I després de l’institut...Què?

La crisi econòmica i l’educació

Entrevista a Joel Joan i Carmen Chacon

La gelosia i l’art de lligar

Gastronòmia Multicultural

Breus: sports, reclimen llibres...

juny 2012

Revista editada per

l’AMPA de l’Institut Joan Boscà

22

2

03 Presentació

04 I després de institut...Què?

05 Les carreres que ara estan de moda

07 Opinió: La crisi econòmica i l’educació

08 Entrevista: Joel Joan

10 Medi ambient: què fem pel nostre planeta?

12 Agenda 21, 2n curs d’Agenda 21 escolar de l’Institut Joan Boscà

13 Ruta Quetzal

14 Realitat o ficció? Sèries basades en hospitals i Sèries basades en instituts de secundària

18 Gelosia: una prova d’amor o d’inseguretat?

20 L’art de lligar

22 Entrevista a Carme Chacón

24 Boscà-recorda: Rosa Helena, Lola García i Araceli

26 Boscà-recomana

28 Boscà-viatge

30 Boscà-breus

31 Equips de redacció

Amb el suport de

AGRAÏMENTS

Agraïm la col·laboració de tot el professorat que ens ha fet costat concedint-nos entrevistes, donant la seva opinió sobre els temes publicats o bé ajudant-nos a contactar amb les personalitats públiques que hem entrevistat.Moltes gràcies a tots!”

El crèdit de la revista

Una de les ofertes de crèdits variables del nostre institut és la que permet l’elaboració de la major part del contingut de la nostra revista. Durant el primer trimestre, els nois i noies de 4t d’ESO que han escollit aquest crèdit cerquen i redacten una part dels continguts de la primera revista del curs. Al tercer trimestre són els alumnes de 3r d’ESO, que posen en pràctica tot allò que han après durant el curs so-bre la premsa i els gèneres periodístics a les assignatures de Llengua i elaboren part del segon número de la revista. Tots acaben el crèdit amb el carnet que els acredita com a periodistes, com a record... i esperem que també amb el bon record d’haver-hi participat i haver-vos fet passar a tots una bona estona llegint les seves cròniques, entrevis-tes i recomanacions.

L’AMPA s’encarrega d’editar i finançar la publicació.

Revista de l’Associació de Mares i Pares de l’Institut Joan Boscà de Barcelona.Consell de redacció: Ona Cerdán (coordinadora), Patricia Cuevas (coord. adjunta), Dani Zoppetti (art i fotografia), Laura Estrada (correctora), Inma Tutzó (professorat), Bet Mañé (AMPA), Joan Enric Bellet (AMPA), Sally Revuelta (AMPA). Disseny de la maqueta: Xavier Aguilera Maquetació: Joan Antoni BalcellsDisseny de capçalera: Joan Antoni BalcellsImprimeix: Barcelona Digital

Institut Joan Boscà, av. d’Esplugues, 4008034 BarcelonaTel. 93 203 83 86http://www.iesjoanbosca.orghttp://www.ampajoanbosca.org (AMPA)

revista.bosca@gmail.com

SUMARI

3

SECCIÓPRESENTACIÓ

I + D + I

Realment cal IMAGINACIÓ per a poder abastar una nova realitat social i política que ha trencat tots els paradigmes i ha convertit en fal·làcia qualsevol estabilitat. Com és, com ha estat...? No podem alimentar la crisi amb la nostra passivitat. Ens cal recuperar-nos del cop inicial i repensar, reimaginar.

Realment cal DIGNITAT per a significar tot allò aconseguit amb tants anys de lluites sindicals, polítiques i educatives. El progrés de la Humanitat és un progrés en els drets. L’economia de mercat els posa a la venda sempre que té ocasió. Cal rebel·lar-se contra l’ex-plotació de vides per a sobreviure infeliços. Les rebaixes dels drets consumeixen les societats.

Realment cal INICIATIVA per a no restar passius per la por. La por a la incomoditat, a la pèrdua de l’estatus, a la pobresa. Tot es pot repensar des de l’experiència d’un feina ben feta durant un cúmul d’anys.

Certament un procés de crisi és un procés de transformació i de canvis. Hem viscut durant anys demanant que l’ Estat ens ajudi. Ara sembla que aquest Estat totpoderós ha perdut el poder, la capacitat de decisió i de governança.

Ja no podem esperar més que els polítics solucionin tots els proble-mes. Molts d’ells, si bé no els han creat, sí que els han permès, per inacció, per omissió, per autoprotecció corporativa. Hem sortit al carrer per a lluitar per l’educació pública, per la sanitat pública, per les prestacions socials públiques. Per la dignitat de totes i de tots.

Estem ja cansats de paraules i de gestos buits. De decisions provi-sionals, que canvien al poc temps, i clandestines, perquè ningú les coneix fins que surten als diaris. Anem provant a veure com reaccio-nen... Aquesta sembla la consigna actual.

Cal revocar els antics poders que vam donar a la classe política, re-novar aquells que vulguin dirigir-nos, implicar-nos nosaltres també per a no deixar-nos guiar per gent que no sap on va.

Les alternatives existeixen. I totes passen per l’ I + D + I. L’educació és l’únic tresor que podrem deixar als nostres fills i fi-lles, al nostre alumnat. I no la deixarem perdre. Imaginem amb dignitat i prenem la iniciativa: ara és el moment!

Hem sortit al carrer per a lluitar per l’educació pública, per la sanitat pública, per les prestacions socials públiques. Per la dignitat de totes i de tots. L’educació és l’únic tresor que podrem deixar als nostres fills i filles, al nostre alumnat. I no la deixarem perdre

4

BOSCÀ-A FONS

S’acaba la vida d’estudiant? De quina manera continua? De vega-des, no només a la teva ciutat o al teu país, pots anar-te’n a un al-tre, tenint en compte on vols arribar, què vols aprendre, quina vols que sigui la teva rendibilitat. Jo sóc una estudiant de tercer d’ESO que ha vingut a estudiar a Catalunya i me n’adono que a tot arreu és difícil, encara que per motius diferents. Per exemple, als EUA potser hi ha una formació més sofisticada que a Catalunya pel que fa als treballs, als assaigs i als projectes de final de cada semestre. A Rússia, el meu país, potser es dóna més importància a les mate-màtiques i als coneixements científics. A més, per completar l’es-cola s’ha de passar l’ UEE (Examen Uniforme de L’Estat) i si no el superes no tens més remei que seguir estudiant i repetir l’examen l’any següent. Cada vegada som més els joves de fora que venim a estudiar a Catalunya i ens adonem que, a tots els països, vagis on vagis, hi haurà coses que et resultaran més fàcils i d’altres que se’t faran més difícils d’aprendre.

Idea original de Karina Grinenko

Sensació universitàriaJoel Cabrera, 18 anys. Primer any com universitari

Quina carrera has escollit?Empresa i tecnologia

Com la vas descobrir?A través de la web de la UAB (universitat Autònoma de Barce-lona)

Per què la vas escollir?Perquè vaig veure que era una carrera nova que l’havien dema-nat alguns bancs i empreses i podia tenir moltes sortides.

És més difícil del que esperaves?Si, una mica.

Explica’ns la teva carrera, en què consisteixTé assignatures d’administració i direcció d’empreses i les complementa amb assignatures de caire informàtic. És a dir, treballes dos aspectes fonamentals que necessiten les empre-ses actuals en una mateixa carrera. No hi ha hagut sorpreses, és tal i com l’esperava.

La universitat és molt diferent de l’institut?Si, és un altre món completament diferent: la dinàmica de les classes, la quantitat d’alumnes que hi ha a cada aula ( 90 o 100). S’ha de viure per poder saber com és.

Entrevista: Astrid Cabrera, Paula Acosta, Mireia Molina

L’alternativa dels mòdulsMªLuz Puig Escudero Monserrat. 19 anys. Cuinera

Com et sents quan penses en el teu passat? És a dir, en la teva formació, els estudis, els esforços, les diferències...Malament, encara hauria d’ haver estudiat molt més. No ho vaig fer al 100%.

És tan difícil com esperaves?La veritat és que sí, però quan t’hi trobes et sents com si aquella sensació ja fos passada.

Trobes a faltar alguna cosa?Sí, les tardes lliures, no haver d’estudiar els caps de setmana, aquelles coses que et fan sentir lliure.

Vas agafar aquesta opció per beneficis o per gust?Per gust. Ja que des de petita m’agradava

Ara imagina’t el teu futur. Com ho veus?Molt bé, fent el que m’agrada, amb el meu restaurant de cinc es-trelles Michelin i, sobretot, amb un bon sou.

Has oblidat l’ESO o t’has quedat amb alguna cosa especial?Records dels companys: aquelles baralles, els profes, els partes... i penso en exercicis antics que ara em serveixen de molta ajuda.

Has seguit els passos d’algun professor que et va marcar o alguna persona?No ho he pogut seguir, el tinc ara, és nou a la meva carrera, però m’agradaria saber tot el que sap i seguir els seus passos de l’1 al 10. I també és important la influència de la meva gent, que no deixa d’estirar la corda perquè segueixi creixent i superant-me.

Entrevista: Noelia Puig

I després de l’institut...Què?

UNIVERSITAT

MÓN LABORAL

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

OBTÉ EL GRADUAT

NO OBTÉ EL GRADUAT

FORMACIÓADULTS

PROVA ACCÉS

BATXILLERAT

PAAU

PROGRAMES GAR. SOCIAL

CF GRAU MITJÀ

PROVA ACCÉS

CF GRAU SUPERIOR

5

BOSCÀ-A FONS

CRIMINOLOGIACRIMINOLOGIA I CRIMINALÍSTICALa criminologia és la ciència de caràcter multidiciplinari que basa els seus fonaments en coneixements propis de la sociòlo-ga, la psicologia i l’ antropologia social. La criminalistica és un conjunt de tècniques i procediments d’investigació, l’objectiu és el descobriment, explicació i prova dels delictes, així com la ve-rificació dels seus autors i víctimes. La criminalistica es val dels coneixements científics per reconstruir els fets.

CRIMINOLOGIA I INVESTIGACIÓ PRIVADALa criminologia estudia el crim entès com a fenomen social i in-dividual, incloent-ne les causes i les conseqüències que se’n de-riven, el comportament criminal i l’impacte que aquest genera en la legislació. La investigació en criminologia moltes vegades posa en pràctica mètodes científics per corroborar hipòtesis i oferir prediccions a llarg termini, amb la finalitat de desenvolupar teori-es que puguin ajudar a explicar i comprendre els fets, les causes, les conseqüències i altres circumstàncies al voltant del crim. La investigació privada recull un conjunt de disciplines com les tasques de recerca, localització, intel·ligència i contraintel-ligència,verificacions conseqüents amb el fenomen sota estudi i els dos procediments més comuns: el seguiment i la vigilància.

Quan es comencen a aplicar els mètodes d’observació científica?Al segle XIX es comencen a aplicar els mètodes d’observació ci-entífica al crim, per tal de determinar les causes de la crimina-litat. En aquest moments és quan l’escola italiana pretén trobar la causa profunda de la delinqüència en les anomalies corporals i mentals dels individus.

L’Ona Cerdán i l’Andrea Egea són dues estudiants de segon de batxillerat que han basat et seu treball de recerca d’enguany en el tema de la criminologia. L’Ona ens explica que van esco-llir aquest tema perquè es voldrien dedicar a la criminologia i a la psicologia. Resumim la seva intervenció en tres punts fonamentals:

Definició de criminologia: ciència multidisciplinària que basa els seus fonaments en els coneixements de la psicologia, la so-ciologia i l’antropologia social. Té una vessant psicològica d’una banda i una vessant científica, que correspondria més a la cri-minalísticaPsicologia aplicada a la criminologia: Englobaria diversos camps psicològics: psicologia forense, policial i legal-Paradigmes en la psicologia criminològica:Psicologia biològica o criminologia biosocial.Paradigma del control social.Autocontrol.Psicologia del delinqüent racional Criminologia del desenvolupament de la carrera delictiva.

No es tracta que hi hagi un gen que heretem i ens fa matar, sinó que hi ha aspectes psicològics que es poden heretar. Un 20% són delinqüents per psicologia hereditària i, el 80% restant no tenen res a veure amb la psicologia hereditària (delinqüents per influències socials).

“La venjança és psicològica. La nostra mentalitat ha fet opinar que el que ens fan a nosaltres ho hem de retornar en un acte.” (Ona Cerdán i Andrea Egea)

En Mario Rodríguez Prieto és un jove estudiant de criminologia de vint-i-quatre anys. Ens va fer un breu resum sobre les idees principals que hem de saber sobre la seva carrera i, sobretot, sobre quins són els factors que porten al crim:

Quina carrera has d’estudiar per arribar a criminologia? Has d’ estudiar Dret i després t’especialitzes en la matèria de criminologia.

Abans de començar la carrera pensaves en que tot seria igual que a les sèries? Realment no, però sí que tinc molts companys que, a la carpeta on hi guardaven els apunts hi tenien apuntat “CSI”. Suposo que perquè anirien amb la idea que seria com a la sèrie.

Fins a quin punt la ficció de les sèries supera la realitat?Tots els laboratoris científics no són com a les sèries de C.S.I, són molt més simples, no els podemríem comparar.

Les carreres que ara estan de moda

6

BOSCÀ-A FONS

“L’ésser humà sempre vol més. La societat sempre marca unes finalitats i un les ha d’aconseguir mitjançant certs mètodes, i si no els aconsegueix, es frustra. Aleshores és quan busques uns altres mètodes, com per exemple la corrupció.”(Mario Rodríguez)

Quan mires sèries criminològiques, saps en cada moment què han de fer? Ho fan tal com tu penses?Si, bé, no sempre, però la majoria de les vegades sí.

Tens molts companys que han deixat d’estudiar la carrera? Sí, i la majoria dels casos és perquè s’esperaven una altra cosa, o bé perquè l’ han trobat força dificil. Què faries per tal que la gent entengués més la crimi-nologia? Jo proposaria de que a cada partit polític hi hagués un criminòleg, i que a cada ajuntament també n’hi hagués un com a mínim.

“La teoria del etiquetatge: l’àmbit penal, només pel fet de passar per aquest àmbit ja t’etiqueten d’una manera. Es pot fer un balanç a partir dels factors de risc (per exemple, ser home, de tres germans, el segon, sempre tendeix a caure a la delinqüència) i amb els factors de protecció. Evidentment, és un etiquetatge pejoratiu i perillós.” (Mario Rodríguez)

Sabies que...? Curiositats sobre els grans criminòlegs de ficció:

Alfred Joseph Hitchcock, director de cine britànic considerat un mestre del suspens. Els seus temes recurrents són la por, la culpabilitat i la pèrdua d’identitat; un altre tema que es troba freqüentment a les seves obres, amb algunes variacions, és el de l’innocent perseguit. Agatha Mary Clarissa, Lady Mallowan ha estat, segurament, l’escriptora anglesa de novel·la detectivesca més important i innovadora. Sovint és anomenada “reina del crim”. També va escriure novel·les sentimentals sota el pseudònim de Mary Westmacott. Va publicar més de vuitanta novel·les i va crear dos personatges que es van fer famosos com a investigadors: Hèrcu-les Poirot, l’extravagant detectiu belga, i Miss Marple, una entra-nyable anciana que viu a la campinya anglesa i que és capaç de resoldre els crims més complicats i sòrdids. A Agatha Christie li agradava variar en la forma establerta de les històries detec-tivesques, però era escrupulosa en el fet de jugar net amb el lector i no amagar-li cap tipus d’informació per tal que ell mateix pogués resoldre el misteri.

Entrevista: Shalu Romaguera, Marta Mata, Adam Sala, Esteve Canal, Laura Sierra, Amariah Cook.

Col·laborador: Salvador Cayuela

DIETÈTICA, NUTRICIÓ I TERÀPIES ALTERNATIVESUna altra de les grans alternatives actuals i una de les titolacions amb més adeptes. Recollim en dues entrevistes de dues perso-nes d’edat i experiència molt diferents, professionals del camp de la nutrició.

Sabina Fenollar, 27 anys, nutricionista a l’hospital d’Ala-cant

Quina diferència hi ha entre dietista i nutricionista? Quina és la teva especialitat?Es el nivel educativo. La dietista/nutricionista es aquella que tiene los estudios universitarios, en cambio una dietista es aquella per-sona que tiene un módulo de auxiliar técnico en dietética.

Quina és la teva feina actual? En què consisteix?Ahora trabajo en nutrición hospitalaria, ocupo el puesto de una di-etista. Gestiono todas las ingestas que toma un paciente. Yo me encargo de revisar el estado de toda la comida que llega a manos del paciente.

Què et va impulsar a fer aquesta carrera ?No me llego la nota para entrar en enfermería y decidí una alter-nativa que es parecida, en este caso dedicada a los mismos fines: ayudar en la nutrición a las personas enfermas ya que hoy en día la gente está muy perdida en términos de alimentación y nutrición aunque les da mucha importancia.

Quines opcions de futur es tenen quan s’estudia aquesta carrera?Cuando se estudia esta carrera uno sale preparado para trabajar en cualquier campo donde se toca el tema alimenticio: fábricas de alimentos y laboratorios de análisis de alimentos. Luego, en el tema sanitario, se puede trabajar a nivel hospitalario, dando cur-sos o charlas de nutrición sobre nutrición deportiva.

Com a nutricionista practiques algun tipus de teràpia al-ternativa?No. Trabajando en un hospital no las puedo llevar a cabo, aunque tampoco las conozco ni las he estudiado.

Diries que les persones en sabem alimentar bé?Hay demasiada información y productos muy descontrolados. An-tes los recursos eran más limitados y la gente se tenía que buscar más la vida, pero ahora estamos saturados de todo tipo de alimen-tos. Alimentos que engañan a los consumidores con la publicidad que dan a conocer y algunos no son lo que dicen sus anuncios o las etiquetas que llevan en el envoltorio.

Posaries un crèdit o xerrades als instituts per tal que la jo-ventut tingués més informació sobre aquest tema? Sí, hoy en día es muy importante conocer cosas sobre este tema porque nos servirá para toda la vida, ya que en el instituto no sólo hay que aprender materias, también se tiene que enseñar a ser persona y a conocer cómo nutrirnos para poder estar sanos toda la vida. La educación nutricional empieza desde casa, con los padres como principales instructores.

7

BOSCÀ-A FONS

Jose Luís Manteca, 43 anys, mestre d’Educació Física, massagista i nutricionista

Quina és la teva especialitat?Les meves especialitats són la nutrició i diferents tipus de massatge com: el quiro-massatge, la reflexologia podal, el shiatsu, el massatge californià i la teràpia japonesa amb encens (termiteràpia) i amb imans.

Quina és la teva feina actual? En què consisteix?Sóc mestre d´Educació Física, però compa-gino aquesta feina amb les teràpies alter-natives en un centre de massatge i també assessorant a les persones en l´àmbit de l’alimentació. El meu objectiu és orientar a les persones a millorar els seus hàbits alimentaris, d’higiene postural, d’activitats físiques,etc..

Què et va impulsar a fer aquesta activitat en aquest àmbit?Sempre m’ha agradat ajudar a les per-sones a sentir-se bé amb elles mateixes, tant a nivell físic com a nivell emocional i mental.

Està ben pagada aquesta feina?Sí, està ben pagada, però el més important és que la gent es cuidi i porti una vida sa-ludable. Que adquireixin unes pautes que puguin portar a terme en el dia a dia i que prenguin consciència de la importància que té estimar el seu cos i cuidar-lo.

Com a nutricionista practiques al-gun tipus de teràpia alternativa?Practico diferents teràpies manuals, faig meditació i practico la respiració zen ( res-piració conscient ).

Diries que les persones en sabem alimentar bé?En general, no. El problema principal és que barregem aliments que no són compa-tibles pel nostre cos, aleshores, això provo-ca desequilibris a nivell fisiològic.

Posaries un crèdit o xerrades als instituts per tal que la joventut tingués més informació sobre aquest tema? Sens dubte. Penso que és un tema fona-mental avui dia i cal tenir informació per-què la societat estigui el més ben alimen-tada possible.

Víctor Manteca, Lo c Estela, Guillem Pascual

Opinió: La crisi econòmica i l’educacióAbans del 2008 el govern espa-nyol havia tingut molts ingres-sos variables (ingressos que no són fixes) provinents sobretot de la construcció, ja que cada vegada que es ven un pis o es construeix una casa el govern se’n queda un tant per cent. D’aquests ingressos en van dedicar una bona part a l’edu-cació pública a tota Espanya, que més tard van haver de reduir degut a la caiguda dels ingressos generals.Amb la crisi econòmica global, els go-verns tant d’esquerres com de dretes van decidir retallar en educació i sanitat. Pri-mer Mas ho va fer a Catalunya, i més tard Esperanza Aguirre ho va fer a Madrid, així com la majoria d’integrants del seu partit (PP) ho estan fent arreu d’Espanya. Això ha provocat una sèrie de conseqüencies que mai s’havien vist: baixar el sou als funcionaris, dismuinuir despeses socials i tancar ambulatoris.Segons la nostra opinió, aquestes mesu-res que s’estan prenent no són les ade-quades per sortir de l’actual crisi, o si més no pensem que haurien d’anar acompa-

nyades d’unes retallades a les classes més altes que, en termes generals, són els que ens han dut a la crisi i ara ho hem de pagar tots.Per desgràcia, ara tota Espanya està en mans d’un partit polític, que té majoría

absoluta, que és molt de dretes i que, sens dubte, farà una

política de privatitzacions i retallades molt greus, a més d’una sèrie de lleis que aniran en contra de la llei de l’avortament i se-gurament del matrimoni homosexual.

Un incident que no té molt a veure amb la crisi però que

ens agradaria remarcar com a fet especialment greu i significatiu

del país en el qual vivim és el següent: durant la jornada de reflexió, a Madrid, Falange (el partit polític del franquisme) va convocar una manifestació. Van anar-hi 300 persones, i el més greu del cas és que un Tribunal ho va autoritzar. Com pot ser que la policia desallotgi de les plaçes a la gent del 15-M a cops i permeti ma-nifestar-se a 300 persones amb banderes falangistes i neonazis? Així és el país en el qual vivim... així és com volem que sigui?

Felipe Romo, Miquel Cortada, Pedro Ruiz, Albert Molina,

Daniel Giménez, de 4t d’ESO

Elisenda Peña

Has volgut ser actor tota la vida? Quins actors són els que t’han inspirat? Quina va ser la teva primera obra?De petit volia ser actor, però vaig fer dos cursos de periodisme a la Uni-versitat Autònoma de Barcelona.. Tinc la sensació que em va escollir la prefessió a mi. És gairebé una patología, que la sents molt a dins i tens la necessitat de pujar un asce-nari i fer el “pallasso”, si nó és així més val que no t’hi dediquis. M’he trobat al llarg de la meva carrera profesional molta gent que només busca fama. Tú ets la teva propia obra i si no la fas perquè la sents, és un mal negoci. No m’he inspirat en cap actor, n’admiro molts, però crec que a la nostra feina es tracta de ser un mateix, ser original, intentar no copiar els recursos d’un altre actor ni ser artificial.La primera obra la vaig fer als 7 anys, era de gènere humorístic. Quan vaig acabar a l’Institut del Te-atre, vaig fer la primera obra “pro-fessional”, amb el Jordi Sanchez. Es titulava Mareig. L’any 1992, al Teatre Grec de Barcelona, vam re-presentar El somni d’una nit d’es-tiu, de William Shakerspeare

Professionalment, creus que has arribat on volies arribar? Has dirigit alguna obra de teatre?L’ important no és arribar, és anar caminant. No em pensava que una sèrie com “plats bruts” arribés a tenir tan èxit. Tot i això, no em sento especi-alment satisfet amb el treball que he fet fins ara.De moment encara no n’he dirigit cap d’obra, només he dirigit cine-ma. Aviat potser faré una obra de teatre.

Com vas tenir la idea de crear uns premis Gaudí?Doncs.. mirant la tele, mirant com ho feien els americans, els espa-nyols, els francesos...La idea ja la tenia al cap des de feia anys perque considerava que tení-em una indústria cinematogràfica amb prou volum com per tenir uns premis pròpis.Fins aleshores, hi havia els premis Barceló, però no estava clar qui els donava, no tenien gaire im-portància mediàtica ni prestigi ni cap segell... Jo estava convençut de que el dia que féssim un gest d’autoestima els cineastes del país i que ens ho creguéssim més, doncs podríem tenir uns premis tan collonuts com els premis Goya, els Òscars o els David Donatello. Crear una acadèmia era la manera de dotar els premis Barceló d’un prestigi que abans no tenien.

Que prefereixes ser actor o di-rector? És molt difícil dirigir a un company?(riu )Molt bones preguntes. Preferei-xo sens dubte ser actor, jo em consi-dero actor i el que m’agrada és actu-ar. Dirigint he de reconèixer que m’ho passo molt bé , però no és el mateix. M’entenc bé amb els actors, i els puc treure coses interessants. Ara ma-teix he dirigit (subdirector) “Fènix 11-23”, sent director em fa molt content i molt orgullós veure la feina dels actors perquè... bé, sé el procés que han seguit i em fa molt feliç.Dirigir a un company es difícil, ja que, 1a és company i de vegades és dir-li a un company que ha fet malament això o allò, és compli-cat. No, no és fàcil,perquè aquesta és una feina la d’actor/actriu et fi-ques amb la persona que està ac-tuant. Exemple del professor amb el treball de l’alumne, en aquesta

8

BOSCÀ-A FONS

Entrevista: Joel JoanL’ actor català Joel Joan ens va visitar a l’institut i li vam fer una entrevista entre tot l’equip de redacció de 4t d’ESO. Vam fer-li moltes preguntes interessants i que ens revelen part de la seva vida com actor: les actuacions fetes, les seves experiències, el seus projectes i els premis Gaudí entre altres moltes coses. Va ser una estona agradable i magnífica, gràcies a la seva col·laboració i a la seva predisposició de venir a l’ institut

9

BOSCÀ-A FONS

feina el treball ets tu, i dir-li que no m’agrades aquí, o això milloreu, llavors la personeta... iaaah (es lamen-ta)! No és fàcil dirigir actors, no és gens fàcil. Ser director potser és una de les feines més difícils. Com actor he passat per molts directors, la gran ma-joria m’han complicat la vida innecessàriament, pocs m’han ensenyat coses. És una feina difícil i no n’hi ha gaires que siguin bons... Una llàstima! Molt difícil, molt, dirigir.

Desprès de la sèrie “Plats Bruts” on tenies un per-sonatge de comèdia, et va costar molt interpretar un personatge de drama?No, perquè com actor no hi ha tanta diferencia, sempre és el mateix joc. Els grans actors de comèdia saben fer drama, en canvi a l’inrevés no és així. La comèdia és una cosa que ve implícita en el text. Les comèdies que no fan gràcia per sí soles, per molt que l’actor faci, no servirà de res, un actor no pot fer res per arreglar-ho.

Com et reconeix la gent pel carrer, per Joel o pel nom dels personatges que has interpretat?Ara últimament com a Joel Joan, encara que a principi em coneixien pel nom dels personatges. Molts nens en-cara em diuen David pel personatge que vaig interpretar a Plats Bruts. Al principi em deien pel nom dels perso-natges, però ara el meu nom el coneixen, encara que no sé per què...

Quines són les tevés tasques com a president de l’Acadèmia del Cinema en Català?Bàsicament tenim dues feines: organitzar els premis Gau-dí i muntar la festa d’estiu del cinema en català: una ca-tifa vermella, quatre cotxes, una mica de vi per exemple… També els ajudem a negociar convenis amb l’ICIC, TV3. Aquesta feina és una feina que faig perquè crec que la in-

dústria cionematofràfica del país la necessita. Molt aviat acabaré el meu mandat i no em tornaré a presentar. La meva ambició no és ser president de res, sino ser actor.

Tu vas treballar amb en Calixto Bieito en el muntatge de Peer Gynt, ens pots explicar com ha estat l’experi-ència de treballar amb un directos com ell?Ha estat una bogeria, és un director molt modern: Escriu poemes dramàtics.És un director que al Liceu la mitat del públic el va xiular i l’altra el va aplaudir. Peer Gynt, una obra escrita en vers, amb versos que costen d’entrendre, però que quan els entens és impres-sioant. El muntatge més exigent que he fet mai. Havia d’estar físicament molt preparat perquè havia de pujar i baixar escales, tirar-me pel terra, fer veure que feia l’amor amb una dona i alhora recitar un vers dífícil de comprendre. IMPRESIONANT!

Estàs considerat uns dels actors més atractius. Tenir un físic determinat és un avantatge o un inconvenient?Jo estic convençut que els actors i les actrius no són gua-pos/es pel seu físic, són guapos/es si són bons en la seva feina. Normalment quan un actor enamora no és pel seu físic sinó pels sentiments que mostra a la pantalla o a l’esce-nari. És una professió on el físic pot determinar moltes coses. A mi, la bellesa de la imperfecció m’encanta, és el que m’emociona. Com que és una indústria de ven-dre, sembla que els guapos venguin més, jo no hi estic d’acord.

Ens pots explicar alguna anèctoda o algún cas curiós que t’hagi passat?En una obra de teatre, que no vull dir el nom, un actor va tenir un atac de gelosia perquè el meu personatge te-nia mes gràcia que el seu. Exactament emmig de l’obra, quan el públic estava molt obert i expressiu, el meu cum-pany em va fotre una botifarra i s’en va anar.

Quins són els teus projectes de futur?Ahahaha bona pregunta! D’aquí a poc rodaré una tvmovie, més o menys cap a l’abril. Aquest setembre tinc pensat estrenar una obra de teatre, i el més important, encara haig d’estrenar una pel·lícula com a director, Fènix 11-23 que no és fàcil.

Quines recomanacions donaries a algú que vol ser actor?La veritat és que no et puc donar recomanacions perquè no hi ha una fórmula per ser actor. Per ser actor ho has de sentir i t’has de fer una pregunta: realment vols ser actor per la fama o perque ho sents i ho vols ser?

Entrevista: equip de redacció de 4t ESO

Fotografia: Efrén Carbonell

10

BOSCÀ-LLETRES

Medi ambient: què fem pel nostre planeta?L’estudi del medi ambient i la preocupació pel present i pel fu-tur del nostre planeta també preocupa als joves i hi ha termes i costums que s’han convertit en hàbits força habituals per a la població... però encara queda molta cosa per fer.

Què és l’efecte hivernacle?L’efecte hivernacle és un fenomen natural que permet que la Terra tingui una temperatura idònia per a la vida: l’energia del Sol travessa l’atmosfera i escalfa la Terra, però alguns gasos de l’atmosfera (CO2 i vapor d’aigua) impedeixen que la radiació pro-cedent de la Terra escapi a l’espai. Gràcies a aquest fenomen l’escalfor queda retinguda a l’atmosfera i el planeta manté cons-tant la seva temperatura global. Si contaminem, aquests gasos augmenten i amb ells la calor.

ReciclatgeEl reciclatge és la recuperació i el procés de les parts d’un pro-ducte o d’un aparell que, al final de tot pot ser reutilitzat. A cada carrer hi podem trobar contenidors diferents per poder reciclar molts productes.

A cada barri hi ha un “Punt verd”: és una instal·lació que permet fer una recollida selectiva d’aquelles fraccions de residus muni-cipals per a les quals no hi ha un sistema de recollida domicilià-ria o uns contenidors específics.La gestió dels residus comença ja a la mateixa deixalleria on determinats residus (roba, sabates, ampolles de cava o mobles i d’altres aparells voluminosos) que estan en bon estat són sepa-rats de cara a la seva reutilització i aprofitament. A més a més, a cada carrer un dia a la setmana venen a recollir mobles vells.

Així doncs el servei de deixalleria és important perquè permet:

• Aprofitar els residus revaloritzables.• Disminuir la quantitat de residus que van a parar als aboca-

dors.• Evitar l’abocament incontrolat de residus a l’entorn de les nos-

tres ciutats i dels nostres pobles.• Separar els residus perillosos generats a les llars per a do-

nar-los la destinació final més adequada.• Informar els ciutadants sobre la correcta gestió dels residus.

Comparem la contaminació d’Espanya amb Islàndia:

BARCELONA, ESPANYA

REIKIAVIK, ISLÀNDIA

EnquestaRecicles correctament?A quin contenidor llençaries aquests objectes?

1- Una capsa de sabates 4- L’oli

a) Blau a) Punt verd

b) Gris b) Marró

c) Marró c) Groc

2- Una safata de menjar preparat 5- Piles

a) Marró a) Groc

b) Blau b) Gris

c) Groc c) Entrada del super

3- Un tap de suro 6- Cadira trencada

a) Groc a) Marró

b) Marró b) Gris

c) Gris c) Punt verd

Solucions: 1-a, 2-c, 3-c, 4-a, 5-c, 6-c

11

SECCIÓ

11

BOSCÀ-LLETRES

Opinen els professionals:

Sergi BosqueLlicenciat en ciències del medi ambient

Creus que hauríem de tenir més cura del nostre planeta? Per què?L’any 2011 la població mundial ha arribat als 7.000 milions i es preveu que el 2050 augmentin fins els 10.000 milions. Tenint en compte que en el planeta Terra on vivim els recursos són finits, és de vital importància prendre consciència de com en fem ús.

Trobes que arribaran a desfer-se els pols?Sí. Si continua pujant la temperatura global de l’atmosfera, els pols minvaran molt a les èpoques estivals i no podran recupe-rar-se en les hivernals, arribant a una situació on no tornaran i potser desapareixeran.

Quines conseqüències poden arribar a passar si no canviem la nostra manera de viure? Hi ha alguna solució?L’ésser humà ha aprofitat els avenços tecnològics deguts a la revolució industrial de forma desigual fins arribar al punt que en l’actualitat el 20% de la població mundial domina el 80% dels recursos. La solució passa per aprofitar de forma més eficient els recursos naturals. Són un ventall de mesures que hem d’em-prendre cada un de nosaltres i no hi ha una solució única.

Fins a quin punt recicles a casa teva?A casa meva fem separació de les següents fraccions: paper i cartró, envasos, vidre, orgànica i rebuig. Ho reciclem tot.

Quines professions es poden exercir fent la carrera de “Medi ambient”?Cursar la llicenciatura de ciències ambientals et converteix en un ambientòleg. Els camps on es pot treballar són a nivell ins-titucional, associatiu i empresarial Els àmbits d’actuació són: energia, aigua, residus, biodiversitat i atmosfera, entre altres.

Existeixen activitats o grups de reciclatge? Quins?La Fàbrica del Sol (http://www.mcrit.com/crbs/) és l’equipament d’educació i sensibilització ambiental de la ciutat de Barcelona. Després hi ha molts altres equipaments repartir per barris com el Centre Cívic Can Deu a Les Corts. En aquests espais hi ha moltes activitats relacionades amb l’ús i estalvi de recursos, el reciclatge i els residus en general.

Ens podries dir alguna curiositat sobre el medi ambient?Proposo que cadascú faci un inventari de les activitats que rea-litza en un dia complet i analitzi la seva relació amb el consum energètic. Depenem de l’energia per viure? D’on ve l’electricitat? Com es produeix? Quins recursos utilitzem? I el gas natural o gasoil de la llar i l’escola? Hem d’ésser conscients que més del 70% de l’energia consumida per Espanya prové de països estran-gers i gairebé el 90% són fonts d’energia no renovables i conta-minants.

Estefania SanjurjoProfessora de biología a l’IES Joan Boscà

Quina carrera has fet? Per que? Quants anys són?He fet la carrera de Biologia especialitzada en zoologia i ecolo-gia, dura 4 anys. Sempre m’ha agradat el mediambient. De petita anava amb la meva àvia a Galicia pel camp i m’ensenyava les herbes medicinals

Volies dedicar-t’hi de petita? Ja t’agradava?El mediambient sí, com he dit abans i abans de ser professora he treballat a molts llocs com Costa Rica o Àustria, però quan vaig arribar a Bercelona em va sortir l’opció de l’ensenyament i la vaig aprofitar.

Què en penses de la contaminació mediambiental? Quines solucions hi ha?És un problema greu, d’actualitat i causat especialment per l’hu-mà. Les solucions les haurien de prendre les empreses amb les indústries i a escala petita podríem reciclar, agafar el transport públic, no consumir tants productes envasats, electricitat de baix consum...

Recicles a casa teva?Sí, reciclo plàstic, paper, vidre i matèria orgànica. Quan agafes l’ hàbit ja t’hi acostumes.

Per últim, què en penses del futur respecte el mediambi-ent?Sinó agafem costum de fer tot això, perdrem biodiversitat. Crec que tindrem problemes amb l’escalfament global, els pols s’ani-ran desglaçant i això altera el cicle dels animals, l’aigua del mar pot pujar fins a 6 metres i ciutats com Barcelona es podrien inundar.

Sabies que...?

- El 58% dels diaris dels Estats Units s’acaben reciclant. Si re-cicléssim tots els diaris podríem estalviar-nos 250 milions d’ar-bres cada any.- Pots reciclar tantes vegades com vulguis una llauna, el nombre de vegades possibles és infinit.- Es necessita mig barril de petroli per fabricar la goma d’un sol pneumàtic. - En dues setmanes els americans llencen tantes ampolles i pots de vidre com per omplir dos gratacels. - Les deixalles produïdes anualment a Espanya equivalen a una muntanya de les mateixes dimensions que el Mulhacén.- Un habitant mitjà d’Espanya consumeix 80 cops més energia que un africà subsaharià.

Entrevista: Gerard Bru, Júlia Bosque i Marta Carrasco

12

BOSCÀ-LLETRES

AGENDA 21, 2n curs d’Agenda 21 escolar de l’Institut Joan BoscàEl nostre centre, com un dels objectius del PAC 09, per augmentar la cohesió social enfortint els mecanismes d’equitat i participació de la comunitat educativa, va co-mençar a participar en el projecte Agenda 21 de l’Ajunta-ment de Barcelona el curs passat.

Un cop aprovat el projecte presentat el mes de juny de 2011, es va formar la nova comissió ambiental:

Alumnat de 1r d’ESO: Pol Dacasa, Andrea Llorens, Carla Ferrús, Dakota López, Bru Ramis, Maria Fors, Bruno Carreras, Ferran Marin, Marc Prats, Maria Raventós, Marta Melcón, Andrea Lorenzo, Marta Puig Figueras i María Molina.Alumnat de 2n d’ESO: Gisela Dellà i Judit Díaz. Alumnat de 3r d’ESO: Adriana Alban, Isaac García, Ashly Villadeza i Noel del Pozo. Alumnat de 4t d’ESO: Vanina Díaz i Guillem Grao. Alumnat de Batxillerat:Anna Marrugat, Clàudia Mulet, Anna Barjau, Ariadna Rodríguez , Francesc Marquilles i Tadhg Chandler.La Junta directiva i el professorat: Lola García, Elisabeth Ferrer, Anabel Frau i J. Gabriel Arce.

Les activitats i accions que ha desenvolupat o està desenvolu-pant l’Agenda 21 del centre són:

Presentació de l’Agenda 21 al nou alumnat de 1r d’ESO per •part de l’alumnat de la comissió ambiental. Formació de la nova comissió ambiental de l’institut.Muntatge d’una exposició al vestíbul de l’institut sobre el •tema “2011, any internacional dels Boscos” amb fotografies. S’ha treballat a classe des del seminari de Biologia-Geologia la importància dels boscos per la vida al nostre planeta. Per Nadal, un muntatge al vestíbul fet per lalumnat, sobretot, de 1r d’ESO i d’altres cursos amb matèria orgànica i fulles de paper amb desitjos per l’any vinent.Participació de l’alumnat de 1r d’ESO en una exposició al •centre “per un Nadal sostenible” dirigit pel professor Toni Montero del departament de Tecnologia.Muntatge d’una exposició de l’alumnat de 1r d’ESO sobre “la •vida al límit” dirigit per la professora de Biologia-Geologia Rosa Mª Yanez.Participació de l’alumnat dirigit per l’Elisabeth Ferrer i •l’Àngels Pradilla, professores d’Educació visual i plàstica i de Tecnologia, en l’exposició DrapArt’11 Barcelona (del 23/01/20112 fins el 03/02/2012 a la sala d’exposicions de Gràcia (Plaça de la Vila de Gràcia nº2).

Les actuacions previstes més importants per aquest curs són la implantació a les aules i als patis de contenidors pel reciclatge de paper i dels envasos, acció per a plantar noves espècies al jardí del centre, acció per reduir els consums energètics i d’ai-gua del centre, acció per reduir el consum de paper d’alumni i estudi per augmentar l’ombra als patis del centre.

S’han fet coses però hi ha moltes més per a fer!!!!! participa-hi!! col·labora!! aporta les teves idees!!!

13

BOSCÀ-LLETRES

Ruta QuetzalL’alumne de 4t d’ESO Gui-llem Grao ha estat seleccio-nat aquest any per fer la Ruta Quetzal. A part de la informa-ció que podeu trobar a la web del nostre centre, ell mateix ens explica en aquest article en què consisteix, com es fa la selecció i les seves expec-tatives i inquietuds davant d’aquest repte.

Ruta Quetzal BBVA és una expedició finançada pel banc BBVA que cada any, des de 1979 es fa a països exòtics de tot el món. La Ruta està dirigida per l’atleta olímpic i aventurer Miguel de la Quadra Salcedo i consisteix en seleccionar al voltant d’uns 200 joves que tinguin entre 16 i 17 anys de tot el món. Per a tota Espanya hi ha un total de 140 beques per participar a l’expedició, però 40 són per a fills dels empleats del BBVA, 2 per a persones amb discapacitats i 98 per la resta Per participar a l’expedició s’ha de escollir un tema entre diversos que la Ruta Quetzal penja a la seva pàgina web tots els anys al setembre i fer-ne un treball, que pot ser de diferents tipus (musical, artístic, literari o d’in-vestigació). El treball ha de ser origi-nal, creatiu i amb bona presentació. Un cop enviat el treball a una adreça de correu que l’organització penja a la seva web, si has estat seleccionat. La segona fase del concurs consisteix en una entrevista personal que es fa a Madrid per confirmar que el treball presentat ha estat creat pel concur-sant (un 96% dels que fan l’entrevista la passen).

Els treballs els corregeixen profes-sors de la universitat Complutense de Madrid i, degut l’alta participació que hi ha, la nota mínima per passar a la fase 2 és molt alta (al 2012 s’havia de treure un 9,7 mínim).

La Ruta Quetzal sol trigar uns 36 dies en acabar. Aquest any l’expedició marxa cap a les selves de Colòmbia i Cartagena de Indies ,al mar del Carib, per realitzar el recorregut del científic espanyol José Celestino Mutis. Després de Colòmbia la Ruta marxa a Madrid al Palau del Pardo i a la Zarzuela, on els reis Juan Carlos i Sofia rebran als guanyadors del concurs. Després, els expedicionaris marxaran a Cadis, on pujaran a bord del vaixell de la flota espanyola “El Castilla” que els durà a Múrcia i després aniran a Sevilla. L’ex-pedició comença a Madrid el dia 18 de juny del 2012 i acaba el dia 23 de juliol també a Madrid.

Aquesta expedició és una experièn-cia única a la vida i una oportunitat de conèixer noves cultures i amistats ino-blidables que t’acompanyen per tota la vida. Segons “Ruteros” d’altres expedi-cions la Ruta no només és una experi-ència inoblidable, també t’obre moltes portes al món laboral i professional.

Des que vaig començar el treball a l’octubre estava impacient per saber si m’agafarien per anar a Colòmbia. El meu avi va ser qui em va parlar de la Ruta Quetzal i de Miguel De La Quadra Salcedo i quan vaig llegir a la pàgina web i en què consistia exactament la Ruta Quetzal, no ho vaig dubtar i vaig començar a fer el treball. Sincerament,

no m’esperava ni tan sols passar la primera fase, però quan vaig acabar el treball al gener i al febrer, amb el cor accelerat, vaig obrir la pàgina web de la Ruta i vaig veure el meu nom a la llista de preseleccionats, aleshores vaig començar a cridar d’alegria. A Madrid, a l’entrevista personal, també estava nerviós, tots estàvem nervio-sos i ens van fer passar d’un en un al despatx on un professor ens feia les preguntes sobre el treball. Quan em van cridar per entrar al despatx em va saltar el cor, però l’entrevista de 10 minuts se’m va passar en 1 i quan vaig sortir de l’entrevista em pregun-tava tota l’estona si “havia contestat bé”, si “potser hauria d’haver dit això i no allò”...

Finalment , van sortir les llistes finals dels seleccionats i quan vaig veure el meu nom en elles, em vaig quedar sense paraules. Quan vaig veure la nota que havia tret tampoc m’ho podia creure(un 9,9), em preguntava si allò era un somni. Des de aquell dia, miro sempre el meu correu esperant mis-satges de la Ruta i de les tres noies de tot Catalunya que vénen amb mi. Una data curiosa, per cert és que hi ha el doble de noies que de nois a la Ruta la majoria dels anys. De Catalunya no-més hi anem quatre persones, però estem tots molt il·lusionats de poder anar-hi i cada dia mirem el compte enrere de la pàgina web que indica quants dies queden.

Guillem Grao de 4t d’ESOCol·laboració: Anna Ferrer de 4t ESO

14

BOSCÀ-LLETRES

A la televisió hi podem veure moltes pel·lícules i sèries relacionades amb el món de la medicina i l’ensenyament. Parlant amb la gent que treballa en aquests camps i informant-nos, hem pogut saber que moltes o la majoria de les coses que surten a la televisió no són iguals a la vida real. I és que a la ficció, els fets i l’ambient en general poques vegades es representen tal i com són a la realitat, ja que els directors no busquen que l’espectador se senti iden-tificat, sinó que allò que veu l’entretingui i vulgui imitar-ho. Perquè si a la televisió tot fos igual que a la realitat, no atrauria el pú-blic. A les sèries s’exageren moltes coses, sembla tot molt fàcil, sembla que mai hi hagi problemes o que tots els que hi ha tin-guin sol·lució... i sempre s’acaba tot amb un final feliç- Però fins a quin punt la realitat supera la ficció?

Opinen els professionals:Elena Serrano24 anys, infermera a Torrent (València)

Per què vas escollir aquesta professió?Me gusta mi trabajo, por eso lo escogí, pero es diferente a cómo te lo cuenta la gente y, sobretodo, no tiene nada que ver con las series de la televisión. “Yo lo elegí sin saber que ésto iba a ser así”, es lo que suele decir mucha gente que se dedica a esta profesión

Quantes hores treballes? T’agrada el teu horari?Tengo un horario rotativo, sin horas fijas. A veces el horario puede ser fijo, pero de momento no es mi caso.

En què consisteix la teva feina?Lo que hacemos es ayudar a la gente, y las gracias que nos dan los pacientes por nuestro trabajo nos llena y es lo más grati-ficante de la profesión, porque significa que muchas veces la vida del paciente está en tus manos, que tenemos que intentar que los pacientes se sientan cómodos. Por ejemplo, cuando po-nemos vacunas a niños pequeños.

Com afecta la crisi a l’hospital? Us han retallat el sou?Se recorta el sueldo y no se mueve el equipo. En la privada hay muchos recortes y no hay contratación.

Amb la propera retallada creus que et podries quedar a l’atur?Depende del tiempo que lleves en el centro... pero el peligro está ahí, sobretodo si siguen los recortes.

Rebeca Carmona, Anna Ribera, Laura Cunyat,Pau Camino

Sèries basades en hospitals:A les sèries els hospitals, encara que siguin públics, sempre están molt nets, sempre hi ha llits per a tothom, no hi ha llits pels passadissos esperant una habitació. La sala d’urgència sempre està buida i, si hi ha gent, no han d’esperar ni perden mai la paci-ència. Tots els infermers i infermeres són guapissims i van molt ben vestits amb roba de marca. Això fa creure que no tenen retallades de sou i que poden anar a treballar fets uns figurins. Sempre es mouen en cotxe, en moto… mai en metro o en altres transports públics i tots els que treballen a l’hospital solen ser gent jove.

Però no, no és així, en la vida real tot és molt dur, poden haver-hi molts problemes, no tens tanta vida social, moltes vegades falta espai als hospitals per atendre els pacients i fins i tot metges, i més ara amb tantes retalladles. A les sèries sembla que tot sigui ràpid però no, pots arribar a passar-te hores esperant perquè t’atenguin. A la realitat el més important és ajudar, curar, cuidar i atendre el pacient i intentar que sobrevisuqui si està en condicions extremes, que no li afecti gaire el problema i curar-lo... l’única cosa que es que es pot tenir és l’esperança que aviat es posi bé.

Laura Cunyat Carballal

María Jesús Carballal46 anys, infermera a l’hospital de Bellvitge

Solies veure sèries i pel·lícules de metges quan eres jove?Sí, i m’agradaven bastant.

Vas triar aquesta feina pensant que seria com la veies a la ficció? Si no, com t’esperaves que fos?No vaig triar aquesta feina per les pel·lícules, sinó que des de ben petita, de manera vocacional , m’ha agradat cuidar i ajudar la gent, tant si estava sana com malalta. Des dels 15 anys vaig començar a fer de cangur i als 18 vaig començar a fer pràctiques voluntàries a una clínica i vaig veure que volia ser infermera. I sempre vaig pensar que faria aquesta feina.

Ara veus sèries de televisió relacionades amb la teva feina? T’agraden? Quines grans diferències trobes entre el que surt a la televisió i la vida real?Sí que m’agraden. Per exemple, miro House, la sèrie d’Anatomia de Grey, Urgències, etc... No tenen res a veure pràcticament amb la realitat. No pensava que fos tan dura aquesta professió, has de renun-ciar a moltes coses com a una vida social normal i dies festius com Nadal, Cap d’Any o Sant Joan els passes amb pacients que necessiten la teva atenció i està clar que no estem per festes. També tens molta pressió assistencial, molta burocràcia i estrés psicològic i físicMoltes vegades et sents poc considerada i mal pegada. D’altres et compensa tot això quan se’n va un pacient que s’ha curat i et dóna les gràcies amb un somriure.I amb les pel·lícules i sèries de televisió no es reflecteix la rea-litat: no és veritat que els metges estem tot el dia lligant i no es reflecteixen totes les tensions que patim. De vegades patim per falta de mitjans humans i o materials. Les sèries i els guions estan exagerats, bàsicament per agradar al públic.

Entrevista: Laura Cunyat Caraball

Realitat o ficció?

15

BOSCÀ-LLETRES

Analitzem dues de les sèries de més audiència:

HOUSESegur que tots heu sentit parlar de l’inusual i controvertit Dr. Gregory House, probablement el metge més conegut de la te-levisió.Pels que no ho sàpiguen, el presentarem: El Doctor House és el metge més brillant de la televisió, lisiat d’una cama, addicte a la vicodina i sociòpata. Però el que ens interessa no és ell, sinó les falsedats i veritats que la sèrie amaga. La sèrie no podria estar més allunyada de la realitat. Hàbits com portar bata o veure els pacients són elements imprescindibles en la pràctica de la medicina, sense contar l’obvia addicció als calmants que entorpiria els diagnòstics i decisions del doctor.D’ altra banda totes les malalties i tractaments són reals, encara que alguns d’aquests últims siguin arriscats i, fins i tot en al-gun cas, inviables. També les qüestions ètiques i morals que es plantegen són el pa de cada dia de molts metges, encara que no sempre es triï el camí més ètic, sinó el que salvaria el pacient.Podem concloure que, malgrat els elements de ficció que hem esmentat, en algunes coses és una sèrie bastant verídica i que, si en un futur volem practicar la medicina, no hauríem de subes-timar les lliçons que el Dr. House pot ensenyar-nos.

ANATOMÍA DE GREYTothom ha sentit a parlar d’aquesta sèrie, molt més lleugera i amb trames paral·leles als casos mèdics... fins a quin punt tenen a veure amb la vida real? Normalment en un hospital no hi ha tantes històries d’amor ni tant temps lliure, tal i com passa a la sèrie, on es passen el dia parlant, lligant, etc.. a la vida real has d’estar sempre atent per si li passa alguna cosa al pacient i aquí, a la sèrie, sembla que no ho fan.Però una cosa que sí que és molt real és la descripciódels símp-tomes de les malalties i els dilemes morals que pateixen els pa-cients. I sobretot, que es fa tot el que es pot per salvar la vida d’un pacient.

Aníbal Vergés i Aleix Besalduch

Sèries basades en instituts de secundària També estan molt de moda i hi passen una sèrie de coses supo-sadament impensables a les escoles reals. Però pot ser que la realitat superi la ficció i que a les escoles de la realitat succeeixin fets que veuries en una sèrie i pensaries que són ridículs. I a l’inrevés, coses que veus a la televisió i que donem per cert que a la realitat són així, però que no passen mai.L’Imma Tutzó, una de les professores del nostre centre, ens par-la de les diferències que veu entre el dia a dia a la seva feina i les sèries que volen reflectir la realitat dels instituts... i que diu que no les suporta i que la posen especialment nerviosa.

Quines dificultats comporta el fet que els teus alumnes si-guin adolescents?Unes quantes... L’adolecent sempre creu que té raó, que té la ve-ritat absoluta, “com els adults “, sempre porta la contraria. Però també te bones coses com la rapidesa mental, a no ser que li diguis que pensi, però en general sempre té la resposta a punt.

Quina és la dificultat que més et molesta?Haver d’esta imposant-me contínuament. A les sèries d’instituts el professor no s’imposa, sempre va d’amic, o si no és un des-graciadet.La dificultat és que la classe és la teva responsabilitat i si el grup no es comporta “és culpa teva”, i hi ha vegades que no tens ga-nes de posar-te borde.

Creus que l’institut de la realitat s’assembla als de les sèries de TV?En absolut, no. Gens ni mica. A les sèries tot està net i polit, tenen mobiliari i equipament de primera, la gent va vestida, ma-quillada i arreglada, tenen noves tecnologies d’última generació i el gimnassos semblen per a entrenar marines dels E.E.U.U.

Alguna vegada has viscut una situació en què la realitat su-perés la ficció?Moltes vegades. Coses que mai pensaries que poguessin passar, que penses: com es pot tenir tan poc cap? Per exemple, en una substitució amb alumnes de 2n d’ ESO, a l’hora de passar llista faltava un alumne i tots els altres feien referències a l’armari, però inconnexes, com si se’n fotessin. Fins que em van dir clara-ment que hi havia un noi tancat a l’armari. Quan vaig obrir l’ar-mari, hi havia un noi amb bambes i calçotets... evidentment, mai penses que et trobaràs amb aquesta mena de situacions.

Què en penses de les sèries tipus “Física o química”? No m’agraden, no reflecteixen cap mena de realitat. Per acon-seguir més audiència han d’allunyar-les de la realitat, però l’es-pectador es pensa que és real.

A les sèries trobem molts embolics entre professors i alumnes. Has viscut o has assistit a alguna situació d’aquests tipus? No, no ha passat mai a cap dels centres on he treballat.

Com veus la relació professor-alumne a la TV? S’assembla a la realitat? En el dia a dia hi ha de tot, no aguantes qualsevol cosa i quan t’has d’enfadar, t’enfades. La realitat, per dura que sigui, sempre és millor... perquè és real.

Marc Zaplana, Sergi Astort, Irina Capronio, Maria Rovira, Iker Salaberría

16

BOSCÀ-LLETRES

Sèries policíaquesLos hombres de Paco és una sèrie de gènere policíac on es presenta la realitat amb humor. Per això i per la varietat de contingut i de personatges ha aconseguit un gran èxit.Tot i que la gran línia argumental la com-ponen els casos que ha de resoldre el col-lectiu de policies també hi ha una gran dosis de relacions humanes.

Fragments entrevistes a Paco Tous, protagonista principal de la sèrie.

¿Ser policía está de moda?Eso parece. La clave está en que siempre se retrataba a los policías como corruptos o seriotes. Esto del humor está bien.

¿Cómo se lo ha tomado el cuerpo?Muy bien. Los policías me paran por la ca-lle y me tratan como si fuera compañero de profesión.

¿Es cierto que el Cuerpo Nacional de Policia presiono para que se cambiaran los guiones de la serie porque quedaban a la altura del betun?Creo que es mentira, que estás mal infor-mado. Al menos el pulso en la calle cada vez que nos cruzamos con un policía es de apoyo, nos llaman compañeros. Todas las series y películas sobre policías los tratan como corruptos o superpolicías y la nues-tra los trata como personas, compañeros entre ellos, gente normal con familia (se juegan la vida por nosotros). Si a algún po-licía le hemos molestado, por mi parte le pido disculpas, pero no era mi intención. Todo mi respeto a los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado.

Alberto Cobo Pérez, 41 anys, policia nacional de Loja (Granada)

Cuantos años llevas en tu profesión?Pues llevo más de 20 años, desde el día 04/04/1991.

Cual es tu cargo en la policía?Oficial de policía.

Por qué escogiste esta profesión?Siempre me había llamado la atención esta profesión, me gustaba y por lo tanto intenté acceder al cuerpo policial, supe-rando las oposiciones en la primera con-vocatoria a la que me presenté. una vez dentro me encontré a gusto, me gustó y me gusta bastante y por lo tanto me siento realizado ejerciendo esta profesión.

Qué diferencias hay entre una comisa-ría de pueblo y una de ciudad?Una comisaría o jefatura de un pueblo, tendría una comparativa con una de las existentes en los distritos de las ciudades grandes, es decir las comisarías de distri-to de las ciudades son similares a las de los pueblos.La diferencia principal sería que en los pueblos tal vez se llegue más al ciuda-dano, el trato sea más directo, y no sea tan lejano como en las ciudades, por una parte porque en los nucleos urbanos pe-queños hay menos mobilidad de las per-sonas, y por otra porque estas personas están mucho más ligadas, socialmente, familiarmente, etc.

Crees que las series televisivas poli-cíacas reflejan la realidad de los cuerpos de policía?Bueno algunas cosas si son reales, pero otras son evidentemente fictícias, dado que están seguidas con guiones prepara-dos y que siempre se les dan toques irrea-les, así como humorísticos.

Has visto alguna vez Los hombres de Paco? Cual es tu opinión sobre la serie? Es realista?La serie es en parte, como ya he indicado anteriormente, realista, pero luego tiene muchos matices humorísticos,y también el guión introduce partes que no se cor-responden para nada con la realidad. la parte que corresponde al funcionamiento de una comisaría de un cuerpo policial si es más o menos cierta. pero en general los casos,las actuaciones y demás no se corresponden mucho con la realidad.

En el caso de opines que el reflejo de la serie es irrealista.. por qué? En qué aspectos opinas que es irreal?

Como ya he indicado en la respuesta an-terior, la irreal suele ser en los casos que se presentan, las dificultades que le pre-sentan estos casos para su aclaración, y la forma de resolverlos. también en las circunstancias y anécdotas graciosas que ocurren durante sus investigaciones.

Crees que dejan a la policía con una mala imagen?Para mi parecer no la dejan en mal lugar, es más yo creo que este tipo de serie lo que hace es que las personas nos acer-quemos más a la policía, que nos resul-te más asequible y que veamos que en el fondo son personas, que somos seres humanos como el resto de ciudadanos y que lo que ejercemos es un trabajo, una labor de protección, de ayuda, de apoyo a la comunidad.

Ves alguna serie policíaca (CSI, NCIS, Bones..)? Sí me gusta la serie homicidios, el comi-sario, policías…. Porque son series es-pañolas que se acercan más a nosotros, que son más reales. Las americanas si son mucho más ficticias, por lo tanto no me gustan tanto.

Laura Sierra García, Amariah Cook

17

ESPORTS Aquest any un dels projectes més reeixits de l’AMPA ha es-tat la posada en marxa de l’ac-tivitat esportiva. L’existència d’equips d’esport al Boscà és un fet nou en tota la seva histò-ria i pensem que ha arribat per a quedar-se. El moment inicial va ser el 17 de desembre amb el primer partit oficial a l’insti-tut, que va donar un toc solidari amb la donació de la recaptació del bar per a La Marató de TV3 del dia següent. El punt culmi-nant ha estat la I Festa de l’Es-port, que ha tingut lloc el 9 de juny, amb l’assistència de més de 120 noies i nois que han participat en les lliguetes dels diferents esports: bàsquet, fut-bol i voleibol. És de remarcat també la presència d’equips de pares, mares i professo-rat. Un dia rodó que culmina un any intens de preparació. La persistència i la convicció del coordinador d’esports i la confiança i bona feina des de l’AMPA han facilitat la supe-ració de tots els obstacles i la consolidació d’un projecte. Ara ja comencem a veure samarre-tes esportives del Boscà, amb la seva “a” característica. Les pilotes ja redolen pels nostres patis. Endavant: el Boscà dóna bon joc!

BIBLIOTECA MARIA MERCÈ MARÇALJunt amb els esports el segon gran projecte de l’ AMPA ha estat el de la Biblioteca, amb un projecte compartit entre l’institut i l’AMPA, a partir d’un projecte tècnic presentat per l’AMPA. La reforma de l’espai que va realitzar l’institut va ser la primera fase. La segona, la contractació per part de l’AMPA d’una empresa especialitzada, Biblio.cat. Dues persones bi-bliotecàries professionals han dut a terme un treball de tres mesos consistent en l’ “espur-

go” dels llibres no necessaris, la determinació junt amb els Departaments de l’institut dels llibres que calia conservar, i l’inici del procés de cataloga-ció amb programa epèrgam. Aquesta segona fase ha vingut acompanyada de la formació específica en gestió de bibli-oteca per part de una profes-sora de l’institut. Finalment la contractació d’una persona de suport, coordinada amb la professora permetrà que la biblioteca obri d’una forma continuada i esdevingui així un element vertebrador del su-port a l’estudi i del foment de la lectura. De recipient de llibres a projector de cultura. Moltes gràcies per tot l’esforç!

RECICLEM LLIBRESPer al nou curs l’AMPA, en coordinació amb l’institut ha canviat el sistema de ven-da dels llibres. Es tracta de

donar resposta a dues idees bàsiques: la primera la de continuació del reciclatge de llibres, tant arrelat a les es-coles de primària adscrites als nostres centres. La sego-na, l’abaratiment de la des-pesa, en aquests moments complicats econòmicament. La gestió mitjançant volun-tariat implicava uns recursos personals dels quals no dis-posem. Així hem encarregat la distribució a l’empresa Id-dink, que vendrà tant llibres nous com els ecobooks, lli-bres reutilitzats, procedents del propi institut o d’altres centres. L’avantatge dels eco-books és que representen una compra diferida. En el moment inicial sols es paga la meitat del preu. I en acabar el curs, si el llibre és retornat en bon estat i es pot reciclar, no cal pagar res més. Si no es torna, perquè l’alumne/a o la

família se’l vol quedar, o no està en condicions haurà de pagar l’altra meitat. Es trac-ta d’una variació substancial dels plantejaments fets fins ara i que comporta la neces-sitat d’un seguiment acurat per a determinar l’èxit i la satisfacció de les famílies i de l’ institut en aquest primer any. Agraïm a la distribuïdo-ra Campus la magnífica feina durant tots aquests anys de col·laboració i també la seva disponibilitat i professionali-tat per a seguir ajudant-nos en el futur.

TEATREEl dia 11 de juny ha tingut lloc el Taller de Teatre, al saló d’actes de l’institut. Les dues obres representades han estat “Resiincidències” i “Trapuffe in the sky and the ganstashit in the Hell”, títol genèric que recull les obres “Els tres porquets de l’Apo-calipsi”, “Plats bruts” (adap-tació), “The Royal company of ballet The Boscan’s college” i “Ommmm!!!!”. Amb els cants d’Anna & Girls. L’acte ha acollit també una mostra de dansa, entre obra i obra, a càrrec d’un grup de nois i noies alumnes de l’ins-titut, Un bon marc per a donar suport a iniciatives de l’alum-nat interessat en la cultura i l’art.

ANGLÈSL’activitat ha mantingut el gran èxit del curs anterior i ja comencen a veure`s els fruits després de dos anys. D’aquesta manera els grups han anat avançant de nivells en una progressió molt po-sitiva, amb 11 grups, des de Pre-intermediate fins a Pre-First Certificate. No ens obli-dem tampoc dels escacs, com a activat consolidada i històri-ca al nostre institut.

BOSCÀ-BREUS

18

BOSCÀ-LLETRES

Un sentiment difícil d’experimentar que provoca inseguretat i an-goixa, no només en el camp de l’amor i de la parella, sino en moltes àrees de la nostra vida. Gelosia entre amics, entre germans, fins i tot entre companys de feina. Gelosia que es pot tornar enveja o que et pot fer reaccionar de manera violenta. Hem recollit diverses opinions que ens permeten aprofodir en una de les grans malalties sentimentals de l’ésser humà: quan i per què som gelosos.

No sabria definir exactament el concepte de gelosia. Ni tan sols sé si en sóc, de gelosa. Però amb els meus catorze anys viscuts, crec que la gelosia és un sentiment i un conjunt d’accions que es fan o es duen a terme a causa d’unes sensacions que poden ser ràbia o simplement ganes de dominar, posseir, obligar, desconfiar, odiar, enganyar, o només ganes de fotre. Gelosia és decepcionar-se a un mateix creient coses que no són reals i que sovint provenen de la nostra imaginació. De vegades pot fer mal de manera errònia i in-voluntària. Hi ha ocasions en què, per adonar-te’n d’una cosa bona, te n’han de passar mil de dolentes. Ser gelós no és dolent, és humà. Però s’ha de saber controlar. Una cosa difícil, però no impossible.

Noelia Puig, de 3r d’ESO

El camp més difícil: l’amor (en primera persona)

La gelosia és un sentiment que experimentem des de ben petits, com quan som uns nadons i veiem que la nostra mare no ens fa cas, el primer que fem és plorar per atraure la seva atenció.D’això es tracta bàsicament la gelosia, d’atraure l’atenció d’aque-lla persona que ens importa. Ens importa tant de que arribem a sentir desconfiança de nosaltres mateixos i podem arribar a crear molts malentesos,. Arribes al punt de desconfiar tant de tu mateix que no penses amb claredat i veus coses que, en realitat, no estan passant.Si estàs gelós de la teva parella, la inseguretat que alguna dia pugi arribar una altra persona i et reemplaci, algú que sigui més intel-ligent , més atractiu, més interessant, amb més dines que tu… la inseguretat es barreja amb la por. Sempre hi ha el perill de perdre, algú molt important a la teva vida. No podràs evitar-ho, però sí que pots evitar accions violentes i irracionals. La gelosia o té per què ser dolenta, ni molt menys, depèn de com actuïs. Són efectes dels teus propis sentiments, bàsicament de l’amor . Aquesta és la meva opinió, bàsicament perquè això m’ha passat, la por que tenia i que encara sento , molts cops pot ser estressant i angoixant, però es un sentiment que no puc evitar, perquè ja ho he intentat i no m’ha servit de res, només per perdré el temps. Mai pots saber què pot pensar una altra persona, si en realitat t’estima. Mai ho podràs saber, encara que t’ho demostri. Les persones co-metem errors i per això som persones, ens diferenciem de la resta dels éssers vius, pels nostres sentiments, com l’amor i la gelosia, perquè la gelosia també és un sentiment.

Juan Pablo Salcedo, de 3r d’ESO

Gelosia i amistat: competitivitat i possessió

Tu tens amics per superar-los o nomes per pasar una estona? Se-gur que tothom contesta que no. Però pensa-ho dues vegades, que potser canvies de pensament i t’ho guardes per a tu, oi? Doncs no tinguis por, cadascú és com és i ja està, manifesta’t!Un dia qualsevol de la teva vida et donen la nota d’un exàmen pel qual vas estudiar molt i resulta que el teu millor amic ha tret mi-llor nota que tu i potser no se’l va preparar tant. Pots reaccionar de moltes maneres, de vegades et sents inferior quan el millor que podries fer és demanar-li com va estudiar, ja que et servirà d’ajuda I

plantejar-te que potser tu el superes en altres àrees i que us podeu ajudar mútuament en comptes de competir. D’altra banda, es té més gelosia pel tema físic, això no es pots ne-gar.Mira, mira aquella rossa d’allà té unes cames.... i mireu les me-ves semblen dos pernils plens de greix... doncs deixa de fer-te la víctima i posa’t en forma! O mira-t’ho d’una altra manera: i què? Cadascú és com és.I si hi ha èpoques que una amistat molt especial per a tu sembla que té ulls per altra gent i ja no em fa tant de cas, no et preocupis: això no vol dir que l’hagis de perdre. Només vol dir que hi ha gent més o menys adequada per a cada ocasió. Ets jove, tens temps de meditar-ho i de saber que ningú és propietat de ningú. Ni de tu ma-teix. Per finalitzar, jo crec que convivim amb la gent per complementar-nos i no per superar-nos ni per competir, ni per ser contínuament el centre de la seva atenció, com tantes vegades et volta pel cap. No tens per què ser sempre la reina, ni t’has de sentir malament perquè no ho ets.

Noelia Puig, de 3r d’ESO

Gelosia entre germans: la rivalitat eterna

En una família la gelosia és el sentiment més normal del món, ja que és molt fàcil que aquest sentiment es manifesti e Les persones entrevistades han desitjat mantenir la seva identitat com a anòni-ma. Tenen una edat de 42, 46 i 54 anys.ntre germans sense que hi puguis fer res. Quan som petits i hem fet un dibuix, l’ensenyem als pares i et comparen amb el germà o la germane… o no ho fan, però tu et sents comparat. La gelosia també porta a la rivalitat, ja que constantment ens comparem per destacar més o per arribar a ser millors. La gelosia no es pot curar, ja que és un sentiment però, si que es pot controlar. De vegades ens sentim impotents perquè ens sentim inferiors i ens estanquem per no arri-bar a millorar i la gelosia ben entesa i controlada constantment ens fa comparar-nos i reptar-nos per agafar les millors qualitats dels nostres germans i convertir-los en un model a seguir.

Isaac Garcia, de 3r d’ESODel sentiment a la malaltia

La pel·lícula de ‘’Te doy mis ojos’’ és la historia d’un matrimoni on la dona és maltractada físicament marit la busca i li promet que canvi-arà. Durant el temps que estan separats ell comença pel seu marit perquè ell sempre se sent gelós i la vol tenir sempre controlada, saber sempre on és i què està fent. Al principi ella decideix deixar-lo i marxar amb el seu fill per començar una nova vida. El seu una teràpia i ella li dóna una altra oportunitat pensant que canviarà. Però ell té una personalitat violenta i insegura que, encara que la intenti amagar, de seguida que hi ha algun problema treu tota la seva ràbia contra ella. El tema fonamental és la violència de gènere i en ella queda reflec-tida que la violència física no és l’única manera de maltractar: tam-bé hi ha l’aïllament, la ridiculització, les amenaces i el menyspreu.El protagonista confon amor amb possessió i no deixa que la seva dona es desenvolupi com a persona. El seu comportament és a causa de la inseguretat que ell té per por de perdre la persona que més estima, i tot això es deu al maltractament psicològic que ha rebut per part del seu germà.La pel·lícula ens fa reflexionar sobre per què algunes dones aguan-ten que les peguin i les humiliïn i la única explicació que es pot do-nar és que creuen que aquesta persona algun dia canviarà i tornarà a ser aquell en qui un dia van confiar i a qui un dia van estimar.

Laura Poncelas, de 3r d’ESO

Gelosia: una prova d’amor o d’inseguretat?

Enquesta sobre la gelosia Hem entrevistat tres professors del nostre centre que han desitjat mantenir la seva identitat com a anònima. Tenen una edat de 42, 46 i 54 anys.

Ets gelós/a? Per què?Professor A: Una mica perquè crec que és important mantenir una mica la tensió amb la parella.Professora B: No, mai no sóc gelosa amb el meu home, germans o altres.Professora C: Reconec que sí, sóc gelosa, però era molt més gelosa quan era més jove i em vaig “calmar” quan algú va ser gelós amb mi. Aleshores vaig entendre que hi ha coses que no tenen raó de ser. Crec que és per falta de confiança en mi mateixa.

Creus que la gelosia és una manera d’expressar l’amor?Professor A: No és la millor manera de fer-ho, però puntualment pot oferir dosis de sentiment.Professora B: Sí demostra l’amor, però negativament.Professora C: No. És una forma d’expressar inseguretats perso-nals, desconfiança i por.

Què és per a tu la gelosia?Professor A: Té part d’inseguretat en un mateix, però també una part per la qual tu estàs segur i et va bé amb la parella.Professora B: Un sentiment que et fa mal, que tens per inseguretat vers tu, i per tant tampoc et sents segur de l’altre. Tu no et creus prou bo perquè no l’omples tant.Professora C: És un d’aquells sentiments negatius que de vega-des no es poden evitar, però que convé racionalitzar molt, perquè quan ets gelós pots ofendre greument amb la teva desconfiança, i un sentiment que ofengui algú, mai pot ser positiu.

Com reacciones quan estàs gelós/a? Professor A: Jo em controlo per fora, però per dins sóc un volcà.Professora B: Normalment no ho manifesto, potser també per in-seguretat.Professora C: Intento no deixar-me endur pel sentiment i pensar amb el cap. Fer una mena de llista mental on quedi clar quines pos-sibilitats hi ha que sigui veritat tot el que estic pensant, o que sigui producte de la meva inseguretat.

Com creus que reaccionen els altres quan estàs gelós/gelosa?Professor A: Com no ho mostro gaire, tampoc se n’adonen massa.Professora B: Depèn de la persona, hi ha tots els extrems; el que pot arribar a amenaçar o a suplicar.

19

Professora C: Hi ha dos tipus de persones: els que es senten afa-lagats perquè els agrad, o els fa sentir més segurs i els que no ho entenen o s’ho prenen com una mostra de desconfiança inneces-sària.

Com et sents quan una persona és gelosa amb tu?Professor A: Preocupat, perquè hi ha un conflicte que s’ha de re-soldre amb confiança, comunicació, obertura de cara al problema i molt de tacte.Professora B: Molt malament, em sap molt greu. Em sorprèn per-què no tinc certes qualitats perquè la gent sigui gelosa de cara a mi.Professora C: Que desconfia de mi i això no m’agrada, per això me n’ adono que no haig de ser gelosa, no m’ho prenc mai com una prova d’amor.Creus que quan estàs gelós/a et sents insegur de tu mateix o de l’altre persona?Professor A: El problema el tens tu però la solució passa per tu mateix buscant la confiança.Professora B: De tu mateix i es projecta en l’altre.Professora C: De tu mateixa, si la teva parella et dóna realment motius per estar gelosa no interessa, per més dolorós que sigui.

Creus que amb el temps se’t passa la gelosia?Professor A: Si, segons l’experiència que dóna l’edat i la vida t’ofe-reix possibilitats que no havies tingut en compte.Professora B: Si es madura, sí. Però depèn de les circumstàncies de la vida, pots no madurar sentimentalment.Professora C: Si saps raonar les coses, i distingir entre un proble-ma real i un muntatge mental que et fas tu, sí.

Qui són més gelosos, els homes o les dones? Per què?Professor A: La gelosia de les dones és més visible, i encara que els homes no ho mostren gaire perquè és masclisme, a la dona li en-canta veure la seva parella així. En general són més o menys igual de gelosos.Professora B: Per igual. Perquè no penso que sigui una cosa rela-cionada amb el sexe. Som diferents però en temes de sentiments poden ser-ho tant ells com elles.Professora C: Tots dos per igual. Encara que poden manifestar-ho de maneres diferents.

Ets gelós/a amb els teus amics o germans?Professor A: No, gens.Professora B: No, perquè me’ls estimo. I els amics intento cuidar-los perquè trobo que n’hi ha pocs en aquesta vida.Professora C: Alguna vegada, intento no ser-ho, de tota manera, és un tipus de sentiment diferents i un tipus d’implicació diferent respecte a la parella.

Has viscut alguna situació en la que la gelosia t’ha fet passar vergonya?Professor A: Vaig tenir una relació en la que en una festa la meva parella va demostrar una connexió molt forta amb un altre noi i una amiga meva va venir a ajudar-me però em va fer molta vergonya. “La confiança és bàsica”Professora B: Una noia que es va enfadar molt amb mi, no se ni per què ni com, era una amiga, però ella es pensava que jo sortia amb el seu noi. Ell i jo estàvem fent un treball a la universitat i ella ima-ginava que hi havia alguna cosa entre ell i jo, em va posar molt trista perquè potser aquesta amistat no l’hauríem d’haver fet valdre.Professora C: Sí. La gelosia que va expressar una altre persona cap a mi.

Tom Hally, Berta Rodríguez, Marc Ibáñez, de 3r d’ESO

BOSCÀ-LLETRES

20

BOSCÀ-LLETRES

On comencen les relacions socials?

L’institut té els seus inconvenients i els seus avantatges. Veure cada dia la mateixa gent pot ser un avantatge, perquè així la conei-xes millor, o un inconvenient, perquè la veus cada dia i et pot arribar a resultar pesat si algú es passa tot el dia tirant-te la canya i tu no vols… o a l’inrevés. A més, tothom ho acaba sabent i la gent fa comentaris no sempre agradables.

Als bars i a les discoteques la fauna és mas-sa variada, encara que hi ha qui pensa que, en el fons, la gent que va a les discoteques és tota igual. En una discoteca és més fàcil lligar d’una manera ràpida, l’inconvenient és de vegades tornar-se a veure fora.

Lligar per internet en els temps que corren s’ha tornat una cosa bastant normal i amb força acceptació. El gran inconvenient: que quan us coneixeu personalment et pot sem-blar una persona molt diferent a la que has conegut xatejant i et pots endur decepcions. Per internet la gent majoritàriament busca relacions més serioses, no “rotllets” com els de la discoteca, però t’hi pots trovar de tot… és un risc.

Molts joves durant l’estiu aprofiten les vacances per lligar, ja sigui a les colòni-es, campaments, càmpings o als pobles. D’aquestes amistats en poden sortir relaci-ons o “rotllets”, més comú, perquè la gent sol venir d’altres parts del país, ja que no és el lloc de residencia habitual. Això fa més di-fícil mantenir el contacte o la relació.

I finalment, hi ha els amics/amigues de con-fiança, els de tota la vida. A l’etapa de més canvis en la vida , l’adolescència, poden ser possibilitats bastant viables, es confonen els sentiments i de cop i volta pots veure aquella persona que coneixes des de sem-pre amb uns altres ulls. Però en aquestes ocasions la gent sol tenir por d’espatllar la relació d’amistat.

Adrià Rosell, 4t ESO

Del “rollo” a la relació

L’arribada a l’institut, coincideix amb el “can-vi”, una etapa on es donen una sèrie d’alte-racions hormonals. Un dels efectes d’aquest període és l’atracció sexual o amorosa.De mica en mica, l’individu es va socialitzant amb la persona que li agrada, s’hi va apro-pant. Primer estableix una amistat ferma i amb confiança . Si vols iniciar una relació amb la persona que t’atrau, pots començar a posar-te carinyós/osa i investigar si la per-sona sent el mateix que tu. En aquest cas, no caldria esperar massa temps per demanar-li de mantenir una relació més seriosa. Però abans de demanar per sortir, és recomana-ble parlar amb algun amic de confiança per-què ell t’aconselli l’opció més responsable i adequada.

Hi ha parelles que, quan se’ls hi pregunta si són novios, et diuen que no, que només estan “de rotllo”. Aquest tipus de relació es pot definir com a una relació sense respon-sabilitats ni compromisos. N’hi ha de diver-sos tipus:

“Rotllo” d’una nit: Acostuma a succeir quan s’està de festa. És un episodi molt breu.

“Rollo” temporal: Hi ha casos en què dues persones s’agraden, però no volen mantenir una relació seriosa, tot i així poden comen-çar a veure’s. La durada d’aquesta relació és molt variable.

“Rollo” seriós: Aquest tipus exigeix més responsabilitat i seriositat. Acostuma a de-sencadenar en una relació seriosa. Totes les relacions comencen amb aquest tipus de “rotllo”: els individus s’atrauen físicament i, de mica en mica, es veuen més sovint, par-len amb més regularitat i finalment s’aca-ben coneixent molt bé. Així un es comença a enamorar de l’altra persona, i acaba desen-cadenant-se una relació seriosa.

Pol Ramis, Alberto Luque i Mateo Palazzi de 4t ESO

L’art de lligarConèixer algú especial, tenir parella, “enrotllar-se”, lligar... com, quan i amb qui ho fem, ho volem o ho podem fer? La primavera és una època propícia, però no és l’única. Els redactors de la revista reflexionen so-bre aquest tema en aquest article que vol anar una mica més enllà de la simple alteració hormonal... sense deixar de banda l’humor.

“Univers femení“, sensació i percepció.

Com tiren la canya les noies?

Abans d’interactuar hi ha un contacte visual entre el noi i la noia. Si aquesta mirada és corresposta, fan el pas per mantenir una conversa fluïda. Si hi ha una connexió entre ells, es decideix el contacte que volen tenir.

Els nois entenen la diferència entre sen-sualitat i sexualitat?

En algunes situacions els nois no entenen aquesta diferencia, encara que a tots ens costa molt veure-la sobre tot a l’adolescèn-cia. Molts nois si es troben en segons quina situació no saben veure si a noia només vol un moment sexual o sensual.I el que solen entendre es que sensualitat és quan hi ha un estímul sense arribar a tenir relacions. I que la sexualitat és tenir relacions. Cal tenir en compte que això no té per què ser així, tot s’ha d’aprofundir. La sensualitat pot ser molt més que un estímul directe, no com pensen els nois: una simple mirada també pot ser sensual o una carícia discre-ta a la mà i molt més.En canvi la sexualitat seria la part més eva-siva. No té tampoc per què ser el sexe per sí sol, sinó els preliminars.

Com són els nois i com ens agradaria que fossin?

Es difícil en aquesta edat trobar un noi que sigui prou madur i tingui clar el que vol. Per això també les noies solen fixar-se més en els nois més grans. A tots en aquesta edat ens costa saber el que volem, però normal-ment les noies tenen una idea més clara. Les noies volem nois que ens estimin, evi-dentment. Però això ara no sol ser així. Ara, a moltes noies que els agraden nois més “rebels”, sobretot últimament que ens estan venent això tant amb el cinema com amb la televisió: la història d’un noi complicat que coneix a la noia i ella el fa canviar. Ens hau-ríem de desenganyar d’aquesta història, ja que, segons les enquestes, està augmen-tant la quantitat de noies que són maltrac-tades per les seves parelles, i en part és per això. En aquesta edat, les noies el que sí que tenen clar és que volen històries boni-ques i nois madurs, i en això hi estem tots d’acord. Les noies haurien de començar a pensar què es el millor per a elles: si un noi complicat o un noi normal. És clar que sempre et poden fer mal, però siguem rea-listes... la vida no és una pel·lícula.

Sarah Garcia, Lídia Sans, Mar Colomer de 4t ESO

21

BOSCÀ-LLETRES

National boscangràfic i d’altres espèciesInstitut: lloc salvatge i hostil on es poden trobar diferents espècies des del Pestus As-querosus fins al Pivonus Guarrus. En aquest parany desconegut de la terra podem trobar diferents paratges on aquestes espècies conviuen i no sempre en armonía. En època d’aparellament les espècies de un mateix tipus s’aparellen mentre que les que són de diferents espècies ho intenten i quasi sem-pre és una presa perduda. Sovint les tàcti-ques de aparellament no són les correctes i poden acabar en desgràcia o bé l’apare-llament no és viable, és com si emparellem el Màximus Marginatus amb una Màximus Populatus. Als que no poden aparellar-se no els queda més remei que festejar un o una Orcus Desesperatus. Discoteca: aquí podem trobar gran varietat d’espècies d’ecosistemes diversos. Podem trobar des dels Chonius Porrus fins als Pi-jus Repelentus. En aquest medi és impor-tant escollir bé la presa, perquè encara que hi ha molta varietat, no totes són apropiades i podries acabar mort. Platja: a platja és un lloc on les espècies s’exposen perquè les vegin però això no vol dir que s’exposin per a tu, per això aquí hi ha encarnisaades baralles per aconseguir l’aparellament. També et pots trobar amb espècies poc agradables per a la vista, pero no pots fer-hi res i són riscos que s’han d’as-sumir quan vas a aquests llocs. Aquí pots trobar una espècie llegendària que es veu poques vegades: el/la Socorrista Pivonus.

Joaquim Cherta, Edgar Gómez de 4t ESO

Consultori sentimental del doctor love

Consultes arriscades, respostes kamikazes

Apreciat Doctor Love. Conec una noia que m’agrada. Però ella em tracta com si fos la seva mascota. Què faig?

Si de debò creus que ella et tracta com una mascota, doncs actua com una mas-cota, sigues un gosset davant d’ella i amb molta sort et traurà a passejar de tant en tant.

Doctor Love, m’agrada un noi i li he envi-at tots els senyals possibles, però ell ni s’empana, cada cop que el veig li llenço indirectes i ell s’ho pren amb normalitat. Què faig?

Mira, si la via indirecta no funciona, vés per a la via directa. Si estàs parlant amb ell, llença-t’hi a sobre. Valdrà la pena, però és clar, també pot passar que no et torni a parlar en la vida...

Love, m’hagrada un paio. El poblema és que jo soc un altre tio, i aquest és hetero. Què he de fer?

Tu et plantes el seu davant i li dius tot el que et passa pel cap. Faràs el préssec, però funcionarà. Aleshores poden passar dues coses: Que et digui que a ell també li passa el mateix i començar a tenir una relació (0,00001% de possibilitats) I l’altra opció és que et digui que res de res, però tu no et preocupis, ja trobaràs algú altre... o no!

Doctor, m’he enamorat d’una noia que vaig conèixer a la carretera comarcal... cada dia la veig allà, tornant de la feina i és la dona dels meus somnis. És preci-osa i a més a més és simpàtica, té DNI i parla català. Però no em fa cas, sempre s’acosta als altres cotxes, mai al meu... què puc fer per seduir-la? Si us plau, aconsella’m, ets la meva última espe-rança!

Home, anem a pams. Tu quin cotxe tens? Perquè potser la primera cosa que hauri-es de fer és comprar-te’n un altre, tipus Ferrari, per exemple. Tinc la intuïció que si et veu aparèixer amb un Ferrari et farà cas... sí, és una intuïció molt, molt forta.

Gerard Carbonell, Pau Olesti de 4t ESO

22

BOSCÀ ENTREVISTA

Tenim entès que vostè va començar militar a JSC als setze anys. Algú de la seva família va influir en aquesta decisió de alguna manera?Ningú em va pressionar per militar a la JSC i al PSC. Vaig decidir que el PSC era el partit que representava millor les me-ves idees. La persona que més em va in-fluir per dedicar-me a la política va ser el meu avi matern. Amb quinze anys va anar al front, a la guerra civil, va patir l’exili i la presó... Recordo que sempre em deia, “Nena, jo no he estat mai jove, la histò-ria d’aquest país m’ha robat la joventut”. Aquesta frase em va influir molt. Gràcies a ell vaig aprendre que la vida no es pot viure només pensant en un mateix i que tothom ha de posar el seu gra de sorra, sobretot perquè la generació que vingui després pugui tenir una vida millor.

Es considera que la seva ascensió a la política va ser molt ràpida, vostè ho veu així? Va tenir intenció de ser ministra o presidenta?Doncs no, francament. Sí que tenia una cosa molt clara i m’agradaria que la gent jove ho tinguéssiu en compte, sobretot si sentiu la inquietud de participar en la vida política. El primer, el més important, és la formació. I només en la mesura que et for-mis podràs retornar aquest coneixement servint a la societat. Per aquest motiu jo no vaig voler acceptar cap càrrec institu-cional fins que no vaig acabar els meus estudis. De fet, va ser tornant de Canadà, on vaig poder-hi anar gràcies a una beca de postgrau, quan vaig anar per primer cop a les llistes de les eleccions munici-pals a Esplugues, la meva ciutat, a l’any 1999. Després, en Narcís Serra, el primer secretari del PSC en aquell moment, em va demanar que l’acompanyés en la can-didatura de les eleccions generals, l’any 2000. Des de llavors, sí que és veritat que tot va anar molt ràpid.

Va ser diferent ser tinent d’alcalde d’Esplugues del Llobregat que ser di-putada, vicepresidenta del Congrés dels diputats o Ministra?

Sí, són responsabilitats diferents. I el cert és que t’adones molt fàcilment a la polí-tica parlamentària de qui ha passat per la política local i qui no. La política local té una cosa molt bonica i és que et recor-da constantment per què et fas polític/a, que la raó fonamental de la teva feina és millora la vida de la gent. La política local et permet tocar de molt més a prop com canvies les coses. En canvi, Al Congrés dels Diputats també es fan lleis importan-tíssimes per la gent, però de vegades és més difícil veure el resultat concret de la teva feina. El que aprens quan has passat per diferents responsabilitats és que la vida de la gent es canvia a tota arreu, des de la política local, al Congrés, però també fora de la política: a la feina, implicant-te en l’educació dels teus fills, a les associ-acions...

Vostè va estudiar al nostre institut. Com el recorda?Recordo l’ institut amb molta estima, tinc molt bons records dels amics i dels profe-sors. Una de les coses que tinc més pre-sents és que teníem molta llibertat a l’hora d’estudiar. No teníem la sensació de tenir el pes de l’estudi a sobre i sento molta gra-titud per aquesta llibertat, perquè podies estudiar sense sentir-te pressionat. Crec que aquesta llibertat que ens donaven els professors de l’IES Joan Boscà em va aju-dar a créixer molt com a persona.

Quina qualitat creu que ha de tenit un bon politic? Creu que vostè la té?Crec que no estaria bé que això ho digues jo, ho haurien de jutjar les altres perso-

nes. Crec que un bon polític ha de tenir vocació de servei públic i pensar en la gent que ha dipositat la confiança en ell. I, so-bretot, ha de saber escoltar. La malaltia de la política, el que li fa més mal és la corrupció. Per això crec que la competèn-cia i la honestedat són les qualitats que ha de tenir un bon polític, per no defraudar ni trair la gent que ha dipositat la seva con-fiança en ell.

Ha pogut compatibilitzar el ministeri amb la maternitat?Sí he pogut, encara que no ha estat sen-zill. Però tinc molt present que jo he tin-gut més facilitats que altres dones que treballen en una fàbrica, o a la caixa d’un supermercat o exercint de metges. Per exemple, la meva germana és dentista i ha tingut les mateixes dificultats i menys ajuda que jo durant aquest temps. Sobre aquest tema hi ha algunes coses que s’haurien de canviar: hi hauria d’haver més escoles infantils, més possibilitats de fer jornades reduïdes, de poder fer canvis d’horaris, s’hauria d’ampliar el permís de paternitat... També crec que les dones hem de canvi-ar el sentiment de culpa que tenim cons-tantment quan no estem amb els nostres fills. Per raons de feina, jo he hagut de viatjar molt, he hagut de passar dies fora de casa... Quan ho fas, et sents molt cul-pable; però en canvi, quan ho havia de fer el meu marit no ho veia així. Els nostres fills han de créixer sabent que tant el seu pare com la seva mare el poden cuidar i que tan homes com dones poden fer les mateixes feines sense problemes. Per això dic que És molt més fàcil canviar les lleis que no canviar la cultura, ja que tradicionalment han estat només les do-nes les que han cuidat als fills a casa.

Quina va ser la seva situació més difí-cil al ministeri de Defensa?Els moments més durs són quan truques a una mare per dir-li que el seu fill ha mort. Hi ha altres moments difícils, en els que has d’assumir la teva responsabilitat política, però aquests moments personals

No es pot viure només pensant en un mateixEntrevista a Carme Chacón. Diputada del PSC al Congrés dels Diputats i ex-ministra de Defensa

23

BOSCÀ ENTREVISTA

són els més durs. Els podia haver evitat, però no volia fer-ho, creia que formava part de la meva responsabilitat i volia co-municar-ho jo personalment. En aquests moments te n’adones que hi ha homes i dones disposats a donar la vida per la seguretat del teu país i de tots nosaltres. Sento un gran respecte per aquestes per-sones que han perdut la vida i pels que treballen cada dia, assumint grans riscos, per la nostra seguretat.

Creu que la llei Chacón ha modernitzat l’exèrcit?Tots els governs que hem tingut des del retorn de la democràcia, amb indepen-dència del seu color polític, han treballat per la modernització de les nostres Forces Armades. Jo he fet el possible per conti-nuar aquesta feina durant el temps que he estat ministra de Defensa.Durant el meu mandat, hem aprovat re-formes importants en l’ensenyament militar, que faran que els oficials i subo-ficials tinguin per primer cop títols uni-versitaris i de formació professional amb validesa en la vida civil. També hem fet un esforç important per donar-los vehi-cles més segurs, especialment contra les mines.També hem cobert un deure que teníem amb els militars des de feia 30 anys: la Llei de Drets i Deures dels membres de les Forces Armades. Em sento molt orgullosa que aquesta llei s’aprovés per unanimitat. Pels militars és molt important sentir el suport de la societat, especialment per aquells que han de viure a tres o quatre metres sota terra, mentre combaten amb els insurgents a l’Afganistan o estan en-senyant als soldats afgans a protegir els seus ciutadans. Més encara quan, amb la crisi que estem patint, els exercits han fet un gran esforç d’austeritat. En menys de 4 anys, vam haver de reduir un 18% del pressupost. I malgrat això, els nostres exèrcits han con-tinuat fent la seva feina i, en alguns casos, fent més coses que abans. Per això és tant important que, en moments de crisi i austeritat, sentin el suport de tota la so-cietat.

Creu que Espanya està preparada perquè una dona sigui presidenta del go-vern?Ha passat a l’Argentina, a Xile, i a Alema-nya i els ciutadans ho han assumit amb normalitat. Per això crec que avui dia ningú

pot dir que les dones no estan preparades per assumir les mateixes tasques que els homes, inclosos els càrrecs d’alta res-ponsabilitat, com ara la presidència del govern d’un país.

Opina que el PP i CiU governen correc-tament? Creu que si hagués guanyat el PSOE hauria decebut?La dreta catalana i la dreta espanyola s’estan equivocant: el problema del país no és la sanitat ni l’educació. Abans de la crisi tothom deia que el sistema sanitari i educatiu espanyol i català eren dels mi-llors del món. Fins i tot, gent de fora ve a Espanya a tractar-se problemes de salut. Els problemes provenen de la desregu-lació del sistema financer i del model de creixement. Penso que la dreta en general, en aquests moments de crisi, està demanant polí-tiques d’austeritat i aplicant retallades que només estan provocant més reces-sió. Aquestes polítiques estan impedint el creixement, que augmenti l’activitat econòmica de les empreses i que arribi el crèdit a les famílies i tot això impossibilita el creixement del país. I com que l’econo-mia del país no creix i l’Estat no ingressa prou recursos ens tornen a demanar més austeritat i això provoca encara més reces-sió. Crec que amb l’arribada d’Hollande a França ha aparegut una esperança per canviar aquesta situació, per aconseguir que la dreta europea que reconegui l’error i es posin en marxa polítiques d’inversió en lloc de només polítiques d’austeritat.

Ara és diputada a les Corts, la torna-rem a veure en primera línia a les prope-res eleccions generals?Estic molt orgullosa de ser diputada i ja em sento com si fos a primera fila.

Quin consell donaria a algú que es volgués dedicar a la política des de ben jove?Sobretot que estudiés i es formés molt. Hi ha qui diu que les universitats creen aturats, però jo no ho veig així: si tu et formes i estudies tindràs més oportuni-tats de trobar feina, tot i que les circum-stàncies siguin dures. Estudiar és molt bonic i crec que són anys en els que un s’ha de divertir. També us recomano que llegiu i viatgeu per poder conèixer el món i la cultura. Mireu de gaudir dels estudis i la lectura, ja que són coses que us aju-daran molt.

Està d’acord amb les reivindicacions de 15-M? Pensa que el moviment ha per-dut força?Crec que el moviment del 15-M ha estat una de les coses més rellevants que li ha passat a la democràcia d’aquest país. Crec que ha mogut la política de forma positi-va tot i la situació en la que ens trobem. Penso que el moviment del 15-M té molta importància i que algunes de les seves re-ivindicacions són justes i es podrien portar a la pràctica, com per exemple millorar el sistema electoral, facilitar la participació política de la gent... encara que d’altres no són possibles d’aplicar.

Li agrada la seva imitació del Polò-nia? Sincerament, em fa molta il·lusió i penso que s’ha de saber prendre’s la vida amb humor i saber riure’s d’un mateix. El que més m’agrada del Polònia és quan em truquen els meus nebots il·lusionats di-ent-me “tieta, tieta, has de veure el Po-lònia d’avui!”.

Qui creu que governa el país, el PP o els mercats?El país el governa el PP però crec que la política avui té moltes dificultats per im-posar-se als mercats. Per això hem de corregir algunes decisions del passat. Per exemple, quan la UE va ser creada es va fer amb l’objectiu de millorar l’economia i facilitar el moviment del capital, però crec que no hem estat capaços de posar en marxa els instruments per governar aquest espai econòmic. I això té molt a veure amb la crisi econòmica que estem patint. A la UE li manquen instruments per po-der resoldre els problemes de l’economia, lleis que posin normes i límits als mer-cats, i també cal que algunes institucions, com el Banc Central Europeu, es dediquin a impulsar el creixement, a facilitar que el crèdit arribi a les empreses, com passa als EUA. Per tant, el PP és qui ara mateix governa el país però, com li passa a la res-ta de països, ho fa amb les limitacions que imposen els mercats.

Entrevista: Guillem Grao, Clara Perera, Vanina Díaz,

Roger Bertran, Álvaro Fidalgo, Al-bert Epitie, Jordi Fernández

24

BOSCÀ-RECORDA

Gràcies per la vostra tasca

Rosa Helena, la qualitat de la diferènciaA la Rosa Helena no se l’ha de recordar, sino distingir-la amb la qualitat de la diferència. Un profe et pot ensenyar l’assignatura cor-responent, però amb ella he descobert que una professora també pot ser una amiga. Però no una amiga qualsevol, sino una que et dóna una visió de la vida mai vista, que et fa pensar que no estàs sola i que els teus problemes són normals, ja que no tot pot anar sobre rodes, encara que al seu voltant les coses semblen perfectes i flueixen amb una densitat molt forta. La gent que l’ha tingut segur que recorda que la Rosa Helena té i tindrà sempre vint-i-cinc anys. No ho sé si aixó és veritat, però juraria més de vint-i-cinc vegades que val molt la pena estar amb ella, parlar i, sobretot, observar i seguir les seves petjades. Mira bé que no et caigui cap record con-vertit en aigua salada calenta. Jo em pregunto: es pot oblidar una persona que ha marcat tant el teu cor?

Noelia Puig

Mai t’oblidarem, LolaLa Lola García, professora de Llengua Castellana del nostre institut, es jubilarà al final d’aquest curs. Ha estat molts anys a aquest centre i, per a molts de nosaltres, ha estat una gran professora que ha marcat el nostre pas pel Joan Boscà. La recordem sempre amb la seva característica seriositat, sobre-tot quan entra a classe i ens demana que tanquem tots els llibres i llibretes per preguntar-nos la lliçó.

A simple vista pot semblar una professora bastant dura, però tots sabem que hem après molt a les se-ves classes, ja que sempre s’ha implicat molt amb cada alumne per motivar-lo, fer-li veure que ho po-dia fer millor i sabent-se centrar en les dificultats de cadascú.

Alguns alumnes l’hem tingut durant diversos anys consecutius i hi ha moltes experiències i records ca-racterístics que han fet úniques i especials les seves classes. Tots recordem, per exemple, la seva mane-ra de classificar i dividir la llibreta, ordenant rigo-rosament cada apartat del temari. O bé cadascuna de les lectures que feiem amb ella, com ‘’Historia de una gaviota y del gato que le enseñó a volar’’, ‘’Don Quijote de la Mancha’’, ‘’Rebeldes’’, ‘’Días de Reyes Magos’’, ‘’La Visita del Inspector’’, etc, i com ens va fer compartir la passió per la poesia amb An-tonio Machado. Amb el seu humor característic, no sempre fàcil d’entendre emmig de la seriositat de les seves classes, ens comparava tot sovint amb un carro que ella sola no podia arrossegar si no ens hi esforçàvem nosaltres també... així hem entès la importància de l’esforç, que no ha de ser mai d’una sola persona, sino de tots perquè una classe pugui anar bé.

Adrià Santos, Aina Prieto i Judith Solé , de 4t ESO

Araceli. Et trobarem a faltarTots l’hem vista per l’institut, fa molts anys i, en-cara que no tots l’hem pogut conèixer i tractar, ella sí que ens coneix a tots. Ha mantigut net i en bones condicons les instalacions del Boscà des de la seva inauguració (1968) L’Araceli sem-pre ha estat amb nosaltres i ara començarà una nova etapa i una nova vida i li desitgem tota la sort del món.

8 la Lola García i l’Araceli

25

BOSCÀ-RECORDA

Fins sempre!!!!!!

Que trobeu el vostre camí

26

BOSCÀ-RECOMANA

LA CUINA JAPONESA: És la cuina que està més “de moda” actualment, tot i tenir com un dels productes estrella el peix cru (si no es tracta bé pot pro-duír infeccions al nostre orga-nisme produïdes per virus o bacteris). L’ingredient bàsic de la cuina japonesa és l’arròs, i també podem trobar la salsa de soja, el tofu (proteïna vegetal), el wasabi i, com he mencionat anteriorment, el peix cru.Un restaurant on pots trobar una bona cuina japonesa és:Kin Sushibar: restaurant ubicat al carrer de Viladomat amb Pro-vença. Restaurant tranquil amb una capacitat per a 30 perso-nes. Ofereixen una cuina japo-nesa de bastanta qualitat. Entre els seus plats trobem els makis i nigiris, els ous de salmó, els fi-deus... Es pot menjar a la carta i en menú (15 €). Bona relació qualitat-preu. NOTA: 8/10

LA CUINA ITALIANA: la cuina italiana és una cuina que tot-hom coneix. Els ingredients principals són la pasta i tota classe de verdures. Els plats principals són la pasta, la pizza, el vitello tonnato (tonyina amb salsa d’anxoves) entre d’altres.Un restaurant on pots trobar una bona cuina italiana és:Posto al Sole: restaurant ubicat a Urgell amb Provença. Restau-rant modern amb una capacitat per a 50 persones. Com es pot veure en el seu nom, és un res-taurant italià. Ofereixen un bon assortiment de pastes i pizzes, tot i que també hi pots trobar amanides. Menú de 14€. Plats abundants. Bona relació quali-tat-preu. NOTA: 8/10

LA CUINA MEXICANA: La cuina mexicana és una de les cuines que ha augmentat més els úl-tims temps a Barcelona. Però molta gent pensa que aquesta cuina es basa en els “nachos con chili con carne” i els doritos tex-mex. Aquests productes formen part de la cuina mexicana nord-americana, una cuina que dife-reix bastant de la cuina mexica-na real. La cuina mexicana real és una cuina amb molts anys i història. Un dels ingredients principals d’aquesta cuina és el blat de moro. Aquesta cuina pre-senta molts colors, sabors, olors i textures. Com a plats típics de la cuina mexicana trobem els moles, salses, sopes, frijoles (mongetes), quesadillas (farci-des de formatge o altres coses), pozole (sopa feta a partir de blat de moro amb carn de porc o po-llastre), postres, tortillas...

LA CUINA GREGA: la cuina gre-ga és una cuina molt influïda per la cuina turca. L’element més característic és l’oli d’oli-va. Altres ingredients són el pa de blat, la mel, el iogurt... Hi ha

Gastronòmia MulticulturalEn els darrers anys, han arribat molts imigrants pro-vinents de molts països a Catalunya, cosa que ha pro-vocat un augment de població, l’augment de varietats lingüistiques, l’augment de cultures i ètnies...

Tot i així, no només han contribuït a l’augment dels fets següents, també a d’altres menys vistosos, com ara a l’augment de la cultura gastronòmica, que ara cada vegada més es fa notar a Catalunya i més en concret a Barcelona. Han obert restaurants xinesos, japo-nesos, grecs, argentins, italians, mexicans... amb una bona oferta de menjar del seu païs de bona qualitat. Però, sabem exactament quins són aquests productes originals del seu país que ens ofereixen? Sabem on els podem trobar cuinats a Barcelona?

una gran varietat de formatges. Alguns plats es fan servir en pasta de full. Com a verdures més utilitzades trobem el to-màquet, l’albergínia i la ceba. Els plats principals son l’hum-mus (puré de cigrons), el mus-saka (capa de carn i una d’al-bergínia coberta em beixamel i gratinades al forn, els dolma-des (farcellets de fulles de vinya farcits d’arròs)...Un restaurant on pots trobar una bona cuina grega és:Dionisos: restaurant ubicat al carrer de València 112. Restau-rant on pots trobar una cuina grega ben resolta amb produc-

tes importats d’allà. Pots tro-bar els plats típics de la cuina grega. Ofereixen menú. Tots els plats estan ben resolts, sense que n’hi hagi algun que desta-qui especialment. NOTA: 7.9/10

CUINA ARGENTINA: és una cuina que cada vegada es fa més present a Barcelona. És una cuina on la carn n’és l’in-gredient principal. La seva carn té fama mundial, igual que l’ “asado argentino”. Tot i això, els argentins també tenen una bona varietat de pasta i pizzes fetes a la pedra. Els ingredients prinipals són la carn, la pasta i tota classe de vegetals.

CUINA ESPANYOLA:Restaurants on pots trobar bona cuina espanyolLa Flauta: restaurant ubicat al carrer de Balmes amb París, bastant gran on es pot menjar tant a la barra com a la taula. Ofereixen una cuina del país ben resolta i elaborada i de bastan-ta bona qualitat. Tot i que tenen menú correcte (15€), les seves “flautes” i tapes o montaditos

acostumen a ser excel·lents. Molt bon servei. NOTA: 8.5/10

Vaso de oro: restaurant ubicat al carrer de Balboa 6. Restau-rant molt petit i sorollós (20 persones màx.). Ofereixen una varietat de tapes i montaditos d’excel·lent qualitat. No oferei-xen menú, només tenen carta. Si se sap triar bé, es pot menjar molt bé i pagar entre 15 i 20€ per persona. NOTA: 8.2/10

Pau Secall , 4t ESO

I entre els més exòtics i originals...

Ikibana (Passeig Picasso, 32). Barreja de cuina japonesa, bra-silera i mediterrànea. ¡Hola Nepal! (Càrrer Lepant, 323). El plats s’elaboren amb productes portats des de la seva terra. Plats senzills però tota una experiènciaNomo. (c/ Gran de Gràcia 13 - 08012 Barcelona). És un restau-rant japonès amb una decoració i una carta molt originals… la car-ta és una capsa amb uns imans que serveixen per a assenyalar els plats que demanaràs… s’hi ha d’anar i experimentar-ho. Bembi (Carrer del Consell de Cent, 377). Cada diumenge al migdia tindrà l’oportunitat de tastar els plats més populars del sud de l’Índia. Una cuinera originària de la zona prepara au-tèntiques receptes artesanals.

Adriana Alban, Sonia Ejarque, Elisenda Peña,

Karina Grinenko, de 3r d’ESO

27

BOSCÀ-RECOMANA

LA FUGA DE ALCATRAZ (Escape from Alcatraz) És un thriller de 1979 dirigit per Don Siegel i protagonitzat per Clint Eastwood i està basat en fets reals.La pel·lícula està basada en el llibre Escape from Alcatraz de J. Campbell Bruce i explica la història de Frank Morris (personatge interpretat per Clint Eastwood) i els germans John i Clarence An-glin, que són probablement les úniques persones que s’han esca-pat de la presó d’Alcatraz.El film ens mostra moltes de les dificultats de la vida a la presó i les condicions d’Alcatraz abans que fos tancada definitivament, després de la fugida.Mai s’ha sabut si la fugida va ser un èxit o no ja que és un misteri si els fugitius van aconseguir sobreviure o no.

EL COMTE DE MONTECRISTO (Le Comte de Monte-Cristo)És una novel·la escrita per Alexandre Dumas l’any 1844. És con-siderada la seva millor obra i una de les grans novel·les de la his-tòria.La història tracta temes com la venjança, la justícia i el perdó. Està basada en el cas real de François Picaud, un sabater parisenc que el 1807 va ser acusat per quatre amics enve-josos d’espiar pels anglesos. Picaud va anar a la presó, on un presoner li va deixar en herència una fortuna. Quan va ser alliberat el 1814, va utilitzar tots els seus recursos per venjar-se dels que l’havien fet empresonar. El protagonista de la novel·la, Edmon Dantes, és empresonat injustament a causa de la traïció dels seus amics. A la presó es troba amb l’altre presoner, l’abat Faria, “l’abat boig” que li confia a Dan-tés l’amagatall d’un gran tresor a l’illa de Montecristo. En morir Faria, els guàrdies envolten el seu cos en una pesada manta, a Dantés se li ocorre ocupar el lloc del cadàver de Faria, portant el veritable cadàver a l’altra cel . la. Els car-cellers, en lloc d’enterrar el cos com ell suposava, el lliguen una pesada bala i ho llancen al mar per un barranc proper. Així s’escapa, va a buscar el tresor del seu company mort i torna a França per a dur a terme la seva venjança. Tot un clàssic de les novel·les d’aventures.

LA GRAN EVASIÓ (The Great Escape)És una pel·lícula dels Estats Units dirigida per John Sturges. Es va estrenar l’any 1963. Explica la història real d’un presoner en un camp de concentració nazi, durant la segona guerra mundial, que pretén organitzar una gran evasió amb més de 250 presoners im-plicats. Un clàssic del cinema més modern, amb escenes memo-rables de molta acció i amb un repartiment d’actors de luxe. Reco-manem sobretot l’escapada d’Steve McQueen amb moto, perseguit pels soldats nazis.

Xavier González Pérez, de 3r d’ESO

CELDA 211És una producció del cinema espanyol de fa pocs anys. Juan, funcionari de presons, es presenta a la seva nova des-tinació un dia abans de la seva incorporació oficial. Allà, pa-teix un accident minuts abans que es desencadeni un motí al sector dels FIES, el dels presos més temuts i perillosos. Els seus companys no poden més que vetllar per les seves pròpies vides i abandonen a la seva sort el cos desmaiat de Juan a la cel·la 211. Al despertar, Juan comprèn la situació i es fa passar per un pres més davant els amotinats. A partir d’aquest moment, el protagonista haurà de jugar-se-la a fo-rça d’astúcia, mentides i risc, sense saber encara quin para-doxal parany li ha preparat la destinació. Aquesta pel·lícula em va semblar molt bona i a mes s’ enten molt bé què és un funcionari de presons i quina és la seva feina en una pressó.

Pablo Gabriel, de 3r d’ESO

“THE WIRE”És una sèrie que consta de cinc temporades i tracta del movi-ment de la droga i l’intent dels polícies de requisar-la a Balti-more, EEUU. En aquesta sèrie podem veure com és la vida realment a l’hora de vendre la droga i a l’hora de ser un polí-cia que lluita per requisar-la. També reflecteix l’organització interna dels clans de la dro-ga i la seva manera de blan-quejar diners. És una sèrie que ha estat recomanada per multituds de revistes i crítics. La recomano a tota aquella persona que vulgui veure una bona sèrie d’acció i políciaca.

Pau Secall, de 4t d’ESO

EL BARCOJo recomano aquesta sèrie, perquè a cada capítol fa que t’agradi més i més.Sempre tens algunes sen-sacions: d’amor, de triste-sa, d’alegria de patiment, d’angoixa, etc... A cada capítol t’ensenyen coses de supervi-vència, sobreviuen a moltes coses perquè son els únics su-pervivents del món. La sèrie es tracta bàsicament de l’amor, l’amistat i de la con-vivència, saben conviure tots junts. Són uns habitants que han patit un cataclisme i només queden ells o això es pensen. Fan el possible per trobar terra, però de moment no hi ha ni ras-tre. Pel que fa a dins del vaixell

28

hi ha: un capità, l’ajudant, uns professors, tots els alumnes i una doctora.Hi ha un triangle amorós entre una alumne, un noi (Ulises) i el professor. Ells són els que més donen joc a la sèrie, entre d’altres coses, tot i que hi ha més parelles o amors impos-sibles. Per això recomano la sèrie, per-què és entretinguda, i els actors actuen molt bé.

Estel Orte, 2n B

SALVAME DELUXEA la televisió avui dia et pots tro-bar de tot, des de acció i intriga fins a sèries infantils. Però el que també hi ha es l’anomenada “premsa rosa”. S’ha de dir que cada vegada hi ha menys premsa rosa, però hi ha canals com Telecinco que només es dediquen a parlar de la Belen Esteban, del Paquirrín, de la Campanario... D’aquests pro-grames el que menys m’agrada és el “Salvame Deluxe”. Aquest programa parla de la vida de persones que han arribat a la fama gràcies a mentides i en-ganys. Dins d’aquest programa hi ha dos presentadors: la Paz Padilla, que és una còmica molt bona i la millor del programa i en Jorge Javier Vázquez, que quan parla sembla una dona i sempre està fent de tot per-què els homes i les dones del programa no acabin matant-se entre ells. A quasi tots els pro-grames qui sempre està xupant càmera és la Belen Esteban amb la famosa frase de ”yo por mi hija ma-to!”. Aquesta dona es creu que és una de les me-ravelles d’aquest món i sempre està criticant als altres. Una al-tra dona que fa por i surt a totes les portades de les revistes es

la Karmele Marchante, quen el seu intent de sortir a cantar a Eurovision va caure encara pi-tjor a la gent. I un tal Kiko, que l’únic que sap fer és insultar. Al programa sempre hi van con-vidats i es procura que corri la sang entre ells. NO EL RECO-MANO GENS!

Álvaro Martínez, 2n B

Recomanaria que a aquella gent que li agrada el món de la medicina, o encara que no li agradi gaire, que mirés alguna sèrie de metges a la televisió. Però que no es cregui tot el que hi surt, simplement que es fixi en les malalties que s’hi tracten perquè, gracies a les sèries, la gent ha començat a descobrir malalties estran-yes i a parlar-ne. A part de les dues sèries que s’esmenten a l’article «Realitat o ficció?», voldria parlar d’una producció de TV3 que s’emetia fa poc: “Polseres Vermelles” , perquè tracta en especial la proble-màtica de nens malalts i és fo-rça fidel a la vida real. A més, destaca com a temes princi-pals l’amistat i la solidaritat.

Laura Cunyat Carballal, 4t d’ESO

Jo critico l’estil de joc de futbol brut. Hi ha equips que enlloc de dedicar-se a jugar a futbol, que és el que tota la gent prac-tica, els agrada dedicar-se a fer entrades brutes, no perquè se sentin inferiors als contraris, sinó perquè és la seva filosofia de joc.Amb això l’únic que aconse-gueixen és fer avorrir el futbol a aquelles persones que els agra-da i fer molt mal al contraris.

No recomano per res del món aquest tipus de joc. Jo sóc par-tidari del joc net, com la majo-ria dels interessats en aquest esport.

Víctor Orozco, 2n B

BAC UP a Radio FlaixbacEscolta el Bac Up de 10 a 12 de la nit. Un programa que s’emet a Radioflaixbac de dilluns a di-vendres. Cada dia parlen d’un tema diferent ( mànies, la pri-mera vegada, concurs d’acudits, amors, “pillades” pujades de temperatura, ciberamistats, guerres, llocs on has fet “co-ses”...). Un bon lloc per passar l’estona amb bona companyia i aclarir molts dubtes que tant en mengen el cap diàriament.

Noelia Puig , 3r ESOMUSICASi busques música diferent a la que escolta tothom, et recoma-no Girls’ Generation, és un grup sudcoreà de pop format per nou noies: Yoona, Taeyeon, Jessi-ca, Seohyun, Tiffany, Yuri, Soo-young, Hyoyeon y Sunny. També son conegudes per SNSD (So Nyeo Shi Dae). La seva música és molt bona, una de les seves millors cançons és Mr. Taxi.Però de cap manera recomana-ria la música de Justin Bieber, he escoltat algunes de les se-ves cançons i són realment do-lentes, no val la pena escoltar la música d’un noi que només parla de l’amor i de la seva vida. A més, aquest noi és bastant ignorant i incult i no val la pena escoltar-lo. El deixo d’aquesta manera perquè escoltar la seva primera cançó, “Baby”, en va provocar un fort trauma i mai li ho perdonaré.

Elisenda Peña , 3r ESO

MATILDARecomano aquest llibre perquè quan me’l vaig llegir em va agra-dar i no podia parar d’avançar. És la història d’una nena que és molt llesta i que els seus pa-res no li presten atenció. Fins que comença l’escola i la seva professora s’adona que aque-lla nena de 5 anys ja se sabia totes les taules de multiplicar i molt més. I al cap d’un temps s’adona que té poders i que pot aixecar qualsevol cosa amb la seva ment. A poc a poc, es fa amiga de la seva professora i li explica que els seus pares no li fan cas, i la professora li expli-ca que ella és pobre perquè la seva tieta quan era petita també la tractava malament.Però al final passa una cosa amb els pares de la nena que ho canvia tot... si la voleu saber llegiu el llibre, perquè a mi em va agradar molt i és un dels cinc millors llibres que he llegit.

Carla Riboldi, 2n B

EL JOC DE L’ANGELAquest llibre, de Carlos Ruiz Zafón, és la continuació de L’ombra del vent, encara que és igual l’ordre en què te’ls lle-geixis, ja que la història canvia. És un llibre que ja em va agra-dar al començament de tot i que ja em va enganxar a la tercera pàgina. Explica la història d’un noi que es vol convertir en es-criptor i comença escrivint en un diari de Barcelona. Poc a poc, la seva columna setmanal va tenint més èxit. Més enda-vant comença a escriure les seves pròpies novel·les, que no aconsegueixen tenir gaire èxit. Un dia, un misteriós personatge li demana que escrigui per ell. Que escrigui un llibre en el que la gent tingui fe, que es conver-teixi en una religió. Encara que té una mica de por, ell accepta i poc a poc s’adona que tot el que l’envolta està ple d’ombres i misteris i coses que desconeix. Agafar por i de mica en mica es torna boig i es veu involucrat en molts fets. En conclusió, és un llibre de misteri i intriga, ple d’odi i ven-jança i també d’amor, que va d’un fet a l’altre i que no avo-rreix en cap moment.

Bàrbara Levering

BOSCÀ-RECOMANA

BOSCÀ-VIATGE

29

Concert de la RihannaQuin aclaparament!, és el pri-mer que vaig pensar al entrar al Palau Sant Jordi.El dia 14 de desembre va venir a actuar a Barcelona l’artista internacional de Barbados Ri-hanna, per presentar el seu cinquè àlbum ”LOUD”.

La cantant va omplir tot l’estadi sense cap problema, ja que al cap d’una setmana d’haver po-sat les entrades a la venda es van esgotar. Van obrir les portes de l’estadi a les set de la tarda i vam es-tar esperant tres quarts d’hora l’actuació del seu teloner Cal-vin Harris, un reconegut Dj ir-landès que és qui ha fet amb ella el seu èxit del moment: ”We found love”. El Dj va ani-mar bastant la gent amb la seva actuació d’una hora, on va fer servir unes grans panta-lles que, al compàs de la mú-sica, feien efectes 3D i efectes d’ iluminació. Els efectes es-taven molt ben aconseguits i eren molt originals, a part era bonic de veure ja que canviava d’efecte segons el ritme de la cançó.

Al acabar van preparar l’escenari per la gran actuació que es su-posava que començava a les nou de la nit, però que amb la seva falta de puntualitat present a quasi tots els seus concerts, va començar quaranta cinc minuts més tard.Va fer un gran concert ja sigui per els efectes, vestuari, balla-rins, ella mateixa....El concert va començar amb una de les seves cançons més famoses: ”Only girl in the world” on apareixia en una gran bola de cristall brillant i amb una jaque-ta curta blava.Respecte el seu vestuari, es va canviar uns cinc o sis cops de roba, això si, amb la seva pe-culiaritat de sexy. Tots els seus vestits eren provocadors, curts i ensenyant cuixa( i altres co-ses). També portava looks es-tiuencs com uns shorts i un top, un tipus de bikini, sempre en conjunt i de colors brillants i llampants o vestits amb lluen-tons i molt curts. El concert es va basar en la seva faceta de noia sexy, entre els vestits i els seus balls amb els ballarins mig despullats va crear una gran expectació entre la gent. A part d’això els efectes de l’escenari estaven elaborats i donaven un toc modern i extra-vagant a l’actuació, com un tanc rosa que disparava ulleres de la Rihanna al públic, les barres d’streptease o un piano que pen-java del sostre.Ella va cantar les cançons del cinquè àlbum i també les més famoses de tota la seva carrera. Cada tres o quatre cançons can-viava de vestuari. Els ballarins i ballarines sempre anaven ben coordinats i vestits semblants als de la Rihanna. La Rihanna va desafinar una mica en els aguts, però després va anar genial i tothom ho va dis-frutar. Jo vaig passar una gran estona que mai oblidaré i per això us recomano que el proper any que vingui us hi apunteu i aneu a veure la Rihanna, perquè us ho passareu genial i veureu un gran espectacle, que no es veu tots els dies.

Alberto Luque 4t B

Teball de Recerca a DinamarcaDel 20 al 30 d’abril tres alum-nes de 1r de BTX, en Guillem Bellet, la Mireia Ramis i la Berta Sellarès, han desenvo-lupat el treball de camp per al seu treball de recerca a Hel-singe (Dinamarca). Se centra en el consumisme, amb un estudi comparatiu entre els

hàbits d’aquella zona i els de Barcelona. Han estat acollits per tres famílies daneses. Dins del mateix intercanvi, tres alumnes del Grybskov Gymnasium de Helsinge, la Julie Kyhl, en Simon Fresco i l’Arjuna Alexander Soersen han vingut a Barcelona per conèixer la ciutat, practicar l’idioma i fer un treball comparatiu entre la jo-ventut danesa i la catalana. La col·laboració dels dos instituts ha estat molt satisfactòria. Agraïm especialment als alumnes tutors i tutores dels dos instituts la seva tasca tan important d’acollida i d’acompanyament. I a les famílies la seva gran implicació en l’èxit del projecte. Gràcies a totes i a tots per una gran feina.

Estada a Abioncillo de Calatañazor, SòriaEls nois i noies de 2n d’ESO han estat a Abioncillo de Calataña-zor, província de Sòria, de Crèdit de Síntesi. Els han acompanyat la Txell, la M.Jesús, en Rafa González i l’Àngels Pradilla. Han vi-sitat Calatañazor, Sòria, la Laguna Negra, La Fuentona de Muriel i el Cañón del Rio Lobos.

La GarrotxaEl passat 7 de maig l’alumnat de 3r d’ESO acompanyats de l’Au-rora, la Fany, l’Arantxa i Josep Ma, vam visitar la Garrotxa per començar el crèdit de síntesi en un entorn natural d’alt valor paisatgístic. Entre volcans, pobles medievals i una cooperativa capdavantera en la integració social vam conviure i gaudir d’una breu però intensa estada.

30

vem a restaurants de menjar ràpid com els FRANKFURTS, molt típics d’allà. La gent alemanya sembla freda i antipàtica però un cop et tenen confiança no són pas així, a molts ens va passar que al metro t’empentaven i et donaven cops.També vam tenir força temps lliure per comprar, passejar-nos per la ciutat i divertir-nos una mica més.

Albert-Epitíe Dyowe Roig, 4t C

1r de Batxillerat a Anglaterra i DinamarcaEls alumnes de 1r de batxillerat, uns van fer l’estada a la ciutat an-glesa de Exmouth i els altres l’intercanvi amb l’institut Gribskov de la ciutat danesa de Helsinge.Durant els 6 dies d’ estada a Helsinge (Dinamarca) es van fer dife-rents sessions en anglès sobre la immigració i las diferencies en els costums de les dues cultures. Aquesta activitat esta emmarcada en l’intercanvi Nord-Sud (un institut d’una gran ciutat mediterrània amb un institut rural d’un país Nòrdic)

Del 29 de gener al 4 de febrer 40 alumnes i 3 professors de 1r de Batxillerat hem estat acollits per 21 famílies angleses al Sud-oest del Regne Unit. Els matins i primeres hores de les tardes hem anat a l’escola Mountlands, a Exmouth. Varem crear i representar també una petita obra de teatre al voltant d’un assassinat, varem anar al cinema i varem visitar Bath, Exeter i Stonenge

Viatge a VenèciaCom en altres cursos, al mes de març vam fer l’Estada a Venècia amb l’alumnat de 2n de Batxillerat. Aquest any vam viatjar en vaixell fins a Livorno. Una vegada més, Venècia ens transportà a l’Edat Mitjana i als orígens del Renaixement, Pàdua a Giotto i Vicenza a la perfecció de l’ordre de Palladio. Vam creuar la llacuna fins a Murano i Burano, i caminar sota la pluja a Torcello.

Barcelona-Chicago, Chicago-BarclonaEl alumnes de primer i segon d’ESO tenen la gran oportuni-tat de viure l’experiència inoblidable d’un intercanvi. Primer viatgen a Chicago (USA) i durant dues setmanes fan visites a aquesta mágnifca ciutat nordamericana i conviuen amb un alumne y la seva família de l’escola La Salle Language School. Mesos més tard, els companys americans venen a la nostra ciutat a conviure i conèixer la nostra cultura, ja que tots els que participen a l’intercanvi estudies com a llengua estrangera el castellà.

Viatge a BerlinEl dia 26 de febrer els nois i noies de 4t d’ESO vam agafar l’avió cap a Berlín. Berlín és una ciutat que està plena d’edificis i construccions curio-ses, sembla que no hi hagi un centre de la ciutat. A mi concretament em va agradar el búnquer on la gent es refugiava de les bombes… el guia ens va explicar que tot plegat servia de ben poc . També vam anar a un munt de museus com el Museu Egipci, el Pergamon, el Museu de l’Holocaust, el Museu Bauhaus i la Casa Ocupa.Vam estar allotjats amb diverses famílies. La nostra era molt sim-pàtica, a la casa només hi anàvem a sopar i a dormir, els sopars i els esmorzars atipaven molt i eren molt bons, però per dinar ens preparaven “pícnics” i molta gent no en tenia prou, així que anà-

BOSCÀ-VIATGE

31

BOSCÀ-REVISTA

L'equip de redacció ◗ Júlia Bosque, Pau Díaz, Aleix Estadella, LoïcEstela, Pablo Gabriel, Xavier González, Pablo Guirao, Paula Acosta,Gerard Bru, Astrid Cabrera, Marta Carrasco, Salvador Cayuela,Víctor Manteca, Marta Mata, Mireia Molina, Guillem Pascual, Shalu Romaguera. Alumnes de 3r. ESO 1r. trimestre.

L'equip de redacció ◗ Sergi Astort, Pau Camino, Esteve Canal, Irina Caponio, Rebeca Carmona, Amariah Cook, Miquel Cortada,Laura Cunyat, Enric Garcia, Daniel Giménez, Albert Molina, AnnaRibera, Felipe Romo, Maria Rovira, Pedro Ruiz, Adam Sala, IkerSalaberria, Laura Sierra, Marc Zaplana. Alumnes de 4t. ESO 1r trimestre.

L'equip de redacció ◗ Tom Hally, Marc Ibáñez, Júlia Morató, NoeliaPuig, Júlia Rodon, Berta Rodríguez, Elisenda Peña, Laura Poncelas,Andrea Puche, Juan Pablo Salcedo, Aníbal Vergés, AdrianaAlban, Aleix Besalduch, Joaquim Bosque, Sonia Ejarque, KarinaGrinenko, Isaac Garcia. Alumnes de 3r. ESO 2n. trimestre.

L'equip de redacció ◗ Marti Atance, Efren Carbonell, Gerard Carbonell,Joaquim Cherta, Mar Colomer, Sarah Garcia, Edgar Gómez,Alberto Luque, Pau Olesti, Pau Oró, Mateo Palazzi, CristóbalPeller, Pol Ramis, Lídia Sans, Pau Secall. Alumnes de 4t. ESO 2n trimestre.

Equips de redacció

SANT JORDI 2012