júlia lópez valera · 1873) 3.2. les dificultats de la nova dinastia ... suposà un augment del...

Unitat 4: El Sexenni Democràtic (1868-1874) Júlia López Valera

SUMAR I

Júlia López Valera (Institut Banús)

Revolució de setembre 1868: “LA GLORIOSA”. Sexenni Democràtic: última etapa de la revolució liberal a Espanya. Diferents tipus de conflictes:

El Sexenni Democràtic va fracassar en l’intent de modernització política del país. Solució: monarquia absoluta Restauració dels Borbó: ALFONS XII.

Fi de la monarquia d’Isabel II Inici de sis anys d’inestabilitat (diferents règims polítics). Cerca d’un nou ordre polític i social.

POLÍTICS: Sorgiment del federalisme. Revolta carlina. Esclat de la guerra a Cuba.

SOCIALS: Reivindicacions classes populars. Obrerisme:socialisme i anarquisme.

ECONÒMICS: Crisi. Lluita entre proteccionistes i lliurecanvistes.

CR

ON

OLO

GIA



1. L

ES C

AU

SES

DE

LA R

EVO

LUC

IÓ

1.1. Crisi econòmica i malestar social

Durant el regnat d’Isabel II (1843-1868) es dóna un moment d’expansió econòmica. A mitjans de 1860 comença a canviar. Es produeix una crisi econòmica: en els àmbits financer i industrial. A Espanya coincideix amb una crisi de subsistència.

CRISI FINANCERA

S’origina arran de problemes derivats del funcionament de la xarxa ferroviària. La seva construcció va suposar una gran inversió de capital a la borsa. El rendiment de les línies era molt baix. L’escàs desenvolupament industrial i la persistència de l’economia agrària (alt grau d’autoconsum), suposava una escassa utilització. Els valors de les accions s’enfonsaren. També s’havien enfonsat les cotitzacions del Deute públic. Tot plegat va suposar un crisi de bancs i societats de crèdit.

GREU CRISI INDUSTRIAL A CATALUNYA

La indústria tèxtil cotonera, pateix una forta recessió perquè hi havia poc cotó en floca. La guerra de Secessió dels EUA (1861-1865) va interrompre el subministrament, va provocar l’encariment. Moltes petites indústries no ho van aguantar. Descens de la demanda de productes tèxtils i augment dels preus dels aliments provocats per la crisi de subsistència.


1. L

ES C

AU

SES

DE

LA R

EVO

LUC

IÓ

CRISI DE SUBSISTÈNCIA

Comença el 1866. Es donen un seguit de males collites que porten a l' ESCASSETAT DE BLAT. Els preus comencen a pujar. També el pa i altres productes bàsics (arròs, bacallà...). La combinació de les tres crisis va agreujar la situació. Al camp la fam va comportar una forta violència. Per a la ciutat va suposada ONADA D’ATUR.

1.2. La Crisi Política: EL PACTE D’OSTENDE

A mitjans de la dècada del 1860 una part de la població tenia motius per estar descontenta:

Grans negociants Demanaven al govern mesures per salvar les inversions a borsa.

Industrials Exigien proteccionisme.

Obrers/Pagesos Denunciaven la misèria.


1. L

ES C

AU

SES

DE

LA R

EVO

LUC

IÓ

L’any 1866, després de la revolta de sergents de la CASERNA DE SAN GIL, es portà a terme una forta repressió. O’DONELL fou separat del govern.

Els governs del PARTIDO MODERADO van continuar governant per decret, van

tancar les corts i es van inhibir davant els problemes

del país.

PACTE D’OSTENDE

(1867)

Proposava la fi de la monarquia isabelina.

Deixava la decisió sobre la nova forma de govern en mans de les corts constituents (elegides per sufragi universal).

El PARTIDO PROGRESSISTA, dirigit per PRIM, es negà a participar a les eleccions. Defensà la conspiració com l’únic mitjà per accedir al poder, igual que el PARTIT DEMOCRÀTIC. Els dos partits signen:


1. L

ES C

AU

SES

DE

LA R

EVO

LUC

IÓ

L’estiu de 1867 s’estén una revolta popular antiborbònica per CATALUNYA. Estaven implicats: progressistes, demòcrates i republicans. El moviment fracassà i la repressió va ser molt dura (sobretot contra els republicans). Al novembre s’adhereixen al pacte els UNIONISTES que aportaren alts militars. Al final la insurrecció del 1868 va tenir un caràcter de pronunciament militar.


2. L

A R

EVO

LUC

IÓ D

E SE

TEM

BR

E D

EL 1

86

8 2.1. La Revolució del 68 i el Govern provisional

18 de setembre de 1868, s’inicia d’un PRONUNCIAMENT MILITAR contra el govern d’Isabel II. PRIM i SERRANO es van reunir amb els insurrectes i es van posar al capdavant. El moviment es va estendre arreu de la Península. Les tropes fidels a la monarquia van ser derrotades a ALCOLEA. Isabel II sortí cap a l’exili a França el 29 de setembre de 1868. En la Revolució de Setembre van tenir un gran protagonisme les forces populars urbanes dirigides per demòcrates i republicans. A moltes ciutats es constituïren JUNTES REVOLUCIONÀRIES que demanaven:

Llibertat. Sobirania. Separació Església-Estat. Supressió de les quintes. Sufragi Universal. Abolició dels impostos del consum. Eleccions a Corts constituents. Repartiment de la propietat. Proclamació de la República.

A Barcelona la Junta Revolucionària es constituí aviat en JUNTA DE CATALUNYA i esdevingué la nova autoritat política.

mesures

1. Van nomenar nous càrrecs. 2. Van formar la Milícia (ordre públic). 3. S’inicià l’enderrocament de la Ciutadella

(símbol del poder borbònic).


2. L

A R

EVO

LUC

IÓ D

E SE

TEM

BR

E D

EL 1

86

8 El radicalisme d’algunes de les propostes de les Juntes Revolucionàries no agradava a alguns unionistes i progressistes. A primers d’octubre, els insurrectes van proposar a la Junta Revolucionària de Madrid, el nomenament d’un GOVERN PROVISIONAL centrista. El GENERAL SERRANO, va ser proclamat REGENT i PRIM, PRESIDENT DE GOVERN (govern de progressistes i unionistes).

1. Dissolució de les Juntes. 2. Desarmament de la Milícia

Nacional.

Van ordenar:


2. L

A R

EVO

LUC

IÓ D

E SE

TEM

BR

E D

EL 1

86

8

Govern provisional. Figuerola; Sagasta y Ruiz Zorrilla; Prim, Serrano, Topete, López de Ayala, Romero Ortiz i Lorenzana


2. L

A R

EVO

LUC

IÓ D

E SE

TEM

BR

E D

EL 1

86

8 2.2. La Constitució del 1869 i la regència

El govern va promulgar un seguit de decrets: Va convocar al gener de 1869 ELECCIONS A CORTS CONSTITUENTS. Van ser les primeres a Espanya amb sufragi universal masculí (homes més grans de 25 anys). A Catalunya el triomf va ser per al Partit Republicà Democràtic Federal.

Llibertat impremta Dret de reunió i associació Sufragi universal

S’acontentava al poble


2. L

A R

EVO

LUC

IÓ D

E SE

TEM

BR

E D

EL 1

86

8 CONSTITUCIÓ DEL 1869: Règim de llibertats molt ampli. Proclamava la SOBIRANIA NACIONAL, sufragi universal masculí, àmplia declaració de drets i llibertats, garantia la llibertat de residència, ensenyament i religió (mantenia el culte catòlic). Establia la divisió de poders: preeminència del legislatiu (dues cambres) per sobre de l’executiu. L’estat es declarava monàrquic però la potestat de fer lleis la tenia les corts. Els poders del rei estaven força limitats. Proclamava la independència judicial (oposicions a la judicatura).

Les corts confirmaren SERRANO com a regent i a PRIM com a cap de govern. El nou govern va ser ben rebut pels països europeus.

2.3. L’intent de renovació econòmica

Un dels objectius va ser REORIENTAR LA POLÍTICA ECONÒMICA. Com ? Volien establir una legislació per a impulsar el creixement econòmic i obertura als països més desenvolupats. La política econòmica es caracteritzà per la defensa del lliurecanvisme i per l’obertura del mercat espanyol a l’entrada de capital estranger. Es suprimí la contribució de CONSUMS (que es restablí més tard)


2. L

A R

EVO

LUC

IÓ D

E SE

TEM

BR

E D

EL 1

86

8 Es va introduir una contribució personal que gravava tots els ciutadans de manera directa i proporcional a la seva renda. S’estableix la PESSETA com a unitat monetària. El problema més greu era l’estat caòtic de la hisenda pública, amb un enorme DEUTE PÚBLIC al que havia de sumar-se el deute contret amb la banca estrangera. La crisi del ferrocarril es va resoldre promulgant la

Es van LIBERALITZAR els INTERCANVIS exteriors, aprovada el juliol de 1869 per mitjà de la LLEI DE BASES ARANZELÀRIES. Molt, aviat comptà amb l’oposició dels industrials cotoners catalans i dels cerealistes castellans.

LLEI DE MINES (1871)

Venda o concessions de jaciments a companyies

privades (sobretot estrangeres)

Amb aquests ingressos :

devolució dels préstecs.


2. L

A R

EVO

LUC

IÓ D

E SE

TEM

BR

E D

EL 1

86

8 2.4. El nou panorama polític

Dominat per tres tendències:

MODERATS( de dreta) Fidels a Isabel II Suport: Nobles i propietaris agraris.

CONJUNCIÓ MONARQUICODEMOCRÀTICA Dominava les Corts, diputats progressistes al voltant de Prim o Sagasta (sector unionista) i un petit grup de monàrquics democràtics. Defensaven: 1. Forma de govern monàrquica,

subordinada a la sobirania nacional. 2. Ampli respecte a les llibertats

públiques. Suport: Burgesia financera i industrial Classes mitjanes urbanes Sector de l’exèrcit Intel·lectuals.


2. L

A R

EVO

LUC

IÓ D

E SE

TEM

BR

E D

EL 1

86

8 PARTIT REPUBLICÀ FEDERAL (esquerra) Pi i Margall/Figueras Federalisme=sistema de pactes lliures entre diferents pobles o regions. Defensaven: 1. Forma de govern

republicana. 2. Separació Estat-Església. 3. No intervenció de l’exèrcit

en la política. 4. Promulgava ampliació de

drets. 5. Intervenció de l’Estat en la

regulació de les condicions laborals

Dues tendències

BENÈVOLS Pi i Margall Respecte a la legalitat i federalisme impulsat pel govern.

INTRANSIGENTS José M. De Orense Suport a la insurrecció popular per proclamar la república.

UNITARIS Emilio Castelar Defensaven la unitat de l’Estat, eren conservadors i contraris al federalisme.


2. L

A R

EVO

LUC

IÓ D

E SE

TEM

BR

E D

EL 1

86

8 2.5. Republicanisme federal i agitació social

Es van introduir canvis polítics, però no van satisfer les REIVINDICACIONS POPULARS, va generar un sentiment de frustració. El descontentament popular va generar una forta CONFLICTIVITAT EN LA PAGESIA(demanaven millor repartiment de les terres) i REVOLTES URBANES(contra els consums, les quintes i l’augment dels preus). Tot això va augmentar l’auge del republicanisme federal. Van haver-hi revoltes a diferents llocs en defensa del republicanisme federal. El govern de Prim imposà l’Estat de guerra: la repressió va ser molt dura. Tots aquests fracassos van portar a part de l’obrerisme cap a les IDEES INTERNACIONALISTES.


3. E

L R

EGN

AT

D’A

MA

DEU

DE

SAV

OIA

(1

87

1-1

87

3) 3.1. Un monarca per a un règim democràtic

Prim fou l’encarregat de sondejar i negociar entre els ambaixadors estrangers qui podia ser el candidat ideal.

Finalment va ser AMADEU DE SAVOIA

Concepció democràtica de la monarquia i gran popularitat

Va ser elegit rei el novembre de 1870, arribà el mes següent just quan havien assassinat al general Prim. Va ser proclamat rei al gener de 1871.


3. E

L R

EGN

AT

D’A

MA

DEU

DE

SAV

OIA

(1

87

1-1

87

3) 3.2. Les dificultats de la nova dinastia

Tenia un SUPORT ESCÀS. El regnat va durar dos anys.

Amb diferents problemes: 1. Econòmics: hisenda pública. 2. Enfrontaments entre els partits polítics.

SÍ: Progressistes i unionistes NO: -Aristocràcia, clero i camarilles. - Una part de l’exèrcit. - El poble,


3. E

L R

EGN

AT

D’A

MA

DEU

DE

SAV

OIA

(1

87

1-1

87

3) 3.3. Una inestabilitat permanent

MODERATS: Considerava il·legítima la nova dinastia, perquè eren fidels als Borbó. Cánovas del Castillo va anar captant descontents unionistes i progressistes. L’opció alfonsina va tenir el suport de l’Església i també l’èlit dels diners.

CARLINS: S’havien reorganitzat com a força política. L’arribada del rei va donar arguments per a una nova insurrecció armada (3a Guerra Carlina). La guerra va suposar un focus permanent de problemes i d’inestabilitat.

CONFLICTE A CUBA (1868): Insurrecció dirigida pels criolls (blancs nascuts a l’illa). Amb el suport popular perquè prometia la fi de l’esclavitud. El govern d’Amadeu intentà un projecte per abolir l’esclavitud i concessió de reformes polítiques. Negativa dels sectors econòmics espanyols amb interessos a Cuba.


3. E

L R

EGN

AT

D’A

MA

DEU

DE

SAV

OIA

(1

87

1-1

87

3)

INSURRECCIONS DE CARÀCTER FEDERALISTA (1872): Es combinava l’acció dels republicans més influències idees internacionalistes (anarquistes). Fortament reprimides . Suposà un augment del distanciament de la població.

La crisi final del regnat d’Amadeu va ser conseqüència de la desintegració de la coalició governamental (unionistes, progressistes, democràtics). En dos anys van haver-hi 6 governs i 3 eleccions. L’oposició practicava un abstencionisme. L’11 de febrer de 1873, Amadeu va presentar la seva RENÚNCIA AL TRON i abandonà Espanya.


4. L

A P

RIM

ERA

REP

ÚB

LIC

A E

SPA

NY

OLA

(1

87

3-1

87

4)

4.1. La proclamació de la República

La primera república espanyola es proclamà el febrer de 1873 i fou enderrocada, per un cop d’Estat, el gener de 1874.

Va ser la sortida més fàcil davant la renúncia d’Amadeu de Savoia. Va ser aprovada l’11 DE FEBRER DE 1873, amb 258 vots a favor i 32 en contra. Es va triar ESTANISLAU FIGUERAS com a president de govern.

No tenia però un suport real. Gran part de la cambra era monàrquica, per tant era una estratègia per organitzar el retorn dels borbons. Tenia poques possibilitats d’èxit, es va fer evident amb l'AÏLLAMENT INTERNACIONAL (era vista com un règim revolucionari que podia posar en perill l’estabilitat d’Europa). Només va ser reconeguda per Suïssa i pels Estats Units.

Sí que va ser rebuda amb entusiasme pel sectors més populars que es preguntaven si es podria fer un canvi.


4. L

A P

RIM

ERA

REP

ÚB

LIC

A E

SPA

NY

OLA

(1

87

3-1

87

4)

A Catalunya es van generalitzar ràpidament les reivindicacions: - Reducció de la jornada laboral. - Augment dels salaris. - Proclamació, el 8 de març, de l’Estat Català dins de la República federal espanyola. També a Andalusia es va estendre , des dels primers dies, un ampli moviment insurreccional. Una gran part dels dirigents del republicanisme federal eren lluny de les aspiracions revolucionàries de les bases del partit. Es van dissoldre les juntes i es van reprimir les revoltes populars, es van convocar ELECCIONS a CORTS CONSTITUENTS.

Les eleccions del 10 de maig van ser guanyades pels REPUBLICANS FEDERALS amb una àmplia majoria.

Va ser una victòria enganyosa perquè el 60% de l’electoral es va abstenir i la majoria de forces polítiques es van situar contra la República.


4. L

A P

RIM

ERA

REP

ÚB

LIC

A E

SPA

NY

OLA

(1

87

3-1

87

4)

4.2. L’intent d’instaurar una república federal

S’obren les corts l’1 de juny de 1873 i el 7 de juny es proclama la REPÚBLICA DEMOCRÀTICA FEDERAL. La presidència va quedar en mans d’ESTANISLAU FIGUERAS que dimití als pocs dies. FRANCESC PI I MARGALL serà el nou president. Intencions de grans reformes:

La poca durada de la república va fer que només es poguessin portar a terme les següents reformes:

Constitució federal. Separar Església-Estat. Donar independència a les colònies. Restaurar disciplina a l’exèrcit. Elaborar un seguit de lleis socials.

Abolició de l’esclavitud a les colònies. Supressió de les quintes. Reformes d’alguns impostos. Inici de la legislació laboral.


4. L

A P

RIM

ERA

REP

ÚB

LIC

A E

SPA

NY

OLA

(1

87

3-1

87

4)

El projecte de constitució liberal

Es presentà el projecte al juliol, però no va ser debatut ni tampoc aprovat. La CONSTITUCIÓ REPUBLICANA FEDERAL del 1873 pretenia:

L’aspecte més nou , era l’estructura de l’Estat: * Nació espanyola formada per 17 estats (Cuba també). * El poder emanava de tres nivells: municipis, estats regionals i Estat federal. El projecte plantejava: 1. Un Estat no centralista. 2. Recollia tradicions regionalistes que trobarem a les futures propostes nacionalistes.

1. Implantació de la democràcia. 2. Reconeixement d’amplis drets i llibertats. 3. La República tindria un president. 4. Corts de dues cambres , el Senat i el Congrés. 5. Llibertat de culte. 6. Separació Església-Estat.

Tindrien autonomia econòmica, administrativa i política. Elaborarien constitucions pròpies.


4. L

A P

RIM

ERA

REP

ÚB

LIC

A E

SPA

NY

OLA

(1

87

3-1

87

4)

Els conflictes armats

Van suposar greus problemes que van paralitzar l’acció del govern:

CUBA: - La guerra iniciada al 1868 s’anava estenent i radicalitzant. - Les autoritats i funcionaris espanyols a l’illa es decantaven per la monarquia

alfonsina i per tant, van actuar al marge del poder republicà.

EXTENSIÓ INSURRECCIÓ CARLINA: - Va passar d’un enfrontament no gaire important a ser un front obert. - Al juliol s’ extén per gran part de Catalunya i des d’allà es fan incursions a altres llocs. - A les zones sublevades es va anar formant un embrió d’Estat. Els ajuntaments i les

diputacions estaven sota els principis forals, s’impulsava la llengua pròpia i també les institucions regionals.

- El conflicte es va perllongar fins al 876.


4. L

A P

RIM

ERA

REP

ÚB

LIC

A E

SPA

NY

OLA

(1

87

3-1

87

4)

4.3. La insurrecció cantonal

El CANTONALISME va ser un fenomen complex ja que barrejava aspiracions autonomistes amb aspiracions de revolució social. La proclamació de cantons independents va ser conseqüència d’aplicar l’ESTRUCTURA FEDERAL des de baix, impulsada pel desig d’avançar en les REFORMES SOCIALS. A les zones amb una forta implantació republicana, al mes de juliol es proclamaven diferents cantons. Els protagonistes van ser: artesans, petits comerciants i assalariats, dirigits pels federals intransigents. Pi i Margall que no volia acabar amb el cantonalisme per la força va dimitir, i va ser substituït per NICOLAS SALMERÓN.

Va dimitir perquè no va voler signar les penes de mort que havia imposat l’exèrcit.

Acció militar. Va acabar amb la insurrecció. Va donar poder als militars. L’exèrcit va ser l’única força capaç de contenir la revolució social.


4. L

A P

RIM

ERA

REP

ÚB

LIC

A E

SPA

NY

OLA

(1

87

3-1

87

4)

El va substituir EMILIO CASTELAR (republicanisme unitari):

Era més conservador en qüestions socials. S’entenia amb l’exèrcit. La República va fer un desplaçament progressiu cap a la dreta. S’intentà portar a terme una política d’autoritat i força per controlar els problemes. Al setembre aconsegueix plens poders de les Corts.

ESTANISLAU FIGUERAS

11 DE FEBRER DE 1873 AL 10 DE JUNY DE 1873

FRANCESC PI I MARGALL

11 DE JUNY DE 1873 AL 18 DE JULIOL DE 1873.

NICOLÁS SALMERON

19 DE JULIOL DE 1873 AL 7 DE SETEMBRE DE 1873

EMILIO CASTELAR

8 DE SETEMBRE DE 1873 AL 3 DE GENER DE 1874

PR

ESID

ENTS

DE

LA I

REP

ÚB

LIC

A


4. L

A P

RIM

ERA

REP

ÚB

LIC

A E

SPA

NY

OLA

(1

87

3-1

87

4)

COP D’ESTAT DEL GENERAL PAVÍA (gener de 1874)

El poder va passar a mans d’una coalició d’unionistes-progressistes encapçalada pel GENERAL SERRANO que va intentar estabilitzar un règim republicà de caràcter conservador. La base social ja havia trobat la solució: ALFONS XII.

Castelar: Alguns diputats van plantejar una MOCIÓ DE CENSURA. El dia 3 de gener de 1874 s’obren les Corts i el govern de Castelar és derrotat. La intenció era formar un govern d’esquerra.

Poc suport a les corts. Va suspendre les sessions del parlament. Va governar de manera autoritària i fent costat als conservadors. Va atorgar atribucions als caps militars.

4.4. La fi de l’experiència republicana


4. L

A P

RIM

ERA

REP

ÚB

LIC

A E

SPA

NY

OLA

(1

87

3-1

87

4)

29 de desembre de 1874 el pronunciament militar d’Arsenio Martínez Campos a Sagunt, proclama rei d’Espanya a ALFONS XII. Isabel II havia abdicat en el seu fill. Cánovas del Castillo era el seu ideòleg i el dirigent de la seva causa. L’1 de novembre de 1874 Alfons de Borbó havia signat el MANIFEST DE SANDHURST. Era el programa de la monarquia alfonsina: un règim de signe conservador i catòlic que garantiria el funcionament del sistema polític liberal i restabliria l’estabilitat política i l’ordre social.

júlia lópez valera · 1873) 3.2. les dificultats de la nova dinastia ... suposà un augment del...

Documents