,

la validesa de les dades i els mètodes utilitzats, i

la raonabilitat de les hipòtesis utilitzades en cas que s’apliqui.

67

Abertis disposa de directrius formalitzades pel que fa al tractament d’activitats amb

tercers tant en la contractació com en els resultats. Les directrius esmentades

estan recollides en la política “Procediment en activitats realitzades per tercers”.

Igualment, el Grup Abertis disposa d’un procediment intern per a la contractació

d’experts independents que requereix uns nivells d’aprovació determinats.

F.4 Informació i comunicació

En cas que n’hi hagi, informi i assenyali les característiques principals de, com a mínim:

F.4.1. Una funció específica encarregada de definir i mantenir actualitzades les polítiques comptables (àrea o departament de polítiques comptables) i resoldre dubtes o conflictes derivats de la seva interpretació, mantenint una comunicació fluïda amb els responsables de les operacions en l’organització, així com un manual de polítiques comptables actualitzat i comunicat a les unitats a través de les quals opera l’entitat.

Aquesta responsabilitat recau sobre la Gerència de Consolidació i Normativa

Comptable (que depèn de la Direcció de Control de Gestió Corporatiu), que, entre

altres funcions, s’encarrega de definir, mantenir actualitzades i comunicar les

polítiques comptables del Grup Abertis a l’efecte de la preparació d’informació

financera consolidada en virtut de les NIIF-UE (i, com a conseqüència, de la

informació que ha de comunicar cada filial).

El Grup Abertis té formalitzat un “Procediment d’elaboració, actualització i

comunicació de polítiques comptables” en què es defineix:

l’existència d’un manual comptable del Grup Abertis

la periodicitat d’actualització

la comunicació amb les unitats de negoci

el procediment de recepció i resposta a consultes sobre el manual comptable

(bústia de normativa comptable)

el procediment d’actualització del Reporting Package d’informació comptable

rebuda de les filials

Així mateix, la Gerència de Consolidació i Normativa Comptable té entre les seves

funcions la de respondre les consultes comptables que puguin arribar a plantejar les

diferents unitats de negoci o altres direccions corporatives del Grup Abertis.

68

El Grup Abertis disposa d’un manual de polítiques comptables, “Group Reporting

and Accounting Principles Handbook” (GRAPH), a l’efecte de l’elaboració dels estats

financers preparats en virtut de les NIIF-UE, que elabora la Gerència de

Consolidació i Normativa Comptable i que s’actualitza de manera periòdica (com a

mínim anualment) i incorpora les normes aplicables en l’exercici. Les instruccions

d’auditoria que l’auditor extern envia als auditors de les diferents societats del Grup

per a la revisió limitada o l’auditoria en ocasió de cada tancament semestral i anual,

respectivament, indiquen que els principis comptables sobre els quals han de fer la

seva feina són els que conté el GRAPH d’Abertis.

Les modificacions que eventualment es realitzin es comuniquen a les societats

dependents per correu electrònic i el manual complet es manté actualitzat al Portal

de Normativa Comptable, així com al Portal de Control de Gestió Corporatiu a la

intranet del Grup Abertis. L’última actualització ha tingut lloc el setembre de 2015 i,

en tot cas, es revisa que en l’últim trimestre no hi ha hagut noves modificacions

significatives que poguessin afectar l’elaboració de la informació financera

consolidada de l’exercici.

Addicionalment, i amb caràcter semestral, la Gerència de Consolidació i Normativa

Comptable emet un document informatiu de les NIIF-UE, en què es detallen les

normes que entren en vigor durant l’exercici i les que entraran en vigor en futurs

exercicis, així com un resum de la normativa pendent d’aprovació que pot tenir

impacte en els estats financers consolidats i en el de les filials.

F.4.2. Mecanismes de captació i preparació de la informació financera amb formats homogenis que cal aplicar i utilitzar a totes les unitats de l’entitat o del Grup, que donin suport als estats financers principals i les notes, així com a la informació que es detalli sobre el SCIIF.

El Grup Abertis disposa de diferents plataformes integrades tant per al registre

comptable de les transaccions com per a l’elaboració d’informació financera per a la

majoria de les seves filials (SAP R3 i BPC consolidació i reporting). La integritat i

fiabilitat dels sistemes d’informació esmentats es valida mitjançant els controls

generals indicats a l’apartat F.3.2.

D’altra banda, cadascuna de les filials és responsable de l’elaboració i la càrrega en

el sistema de reporting i consolidació corporatiu (SAP BPC) del reporting mensual,

que conté la informació financera necessària en el moment del tancament de cada

mes per a la preparació de la informació consolidada i altra informació financera

necessària.

El reporting mensual és únic i es basa en un pla de comptes homogeni per a totes

les societats.

69

Amb freqüència semestral i anual, es reben els “Forms semestrals / Forms anuals”

(un paquet d’informació únic i homogeni per a totes les societats del Grup, que

inclou el reporting mensual i un reporting d’“Informació Addicional EEFF 2015”)

signat per la direcció general de cadascuna de les filials, que recullen tota la

informació necessària per a la preparació de la informació financera consolidada del

Grup (estats financers intermedis resumits i comptes anuals).

Aquests “Forms semestrals i anuals” garanteixen l’homogeneïtat de la informació

mitjançant les característiques següents:

Són homogenis i uniformes per a tots els països i negocis.

Es preparen sobre la base de les instruccions i el manual comptable del Grup

Abertis, únic per a totes les societats que formen el Grup.

Incorporen els requisits legals, fiscals, mercantils i reguladors aplicables.

La informació del reporting mensual i els FORMS 2015 és carregada directament

pels controllers al sistema de reporting i consolidació corporatiu.

De manera periòdica (un mínim de dos cops l’any) es revisen les estructures dels

“Forms” amb l’objectiu d’assegurar que incloguin totes les actualitzacions

normatives aplicables en virtut de les NIIF-UE.

Tot el sistema de reporting es recull al manual d’informació del reporting mensual,

que la Direcció de Control de Gestió Corporatiu actualitza anualment i que inclou els

processos, les dates i la informació completa sobre l’execució del reporting que han

de seguir totes les societats del Grup.

F.5 Supervisió del funcionament del sistema

Informi i assenyali les característiques principals de, com a mínim:

F.5.1. Les activitats de supervisió del SCIIF realitzades per la Comissió d’Auditoria, així com si l’entitat té una funció d’auditoria interna que tingui entre les seves competències la de recolzar la Comissió en la seva tasca de supervisió del sistema de control intern, inclòs el SCIIF. Així mateix, s’informi sobre l’abast de l’avaluació del SCIIF realitzada en l’exercici i sobre el procediment pel qual l’encarregat d’executar l’avaluació comunica els seus resultats, sobre si l’entitat disposa d’un pla d’acció que detalli les eventuals mesures correctores, i sobre si s’ha considerat el seu impacte en la informació financera.

La CAC ha dut a terme les activitats següents amb relació al SCIIF durant l’exercici:

70

Seguiment del grau d’implantació del model de SCIIF del Grup Abertis i de

les matrius de riscos i controls del SCIIF

Aprovació dels criteris de revisió del SCIIF

Seguiment dels resultats de les revisions del SCIIF d’auditoria interna i de

l’auditor extern

Revisió de la informació relativa al SCIIF inclosa a l’Informe anual de govern

corporatiu

El Grup Abertis disposa d’una funció d’Auditoria Interna (enquadrada en la

Secretaria General i Assumptes Corporatius) que depèn funcionalment de la CAC (a

qui delega la supervisió dels sistemes de control intern, inclòs el SCIIF). A través de

les tasques de supervisió que té delegades, l’Auditoria Interna és un factor clau per

assegurar un sistema de control intern que garanteixi un nivell raonable de:

salvaguarda dels actius del Grup

compliment de la normativa interna i externa aplicable

eficàcia i eficiència en les operacions i en les activitats corporatives i de

suport

transparència i integritat en la informació financera i de gestió

L’Auditoria Interna confecciona un pla anual de revisions que aprova la Comissió

d’Auditoria i Control i que es basa en:

la classificació de les societats controlades del Grup en funció de criteris de

risc i materialitat;

la determinació de les activitats que cal revisar: processos transaccionals de

primer nivell (ingressos, compres, actius fixos, personal, gestió financera,

tecnologia, etc.), altres processos transaccionals (despeses de viatge,

manteniment i magatzems, etc.) i compliment (SCIIF i d’altres);

la determinació de les freqüències de revisió de cadascun d’aquests

processos en funció de la classificació de les societats.

Pel que fa a la informació financera i el model general del SCIIF, l’Auditoria Interna

revisa el procés d’identificació de riscos i el disseny correcte, l’existència i el

funcionament adequat dels controls definits per mitigar-los.

Les eventuals debilitats identificades en totes les revisions d’auditoria interna es

classifiquen en funció de la seva criticitat, s’assignen a un responsable i són objecte

de seguiment en la seva resolució.

71

Com a resultat de les activitats d’avaluació realitzades en relació amb el SCIIF per

la funció d’Auditoria Interna en l’exercici 2015 i que s’han presentat a la CAC, no

s’han trobat debilitats significatives que pugin tenir un impacte substancial en la

informació financera del Grup Abertis de l’exercici 2015, i s’han establert les accions

correctores necessàries per resoldre altres debilitats eventuals en el futur.

Així mateix, l’auditor extern, tal com es menciona a l’apartat F.7.1., emet

anualment un informe de procediments acordats sobre la descripció del SCIIF

realitzada per Abertis, en el qual no s’han fet palesos aspectes destacables.

F.5.2. Si disposa d’un procediment de discussió mitjançant el qual l’auditor de comptes (d’acord amb el que estableixen les NTA), la funció d’Auditoria Interna i altres experts puguin comunicar a l’alta direcció i a la Comissió d’Auditoria o als administradors de l’entitat les debilitats significatives de control intern identificades durant els processos de revisió dels comptes anuals o els altres que se’ls hagi encomanat. Així mateix, informi de si disposa d’un pla d’acció que intenti corregir o mitigar les debilitats observades.

Com ja s’ha indicat a l’apartat F.3.1, la “Política de revisió, certificació i supervisió

de la informació financera” d’Abertis estableix el procediment de revisió per part de

la CAC, que inclou:

Reunió amb els responsables de l’elaboració de la informació financera

(Direcció de Control de Gestió Corporatiu) per comentar la raonabilitat de

l’evolució de les magnituds, les transaccions o els esdeveniments més

rellevants del període, els canvis en les polítiques comptables, les

fluctuacions anòmales i qualsevol altra informació que es consideri rellevant.

Discussió amb la funció d’Auditoria Interna (com a part del seguiment

continu de revisions i recomanacions que s’efectua al llarg de l’exercici) per

obtenir informació sobre el grau de compliment del pla i dels resultats de les

revisions realitzades (inclòs l’àmbit del SCIIF) i sobre l’estat de les

recomanacions de millora de les eventuals debilitats identificades.

Discussió privada amb els auditors externs (com a mínim quan finalitzi la

planificació de l’auditoria de comptes anuals de l’exercici i quan finalitzin els

seus treballs d’auditoria i/o de revisió limitada dels comptes anuals i de la

informació semestral respectivament) per obtenir informació sobre l’abast de

la seva feina i sobre eventuals debilitats significatives de control intern

identificades, i de conèixer els resultats de la seva feina, el contingut dels

seus informes i qualsevol altra informació que es consideri convenient.

Els plans d’acció relatius a les debilitats detectades el 2015 s’han elaborat en forma

de recomanacions que segueixen el circuit de priorització, l’assignació de

responsable i el seguiment descrit a l’apartat F.5.1.

72

F.6 Altra informació rellevant No aplicable.

F.7 Informe de l’auditor extern

Informi sobre:

F.7.1. Si la informació del SCIIF remesa als mercats ha estat sotmesa a revisió per l’auditor extern, cas en què l’entitat hauria d’incloure l’informe corresponent com a annex. En cas contrari, hauria d’informar dels seus motius.

El Grup Abertis ha sotmès a revisió per part de l’auditor extern la informació del

SCIIF remesa als mercats per a l’exercici 2015. Els procediments de revisió de

l’auditor s’han dut a terme d’acord amb la Circular E14/2013, de 19 de juliol de

2013, de l’Institut de Censors Jurats de Comptes d’Espanya, per la qual es publica

la guia d’actuació i el model d’informe de l’auditor referents a la informació relativa

al sistema de control intern sobre la informació financera (SCIIF) de les entitats

cotitzades.

G GRAU DE SEGUIMENT DE LES RECOMANACIONS DE GOVERN CORPORATIU

Indiqui el grau de seguiment de la societat respecte de les recomanacions del Codi de bon govern de les societats cotitzades.

En cas que alguna recomanació no se segueixi o se segueixi parcialment, s’haurà d’incloure una explicació detallada dels motius de manera que els accionistes, els inversors i el mercat en general tinguin prou informació per valorar la manera de procedir de la societat. No seran acceptables explicacions de caràcter general.

1. Que els estatuts de les societats cotitzades no limitin el nombre màxim de vots que pugui emetre un mateix accionista, ni continguin altres restriccions que dificultin la presa de control de la societat mitjançant l’adquisició de les seves accions en el mercat.

Compleix X Expliqui

2. Que quan cotitzin la societat matriu i una societat dependent, totes dues defineixin públicament amb precisió:

73

a) Les àrees d’activitat respectives i les relacions de negoci eventuals entre aquestes àrees, així com les de la societat dependent cotitzada amb les altres empreses del Grup.

b) Els mecanismes previstos per resoldre els eventuals conflictes d’interessos que es puguin presentar.

Compleix Compleix parcialment Expliqui No aplicable X

3. Que durant la celebració de la Junta General Ordinària, com a complement de la difusió per escrit de l’Informe anual de govern corporatiu, el president del Consell d’Administració informi verbalment de manera detallada als accionistes dels aspectes més rellevants del govern corporatiu de la societat i, en concret:

a) Dels canvis esdevinguts des de la Junta General ordinària anterior.

b) Dels motius concrets pels quals la companyia no segueix alguna de les recomanacions del Codi de govern corporatiu i, si existissin, de les regles alternatives que apliqui en aquesta matèria.

Compleix X Compleix parcialment Expliqui

4. Que la societat defineixi i promogui una política de comunicació i contactes amb accionistes, inversors institucionals i assessors de vot que sigui plenament respectuosa amb les normes contra l’abús del mercat i ofereixi un tracte similar als accionistes que es trobin en la mateixa posició.

I que la societat faci pública la política esmentada a través del seu lloc web, i que hi inclogui informació relativa a la forma en què aquesta s’ha posat en pràctica i identifiqui els interlocutors o els responsables de dur-la a terme.


5. Que el Consell d’Administració no elevi a la Junta General una proposta de delegació de facultats per emetre accions o valors convertibles a exclusió del dret de subscripció preferent, per un import superior al 20% del capital en el moment de la delegació.

I que quan el Consell d’Administració aprovi qualsevol emissió d’accions o de valors convertibles a exclusió del dret de subscripció preferent, la societat publiqui de manera immediata al seu lloc web els informes sobre l’esmentada exclusió als quals fa referència la legislació mercantil.

74


6. Que les societats cotitzades que elaborin els informes que se citen a continuació, ja sigui de manera preceptiva o voluntària, els publiquin al seu lloc web amb antelació suficient a la celebració de la Junta General Ordinària, encara que la seva difusió no sigui obligatòria:

a) Informe sobre la independència de l’auditor.

b) Informes de funcionament de les Comissions d’Auditoria i de Nomenaments i Retribucions.

c) Informe de la Comissió d’Auditoria sobre operacions vinculades.

d) Informe sobre la política de responsabilitat social corporativa.


7. Que la societat transmeti en directe, a través del seu lloc web, la celebració de les juntes generals d’accionistes.

Compleix X Expliqui

8. Que la Comissió d’Auditoria vetlli perquè el Consell d’Administració procuri presentar els comptes a la Junta General d’Accionistes sense limitacions ni excepcions a l’informe d’auditoria i que, en els supòsits excepcionals en què n’hi hagi, tant el president de la Comissió d’Auditoria com els auditors expliquin amb claredat als accionistes el contingut i l’abast de les esmentades limitacions o excepcions.


9. Que la societat faci públics al seu lloc web, de manera permanent, els requisits i els procediments que acceptarà per acreditar la titularitat d’accions, el dret d’assistència a la Junta General d’Accionistes i l’exercici o la delegació del dret de vot.

I que aquests requisits i procediments afavoreixin l’assistència i l’exercici dels seus drets als accionistes i s’apliquin de manera no discriminatòria.


10. Que quan algun accionista legitimat hagi exercit, anteriorment a la celebració de la Junta General d’Accionistes, el dret a completar l’ordre del dia o a presentar propostes d’acord noves, la societat:

75

a) difongui immediatament aquests punts complementaris i les propostes d’acord noves;

b) faci públic el model de targeta d’assistència o formulari de delegació de vot o vot a distància amb les modificacions necessàries perquè puguin votar-se els punts nous de l’ordre del dia i les propostes alternatives d’acord amb els mateixos termes que els proposats pel Consell d’Administració;

c) sotmeti tots aquests punts o propostes alternatives a votació i els apliqui les mateixes regles de vot que a les formulades pel Consell d’Administració, incloses, en concret, les presumpcions o deduccions sobre el sentit del vot.

d) posteriorment a la Junta General d’Accionistes, comuniqui el desglossament del vot sobre aquests punts complementaris o propostes alternatives.


11. Que, en el cas que la societat tingui previst pagar primes d’assistència a la Junta General d’Accionistes, estableixi, amb anterioritat, una política general sobre les primes esmentades i que aquesta política sigui estable.


12. Que el Consell d’Administració exerceixi les seves funcions amb unitat de propòsit i independència de criteri, dispensi el mateix tracte a tots els accionistes que estiguin en la mateixa posició i es guiï per l’interès social, entès com la consecució d’un negoci rentable i sostenible a llarg termini, que promogui la seva continuïtat i la maximització del valor econòmic de l’empresa.

I que en la cerca de l’interès social, a més del respecte de les lleis, dels reglaments i d’un comportament basat en la bona fe, l’ètica i el respecte als usos i a les bones pràctiques acceptades habitualment, procuri conciliar l’interès social propi amb, segons correspongui, els interessos legítims dels seus treballadors, proveïdors, clients i els dels grups restants d’interès que puguin veure’s afectats, així com l’impacte de les activitats de la companyia en la comunitat en conjunt i en el medi ambient.


76

13. Que el Consell d’Administració tingui la dimensió necessària per aconseguir un funcionament eficaç i participatiu, la qual cosa fa aconsellable que tingui entre cinc i quinze membres.

Compleix X Expliqui

14. Que el Consell d’Administració aprovi una política de selecció de consellers que:

a) sigui concreta i verificable;

b) asseguri que les propostes de nomenament o reelecció es fonamentin en una anàlisi prèvia de les necessitats del Consell d’Administració;

c) afavoreixi la diversitat de coneixements, experiències i gènere.

Que el resultat de l’anàlisi prèvia de les necessitats del Consell d’Administració es reculli en l’informe justificatiu de la Comissió de Nomenaments que es publiqui en convocar la Junta General d’Accionistes a què se sotmeti la ratificació, el nomenament o la reelecció de cada conseller.

I que la política de selecció de consellers promogui l’objectiu que l’any 2020 el nombre de conselleres representi, com a mínim, el 30% del total de membres del Consell d’Administració.

La Comissió de Nomenaments verificarà anualment el compliment de la política de selecció de consellers i se n’informarà a l’Informe anual de govern corporatiu.


15. Que els consellers dominicals i independents constitueixin una àmplia majoria del Consell d’Administració i que el nombre de consellers executius sigui el mínim necessari, tenint en compte la complexitat del grup societari i el percentatge de participació dels consellers executius en el capital de la societat.


16. Que el percentatge de consellers dominicals sobre el total de consellers no executius no sigui superior a la proporció existent entre el capital de la societat representat pels consellers esmentats i la resta del capital.

Aquest criteri es podrà atenuar:

a) en societats d’elevada capitalització en què les participacions accionarials que tinguin legalment la consideració de significatives siguin escasses;

77

b) quan es tracti de societats en què hi hagi una pluralitat d’accionistes representats al Consell d’Administració i no tinguin vincles entre si.

Compleix X Expliqui

17. Que el nombre de consellers independents representi, com a mínim, la meitat del total de consellers.

Que, no obstant això, quan la societat no sigui d’elevada capitalització o quan, tot i ser-ho, disposi d’un o de diversos accionistes que actuïn de manera concertada i que controlin més del 30% del capital social, el número de consellers independents representi, com a mínim, un terç del total de consellers.

Compleix Expliqui X

Com a conseqüència de la venda de la participació de Trébol Holdings

S.à.r.l. i de la renúncia d’un conseller dominical proposat per la Caixa, ha

estat possible reduir el nombre de consellers de 16 a 13. Amb la intenció

de complir el màxim recomanat de 15 consellers, s’ha proposat incorporar

dos consellers independents addicionalment als quatre que ja són

membres del Consell, el nomenament dels quals se sotmetrà a la Junta

General.

No s’ha cregut convenient nomenar un tercer conseller independent i

poder complir així la recomanació de la meitat per no excedir el màxim

recomanat de 15 per una banda, i per no trencar l’equilibri al Consell dels

consellers dominicals proposats per cada grup accionarial que s’hi

representa.

18. Que les societats facin pública a través del seu lloc web i mantinguin actualitzada la informació següent sobre els seus consellers:

a) Perfil professional i biogràfic.

b) Altres consells d’administració als quals pertanyin, es tracti o no de societats cotitzades, així com sobre la resta d’activitats retribuïdes que realitzin, sigui quina sigui la seva naturalesa.

c) Indicació de la categoria de conseller a què pertanyin, assenyalant, en el cas dels consellers dominicals, l’accionista a què representin o amb qui tinguin vincles.

d) Data del seu primer nomenament com a conseller a la societat, així com de les reeleccions posteriors.

78

e) Accions de la companyia, i opcions sobre aquestes, de les quals siguin titulars.


19. Que a l’Informe anual de govern corporatiu, amb la verificació prèvia de la Comissió de Nomenaments, s’expliquin les raons per les quals s’hagin nomenat consellers dominicals a instàncies d’accionistes la participació accionarial dels quals sigui inferior al 3% del capital; i s’hi exposin les raons per les quals no s’hagin atès, si escau, peticions formals de presència al Consell procedents d’accionistes la participació accionarial dels quals sigui igual o superior a la d’altres a instància dels quals s’hagin designat consellers dominicals.


20. Que els consellers dominicals presentin la seva dimissió quan l’accionista que representin transmeti íntegrament la seva participació accionarial. I que també ho facin, en el nombre que correspongui, quan l’esmentat accionista rebaixi la seva participació accionarial fins a un nivell que exigeixi la reducció del nombre dels seus consellers dominicals.

Compleix X Compleix parcialment Expliqui No aplicable

21. Que el Consell d’Administració no proposi la separació de cap conseller independent abans del compliment del període estatutari per al qual hagi estat nomenat, excepte quan concorri una causa justa, apreciada pel Consell d’Administració amb l’informe previ de la Comissió de Nomenaments. En concret, s’entendrà que existeix una causa justa quan el conseller passi a ocupar càrrecs nous o contregui obligacions noves que li impedeixin dedicar el temps necessari al de l’execució de les funcions pròpies del càrrec de conseller, incompleixi els deures inherents al seu càrrec o incorri en algunes de les circumstàncies que li facin perdre la seva condició d’independent, d’acord amb el que estableix la legislació aplicable.

També es podrà proposar la separació de consellers independents com a conseqüència d’ofertes públiques d’adquisició, fusions o altres operacions corporatives similars que suposin un canvi en l’estructura de capital de la societat, quan aquests canvis en l’estructura del Consell d’Administració estiguin propiciats pel criteri de proporcionalitat assenyalat a la recomanació 16.

Compleix X Expliqui

79

22. Que les societats estableixin regles que obliguin els consellers a informar i, si escau, a dimitir en aquells supòsits que puguin perjudicar el crèdit i la reputació de la societat i, en particular, que els obliguin a informar el Consell d’Administració de les causes penals en què apareguin com a imputats, així com de les seves vicissituds processals posteriors.

I que si un conseller resultés processat o es dictés contra ell un acte d’obertura de judici oral per algun dels delictes assenyalats a la legislació societària, el Consell d’Administració examini el cas tan aviat com sigui possible i, en vista de les seves circumstàncies concretes, decideixi si és procedent o no que el conseller continuï en el seu càrrec. I que el Consell d’Administració informi de tot això, de manera raonada, a l’Informe anual de govern corporatiu.


23. Que tots els consellers expressin clarament la seva oposició quan considerin que alguna proposta de decisió sotmesa al Consell d’Administració pot ser contrària a l’interès social. I que facin el mateix, de manera especial, els independents i la resta de consellers a qui no afecti el conflicte d’interessos potencial, quan es tracti de decisions que puguin perjudicar els accionistes no representats al Consell d’Administració.

I que quan el Consell d’Administració adopti decisions significatives o reiterades sobre les quals el conseller hagi formulat reserves serioses, aquest tregui les conclusions que siguin procedents i, si optés per dimitir, expliqui les raons a la carta a què es refereix la recomanació següent.

Aquesta recomanació ateny també el secretari del Consell d’Administració, encara que no tingui la condició de conseller.


24. Que quan, ja sigui per dimissió o per un altre motiu, un conseller cessi en el seu càrrec abans del terme del seu mandat, expliqui les raons en una carta que remetrà a tots els membres del Consell d’Administració. I que, sense perjudici que l’esmentat cessament es comuniqui com a fet rellevant, se’n reti compte del motiu a l’Informe anual de govern corporatiu.


80

25. Que la Comissió de Nomenaments s’asseguri que els consellers no executius disposin del temps suficient per al correcte desenvolupament de les seves funcions.

I que el reglament del Consell estableixi el nombre màxim de consells de societats dels quals poden formar part els seus consellers.


26. Que el Consell d’Administració es reuneixi amb la freqüència necessària per exercir amb eficàcia les seves funcions i, com a mínim, vuit vegades l’any, seguint el programa de dates i assumptes que estableixi a l’inici de l’exercici, podent proposar cada conseller individualment altres punts de l’ordre del dia no previstos inicialment.


27. Que les no-assistències dels consellers es redueixin als casos indispensables i es quantifiquin a l’Informe anual de govern corporatiu. I que, quan s’hagin de produir, s’atorgui representació amb instruccions.


28. Que quan els consellers o el secretari manifestin preocupació sobre alguna proposta o, en el cas dels consellers, sobre la marxa de la societat i aquestes preocupacions no quedin resoltes al Consell d’Administració, a petició de qui les hagi manifestat, se’n deixi constància a l’acta.


29. Que la societat estableixi les vies adequades perquè els consellers puguin obtenir l’assessorament necessari per al compliment de les seves funcions, inclòs, si així ho exigeixen les circumstàncies, l’assessorament extern a càrrec de l’empresa.


30. Que, amb independència dels coneixements que s’exigeixin als consellers per a l’exercici de les seves funcions, les societats ofereixin també als consellers programes d’actualització de coneixements quan les circumstàncies ho aconsellin.

Compleix X Expliqui No aplicable

31. Que l’ordre del dia de les sessions indiqui amb claredat aquells punts sobre els quals el Consell d’Administració haurà d’adoptar una decisió

81

o un acord perquè els consellers puguin estudiar o recopilar, amb caràcter previ, la informació necessària per a la seva adopció.

Quan, excepcionalment, per raons d’urgència, el president vulgui sotmetre a l’aprovació del Consell d’Administració decisions o acords que no figurin a l’ordre del dia, es requerirà el consentiment previ i exprés de la majoria dels consellers presents, del qual es deixarà deguda constància a l’acta.


32. Que s’informi periòdicament als consellers dels moviments en l’accionariat i de l’opinió que els accionistes significatius, els inversors i les agències de qualificació tinguin sobre la societat i el seu grup.


33. Que el president, com a responsable del funcionament eficaç del Consell d’Administració, a més d’exercir les funcions que té atribuïdes legalment i estatutàriament, prepari i sotmeti al Consell d’Administració un programa de dates i assumptes per tractar; organitzi i coordini l’avaluació periòdica del Consell, així com, si escau, la del primer executiu de la societat; sigui responsable de la direcció del Consell i de l’efectivitat del seu funcionament; s’asseguri que es dediqui el temps suficient de discussió a les qüestions estratègiques, i acordi i revisi els programes d’actualització de coneixements per a cada conseller, quan les circumstàncies ho aconsellin.


34. Que quan hi hagi un conseller coordinador, els estatuts o el reglament del Consell d’Administració, a més de les facultats que li corresponguin legalment, li atribueixi les següents: presidir el Consell d’Administració en absència del president i dels vicepresidents, en cas d’haver-n’hi; fer-se eco de les preocupacions dels consellers no executius; mantenir contactes amb inversors i accionistes per conèixer els seus punts de vista a efectes de formar-se una opinió sobre les seves preocupacions, en concret, en relació amb el govern corporatiu de la societat; i coordinar el pla de successió del president.


35. Que el secretari del Consell d’Administració vetlli de manera especial perquè en les seves actuacions i decisions el Consell d’Administració tingui presents les recomanacions sobre el bon govern contingudes en aquest Codi de bon govern que fossin aplicables a la societat.

82

Compleix X Expliqui

36. Que el Consell d’Administració en ple avaluï un cop l’any i adopti, si escau, un pla d’acció que corregeixi les deficiències detectades respecte de:

a) la qualitat i l’eficiència del funcionament del Consell d’Administració;

b) el funcionament i la composició de les seves comissions;

c) la diversitat en la composició i les competències del Consell d’Administració;

d) l’exercici del president del Consell d’Administració i del primer executiu de la societat;

e) l’exercici i l’aportació de cada conseller, prestant especial atenció als responsables de les diverses comissions del Consell.

Per avaluar les diferents comissions, es partirà de l’informe que les comissions presentin al Consell d’Administració, i per avaluar aquest últim, de l’informe que presenti la Comissió de Nomenaments.

Cada tres anys, un consultor extern ajudarà al Consell d’Administració a realitzar l’avaluació, la independència del qual verificarà la Comissió de Nomenaments.

Les relacions de negoci que el consultor o qualsevol societat del seu grup mantinguin amb la societat o qualsevol societat del seu grup s’hauran de desglossar a l’Informe anual de govern corporatiu.

El procés i les àrees avaluades seran objecte de descripció a l’Informe anual de govern corporatiu.


37. Que quan hi hagi una Comissió Executiva, l’estructura de participació de les diferents categories de consellers sigui similar a la del mateix Consell d’Administració i el seu secretari pertanyi a aquest últim.


38. Que el Consell d’Administració tingui sempre coneixement dels assumptes tractats i de les decisions adoptades per la Comissió Executiva i que tots els membres del Consell d’Administració rebin una còpia de les actes de les sessions de la Comissió Executiva.

83


39. Que els membres del Comitè d’Auditoria, i de manera especial el seu president, es designin tenint en compte els seus coneixements i la seva experiència en matèria de comptabilitat, auditoria o gestió de riscos, i que la majoria dels membres esmentats siguin consellers independents.


40. Que amb la supervisió de la Comissió d’Auditoria, es disposi d’una unitat que assumeixi la funció d’auditoria interna que vetlli pel bon funcionament dels sistemes d’informació i control intern, i que funcionalment depengui del president no executiu del Consell o de la Comissió d’Auditoria.


41. Que el responsable de la unitat que assumeixi la funció d’auditoria interna presenti a la Comissió d’Auditoria el seu pla anual de treball, informi directament de les incidències que es presentin en el seu desenvolupament i presenti al final de cada exercici un informe d’activitats.


42. Que, a més de les previstes per la llei, corresponguin a la Comissió d’Auditoria les funcions següents:

1. En relació amb els sistemes d’informació i control intern:

a) Supervisar el procés d’elaboració i la integritat de la informació financera relativa a la societat i, si escau, al Grup, i revisar el compliment dels requisits normatius, la delimitació adequada del perímetre de consolidació i l’aplicació correcta dels criteris comptables.

b) Vetllar per la independència de la unitat que assumeix la funció d’auditoria interna; proposar la selecció, el nomenament, la reelecció i el cessament del responsable del servei d’auditoria interna; proposar el pressupost d’aquest servei; aprovar l’orientació i els seus plans de treball, i assegurar-se que la seva activitat estigui enfocada principalment als riscos rellevants de la societat; rebre informació periòdica sobre les seves activitats; i verificar que l’alta direcció tingui en compte les conclusions i recomanacions dels seus informes.

84

c) Establir i supervisar un mecanisme que permeti als treballadors comunicar, de manera confidencial i, si és possible, anònima, les irregularitats de potencial transcendència, especialment financeres i comptables, que adverteixin en el si de l’empresa.

2. En relació amb l’auditor extern:

a) En cas de renúncia de l’auditor extern, examinar les circumstàncies que l’hagin motivat.

b) Vetllar perquè la retribució de l’auditor extern per la seva feina no comprometi la seva qualitat ni la seva independència.

c) Supervisar que la societat comuniqui com a fet rellevant a la CNMV el canvi d’auditor i hi adjunti una declaració sobre l’existència eventual de desacords amb l’auditor sortint i, en cas que n’hi hagi hagut, sobre el seu contingut.

d) Assegurar que l’auditor extern mantingui anualment una reunió amb el ple del Consell d’Administració per informar-lo sobre la feina realitzada i sobre l’evolució de la situació comptable i de riscos de la societat.

e) Assegurar que la societat i l’auditor extern respectin les normes vigents sobre prestació de serveis diferents als d’auditoria, els límits a la concentració del negoci de l’auditor i, en general, la resta de normes establertes per assegurar la independència dels auditors.


43. Que la Comissió d’Auditoria pugui convocar qualsevol treballador o directiu de la societat, i fins i tot disposar que compareguin sense presència de cap altre directiu.


44. Que s’informi la Comissió d’Auditoria sobre les operacions de modificacions estructurals i corporatives que la societat projecti realitzar per a la seva anàlisi i el seu informe previ al Consell d’Administració sobre les seves condicions econòmiques i el seu impacte comptable i, en especial, si escau, sobre l’equació de bescanvi proposada.


85

45. Que la política de control i gestió de riscos identifiqui com a mínim:

a) els diferents tipus de risc, financers i no financers (entre d’altres, operatius, tecnològics, legals, socials, mediambientals, polítics i de reputació) als quals s’enfronta la societat, inclosos entre els financers o econòmics, els passius contingents i altres riscos fora de balanç;

b) la fixació del nivell de risc que la societat consideri acceptable;

c) les mesures previstes per mitigar l’impacte dels riscos identificats, en cas que s’arribessin a materialitzar;

d) els sistemes d’informació i control intern que s’utilitzaran per controlar i gestionar els riscos esmentats, inclosos els passius contingents o riscos fora de balanç.


46. Que sota la supervisió directa de la Comissió d’Auditoria o, si escau, d’una comissió especialitzada del Consell d’Administració, hi hagi una funció interna de control i gestió de riscos exercida per una unitat o departament intern de la societat que tingui atribuïdes expressament les funcions següents:

a) Assegurar el bon funcionament dels sistemes de control i gestió de riscos i, en concret, que s’identifiquin, es gestionin i es quantifiquin adequadament tots els riscos importants que afecten la societat.

b) Participar activament en l’elaboració de l’estratègia de riscos i en les decisions importants sobre la seva gestió.

c) Vetllar perquè els sistemes de control i gestió de riscos mitiguin els riscos adequadament en el marc de la política definida pel Consell d’Administració.


47. Que els membres de la Comissió de Nomenaments i Retribucions, o de la Comissió de Nomenaments i la Comissió de Retribucions, si estiguessin separades, es designin procurant que tinguin els coneixements, les aptituds i l’experiència adequats a les funcions que estiguin destinats a dur a terme, i que la majoria dels membres esmentats siguin consellers independents.


48. Que les societats d’elevada capitalització disposin d’una Comissió de Nomenaments i d’una Comissió de Retribucions separades.

86

Compleix Expliqui X No aplicable

La Comissió de Nomenaments i Retribucions tracta de manera separada

els assumptes relatius a una matèria o a una altra. La seva experiència,

especialització i dedicació fa desaconsellable la creació de dues comissions

diferents amb una composició semblant.

49. Que la Comissió de Nomenaments consulti al president del Consell d’Administració i al primer executiu de la societat, especialment quan es tracti de matèries relatives als consellers executius.

I que qualsevol conseller pugui sol·licitar a la Comissió de Nomenaments que tingui en consideració, per si els considera idonis segons el seu parer, candidats potencials per cobrir vacants de conseller.


50. Que la Comissió de Retribucions exerceixi les seves funcions amb independència i que, a més de les funcions que la llei li atribueixi, li corresponguin les següents:

a) Proposar al Consell d’Administració les condicions bàsiques dels contractes dels alts directius.

b) Comprovar l’observança de la política retributiva establerta per la societat.

c) Revisar periòdicament la política de remuneracions aplicada als consellers i als alts directius, inclosos els sistemes retributius amb accions i la seva aplicació, així com garantir que la seva remuneració individual sigui proporcionada a la que es pagui a la resta de consellers i d’alts directius de la societat.

d) Vetllar perquè els conflictes d’interessos eventuals no perjudiquin la independència de l’assessorament extern que presta la Comissió.

e) Verificar la informació sobre remuneracions dels consellers i alts directius continguda en els diferents documents corporatius, inclòs l’Informe anual sobre remuneracions dels consellers.


51. Que la Comissió de Retribucions faci consultes al president i al primer executiu de la societat, especialment quan es tracti de matèries relatives als consellers executius i alts directius.


87

52. Que les regles de composició i funcionament de les Comissions de Supervisió i Control figurin al reglament del Consell d’Administració i que siguin consistents amb les aplicables a les comissions legalment obligatòries de conformitat amb les recomanacions anteriors, i:

a) que estiguin compostes exclusivament per consellers no executius, amb una majoria de consellers independents;

b) que els seus presidents siguin consellers independents;

c) que el Consell d’Administració designi els membres d’aquestes comissions tenint presents els coneixements, les aptituds i l’experiència dels consellers i les comeses de cada comissió; deliberi sobre les seves propostes i els seus informes; i reti comptes, en el primer ple del Consell d’Administració posterior a les seves reunions, de la seva activitat i que responguin del treball realitzat;

d) que les comissions puguin demanar assessorament extern, quan el considerin necessari per a l’acompliment de les seves funcions;

e) que de les seves reunions s’estengui acta, que es posarà a disposició de tots els consellers.


53. Que la supervisió del compliment de les regles del govern corporatiu, dels codis interns de conducta i de la política de responsabilitat social corporativa s’atribueixi a una o es reparteixi entre diverses comissions del Consell d’Administració que podran ser la Comissió d’Auditoria, la Comissió de Nomenaments, la Comissió de Responsabilitat Social Corporativa, en cas d’existir, o una comissió especialitzada que el Consell d’Administració, en l’exercici de les seves facultats d’autoorganització, decideixi crear a l’efecte, a les quals s’atribueixin específicament les funcions mínimes següents:

a) La supervisió del compliment dels codis interns de conducta i de les regles de govern corporatiu de la societat.

b) La supervisió de l’estratègia de comunicació i relació amb accionistes i inversors, inclosos els accionistes petits i mitjans.

c) L’avaluació periòdica de l’adequació del sistema de govern corporatiu de la societat, amb la finalitat de complir la seva missió de promoure l’interès social i tingui en compte, segons correspongui, els interessos legítims dels grups restants d’interès.

d) La revisió de la política de responsabilitat corporativa de la societat, vetllant perquè estigui orientada a la creació de valor.

88

e) El seguiment de l’estratègia i de les pràctiques de responsabilitat social corporativa i l’avaluació del seu grau de compliment.

f) La supervisió i l’avaluació dels processos de relació amb els diferents grups d’interès.

g) L’avaluació de tot el que estigui relacionat amb els riscos no financers de l’empresa, inclosos els operatius, tecnològics, legals, socials, mediambientals, polítics i de reputació.

h) La coordinació del procés de report de la informació no financera i sobre diversitat, de conformitat amb la normativa aplicable i amb els estàndards internacionals de referència.


54. Que la política de responsabilitat social corporativa inclogui els principis o compromisos que l’empresa assumeixi voluntàriament en la seva relació amb els diferents grups d’interès i identifiqui com a mínim:

a) els objectius de la política de responsabilitat social corporativa i el desenvolupament dels instruments de suport;

b) l’estratègia corporativa relacionada amb la sostenibilitat, el medi ambient i les qüestions socials;

c) les pràctiques concretes en qüestions relacionades amb: accionistes, treballadors, clients, proveïdors, qüestions socials, el medi ambient, la diversitat, la responsabilitat fiscal, el respecte als drets humans i la prevenció de conductes il·legals;

d) els mètodes o sistemes de seguiments dels resultats de l’aplicació de les pràctiques concretes assenyalades a la lletra anterior, els riscos associats i la seva gestió;

e) els mecanismes de supervisió del risc no financer, l’ètica i la conducta empresarial;

f) els canals de comunicació, participació i diàleg amb els grups d’interès;

g) les pràctiques de comunicació responsable que evitin la manipulació informativa i que protegeixin la integritat i l’honor.


55. Que la societat informi, en un document separat o en l’informe de gestió, sobre els assumptes relacionats amb la responsabilitat social corporativa, utilitzant alguna de les metodologies acceptades internacionalment.

89


56. Que la remuneració dels consellers sigui la necessària per atraure i retenir els consellers del perfil desitjat i per retribuir la dedicació, qualificació i responsabilitat que exigeixi el càrrec, però que no sigui tan elevada com per comprometre la independència de criteri dels consellers no executius.

Compleix X Expliqui

57. Que se circumscriguin als consellers executius les remuneracions variables lligades al rendiment de la societat i a l’exercici personal, així com la remuneració mitjançant l’entrega d’accions, opcions o drets sobre accions o instruments referenciats al valor de l’acció i als sistemes d’estalvi a llarg termini, com ara plans de pensions, sistemes de jubilació o altres sistemes de previsió social.

Es podrà contemplar l’entrega d’accions com a remuneració als consellers no executius quan es condicioni que les mantinguin fins al seu cessament com a consellers. L’anterior no es podrà aplicar a les accions que el conseller necessiti alienar, si escau, per satisfer els costos relacionats amb la seva adquisició.


58. Que, en el cas de remuneracions variables, les polítiques retributives incorporin límits i les cauteles tècniques necessàries per assegurar que aquestes guardin relació amb el rendiment professional dels seus beneficiaris i no derivin únicament de l’evolució general dels mercats o del sector d’activitat de la companyia o d’altres circumstàncies similars.

I, en concret, que els components variables de les remuneracions:

a) estiguin vinculats a criteris de rendiment que siguin predeterminats i mesurats i que aquests considerin el risc que s’assumeix per a l’obtenció d’un resultat;

b) promoguin la sostenibilitat de l’empresa i incloguin criteris no financers que siguin adequats per a la creació de valor a llarg termini, com ara el compliment de les regles i dels procediments interns de la societat i de les seves polítiques per al control i la gestió de riscos.

c) es configurin sobre la base d’un equilibri entre el compliment d’objectius a curt, mig i llarg termini, que permetin remunerar el rendiment per un exercici continuat durant un període de temps

90

suficient per apreciar la seva contribució a la creació sostenible de valor, de manera que els elements de mesura d’aquest rendiment no girin únicament al voltant de fets puntuals, ocasionals o extraordinaris.


59. Que el pagament d’una part rellevant dels components variables de la remuneració es difereixi durant un període de temps mínim suficient per comprovar que s’han complert les condicions de rendiment establertes prèviament.


60. Que les remuneracions relacionades amb els resultats de la societat tinguin en compte les excepcions eventuals que constin a l’informe de l’auditor extern i minorin aquests resultats.


61. Que un percentatge rellevant de la remuneració variable dels consellers executius estigui vinculat a l’entrega d’accions o d’instruments financers referenciats al seu valor.

Compleix Compleix parcialment Expliqui X No aplicable

La política de remuneracions aprovada per la Junta General el 24 de març

de 2015 per un període de tres anys permet percebre la retribució

variable anual en metàl·lic, en accions o com a aportació extraordinària al

pla de jubilació, i s’exigeix al conseller executiu que comuniqui a la

societat durant el primer semestre de l’any el percentatge de l’incentiu

que percebrà en cadascuna de les formes de cobrament esmentades.

El conseller executiu ha comunicat la seva decisió de percebre un

percentatge rellevant de la seva retribució variable mitjançant l’aportació

al seu pla de jubilació.

La companyia no ha considerat convenient modificar la política de

remuneracions esmentada anteriorment.

62. Que un cop s’atribueixin les accions o les opcions o els drets sobre les accions corresponents als sistemes retributius, els consellers no puguin transferir la propietat d’un nombre d’accions equivalent a dues vegades la seva remuneració fixa anual, ni puguin exercir les opcions o

91

els drets fins que no hagi transcorregut un termini de, com a mínim, tres anys des de la seva atribució.

L’anterior no es podrà aplicar a les accions que el conseller necessiti alienar, si escau, per satisfer els costos relacionats amb la seva adquisició.


63. Que els acords contractuals incloguin una clàusula que permeti a la societat reclamar el reembossament dels components variables de la remuneració quan el pagament no s’hagi ajustat a les condicions de rendiment o quan s’hagin abonat atenent unes dades la inexactitud de les quals quedi acreditada posteriorment.


Encara que no existeix una clàusula expressa al contracte de recobrament per

poder reclamar la devolució de les retribucions variables basades en la consecució

dels objectius establerts prèviament, quan les retribucions esmentades s’hagin

pagat atenent unes dades la inexactitud de les quals hagi quedat demostrada

posteriorment de manera manifesta, i mesures prèvies per evitar conflictes

d’interès, si escau, s’ha de considerar que:

i. la Comissió de Nomenaments i Retribucions té la potestat per proposar al

Consell d’Administració la cancel·lació del pagament de la retribució variable

davant de circumstàncies d’aquest tipus;

ii. a més, la Comissió de Nomenaments i Retribucions valorarà si circumstàncies

excepcionals d’aquest tipus poden comportar fins i tot l’extinció de la relació

amb el(s) responsable(s) corresponent(s), i proposarà al Consell d’Administració

l’adopció de les mesures oportunes.

64. Que els pagaments per resolució del contracte no superin un import establert equivalent a dos anys de la retribució total anual i que no s’abonin fins que la societat hagi pogut comprovar que el conseller ha complert amb els criteris de rendiment establerts prèviament.


El contracte entre la Societat i el Conseller Delegat és de duració indefinida i no

estableix dret a percebre cap indemnització pel cessament de la relació.

En cas de l’extinció d’aquest contracte, es produirà la reactivació de la relació

laboral especial d’alta direcció acordada el 2009, anteriorment a la implantació

d’aquesta recomanació.

92

En cas que aquesta relació laboral especial d’alta direcció s’extingeixi de mutu

acord entre les parts, per desistiment empresarial, acomiadament disciplinari

declarat improcedent o nul sense readmissió, o per alguna de les causes

assenyalades a l’article 10.3 del Reial Decret 1382/1985, el directiu tindrà dret a

percebre la indemnització acordada de tres anualitats de salari.

H ALTRES INFORMACIONS D’INTERÈS

1. Si hi ha algun aspecte rellevant en matèria de govern corporatiu a la societat

o a les entitats del Grup que no s’hagi reconegut a la resta d’apartats d’aquest informe, però que calgui incloure per recollir una informació més completa i raonada sobre l’estructura i les pràctiques de govern a l’entitat o al seu grup, detalli’l breument.

2. Dins d’aquest apartat també es podrà incloure qualsevol altra informació,

aclariment o matís en relació amb els apartats anteriors de l’informe, en la mesura que siguin rellevants i no reiteratius.

En concret, s’indicarà si la societat està sotmesa a una legislació diferent de l’espanyola en matèria de govern corporatiu i, si escau, s’inclourà la informació que estigui obligada a subministrar i sigui diferent de l’exigida en aquest informe.

3. La societat també podrà indicar si s’ha adherit voluntàriament a altres codis

de principis ètics o de bones pràctiques, internacionals, sectorials o d’un altre àmbit. Si escau, s’identificarà el codi en qüestió i la data d’adhesió. En concret, mencionarà si s’ha adherit al Codi de bones pràctiques tributàries, de 20 de juliol de 2010.

NOTA EXPLICATIVA A L’APARTAT A.2

Fundació Bancària Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona (la Caixa) controla

Criteria Caixa, SAU que té un 15,02% dels drets de vot sobre Abertis

Infraestructuras, SA i que, al seu torn, controla Inversiones Autopistas, SL, que

té un 7,65% d’Abertis Infraestructuras, SA.

Inmobiliaria Espacio, SA és propietària directa del 100% de Grupo Villar Mir,

SAU; així mateix, Inmobiliaria Espacio, SA és propietària indirecta del 50,398%

d’Obrascón Huarte Lain, SA a través de Grupo Villar Mir, SAU, GVM Debentures

Lux 1, SA. (filial 100% de Grupo Villar Mir, SAU) i d’Espacio Activos Financieros,

SLU. (filial 100% de Grupo Villar Mir, SAU) Obrascón Huarte Lain, SA és

propietària del 100% d’OHL Concesiones, SAU, propietària al seu torn del 100%

d’OHL Emisiones, SAU.

93

Fundació Bancària Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona (la Caixa) i Trébol

Holdings, S.à.r.l. han comunicat, respectivament, la venda d’un 2,86% i d’un

0,96% de les seves respectives participacions en el procés de l’oferta pública

d’adquisició d’accions (OPA) formulada per Abertis sobre les seves pròpies

accions.

NOTA EXPLICATIVA A L’APARTAT C.1.1.

Amb posterioritat al 31 de desembre de 2015 s’ha produit la renúncia del conseller dominical Pablis 21, S.L. representada per Don Manuel Torreblanca Ramírez, per facilitar la reestructuració del Consell d’Administración i l’adaptació a les recomendacions del Códi de Bon Govern de les Societats Cotitzades, renúncia que ha estat acceptada pel Consell d’Administració, quedant reduits els components efectius del Consell a 13. Addicionalment, el Consell té intenció de cubrir les dues vacants fins arribar al número de 15, amb el nombrament, per cooptació, de dos consellers independents.

NOTA EXPLICATIVA A L’APARTAT C.1.3

El Consell d’Administració ha requalificat la categoria de conseller del Sr.

Salvador Alemany Mas, qualificat fins al moment com "altre extern", a

dominical. Aquesta requalificació es justifica per la informació facilitada per

Criteria Caixa, SAU, que considera al Sr. Alemany part vinculada per la seva

condició de patró de la Fundació Bancària Caixa d’Estalvis i Pensions de

Barcelona (la Caixa).


El Consejero Don Miguel Ángel Gutiérrez Méndez es Administrador en YPF, S.A.

(Argentina).


L’import total de retribució indicat correspon a la retribució percebuda per la

totalitat dels treballadors que han estat considerats d’”Alta Direcció” durant

l’any 2015, encara que alguns d’ells ja no tenen la consideració esmentada en

el moment del tancament de l’exercici.


El nombre de beneficiaris indicats es correspon amb el nombre total de

treballadors que tenen garantida una indemnització en cas d’acomiadament

superior a la indemnització legal.

94

CODI DE BONES PRÀCTIQUES TRIBUTÀRIES.

El 25 de novembre de 2014 el Consell d’Administració d’Abertis

Infraestructuras, SA va acordar adherir-se al Codi de Bones Pràctiques

Tributàries elaborat en el marc del Fòrum de Grans Empreses en col·laboració

amb l’Agència Tributària. Aquest acord abasta totes les societats que formen

part del Grup Fiscal de l’impost sobre Societats a Espanya.

Aquest Informe anual de govern corporatiu ha estat aprovat pel Consell d’Administració de la societat, en la seva sessió amb data 9/2/2016. Indiqui si hi ha hagut consellers que han votat en contra o s’han abstingut en relació amb l’aprovació d’aquest informe.

Sí No X

km 454e-20160223140925...notes 2015 (*) 2014 reexpressat prestació de serveis 21.a 4.210.180...

Documents