Revista núm. 002 Juny 2010

QUE HI TROBAREU:

LA MEVA MÚSICA.

FAMOSILLOS

L’ENTREVISTA

LA PREGUNTA

I MOLT MÉS...

Hospital de Dia per Adolescents de BADALONA

Ja tenim aquí el segon número del K Passa? A l’Hospital de Dia segueixen passant moltes coses i una bona mostra la teniu ara a les vostres mans amb la bona feina que han fet tots els nois i noies que han participat en aquest número de la revista. De vegades resulta complicat engrescar-se a fer una feina que implica explicar alguna cosa per escrit, encara que sigui un tema que ens agrada. També es pot complicar més si s’ha de posar cura en la redacció perquè es tracta de publicar-ho. Per això pensem que és novament una molt bona experiència per tots veure que l’esforç i la feina feta acaben donant un resultat com aquest, que a la vegada podrà ser apreciat per tots els lectors. Hi trobareu una mostra dels interessos dels redactors de la revista, com el cinema, la música, els videojocs, la cuina, els famosos, una interessant enquesta i un espai dedicat als passatemps i acudits. Enhorabona a tots els nois i noies que heu fet possible aquest nou exemplar del K pas-sa? També vull anomenar i reconèixer la feina feta pel Joan com a educador responsa-ble del taller de revista i la Flors, la professora del nostre Hospital de Dia. Malgrat la mandra que habitualment representa anar a aula, potser pot tenir més sentit si es veu que ajuda a donar fruits com aquest. Molt bon estiu a tots! Mark Dangerfield.

Mark Dangerfield. Psicòleg de l’HD de Badalona

K PASSA?

LA REVISTA DE L’HOSPITAL DE DIA D’ADOLESCENTS DE

BADALONA.

Avinguda Martí Pujol, 654

Tel 93 461 11 68

Fax. 93 398 60 92

E-mail. hdb@fvb.cat

EQUIP DE REDACCIÓ.

Christopher A.

Gio dA.

Judith S.

Cristian M.

Cristian R.

Marta L.

Jordi dM.

Sergio G.

Laura A.

Soraya M.

Sarah M.

AGRAÏMENTS.

Agraïm especialment la

col·laboració de:

Marc Dangerfield per la redac-ció de l’editorial

Lídia Alcañiz pel seu suport tècnic.

Sarah pel seu ajut en la redac-ció final de la revista.

Joan Membrives pel disseny i la maquetació dels continguts i per atendre les nostres preguntes a l’entrevista.

Flors Llardén per la supervisió i correcció de la revista

I, a tots els lectors de la revista pel seu interés.

LA MEVA MÚSICA. HIP-HOP, per Gio 3

EN CARTELLERA. UN PASEO PARA RECORDAR, per Sara 4

FAMOSILLOS. Juan Diego, per Judith 5

LA ENTREVISTA. Joan Membrives, educador, per Sara i Judith 6

TRADICIONES I RECETAS. La Mona de Pascua, per Marta 7

LA PREGUNTA. ELS JOVES I EL TEMPS LLIURE, per Laura i Soraya 8

GAMES. DRAGON QUEST, per Sergio i Cristian 9

PER RIURE. Acudits de “Jaimito” per Christopher 10

PASSATEMPS, per Jordi 11

EL DIMONI DE BADALONA, per Sara 12

EDITORIAL

SUMARI

2

El hip - hop es un movi-miento artístico que sur-gió en Estados Unidos a finales de los años 1960 en los barrios bajos como por ejemplo el Bronx, Queens y Brooklyn.

Las principales manifesta-ciones las encontramos en la música (funk, rap, Blues, DJing), el baile (hustle, uprocking, lindy hop, popping, locking) y la pintura (aerosol, bom-bing, murals, political graffiti).

Los elementos principales del hip hop son:

El MCing (rapping) i el DJing (turntablism). La unión de dos de los ele-mentos, el MC (Master of ceremony-cantante de

RAP) y el DJ (Disc Jockey), conforman el estilo musi-cal del hip hop: el rap (una canción hablada o una recitación rítmica de rimas, juegos de palabras y poesía, es uno de los cuatro pilares fundamen-tales de la cultura hip hop).

El bboying es el baile popularmente conocido como “breakdance”. La persona que practica es-te baile se denomina bboy o bgirl.

El graffiti es la rama pictórica de esta cultura aplicada sobre superfi-cies urbanas. Quienes practican esta faceta se denominan writers (escritores).

Beatbox: es una pro-ducción musical que con-siste en hacer diferentes sonidos y ritmos con la boca. No es necesario que en las canciones de hip-hop haya beatbox pero si que forma parte de esta cultura.

Beats: se trata de una producción de fon-dos musicales sobre los cuáles se rapea.

E l s k a t e b o a r d i n g

(dominar el monopatín) y

el streetball (baloncesto

callejero) no son elemen-

tos fundamentales del

hip-hop pero estan rela-

cionados con la cultura

urbana que forma el hip-

hop.

BY

GIO

A principio de los 90 destaca el hip hop alternativo o un-derground nacido en las ca-lles , en lo subterráneo, don-de los artistas tenían una conciencia social muy mar-cada (generalmente con tonos optimistas) que se refleja en sus letras. Su éxito

comercial no fue, ni es, ni será comparable al de los artistas del hip-hop comer-cial , pero ellos se confor-man con hacer el Hip hop que ellos han decidido, real, manteniendo los orí-genes y la identidad del Rap.

Hip-hop alternativo:

El hip-hop como música sur-gió a finales de los años 1960 cuando las fiestas callejeras se volvieron frecuentes en la ciudad de Nueva York.

Kool Herc, Grandmaster, són algunos de los DJ’s que facili-taron la unión de los elemen-tos principales. El MC, el DJ i el Breakdance.

El "Maestro de ceremo-nias" (abreviado MC), era el que presentaba al DJ. Pero poco a poco fue adquiriendo más importancia, ya que reci-taba sobre los beats (ritmos de hip-hop) con textos cada vez más ingeniosos. Al mismo tiempo, se empezó a bailar, reservando el mejor movi-miento de baile para cuando la canción hacia una pausa (es decir, cuando hacía un break). Este fenómeno originó el término B-boy (break-boy), que sería "el chico que usa el break", y así nació el movi-miento breakdance.

La meva experiencia:

El rap es un tipo de múscia callejera y yo lo canto por que eso me hace tranquilizar, olvidarme de mis proble-mas y por que yo el hip-hop lo siento. Empecé hace 2 años y lo canto con mis colegas i mi Dj Lee.

Hip - hop

Mi Música

Origenes:

3

Un paseo para recordar

CAR TEL ERA

Sinopsis:

Jamie ( Mandy Moore) era la última persona de la que se enamoraría

Landon( Shane West). Seria y conservadora, era lo opuesto a una

chica “cool”, pero a ella tampoco le importaba; hija de un pastor de la

iglesia baptista de la ciudad, Jamie no tenía miedo en hacer saber a

la gente que su fe era lo más importante en su vida, aunque ello le

costara algunos amigos. Landon era uno de tantos: un tío tempera-

mental, que destacaba en el instituto por su aspecto y su carácter. A

sus amigos les divertía burlarse de todos cuantos no eran como ellos,

y solían criticar a Jamie por su vestimenta sobria y su conducta taci-

turna. Landon y su pandilla mandaban en la escuela, pero su efímero

reinado finalizaría pronto, cuando finalizase la escuela y comenzase la

vida, aunque no fuesen consciente de ello…

A Walk to Remember

(Un paseo para recor-

dar) es una película reali-

zada en 2002 ambientada

en Beaufort, North Carolina

y basada en el libro de

Nicholas Sparks del mismo

título en 1998. Fue prota-

gonizada por la cantante

de pop y actriz Mandy Moo-

re y el actor de la serie

"Once and again" Shane

West. Este film fue dirigido

por Adam Shankman y

producido por Denise De-

novi y Hunt Lowry.

Mi opinión:

Ciertamente yo nunca habia oido hablar del libro “ Un paseo para re-

cordar” pero no sé por que un dia estaba aburrida y bajé al videoclub

y supongo que fue la portada lo que me hizo elegir esta pelicula ya

que fue esta la que me llamó la atención por la frase “Su mundo

cambió cuando la conoció a ella”. Al verla se convirtió en una de mis

películas preferidas al momento porque no solo es muy romàntica, a

la vez que triste, sino porque tambien tiene un mensaje muy positivo,

a la vez que profundo, que a mi particularmente me llego al corazón.

Además una de las frases que salen en esta película la tengo grabada

en mi mente de lo bonita y impactante que es “ Nuestro amor es co-

mo el viento, no puedo verlo ni tocarlo pero si sentirlo”. Simplemente

la recomiendo a todo el mundo que quiera ver una verdadera historia

de amor, a la vez que aprende una gran lección para afrontar la vida.

Siendo una historia conta-

da desde la perspectiva de

los adolescentes", asegura

Di Novi respecto a la nove-

la de Nicholas Sparks en

que se basa el filme,

"gusta, no sólo a los ado-

lescentes y a los niños más

pequeños, sino también a

los adultos de todas las

edades, porque nos recuer-

da qué es lo que realmente

importa en la vida: el

amor, la esperanza y la fe

incondicionales, cosas to-

das que, según se ha de-

mostrado a lo largo de mi-

les de años, es lo que sos-

tiene a los seres humanos.

Creo que este mensaje lle-

ga, no sólo a los especta-

dores adolescentes, que

quizás descubran estos

sentimientos por primera

vez, sino a gentes de todas

las edades.

Opinión del director:

Ficha:

By Sarah M.

4

premio de la Unión de Acto-

res.

Ese 2003 terminó con el roda-

je de Torremolinos 73 de

Pablo Berger, en la que Juan

Diego se puso en la piel de un

productor de películas porno

amateur explotador que había

padecido en sus propias car-

nes las deficiencias económi-

cas del desarrollismo.

Poco después el actor en-

garzó la filmación de “El sépti-

mo día” (2003), donde se con-

virtió en uno de los responsa-

bles de la matanza de Puerto

Hurraco, con el de “La vida

que te espera”, dirigida por

Manuel Gutiérrez Aragón.

En 2005 comienza la exitosa y

popular serie de “Los Hom-

bres de Paco”, que se sigue

emitiendo actualmente con

buen respaldo de la audiencia.

El personaje del comisario

Don Lorenzo es uno de los

más populares de la comedia

de Antena 3.

En 2006 compartió protago-

nismo con Ángela Molina en

“El triunfo”, de Mireia Ros, y

Nació en Sevilla el 14 de diciem-

bre de 1942. Empezó su activi-

dad política como militante fren-

te al Régimen de Franco en el

Frente de Estudiantes Sindicalis-

tas.[1]

Encabezó la huelga de actores

de 1971 que reivindicaba la re-

ducción de la jornada laboral

para los intérpretes teatrales.

Uno de los filmes más represen-

tativos fue Los santos inocentes

(Mario Camus, 1984), en la que

Juan Diego había logrado un

papel importante. Fue entonces

cuando consolidó su carrera en

el cine.

En efecto, en 1986 participó en

“El viaje a ninguna parte”, la

crónica de Fernando Fernán

Gómez sobre un mundo en el

que ya no tendrían lugar los

antiguos cómicos, y Dragon

Rapide, en la que Juan Diego

encarnó a un Francisco Franco a

punto de incorporarse al Bando

Nacional. Por su interpretación

en ésta última recibió la primera

de sus ocho candidaturas a los

Premios Goya, seguida por la

alcanzada por su papel de San

Juan de la Cruz en “La noche

oscura” (Carlos Saura, 1989) y

el intrigante capuchino de “El

rey pasmado” (1991), que le

vale su primera estatuilla.

A mediados de la década dis-

minuyó su actividad cinema-

tográfica, centrándose en su

carrera teatral.

En 1999 se produjo su regreso

al cine con “París Tombuctú”,

en la que Juan Diego dio vida a

un anarquista que andaba des-

nudo por las calles del pueblo

con el que el intérprete gano

su segundo Premio Goya a la

mejor interpretación masculina

de reparto.

Al año siguiente repitió candi-

datura por “You're the

one” (José Luis Garci), en la

que Juan Diego interpretó a un

cura que no creía en su minis-

terio, que se mostraba desen-

gañado de la vida y que pese a

su ideología confesaba admirar

a Pablo Picasso. En ese 2000

nació su hijo pequeño.

En 2002 Juan Diego regresó a

la televisión en “Padre Cora-

je”, papel por el que obtuvo el

Hablar de Juan Diego, es hablar

de talento. Con cada nuevo

papel que protagoniza sorpren-

de a la audiencia por la calidad

de su interpretación y el realis-

mo y la intensidad que aporta a

su personaje. En Diego podemos

apreciar una extraña comunión

entre experiencia y frescura,

muy difícil de ver en actores de

su talla, que con los años

ganan en fuerza dramática,

pero pierden la inocente

ingenuidad del actor prime-

rizo que otorga un aire muy

JUAN DIEGO Ruiz Moreno

JUAN DIEGO segons JUDITH

Famosillos Judith S. M.

5

Quan et va començar a agradar la foto-

grafia?

Al voltant dels setze anys. En aquella

època jo feia moltes excursions per la

muntanya i m’agradava fotografiar els

paisatges.

Quan vas tenir la teva pròpia càmera?

Als nou anys per la meva comunió. Des-

prés vaig fer servir la de la meva mare i

als vint anys em vaig comprar la meva

primera càmera bona, una reflex, marca

Minolta.

Alguna vegada t’has plantejat dedicar-

te professionalment a la fotografia?

Per què?

No, no m’he plantejat mai dedicar-me a la

fotografia. M’agrada anar per lliure, els

professionals han de fer fotos comercials:

casaments, comunions...

Estudies fotografia actualment?

Si, sempre que puc faig algun curset.

Com a mínim un a l’any. L’últim que he fet

és photoshop cs4 i ara tinc previst fer-ne

un de composició fotogràfica.

T’has inspirat en algun fotògraf per fer

les teves fotografies?

En molts, en fotògrafs reconeguts com

Gabriel Brau, Sergio Tello, Tino Soriano,

Jose B. Ruiz... Però també m’he inspirat

molt en fotògrafs més anònims, com-

panys aficionats com jo, amb qui compar-

Joan Membrives: Educador i aficionat a la fotografia

Entrevista:

Quina temàtica és la que més t’agrada

fotografiar? Per què?

M’agrada el retrat perquè captes expressi-

ons de la gent, abans de fer la fotografia i

després quan veuen el resultat.

Quan et vas presentar al primer concurs?

N’has guanyat algun?

El primer concurs crec que va ser el 2006.

Si, he guanyat la lliga social d’una agrupació

que és diu AFIC en la categoria color. Però

guanyar no és important, és clar que agra-

da, però no és el més important.

Quin equip utilitzes per a fotografiar? Per què? Actualment tinc una càmera reflex digital Nikon D300 i dos objectius: un zoom 18-200 VR i un 50mm fixa. Nikon és una bona cà-mera i sempre havia volgut tenir-ne una, així que quan he pogut estalviar una mica... m’-he fet un regal, ja, ja, ja... Retoques les teves fotografies? Per què? Que penses dels retocs fotogràfics? Si, i molt. Normalment el resultat original no és del tot l’esperat i amb el retoc el pots aconseguir. A més a més, el retoc et permet molta més creativitat i facilita que el missat-ge de la fotografia arribi millor a les perso-nes. De totes maneres, aprovo el bon ús dels retocs fotogràfics, és a dir sempre i quan és facin per millorar la fotografia no per a falsejar la realitat amb males intenci-ons. Per acabar, t’agrada que et facin fotogra-fies? Per què? No, no m’agrada perquè sóc poc fotogènic.

PERFIL: Joan Membrives és un educador de l’Hospital de Dia per Adoles-cents de Badalona. Una part de la seva feina consisteix en la programació de tallers, un dels quals és el de revista. A part de la seva feina com a educador en Joan és aficionat a la fotografia i com a tal sempre que pot aprofi-ta per sortir amb la cà-mera, per fer algun curs on aprendre no-ves tècniques i també, per participar en con-cursos. És soci d’una Agrupa-ció de Fotografia, tam-bé de l’Associació Gi-ronina d’Entitats Foto-gràfiques i membre de la Federació Catalana de Fotografia. Participa regularment en les lligues fotogràfi-ques i l’any 2009 va

BY

JUD

ITH

S.

& S

AR

AH

M.

BY

JUD

ITH

S.

& S

AR

AH

M.

BY

JUD

ITH

S.

& S

AR

AH

M.

6

Ingredients: Per al pa de pessic: 4 ous 125 g de sucre 125 g de farina 1 cullerada petita de llevat en pols La ratlladura de mitja llimona Per al farcit de trufa cuita: 100 g d'aigua mineral 100 g de sucre suc de mitja taronja 50 g de cobertura de xocolata negra 50 g de nata líquida 20 g d'avellanes torrades 100 g de melmelada de taronja ametlles filetejades Per a la glaça de xocolata: 66 g d'aigua mineral 480 g de sucre 320 g de nata líquida per muntar 100 g de cacau amarg en pols 3.5 fulles de gelatina

Marta L.

Les Mones i els ous de Una altra de les maneres d’ap-

profitar el munt d’ous que es

menjaven en aquestes dates,

era el costum de fer un pastís

de farina, sucre, i altres compo-

nents. A més s’hi posaven

també un número d’ous igual al

dels anys de l’infant a qui se li

regalava. Aquest pastís el rega-

laven els padrins o els avis i és

el que anomenem La Mona. La

Mona és un costum antic, que

ja surt citat amb el mateix nom

al segle XV. En alguns indrets

el pastís tenia forma de ninot.

Segons el costumari català, el

costum de decorar i menjar ous

per aquestes dates ja existia en

pobles primitius europeus i

asiàtics. Els ous simbolitzaven

el principi de l’univers i de la

creació, i el dia de Pasqua amb

l’arribada de la primavera era

l’inici de l’any i una festa real-

ment important. La tradició de

menjar ous probablement arre-

lada abans del cristianisme, es

va accentuar a causa de la

Quaresma. Durant el temps de

dejuni no es podien menjar

tampoc ous, i per tant la gent

guardava els ous postos espe-

rant l’arribada de la Pasqua.

Quan la Pasqua arribava, se-

gons el lloc del que parlem, hi

havia una tradició o altre. En

alguns llocs els ous es pintaven

o decoraven, en altres llocs es

creia que trencar els ous entre

ells portava sort i estrenyia

l’afecte amb les persones pro-

peres. Així enamorats, parents

o amics trencaven mútuament

el ous.

Per al pa de pessic:

El pa de pessic és millor preparar-lo el dia abans. Es preescalfa el forn a 180ºC.

En un bol, es baten els quatre ous juntament amb el sucre, fins que quedi una massa blanquinosa i espumosa.

A continuació s'afegeix, poc a poc, la farina tamisada, el llevat i la raspadura de llimona tot barrejant-ho amb

cura per tal que no es desmuntin els ous. S'aboca en un motlle untat amb mantega (de 20 cm de diàmetre). Es

cou al forn a 180ºC (350ºF) durant uns 30 minuts (fins que l'escuradents surti net).

Per a la trufa cuita:

En un cassó, es posa a bullir la nata i quan sigui calenta s'afegeix la cobertura de xocolata i es remena fins

aconseguir una mescla homogènia. Es deixa refredar i s'hi barregen les avellanes torrades i ben triturades (com

un puré). Es reserva a la nevera 12 hores.

Per a la glaça de xocolata:

En un bol, s'hidraten les fulles de gelatina amb aigua freda. En un cassó, es bull l'aigua amb la nata líquida i el

sucre. Es retira del foc i s'hi afegeix el cacau en pols. S'hi passa el túrmix a velocitat baixa (per tal de no intro-

duir bombolles d'aire) fins que quedi una mescla homogènia. A la mescla anterior, s'hi afegeix la gelatina ben

escorreguda i es barreja fins que es dissolgui completament. Es passa la glaça per un colador xinès per evitar

cap grumoll. Es deixa reposar un mínim de 6 hores a la nevera.

Muntatge:

S'elabora un almívar amb l'aigua i el sucre i el suc de taronja. En un cassó s'escalfa i es va remenant fins que

s'aconsegueixi una textura de xarop. Es retira del foc i es reserva. Es talla el pa de pessic de forma que al final

s'obtinguin 3 pisos iguals.

Amb l'ajuda d'un pinzell, s'unta la base amb l'almívar. Es farceix amb la trufa cuita (distribuint-la uniformement).

S'unta el segon pis igual que la base, i es farceix amb la melmelada de taronja.

Es col·loca el tercer pis i s'unta tot el pastís amb l'almívar.

Per a la glaça, es retira de la nevera i s'escalfa al microones a baixa potència, fins que arribi a 40ºC (104ºF).

Es col·loca el pastís al damunt d'una reixeta amb una safata a sota (per recollir la glaça que regalimi). S'aboca

la glaça pel damunt del pastís, procurant que el cobreixi completament. (Si veiéssiu que amb una capa no que-

da uniforme, hi podeu fer una o dues capes més).

A continuació, s'hi enganxen unes ametlles filetejades i torrades a la base.

Es deixa endurir la glaça i ja podeu decorar al vostre gust (amb els ous, plumes i pollets).

La recepta

7

Hem preguntat a les noies i nois de l’Hos-l’Hospital d’Adolescents de Badalona pels seus interessos i preferències en el temps

lliure. La primera pregunta era la més àmplia i

alhora la més directa: A què prefereixen dedicar el temps lliu-

re? Els enquestats havien de respondre puntu-

ant de l’1 al 5 les següents respostes: -Sortir al carrer -Sortir amb els amics/gues -Anar a la discoteca -Mirar la televisió -Utilitzar l’ordinador Les següents preguntes es centraven en preferències concretes, tractant d’aprofundir una mica més en cada tema. Igualment els

demanàvem que puntuessin de l’1 al 5. Què prefereixes veure a la TV?

Sèries Programes variats Esportius Pel·lícules Animació Què t’agrada més de la discoteca?

Ballar Lligar Beure Fumar Fer amistats Per a què utilitzes més l’ordinador? Xatejar Buscar informació Retocar fotografies Treball escolar Descarregar coses Veure pel·lícules, escoltar música

On prefereixes passar el temps lliure?

Bar, cafeteria… Plaça Parc Centre comercial

Que prefereixes fer a casa dels

col·legues?

Veure pel·lícules, escoltar música

LA PREGUNTA?

Els Joves i el temps lliure

Conclusions. Segons les respostes deduïm que els nois/es de l’hospital prefereixen dedicar el temps lliure a Sortir amb els Amics i Utilitzar l’ordinador, concretament per escoltar música veure pel·lícules i xatejar. Anar a la discoteca és al que

menys prefereixen dedicar el temps lliure, i curiosament, quan hi van el que menys els agrada és ballar. Aquest estudi és molt ampli i superficial. Per conèixer amb més detall les preferències dels joves pel que fa al temps

lliure, es podria plantejar un proper estudi centrat exclusivament en algun dels àmbits plantejats.

Laura A.

Soraya M.

A que prefereixen dedicar el temps lliu- Què prefereixes veure a la TV?

Què t’agrada més de la discoteca? Per a què utilitzes més l’ordinador?

On prefereixes passar el temps lliure? Que prefereixes fer a casa dels col·legues?

0

10

20

30

40

50

60 So rt ir al carrer

So rt ir amb els

amics / gues

A nar a la

d isco t eca

M irar la

t elevisió

U t il it zar

l ’o rd inador

0

10

20

30

40

50

60Sèries

Programes

variat s

Esport ius

Pel·l í cules

A nimació

0

10

20

30

40

50 B allar

Lligar

B eure

Fumar

Fer

amist at s

36

38

40

42

44

46

48B ar ,

caf et er ia…

Plaça

Parc

C ent re

comercial

0

10

20

30

40

50

60 V eure

pel·l í cules,

esco lt ar

música

Jug ar ( PC ,

Play , W ii . . . )

Esco lt ar

música

Fumar

8

0

10

20

30

40

50

60

70 Xatejar

B uscar info rmació

R eto car

fo to graf ies

T reball esco lar

D escarregar co ses

Veure pel·lí cules ,

esco ltar música

El Periplo del Rey Maldito

Un mundo fantástico sobre el que ha caí-do una maldición, un bufón que ha roba-do el cetro prohibido y que ha hechizado al rey y a la princesa. Son el punto de par-tida. Sólo si eres hábil i audaz podrás des-hacer el hechizo y salvar al reino de esta situación.

Dragon Quest es en esencia un juego de rol con grandes dosis de exploración, in-teracción con personajes, combates, puzzles, magia y estrategia.

Para el desarrollo del juego controlamos una serie de personajes con una clara misión: recuperar un cetro mágico robado por el bufón, deshacer el hechizo que ha convertido a al rey en un monstruo y a la princesa en una yegua.

Los personajes son: el fiel guardia del rey, el simpático y forzudo ladrón Yangus, la atractiva hechizara Jessica y el caballero templario Angelo, cada uno de ellos con habilidades y personalidades únicas que irán evolucionando con la experiencia ad-quirida.

Los combates o enfrentamientos durante el juego son por turnos, y en la mayor par-te de las ocasiones aleatorios. En cada turno los personajes pueden atacar, intimi-

dar o usar cualquiera de sus habilidades.

Los rivales son uno de los puntos fuertes del juego. Son soberbios, desafiantes y en ocasiones hilarantes.

El juego también requiere mucha explora-ción, numerosas situaciones que resolver

Dragon Quest es inmenso, gigante, y po-demos movernos por el libremente en nuestra búsqueda de objetivos.

La búsqueda del malvado bufón, nos lle-vará a atravesar ciudades, bosques o mazmorras por cuatro bellos continentes. Una búsqueda en la que encontraremos pistas y personajes secundarios que nos marcarán las pautas de la historia princi-pal de la aventura, pero que resultan de lo más variado y divertido.

Aunque el mundo de Dragon Quest es inmenso, los primeros desplazamientos entre pueblos y aldeas tendremos que realizarlos a pie, pero una vez avanza el juego dispondremos de medios de trans-porte que terminan siendo indispensables tanto para evitar tiempos muertos y com-bates innecesarios, como para el desa-rrollo de algunas misiones secundarias.

Sergio G. y Cristian M.

Dragon Quest a cuestión:

Pregunta. ¿Cuanto tiempo hace que juegas a Dragon Quest?

Respuesta Cristian. Unos tres años.

Respuesta Sergio. Ya no juego.

P. Aproximadamente, cuantas partidas has jugado (+100,+500…) y cuanto dura una partida.

R.C. Entre 70 y 100. Depende de la partida, la más larga duró 5 horas y las más cortas duran 2 horas aproximadamente.

R.S. He jugado unas 125 partidas. Y la duración depende...

P. Qué te gusta del juego, te identificas con algún personaje? Porque?

R.C. Me gusta el argumento y la banda sonora. No me identifico, ningún personaje se parece a mi.

R.S. Me gusta la historia y la banda sonora. No, no me identifico.

P. Qué momento o situación te ha costado más superar? Como lo hiciste, tienes algún secreto?

R.C. Las luchas contra los jefes. Mirando la guía.

R.S. Uno de los jefes que daba mucha guerra, lo gané por suerte.

P. Danos algún consejo para alguien que es novato en el juego.

R.C. Que compre la guía.

R.S. Que juegue tranquilamente, ya que es muy largo.

Games Games

9

-Jaimito a su madre embarazada de tres meses: Oye mamá, porqué tienes la barriga hinchada ? Su mamá: No te preocupes hijo, es sólo un aire. Jai-mito a los seis meses: Mamá, ¿ por qué te está creciendo más la barriga ? Su mamá: ya te dije antes hijo, son aires estomacales. Jaimito a los nueve meses: ¿Y ahora que te pasó ? Su mamá: ya te dije, son gases pero pronto se solucionará. Luego del parto... Jaimito entra a conocer a su nuevo her-manito y lo saluda: Hola, pedoo. -Jaimito dime dos pronombres. -¿Quién, yo? -Muy bien. - Jaimito estudia las onomatopeyas. Entonces, la profesora dice: Tu Juani-to, dime una frase con una onomatopeya. Juanito dice: Llegué a casa y el gato me dijo miau, miau. Muy bien. Ahora tu Alfonso. Fui al pantano y la rana dijo croac, croac. Muy bien. Ahora tu Jaimito. Iba a cruzar la calle y vi un camión de frente, dije:¡Oh, no m'atopella! - Jaimito viendo esta pata de pajaro, dígame la familia, el género y la espe-cie de animal, así como sus costumbres migratorias y el número de crías por nidada. Pero, ¿Cómo le voy a decir todo eso con una sola pata? ¡Pues… suspendido! Dígame su nombre y apellido. Jaimito se quita un zapato, le enseña el pie desnudo al profesor y le dice: Adivine. - Jaimito, dime una palabra que tenga la "m".Y le dice Jaimito: Sartén. La profesora le pregunta: Jaimito, ¿dónde lleva sartén la "m"? Y le dice Jai-mito:¡En el mango! - Jaimito regresa temprano de la escuela, la mamá de Jaimito le interroga: ¿Por qué llegaste tan temprano de la escuela, hijo? Es que fui el único que contesto la pregunta del profe. ¡Muy bien, Jaimito! ¿Y cuál fue la pregun-ta? ¿Quién le tiró el borrador al Director? - Jaimito le dice a su padre: Papá, papá, no quiero ir al colegio.¿Por qué Jaimito? Primero, tengo sueño. Segundo, me aburro. Tercero, se ríen de mí.¡Pues, tienes que ir! Primero, es tu obligación. Segundo, tienes 37 años. Tercero, eres el director del colegio - Jaimito, ¿tú no rezas antes de comer? No, mi madre es buena cocinera. - Jaimito vamos a ir a visitar a una amiga mía que ha tenido un bebe, pero ha nacido sin orejas, así que no digas nada. Cuando ya terminan la visita… Jaimito ¿no tienes que decirme nada? Y Jaimito responde: Sí, que Santa Lucia le conserve la vista, porque como le tengan que poner gafas se las van a tener que sujetar con chinchetas.

CHRISTOPHER A. C. PER RIURE

Acudits de “JAIMITO”

10

Jordi DM Passatemps

A R D I L L A A W R T Y V D G D H Z X U F S W O K J H U

R R T H H S Y J L H F H F E Ñ D C C Z Y F D E M S S E G

E K L I G F A O C B B G G L K D T L O R C D D P D D H F

W J B U Z F H R G F D H B F I D G I J L H D D E D F T D

A G U Y O T R N D R F U V I H H O I H D I D D D S S Y S

S F R R R D A I F I R N V N D I G H S D H B F S H X D Q

S E R T R T F T R G N M J Y R O S F S D G H R V U S Y W

M T O E O F O O R F R A H G T O X F G F F D D I K K I E

A N T O F R I R G R D R C J D T I B Q S T Y N L O E R Y

N D G K U A G R T D F A S I E D C B M Ñ L J G D A E Y P

A T E A H H G I F U D G P L R G N Y J M K O I H V C D E

T G D P B K L N F G G U I I G T R F V C D E W S X Z A Q

I E T I V K M C Y J H A L O B N H Y U J M U J K I O L K

Ç S Y D C J B O J A Y K I I O I U Y T R E A S D F G H J

ardilla

burro

colibri

delfin

manati

okapi

ornitorrinco

sardina

tortuga

zorro

BANANA

BRECOL

COL

COLIFLOR

GRANADA

LECHUGA

MANDARINA

MANZANA

NECTARINA

PATATA

PERA

RABANO

TOMATO

ZANAORIA

KAKURO. Rellena las casillas con números del 1 al 9. La suma de los números de cada fila i columna debe ser igual al numero indi-cado en la primera casilla.

55 33 20

17

18

14

26

17

14

17

20

Busca los nombres de 10 animales:

Cruzadas:

11

El dimoni de Badalona és la festa tradicional més important de Badalona, i és l'acte central de la Festa Major de la ciutat que se celebra les primeres set-manes del mes de maig i que és coneguda com les Festes de Maig. El 10 de maig a partir de les deu de la nit té lloc a la Ram-bla de Badalona, davant del mar, la Cremada del Dimoni, que és la culminació d'un seguit d'actes que conformen la Nit de Sant Anastasi. La Generalitat va declarar la Cremada festa d'in-

Els orígens:

Concurs Crema’l tú: La mort del mestre dimoniaire Miquel Xirgu el 1997 deixa orfe el Dimoni. A partir de 1999, l'Ajuntament convoca el concurs Crema'l Tu! per es-collir el disseny de la popular figura. El concurs atrau des d'artistes professionals fins a pares i fills, passant per joves dissenyadors de tot el país. Un jurat divers format per per-sones vinculades a diversos àmbits de la ciutat tria el dis-seny guanyador, que rebrà una petita dotació econòmica que ha anat variant amb el temps.

Cada any es crema amb el Dimoni centenars de dimo-niets fets des de pràcticament totes les escoles de la ciutat, que participen en l'activitat El dimoni a l'escola. Durant els dies previs al 10 de maig és habitual veure pels carrers que menen fins a la platja una processó de canalla que tot cantant Dimoni pelut, que a l'infern no t'hi han volgut dipositen els seus treballs als

La idea s’inspira en un fragment del “Calaix de Sastre”, que el Baró de Maldà descriu com uns pescadors cremaven un “figurón” a la platja de Badalona, el 1785.

A poc a poc, es consolida la ce-lebració de la diada de Sant Anastasi com a festa popular, una celebració que adquireix més relleu a partir de l’any 1979, amb la instauració dels ajunta-ments democràtics. És alesho-res que la cremada del Dimoni es converteix en la festa gran de

Francesc de Paula Giró

Jaume Ribó Arenas

Sadurni Castellsaguer i Ventura

Miquel Xirgu Sovirà

Miquel Xirgu Rico

Doménech Giró Duren

Emily Bultó Riba

Tero Guzmàn

Ramon dels Heros

Joan Mayné i Amat

Dissenyadors i constructors del

El Dimoni de Badalona,

Antics Guanyadors: Agata Gil 1999, Josep i Claudia Niubó 2000, Sebastià Brossa 2001, Maria

Pons i Matilde Lila 2002, Anna Maria Cubeiro 2003, Laia Sampere

2004, Paula Bosch Bartrina 2005, Ferran Hidalgo 2006, Joaquín Cañi-

zares 2007, Albert Navarro 2008, Rubèn Montañá 2009, Marcel Rubio

2010.

Somriu Badalona! (Marcel Ru-

bio) El Dimoni d’enguany és una figura sim-pàtica amb dues banyes de color blau i blanc que apareix vestit amb una sa-marreta verda i una capa de color blau. Es situa darrera d’una columna on ha deixat la seva càmera de fotos.

El pedestal on es troba el dimoni, està decorat amb onades ataronjades que recorden el logotip de la Capital Cultural

1999 2000 2001 2002 2003

2004 2005 2006 2007 2008 2009

BY SARAH M.