juliol 2010 cÀmping de segona categoria al ......juliol 2010 cÀmping de segona categoria al pinell...
TRANSCRIPT
JULIOL 2010
CÀMPING DE SEGONA CATEGORIA AL PINELL DE BRAI
INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
REDACTOR DE L’INFORME:
ANTONIO JORDI QUEROL GÓMEZ ENGINYER QUÍMIC
EXECUTOR DEL PROJECTE:
MANEL CABALLÉ ENGINYER TÈCNIC INDUSTRIAL
2
ÍNDEX
1. DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ...................................................................................... 4 1.1. INTRODUCCIÓ...................................................................................................... 4 1.2. METODOLOGIA PER ELABORAR L’ISA................................................................... 5 1.3. JUSTIFICACIÓ I CONTINGUT DE L’INFORME......................................................... 5 1.4. LOCALITZACIÓ I CARACTERÍSTIQUES GENERALS................................................... 7
2. REQUERIMENTS AMBIENTALS DE L’ÀMBIT DEL PLA.................................................. 9 2.1. DETERMINACIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANT...... 9
2.1.1. ÀMBIT TERRITORIAL.......................................................................... .......... 10 2.1.2. MEDI FÍSIC.................................................................................................... 24
2.1.2.1. ATMÒSFERA.............................................................................................. 24 2.1.2.2. RELLEU...................................................................................................... 27 2.1.2.3. GEOLOGIA I EDAFOLOGIA......................................................................... 30 2.1.2.4. CICLE DE L’AIGUA...................................................................................... 32
2.1.3. MEDI BIÒTIC I PERCEPTUAL......................................................................... 35 2.1.4. ÀREES DE RISC.............................................................................................. 36
2.1.4.1. RISC D’INUNDABILITAT............................................................................. 36 2.1.4.2. RISC D’INCENDI FORESTAL........................................................................ 38 2.1.4.3. RISC D’EROSIÓ I MOVIMENT DE TERRES................................................... 40 2.1.4.4. QUALITAT DEL PAISATGE.......................................................................... 40 2.1.4.5. ALTRES RISCOS I PROBLEMÀTIQUES......................................................... 41
2.1.5. ÀREES D’INCIDÈNCIA DE LA NORMATIVA AMBIENTAL................................ 42 2.1.5.1. ESPAIS NATURALS PROTEGITS (PEIN, PN, RN, ETC)................................... 42 2.1.5.2. HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI........................................................... 44 2.1.5.3. FAUNA I FLORA PROTEGIDA...................................................................... 45
2.1.6. MEDI HUMÀ................................................................................................. 45 2.1.6.1. OCUPACIÓ DEL TERRITORI........................................................................ 45 2.1.6.2. ASPECTES SOCIO-ECONÒMICS.................................................................. 45 2.1.6.3. VIES DE COMUNICACIÓ............................................................................. 46 2.1.6.4. PATRIMONI CULTURAL I HISTÒRIC............................................................ 46 2.1.6.5. NIVELLS SONORS........................................................................................ 48 2.1.6.6. NIVELLS LLUMÍNICS................................................................................... 48 2.1.6.7. CONSUM D’ENERGIA, AIGUA, I PRODUCCIÓ DE RESIDUS......................... 51
2.2. OBJECTIUS I CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL APLICABLES.... 52 2.2.1. PROTECCIÓ DELS SISTEMES NATURALS PELS SEUS VALORS DE CONSERVACIÓ,
FRAGILITAT O SINGULARITAT....................................................................... 57 2.2.2. PROTECCIÓ PER LA CONCURRÈNCIA DE VALORS ARQUEOLÒGICS I
ARQUITECTÒNICS SUSCEPTIBLES DE PRESERVACIÓ..................................... 57 2.2.3. NORMATIVA GENERAL DE CARÀCTER AMBIENTAL APLICABLE.................... 58
2.2.3.1. MARC GENERAL......................................................................................... 58 2.2.3.2. URBANISME I
TERRITORI.................................................................................................. 59 2.2.3.3. AIGUA........................................................................................................ 59 2.2.3.4. RESIDUS..................................................................................................... 59 2.2.3.5. CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA................................................................ 60 2.2.3.6. CONTAMINACIÓ ACÚSTICA........................................................................ 60
3
2.2.3.7. CONTAMINACIÓ LLUMÍNICA...................................................................... 60 2.2.3.8. ÚS DEL SÒL................................................................................................. 60 2.2.3.9. RELATIVES AL CÀMPING............................................................................ 61
2.2.4. PLANS TERRITORIALS SUPRAMUNICIPALS.................................................... 61 2.2.4.1. PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA I PLA TERRITORIAL DE LES TERRES DE
L’EBRE......................................................................................................... 61 2.2.5. PLANS MUNICIPALS....................................................................................... 78 2.2.6. PLANS SECTORIALS DE PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT.............................. 80
2.3. OBJECTIUS I CRITERIS ADOPTATS PEL PLA............................................................ 80 2.3.1. ÀMBIT TERRITORIAL...................................................................................... 81 2.3.2. MEDI FÍSIC..................................................................................................... 82 2.3.3. MEDI BIÒTIC I PERCEPTUAL.......................................................................... 84 2.3.4. ÀREES DE RISC............................................................................................... 85 2.3.5. SONORITAT, LLUMINOSITAT I RESIDUS......................................................... 86 2.3.6. CRITERIS AMBIENTALS ESTRATÈGICS............................................................ 87
3. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ PROPOSADA................................................................................................................ 90
3.1. DESCRIPCIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES... 90 3.1.1. ALTERNATIVA 0............................................................................................. 90 3.1.2. ALTERNATIVA 1............................................................................................. 90 3.1.3. ALTERNATIVA 2.............................................................................................. 91
3.2. AVALUACIÓ DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES.............................................. 91 3.3. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA CONSIDERADA......... 93 3.4. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS DE L’ORDENACIÓ
PROPOSADA.......................................................................................................... 94 3.5. DESCRIPCIÓ DE LES MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES............. 101 3.6. SISTEMES DE MILLORA CONTINUA....................................................................... 107
4. REFERÈNCIES.............................................................................................................. 109 5. ANNEXES.................................................................................................................... 110
4
1. DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ
1.1. INTRODUCCIÓ
A continuació es presenta l’Informe Sostenibilitat Ambiental (ISA) del Pla Especial d’Interès Turístic per un Equipament de Càmping de Segona Categoria al Pinell de Brai, redactat segons les determinacions establertes en la llei d’urbanisme (DL 1/2005, de 26 de juliol) i al seu reglament (Decret 305/2006, de 18 de juliol).
L’informe es basa en els estudis previs d’informació, anàlisi i diagnosi efectuats per l’equip tècnic redactor de l’Avanç del Pla d’ordenació durant el procés d’elaboració del mateix. No es tracta doncs, d’una anàlisi ambiental externa i posterior a la redacció del Pla, si no d’una revisió de quins han estat els objectius ambientals que l’equip redactor es va plantejar d’inici, de les anàlisis ambientals efectuades, i de les bases i propostes formulades pel desenvolupament del nou Pla.
En l’informe, principalment:
o Es descriuen els aspectes més rellevants del medi físic, medi biològic (vegetació i fauna), paisatge, patrimoni cultural, etc. i de les àrees amb valors susceptibles de preservació.
o Es recullen quins son els objectius ambientals del Pla d’ordenació i els principis de sostenibilitat.
o Es justifiquen ambientalment les alternatives escollides i s’avalua la incidència
positiva i negativa de les propostes del Pla.
o Es descriuen les mesures i instruments contemplades en el Pla per prevenir, minimitzar o compensar els possibles efectes negatius en el seu desenvolupament.
Per a la seva redacció s’han tingut en compte els següents documents:
• IAP per a càmping de segona categoria al Pinell de Brai.
• Document de referència sobre el Pla especial urbanístic del càmping de 2a categoria. • Document de l’ACA número UDPH2009001678.
• Comunicación de informe sobre plan especial urbanístico para càmping de 2a categoría en el Pinell de Brai. Ref: 2010-GM-145.
• Avanç Pla Especial Urbanístic per a un equipament de càmping de segona categoria, amb expedient 2010/040126/E.
5
1.2. METODOLOGIA PER ELABORAR L’ ISA
La metodologia emprada per a l’elaboració del present ha seguit dos eixos principals.
El primer consisteix en adquirir un coneixement directe de la zona d’estudi, amb la realització del treball de camp, durant el qual es van obtenir dades sobre el paisatge, el medi biòtic i el medi físic de l’àrea d’estudi.
El segon eix engloba l’anàlisi de la documentació relacionada amb el planejament i la normativa vigent a l’àmbit del Pla, així com la recerca de diferents fonts d’informació, per tal d’obtenir la cartografia actual, i informació dels diversos atles temàtics, la bibliografia específica relacionada amb els aspectes ambientals de l’àmbit, etc. Aquesta informació ha permès ampliar les dades i el coneixement de l’àrea adquirits durant el treball de camp, així com concretar aspectes que per la seva naturalesa no es poden obtenir per mitjà de l’observació directa a l’àmbit.
1.3. JUSTIFICACIÓ I CONTINGUT DE L’INFORME
La incorporació de criteris de sostenibilitat en el planejament urbanístic pren importància i concreció a partir del Text refós de la Llei d’Urbanisme i el seu reglament (Decret Legislatiu 1/2005 i Decret 305/2006), que es pronuncia clarament a favor d’un desenvolupament urbanístic sostenible, sobre la base de l’ús racional del territori, per a comptabilitzar el creixement i el dinamisme econòmic necessari amb la cohesió social, el respecte al medi ambient i la qualitat de vida de les generacions presents i futures.
Des d’aquesta perspectiva el primer objectiu de la Llei és impregnar les polítiques urbanístiques de l’exigència de conjugar les necessitats de creixement amb els imperatius del desenvolupament sostenible. Relacionat, doncs, amb aquesta primera premissa, la Llei també esmenta, que entre la documentació necessària per la tramitació de tot un seguit de figures de planejament urbanístic és preceptiva l’elaboració de, com a mínim, un informe que descrigui en termes ambientals les característiques del projecte.
El Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme (Text refós aprovat pel Decret 1/2005,) estableix en la seva Disposició Transitòria Dotzena quines figures de planejament han de sotmetre’s al procediment d’avaluació ambiental
6
La Disposició Transitòria Sisena del Decret 1/2005 llista les següents figures de planejament com a subjectes a avaluació ambiental:
Segons l’article 115 del Reglament d’Urbanisme (Decret 305/2006), que estableix el procediment d’avaluació ambiental dels plans urbanístics, és necessari presentar a l’òrgan ambiental un avanç de pla juntament amb el contingut que assenyala l’article 106 del Reglament. Referent a això, l’article 106 del Decret 305/2006, en l’apartat a, estableix que la documentació que ha d’acompanyar l’avanç de pla és un informe ambiental preliminar, que com que es tracta d’un pla parcial, ha d’incloure els continguts mínims que els punts a i b de l’article 100 del Reglament d’Urbanisme (Decret 305/2006) descriuen.
7
Així doncs, és al contingut de l’article 100 del Reglament de la Llei d’Urbanisme al que s’ajusta el present document. Aquest document és la revisió del IAP, que encara estarà pendent d’una nova revisió per tal d’ajustar-lo a la memòria ambiental definitiva.
1.4. LOCALITZACIÓ I CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Aquest IAP es centra en un equipament de càmping de segona categoria al terme del Pinell de Brai. Aquest territori està considerat segons la memòria del Pla Territorial de les Terres de l’Ebre com una població d’interès turístic, patrimonial, paisatgístic i d’espais naturals amb la possibilitat de atraure gran quantitat de turistes.
Aquesta població està ben situada entre mig de les dos capitals de comarca Gandesa i Tortosa, tenint una gran comunicació mitjançant l’eix de l’Ebre. Totes les poblacions de la perifèria són de gran interès turístic, coves naturals, cellers, fires, castells, via verda, etc.
8
Fig.1 – Localització del Pinell de Brai
Fig.2 – Localització mapa Pinell de Brai
Com pot observar-se es troba situat al Est de la comarca de la Terra Alta al límit entre el
Baix Ebre i Ribera d’Ebre, amb un relleu molt accidentat per la presència de les Serres
de Pàndols i de Cavalls.
El terme municipal té una disposició rectangular amb base paral·lela a la direcció del Riu Ebre. Al Surest es troba les Serres de Vallplana i Atalaya. Al Nord-est les esmentades abans de Pàndols i Cavalls i finalment limita amb el terme municipal de Miravet.
9
2. REQUERIMENTS AMBIENTALS DE L’ÀMBIT DEL PLA
2.1. DETERMINACIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS
Per a la identificació dels aspectes i elements ambientalment rellevants presents a la zona d’estudi, s’ha tingut en compte les possibles alteracions sobre el medi que pot suposar el desenvolupament i execució de les determinacions del Pla en l’àmbit de referència.
En aquest sentit, inicialment es realitza un estudi previ de tots els aspectes i elements ambientals en l’àmbit, en base al treball de camp realitzat així com de la cartografia disponible de temàtica ambiental. A partir d’aquesta diagnosi i de les característiques de la proposta concreta, s’identifiquen quins són els aspectes i elements ambientalment rellevants, i quins no.
Per a fer més sintetitzable l’estudi en qüestió, totes les particularitats especials estaran classificades segons les següents categories:
o Àmbit territorial.
o Medi físic.
o Medi Biòtic i perceptual.
o Àrees de risc.
o Àrees d’incidència de la normativa ambiental.
o Medi humà.
A continuació es detallaran de manera independent.
10
2.1.1. ÀMBIT TERRITORIAL
El municipi del Pinell de Brai, de 56,99 km2 d’extensió, és situat al SE de la comarca i a tocar de la Ribera d’Ebre i del Baix Ebre. Limita al N amb el terme de Benissanet, a l’E amb Miravet (tots dos pertanyents a la Ribera d’Ebre), al S amb les terres de Benifallet (Baix Ebre), al SW amb el municipi de Prat de Comte i a l’W amb Gandesa.
Geològicament les terres més antigues del terme, formades durant el període triàsic i juràssic de l’era mesozoica, es troben a tocar de les comarques de la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre. La resta del terme pertany a formacions de l’època oligocènica del període terciari modelades durant l’era cenozoica.
El terme és accidentat, al NW, pels vessants meridionals de les serres de Cavalls i de Pàndols (àrea classificada d’espai d’interès natural). La primera assoleix una altitud de 660 m en la divisòria amb Gandesa i 468 m en la punta de l’Àliga, la segona, els 709 m en el pic de Santa Magdalena sobre mateix de l’ermita coneguda amb el mateix nom.
Entre aquestes dues serres i paral·lel a la carretera comarcal, corre el barranc de la Teuleria. A la serra de Cavalls es troba la font de Cavalls, prop de la qual neix el barranc de l’Enrovina, i la deu d’Aigüesvives, més amunt de la qual neix el barranc d’Aigüesvives. Ambdós barrancs, el d’Aigüesvives i el de l’Enrovina, conflueixen gairebé al límit meridional del terme i vessen les seves aigües al barranc de la Teuleria o del Pinell. Aflueixen també a aquest curs que envolta la vila pel SW, el barranc de Pàndols, que neix en aquesta serra, gairebé a la carena, i que al seu torn rep el de Santa Magdalena. El terme del Pinell de Brai és separat de l’Ebre per la serra de Vallplana situada al SE del terme i que assoleix una altitud de 247 m. La part meridional del terme és regada pel riu de les Canaletes, afluent de l’Ebre. Desguassen al riu de les Canaletes els barrancs de la Vall i dels Prats.
D’altra banda, el terme es troba dins l’àrea del domini de la vegetació mediterrània, encara que hi ha unes petites diferències locals, ja que si bé al sector SE del municipi hi ha un domini potencial de la màquia de llentiscle i margalló, a la resta de les terres hi dominaria potencialment l’associació d’alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale).
El terme comprèn, a més de la vila i cap de municipi del Pinell de Brai, les partides de les Argiles, Algar, les Planes, els Plans de Móra, Santa Magdalena i Fontanelles. La principal via de comunicació del terme és la carretera C-43 de Gandesa a Benifallet; la vila s’emplaça prop del punt on es creua aquesta carretera amb una altra de local (N-230) que es dirigeix vers Prat de Comte al SW i vers Miravet (Ribera d’Ebre) al NE.
11
Fig.3 -Foto del Pinell de Brai. Nucli urbà
Les primeres dades de població (pinellans) es remunten al fogatjament del 1358, quan s’esmentà que al Pinell de Brai hi havia 61 focs. El fogatjament del 1378, després de patir els efectes de la Pesta Negra, donà només 35 focs. El 1553 s’enregistraren un total de 83 focs, i al començament del segle XVIII ja es comptaren 219 h. El 1830 la població havia assolit un total de 771 h, i trenta anys després la població gairebé s’havia duplicat com a conseqüència de la prosperitat agrícola en general, i del conreu extensiu de la vinya en particular. La població continuà creixent fins a assolir els 1 902 h l’any 1936. D’ençà d’aquest moment la davallada demogràfica es féu palesa cens a cens; així, si el 1940 constava un total de 1 474 h, el 1960 aquests es convertiren en 1 388 i el 1975 tan sols s’hi empadronaren 1 247. Els anys posteriors van seguir la mateixa tendència: 1 280 h el 1981, 1 170 el 1991, 1 072 el 2001 i 1 099 el 2005.
Quant a l’economia, en temps de Pascual Madoz, vers la meitat del segle XIX, el Pinell de Brai produïa blat, oli, vi, figues i ametlles. Hi havia poc bestiar de cria i es caçaven perdius, conills, llebres i cabres salvatges. Hi havia també un molí de farina, dit Molí de la Farina segons el cens del 1860, tres d’oli (el Molí de la Samsa, el del Senyor i el Molí Nou) i una fàbrica d’aiguardent coneguda com l’Olla de Diego. S’hi elaboraven també senalles de palma. Madoz no fa referència a cap tipus de teuleries però en canvi consigna que al terreny de calcàries hi havia indicis de mineral de ferro. El 1860 és documentada ja la Teuleria. Segons Jaume Ciurana, bé que la vinya es coneixia d’antic, la seva major expansió a la Terra Alta fou posterior al segle XVII i es produí per la influència mercantil de la ciutat de Reus, ja que anteriorment no hi havia mercat on es consumissin els excedents; primer es deixà sentir a Gandesa i al Pinell de Brai i tot seguit s’estengué als altres llocs de la comarca.
12
Modernament les feines del camp es basen en el conreu d’ametllers, oliveres i arbres fruiters (tarongers i mandariners). Hi ha també una notable presència de cirerers, presseguers i hortalisses. El conreu de la vinya no és tan important com en altres termes de la comarca i patí una notable davallada en les darreres dècades del segle XX; tot i amb això, encara s’hi elabora vi protegit per la Denominació d’Origen Terra Alta. Del sector ramader destaca la producció avícola i la cria de bestiar porcí, oví i conills.
Tenen també un pes força destacat l’explotació forestal i les activitats extractives destinades a la fabricació de materials de construcció. La major part de la matèria primera d’aquest sector s’extreu de les mines situades a l’extrem del terme, a la dreta del riu de la Canaleta.
La vila del Pinell de Brai (189 m d’altitud) és situada a l’esquerra del barranc de la Teuleria, damunt dos petits turons. Al centre de la població hi ha la plaça del Sol i no gaire lluny, a la plaça de l’Església, hi ha l’església parroquial de Sant Llorenç, construïda en un lloc elevat, amb accés per dues altes escalinates. La porta de l’església és ornamentada amb pilastres i una fornícula al capdamunt. El que fou antigament el raval de Tortosa (documentat el 1860), avui s’ha convertit en un carrer més de la vila. El seu origen és protohistòric, situat en un indret dominant, de fàcil defensa. En temps immediatament posteriors a la conquesta cristiana, hom l’emmurallà. Té forma arrodonida i les cases situades a l’extrem S i E són veritables muralles construïdes al límit dels mateixos cingles de la muntanya.
El celler cooperatiu (Cooperativa Pinellense) o molí d’oli i celler del Sindicat Agrícola fou començat a construir per l’arquitecte Cèsar Martinell l’any 1918. Consta de tres àmplies naus cobertes a doble vessant per teulades de fusta que recolzen sobre diversos arcs el·líptics de maó vist. Aquests arcs tenen els carcanyols perforats per arquets. Separen les naus unes arcades, més baixes, amb les columnes inclinades. L’estructura d’arcs el·líptics de diafragma per a sostenir l’embigat és excepcional en aquest tipus de cellers, i d’una gran bellesa. A la façana es combina l’obra de pedra (opus incertum) als baixos amb les arcades que emmarquen els finestrals al pis alt, de maó vist. Separa ambdues parts un fris ceràmic de Xavier Nogués que ha fet cèlebre aquest celler cooperatiu. Sembla que fou el mateix arquitecte Martinell qui demanà a Nogués aquesta decoració. Les rajoles de ceràmica, però, no foren col·locades a la façana del celler fins molts anys després, ja que quan Nogués les envià, el Sindicat travessava un període de debilitat econòmica. Potser aquest fet, que durant molts anys restessin en caixes al soterrani, preservà les rajoles dels estralls que haurien pogut sofrir durant la guerra civil de 1936-39. Al fris ceràmic es representa la verema, les premses de vi, els tastavins, el premsat de les olives i diverses al·legories que es completen amb una escena de caçadors embriacs. L’esbós per al muntatge del fris fou cedit al Museu del Vi de Vilafranca.
Al llarg de l’any se celebren diverses festes populars arrelades en la tradició de la vila. D’entre aquestes destaca la festa major, que té lloc el 10 d’agost, per Sant Llorenç, on es fa el ball típic de la vila (el cap de dansa), i la festa de Sant Cristòfol, el 10 de juliol.
13
L’ermita de Santa Magdalena és dalt la serra de Pàndols, prop de la font del mateix nom. L’ermita, que ha estat reconstruïda, ja fou esmentada per Madoz, i hom té constància que el 1860 restava deshabitada. El segon diumenge de Pasqua s’hi fa un romiatge. Alguns masos del terme són el Broi, el Mas d’Espinós, la Venta de Leandre i la Venta del Riu.
A la serra de Pàndols, dins el terme del Pinell de Brai, s’inaugurà el 1989, un monument dedicat a la pau i a la reconciliació dels dos bàndols enfrontats durant la guerra civil. El monument fou bastit a iniciativa de l’Agrupació Lleva del Biberó 41 del Baix Camp i s’hi volgué commemorar tots els que moriren i participaren en la batalla de l’Ebre. El fet de situar-lo en aquesta serra és un intent de reflectir on hi hagué l’últim reducte de resistència republicana, alguns refugis de la qual encara es conserven en aquest indret.
DESCRIPCIÓ DE LA ZONA DE PROJECTE EN L’ÀMBIT TERRIT ORIAL I OCUPACIÓ DEL SÒL.
El projecte consta d’un càmping de segona categoria situat al Nord del nucli urbà del Pinell de Brai. Comprèn una superfície de 8901 m2 dels quals 952.87 m2 són del Sistema d’accés i aparcament, 654.63 m2 del sistema d’espai lliure, 6498.77 m2 com a zona d’acampada, 127.54 m2 de serveis i rentadors, 120.44 m2 de ètnics i 546.75 m2 de restaurant i recepció.
La ubicació de la parcel·la es correspon a la Partida Astolls, polígon 11, parcel·la 19 del Pinell de Brai, definit com a no urbanitzable, regulat per l’article 67 com a usos compatibles urbanístics que en el punt c aplica la implantació de càmpings i establiments de turisme rural d’acord amb el que estableix l’article 47.6.e. donat per la Llei 1/2005 vigent a Catalunya en matèria urbanística.
Aquest projecte afecta a una finca que està en un sòl no urbanitzable classificat com a camp agrícola de seca amb cultiu de oliveres.
• Segons les normes subsidiàries de plantejament de Pinell de Brai, aprovades el 28 de gener del 1998, el terreny està classificat com a Zona 1 Àrea Agrícola o no urbanitzable (art.147). Actualment està pendent d’una nova revisió per a adequar a l’ús de càmping la zona del nostre projecte.
• Segons el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre (PTTE) aprovades definitivament, i publicades al DOCG número 3440 de 27 de juliol de 2001, el terreny està qualificat com a sòl no urbanitzable de protecció preventiva (art.47.3.1) amb la classificació de sòl agrícola de conreu de seca i erms (art.87.1).
La finca en qüestió no prové d’una segregació o parcel·lació urbanística i el desenvolupament del pla especial es faran en un únic sector de la finca.
14
Per tant, en vistes de la Llei Urbanística de Catalunya 1/2005 a l’article 47 i de els usos admesos al PTTE regulat per l’article 56 punt 4 i punt 4.2 i per l’article 147.2, el càmping de segona categoria garanteix la preservació del sòl del procés de desenvolupament urbà, la seva sostenibilitat ambiental per la seva naturalesa de caràcter rural, no lesiona ni impedeix el desenvolupament de les normes de plantejament.
Els terrenys situats dins de l’àmbit del sector presenten una topografia de finca agrícola amb grans terrasses de desnivell naturals poc importants i un salt d’alçada no superior a 8.00 m. No es realitzaran moviments de terres importants i es conservaran en major part els arbres olivers.
L’accés al càmping es produeix a través del Carrer Sant Jordi que dóna al pàrking situat a la zona sud-oest. Aquesta part consta com a sòl urbà, evitant així problemàtiques addicionals.
Fig.4 – Situació del càmping al Pinell de Brai
15
Fig.5 – Zona actual on es situarà el càmping
Fig.6 – Vista diferent de la zona destinada al càmping
16
Fig.6- Ortofotomapa de la parcel·la del futur càmping.
Fig.7- Cadastre de la parcel·la del futur càmping.
Les principals vies d’accés al Pinell de Brai són mitjançant,
� La C-43 desde Gandesa o Benifallet.
� Al mateix punt d’accés desde la T-333 per Prat de Comte.
� Finalment accedint desde Miravet per la T-324 (230C)
17
Per tal d’acorar més en els diferents aspectes, a continuació s’aniran descrivint cada un d’ells tractats de manera particular. Els diferents plànols es podran observar als annexes d’aquest treball.
� Accessos i aparcaments:
L’accés al càmping es produeix a través del Carrer Sant Jordi que dóna al pàrking situat a la zona sud-oest. Aquesta part consta de terreny consta com a sòl urbà. Existeix la possibilitat d’accedir a través d’un accés alternatiu a la part N-E. Es tracta d’un camí veïnal provinent de la carretera C-230 i que tindrà un ús per a urgències i serveis de manteniments amb una amplada pròxima a 3 m.
Els aparcaments tindran una amplada de 2.5 m per 5 m de llargada amb un espai suficient per les maniobres. El nombre de places serà de 5 a l’entrada, 10 a la part sud de la glorieta i 3 places de minusvàlids junt a 5 places addicionals (veure el plànol 2).
Com es pot comprovar la mobilitat per dins de la zona projectada es pot fer a través del itinerari previst al mapa. L’amplada és bàsicament de 5 m menys quelcom punt en el qual s’ha donat una mica més de marge. El material a emprar serà grava o bé asfaltat. En el primer cas l’impacte és menor però també presenta una sèrie de dèficits associats a pluges respecte l’asfalt. De totes maneres sigui un o l’altre no representa cap problema ambiental ja que representen una superfície mínima, faciliten les comunicacions internes del projecte i el terreny emprat era d’erms, mantenint a més els arbrats importants. Cal dir de totes maneres, que en general, és comú que aquestes comunicacions siguin de grava i per tant aquesta serà la primera opció.
També existeix un accés per a persones previst dins de la normativa per a minusvàlids. Dins del plànol correspon a la zona amb lila, amb una amplada mínima de 0.90 m i a les zones de canvis de sentit o girs amb una amplada de 1.20 m. El material utilitzat està previst que sigui antilliscant. La repercussió d’aquest material (encara per determinar) tampoc no és gaire significativa. Novament es pot observar als annexes del present document.
Com ja s’ha dit, l’impacte sobre el medi d’aquesta zona del projecte és vàlid ja que corresponien a zones d’erms i a més la superfície no és molt gran. Els arbres existents es mantenen dins la nova redistribució i per tant en conclusió no afecta en gran mesura al medi ni el paisatge.
� Construccions físiques:
Una vegada estudiat l’accés existent i les vies de comunicació internes, es considerarà les edificacions i serveis, donant les dades oportunes i verificant el seu impacte potencial.
En la següent taula es mostra el detall de la proposta,
18
SUPERFICIES (m2) %
CLAU "V" 844,71 m2 9,39CLAU "J" 705,48 m2 7,85CLAU "E"
Z. Acampada 6824,39 m2 75,89Z. Serveis i Rentadors 111,57 m2 1,24C. Tènics 118,50 m2 1,32Z. Restaurant + Recepció 387,36 m2 4,31
TOTAL SECTOR 8992,01 m2 100,00
Sistema d'Equipament
QUADRE DE SUPERFICIES
Sistema de Accès i AparcamentSistema d'Espai Lliure (recreativa)
Fig.8- Detalls de la proposta
Dins d’aquest apartat es consideraran en estudi les zones de color roig dins al plànol i que corresponen a la numeració E1, E2 i E3 (zones de serveis).
Fig.9- Detalls de serveis
Als annexes es mostren els plànols de totes les construccions previstes al projecte del càmping, les característiques de les mateixes i les diferents seccions.
En quant a l’impacte que representa l’edificació d’aquestes instal·lacions, cal estudiar diversos factors. En primer lloc, cal dir, que donat la topografia del relleu, molt pla amb pocs desnivells i en tot cas inferiors a 8 m, no convé construir amb grans alçades. Per aquest motiu estan definides com a PB o (planta baixa), és a dir, com a una única alçada.
En segon lloc, aquestes instal·lacions han sigut previstes a una localització propera al poble per tal de no trencar l’estètica inicial del paisatge i agrupades dins d’un mateix espai per tal de no irrompre els arbrats originals i d’aquesta manera poder-los conservar.
Estan situades de manera que l’accessibilitat a través del mateix càmping és senzilla mitjançant el sistema viari intern i les zones d’accés destinades a aquest ús.
Finalment, els exteriors mantindran uns cromatismes que no afecten a la visibilitat del paisatge i per tant no trenquen la visual del medi rural, ja siguin verds foscos, marrons o vermells mates. Dependrà una mica dels materials emprats però es procurarà acabats en
EDIFICACIONS Ocupació Máx Edificabilitat Máx nºIdentificació Usos Edifici m² sol m² sostre plantes
Recepció, Restaurant, Cuina,
E1 Bar-Cafetería, Serveis, Sales tècniques,
Terraça 95,07 47,53 (50%) PBServeis acampada, Wc, Dutxes,
Safareig, Aigueres, Rentadors
E3 Botiga 45,35 45,35 PBTOTAL 613,06 558,92
PB
E2 85,64 PB92,24
380,4 380,4
19
pedra o fustes que condicionin aquests colors paisatgístics. Els detalls en aquest sentit es podran estudiar dins dels punts corresponents a “Bungalows”, “Zones d’esbarjo” i als diferents plànols.
� Distribució de la vegetació:
La zona d’estudi concreta, presenta com s’ha dit anteriorment, un sistema format per conreus de secà i erms més la implantació d’oliveres. El nombre d’ells és de 36 oliveres distribuïts de manera arbitraria a través de la zona projectada tal com es veu al plànol 2 dels annexes.
La següent foto mostra la varietat de l’aspecte visual degut a les oliveres.
Fig.10 – Visual del paisatge
En quant a l’estructura final del càmping cal dir que no es replantarà arbres per substitució, es a dir, que no hi haurà que tallar arbres i per tant no és necessari. Si que convé aclarir que el que s’introduiran són zones verdes noves actuant com a vegetació de nova plantació i canviant un paisatge trencat pels erms a gespa nova, gaudint per tant d’un sistema més viu i alegre. Aquesta estructura verda també es pot veure als plànols. Com ja s’ha dit, la gespa serà el nou element integrador. A la següent foto es mostra un aspecte de la gespa nombrada.
20
Fig.11- Visió de la gespa
� Delimitació parcel·les:
La delimitació de les parcel·les del càmping es produirà a través d’una barrera vegetativa del tipus troanes o troanella.
Fig.12- Visió de la troana
La troanella té un ús molt específic com a tanques vegetals i per això la seva elecció. L’elecció d’aquestes tanques vegetals és per garantir una visió natural del medi i no trencar aquesta estètica.
� Tancament perimetral:
El tancament perimetral és un altre aspecte a considerar dins d’aquest estudi. Als diferents plànols queda exposat el recorregut del mateix (plànol 2). El sistema triat és mitjançant una tanca metàl·lica típica de finques amb la particularitat que estarà coberta per una vegetació enfiladissa i sense muret. El motiu principal és per aconseguir un tancat precís i adequat amb l’entorn del medi en el qual es troba el càmping. L’efecte final seria similar al que es mostra tot seguit,
21
Fig.13- Visió de l’aspecte desitjat
Es pot veure com el tancat és poc apreciable, i la idea és que serà inobservable. S’ha de comentar que tant la fusta com la pedra tenen preus més elevats i encara que s’han considerat, la mesura optada compleix els requisits ambientals i visuals, i a més, elimina la opció de tindre que ficar muret. Diferents tipus serien
22
Fig.14- Varietat d’espècies
La tria d’un en concret dependrà del factor econòmic o disponibilitat o altres però l’efecte és el mateix. En principi l’opció triada seria Heura o Euglantina, però aquesta opció pot canviar en funció de preus.
� Bungalows:
A la zona projectada del càmping es contemplen la implantació de 2 bungalows. Els acabats d’aquestes edificacions són amb fusta de pi massissa encadellat i a la part superior disposaran de una teula metàl·lica de color terra. Es pot observar els detalls al plànol 11 dels annexes. La superfície d’aquestes edificacions és de 53,75 m2. Finalment recalcar novament que la construcció és d’una planta d’alçada per tal de no trencar amb la visual del paisatge original.
23
També hi ha una zona destinada a cambres tècniques tal com es pot veure al plànol 4 dels annexes, dins la qual s’inclouen els elements d’aigua, electricitat i telecomunicacions, sumant un total d’ 11 m2. Aquestes instal·lacions estaran formades per una teula metàl·lica de color terra i les parets tindran un revestiment en morter monocapa per tal de protegir contra la pluja i un acabat rústic amb un color similar al terra.
� Unitats d’acampada:
Si s’observa el mapa general del càmping, es contempla la implantació de zones d’acampada. Aquestes zones són espais naturals (es conserva l’estat actual de la zona) on els futurs clients podran acampar. Al següent quadre es mostra la relació de les diferents zones d’acampada que corresponen al plànol 2 dels annexes.
Parcel·la 01 78,57 Parcel·la 20 64,10 Parcel·la 39 71,00Parcel·la 02 79,8 Parcel·la 21 31,82 Parcel·la 40 72,19Parcel·la 03 81,24 Parcel·la 22 24,53 Parcel·la 41 72,36Parcel·la 04 82,65 Parcel·la 23 65,15 Parcel·la 42 34,39Parcel·la 05 83,69 Parcel·la 24 70,80 Parcel·la 43 75,38Parcel·la 06 81,45 Parcel·la 25 70,25 Parcel·la 44 71,16Parcel·la 07 76,97 Parcel·la 26 71,54 Parcel·la 45 75,79Parcel·la 08 75,70 Parcel·la 27 35,09 Parcel·la 46 75,03Parcel·la 09 80,11 Parcel·la 28 70,81 Parcel·la 47 71,31Parcel·la 10 84,33 Parcel·la 29 72,51 Parcel·la 48 70,05Parcel·la 11 85,15 Parcel·la 30 73,24 Parcel·la 49 74,18Parcel·la 12 85,95 Parcel·la 31 73,24 Parcel·la 50 78,48Parcel·la 13 87,24 Parcel·la 32 77,35 Parcel·la 51 72,50Parcel·la 14 89,32 Parcel·la 33 77,28 Parcel·la 52 73,98Parcel·la 15 91,09 Parcel·la 34 80,68 Parcel·la 53 73,47Parcel·la 16 92,07 Parcel·la 35 47,54 Parcel·la 54 78,30Parcel·la 17 85,23 Parcel·la 36 41,49 Parcel·la 55 75,33Parcel·la 18 99,84 Parcel·la 37 73,87 Parcel·la 56 72,19Parcel·la 19 122,83 Parcel·la 38 75,21 Parcel·la 57 75,48
Parcel·la 58 75,914278,21 m2
6824,39 m2Total Sup. Parcel·les + CALLESTotal Sup. Parcel·les d'acampada
PARCEL·LES D'ACAMPADA
Fig.15- Superfícies de les diferents parcel·les d’acampada
� Zones d’esbarjo:
Si s’observa el mapa general del càmping dins d’aquest treball o al plànol 2 dels annexes, es veu com dins de la zona projectada, i excloent els bungalows (apartats anteriors), s’inclouen diferents construccions amb caràcter lúdic per als usuaris finals. Existeix una zona restaurant-recepció, una zona de serveis-rentadors i botiga, un parc infantil i una piscina.
La distribució i superfícies exactes de la zona restaurant es poden comprovar al plànol 3 dels annexes. La situació i superfícies dels serveis i rentadors estan contemplades al
24
plànol 5. A la zona restaurant existeix una pèrgola amb un sistema des lliscant impermeable i amb acabat en fusta. La coberta general porta un acabat en grava la façana incorpora un revestiment en morter monocapa amb un acabat rústic i color terra. La part final és de pedra natural, rústica premontada sobre base de morter de ciment.
En quant a la zona de lavabos, també tenen un revestiment en morter monocapa i acabat rústic en color terra. Totes aquestes indicacions es poden observar amb més exactitud als diferents plànols dels annexes.
En quan a la piscina, estarà feta amb sistemes tradicionals, recoberta de manisa quadrada típica, amb un material antilliscant per les vores. Finalment a la zona de jocs s’intentarà que tota la zona sigui amb materials de fusta i acabats cromàtics en tonalitats marrons o típiques de terra, tenint a més un sòl amb material catalogat com a “protecció d’àrees de jocs”, que es tracta d’un paviment de seguritat amb llosetes de cautxú.
� Xarxa de captació, potabilització, dipòsits i distribució d’aigua potable:
En aquest sentit i tal com es comentarà durant el present informe, el projecte estarà connectat a la xarxa municipal del Pinell de Brai, per tant no serà necessari la incorporació de dipòsits per a la distribució de l’aigua potable.
2.1.2. MEDI FÍSIC
2.1.2.1. ATMÓSFERA
Segons els mapes de capacitat i vulnerabilitat de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), en l’àmbit territorial del Pinell de Brai hi ha una capacitat alta d’acceptació de partícules de CO, SO2, NOx, PST i una nul·la o molt baixa vulnerabilitat. No és un municipi amb problemes de contaminació atmosfèrica.
En quant a la generació d’impacte ambiental atmosfèric que es pugui produir, es considera un estat nul o mínim. Es raonen els següents motius:
• El projecte és un càmping de segona categoria caracteritzat per la seva naturalesa de caràcter rural.
• La generació de CO ve generada pels fums dels vehicles però l’efecte serà mínim donat que no representen un volum molt gran de gasos i a més l’estat dins del càmping és de motor parats. Un altre motiu és la oxidació de metà format per la descomposició anaeròbia de la matèria orgànica procedent de les restes dels éssers vius. Aquest cas tampoc no és de gran rellevància dins aquest projecte.
• Les fonts principals de SO2 a la atmosfera són produïdes per la combustió de carbons i petrolis i derivats que tampoc no és el cas. Per tant la formació també serà nul·la.
25
• Les emissions de NOx tampoc són un risc en aquest cas, ja que solen ser resultat de la combustió de combustibles fòssils i no és el cas que ens pertoca.
• Finalment únicament es preveu formació de pols durant la construcció del càmping però de totes manera presenta una emissió lleu.
• Cal tenir en compte que el càmping presenta un sistema d’espais lliures (CLAU J) que comprenen en espais verds a l’àrea de la piscina i d’espais d’enjardinament per la resta del solar.
Per tant, es pot dir, que en quant al impacte sobre l’atmosfera la incidència es pot qualificar de nul·la o lleu ja que no es produirà cap tipus d’emissió que pugui produir perjudici ni olors que puguin afectar l’entorn o el medi, tret d’ús habitual pels serveis oferts i activitat humana quotidiana sobre un sistema de alta captació de capacitat atmosfèrica. A continuació es mostren els mapes de vulnerabilitat per a la zona d’estudi.
Fig. 16 - Exposició al CO
26
Fig. 17 -Exposició al PST
Fig. 18 - Exposició al SO2
27
2.1.2.2. RELLEU
La ubicació del càmping és al Pinell de Brai. Aquesta localitat està situada a la comarca de La Terra Alta. Aquesta comarca té una certa homogeneïtat morfològica semblant a la "meseta castellana", si bé amb una cota mitjana menor, entre 250-300 metres, i que la diferència del relleu de la resta del territori. Precisament, és aquesta característica física la que marca el seu topònim de les terres altes o Terra Alta.
Aquest territori comprèn les Serres de Pàndols i Cavalls situades entre els rius Canaletes i Sec i han generat formacions de gran valor paisatgístic amb corrents d’aigües i canyons profunds. Aquestes dos serres van ser testimoni d’un dels episodis més sagnants de la Guerra Civil Espanyola (La Batalla de l’Ebre), on encara avui es poden trobar restes de trinxeres i altres materials.
La Serra de Pàndols és una alineació orogràfica, una de les anelles que componen el braç interior dels dos en què s’obre, a partir de la cubeta de Móra, la Serralada Prelitoral Catalana. Situada entre la Serra de Cavalls i la d’Espina, manté l’orientació NE-SW de la primera, s’integra en l’esquenall de la Terra Alta que domina el curs de l’Ebre en el pas de Barrufemes. Està formada per calcàries liàsiques (amb nuclis triàsics) delimitades per dues falles paral·leles que cavalquen damunt l’Oligocè que inicia la
Depressió de l’Ebre. Malgrat la seva altitud moderada (707 m al Puig Cavaller, al Sud de Gandesa), la serra de Pàndols és abrupta i tallada per barrancs profunds, tributari del riu Canaleta, que entre Bot i Prat de Comte s’escorre cap al pas de Barrufemes.
Fig.19 - La serra de Pàndols.
28
La Serra de Cavalls, és la continuació NE de la serra de Pàndols (659 m). Separa els termes del Pinell de Brai (Terra Alta) dels de Gandesa (Terra Alta) i Benissanet (Ribera d'Ebre). Correspon als relleus septentrionals dels ports de Beseit, entre el pla enfonsat de la cubeta de Móra i el paisatge barrancós de planells oligocènics que inicien la depressió de l'Ebre. Fou escenari de violents combats durant l'ofensiva de l'Ebre en la guerra civil de 1936-39. Ocupada per les forces republicanes el 28 de juliol de 1938, fou recuperada per les forces del general Franco el 30 d'octubre.
Fig.20 - La Serra de Cavalls
Entre aquestes dues serres i paral·lel a la carretera comarcal, corre el barranc de la Teuleria. A la serra de Cavalls es troba la font de Cavalls, prop de la qual neix el barranc de l’Enrovina, i la deu d’Aigüesvives, més amunt de la qual neix el barranc d’Aigüesvives. Ambdós barrancs, el d’Aigüesvives i el de l’Enrovina, conflueixen gairebé al límit meridional del terme i vessen les seves aigües al barranc de la Teuleria o del Pinell. Aflueixen també a aquest curs que envolta la vila pel SW, el barranc de Pàndols, que neix en aquesta serra, gairebé a la carena, i que al seu torn rep el de Santa Magdalena. El terme del Pinell de Brai és separat de l’Ebre per la serra de Vallplana situada al SE del terme i que assoleix una altitud de 247 m. La part meridional del terme és regada pel riu de les Canaletes, afluent de l’Ebre. Desguassen al riu de les Canaletes els barrancs de la Vall i dels Prats.
La zona de projecte es situa a una parcel·la situada al Nord del nucli urbà del Pinell de Brai composta d’olivers. L’edificació dels serveis del càmping serà conformada per un volum principal compacte d’una sola planta, així com tots els seus annexos segons les normes (PTTE). L’arbrat i la vegetació actual participaran a la integració de les edificacions. En quant al sistema constructiu, es farà servir un sistema en material i procediments tradicionals del país. Cal dir que no es tallarà cap dels olivers presents a la zona, i en tot cas, es reubicaran segons la nova distribució de la superfície per empreses
29
enteses dins del gremi. Es prioritzarà la utilització de talussos en detriment dels murs de contenció. Aquests tindran pendents que assegurin una revegetació i evitin l’erosió.
Fig.20 – Zona projectada. Nova foto 1
Fig. 21 – Zona projectada. Nova foto 2.
30
2.1.2.3. GEOLOGIA I EDAFOLOGIA
La zona geogràfica del Pinell de Brai, es localitza dins de la Conca de Móra, conca Cenozoica, principalment Paleògena, desenvolupada en compressió, entre les serres de Caballs-Pàndols-Montsant, la unitat de Prades-Priorat i la zona d’Enllaç.
Geològicament les terres més antigues del terme, formades durant el període triàsic i juràssic de l’era mesozoica, es troben a tocar de les comarques de la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre. La resta del terme pertany a formacions de l’època oligocènica del període terciari modelades durant l’era cenozoica.
La Conca de Móra, forma part de la primitiva Conca de l’Ebre, fins que al final del Eocè, durant un període compressiu, s’individualitzà com a tal, fet que la diferencia de les fosses costaneres neògenes desenvolupades durant la distensió. Està reblerta de materials Cenozoics, pretectònics respecte a la deformació contractiva-paleògena, fins a sintectònics, afectats per estructures contractives.
A la part meridional de la conca de Móra, per les rodalies de la estació del Pinell, es pot apreciar la relació entre tectònica i sedimentació, durant l’Eocè superior-Oligocè bassal. Al Cenozoic de la estació es distingeixen tres conjunts de materials terciaris en relació a criteris tectònics-sedimentàris.
La geozona del Pinell de Brai, per a la Geologia es destacable per una sèrie de processos que cal assenyalar:
� Processos Tectònics.- Les estructures tectòniques presents a la zona s’han originat durant la orogènesi Alpina . La màxima activitat tectònica s’ha produït principalment durant el Eocè superior, i part del Oligocè inferior, i està lligada al joc dels encavalcaments del front de la zona d’Enllaç.
� Processos sedimentaris.- Fàcies i roques sedimentàries que permeten interpretar i reconstruir el context sedimentari i el tectònic, en el qual s’han dipositat determinats materials, com els conglomerats i bretxes, als que alguns geòlegs interpreten com acumulacions al·luvials lligades a l’avenç dels
encavalcaments del front de la zona d’Enllaç. Això es produeix a la zona de l’antiga estació de la Val de Zafán.
� Relacions tectònica-sedimentació.- Es poden observar en el aflorament que mostra la discordança intratreciaria. L’augment de la proporció de conglomerats, conjuntament amb l’augment de la mida i la disminució de l’arrodoniment dels còdols, fins a donar lloc a les Bretxes superiors, permet deduir que els conglomerats i les bretxes del Pinell serien el resultat de l’emergència en superfície i del emplaçament de les escales frontals de la zona d’enllaç.
31
� Geologia econòmica.- Les argiles laterítiques de la base del terciari han estat explotades a les rodalies de la estació. La extracció d’argila refractària amb una antiguitat de mes de cent anys, es aprofitada per a fer porcellana i materials refractaris per a la construcció dins del municipi.
Els materials terciaris mes inferiors son les argiles laterítiques formades entre el Cretàcic terminal- paleocè inferior. Aquestes argiles estan formades per un colors vermellosos i violacis que presenten abundància de nòduls ferruginosos. Per sobre hi ha calcàries noduloses rosades d’origen palustre de fins a 50 metres, del Paleocè superior. Posteriorment lutítes roges amb evaporites i gresos d’edat Cuisià-Lutecià.
Tost aquests materials són pretectònics respecte al episodi compressiu que afectà la zona i aixecà anticlinori de Caballs-Pàndols-Montsant, aïllant la conca de Móra de la primitiva conca de l’Ebre.
El conjunt mitjà de materials terciaris esta constituït per una successió de conglomerats i bretxes massives amb còdols carbonàtics mesozoics. Son materials sintectònics al període compressiu (Eocè superior- Oligocè bassal).
El conjunt superior està format per una successió de conglomerats oligocens mes tardans, amb còdols carbonatats mesozoics. Sobre aquests materials es dipositen discordantment uns materials cenozoics posteriors no deformats, dins l’àmbit de la geozona., amb llims, sorres i graves, i tot tipus de dipòsits fluvio-torrencials i de fons de vall correlacionats amb llims sorrencs, com ens mostren a la zona del poble on es situa el càmping.
El Cenozoic de la zona del Pinell de Brai, mostra un exemple poc comú en l’àrea geogràfica del Països Catalans de discordança intratreciaria. Als voltants de la estació del
Pinell de Brai, actualment abandonada, s’aprecien dos conjunts de materials paleògens separats per una discordança angular ben neta.
Els sediments paleògens inferiors que rebleixen la Conca de Móra són basculats cap al SE i al seu extrem meridional, al sud de la estació, la part superior d’aquesta sèrie inferior paleògena es encavalcada per les lamines encavalcats del front de la Zona d’Enllaç; mentre que el conjunt superior de edat paleògena es diposita discordantment sobre els materials anteriors i fossilitza les lamines encavalcats de la Zona d’Enllaç. Els materials que constitueixen el conjunt superior paleogen no estan deformats dins l’àrea compresa per la geozona, per tant són post-tectònics a la fase compressiva paleògena.
Com a aflorament de característiques similars a la discordança angular del Pinell de Brai, destaca la discordança angular de Sarroca de Ballera, a la Pobla de Segur, en relació ha que s’ha desenvolupat en un context tectònic semblat, en la qual també és possible observar les relacions tectònica - sedimentació. En aquest indret s’observa una discordança angular molt espectacular entre uns materials carbonàtics del Cretaci superior i uns materials bretxossos i conglomeràtics del Oligocè. Al mateix temps les bretxes oligocenes, sintectòniques a la deformació contractiva ,i afectades també per
32
estructures contractives, estan recobertes discordantment per uns conglomerats oligocens més tardans. Per tant en aquest indret és possible observar un altre exemple de discordança angular intratreciaria, tot i que en aquesta zona la estructura es molt més complexa.
La coberta vegetal de la zona del Pinell de Brai, va en relació directa amb la composició del sòl i de la climatologia. A les terres de l’Ebre, ens trobem en diversos tipus de composició del sòls. A la zona de la comarca de la Terra Alta objecte del estudi, en particular a les serres se’ns presenten un tipus de sòls esquelètics. A la zona central son paleosols de garriga sobre materials gravossos. A la zona mes propera al riu Ebre, tenim paleosols bruns sobre materials antics. No tenim constància en tot el terme de sòls artificials.
Els sòls de materials terciaris son de calcàries, argiles i en menys quantitats i proporcions arenites. A destacar els sòls quaternaris de panal, es a dir de dunes fòssils i còdols, situats a les besants de les serres o als cursos fluvials de rius o barrancs. Aquests sòls quaternaris son de naturalesa calcària, i tots son pobres en matèria orgànica.
2.1.2.4. CICLE DE L’AIGUA
En el següent apartat s’incorporen els aspectes relatius a domini públic hidràulic, la zona de policia de lleres, l’abastament d’aigua, el sanejament, la inundabilitat i les afeccions a aqüífers classificats, zones vulnerables o sensibles catalogades assenyalats en l’informe emès per l’ Agència Catalana de l’Aigua el 31 de març de 2010.
• El domini públic hidràulic (DPH) i la zona de policia de lleres.
L’àmbit d’actuació es situa a una distància superior a 100 m de les lleres públiques més pròximes, el Barranc del Pinell i el Barranc d’Estolls, formant part d’una petita conca que tributa pel marge dret al barranc d’Estolls, que es troba altament antropitzada per les activitats agrícoles i ramaderes de la zona, no existint sobre el terreny cap llera definida. Per tant, l’àmbit d’actuació no afecta a terrenys de DPH ni se situa dins la zona de policia de lleres de cap curs fluvial.
• Abastament.
L’abastament municipal es realitza a través de dos pous, anomenats Llixem 1 i 2, situats en l’al·luvial del riu Ebre que connecten amb un dipòsit de 10 m3 del qual s’impulsa l’aigua mitjançant dues canonades d’impulsió dins a 2 dipòsits de regulació amb unes capacitats de 290 i 300 m3 que estan connectats entre ells, i des del dipòsit nou surten dos canonades que connecten amb la xarxa de distribució que és pràcticament tota de fibrocement amb escomeses de plom.
L’informe final per a la redacció del “Pla d’Abastament i Distribució d’Aigua en Alta a Catalunya” relatiu al municipi del Pinell de Brai estima els consums en baixa en uns
33
51.035, 9.654, i 4.060 m3/any per als usos domèstic, industrial i agrícola/ramader, respectivament, a partir de les dades dels consums de la xarxa de distribució del municipi de l’any 2003, aquest determina el consum en alta en uns 100.000 m3/any, que representa una dotació en alta de 200 l/hab·dia, que s’ha estimat a partir del rendiment de la xarxa de distribució del 65%, considerant els materials, l’antiguitat i l’estat d’aquesta, així com els consums elèctrics de les bombes situades a les captacions. Les previsions de la demanda en alta per als anys horitzó de 2015 i 2025 és respectivament de 103.607 i 95.922 m3/any, considerant que la població permanent i punta es manté constant en 1.083 i 1.200 habitants i el rendiment de la xarxa millora fins situar-se en un 70%, fet que implica una reducció de la dotació en alta fins a un valor d’uns 185 l/hab·dia. Les principals conclusions s’exposen a continuació a partir de l’informe:
- Les captacions disposen de recurs suficient per cobrir la demanda del municipi, però és necessari sol·licitar un increment de la concessió d’aprofitament d’aigües subterrànies per l’abastiment de la població atorgada per la Confederación Hidrográfica del Ebro, ja que l’actual tramitada mitjançant l’expedient 200-P-85, només contempla un cabal màxim anual de 60.000 m3/any.
- El volum de regulació de la xarxa de distribució és suficient, ja que disposa d’un temps de regulació superior a l’equivalent a dos dies de cabal mig i a un dia de cabal punta.
- La qualitat de l’aigua està molt lligada a la qualitat de l’aigua del riu Ebre. Alhora, es detecten uns valors elevats en les concentracions de sulfats i en la duresa de les aigües.
- Els costos d’explotació de la xarxa són elevats, ja que el desnivell a superar entre els pous i els dipòsits de regulació és d’uns 190 m, i es donen problemes de pressió en la part alta de la població.
- Per tal de resoldre els problemes de qualitat i reduir els costos d’explotació de l’actual xarxa en alta es proposa executar un nou pou i un dipòsit regulador de 300 m3 de capacitat en la zona de les Llobes i connectar-los a la xarxa de distribució.
Als annexes del present treball s’ha incorporat un estudi acreditant el cabal de consum real que es preveu a la instal·lació del càmping, sent aquest d’un total de 7,76 m3/dia.
En el supòsit que el subministrament es realitzés des de la xarxa municipal, els serveis tècnics de l’Ajuntament del Pinell de Brai haurien de certificar que amb les dotacions concessionals atorgades i amb la xarxa de distribució d’aigua potable municipal es poden assumir l’increment de la demanda que generaria la implantació d’aquesta nova activitat.
34
En el supòsit que l’abastament no pugui fer-se des de la xarxa municipal i sigui necessari realitzar un aprofitament d’aigües subterrànies per part de particulars, és preceptiu tramitar la corresponent autorització o concessió davant l’Organisme de conca, depenent respectivament de si el cabal de l’aprofitament és inferior o no als 7.000 m3/any i si l’ús de l’aigua es realitza dins la mateixa finca, d’acord amb els articles 54.2 i 59 del Reial Decret legislatiu 1/2001 de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la llei d’aigües (TRLA), i els 84.2 i 87 del Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del domini públic hidràulic (RDPH).
Com a conclusió del present document, es conclou que s’ha tramitat la connexió a la xarxa municipal i ha sigut resposta positivament per part de l’ajuntament del Pinell de Brai, per tant, es valida la primera opció proposta per l’ACA. Als annexes s’incorpora aquesta resolució per part de l’ajuntament.
• Sanejament.
Per al tractament d’aigües de l’activitat s’ha elaborat una petició formal a l’ACA per tal de connectar a l’EDAR del municipi del Pinell de Brai. Aquesta petició incorpora un estudi real sobre la quantitat d’aigua generada per l’activitat (veure punt anteiror), sent aquesta inferior als valors exigits per l’EDAR, i per tant, sent segura la connexió per tal de treballar dins d’uns cabals tolerables. Aquest informe ha sigut redactat a posteriori de saber que l’ACA autoritzaria la connexió a l’EDAR sempre que els valor siguin inferiors als màxims permesos per l’estació depuradora. A més, a partir de la circular sobre l’aprovació de criteris i metodologia del càlcul aplicables als convenis de sanejament relatius als nous creixements urbanístics, que s’inclou als annexes, es pot comprovar com s’han aplicat instal·lacions d’estalvi al document d’estudi que també s’incorpora en aquestos.
Per tant, aquest ISA vol fer saber que aquesta sol·licitud està activa i per tant el corresponent document afirmatiu per part de l’ACA es podrà incorporar a la memòria definitiva.
• Inundabilitat.
L’àmbit d’actuació, tal com es mostra al present document, resta fora de la zona d’afecció per les avingudes de 500 anys de període de retorn de les lleres públiques més pròximes, el Barranc del Pinell i el Barranc d’Estolls.
• Afeccions a l’entorn natural i els cursos fluvials.
L’emplaçament proposat per al càmping no té cap incidència sobre la vegetació de ribera ni l’ecosistema aquàtic dels cursos fluvials més pròxims. Alhora, no es té constància que s’afecti cap espai natural d’especial interès o protecció inclòs dins el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) o la Xarxa Natura 2000. Així mateix, l’emplaçament resta dins la zona de protecció prioritària de les Serres de Pàndols i Cavalls, espai inclòs dins el PEIN (codi 1.300).
35
Aquesta activitat, per tant, no ha de presentar cap afecció sobre les aigües, tant superficials com subterrànies, sempre que compti amb una correcta gestió dels residus generats durant la fase d’obres i explotació.
• Afeccions a aqüífers classificats, zones vulnerables o sensibles catalogades.
Segons el document IMPRESS “Anàlisi i pressions i impactes i avaluació dels risc d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya”, redactat dins el marc d’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua, 2000/60/CE (DMA), l’àmbit d’actuació no se situa sobre cap massa d’aigua subterrània. Alhora, l’emplaçament proposat resta fora dels límits dels aqüífers classificats segons la delimitació establerta en els annexos 1 i 2 del Decret 328/1988, d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, i de les zones vulnerables a la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries segons el Decret 283/1998, de 21 d’octubre, i el Decret 476/2004, de 28 de desembre.
En qualsevol cas, l’actuació no haurà de suposar una disminució significativa de la permeabilitat del sòl, d’acord amb l’establert a l’article 47.5 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme. Per tant, a l’objecte de no incrementar l’escorrentiu actual de l’àmbit, es recomana emprar paviments permeables, preveure rases perimetrals per recollir l’escorrentiu de les aigües de pluja que es generi dins el sector, o bé un sistema de drenatge de pluvials que no traslladi afeccions fora de l’àmbit d’aquesta actuació, adoptant a tal efecte mesures correctores adients per compensar l’increment d’escorrentiu generat amb la impermeabilització del sòl, si s’escau.
2.1.3. MEDI BIÒTIC I PERCEPTUAL
La vegetació natural de la zona del Pinell de Brai, es correspon amb les de l’àrea mediterrània on s’enquadra. La comarca de la Terra Alta com el seu nom indica, suposa un canvi respecte a les altres zones de les Terres de l’Ebre, i no es altra que la lleugera continentalitat que podem apreciar. Es el mes semblant d’aquest territori a la meseta castellana. Aquesta particularitat permet que les espècies vegetals ens mostren certes variants respecte a la resta.
La vegetació natural es en general calcícola, degut als materials que composen els sostrats inferiors, i correspon al domini del carrascar a les parts mes baixes o ventades i a la pinassa en els sectors elevats. D’altra banda, ja hem comentat que el terme es troba dins l’àrea del domini de la vegetació mediterrània, encara que hi ha unes petites diferències locals, ja que si bé al sector SE del municipi hi ha un domini potencial de la màquia de llentiscle i margalló, a la resta de les terres hi dominaria potencialment l’associació d’alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale).
36
Els paisatges actuals es basen en el conreu d’ametllers, oliveres i arbres fruiters (tarongers i mandariners). Hi ha també una notable presència de cirerers, presseguers i hortalisses. El conreu de la vinya no és tan important com en altres termes de la comarca i patí una notable davallada en les darreres dècades del segle XX; tot i amb això, encara s’hi elabora vi protegit per la Denominació d’Origen Terra Alta.
Tenen també un pes força destacat l’explotació forestal i les activitats extractives destinades a la fabricació de materials de construcció. La major part de la matèria primera d’aquest sector s’extreu de les mines situades a l’extrem del terme, a la dreta del riu de la Canaleta.
La fauna autòctona la composen espècies comuns mediterrànies com perdius, conills, llebres i cabres salvatges. Del sector ramader destaca la producció avícola.
Perceptivament el terme és accidentat, al NW, indrets únics pel seu valor ecològic com per ser un dels indrets claus de la Batalla de l'Ebre, tenim les vessants meridionals de les serres de Cavalls i de Pàndols (classificades com espais d’interès natural). La primera assoleix una altitud de 660 m en la divisòria amb Gandesa i 468 m en la punta de l’Àliga, la segona, els 709 m en el pic de Santa Magdalena sobre mateix de l’ermita coneguda amb el mateix nom.
Entre aquestes dues serres i paral·lel a la carretera comarcal, corre el barranc de la Teuleria. A la serra de Cavalls es troba la font de Cavalls, prop de la qual neix el barranc de l’Enrovina, i la deu d’Aigüesvives, més amunt de la qual neix el barranc d’Aigüesvives. Ambdós barrancs, el d’Aigüesvives i el de l’Enrovina, conflueixen gairebé al límit meridional del terme i vessen les seves aigües al barranc de la Teuleria o del Pinell
El límit de protecció meridional coincideix amb el límit del municipi, així com amb el curs del Canaletes, afluent del riu Ebre i un dels pocs cursos fluvials amb aigües permanents de la comarca, que circula engorjat a migjorn del terme del Pinell. Es pot accedir per la carretera C-230a així com per diverses vies del municipi, especialment, per la cuidada via verda de la Terra Alta. El terme del Pinell de Brai és separat de l’Ebre per la serra de Vallplana situada al SE del terme i que assoleix una altitud de 247 m
2.1.4. ÀREES DE RISC
2.1.4.1. RISC D’INUNDABILITAT
L’any 2001 l'Agència Catalana de l'Aigua va elaborar el Pla especial d’emergències per a inundacions a Catalunya (INUNCAT), mitjançant el qual es fa una planificació de protecció civil davant del risc d'inundacions i inclou mesures de protecció contra inundacions.
37
Segons l'article 14 del Real Decret 849/1996 del Reglamento del Dominio Público Hidráulico es consideraran zones inundables les delimitades pels nivells teòrics als que arribarien les aigües en les avingudes on el seu període estadístic de retorn sigui de cinc-cents anys. Segons la Directriu Bàsica d'inundacions, resolució de 31 de gener de 1995, es considerarà zona inundable la part del territori normalment seca que queda submergida temporalment, com a conseqüència de l'aportació inusual, i més o menys sobtada d'una quantitat d'aigua superior a la que és habitual en una zona determinada. Tenint en compte aquestes definicions de zones inundables, a efectes del Pla, podem dir en un principi que són zones potencialment inundables, tots aquells territoris que limiten amb els llits dels rius, torrents, rieres, llacs o aigües continentals que poden ser afectades per avingudes fins a un període de retorn de 500 anys o que poden embassar-se per falta de drenatge, i aquelles zones urbanes on per la insuficiència del clavegueram es pugui produir una acumulació d'aigua per a pluges amb períodes de retorn inferiors a 10 anys.
A l’hora d’analitzar les zones potencialment inundables, existeix diversa legislació entre la que destaca:
- La delimitació de zones objecte de l'aplicació de l'article 14 del RD 849/1996 del Reglamento del Dominio Público Hidráulico i el que es deriva del desenvolupament dels plans hidrològics de conca.
- El Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües.
- Els instruments de planificació i en concret la Planificació d’Espais Fluvials
- La Directriu Bàsica d’Inundacions.
El present pla però, es basa fonamentalment en la delimitació de zones que estableix la Directriu Bàsica d’Inundacions. Per tal de caracteritzar les zones inundables la directriu té en compte els següents aspectes:
� La freqüència de les inundacions (període de retorn de 50, 100 i 500 anys),
� La gravetat d’afectació (danys greus, impacte, danys significatius i danys petits) i el tipus d’elements vulnerables afectats (nuclis urbans, habitatges aïllats, instal·lacions comercials, instal·lacions industrials, serveis bàsics. La classificació que estableix la Directriu a priori, es basa en la freqüència o probabilitat en que es produeixen les inundacions. Les zones que es distingeixen són les següents:
� Zones d'inundació freqüent: Zones inundables delimitades superiorment per la línia d’inundació de període de retorn de cinquanta anys.
38
� Zones d'inundació ocasional: Zones inundables delimitades inferiorment per la línia d’inundació de període de retorn de cinquanta i superiorment per la línia de període de cent anys.
� Zones d'inundació excepcional: Zones inundables delimitades inferiorment per la línia d’inundació de període de retorn de cent i superiorment per la línia de període de cinc-cents anys.
Fig.22 - Risc municipal enfront a les inundacions
Segons el mapa anterior i la taula de l’annex 8.7 del pla Inuncat, el territori del Pinell de Brai està considerat com a nivell de risc mitjà i per tant ha de tindre un PAM (Pla d’actuació municipal per inundacions) obligatòriament. Aquest pla s’aplicarà en funció de les premisses anteriors esmentades al projecte de càmping.
2.1.4.2. RISC D’INCENDI FORESTAL
El fenomen dels focs és un element molt freqüent a la regió mediterrània i actualment està molt influït per l’activitat humana. Els incendis s’han anat repetint a les nostres
39
contrades des d’antic i s’han vist incrementats a mesura que s’ha anat abandonant el camp i les pràctiques agrícoles.
Segons el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, la consulta al mapa bàsic de risc d’incendi forestal del Departament de Medi Ambient i Habitatge sobre El Pinell de Brai, es pot observar que tot l’àmbit del pla projectat està qualificat amb un risc alt d’incendi, degut a la important superfície de massa forestal (combustible) present al sector.
Fig.23 - Risc d’inflamabilitat del projecte.
Del mapa anterior es pot observar que la zona afectada està situada dins a una zona de conreu representat al mapa pel color groc. Al mapa següent s’aplica el mateix cas.
40
Fig.24 - Risc de combustibilitat del projecte.
Fig.25 - Mapa de perill bàsic d’incendi forestal.
41
Es pot concloure de tot el detallat anteriorment que el Pinell de Brai és una zona generalment de risc mitjà d’incendi però en concret la zona ubicada per al projecte del càmping de segona categoria correspon a una zona de risc baix.
2.1.4.3. RISC D’EROSIÓ I MOVIMENT DE TERRES
Els terrenys estudiats per a la zona de projecte presenten una topografia característica de finca agrícola amb grans terrasses de desnivell poc importants i un salt d’alçada no superior a 8 metres. A més no es realitzaran moviments de terres importants i es conservaran en major part els arbres olivers.
2.1.4.4. QUALITAT DEL PAISATGE
Segons marca l’article 22.2 del Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, s’ha sol·licitat un informe preceptiu al Servei del Paisatge de la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, per tal d’incloure en aquest ISA els continguts propis dels estudis d’impacte i integració paisatgística. Aquesta petició està enviada en fase de resolució i per tant s’inclouran les conclusions a l’estudi ambiental final.
2.1.4.5. ALTRES RISCOS I PROBLEMÀTIQUES
Tenint en compte que la zona d’estudi presenta una sèrie de annexos, presenten uns riscos que s’han de tenir en compte. Venen donats bàsicament pels següents motius:
� L’abocament de les aigües d’ús dels serveis i dels wàters. Tal com marca la legislació urbanística s’haurà de disposar de la construcció o adequació de la xarxa general de clavegueres o bé disposar d’un sistema de depuració pròpia adequat al volum dels abocaments. Aquest sistema vindrà a càrrec de l’establiment però en cap cas es poden abocar les aigües residuals al medi.
� Abocament de residus diversos, fruit de l’activitat humana classificats com a RSU segons la Llei de Residus, i per la qual s’haurà de disposar dels establiments necessaris per a la seva deposició.
� Impacte paisatgístic, el qual serà mínim ja que l’arbrat i la vegetació s’integraran dins del paisatge de construcció. Es minimitzaran els elements de senyalització, escollint materials i dimensions discretes, integrant-los als elements ja existents i evitant una col·locació dispersa.
42
2.1.5. ÀREES D’INCIDÈNCIA DE LA NORMATIVA AMBIENTAL
2.1.5.1. ESPAIS NATURALS PROTEGITS (PEIN, PN, RN, ETC.)
Consultant la base de dades del Gencat, s’ha obtingut el mapa corresponent a la zona de projecte d’estudi,
Fig.26 - Mapa del PEIN per a Pinell De Brai
Com es pot observar el càmping no està situat a un àrea inclosa al PEIN. Igualment s’observa que tampoc entra dins d’espai natural de protecció especial (segons el mapa corresponent).
43
Fig.27 - Mapa d’espai natural de protecció especial
Segons la resta de dades estudiades, el Pinell de Brai no presenta tampoc zones vulnerables per contaminació de nitrats de fonts agràries ni aqüífers protegits. A continuació es representa en un mapa més el corresponent a la Xarxa Natura 2000 segons la qual aquests espais poden haver estat proposats com a Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), d'acord amb la Directiva 79/409/CEE, o com a Llocs d'Importància Comunitària (LIC), d'acord amb la Directiva 92/43/CEE.
Fig.28 - Mapa Xarxa Natura 2000
44
Com pot observar-se tampoc entra dins a la categoria estudiada. Tota la resta de paràmetres estudiats no són tampoc significatius, i per tant, podem es conclou que efectivament no hi ha impediment per aquestes circumstàncies.
2.1.5.2. HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI
Segons la cartografia dels hàbitats d’interès comunitari en el territori català basada en la interpretació i adaptació de la classificació d’hàbitats de la Unió Europea que proposa el document “CORINE biotopes manual”, editat per la Comissió europea el 1991, en la directiva 92/43/CEE, 97/62/CEE, en el Manual d’Interpretació dels Hàbitats de la UE i en l’informe sobre les correspondències entre els hàbitats de Catalunya i els hàbitats d’interès comunitari, s’observa que la zona de projecte no correspon a cap zona classificada. En canvi els voltants de la zona sí que corresponen a boscos de coníferes de muntanyes mediterrànies. Es tracta, doncs, d’un projecte situat a un lloc sense problemes ambientals en aquest sentit.
Fig. 29 - Mapa d’hàbitats d’interès comunitari.
45
2.1.5.3. FAUNA I FLORA PROTEGIDA
Pel que fa als nivells de protecció per a espècies concretes de fauna i flora, no s’hi han trobat durant els estudis de camp espècies de fauna molt valuoses o singulars dins la normativa de la Directiva 97/62/CE de 27 d’octubre de 1997 (modificació de la Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels Hàbitats Naturals de fauna i flora silvestres), així com la Directiva79/409/CE del Consell, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació d’aus silvestres.
Pel que fa a la flora, no existeixen estudis concrets i detallats, però pel que s’observa en l’estudi de camp dels seus hàbitats i comunitats, no hi trobem espècies excessivament valuoses, a excepció nuclis arbrats consistents en oliveres que seria interessant de mantenir sense afectar en el moment de la construcció, moviments de terres o adequació dels entorns i que quedaran integrats dins al paisatge final tal com detalla el projecte d’obra.
2.1.6. MEDI HUMÀ
2.1.6.1. OCUPACIÓ DEL TERRITORI
La zona del projecte està situada al Nord del nucli urbà del Pinell de Brai, en una parcel·la d’oliveres tal com s’ha estat comentant en el present estudi.
Com en tot procés urbanitzador, es produiran canvis importants en els usos del sòl, a l’informe de sostenibilitat ambiental s’estudiaran i avaluaran aquest canvis i els efectes que comporten sobre els diferents factors del medi.
2.1.6.2. ASPECTES SOCIO-ECONÒMICS
La població del Pinell de Brai (dades del IDESCAT), és de 1.130 habitants a l’any 2009. A continuació es mostra en detall com ha evolucionat segons les dades trobades.
Fig. 30 – Dades població IDESCAT
46
Com pot observar-se, desde 1998, la població ha augmentat en un 4.53%. Les dades mostren com els augments anuals no han sigut molt grans però la tendència és al llarg dels anys a incrementar-se.
La població viu de l'agricultura, però últimament està perdent importància a un ritme creixent. Es conrea menys de la meitat del terme. Els principals conreus són els ametllers, la vinya, els garrofers, les oliveres i els cereals.
A les zones no conreades hi ha pasturatges, garriga i bosc. En els últims anys, i com a complement de l'economia agrària, hi ha bestiar de llana, cabrum i nombroses granges avícoles i porcines.
Una altra activitat econòmica a tenir en compte és l'explotació forestal. També es considerable la importància de l'extracció. Antigament, la principal activitat va ser la mineria, la conca minera de Pinell emprava més de 200 treballadors.
Pel que fa a l'artesania, destaca la confecció de senalles, sàrries i altres objectes de palma, arbust que produeix el margalló i que es dóna en la zona entre el Pinell i el límit amb el Baix Ebre, a l'assut de Xerta.
2.1.6.3. VIES DE COMUNICACIÓ
Les principals vies d’accés al Pinell de Brai són mitjançant,
� La C-43 desde Gandesa o Benifallet.
� Al mateix punt d’accés desde la T-333 per Prat de Comte.
� Finalment accedint desde Miravet per la T-324 (230C)
L’accés al Càmping es farà a través del carrer Sant Jordi mitjançant un camí específic d’entrada al pàrking.
2.1.6.4. PATRIMONI CULTURAL I HISTÒRIC
El Celler Cooperatiu del Pinell de Brai, anomenat "Catedral del Vi" de Catalunya, és l'edifici més rellevant del poble. És obra de Cèsar Martinell i Brunet, arquitecte deixeble de Gaudí. A la façana principal hi ha un fris de ceràmica vidrada, obra del pintor ceramista Xavier Nogués i Cases.
47
Fig. 31 - Imatge del Celler Cooperatiu
Un dels escenaris dintre del recorregut històric dels Espais de la Batalla de l'Ebre, són les cases caigudes del Pinell de Brai, on es pot observar el resultat dels bombardeigs.
Un altre espai és el Mirador de la Serra de Pàndols cota 705, on es pot comprendre sobre el terreny el desenllaç de la Batalla de l'Ebre.
Les Veus del Front és un dels centres d'interpretació que forma part dels Espais de la Batalla de l'Ebre, és un muntatge expositiu i audiovisual que explica l'important paper dels missatges i la propaganda al llarg de la Batalla de l'Ebre, i les línies de comunicació entre ambdós fronts, a cadascun dels bàndols (l’Exèrcit Popular de la República i l’Exèrcit Franquista), a la reraguarda i lluny d'aquestes terres.
Fig. 32 - Foto de les Veus del Front
També són ressenyables la fatxada de l’església Parroquial S. Lorenzo, la Casa Pairal a la plaça de l’església amb obertura de portó, el perxe del llop i de Vallés. Finalment, també són destacables l’Ermita de Santa Maria Magdalena, la via verda situada sobre la
48
antiga via del ferrocarril de la Val de Zafan (paral·lela al riu Canaletes), la casa de Broi i l’Atalaya en ruïnes.
2.1.6.5. NIVELLS SONORS
A través dels mapes de capacitat acústica municipal, editats per la Direcció General de Qualitat Ambiental, s’estableixen els nivells d’immissió a les zones urbanes, nuclis de població i, si s'escau, a les zones del medi natural, mitjançant l'establiment de les zones de sensibilitat acústica que determinen els objectius de qualitat (normes per a les noves construccions en zones de soroll; article 9.7 de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica). En funció dels nivells sonors màxims permesos, classificació és:
- Zones de sensibilitat acústica alta, amb valors d’immissió diürns inferiors o iguals a 60 dB. En aquestes zones es demana una alta protecció contra el soroll, bàsicament són aquelles destinades a l’habitatge.
- Zones de sensibilitat acústica moderada, amb valors d’immissió diürns inferiors o iguals a 65 dB. Són zones amb percepció mitjana del soroll, zones mixtes d’habitatges i comerços, zones d’equipaments.
- Zones de sensibilitat acústica baixa amb valors d’immissió diürns inferiors o iguals a 70 dB. Comprèn els sectors del territori que admeten una percepció elevada del soroll, polígons industrials, travessies molt transitades i zones comercials.
No es té constància que el municipi tingui aprovat el mapa de capacitat acústica. La zona de projecte es situaria a una zona de sensibilitat acústica alta, ja que es tracta d’una zona rural.
2.1.6.6. NIVELLS LUMÍNICS
Pel que fa a l’ambient lumínic, atenent a l’article 5 de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, desplegada pel Decret 82/2005, de 3 de maig; es classifica el territori municipal en zones en funció de la seva vulnerabilitat a la contaminació lumínica:
- Zones de protecció màxima(E1): comprèn el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), els espais naturals de protecció especial, els espais de la xarxa Natura 2000, els espais corresponents al punt de referència de l'Observatori Astronòmic del Montsec i també els espais que els ajuntaments han proposat per augmentar la protecció envers la contaminació lluminosa.
- Zones de protecció alta (E2): comprèn els espais que la planificació urbanística considera com a sòl no urbanitzable, fora de la zona de protecció màxima, la qual està
49
ampliada amb els espais en els quals els ajuntaments han proposat augmentar la protecció envers la contaminació lluminosa.
- Zones de protecció moderada (E3): correspon al sòl urbà o urbanitzable aprovat per la planificació urbanística, excepte el territori que a conseqüència de les propostes dels ajuntaments, disposa d'una protecció màxima o alta en una part del sòl urbanitzable, i disposa d'una protecció menor una petita part del sòl urbà.
- Zones de protecció menor(E4): correspon a espais urbans d'ús intensiu durant la nit per l'alta mobilitat de persones o per la seva activitat comercial, industrial o de serveis, que els ajuntaments han proposat amb una menor protecció i el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha acceptat.
Fig. 33 - Mapa de lluminositat per a la zona de projecte
Com es pot veure la zona correspon amb la “Zona E2”. Pel que fa a la prevenció de la contaminació lluminosa caldrà complir amb el previst en el mateix decret 82/2005, aquesta legislació té com a finalitat la regulació de sistemes d’il· luminació per protegir el medi ambient a la nit, mantenir tant com sigui possible la claror natural del cel, evitar la contaminació lluminosa i prevenir-ne els efectes nocius sobre els espais naturals i l’entorn urbà, i globalment millorar l’eficiència del procés, cosa que comportarà l’estalvi d’energia i de recursos naturals.
Per la implantació de lluminària al sector caldrà tenir present la taula de valors d’il· luminació, que descriu les característiques de les làmpades a establir en un indret segons la zona a la què pertany per prevenir la contaminació lumínica.
50
Fig. 34 - Taules de valors d’il·luminació segons la zona
51
2.1.6.7. CONSUM D’ENERGIA, AIGUA I PRODUCCIÓ DE RESIDUS
Els recursos hídrics del Pinell de Brai són locals. L’aigua que es consumeix pels habitants de la localitat s’extrau de dos pous localitzats al mateix terme municipal. La xarxa que subministra l’aigua al poble és propietat municipal. El consum de la població del Pinell de Brai s’estima en el any 2008 en 260 l/ hab./ dia. Amb aquests càlculs el municipi té un consum anual de 107.237.000 litres.
Per a la realització i ampliació de la xarxa d’aigua potable per a la instal·lació del càmping, es seguiran les normatives vigents pels tècnics i normatives municipals. La futura xarxa projectada es connectarà a l’existent dels sectors ja urbanitzats.
Al municipi existeix una depuradora d’aigües residuals (EDAR) situada a les afores del municipi. La depuradora va ser construïda a l’any 2005, i va entrar en funcionament a l’any 2006, i té una capacitat de tractament per a 1604 persones. La capacitat està sobre dimensionada sobre els cavals actuals a tractar durant la major part de l’any, per tant, el municipi disposa d’una capacitat ampla de depuració d’aigües residuals. Pot albergà pràcticament el doble de la capacitat actual del poble. La realització de la xarxa de sanejament necessària per al càmping es construirà seguint les normatives vigents, es connectarà a l’existent dels sectors ja urbanitzats, i al igual que la xarxa d’aigua potable serà competència directa de l’ajuntament del Pinell de Brai.
El subministrament elèctric s’executarà per la mateixa companyia de la zona, quedant a propietat del consistori així com el manteniment de la futura xarxa per a la instal·lació del càmping. El consum d’energia s’ha calculat en 1.35 TEP/hab/any. Aquesta mitjana de consum està per sota de la mitjana de Catalunya, que està contabilitzada en 2.25 TEP/hab/any.
La generació de residus municipals per càpita a les comarques de les Terres de l’Ebre (Baix Ebre, Montsià, Priorat, Ribera d’Ebre, Terra Alta) ha estat més baixa que la mitjana de Catalunya l’any 2008. La mitjana de generació de residus en aquestes comarques se situa en 1,45 kg per habitant i dia, per sota dels 1,59 kg per habitant i dia de la mitjana catalana. De fet, totes les comarques d’aquesta zona generen un nivell de residus per sota del llindar de la mitjana de Catalunya.
La comarca que genera menys residus és Terra Alta (1,11 kg per habitant i dia).
L’any 2008 aquestes comarques van recollir selectivament 40.252,38 tones de residus municipals, mentre que el 2007 van ser 30.439,54 tones, cosa que suposa un increment del 32,2% respecte de l’any anterior. Així, les comarques de les Terres de l’Ebre, l’any 2008, van recollir selectivament el 38,2% dels residus municipals que van generar. Això implica que aquestes comarques se situen com a capdavanteres en l’índex de residus recollits selectivament a tot Catalunya, on la mitjana és del 34,4%.
52
En quant a la gestió dels materials i residus en la urbanització i l’edificació caldrà considerar la Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus. En aquest ISA es garanteix la gestió i tractament autoritzat i adequat de tots els residus de la instal·lació.
El tipus de residus que es generarà a l’activitat de càmping és “residu municipal” o en tot cas s’assigna la categoria de “residu comercial” si s’atén com a activitat, però amb el mateix tractament que el primer. Per tant, es tracta d’envasos en cartró, papers, vidre, llaunes procedint dins l’activitat a un sistema de recollida selectiva per tal d’afavorir posteriorment el reciclatge de tots els residus generats. Aquesta recollida vindrà gestionada per l’actuació municipal. La direcció de l’activitat procurarà la neteja interna del rebuig ocasionat pels clients per tal d’aconseguir un entorn net i adequat. Es procurarà, tan mateix, que els consumibles siguin amb materials biodegradables i s’indicarà els punts de la recollida selectiva.
Finalment, es recorda que s’abordarà en tots els casos el compliment de la norma aplicada segons la llei 6/1993 de 15 de juliol comentada anteriorment al conjunt de residus generats.
2.2. OBJECTIUS I CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL APLICABLES
Arribat aquest punt es justificaran alguns dels articles corresponents al Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme, i del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.
Article 3 Concepte de desenvolupament urbanístic sostenible
1. El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.
2. El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d'ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient.
3. L'exercici de les competències urbanístiques ha de garantir, d'acord amb l'ordenació territorial, l'objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible.
Segons aquest article, el Pla especial no vulnera aquest text ja que la zona de projecte passa de tindre un ús “mort” a ser una activitat econòmica potent. D’aquesta manera s’incrementa l’activitat social del municipi, es creen llocs de treball. Alhora, es
53
mantenen els principals eixos natural i paisatgístics, ja que es mantenen els arbrats olivers, es potencien i renoven els espais verds de la zona, oferint un paisatge renovat dins a l’entorn. Per tant, es genera una infraestructura revitalitzada sense afectar als principals mecanismes mediambientals, donant cohesió ja que el municipi passa a ser un eix més important al territori però mantenint el caràcter rural inicial.
Article 9 Directrius per al planejament urbanístic
1. Les administracions amb competències en matèria urbanística han de vetllar perquè les determinacions i l'execució del planejament urbanístic permetin assolir, en benefici de la seguretat i el benestar de les persones, uns nivells adequats de qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscs naturals i tecnològics.
2. És prohibit d'urbanitzar i d'edificar en zones inundables i en altres zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones, salvant les obres vinculades a la protecció i la prevenció dels riscs.
3. El planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d'interès especial, el sòl d'alt valor agrícola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i ha d'incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i les instal·lacions s'adaptin a l'ambient on estiguin situades o bé on s'hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l'entorn.
4. El planejament urbanístic ha de preservar de la urbanització els terrenys de pendent superior al 20%, sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents.
5. La pèrdua dels valors forestals o paisatgístics de terrenys com a conseqüència d'un incendi no pot fonamentar la modificació de la seva classificació com a sòl no urbanitzable, la qual s'ha de mantenir durant el termini previst a la legislació en matèria de sòl, llevat que el canvi de classificació estigués previst en un instrument de planejament urbanístic pendent d'aprovació que ja hagués estat objecte d'avaluació ambiental favorable.
6. Si l'avaluació d'impacte ambiental és preceptiva, el planejament urbanístic ha de contenir les determinacions adequades per a fer efectives les mesures que contingui la declaració corresponent.
7. Les administracions urbanístiques han de vetllar perquè la distribució en el territori dels àmbits destinats a espais lliures i a equipaments s'ajusti a criteris que en garanteixin la funcionalitat en benefici de la col·lectivitat.
Segons l’article i el seu text, el futur càmping assoleix satisfactòriament els seus punts a tractar. En primer lloc, l’emplaçament està ubicat en una zona que no es correspon amb espais PEIN, Xarxa Natura 2000 o espais protegits ambientalment. A més, tal com s’ha justificat en el present informe no comprèn una zona amb risc d’inundacions ni de grans desnivells (com a màxim 8 m) i que a més quedaran reduïts per l’ incorporació de material per afavorir la total planalitat del terreny. Alhora, els elements integradors dins del projecte garantiran l’adaptació dins de l’entorn, edificacions d’una sola planta, materials adequats, cromatografies pròpies del paisatge i reforçament amb noves zones verdes. Aquesta estructura queda habilitada per les normatives aplicables i s’ajusta a un benefici global.
54
Aquest projecte s’inclouria com a desenvolupament urbanístic sostenible, atenent al text anterior. Com ja s’ha dit anteriorment comportarà un benefici estructural per al municipi del Pinell de Brai i per als seus habitants ja que es potencia la faceta social i econòmica per l’activitat del càmping. La part constructiva de la zona projectada implica una compactació urbana ja que atès els diferents plànols, es pot observar que les edificacions estan ubicades en la proximitat, entre elles mateixes, i del mateix municipi, realitzant-se prèviament un estudi per tal maximitzar el rendiment intern de l’estructura.
Donat que l’accés està situat a través del mateix poble, la mobilitat interna és afavorida i no es descarta que el poble o inclús la mateixa activitat pugui incorporar sistemes addicionals com recorreguts programats per autobusos. De totes maneres, el sistema viari intern està preparat per a que puguen accedir-hi.
Com també s’ha indicat anteriorment, l’emplaçament projectat no vulnera l’àmbit rural de la zona, i per les mesures com ara la implantació de noves zones verdes, es revitalitza el paisatge “mort” per un de més viu, conservant els eixos mediambientals i paisatgístics inicials i mantenint el model agrícola i rural del territori.
55
Per tant es produirà una millora social, econòmica i territorial al municipi que afavorirà les comunicacions entre els territoris de la zona donant un plus addicional al municipi i un valor afegit en quant a paisatge rural amb activitat econòmica que garanteix els mecanismes actuals de paisatge.
Atenent al text de l’article 5, cal recordar que la zona d’estudi no es presenta dins a cap zona de risc natural ni tecnològic i per tant es preservarà la seguritat i el benestar. Aquesta conclusió s’ha elaborat al present document a través d’un estudi realitzat mitjançant les dades obtingudes de la Generalitat de Catalunya amb els recursos de que disposa. Donat l’activitat establerta en aquest emplaçament (Càmping de 2a categoria), no es preveuen riscos derivats de la mateixa en un futur.
56
Dels estudis previs sobre inundabilitat, i atenent al text de l’article 6, el projecte és apropiat donat que es compleixen els requisits esmentats i a més la zona està considerada fora d’afecció per les avingudes de 500 anys de període de retorn de les lleres públiques més pròximes.
2.2.1. PROTECCIÓ DELS SISTEMES NATURALS PELS SEUS VALORS DE CONSERVACIÓ, FRAGILITAT O SINGULARITAT
Per aquest apartat, s’ha consultat la cartografia disponible referent als Espais naturals de protecció especial, els Hàbitats d’interès comunitari, el Pla d’Espais d’Interès Natural, la Xarxa 2000, el Pla de recuperació del Trencalòs, les Zones d’actuació urgent, les Zones humides i l’Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya. Atenent a les bases consultades el terme del Pinell de Brai no està inclòs en cap delimitació de les esmentades.
Al municipi no hi ha aqüífers vulnerables per contaminació de nitrats, designades pel Decret 283/1998 i el Decret 476/2004, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries. Tampoc hi ha aqüífers protegits pel Decret 328/1988, d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.
2.2.2. PROTECCIÓ PER LA CONCURRÈNCIA DE VALORS ARQUEOLÒGICS I ARQUITECTÒNICS SUSCEPTIBLES DE PRESERVACIÓ
Tal com es va detallar al punt 2.1.6-d, al Pinell de Brai entren dins la categoria de “Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)”, protegit per la LLEI 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 1825, pàg. 7761, de 24.11.1993) els llocs:
• AJUNTAMENT DEL PINELL DE BRAI
• ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT LLORENÇ
• ERMITA DE SANTA MAGDALENA
• CELLER COOPERATIU
• ESCOLES
• CASA SIMÓ
• CASA ALTADILL
58
• CA LA MARCELA
• FONT DE LA TEULA
• PORTAL DEL LLOP
• HABITATGE AL CARRER HOSPITAL
• ARCS AL CARRER DE LA COSTA
• PORXO A LA PLAÇA DE LA VILA
• FORTÍ A LA TALAIA DE LLIXEM
De totes maneres no afecten a la zona de projecte ja que es troba fora del nucli urbà.
2.2.3. NORMATIVA GENERAL DE CARÀCTER AMBIENTAL APLICABLE
2.2.3.1. MARC GENERAL
ÀMBIT EUROPEU
- Directiva 2001/42/CE relativa als efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.
ÀMBIT AUTONÒMIC
- Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d'espais naturals, de la Llei 9/1995, de l’accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental
- Decret 50/2005, de 29 de març, pel qual es desplega la Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d’adequació de les activitats existents a la Llei 3/1998, de 27 de febrer (modificada per la Llei 20/2009 de 4 de desembre), i de modificació del Decret 220/2001, de gestió de les dejeccions ramaderes.
- Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental al que estableix la Llei 3/1998, del 27 de febrer (modificada per la Llei 20/2009 de 4 de desembre), de la intervenció integral de l'Administració ambiental.
- Decret 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer (modificada per la Llei 20/2009 de 4 de desembre), de la intervenció integral de l’administració ambiental, i se n’adapten els annexos.
59
- Llei 20/2009 de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental d’activitats.
2.2.3.2. URBANISME I TERRITORI
ÀMBIT ESTATAL
- Llei 9/2006, de 28 d’ abril, sobre l’avaluació ambiental dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.
-REAL DECRETO LEGISLATIVO 2/2008, de 20 de juny, pel que s’aprova el text refós de la llei del sòl.
2.2.3.3. AIGUA
ÀMBIT EUROPEU
- Directiva 60/2000/EC per la que s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües.
ÀMBIT ESTATAL
- REAL DECRETO LEGISLATIVO 1/2001, de 20 de juliol, pel que s’aprova el text refós de la llei d’Agües.
ÀMBIT AUTONÒMIC
- Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya.
2.2.3.4. RESIDUS
ÀMBIT AUTONÒMIC
- Decret 1/2009, de 21 de juliol por pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora dels residus.
- Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el “Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC)”, que regula la producció i gestió dels residus de la construcció y demolició, y el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.
- Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus.
60
2.2.3.5. CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA
ÀMBIT AUTONÒMIC
- Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l'Ambient Atmosfèric.
2.2.3.6. CONTAMINACIÓ ACÚSTICA
ÀMBIT EUROPEU
- Directiva 2002/49/CE, 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental.
ÀMBIT ESTATAL
- Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll.
ÀMBIT AUTONÒMIC
- Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica.
- Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.
2.2.3.7. CONTAMINACIÓ LLUMÍNICA
ÀMBIT AUTONÒMIC
- Decret 82/2005, de 3 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.
- Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.
2.2.3.8. ÚS DEL SÒL
ÀMBIT AUTONÒMIC
- Decret 1/2005, de 26 de juliol pel que s’aprova el text refós de la llei d’urbanisme.
61
2.2.3.9. RELATIVES AL CÀMPING
ÀMBIT AUTONÒMIC
- Llei 20/2009 de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental d’activitats.
-Decret 55/1982, de 4 de febrer, sobre ordenació de la pràctica del càmping i dels establiments dedicats a aquest fi.
2.2.4. PLANS TERRITORIALS SUPRAMUNICIPALS
2.2.4.1. PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA I PLA TERRITORIAL DE LES TERRES DE L’EBRE
El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) és el document marc de referència per a la planificació a Catalunya assegurant-ne l’equilibri territorial i el desenvolupament econòmic i social.
Fig.35 – Diagrama del Pla Territorial General de Catalunya
Les seves disposicions es desenvolupen a través dels Plans Territorials Parcials, el Plans Sectorials i els Plans Directors.
62
Fig.36 – Disposicions del PTG.
Les Terres de l’Ebre van ser el primer gran àmbit de planificació de Catalunya que va disposar d’un pla territorial parcial, aprovat l’any 2001. Des de llavors, les comarques ebrenques han anat registrant noves dinàmiques de transformació, alhora que han depassat, amb escreix, les previsions demogràfiques contingudes en aquell primer Pla i han exhaurit, en bona mesura, el sòl destinat a habitatges i a activitats econòmiques. D’altra banda, el Govern ha volgut desenvolupar nous projectes de gran abast, sobretot en matèria d’infraestructures i de sòl per a activitat econòmica.
És per aquests motius que el DPTOP va impulsar la redacció d’un nou Pla territorial de les Terres de l’Ebre, que ha de permetre reconsiderar la població de referència, replantejar les necessitats d’habitatge i de sòls per a activitats econòmiques i orientar el nou planejament municipal per tal que tingui en compte les noves necessitats.
El Pla s’ha concebut com un document obert, redactat amb la plena implicació de les administracions locals, les forces polítiques, els agents econòmics i socials, les entitats i els particulars. Per a això, abans d’aquesta aprovació inicial ja es va exposar a consulta pública durant tres mesos per tal d’estimular el debat i que tothom que pogués fer els suggeriments, observacions o matisacions que considerés oportuns. Durant aquest període, s’han rebut un total de 75 aportacions d’administracions públiques, cambres de comerç, entitats i particulars, que s’han incorporat al text en la mesura del possible.
Ara, una vegada que el Pla ha estat aprovat inicialment pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, se sotmet a informació pública durant un període de dos
63
mesos. L’aprovació definitiva del Pla territorial correspondrà al Govern de la Generalitat i es preveu que sigui a principis de l’any vinent.
L’àmbit del Pla territorial de les Terres de l’Ebre
El Pla territorial de les Terres de l’Ebre ordena el territori comprès per les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, que ocupen el 10% del territori de Catalunya. Globalment, les Terres de l’Ebre són un àmbit amb una superfície urbanitzada per sota de la mitjana catalana, amb un percentatge de sòl dedicat a conreus per sobre d’aquesta mitjana i amb uns espais naturals de gran valor ambiental, entre els quals figura el delta de l’Ebre, una de les planes agràries més extenses del país.
Per comarques, la Terra Alta es caracteritza pel seu caràcter rural i l’escàs poblament, mentre que la Ribera d’Ebre s’ha caracteritzat per l’especialització energètica. De la seva banda, el Baix Ebre i el Montsià s’han beneficiat del fet que les travessi el corredor d’infraestructures del Mediterrani i concentren els nuclis de població més grans.
Les perspectives demogràfiques i econòmiques, que no representen cap voluntat del Pla sinó simplement una referència a tenir en compte, apunten que el 2026 aquest àmbit pot passar dels 141.871 habitants de 2001 a uns 203.400, mentre que l’ocupació podria haver crescut dels 68.186 que hi havia al 2001 a uns 102.500 treballadors. Els habitatges principals necessaris, per tant, passarien dels 55.558 de 2001 a uns 75.600. Aquestes previsions fan necessària una nova planificació que distribueixi el creixement al territori de manera ordenada i sostenible, amb una adequada dotació d’infraestructures i que vetlli pel seu encaix ambiental en una zona amb alts valors naturals.
Per tal d’impulsar una planificació eficient d’aquest territori, el nou Pla defineix tres àmbits d’ordenació:
A. El sistema d’espais oberts
B. El sistema d’assentaments urbans
C. El sistema d’infraestructures de mobilitat
D’altra banda, aquest és el primer Pla territorial que inclou unes directives de paisatge específiques, d’acord amb el Catàleg del Paisatge de les Terres de l’Ebre, actualment en elaboració.
A. Espais oberts
El Pla territorial de les Terres de l’Ebre es configura com una eina per a preservar els espais de valor natural, de localització, agrari i paisatgístic, garantir la seva connexió i evitar la urbanització de zones de risc o mal comunicades. També reserva peces estratègiques de sòl per al futur, per tal d’impedir-ne l’ocupació per usos que poden encabir-se en altres localitzacions.
El projecte de Pla, doncs, distingeix diferents graus de protecció del sòl no urbanitzable:
64
a) Protecció especial: inclou tant els espais naturals protegits per la normativa ambiental, com els d’interès regional, comarcal o local, els connectors ecològics que els relliguen i els espais que, sense tenir un valor natural especial, sí que el tenen de localització. Dins d’aquesta categoria es troben, a més del riu Ebre, les zones incloses al PEIN, com ara els Ports, les serres de Pàndols-Cavalls i les de Cardó-Boix, les muntanyes de Tivissa-Vandellòs, el delta de l’Ebre i les seves illes o la Serra de Llaberia, entre d’altres. Igualment, tenen un règim de protecció especial les àrees ZEPA, les zones humides i els espais litorals més valuosos ambientalment entre els inclosos als plans directors urbanístics del sistema costaner vigents (PDUSC-1 i PDUSC-2).
Fruit del procés de consulta, es van incorporar a aquest règim de sòl dos espais amb funció de connectors naturals entre el Delta i la plataforma continental i s’han definit dos espais més com a separadors urbans, entre Tortosa i Campredó i entre l’Aldea i Camarles.
b) Protecció territorial. Els sòls que s’apleguen sota aquesta classificació ho són per les consideracions següents:
• Per raons de potencial interès estratègic: inclou zones susceptibles de tenir en el futur un paper rellevant en l’organització del territori i la prestació de serveis d’interès estratègic. El Pla delimita tres reserves de sòl d’aquesta mena: una a banda i banda del límit entre els municipis de l’Aldea i Camarles, en terrenys contigus al polígon industrial de Catalunya sud; la segona, en proximitat del port d’Alcanar i la darrera, a continuació de l’estació de tren de Móra la Nova, en la partió de termes d’aquest municipi i el de Garcia.
• Per raons d’interès agrari o paisatgístic: proposa la protecció de diferents àrees agrícoles o que aporten paisatges significatius o identitaris, com ara els terrenys situats a les planes fluvial i deltaica de l’Ebre que no tenen protecció especial.
c) Protecció preventiva: inclou els sòls classificats com a no urbanitzables que no hagin estat considerats de protecció especial o territorial.
65
Fig. 37 – Sistema d’espais oberts
En el cas de la zona de projecte del Càmping al Pinell de Brai, es tracta d’una zona de sol no urbanitzable de protecció preventiva de seca i erms. Els usos admesos al PTTE son regulats mitjançant l’article 56 i, el punt 4.2 permet els usos turístics en quan a instal·lacions d’allotjament i restauració càmping.
B. Assentaments urbans
A les Terres de l’Ebre hi ha actualment 52 municipis i, d’acord amb les darreres dades oficials disponibles, el 2007 comptava amb 182.462 habitants, prop d’un 13% més de població que l’any 2001, el del darrer cens. El riu Ebre i la xarxa viària han estat els elements que han articulat històricament la localització i la grandària dels assentaments.
Pel que fa a la polaritat regional, Tortosa, té un poder d’atracció matisat per la proximitat de Reus i Tarragona, mentre que ciutats com Amposta són les que concentren el creixement demogràfic més gran. Pel que fa al litoral i el prelitoral, tot i que els nuclis més petits n’han quedat al marge, bona part dels seus municipis han participat del dinamisme urbà. Actualment, el 64% de la població ebrenca viu en 9 municipis de les comarques del Baix Ebre i el Montsià.
En aquest context, el Pla pretén aprofitar les dinàmiques positives d’aquestes ciutats que, juntes, tenen un volum de població important, cosa que els permet millorar els serveis, i aposta per reforçar el paper i la dimensió de les polaritats. Finalment, es vol aconseguir que la instal·lació de nova població no es dispersi pel territori de manera desordenada.
66
Potenciar una xarxa de ciutats mitjanes i petites
El Pla proposa que els creixements més significatius es concentrin en aquells nuclis capaços de crear una xarxa de ciutats vertebradores del territori i prestadores de serveis. Per aconseguir-ho, articula les Terres de l’Ebre en vuit sistemes d’assentaments:
Fig.38 – Sistemes i subsistemes plurimunicipals
1. Sistema delta: Deltebre, Sant Jaume d’Enveja i la part deltaica d’Amposta i Sant Carles de la Ràpita.
2. Sistema Flix/Ascó: Ascó, Flix, la Palma d’Ebre, Riba-roja d’Ebre, la Torre de l’Espanyol i Vinebre.
3. Sistema Gandesa: correspon a la comarca de la Terra Alta, que integren els municipis d’Arnes, Batea, Bot, Caseres, Corbera d’Ebre, la Fatarella, Gandesa, Horta de Sant Joan, el Pinell de Brai, la Pobla de Massaluca, Prat de Comte i Vilalba dels Arcs.
4. Sistema litoral nord: l’Ametlla de Mar i el Perelló.
5. Sistema litoral sud: Alcanar i la part no deltaica de Sant Carles de la Ràpita.
6. Sistema Móra d’Ebre/Móra la Nova: Benissanet, Garcia, Ginestar, Miravet, Móra d’Ebre, Móra la Nova, Rasquera i Tivissa.
67
7. Sistema riu Sénia: la Sénia i Ulldecona.
8. Sistema Tortosa/Amposta: l’Aldea, Aldover, Alfara de Carles, l’Ampolla, Benifallet, Camarles, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, Paüls, Roquetes, Santa Bàrbara, Tivenys, Tortosa i la part no deltaica d’Amposta.
A més, per a ordenar el creixement dels diferents pobles i ciutats, el Pla proposa estratègies diferenciades:
Fig.39 – Mapa d’estratègies diferenciades
68
a) Creixement potenciat: el Pla assenyala aquesta estratègia als nuclis que haurien de registrar un important creixement per extensió, amb la voluntat que assoleixin un paper rellevant en el reequilibri poblacional de Catalunya. Es tracta d’Alcanar, l’Aldea, Amposta, Batea, Campredó, Flix, Gandesa, Móra d’Ebre, Móra la Nova, el Raval de Jesús, Roquetes, Sant Carles de la Ràpita, Santa Bàrbara, la Sénia, Tortosa i Ulldecona.
b) Creixement mitjà: assenyala els nuclis on és possible un creixement en extensió sense alterar la lògica del model territorial proposat, acollint més habitatges i llocs de treball dels que els hi correspondrien d’acord només amb la seva pròpia dinàmica interna. L’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Ascó, Camarles, Horta de Sant Joan, el Perelló, Riba-roja d’Ebre i Tivissa entren dins d’aquesta categoria.
c) Creixement moderat: assenyala aquesta estratègia en assentaments amb una densitat urbana mitjana i baixa que tenen unes condicions d’accessibilitat i disponibilitat de sòl que els permeten acollir un cert nombre d’habitatges i llocs de treball en proporció a la seva dimensió real. El Projecte situa en aquesta categoria Aldover, Alfara de Carles, Arnes, Benifallet, Benissanet, Bítem, Bot, les Cases d’Alcanar, Caseres, el Castell, Corbera d’Ebre, Darmós, la Fatarella, Freginals, la Galera, Garcia, Ginestar, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, Miravet, Paüls, la Palma d’Ebre, el Pinell de Brai, la Pobla de Massaluca, Prat de Comte, Rasquera, els Reguers, Sant Joan del Pas, Serra d’Almos, Tivenys, la Torre l’Espanyol, els Valentins, Vilalba dels Arcs, Vinallop, Vinebre i Xerta.
d) Estratègia específica de desenvolupament dels nuclis deltaics: atesa la singularitat de l’entorn natural d’aquests municipis, els creixements que planifiquin els ajuntaments hauran de vetllar perquè es produeixin de manera integrada amb la part consolidada del nucli urbà i el paisatge circumdant, a més d’incloure mesures per minimitzar possibles inundacions. El Pla assigna aquesta estratègia per a Balada, Deltebre, els Muntells, el Poblenou del Delta i Sant Jaume d’Enveja.
e) Millora i compleció: s’assigna als municipis que requereixen més d’actuacions qualitatives de millora que no pas d’extensió i que es corresponen amb nuclis de menys d’un centenar d’habitants amb interès patrimonial. Es tracta de Llaberia, la Miliana, la Selleta i les Ventalles.
f) Manteniment del caràcter rural: aposta per evitar la formació no desitjada de nuclis especialitzats a partir d’actuals explotacions o edificacions rurals que ara estan separades entre sí. S’assigna als disseminats de les Camposines (la Fatarella) i les Montcades (d’Horta de Sant Joan) i les Salines de la Trinitat (a Sant Carles de la Ràpita).
Com queda reflectit a l’explicació anterior el Pinell de Brai queda dins de l’estratègia de creixement moderat.
69
C. Infraestructures de mobilitat i transport
El Pla considera com a infraestructures de mobilitat les xarxes viària i ferroviària, els sistemes portuari, aeroportuari i logístic i, atesa la singularitat de les Terres de l’Ebre, les infraestructures lligades a la navegació fluvial. En aquest apartat, el projecte fa una diagnosi de la situació actual i en proposa millores, amb la voluntat d’incrementar la connexió amb la resta de Catalunya, amb l’Aragó i el País Valencià; facilitar la mobilitat interna a les Terres de l’Ebre i afavorir la integració territorial de les xarxes d’altes prestacions que travessen l’àmbit. Com a resultat de la consulta pública, s’han fet alguns ajustos en els traçats proposats o s’han introduït algunes actuacions més com a projectes en estudi.
• Xarxa viària
� Autopistes i autovies
• Reconversió a autovia A-7 de la carretera N-340. Es considera traçat en estudi. El projecte proposa un nou enllaç entre la futura A-7 i la T-346, a l’oest de Santa Bàrbara. S’ha variat el traçat al pas pel Perelló i pel barranc de la Galera.
• Nou enllaç Amposta-sud a l’autopista AP-7.
� Vies estructurants primàries
• Eix occidental de Catalunya: desdoblament de l’N-340 entre Sant Carles de la Ràpita i Amposta i reconversió a autovia de la C-12 entre Amposta i Lleida. Aquesta darrera actuació es considera ara traçat en estudi i presenta dues alternatives de la variant de Sant Carles de la Ràpita.
• Desdoblament de l’N-340 des de Sant Carles de la Ràpita fins al port d’Alcanar.
• N-420: variant conjunta de Corbera d’Ebre i Gandesa.
• Variant de l’N-340 a l’Aldea. En fase de licitació.
• C-43, variant sud de Gandesa i C-12b, variant d’Ascó. Aquesta darrera obra rep ara la consideració de traçat en estudi.
• C-44: condicionament de l’eix Móra la Nova-l’Hospitalet de l’Infant.
• TV-3454: condicionament de l’eix Amposta-Deltebre.
• Condicionament de l’eix Alcanar-la Sénia
� Vies estructurants secundàries
• Condicionament de les carreteres TV-3531, T-334 i T-362, variants de Bot i Horta de Sant Joan. Fruit de la consulta, aquestes dues variants es consideren projectes en estudi.
70
• T-331: condicionament de l’eix Ulldecona-Vinallop, incloses les variants de Santa Bàrbara i Vinallop.
• Variant de Masdenverge
• Noves connexions entre l’A-7 i l’N-340 a l’Aldea i Camarles
• Condicionament de les carreteres TV-3406 i TV-3404 entre Sant Carles de la Ràpita i Deltebre.
• Millora de les connexions C-12/N-420: condicionament del camí dels Aubals, nou pont a Ginestar, variant de Benissanet
• Nova carretera Riba-roja d’Ebre-Almatret-la Granja d’Escarp.
• Accessos a l’aeroport de les Terres de l’Ebre i als aeròdroms d’Arnes i de la Ribera d’Ebre, aquest darrer situat a Móra la Nova.
Fig.40 – Xarxa viària proposada
• Xarxa ferroviària
� Línies d’altes prestacions
• Connexió del corredor del Mediterrani amb la línia d’alta velocitat Barcelona-Madrid
71
• Previsió dels estudis necessaris per a una nova línia d’alta velocitat pel corredor del Mediterrani. La seva construcció permetrà alliberar l’actual línia per a trens convencionals, de mercaderies i regionals.
� Línies convencionals
• Modernització i millora de la línia Reus-Casp per tal de crear serveis regionals
• Dotació d’accés ferroviari al polígon Catalunya sud.
• Previsió dels estudis necessaris per a la connexió ferroviària del port d’Alcanar amb el corredor del Mediterrani.
• El projecte inclou ara la previsió dels estudis necessaris per a l’anàlisi de la viabilitat d’un eix ferroviari de l’Ebre cap a l’interior.
Fig. 41 – Xarxa ferroviària proposada
• Tren tramvia: El projecte proposa una nova infraestructura ferroviària aprofitant, en alguns casos, vies de tren existents i en d’altres construint-ne de noves. La concreció de la proposta es condiciona als estudis de viabilitat pertinents, amb un horitzó temporal que depassa el del Pla territorial. Com a resultat de la consulta pública, s’ha suprimit el traçat al marge dret de l’Ebre entre Roquetes i Amposta.
72
• Sistema portuari
El projecte ressalta la ubicació estratègica del port d’Alcanar, amb calat òptim per a grans vaixells i una localització molt propera als corredors d’infraestructures del Mediterrani i de l’Ebre, i a la nova àrea logística que es preveu a la confluència d’ambdós, per donar suport a una actuació estratègica de potenciació.
És per això que es dota aquest port d’un accés viari a través d’autovia, amb el perllongament del desdoblament de l’N-340 fins al mateix port. Això permetrà la connexió amb l’AP-7, la futura A-7 i la C-12 i l’accés a la futura àrea logística de l’estació de mercaderies de l’Aldea i el polígon Catalunya Sud. Igualment, es preveu la realització dels estudis necessaris per a la connexió ferroviària. A més, el Pla fa una reserva estratègica de sòl de 150 hectàrees al nord-est del port.
• Navegació fluvial
Atesa la singularitat del riu Ebre com a via de comunicació, el projecte proposa mantenir el calat de dos metres al canal navegable de Tortosa a Amposta i realitzar dragatges puntuals des de Tortosa fins a Ascó, per tal de mantenir el riu navegable.
Així mateix, el Pla aposta per crear petits ports fluvials o marines seques per a particulars a Amposta, Tortosa i Móra d’Ebre i adequar els actuals amarradors amb nous serveis turístics. Fruit de la consulta pública, s’ha afegit Ascó com a punt con habilitar aquestes marines seques i rampes de varada. Finalment, inclou l’habilitació d’un pas d’embarcacions sense motor a l’assut d’Ascó i la rehabilitació de la resclosa de Flix.
• Sistema aeroportuari
La principal actuació prevista és la construcció d’un aeroport comercial al terme municipal de Roquetes, amb una pista de 2,1 km de llargària i un trànsit previst per al 2020 de 260.000 passatgers. El projecte inclou les reserves de sòl per a dos accessos a la nova infraestructura, un pel nord fins a la C-12 i un altre pel sud, fins a futura autovia A-7. Així mateix, el Pla recull les previsions pel què fa als aeròdroms d’aviació general i esportiva d’Arnes i de la Ribera d’Ebre.
Sòls per a l’activitat econòmica i la logística
El principal projecte logístic que recull el Pla territorial és el LOGIS Ebre, impulsat de manera conjunta pel DPTOP i els ens públics Incasol, Ifercat i Cimalsa a l’entorn del sector d’activitats econòmiques de l’estació de mercaderies de l’Aldea. Es tracta d’una zona d’alt valor estratègic, amb connexions a l’AP-7, la futura A-7, la C-42, el corredor ferroviari Mediterrani i relativament pròxim al port de Tarragona i dels aeroports de Reus i de les Terres de l’Ebre, i que s’hauria de desenvolupar amb l’horitzó del 2011. Lligat a aquesta actuació estratègica per a les Terres de l’Ebre, atesa la seva proximitat i la potència de l’actuació, es troba el polígon industrial Catalunya Sud, actualment en fase de desenvolupament, amb una superfície total de més de tipologies industrials.
73
El programa de sòl per a activitat a les Terres de l’Ebre es completa amb dos nous polígons supramunicipals. Es tracta del de les Camposines, a la Fatarella, de 50 hectàrees de superfície, i el del Molló, entre els municipis de Móra la Nova i Tivissa, de 36 hectàrees.
Com a espais de possible oportunitat futura vinculada a la logística, el Pla inclou tres reserves de sòl de potencial interès estratègic i garanteix que no es destinin a altres usos mitjançant la inclusió dins el sòl no urbanitzable de protecció territorial.
Es tracta d’àrees de sòl amb ubicació estratègica de gran abast territorial, que el Pla preveu dotar d’accessibilitat màxima, situades en tres localitzacions diferents:
• 735 ha en contigüitat amb el polígon industrial Catalunya Sud, a banda i banda de la partió entre els termes municipals de l’Aldea i Camarles.
• 150 ha pròximes al port d’Alcanar, al front portuari dels Alfacs.
• 90 ha a continuació de l’estació de ferrocarril de Móra la Nova, a cavall dels termes municipals d’aquesta població i Garcia.
A continuació es mostra la normativa per la qual es justifica la instal·lació del càmping de segona categoria:
74
75
76
77
78
2.2.5. PLANS MUNICIPALS
El planejament urbanístic vigent són les Normes Subsidiàries del Pinell de Brai, aprovades el 28 de gener de 1998.
Fig.42 – Límit sòl urbà i ordenació segons les Normes Subsidiàries.
La zona destinada a la projecció del càmping s’estableix com a zona no urbanitzable (zona 1, àrea agrícola), i per tant la normativa aplicable és la que es detalla a continuació que valida el projecte de construcció.
79
Fig.43 – Normativa
Fig. 44 – Més normativa aplicable
80
2.2.6. PLANS SECTORIALS DE PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT
A l’hora de concretar aquests objectius ambientals, s’ha donat compliment a l’annex I de la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell d’Europa, de 27 de juny de 2001, relativa als efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, coneguda també com a avaluació ambiental estratègica, com també a la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, que estableixen que caldrà definir els objectius de protecció ambiental fixats en els àmbits internacional, comunitari o de l’Estat que guardin relació amb el pla o programa i que determinen que caldrà concentrar-se en aspectes com la biodiversitat, la població, la salut humana, la fauna i la flora, la terra, l’aigua, l’aire, els factors climàtics, els béns materials i el patrimoni cultural (que inclou el patrimoni arquitectònic i arqueològic, el paisatge i les seves interrelacions).
Pel que fa als plans sectorials que afecten directament l’àmbit del pla parcial són:
Pla d’Espais d’interès Natural (PEIN), pla aprovat mitjançant el Decret 328/1992, inclou fins a 144 espais i una superfície del 20% del territori català. El mateix Pla estableix la necessitat de delimitar clarament els diferents espais i dotar-los de protecció específica a través de l’aprovació de plans especials de protecció del medi natural i del paisatge.
La Xarxa Natura 2000 (XN2000) és el resultat de l’aplicació de la Directiva Hàbitats 92/43/CEE per a la conservació dels espais naturals i la diversitat.
2.3. OBJECTIUS I CRITERIS ADOPTATS PEL PLA
Segons els apartats anteriors i els principis i directrius establerts pels articles 3 i 9 del DL 1/2005 els objectius i criteris ambientals d’un pla poden comprendre, entre altres, els aspectes següents:
81
2.3.1. ÀMBIT TERRITORIAL
L’objectiu principal és la minimització del consum de sòl i la racionalització del seu ús, d’acord amb un model territorial globalment eficient.
Objectiu específic Criteri d’ordenació /
reglamentació Mesura a considerar
Ordenar la globalitat del sòl no urbanitzable.
Tractament del sòl no urbanitzable com a estructura territorial amb identitat pròpia i garantint el manteniment dels seus elements estructuradors, i dels trets característics del teixits rurals.
Conservar l’estructura paisatgística i funcional de l’espai rural del Pinell de Brai.
Establir una xarxa d’espais naturals d’interès connector entre el diferents espais d’interès naturals en sòl no urbanitzable, els espais lliures urbans i xarxes territorials externes.
Delimitar la xarxa físicament continua i tractada com a zona específica de sòl no urbanitzable.
Assignar els usos del sòl sense sobrepassar la capacitat d’acollida del medi.
Evitar la fragmentació territorial
Regulació de la parcel·lació i de l’edificació en relació amb aquesta (vinculació de l’edificació al compliment de les unitats mínimes forestals i de conreu per la parcel·la afectada) i la zonificació del sòl no urbanitzable.
Preservar els espais i elements de valor rellevant del territori.
Aplicar les proteccions definides per plans de nivell superior.
Delimitar en el sòl no urbanitzable les zones protegides pel Pla territorial de les Terres de l’Ebre.
82
2.3.2. MEDI FÍSIC
L’objectiu principal és la minimització del efectes que es consideren a continuació i que engloben la geologia, l’edafologia, el relleu i la atmosfera.
Objectiu específic Criteri d’ordenació /
reglamentació Mesura a considerar
Màxima adaptació topogràfica.
Minimització del moviment de terres.
Preservar de la construcció les zones amb pendents superiors al 20%.
Evitar al màxim la necessitat d’aportació o bé exportació de terres en l’àmbit d’ordenació.
Ha de procurar que les aportacions de terres es faran mitjançant materials i procediments típics del país i que seguirà el projecte d’execució.
Protecció dels sòls productius.
Evitar l’afectació a sòls de valor productiu.
Delimitar i minimitzar l’ocupació de sòls de valor agrícola.
Protegir els recursos hídrics i minimitzar el consum d’aigua.
Minimitzar la impermeabilització del sòl.
Concentrar el sector construït i maximitzar el sòl permeable, principalment en els espais verds.
Utilització en jardineria (d’espais públics i privats) espècies de baix cost de manteniment, d’àrees bioclimàtiques adaptades a la zona, aplicant criteris de biodiversitat en el disseny dels espais lliures.
Establir pel planejament derivat que les espècies que es plantin en els espais verds públics estiguin adaptades al clima i tinguin un baix consum hídric.
Fomentar l’estalvi i reutilització de l’aigua.
Fomentar la reutilització de les aigües pluvials i depurades segons els nivells de qualitat exigibles als diversos usos.
Previsió de mesures i d’actuacions específiques per a la reutilització de les aigües de pluja retingudes i impuls en els projectes edificadors de la reutilització de les aigües grises i de pluja. (les aigües poden ser destinades a la recàrrega d’aqüífers, la neteja dels espais urbans, el reg dels espais públics i agrícoles, etc. )
Preveure a les instal·lacions l’estalvi de l’aigua.
Compliment de l’article 3 sobre paràmetres d’ecoeficiència relatius a l’aigua del Decret 21/2006, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis: - Xarxa de sanejament que separi les aigües pluvials de les residuals. - Mecanisme economitzador en la pressió de l’aigua d’entrada. - Doble descàrrega en les cisternes dels vàters. - En edificis d’ús docent, sanitari o esportiu, les aixetes dels lavabos i dutxes disposaran obligatòriament de
83
mecanismes temporitzadors o bé detectors de presència per al seu funcionament.
Evitar pèrdues en la distribució.
Mínima longitud de xarxa de distribució: seguint les infraestructures existents, amb qualitat suficient per evitar pèrdues.
Facilitar la retenció de l’aigua de pluja.
Fomentar la retenció de l’aigua de pluja per a la seva utilització posterior mitjançant la necessitat d’incorporar una xarxa separativa de pluja en el sector residencial i capaç perquè l’aigua pugui ser reutilitzada per altres usos.
Preservar i millorar la qualitat de l’aigua.
Previsió de les xarxes de sanejament adequades (clavegueram, col·lectors generals i parcials, escomeses) i garantir el tractament adequat de les aigües residuals.
En cas de que no hi hagi present cap xarxa general, es construirà o adaptarà un sistema general d’acord a la legislació urbanística.
Prevenir i corregir les immissions de fonts contaminants.
Planificar les zones verdes i els espais lliures urbans.
Zones verdes i espais lliures urbans com a teixit estructurador per atendre un conjunt de funcions, entre les quals està la millora de l’ambient atmosfèric. En referència a la qualitat de l’aire, potenciar el seu paper pulmó amb espais disposats estratègicament i desenvolupar una funció de separació en relació als focus emissors.
Millora de l’eficiència energètica de les edificacions i reduir-ne la contribució al canvi climàtic
Minimitzar el consum energètic.
Aplicació directa sobre els annexes del càmping i els quals adoptaran criteris ambientals i d’ecoficiència. De igual manera existirà un disseny de l’enllumenat públic, estalvi d’energia, per tal de complir el reglament de protecció del cel nocturn, de la Llei 6/2001.
84
2.3.3. MEDI BIÒTIC I PERCEPTUAL
S’estudiaran els efectes sobre vegetació, fauna, connectivitat i paisatge relacionats amb les condicions anteriors i aplicades a l’estudi concret.
Objectiu específic Criteri d’ordenació /
reglamentació Mesura a considerar
Establir, com a element vertebrador del model territorial, una xarxa d’espais d’interès natural, connectada amb les xarxes territorials exteriors.
Incloure els espais ja protegits a través de planejament territorial i urbanístic de rang superior.
Identificació i protecció dels espais protegits mitjançant el planejament territorial, en aquest cas el Pla territorial de les Terres de l’Ebre.
Garantir la presència de mostres suficients d’hàbitats d’interès comunitari d’acord amb la Directiva hàbitats, i incloure mostres suficients d’altres hàbitats naturals.
No afectació dels HIC i protecció de les zones amb vegetació natural i sòls agrícoles.
Dissenyar futurs espais lliures de forma que maximitzin la biodiversitat del lloc.
Creació d’una xarxa verda ecològicament coherent en el marc del sistema d’espais lliures. Això requereix en els espais públics i en l’arbrat urbà la utilització d’espècies vegetals adaptades a les condicions bioclimàtiques de la zona.
Conservar i millorar la connectivitat ecològica.
Dotar d’una continuïtat física adequada la xarxa d’espais d’interès natural.
Delimitar els àmbits d’interès connector i establir una regulació adequada dels usos, edificació i la prevenció d’actuacions que puguin generar efecte barrera.
Delimitar els espais fluvials del municipi.
Parar especial atenció a la protecció de la vegetació.
Introduir el concepte de connectivitat biològica en el disseny de les xarxes d’espais lliures.
Xarxa connectada de zones verdes relacionades amb la xarxa hidrogràfica.
Ordenar i gestionar els sòls ocupats per ecosistemes fràgils o escassos i d’altres d’especial interès.
Delimitar en sòl no urbanitzable zones de protecció.
Protegir les zones d’interès paisatgístic descrites al present document.
Conservar i/o millorar la qualitat del paisatge.
Minimitzar el consum de sòl i racionalitzar-ne l’ús.
Incloure en l’assignació dels usos del sòl i l’edificació, el manteniment i la millora de la qualitat del paisatge.
Protegir, millorar i recuperar els elements i ambients paisatgístics d’interès.
Mantenir i/o potenciar la qualitat del paisatge i conservar la identitat del territori: Incloure en el catàleg de patrimoni els de patrimoni natural existents.
Minimitzar l’impacte visual de les noves implantacions.
Establir mesures pel planejament derivat d’integració dels annexes del càmping en les àrees de major exposició visual.
85
2.3.4. ÀREES DE RISC
Objectiu específic Criteri d’ordenació /
reglamentació Mesura a considerar
Salvaguardar la població dels riscos naturals.
Ordenar la zonificació en funció del riscos d’incendi.
Decret 64/1995 de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.
Ordenar la zonificació en funció del riscos d’inundabilitat.
Regular els usos en zones inundables, de forma compatible amb els riscos. Delimitar àrees de protecció hidrològico-forestal, protegint la coberta vegetal i prohibint actuacions erosionadores.
Ordenar la zonificació en funció dels riscos geològics.
Tenir en compte les zones de pendents superiors al 20% alhora de promoure nous creixements residencials, prohibir qualsevol activitat erosionadora, i adoptar les mesures de protecció necessàries si es dóna el cas de construir-hi.
86
2.3.5. SONORITAT, LLUMINOSITAT I RESIDUS
Objectiu específic Criteri d’ordenació /
reglamentació Mesura a considerar
Adequar els usos del planejament al mapa de zonificació llumínica i a les condicions acústiques.
Reduir la població exposada a nivells acústics no permesos per la legislació.
Localitzar en la mesura del possible, al voltant de les fonts de contaminació acústica els usos i les activitats menys sensibles al soroll.
Implementació dels criteris tècnics bàsic de protecció de la contaminació lluminosa.
Compliment del Reglament (Decret 82/2005) de protecció del cel nocturn, de la Llei 6/2001. Especificacions pel planejament derivat: - Disseny de l’enllumenat públic, estalvi d’energia. - Ordenar el territori segons la vulnerabilitat a la contaminació lluminosa.
Disminuir la quantitat de residus i assegurar el seu reciclatge.
Implantar els sistemes adients per a la reutilització i la recollida selectiva dels residus al càmping.
Implantar les condicions de recollida, tractament i dipòsit en base a la normativa 15/2003 de 13 de juny.
Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el reciclatge.
Evitar la utilització de materials amb forts impactes ambientals de fabricació i d’aquells potencialment perillosos per a la salut. Inventariar les pedreres i altres espais morfològicament degradats i promoure’n la restauració i el condicionament amb la utilització de materials reciclats en obra.
Fomentar el reciclatge.
Exigència als projectes relatius a llicències urbanístiques d’enderrocament, excavació i/o construcció, de contenir una avaluació dels volums i les característiques dels residus originats pels enderrocs, les operacions de destriament i de recollida selectiva projectades per als diversos tipus de residus generats i les instal·lacions de reciclatge i disposició del rebuig on es gestionaran en cas que no s’utilitzin o reciclin en la mateixa obra.
87
2.3.6. CRITERIS AMBIENTALS ESTRATÈGICS
Una vegada definits els diferents objectius i criteris, és necessari establir els següents criteris ambientals estratègics per tal de poder donar coherència a tot el procés de la redacció, tramitació i desenvolupament del present informe. Aquests són els següents:
Model Territorial i ocupació del sòl.
� Evitar la urbanització i l’edificació de les zones de risc per a la seguritat i el benestar de les persones.
Com es pot veure al projecte, les edificacions corresponen a espais necessaris dins d’una instal·lació de càmping de 2a categoria genèrica. La zona emprada per a la construcció és vàlida, ja que no presenta cap inconvenient per a la seguritat de les persones, ni per riscos associats, i contemplaran les mesures necessàries establertes pel codi de seguritat d’instal·lacions.
� Preservar els espais i elements de valor rellevants del territori i garantir la compatibilitat d’usos de tal manera que aquests no afectin als espais naturals propers de protecció especial.
Aquests espais corresponen a zona rural agrícola predominant els olivers i erms de secà bàsicament. Els erms es transformen en espais verds més vius i a més es mantenen els olivers. El paisatge global característic de la zona d’estudi queda conservat.
� Evitar la implantació d’instal·lacions impactants a l’espai natural i a les espècies de fauna que hi habiten, preveient un disseny adequat amb els condicionants i limitacions que siguin necessaris.
Tal com s’ha estudiat durant aquest treball, les edificacions seran d’una sola planta d’alçada i estaran enfocades amb materials i cromatismes que no afectin a l’entorn original. Cal dir que l’espai edificat queda integrat perfectament dins d’aquest paisatge rural, per altra banda, un dels objectius principals d’aquestes instal·lacions.
Cicle de l’aigua.
� Fomentar-hi l’estalvi i la reutilització de l’aigua en l’espai natural i en el conjunt de les edificacions.
Per tal de tindre un consum propi de la situació actual de prevenció en consum d’aigua, es realitzarà un bon ús de la mateixa, per exemple amb la implantació de dispersors amb control per a regar les zones verdes i enviant les aigües de consum a la depuradora per tal de reaprofitar-les. Tan mateix s’intentarà que les aixetes de les edificacions disposin d’un sistema per pulsació per no tindre un consum prolongat.
� Fomentar l’estalvi, ús eficient i racional de l’aigua, incorporant sistemes d’estalvi d’aigua amb consum responsable, amb instal· lació de comptadors de control,
88
plantació d’espècies autòctones amb baix requeriment de reg, instal·lacions i mecanismes de baix consum, o sistemes de baix consum, o sistemes de reg més eficients.
És el que s’ha comentat a l’apartat anterior.
Sostenibilitat i ecoeficiència en l’edificació.
� Incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i instal·lacions s’adaptin a l’ambient on s’hagin de construir, tenint en compte els materials, sistemes constructius, el volum i la tipologia d’aquestes.
Les edificacions existents dins la zona projectada contaran amb materials d’acabats en pedra o fusta i seran d’una alçada. Alhora tindran cromatismes rogencs, marrons i verds típics del paisatge rural. Per tal de no trencar el paisatge s’ha dibuixat una distribució pròxima entre elles i amb una fàcil accessibilitat.
� Introduir les mesures necessàries d’eficiència energètica en l’àmbit del pla (aigua, energia, materials i sistemes constructius i residus), donant compliment al contingut del Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoficiència en els edificis, i en el Codi Tècnic de l’Edificació.
S’aplicaran els criteris establerts en els articles 3, 4, 5, 6 i 7 del Decret 21/2006, de 14 de febrer. Aquesta informació tal com se comenta a l’art.8 quedarà registrada en el projecte bàsic o en el projecte obligatori a efectes d’autorització de llicència d’obres.
Biodiversitat, connectivitat i patrimoni cultural.
� Establir uns objectius de gestió que permetin la preservació dels espais naturals més propers.
L’emplaçament triat és al Pinell de Brai, amb característiques de sòl agrícola amb arbrats olivers i erms de secà. Els espais naturals més propers són les Serres de Cavalls i Pàndols i els boscos de coníferes adjacents. Aquest apartat es pot consultar més detingudament en el punt corresponent d’aquest informe. En aquest punt tractem només el sistema de gestió adequat dels objectius. Donat el caràcter rural esmentat del càmping i els seus annexes, el paisatge natural no es vorà afectat, i sí potenciat per la implantació de les noves zones verdes. A més es mantindran les oliveres. Per tant, es procurarà evitar el risc d’incendis, mitjançant una “neteja” dels possibles focus d’ignició, com puguin ser papers, cartons, de l’ús de l’activitat del càmping o de la manipulació de les persones (residus), mantindre els arbrats en un estat correcte, no deixar que el paisatge se sequi mitjançant un reg apropiat i tenint estudiat un marge de maniobra per ignicions no desitjades. En principi, la fauna no s’ha de veure afectada, i en tot cas la zona estarà delimitada, per tant, quedarà separada de la intervenció humana.
89
� Garantir la connectivitat ecològica dels entorns i la funcionalitat dels ecosistemes a escala local amb un model d’ordenació adient.
Aquest punt queda ja tractat amb tota la informació aportada fins al moment, ja que com s’ha comentat no quedarà alterat el paisatge ja que es conserva i integra els nous elements de un mode adequat.
� Evitar que l’actuació disminueixi de manera significativa la permeabilitat o l’estabilitat del sòl o afecti de manera significativa la connectivitat territorial des sistemes naturals.
La implantació de l’activitat, millora el caràcter rural, ja que a més de tractar-se d’una activitat del sector, implanta característiques pròpies d’aquests paisatges, zones verdes, en substitució d’una part de terreny “mort” com són els erms de secà. A més el sòl no es vorà afectat en aquest sentit i per tant aquest punt també està validat.
� Evitar la introducció d’espècies tant vegetals com animals, que siguin exòtiques o al·lòctones.
En cap cas s’introduiran cap espècie animal dins d’aquesta activitat. En quan a la vegetació, s’incorporaran espècies pròpies del paisatge actual com ara gespa, o enfiladisses. En cap cas s’implantaran espècies exòtiques o al·lòctones que trenquin la vista del paisatge natural.
� Potenciar les espècies vegetals autòctones pròpies de la zona.
Queda comentat al punt anterior.
Qualitat del paisatge.
� Preservar els valors paisatgístics d’interès especial, i incorporar les prescripcions adequades per a que les construccions i les instal·lacions s’adaptin a l’ambient on estiguin situades o bé on s’hagin de construir.
Tal com ja s’ha comentat anteriorment, el principal eix paisatgístic són les oliveres. Aquestes es conserven, a més d’incorporar noves zones verdes. Els accessos seran fets amb pedra o fusta al igual que els acabats de les edificacions. Hi ha zones enjardinades i es mantindran els principals cromatismes paisatgístics. A més les instal·lacions seran d’una alçada per no trencar la visual del contorn.
� Integració paisatgística de les edificacions, instal·lacions i tancament perimetral.
Aquest tema ja s’ha indicat en el punt anterior, simplement completar la informació dient que el tancament perimetral disposarà de vegetació del tipus de enfiladisses per tal de no trencar la visual. Per tant s’integren dins del paisatge.
� Considerar la fragilitat paisatgística com a factor limitant per a l’admissibilitat d’actuacions.
90
En aquest cas estudiat, no existeix risc de fragilitat paisatgística en l’àmbit d’actuació ja que la zona projectada compleix la demanda de paisatge actual, no es trenca el paisatge rural, dóna al municipi riquesa i potencia territorial, i s’adeqüen les instal·lacions amb els requisits mediambientals establerts. Per tant, en aquest cas, no es considera com a factor limitant.
� Mantenir la connectivitat dels paisatges i controlar la fragmentació d’aquests.
Donada la integració dins al medi, es mantindrà la connectivitat entre els diferents elements i per tant no existeix risc de fragmentació.
� Regular la superfície de l’actuació, i l’emplaçament, ocupació, alçades i la resta de paràmetres de les edificacions proposades en el pla especial d’acord amb l’estudi d’impacte i integració paisatgística que ha d’incorporar.
Efectivament, i tal com s’incorporen les conclusions dins aquest treball, la zona projectada compleix els requisits esmentats al EIIP.
3. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ PROPOSADA
3.1. DESCRIPCIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES
3.1.1. ALTERNATIVA 0
Es considera com a alternativa zero les determinacions establertes pel Pla Territorial de les Terres de l’Ebre en relació al municipi del Pinell de Brai. Segons s’estableix al mateix, es tracta d’una zona de sol no urbanitzable de protecció preventiva de seca i erms, la qual integra una finca considerada com a sòl no urbanitzable classificat com a camp agrícola de seca amb cultiu d’oliveres. A més la zona d’accés al càmping està considerada com a urbanitzable.
Per tant, consisteix a no desenvolupar el pla de projecte a la zona i deixar l’àmbit en la seva situació actual.
3.1.2. ALTERNATIVA 1
El municipi del Pinell de Brai està considerat com una població d’interès turístic, patrimonial, paisatgístic i d’espais naturals amb la possibilitat d’atraure gran quantitat de turistes. Les poblacions perifèriques són també de gran atracció donat les seves coves naturals, cellers, fires, castells, via verda, etc. Tenint en compte els factors anteriors sumat a la generació de riquesa per al poble que suposa la incorporació d’un càmping
91
(activitat al poble, llocs de treball, turisme, etc.), i ja que la normativa ho permet, aquesta alternativa planteja la instal·lació.
Segons el PTTE, el fet de la instal·lació del càmping no és incompatible amb la realitat de sòl no urbanitzable com ja s’ha justificat en el present estudi donat el seu caràcter rural.
Aquesta alternativa aplica que la ubicació del projecte no entra dins de la zona PEIN ni dins de la zona de la Xarxa Natura 2000. El Pinell de Brai es troba dins d’una zona amb risc d’inundacions pel que s’haurà de tindre un Pla d’Actuació Municipal per Inundacions. Tampoc presenta molt de risc d’incendi.
S’integrarà el paisatge al medi actual, i per tant, es conservaran els arbrats actuals o en tot cas es reubicaran per conservar el medi verd. Es minimitzarà el consum d’energia i s’aplicarà la normativa de residus i aigües descrites anteriorment.
3.1.3. ALTERNATIVA 2
Aquesta alternativa ve a complementar l’anterior desde el punt de vista medi ambiental. Considerant que el municipi si que s’inclou parcialment dins al PEIN i a la Xarxa Natura 2000, s’intentarà aplicar la normativa destinada a aquest usos per tal d’evitar la propagació de degradació ambiental. Per aquest motiu el risc d’incendi passa de tenir la qualificació de baixa a grau mitjà i s’han de considerar els efectes de possibles ignicions per propagació, sobretot pels boscos de coníferes.
3.2. AVALUACIÓ DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES
A partir dels objectius ambientals descrits anteriorment es valoren les alternatives considerades, l’alternativa 0, alternativa 1 i alternativa 2. Per valorar l’assoliment dels objectius ambientals s’utilitza un mètode qualitatiu, a partir de l’avaluació objectiva de les alternatives, utilitzant la següent simbologia.
GRAU DE COMPLIMENT SIMBOLOGIA EMPRADA SIGNIFICACIÓ
INSATISFACTORI - Els objectius ambientals establerts no es compleixen amb un grau de satisfacció suficient.
SUFICIENT -/+ Els objectius ambientals establerts es compleixen amb un grau de satisfacció acceptable.
SATISFACTORI + Els objectius ambientals establerts es compleixen amb un grau de satisfacció alt.
A continuació es resumeixen tots els punts a la següent taula:
92
OBJECTIU AMBIENTAL ESPECÍFIC ALT. 0 ALT. 1 ALT.2 Evitar l’ocupació innecessària del sòl per a usos urbans i infraestructures vinculades a aquests usos
+ -/+ +
Prevenir els riscos hidrològics
-/+ + +
Contribuir a la mobilitat sostenible en el municipi mitjançant la planificació integrada dels usos del sòl i de la mobilitat
- -/+ -/+
Preservar els espais i elements de valor rellevant del territori
+ -/+ -/+
Establir una xarxa d’espais d’interès natural connectada amb xarxes territorials exteriors i amb les d’espais lliures urbans
- -/+ -/+
Ordenar i gestionar els sòls ocupats per ecosistemes fràgils o escassos o altres d’interès general i hàbitats d’espècies amenaçades
-/+ -/+ +
Protegir els recursos hídrics i minimitzar el consum d’aigua derivat del planejament
- -/+ -/+
Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua
- -/+ -/+
Preservar i millorar la qualitat de l’aigua
-/+ -/+ -/+
Assignar els usos del sòl sense sobrepassar la capacitat d’acollida del territori
+ -/+ +
Protegir, millorar i recuperar els elements i els ambients paisatgístics d’interès
-/+ + +
Prevenir i corregir les immissions i les fonts d’emissions contaminant
- -/+ -/+
Reduir o mantenir els nivells acústics no permesos per la legislació
- -/+ -/+
Conservar i millorar la connectivitat biològica
-/+ -/+ -/+
Millorar l’eficiència energètica
- -/+ -/+
Conservar i/o millorar la qualitat del paisatge en la totalitat del territori
-/+ + +
Gestionar el paisatge per garantir-ne el manteniment regular i per dirigir i harmonitzar els canvis provocats pels processos socials, econòmics i ambientals
- -/+ -/+
Implantar l’equipament i els sistemes de disseny adients per a la reutilització i recollida selectiva dels residus
- -/+ -/+
Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el reciclatge
- -/+ -/+
93
3.3. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA CONSIDERADA
A partir de l’avaluació realitzada, es reflexa que l’alternativa 0 presenta un dèficit en l’assoliment dels objectius ambientals definits pel planejament del Pinell de Brai. Els objectius ambientals no assolits estan directament relacionats amb problemàtiques no resoltes presents al municipi. A continuació se’n detallen les principals característiques.
• S’ha de tindre en compte que el municipi està considerat com a sòl no urbanitzable, que encara que per normativa estigue acceptat ja implica un canvi en l’ús del sòl. Sobre les rodalies del projecte es presenten actives zones catalogades dins dels plans PEIN, Xarxa Natura 2000.
• El municipi està considerat amb risc d’inundació mitjà, pel que s’haurà de tindre un Pla d’Actuació Munipal per Inundacions.
• Existeix problemàtica per risc d’incendi encara que la zona projectada esdevingué un grau baix, intentant evitar les possibles propagacions per accidents.
Si es té en consideració tot l’anàlisi fomentat durant aquest IAP, i especialment el punt anterior es conclourà que la solució a adoptar serà l’alternativa 2 de la qual a continuació es detallaran els punts més rellevants.
• El projecte es produirà atenent a la normativa en quan a la construcció de càmping com a sistemes de construcció d’àmbit rural. Justificat com a zona turística permeten una millora de la connectivitat entre terres de la zona i aportació de capital per incrementar l’economia.
• S’integrarà el paisatge característic dins al projecte evitant degradar la geologia i biodiversitat de la zona d’estudi, especialment mencionant l’ arbrat com a part fonamental del medi rural final.
• Existirà un PAM per inundacions donat el seu risc mitjà.
• Encara que la zona projectada no s’inclou dins de les àrees marcades com a PEIN i Xarxa Natura 2000, si que les rodalies presenten parts integrades i per tant s’ha d’aplicar la normativa o si més no evitar l’impacte ambiental sobre les mateixes com a sistema de prevenció. El mateix succeeix pel risc d’incendi ja que al voltant estan els boscos de coníferes.
• S’aplicarà la normativa descrita en aquest informe per tal de reduir el consum d’energia innecessari.
• El mateix passa amb el tractament d’aigües que cal depurar per tal de no abocar directament al medi, per tant, bé s’utilitza el sistema de clavegueram municipal o bé un sistema de depuració. Igualment es col·locaran els aparells necessaris (dosificadors) per tal de no permetre un mal ús de l’aigua. Les zones verdes en el
94
cas de ser necessari es regarien per goteig per no fer un consum elevat o mitjançant algun altre sistema per tal d’aconseguir aquest fi.
• Finalment es col·locaran sistemes per tal de poder classificar els diferents tipus de residus que es generen i es facilitarà l’accés per a la recollida.
3.4. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA
En aquest apartat es consideraran els possibles efectes negatius en l’ordenació proposada classificant-los adequadament i explicant les mesures necessàries per a prevenir-les o reduir-les el màxim possible. El sistema utilitzat es basa en una interpretació qualitativa en funció del vector afectat sobre si es secundari (per tant no és un efecte de primera escala), acumulatiu (que l’efecte a mesura que succeeix va sumant el empitjorant), sinèrgic (en cas de que tingués un efecte molt devastador), curt/mitjà/llarg (si l’efecte succeeix a poc temps, o a un temps més gran), permanent/temporal (en funció de si l’efecte amb el temps desapareix o no), i +/- (en funció de si es un efecte bo o dolent mediambientalment parlant).
A més, en primer lloc s’avaluen els efectes per l’activitat i en segon lloc també en la fase de construcció del càmping.
95
Vector Efecte significatiu Secundari Acumulatiu Sinèrgic Curt,mitjà o llarg termini
Permanent/Temporal
+/- Mesura a considerar
Aire Afectació sobre la qualitat de l’aire: Contaminació atmosfèrica (gasos combustió) i augment del soroll.
Sí Sí No Mitjà Temporal - Com es va explicar a l’apartat atmosfèric, no és un efecte important, en tot cas es redueix limitant la velocitat per la zona de projecte.
Contaminació lumínica. Sí Sí No Llarg Temporal - Com es va explicar a l’apartat “Nivells lumínics” és d’importància la il·luminació com a protecció del medi ambient a la nit. En aquest sentit es compliran les especificacions, requeriments i prohibicions que s’estableixen a la llei 6/2001, de 31 de maig i al Decret 82/2005, de 3 de maig relatius a contaminació lumínica.
Sonoritat Sí No No Llarg Temporal - La sonoritat (excloent la dels vehicles), ve donada per les activitats pròpies del càmping i per les persones. Aquesta es considera molt tènue. A més segons el mapa de capacitat acústica, l’emplaçament no és de rellevància. Per tant, durant la nit s’aplicaran les normatives generals urbanes en quant a horaris permesos, com ara no fer soroll passades les 00:00.
Aigua Aigües de consum No Sí Sí Curt,mitjà i llarg Permanent - Les aigües de consum provenen de la xarxa municipal del Pinell de Brai. Aquestes es caracteritzen per ser de valors elevats en sulfats i de dureses ja que provenen del Riu Ebre. Fer controls de les aigües periòdicament i estar alerta d’anomalies. Seria convenient aplicar quelcom sistema de depuració o en tot cas, si es sobrepassessin els límits permesos, no fer-la apta per a consum. En tot cas en les àrees del càmping es donarà l’opció d’adquirir aigua embotellada.
Consum d’aigua apropiat Sí No No Mitjà Temporal - A tota la zona projectada el consum d’aigua pot ser un factor important. Per tal de fer un ús apropiat, convé que no es malgasti. Per aquest motiu, s’utilitzaran sistemes de dosificació controlada d’aigua en els edificis, sistemes de polvorització apropiats per al reg de les zones verdes, etc.
Abocament de les aigües de la activitat No Sí Sí Mitjà Permanent - L’activitat desprendrà una sèrie d’aigües que no es poden abocar directament al medi, doncs, alteraria el cicle de l’aigua. Per aquest motiu, aquestes aigües aniran dirigides al clavegueram que connecta amb l’EDAR. Cal tenir en compte que aquest sistema ja es separatiu d’aigües pluvials i residuals.
Vector Efecte significatiu Secundari Acumulatiu Sinèrgic Curt,mitjà o llarg termini
Permanent/Temporal
+/- Mesura a considerar
96
Vector Efecte significatiu Secundari Acumulatiu Sinèrgic Curt,mitjà o llarg termini
Permanent/Temporal
+/- Mesura a considerar
Sòl Minimitzar la impermeabilització No Sí No Mitjà Permanent - Degut a les característiques de sòl rural no urbanitzable inicials, convindrà concentrar el sector construït i a més maximitzar el sòl permeable, principalment en les zones verdes.
Moviment de terres No No Sí Curt,mitjà Permanent - Per tal de minimitzar el moviment de terres, cal preservar de la construcció les zones amb pendents superiors al 20%.
Inundacions No Sí Sí Mitjà Temporal - Tal com s’ha descrit al punt d’inundacions al present informe, la zona afectada per l’emplaçament d’estudi correspon a no afecció per les avingudes de 500 anys de període. De tota manera adquireix grau d’inundacions mitjà pel municipi. Caldrà doncs, tindre un Pla d’Actuacions Municipals per inundacions (PAM) i canalitza de forma apropiada les aigües pluvials.
Vegetació, fauna i flora
Risc d’alteració del cicle vital Sí No No Llarg Permanent - S’haurà de controlar la il·luminació de l’emplaçament en períodes nocturns ja que afecten a les espècies. Caldrà aplicar novament la normativa, Llei 6/2001, de 31 de maig i el Decret 82/2005, de 3 de maig.
Paisatge Destrucció de l’harmonia paisatgística No No Sí Curt Permanent - Donat el caràcter rural del paisatge, caldrà minimitzar l’edificació i la urbanització del terreny. A més, aquestes edificacions compliran l’establer al Decret 21/2006, de 14 de febrer.
Substitució de terreny per zones verdes No No Sí Curt Permanent + Se substituiran zones de conreu d’erms per zones noves verdes, les quals donen un paisatge més nou i viu. A més es mantindran els olivers originals.
Visual paisatgística No Sí Sí Curt Permanent - Caldrà mantindre la visual genèrica del paisatge donat el seu caràcter rural. Per aquest motiu, s’han de mantindre els arbrats existents, introduir noves vegetacions, i marcar un caràcter rural de la zona, amb les mínimes edificacions d’una sola alçada i mantenint al màxim els cromatismes originals marrons, roijos i verds. A més el tancat perimetral haurà d’estar cobert per enfiladisses i fer servir en la mesura del possible materials en pedra o fusta.
Uniformitat de la vegetació present Sí No Sí Mitjà Permanent - És necessari que les vegetacions no siguin dispars, és a dir, s’ha de mantindre el tipus de vegetació i flora típica de la zona per no trencar l’ecosistema. Per tant, no es plantaran espècies exòtiques i sí autòctones.
97
A continuació es determinen els efectes que corresponen a la fase de construcció de la zona projectada.
Vector Efecte significatiu Secundari Acumulatiu Sinèrgic Curt,mitjà o llarg termini
Permanent/Temporal
+/- Mesura a considerar
Paisatge Probabilitat d’incendis Sí Sí Sí Mitjà Permanent - Cal dir primerament que la zona del projecte està fora del perill d’incendis, però donada la proximitat de l’entorn dins de la zona de boscos de coníferes és preferible evitar aquest risc. Les mesures seran, mantindre la zona el més “neta” possible de fulles, rames i matolls, mantindre la zona sense residus iniciadors, paper, cartó, etc., zones verdes ben regades, aplicació de normativa antitabac, i efectuar tasques de control. Alhora es disposaran els medis contra incendis correctament situats per cas de necessitat, extintors, mànegues d’aigua, etc.
Residus Contaminació del paisatge No Sí No Llarg Permanent - Caldrà aplicar la llei 15/2003, de 13 de juny reguladora dels residus així com els decrets 161/2001 de 12 de juny i 93/1999 de 6 d’abril. Els residus que es generaran per l’activitat són del tipus RSU, i només precisen d’un bon control i sistemes de gestió com facilitat d’accés.
Vector Efecte significatiu Secundari Acumulatiu Sinèrgic Curt,mitjà o llarg termini
Permanent/Temporal
+/- Mesura a considerar
Paisatge Probabilitat d’incendis Sí Sí Sí Mitjà Permanent - Cal dir primerament que la zona del projecte està fora del perill d’incendis, però donada la proximitat de l’entorn dins de la zona de boscos de coníferes és preferible evitar aquest risc. Les mesures seran, mantindre la zona el més “neta” possible de fulles, rames i matolls, mantindre la zona sense residus iniciadors, paper, cartó, etc., zones verdes ben regades, aplicació de normativa antitabac, i efectuar tasques de control. Alhora es disposaran els medis contra incendis correctament situats per cas de necessitat, extintors, mànegues d’aigua, etc.
Vector Efecte significatiu Secundari Acumulatiu Sinèrgic Curt,mitjà o llarg termini
Permanent/Temporal
+/- Mesura a considerar
98
Vector Efecte significatiu Secundari Acumulatiu Sinèrgic Curt,mitjà o llarg termini
Permanent/Temporal
+/- Mesura a considerar
Aire Moviment de terres Sí No No Mitjà Temporal - Cal remullar amb aigua la zona on s’hagin de fer les obres susceptibles d’aixecar la pols.
Funcionament de la maquinària Sí No No Curt Temporal - Mantenir la maquinària amb el motor apagat quan no se treballi. Evitar la realització de treballs en horaris nocturns. Mantenir l’ambient calm de la zona. Assegurar un bon estat de manteniment de la maquinària i els equips. Utilització de silenciadors quan sigui possible. Caldrà complir la llei 16/2002 de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.
Aigua Risc de contaminació per vessaments accidentals de la maquinària
Sí No No Curt Temporal - Realitzar qualsevol manteniment de la maquinària en el taller mecànic corresponent. Situar el parc de maquinària i els abassegaments de materials, les instal·lacions provisionals d’obra i les plantes d’aglomerat (si són necessàries), en zones de mínim risc de contaminació, especialment apartats de tots els cursos d’aigua i de zones humides. Aquests indrets han de disposar de basses de decantació.
Alteració del sistema hidrològic (aigües superficials i subterrànies)
No No Sí Mitjà Permanent - Evitar construir en espais fluvials.
Ocupació i/o degradació de la Zona de Domini Públic Hidràulic (ZDPH) i de l’espai fluvial per intervencions en zones situades a menys de 100 m de cursos d’aigua
Sí No No Mitjà Temporal - Caldrà respectar el que marca la llei 29/1985, de 2 d’agost, d’aigües i la legislació concordant en la matèria. Abans d’actuar a menys de 100 m de qualsevol curs superficial d’aigües caldrà informar i demanar autorització a l’Agència Catalana de l’Aigua.
Risc d’alteracions en el subsòl que poden produir un efecte barrera a les aigües subterrànies
No Sí Sí Mitjà Permanent - Si és necessari, caldrà crear passos alternatius al pas de les aigües i/o preveure altres mesures.
Geologia i sòl
Risc de contaminació No No No Curt Temporal - Aquest efecte ve donat pels vessaments de maquinària accidentals i per tant són les mateixes mesures que en el punt de l’aire.
Destrucció directa per moviment de terres
No No No Mitjà Temporal - Ajustar al màxim el volum de terra excavada. Reutilització de terres per omplir les últimes capes de les rases i per la restauració dels terrenys.
99
Vector Efecte significatiu Secundari Acumulatiu Sinèrgic Curt,mitjà o llarg termini
Permanent/Temporal
+/- Mesura a considerar
Geologia i sòl
Compactació per aplanaments, terres sobrants i restes d’obra, pas de maquinària pesada
Sí Sí No Mitjà Temporal - Reutilització de materials que es poden aprofitar per a àrids de formigons o com balast. Delimitació de superfície d’obra. Ubicació terres, restes obra.
Ocupació del sòl Sí Sí No Mitjà Temporal - Delimitar i ajustar al màxim la superfície afectada.
Pèrdua de sòl per erosió, per eliminació de coberta vegetal i moviment de terres
Sí Sí No Mitjà Temporal - Ajustar al màxim la superfície afectada. Construir les cunetes de guarda, els baixants i les proteccions necessàries en els talussos de desmunt i/o terraplè, immediatament després del seu acabament per minimitzar la pèrdua de terres. Realitzar moviment de terres immediatament després del desbrossament i les operacions posteriors 30 dies després de finalitzar el moviment de terres. Després de les obres, revegetar les zones que quedin ermes i/o deixar el terreny sense pendent.
Contaminació per emmagatzematge i restes d’obra
No Sí Sí Mitjà Temporal - Establiment i delimitació de zona d’emmagatzematge de materials. Recollida selectiva en contenidors. Abocament a abocador autoritzat.
Vegetació i flora
Risc d’afectació per la disposició de polls Sí No No Curt Temporal - Remullar periòdicament el sòl i vegetació circumdant.
Risc d’incendi per emmagatzematge de restes vegetals
No Sí Sí Curt Temporal - Control de la recollida periòdica i gestió de les restes vegetals. No fer foc. Fumar en zones apartades de vegetació i restes vegetals.
Destrucció de l’hàbitat per l’eliminació de la coberta vegetal
Sí No No Mitjà Temporal - Revegetació amb plantes autòctones de les zones on s’elimini la coberta i quedin sense construir. Ajustar al màxim la superfície afectada.
Població i fauna
Afectació als hàbits i molèsties derivades de les obres
Sí No No Curt Temporal - Ajustar la durada de les obres. Instal·lar les senyalitzacions apropiades i necessàries. Informar adequadament de les necessitats de l’obra. Evitar al màxim el soroll.
Paisatge Intrusió visual No No No Mitjà Permanent - Minimitzar la superfície afectada. Reduir l’impacte visual de la senyalització utilitzada. Utilitzar com a zones de préstec extraccions a cel obert d’acord amb la legislació sectorial d’aplicació. Gestionar les terres sobrants.
Contrast cromàtic No Sí No Mitjà Permanent - Tenir en compte el punt anterior així com recuperar la capa superior del sòl afectada per obres i utilitzar pintures amb colors adequats.
A continuació es mostraran també un seguit de mesures protectores relacionades amb el medi ambient. S’han classificat entre preventives, correctores i compensatòries. Aquestes son les següents:
Mesures preventives.
� Elecció de la pròpia parcel·la: la proposta es planteja en aquesta finca, a banda de l’oportunitat de la titularitat, per tractar-se a priori d’una ubicació amb bona accessibilitat, però també amb conca visual relativament baixa.
� Minimitzar els moviments de terres: la parcel·la on es planteja el càmping té un pendent pla, de manera que la instal·lació dels edificis i les estructures pavimentades no necessitarà de grans moviments de terres ni canvis en la morfologia del terreny.
� Minimitzar l’ocupació de sòl: la superfície de la finca destinada a edificis o superfícies pavimentades s’ha minimitzat al màxim.
� Concentrar i aprofitament ordenat de les instal·lacions: S’ha d’ordenar les diferents zones del càmping de manera que s’aprofités al màxim els espais verds. A més interessa tindre les zones d’oci a distàncies curtes i en punts concrets. El sistema viari intern ha de ser apropiat i constar de la menor quantitat pavimentada possible.
Mesures correctores.
� Aplicar un pla d’actuació conforme a la realitat dels riscos: És necessari un pla d’Actuació Municipal per inundacions, així com un procediment per a minimitzar el risc d’incendi o propagació del mateix (ja s’ha especificat anteriorment en que consistiria).
� S’adequaran els cromatismes de les instal·lacions als colors de la zona en la mesura possible per no trencar l’estètica visual d’una manera brusca.
� Utilització d’energia fotovoltaica: Per recolzar l’energia tradicional a l’hora de l’escalfament d’aigua sanitària i de la piscina, així com per a aplicar a la il· luminació dels accessos, vials, jardins, zones d’estacionament i zones exteriors comuns.
Mesures compensatòries.
� Integració dels arbrats existents dins a la zona de projecte: S’integrarà dins el paisatge final els olivers existents en la actualitat, reforçant mitjançant zones verdes l’entorn dels aparcaments i vials i disposades a través de tota la instal·lació.
� Tractament de residus: Donat l’ús turístic de la instal·lació, és necessari un sistema de recollida i tractament dels residus sòlids inerts d’àmbit domèstic com papers,
101
envasos plàstics i cartó. Els residus deguts a les aigües de deposició hauran de tractar-se o enviar-se al sistema de clavegueram d’una manera apropiada.
3.5. DESCRIPCIÓ DE LES MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES
Per a poder assolir un compromís apropiat amb el medi ambient al municipi sobre el que està previst aquest projecte de càmping, és necessari establir mesures de seguiment i supervisió per tal de verificar el compliment i la idoneïtat dels objectius establerts en aquest ISA.
En primer lloc, s’establirà la periodicitat de les verificacions. Aquesta vindrà marcada per la Llei 3/1998, de 27 de febrer d’intervenció integral de l’Administració ambiental. Segons aquesta, l’activitat de càmping ve marcada com a activitat sotmesa al règim de llicència ambiental dins a l’annex II al punt 12.37. Segons aquesta classificació cal aplicar les següents normatives de control:
102
Queda clara, doncs, que la periodicitat marcada per aquest ISA serà durant l’execució del projecte y l’arrencada de l’activitat, i posteriorment a períodes de 5 anys.
Com a mesures, s’assenyalen les següents segons la prioritat ambiental (de més a menys), i el seu paràmetre característic. Finalment s’indicaran per a aquells paràmetres mesurables els valors correctes que han de donar a l’hora de mesurar.
a. Màxima conservació del sòl.
Aquesta vindrà marcada per minimitzar el moviment de terres i maximitzar la permeabilitat del sòl. Donat que es tracta d’un terrenys amb desnivell no superiors a 8 m s’haurà de mantindre durant l’activitat. Per tant un paràmetre a considerar és el desnivell i el seu índex serà 8 m (valor límit).
La permeabilitat del terrenys s’avalua mitjançant un sondeig, per tant, interessarà que sigui quan més alta millor per tal de minimitzar la impermeabilitat. Es faran servir tècniques com el mètode Lefranc o el de Lugeon.
b. Control de la potabilitat de l’aigua.
Ja s’ha indicat al present informe ISA, que les aigües per al consum humà estan lligades a la qualitat de l’aigua del Riu Ebre. Per tant, es caracteritzen per ser de valors elevats en sulfats i de duresa. Caldrà que aquestes aigües presenten els valors apropiat i necessaris per a ser considerada apta per al consum.
103
Aquestes característiques s’haurien de mesurar una vegada a l’any als paràmetres de bacteris coliformes, bacteris totals, pH, nitrats i clorurs. Si l’aigua no compleix els requisits establerts, caldrà incorporar un sistema de potabilització d’aigua tal com marca el Real Decreto 140/2003, de 7 de febrer. L’autoritat sanitària serà l’encarregada d’aquests controls.
c. Canalització i separació dels abocaments d’aigües residuals i pluvials.
Com ja s’ha comentat, les aigües residuals aniran destinades a la EDAR que hi ha al municipi del Pinell de Brai. Per tant, només és necessari que les aigües siguin arrastrades per canalitzacions diferents a les aigües pluvials o que hagi un element separador. En aquest cas els paràmetres no són mesurables, però la EDAR pot facilitar la composició de les aigües residuals o en tot cas analitzar-les prèviament a la depuradora. Aquesta lectura no té cap valor, doncs, aquesta mesura només vol que ambdós aigües s’evacuen de la manera adient. El mateix succeeix amb les aigües pluvials. Relacionat amb aquestes està el tema d’inundacions (veure mesures inundacions).
d. Evitar el risc d’inundacions.
Aquest punt està relacionat amb les aigües fluvials i la permeabilitat del terreny. Tal com s’ha indicat en el present ISA, l’emplaçament està situat al municipi del Pinell de Brai que presenta un risc mitjà per inundacions segons INUNCAT. Així mateix, no presenta problemes per 500 anys de període de retorn de les lleres públiques. Caldrà un pla d’actuacions per inundacions (PAM). Caldrà, unes bones canalitzacions per poder evitar i conduir les aigües fluvials i el bon estat de les mateixes (neteja i materials), per tal de que no estiguin obstruïdes. A més el drenatge i permeabilitat del terreny ha de ser apropiat. Caldrà disposar de les mesures de seguritat necessàries i els medis d’informació adients. Els paràmetres a tindre en compte en aquest apartat seran, estat
104
d’instal·lacions, aptes/no aptes (estat canalitzacions, sistemes de seguritat i informació, compliment del PAM), permeabilitat (veure el punt corresponent), i quantitat evacuada en (m3/h).
e. Minimitzar els consums d’aigua per als usos de l’activitat.
Aquest és un punt a tindre en compte. Dins de l’activitat es farà servir aigua, a les edificacions, per al consum humà, aixetes, rentadors, dutxes, vàters, etc. , però també a la mateixa activitat de càmping per al reg de les zones verdes, la piscina, etc. Cal aportar des de aquest ISA una bona gestió de dosificació de l’aigua. S’instal·laran dosificadors amb controladors i els sistemes de reg apropiats. Per tal de mesurar l’aigua, hi estaran presents uns contadors de consum, elèctrics per saber la quantitat d’energia necessària per fer funcionar el sistema, i mesuradors de cavals (m3/h). Aquests seran els paràmetres a controlar que quedaran registrats per poder-los consultar en tot moment. Els valors s’han exposat a l’apartat d’abastament. Cal dir que són valors estimats i per tant s’ha de valorar a mesura que es realitzen dades per veure si s’assoleix un sistema d’aprofitament eficient. És important intentar re-aprofitar aigües pel que es planteja un sistema tancat en el que les aigües de més d’un ús siguin vàlides.
f. Disminució de la contaminació lumínica.
Segons el Decret 82/2005, correspon a la Direcció General de Qualitat Ambiental inspeccionar, controlar i verificar que les instal·lacions d’il· luminació. compleixin les prescripcions de la Llei 6/2001 i d’aquest reglament, d’acord amb el que preveu l’article 19. Per altra banda, s’ha d’aplicar l’article 19,
105
Per a disminuir la contaminació lumínica s’aplicarà estrictament la Llei 6/2001, de 31 de maig i el Decret 82/2005, de 3 de maig sobre il·luminació al medi nocturn. Aquesta zona ha sigut establerta com a nivell de zona E2, per la qual s’aplicarà la normativa vigent. Els paràmetres i els índex venen establerts per la taula detallada al punt de “Nivells Lumínics” i als annexos de la llei i el Decret.
g. Evitar el risc d’incendis
Per tal de poder disminuir el risc d’incendi donada la presència del olivers dins de l’emplaçament i zones verdes, i dels boscos de coníferes del voltant, és necessari mantindre la zona sense materials inflamables i/o de risc d’incendi per ignició i posterior propagació. Segons el Decret 64/1995, de 7 de març,
Article 4
Instal·lacions de caràcter industrial i de serveis 4.1 Les edificacions i instal·lacions de caràcter industrial, de subministrament i d'emmagatzematge de
carburants i productes inflamables, així com les instal·lacions i edificacions de serveis hauran de complir,
si s'escau, els condicionants establerts en el Decret 241/1994.
Així mateix, hauran d'elaborar un pla d'autoprotecció (PAU), en funció de les seves condicions de
protecció, que s'haurà d'incorporar al pla d'actuació municipal (PAM).
4.2 Els solars industrials sense edificar han de complir les mateixes condicions de les zones de protecció.
Article 8
Àrees recreatives i àrees d'acampada Les àrees recreatives i les àrees d'acampada disposaran al seu voltant d'una zona de protecció de 25
metres. Les situades en els municipis inclosos a l'annex han de disposar d'una xarxa d'hidrants d'incendis
situats al perímetre exterior de l'àrea recreativa o d'acampada, amb una distància màxima entre elles de
200 metres, o bé d'una reserva d'aigua equivalent.
L’emplaçament situat al Pinell de Brai es troba dins l’annex corresponent. En aquest cas, no existeix un paràmetre determinat, bàsicament basta amb donar una qualificació qualitativa “apte/no apte”. Convindrà mantindre la zona neta i humida i reduir les zones de fum a l’establer per la legislació actual, a més d’aplicar el Decret 64/1995, de 7 d març. Aquest punt ha d’estar controlat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Peca amb col·laboració amb l’ajuntament.
h. Reducció dels residus.
Cal minimitzar en la mesura del possible la generació de residus, que en aquest cas seran municipals o com a nom tècnic RSU. Són bàsicament originats de l’ús de l’activitat i de les persones. Bastarà en disposar un bon sistema de recollida dels mateixos (recollida selectiva). Com s’ha comentat en l’apartat de efectes, cal aplicar la normativa vigent en quan a residus. Segons la llei 6/1993, de 15 de juliol,
106
Queda clar que la responsabilitat és dels municipis i per tant dels ajuntaments, i en aquest cas el control de les mesures es realitzarà per part de l’ajuntament.
107
i. Potenciar el paisatge.
És necessari potenciar les zones actives del paisatge. Per aquest motiu, es mantindran les oliveres de la zona d’estudi, ampliades amb nous espais verds. Per no trencar la visual es faran servir cromatismes i materials propis rurals. Aquesta mesura no es pot controlar quantitativament, però sí amb els m2 de superfície verda que s’han exposat durant aquest treball.
Als apartats que no s’hagi expressat el contrari, el control d’aquestes mesures les portarà a càrrec l’empresa contractada per a executar aquest projecte, ficant una persona suficientment qualificada i capacitada per desenvolupar aquesta avaluació.
3.6. SISTEMES DE MILLORA CONTINUA
Per tal de poder minimitzar progressivament els costos mediambientals que es puguin general de l’activitat estudiada al present informe, es contempla l’opció d’incorporar en una segona fase un Sistema de Gestió Medi Ambiental (SGMA) del càmping. Aquest estudi podrà ser efectuat per altres entitats o empreses externes o per la mateixa redactora d’aquest ISA.
La finalitat és poder aplicar un sistema de millora continua conforme a la ISO 14001 per tal d’aplicar una política ambiental i gestionar els aspectes ambientals. Els principis generals que es pretenen assolir són:
• Mantenir un control permanent per tal de garantir el compliment de la normativa
ambiental aplicable i sempre que sigui possible superar les exigències legislatives.
• Incidir en la minimització de la quantitat de residus generats, reciclar-los sempre que sigui possible i com a últim pas promoure una correcta gestió d’aquests.
• Optimitzar de manera continua les mesures existents per a disminuir el consum d’aigua.
• Optimitzar de manera continua les mesures existents per a disminuir el consum energètic del càmping.
• Gestionar correctament les aigües residuals abocades per tal que l’impacte sobre el medi sigui compatible.
• Continuar involucrant a tots els agents implicats en les tasques relacionades amb les millores de respecte al medi ambient:
o La participació dels treballadors en la millora continua de la Gestió ambiental, i informar i formar als treballadors eventuals.
108
o Cercar la motivació i implicació dels clients com a eina bàsica de millora per a la disminució dels impactes ambientals associats a l’activitat.
o Informació a proveïdors i subcontractats del compromís ambiental adquirit i formació sobre les tasques que a ells els comporta.
o Impulsar i participar activament en iniciatives locals vers la sostenibilitat.
• Continuar assumint la responsabilitat de ser referent d’una manera responsable d’actuar per tal de garantir la preservació del medi natural .
• Concebre, desenvolupar i controlar un programa anual d’objectius de millora ambiental on es reflecteixen les fites ambientals a assolir.
Aquesta avaluació precisa d’un estudi abundant de la situació de funcionament del càmping per tal de poder establir de manera més exacta tots els paràmetres a considerar i per aquest motiu és un sistema a implantar en segon terme, donat que com s’ha dit anteriorment, es tracta d’un sistema de millora continua en el compliment de les mesures previstes.
109
4. REFERÈNCIES
• Bases cartogràfiques digitals en format Miramon. Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge. http://mediambient.gencat.net/
• Querol, A., 2009, El Territori de l’Ebre: Ordenació i jerarquies urbanes. Cossetània Edicions.
• Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT. web de l’Agència Catalana de l’Aigua. Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge. http://mediambient.gencat.net/
• Folch, R., 1981, La vegetació dels Països Catalans. Ed. Ketres. Barcelona
• Folch i Guillèn, R. i altres autors, 1986. Història Natural dels Països Catalans. Ocells (Volum 12). Enciclopèdia Catalana.
• Qualitat ecològica dels rius 2006. http://ecobill.diba.cat
• Marull J., Pino J., Carreras J., Ferré A., Cordobilla M., Llinàs., Rodà F., Carrillo E., Ninot J. 2004. Primera proposta d’índex del valor del patrimoni natural de Catalunya (IVPN), una eina cartogràfica per a l’avaluació ambiental estratègica. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 72: 115-138.
• Nuet, J., Panareda, J.M. i Romo, À.M., 1991, Vegetació de Catalunya. Eumo Editorial, Vic.
• Tucker, G.M. i Heath, M.F., 1994, Birds in Europe. Their conservation status. Bird Life International.
• Web de l’Ajuntament del Pinell de Brai.
• Web de l’Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya.
• Web de la Generalitat de Catalunya. www.gencat.net
• Web de l’Estratègia Catalana per la Biodiversitat. http://biodiver.bio.ub.es/
• Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya. www.idescat.es
• Web de l’institut d’estudis catalans
• Web de l’Agència de Residus de Catalunya. www.arc-cat.net
• Web del DPTOP.
110
5. ANNEXES
5.1. Certificat ajuntament per a connexió a xarxa municipal
5.2. Circular de l’Agència Catalana de l’aigua
5.3. Càlcul de les aigües residuals produïdes al càmping de 2a categoria
5.4. Plànols
111
5.1.
112
5.2.
113
5.3.
114
5.4.
115
Equip tècnic redactor:
Antonio Jordi Querol Gómez
Enginyer Químic Col·legiat 413 COIQCV
Equip de projecte:
Manel Caballé
Enginyer Tècnic Industrial Col·legiat 13.515 Col·legi d’Enginyers Tècnics