Júpiter

1.Tipus del planetaJúpiter és el cinquè planeta del Sistema Solar. Forma part dels denominats planetes exteriors o gasosos.Júpiter, format principalment per hidrogen i heli sense una superfície interior definida.

2.Superfície del planetaPensa que els núvols de Júpiter tinguin al voltant de 30 milles (50 km) de gruix. Sota d'això hi ha una capa d'hidrogen i heli de 13,000 milles (21,000 km) de gruix, la qual canvia de gas a líquid quan la profunditat i la pressió augmenten. Sota la capa líquida d'hidrogen hi ha un mar de 25,000 milles (40,000 km) de profunditat, compost d'hidrogen líquid metàl·lic. A sota d'això, probablement hi hagi un centre sòlid que és al voltant d'una i mitja vegades la mesura de la Terra, però trenta vegades més pesat. La temperatura aquí seria al voltant de 55,000 graus Fahrenheit (30,000 graus centígrads) i la pressió seria a causa del pes de l'atmosfera sobre de tot això.

3.AtmosferaL'atmosfera de Júpiter no presenta una frontera clara amb l'interior líquid del planeta, la transició es va produint d'una manera gradual. Es compon en la seva majoria d'Hidrogen (87%) i Heli (13%), a més de contenir Metà, Vapor d'aigua, Amoníac, i Sulfur d'hidrogen, totes aquestes amb <0,1% de la composició de l'atmosfera total.

4.A quina distancia es troba el SolPrenent com a referència la distància al Sol, Júpiter és el cinquè planeta del Sistema Solar. La seva òrbita se situa aproximadament a 5 UA, uns 750 milions de km del Sol

5.CuriositatsEl científic anglès Robert Hooke va observar en 1664 una gran formació meteorològica que podria ser la Gran Taca Vermella ( coneguda en anglès per les sigles GRS ) . No obstant això no semblen existir informes posteriors de l'observació de tal fenomen fins al segle XX . En tot cas , varia molt tant de color com d'intensitat . Les imatges obtingudes per l'Observatori Yerkes a la fi del segle XIX mostren una taca vermella allargada , ocupant el mateix rang de latituds però amb el doble d'extensió longitudinal . A vegades , és d'un color vermell fort , i realment molt notable , i en altres ocasions empal · lideix fins a fer insignificant . Històricament , en un principi es va pensar que la gran taca vermella era el cim d'una muntanya gegantina o un altiplà que sortia per sobre dels núvols . Aquesta idea va ser però rebutjada al segle XIX en constatar espectroscòpica la composició d'hidrogen i heli de l'atmosfera i determinar-se que es tractava d'un planeta fluid . La mida actual de la taca vermella és aproximadament unes dues vegades i mitja el de la Terra . Meteorològica ment la Gran Taca Vermella és un enorme anticicló molt estable en el temps .