joves · el passat 26 de març celebràrem “l’hora del planeta”, una iniciativa a escala...
TRANSCRIPT
alimentació i2011 2012
medi ambient
agenda del
sostenibilitat
gener febrer març 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
abril maig juny 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
juliol agost setembre 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
desembreoctubre novembre 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
gener febrer març 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
abril maig juny 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
juliol agost setembre 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
desembreoctubre novembre 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
2011 2012
12
34
56
78
910
1112
1314
1516
1718
1920
alimentació
i
medi ambient
sostenibilitat
agenda del
2011 2012
El repte al qual ens enfrontem avui dia és poder aprofitar aquesta oportunitat de canvi i establir el rumb cap a una nova prosperitat: una era de cooperació en lloc de competència, en la qual el benestar de la majoria s’antepose als interessos d’uns pocs.
intermon-oxfam.
Nom i cogNoms:
AdreçA:
TelèfoN:mòbil:
e-mAil:
Guió, documentació i coordinació: José Mª AzkárragaIl·lustracions: OrtifusDisseny: Antonio Felis ClarImprimeix: Gráficas Varona, S.A.ISBN: 978-84-370-8180-9Dipòsit legal:
contacte agenda: [email protected]
Servei de Prevenció i Medi Ambient
El passat 26 de març celebràrem “L’hora del planeta”, una iniciativa a escala global per fer un gest simbòlic: apagar els llums durant una hora per mostrar el nostre compromís amb el planeta i el seu futur.
La Universitat de València, per primera vegada, es va afegir a aquesta iniciativa de WWF. És un pas més en el nostre compromís amb el consum responsable dels recursos naturals i la sostenibilitat mediambiental.
Més enllà de la problemàtica de la contaminació del nostre medi natural, la crisi energètica derivada de la pujada del preu del petroli i la qüestió nuclear al Japó ens han de fer veure que els recursos del planeta són escassos i que hem de consumir amb responsabilitat i pensant en el futur.
En aquest sentit, no sols hem de tenir cura del consum energètic, sinó també hem de pensar en la responsabilitat sobre la nostra alimentació, tot fomentant el consum de productes ecològics i consumint el que necessitem.
La producció d’aliments tampoc no és il·limitada, i hem de ser responsables pel que fa a la qüestió de la fam al món.Mentrestant, als països desenvolupats els problemes derivats de la mala nutrició, com ara l’obesitat, s’incrementen any rere any.
La Universitat de València està conscienciada en aquests problemes, i per això treballa des de les àrees de medi ambient i de cooperació per contribuir, en la mesura de les seues possibilitats, a construir un futur millor.
N’és un exemple l’acord amb els operadors de transport públic perquè els estudiants de la Universitat tinguen les millors condicions econòmiques a l’hora d’utilitzar-los. De la mateixa manera, a través de la Clínica Nutricional de la Universitat de València, recentment inaugurada, la Universitat també vol ajudar els ciutadans i ciutadanes a alimentar-se millor per tenir una millor qualitat de vida, no solament en el present, sinó en el futur.
Entre tots podem fer un planeta millor i més habitable. Per això, t’invite que tingues cura de la teua salut (fent esport, anant amb bici, alimentant-te bé) i del teu planeta (usant el transport públic, minimitzant el consum d’energia i consumint responsablement).
A les teues mans està fer-ho possible. I saps que tens a la Universitat de València al teu costat.
esteban
PResentació
RectoR de la
moRcillo
sÁncHeZUniVeRsitat
de ValÈncia
Primeres PàgiNesTíTOL, CITA INICIAL, DADES PrOPIETArICrÈDITSPrESENTACIó rECTOríNDEx HOrArI DE CLASSES
dossier AlimeNTAciÓ i sosTeNibiliTATENTrEVISTA A MIqUEL POrTAPrINCIPALS EFECTES NEGATIUS DELS COMPOSTOS TÒxICS PErSISTENTS (CTPs) PEr A LA SALUTqUANTS AGrOTÒxICS ArrIBEN A LA NOSTrA TAULA?EL CICLE DEL MErCUrI A LA NATUrA MENJAr I CONDUIr: UNA COMPArACIó ATMOSFÈrICA ELS ANIMALS qUE ENS MENGEM GUÍA ROJA Y VERDE DE ALIMENTOS TRANSGÉNICOSSOBIrANIA ALIMENTÀrIACALENDArI HOrTOFrUTíCOLAGIUSEPPE ArCIMBOLDO “ESTIU”EL MENJAr qUE MALGASTEM
DECÀLEG MEDIAMBIENTAL2011 ANY INTErNACIONAL DELS BOSCOS2012 ANY INTErNACIONAL DE LES ENErGIES rENOVABLES
seTmANes del curs 2011-2012DIES INTErNACIONALS DE LES NACIONS UNIDES I EUrOPEUSCITES SOBrE ALIMENTACIó I SOSTENIBILITATL’HUMOr D’OrTIFUS
dArreres PàgiNesTITULACIONS UVOLIMPíADES. PrÀCTIqUES DE LABOrATOrI. CONCUrSOS. CUrSOS, JOrNADES I ALTrES. VISITESII TrOBADES D’INTErCANVI D’ExPErIÈNCIES EDUCATIVESCAMPUS SOSTENIBLE I COMErÇ JUSTBOTÀNIC. EDUCACIó AMBIENTAL . CULTUrA I NATUrATANCAT DE LA PIPA: PrOJECTE TOrTUGUESMÈTODECÀTEDrA DE DIVULGACIó DE LA CIÈNCIAADrESSES xArxAJOVES.NETTELÈFONSNOTESCArTELL xArxAJOVES.NETDESPLEGABLE xArxAJOVES.NET
contingUts
de l’agenda
2011 2012
Altres activitats
DILLUNS DIMECrESDIMArTS DIJOUS DIVENDrES
HoRaRi de
classes
Hi Ha Una HistòRia,daRReRe de cada aliment
Un camí RecoRRegUtqUe no Veiem.
dossier alimentació i sostenibilitat
La nostra contaminació internaentrevista a miquel Porta serra
la teua última publicació, i que has editat recentment amb elisa Puigdomènech i ferran ballester, duu per títol: Nuestra contaminación interna. concentraciones de compuestos tóxicos persistentes en la población española. contaminació interna? Quina mena de contaminació és aquesta?
Fa referència a l’acumulació en l’organisme humà de contaminants químics, a la impregnació corporal de plaguicides i residus industrials com els PCB (bifenil policlorat) o les dioxines. Substàncies on les concentracions de les quals van augmentant en els nostres cossos a mesura que creixem, doncs els organismes vius no les podem excretar. En els nostres estudis d’investigació mesurem aquests contaminants en sang, greix corporal, en les placentes...
A qui va adreçat principalment el vostre llibre?
Aquesta és la meva aposta: va dirigit a tota ciutadana interessada, i ho dic així no perquè exclogui els homes (per res), sinó perquè les dones solen ser més madures que els homes en aquests temes. En un primer cop pot interessar més als professionals de la salut, el medi ambient i les altres ciències de la vida i la societat (des de l’educació, l’alimentació i la sociologia fins al dret, la química i l’enginyeria ambientals). Però vaig triar expressament una editorial “laica”, no una editorial de medicina, doncs vull sortir dels cercles tècnics, anar més enllà dels “iniciats” i experts en contaminació. Conec molta gent que la seva professió no és científica o mèdica i que està molt millor informada i conscienciada que la majoria de metges, salubristes o químics. Em refereixo que tenen molt interès, coneixement i criteri sobre les relacions entre medi ambient i salut pública.
Podries definir la noció de “compostos tòxics persistents” (cTP)?
Fonamentalment, són plaguicides i residus industrials que contenen àtoms de clor, el que fa que es dissolguin molt bé en els greixos. Els CTP que detectem en més del 85% de la població general sana de Catalunya són el DDT i el seu principal producte de degradació, el DDE, alguns PCB (com els congèneres 118, 138, 153 i 180), l’HCB (hexaclorobenzè, un herbicida) i el ?-HCH (un “germà” del lindà).
Aquesta contaminació representa un repte important per a la salut pública espanyola? som conscients de la seua perillositat? Per què?
En el llibre convidem a reflexionar sobre aquesta hipòtesi: És probable que la distribució poblacional d’alguns CTP expliqui una part rellevant de la càrrega social que avui suposen algunes de les malalties i trastorns més prevalents. Entre ells, infertilitat, malformacions congènites, problemes d’aprenentatge i desenvolupament neuroconductual, obesitat, diabetis, diversos càncers, Alzheimer, Parkinson... La consciència sobre aquests riscos és nítida en àmplies minories arreu del món, també a Espanya. Encara que, certament, el coneixement sobre els efectes adversos dels CTP està amarat d’incerteses.
creus que les noves malalties com la síndrome de fatiga crònica o la fibromiàlgia estan relacionades amb aquests contaminants?
És possible, però estudis seriosos encara hi ha molt pocs.
miquel Porta serra és doctor en medicina, catedràtic de salut Pública de la Universitat autònoma de barcelona i de la Universitat de carolina del nord, i investigador de l’imim.
Parlem d’aquesta concentració, és homogènia a espanya o està desigualment repartida pel nostre territori? Existeixen grans diferències entre unes persones i unes altres. En la població general de Catalunya, per exemple, la concentració màxima del DDE és 7.838,21 ng/g. i la mínima, 1,02 ng/g.. És a dir, una persona té concentracions que són 7.684 vegades superiors a les d’una altra. En el llibre hem seleccionat figures, representacions gràfiques d’aquestes dades que ens semblen imatges o “fotografies” fonamentals per a reflexionar. L’anàlisi de la distribució poblacional o
social de les concentracions d’aquests contaminants tòxics mostra que no segueixen una distribució “normal”, en el sentit estadístic de la paraula (i potser tampoc en el sentit sociocultural); al contrari, presenten una gran asimetria, és a dir, existeixen grans desigualtats socials també en els nivells corporals de tòxics ambientals.
i en aquestes desigualtats que assenyales: el treball que exercim, de quina manera el realitzem, la classe social a la qual es pertany, juguen un paper important?
Fem una anàlisi. Crec que els patrons no seran senzills. En moltes persones (potser, la majoria) l’exposició a CTP en el lloc de treball és de menor durada que la que tenim al llarg de tota la vida a través dels aliments. Això no significa que no hàgim d’actuar en els llocs de treball quan hi ha exposicions nocives.
A part d’això, la ciutadania pot evitar exposar-se als seus efectes?
Les mesures individuals són limitades, encara que ajuda evitar en la mesura del possible la ingesta de greixos. Sense oblidar que fumar és poc coherent amb preocupar-se per l’exposició a CTP... Les concentracions de CTP observades en un moment donat en una població adulta són el resultat de l’acumulació de CTP al llarg de pràcticament tota la vida. I això és així, avui dia, per als CTP que amb major freqüència analitzem en aquest llibre. Aquesta cronicitat de l’exposició i de l’acumulació en l’organisme ha de tenir-se en compte sempre que es valora el paper d’una font d’exposició concreta en un moment determinat.
Quines polítiques públiques, i potser privades, poden ajudar a disminuir l’exposició de les persones a aquests contaminants?Podrien ser eliminats o prohibits aquests contaminants o hem d’acostumar-nos a viure amb aquests perills annexos a la “civilització industrial”?
Un anhel del llibre (potser massa ambiciós, però per què no?) és ajudar a dinamitzar les polítiques públiques i privades (alimentació i ramaderia, riscos químics, residus, energia, medi ambient, educació, treball i salut laboral, medicina) que poden disminuir l’exposició de les persones a aquests contaminants i, per tant, disminuir la càrrega de mort, malaltia i sofriment que actualment contribueixen a causar.
Extracte de l’entrevista realitzada a Miquel Porta per La Sociedad Española de Agroecología.
Principals efectes negatius dels compostos tòxics persistents (ctPs) per a la salut
Arsènic
Benzé
Cadmi
Clordà i heptaclor
Aldrín, dieldrina i endrina
DDT i anàlegs
Dioxines i furans
Lindà
Plom
Mercuri
PCB
HAPs (Hirocarburs Aromàtics Policlics)
PBDEs (Èters Difenílcs polibromats)
Bisfenol A
• Augmenta el risc de patir alguns càncers (pulmó i bufeta, sobretot) • Nàusees • Efectes dermatològics (irritació, dermatitis) • Problemes cardiovasculars (augment de la pressió sanguínia, arítmies)• Possible augment del nombre d’avortaments • Pes baix dels neonats
• Augmenta el risc de patir leucèmia • Te efectes genotòxics• Anèmia • Gastritis • Efectes neurològics
• Possible cancerigen
• Possibles cancerígens • Inmunosupresors• Possibles disruptors endocrins
• Possibles cancerígens • Possibles disruptors endocrins
• Possibles cancerígens • Asma• Pes baix en nàixer • Efectes neurològics• Disruptors endocrins
• Cancerígens • Cloracne • Disruptors endocrins • Inmunosupresors• Trastorns en el desenvolupament • Alteració del fetge i ronyó • Endometriosi d’altres problemes de fertilitat
• Possible cancerigen
• Efectes neurològics • Anèmia• Possible augment de la pressió sanguínia • Avortaments • Menor qualitat de l’esperma • Possible cancerigen
• Canvis de personalitat • Falta de coordinació muscular• Tremolors • Pèrdua de memòria• Possible cancerigen
• Cancerígens • Disruptors endocrins• Cloracne (els PCB semblants a les dioxines) • Trastorn del desenvolupament
• Possibles cancerígens
• Alteracions neuroconductuals
• Disruptor endocrí
comPost eFectes
Font: Adaptada de l’ Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i de l’ Agency for Toxic Substances and Disease registry (ASTDr).
ß-HcH
ddtdioxines
Hcb
aldrín Pcbs
coPs
dde
Furans
i Hcb
malalties hepàtiques i cutànies
desordres reproductius
malalties del sistema immunològic i endocrí
danys en el sistema nerviós central i perifèric
càncer
diabetis
Alguns efectes sobre la salut dels compostos tòxics persistents (cTPs)
El 3 de desembre es commemora el Dia Internacional del No Ús de Plaguicides en els països de la nostra regió i del món per tal de fer una crida d’atenció, especialment a les autoritats, sobre els greus problemes sanitaris i ambientals que genera l’ús d’ agrotòxics a nivell global. Aquesta data va ser establerta per les 400 organitzacions membres de la xarxa d’Acció en Plaguicides, PAN Internacional (Pesticide Action Network) en memòria de prop de les 30.000 persones mortes a Bophal, l’índia, a causa de la fuita de 27 tones del gas tòxic metil isocianat, utilitzat per la transnacional agroquímica Union Carbide per tal de fabricar plaguicides. Aquesta catàstrofe ocorreguda el 3 de desembre de 1984 , va estremir el món.
Font
: El P
aís.
Aliments i metalls pesats: El metilmercuri es troba en més aliments dels assenyalats a continuació, però en aquests es detecta més i són els que més contribueixen a entrar en el nostre organisme.
PEIxOS (especialment el grup dels predadors, com el tauró o l’emperador, o el marisc). Arsènic, cadmi, mercuri, plom, dioxines, èter difenílic, hexaclorobenzè i naftalens.
ArrÒS. Petites quantitats d’arsènic.
LLEGUMS. Cadmi.
OLIS I GrEIxOS (també derivats làctics). Plom, dioxines, furans, hidrocarburs aromàtics, hexaclorobenzè i naftalens, entre uns altres.
PA I CErEALS. Dioxines, cadmi, èters i hidrocarburs aromàtics.
CArN. Hidrocarburs aromàtics i hexaclorobenzè.
el cicle del mercuri a la natura
El mercuri s’allibera a l’entorn per fonts naturals (volcans) i l’activitat humana (mineria d’or i mercuri, processat de metalls, crema de carbó i residus mèdics). El mercuri es volatilitza i passa a l’atmosfera, on es queda anys i es distribueix d’una forma àmplia. Torna a la terra amb la pluja.
Una vegada en l’oceà, el mercuri pot romandre
en els sediments o convertir-se en la seua forma més tòxica, el metilmercuri.
Es pot volatilizar de nou a l’atmosfera o entrar en la cadena alimentària, via
microorganismes que el metabolitzen i són posteriorment consumits per altres animals.
la dieta, principal font d’exposició al mercuri: El metilmercuri gairebé no s’elimina dels organismes, com més vell siga l’animal i més alt estiga en la cadena tròfica, més metilmercuri contindrà. Per exemple, un peix espasa pot viure 15 anys. El repartiment d’aquest tòxic és molt desigual, aconseguint grans concentracions en alguns mars tancats i cursos fluvials en els marges dels quals es troben grans indústries químiques.
AcTiViTAT HumANA
AcTiViTAT VolcàNicA
PLUJA EVAPOrACIó
CADENA TrÒFICA
CrUSTACIS
GrANS
PrEDADOrS
PEIx
OS
MICrOOrGANISMES
SEDIMENTS
menjar i conduir: una comparació atmosfèricaLa majoria som conscients que els automòbils, l’energia elèctrica generada per carbó i les fàbriques de ciment perjudiquen el medi ambient. Els aliments que mengem, en canvi, s’han mantingut fins fa poc al marge del debat ambiental. No obstant això, segons un informe de la FAO, la producció de la nostra dieta i, concretament, la producció de carn, genera més gasos d’efecte hivernacle (metà, diòxid de carboni, òxid nitrós, etc.) que la indústria o el transport. La producció d’una hamburguesa de ¼ de kg (un tros de carn de la grandària de dues baralles de cartes) allibera a l’atmosfera la mateixa quantitat de gasos d’efecte hivernacle que la circulació d’un cotxe de 1.400 kg al llarg de 15 km Tots els aliments que consumim comporten costos ambientals ocults: combustible per a la maquinària, transport, refrigeració, així com les emissions de metà de les plantes i animals.
les emissions equivalents de co2 per la producció
d’1/4 de Kg de...
... igualen les emissions que es
generen en conduir...
Creïlles
Espàrrecs
Carn de porc
Pomes
Pollastre
Carn de boví
0,27 Km (59 g de CO2)
0,32 Km (68,1 g de CO2)
043 Km (911 g de CO2)
1,17 Km (250 g de CO2)
Es poden comparar les emissions de gasos d’hivernacle que genera la producció de diversos aliments amb les emissions d’un monovolum de gasolina que consumeix 4 litres cada 54 Km. Les estimacions suposen que, de no haver-se talat, els boscos i altres tipus de vegetació dedicats a l’agricultura haurien absorbit 1.000 Kg de diòxid de carboni per hectàrea a l’any. Els gasos d’hivernacle —diòxid de carboni (CO2) i metà (CH4)— capten energia solar i escalfen la superfície de la Terra. L’efecte hivernacle d’un gas sol expressar-se en termes de “equivalents de CO2”, és a dir, la quantitat de diòxid de carboni necessària per produir un escalfament global equivelent.
FONT: Nathan Fiala. Alimentación y efecto invernadero. Investigación y ciencia. Abril 2009.
4 Km (862 g de CO2)
15,7 Km (3,3 Kg de CO2)
32% Emissions de
Gasos d’Hivernacle del bestiar i dels
seus residus
40% Pèrdua de
l’absorció de CO2 per desforestació
i per al conreu d’aliment del
bestiar
14% Producció
d’abonaments per a cultius alimentaris
14% Funcionament de les granges
d’aquesta manera la producció de boví genera gasos d’efecte hivernacle:El major percentatge de l’efecte hivernacle a conseqüència de la producció de carn de boví prové de CO2 que ja no absorbeixen els arbres, en desaparèixer; abans, cobrien el sòl que en l’actualitat es destina a l’alimentació del bestiar.El segon és a causa del metà que emeten els animals en els seus processos de digestió i també en la descomposició dels seus residus.
els animals que ens mengemAviat hi haurà 7.000 milions d’habitants humans a la Terra, però, què suposa aquest nombre en comparació del d’altres espècies del planeta? Les formigues ens superen amb escreix. Edward O. Wilson, biòleg d’Harvard i expert mirmecòleg, calcula que a tot el món pot haver-hi entre uns 1.000 i 10.000 bilions de formigues*, la qual cosa suposaria al voltant d’un milió d’exemplars per cadascun de nosaltres. De fet, és el que sembla quan envaeixen les nostres cuines.No resulta fàcil calcular les poblacions animals, sobretot les d’espècies en llibertat. Però hi ha una categoria d’animals que sí podem explicar: els que ens mengem. Nigel Holmes.
* I són comestibles: Les formigues són una bona font de proteïnes i estan considerades com una delícia en molts llocs del món.
1,7 milions de camells
Nombre d’animals destinats a l’alimentació humana a tot el
món (dades any 2009)
24 milions de búfals indis
293 milions de vaques
398 milions de cabres
518 milions d’ovelles
633 milions de galls dindis
1.100 milions de conills
1.300 milions de porcs
2.600 milions d’ànecs
52.000 milions de pollastres
Font: National Geographic. Maig 2011.
La necessitat de conèixer l’evolució de la política de les empreses en matèria de transgènics i les deficiències de l’etiquetatge han dut a Greenpeace a realitzar la “Guía roja y Verde de Alimentos Transgénicos”. Es tracta d’una Guia en la qual apareixen dues llistes de marques, productes i fabricants, en roig o en Verd en funció de la seua política en matèria de transgènics.
La sobirania alimentària és el dret dels pobles a aliments nutritius i culturalment adequats, accessibles, produïts de forma sostenible i ecològica, i el dret a decidir el propi sistema alimentari i productiu. Això posa aquells que produeixen, distribueixen i consumeixen aliments al cor dels sistemes i les polítiques alimentàries per damunt de les exigències dels mercats i de les empreses. Defensa els interessos de les futures generacions, i les inclou. Ens ofereix una estratègia per a resistir i desmantellar el comerç lliure i corporatiu i el règim alimentari actual, i per a canalitzar els sistemes alimentaris, agrícoles, de pasturatge i de pesca perquè passen a ser gestionats pels productors i productores locals. La sobirania alimentària dóna prioritat a les economies locals i als mercats locals i nacionals, i atorga el poder als llauradors i a l’agricultura familiar, la pesca artesanal i el pasturatge tradicional, i col·loca la producció alimentària, la distribució i el consum sobre la base de la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica. La sobirania alimentària promou el comerç transparent, que garanteix ingressos dignes per a tots els pobles, i els drets dels consumidors a controlar la seua alimentació i nutrició. Garanteix que els drets d’accés i de gestió de la nostra terra, dels nostres territoris, de les nostres aigües, de les nostres llavors, del nostre bestiar i de la biodiversitat estiguen en mans dels qui produïm els aliments. La sobirania alimentària suposa noves relacions socials lliures d’opressió i desigualtats entre els homes i les dones, els pobles, els grups racials, les classes socials i les generacions.
Per Què lluiTem?
Un món en què ...
... TOTS ELS POBLES, NACIONS I ESTATS PUGUEN DECIDIr ELS SEUS SISTEMES ALIMENTArIS I POLíTIqUES qUE PrOPOrCIONEN A CADASCÚ DE NOSALTrES ALIMENTS DE qUALITAT, ADEqUATS, ASSEqUIBLES, NUTrITIUS I CULTUrALMENT APrOPIATS;
... ES rECONEGUEN I rESPECTEN ELS DrETS I EL PAPEr DE LES DONES EN LA PrODUCCIó D’ALIMENTS I LA rEPrESENTACIó DE LES DONES EN TOTS ELS ÒrGANS DE PrESA DE DECISIONS;
... TOTS ELS POBLES DE CADASCÚ DELS NOSTrES PAïSOS PUGUEN VIUrE AMB DIGNITAT DEL SEU TrEBALL I PUGUEN TENIr L’OPOrTUNITAT DE VIUrE ALS SEUS LLOCS D’OrIGEN;
... LA SOBIrANIA ALIMENTÀrIA SIGA CONSIDErADA UN DrET HUMÀ BÀSIC, rECONEGUT I rESPECTAT PEr LES COMUNITATS, ELS POBLES, ELS ESTATS I LES INSTITUCIONS INTErNACIONALS;
... PUGUEM CONSErVAr I rEHABILITAr ELS ENTOrNS rUrALS, LES zONES PESqUErES, ELS PAISATGES I ELS ALIMENTS TrADICIONALS AMB UNA GESTIó SOSTENIBLE DE LA TErrA, DEL SÒL, DE L’AIGUA, DE LES LLAVOrS, DEL BESTIAr I DE LA BIODIVErSITAT;
... VALOrEM, rECONEGUEM I rESPECTEM LA DIVErSITAT DEL NOSTrE CONEIxEMENT, ALIMENTACIó, LLENGüES I CULTUrES TrADICIONALS, I LA FOrMA COM ENS OrGANITzEM I ENS ExPrESSEM;
... ExISTISCA UNA VErITABLE rEFOrMA AGrÀrIA INTEGrAL qUE GArANTISCA ALS LLAUrADOrS PLENS DrETS SOBrE LA TErrA, DEFENSE I rECUPErE ELS TErrITOrIS DELS POBLES INDíGENES, GArANTISCA A LES COMUNITATS PESqUErES L’ ACCÉS I EL CONTrOL DE LES zONES DE PESCA I ELS ECOSISTEMES, qUE rECONEGA L’ACCÉS I EL CONTrOL DE LES TErrES I LES rUTES DE MIGrACIó DE PASTUrATGE, GArANTISCA OCUPACIONS DIGNES AMB SOUS JUSTOS I DrETS LABOrALS PEr A TOT ELS TrEBALLADOrS I UN FUTUr PEr ALS JOVES DEL CAMP;
... COMPArTIM ELS NOSTrES TErrITOrIS EN PAU I DE MANErA JUSTA ENTrE ELS NOSTrES POBLES, TANT SI SOM LLAUrADOrS, COMUNITATS INDíGENES, PESCADOrS ArTESANALS, PASTOrS NÒMADES...;
... SI ES VIUEN CATÀSTrOFES NATUrALS O SITUACIONS POSTErIOrS A CONFLICTES, LA SOBIrANIA ALIMENTÀrIA CAL qUE ACTUE COM UNA AUTÈNTICA GArANTIA PEr A TAL qUE FAÇA MÉS FErMS ELS ESFOrÇOS DE rECUPErACIó LOCAL I EN MITIGUE L’IMPACTE NEGATIU;
... ES DEFENSE EL PODEr DELS POBLES PEr A DECIDIr SOBrE LES SEUES HErÈNCIES MATErIALS, NATUrALS I ESPIrITUALS.
extracte de la declaració de Nyélénimali, 2007
gen
eRFe
bReR
mai
gag
ost
maR
çjU
ny
abRi
ljU
lio
lse
tem
bRe
oct
UbR
eno
Vem
bRe
dese
mbR
e
L’èpo
ca p
ot d
iferir
en
func
ió d
e la
varie
tat
Prod
uir p
rodu
ctes
fora
de
tem
pora
da co
m co
mpr
ar-lo
s a a
ltres
paï
sos s
upos
a un
cost
exc
essi
u en
tran
spor
t, be
nzin
a, e
mis
sion
s de
CO2, f
ertil
itzan
ts, e
tc. S
i la
reco
l·lec
ció
d’un
pro
duct
e ho
rto-
frut
ícol
a es
fa a
bans
de
tem
ps i s
’acab
en d
e m
adur
ar a
cam
bres
de
refr
iger
ació
, o si
pro
vé d
’un
país
llun
yà e
s pro
duira
n em
issi
ons d
e ga
sos.
Per
aix
ò un
canv
i im
port
ant s
eria
cons
umir
prod
ucte
s lo
cals
i de
tem
pora
da. A
ixí, d
’aque
sta
man
era,
es r
edue
ixen
les e
mis
sion
s de
CO2, la
util
itzac
ió e
xces
siva
de
pest
icid
es i f
ertil
itzan
ts i
tanm
atei
x m
illor
aria
l’eco
nom
ia d
e la
nos
tra
loca
litat
.
cale
ndar
i hor
tofr
utíc
ola.
com
pra
prod
ucte
s lo
cals
i de
tem
pora
da!
Bled
esCa
rxof
aAp
iAl
berg
ínia
Bròc
oli
Carb
assó
Card
Ceba
Col l
lom
bard
aEs
caro
laEs
pàrr
ecs
Pèso
lsFa
ves
Bajo
ca te
ndra
Cogo
mbr
ePe
brot
Porr
oCo
l de
cabd
ell
Tom
aca v
alen
cian
aPa
stan
aga
Albe
rcoc
Baco
ra
Caqu
iCi
rera
Prun
aM
adui
xaM
agra
naFi
gaLl
imon
aM
anda
rina
Taro
nja
Pom
aBr
esqu
illa
Mel
ó N
espr
aPa
ragu
aià
Pera
Plàt
anAr
anja
Mel
ó d’A
lger
raïm
VeRdURes FRUites
La verdura i la fruita de l’època estiuenca, a més de menjar-se-la, va inspirar el pintor Giussepe Arcimboldo (1527-1593) a fer aquest quadre dedicat a l’estiu. Considerat com un pintor presurrealista, Arcimboldo té una sèrie dedicada a les estacions de l’any on compon uns curiosos retratos amb els productes de cada temporada. Aquests quadres, i molts més els pots trobar a internet.www.giuseppe-arcimboldo.org
Aproximadament les 40 milions de tones de menjar malgastat a les llars dels EE.UU serien suficient per tal de satisfer la fam dels 1.000 milions de persones desnodrides que hi ha al món.
El 10% de les emissions de “gasos d’efecte hivernacle” en els països rics provenen d’aliments que no es consumeixen.
Als EUA i a Europa es produeixen el doble dels aliments requerits per a les necessitats nutricionals de la seua població.
Els mil milions de persones que pateixen fam podrien eixir de la desnutrició amb menys d’una quarta part del menjar que es desaprofita als EUA a i Europa.
2,3 milions de tones de peixos morts es llancen cada any a l’Atlàntic Nord, o be perquè no són les espècies adients o bé perquè no tenen la grandària apropiada.
S’estima, si fa no fa, que un 20 i un 40% de les fruites i verdures es rebutgen en els països de la Unió Europea abans d’arribar a les botigues - en gran mesura perquè no es corresponen amb els estàndards dels supermercats excessivament estrictes.
Les quantitats de pa i d’altres productes de pastisseria, brioixeria, llançats al fem en les llars del regne Unit hauria estat suficient per treure 30 milions de persones famolenques de la desnutrició.
del 24 al 35% dels esmoRZaRs escolaRs del PRimeR món acaben en la PaPeReRa.
el menjar que malgastem
ww
w.tr
istr
amst
uart
.co.
uk
1rESPECTAr EL MATErIAL I LES INSTAL·LACIONS DEL CENTrE PEr AFAVOrIr EL SEU MANTENIMENT I CONSErVACIó.
2CONTrIBUIr A MANTINDrE NETS TOTS ELS ESPAIS DE L’INSTITUT, NO EMBrUTANT I COL·LABOrANT AMB EL PErSONAL DE NETEJA.
3ESTALVIAr ENErGIA, FENT UN ÚS rAONABLE DE LA CALEFACCIó I APrOFITAr EL LLUM NATUrAL TOT EVITANT L’ÚS INNECESSArI D’ELECTrICITAT.
4ESTALVIAr AIGUA FENT UN ÚS rESPONSABLE DE LES FONTS I BANYS.
5rEDUIr EL CONSUM DE PAPEr, MINIMITzANT LES COMUNICACIONS IMPrESES I rEUTILITzANT-LO SI POT SEr.
6EVITAr EL CONSUM DE MATErIALS I PrODUCTES CONTAMINANTS, TÒxICS O NO BIODEGrADABLES.
7rECICLAr TOTES LES DEIxALLES TOT UTILITzANT ELS CONTENIDOrS ESPECíFICS I CONSUMIr PAPEr rECICLAT NO CLOrAT.
8EVITAr ELS SOrOLLS MOLESTOS (CrITS, ArrOSSEGAMENT DE MOBLES, MITJANS AUDIOVISUALS AMB VOLUM ELEVAT) PEr TAL D’ACONSEGUIr UN AMBIENT DE TrEBALL ADEqUAT.
9UTILITzAr EL TrANSPOrT PÚBLIC I LA BICICLETA EN SUBSTITUCIó DEL COTxE I LA MOTOCICLETA.
10ESTENDrE I DIFONDrE ELS COMPrOMISOS ANTErIOrS EN TOTS ELS ÀMBITS DE LA SOCIETAT: A CASA, AL CArrEr, ELS AMICS, ELS COMPANYS...
conscients del PRocés de deteRioRament qUe Pateix el medi ambient i de la necessitat d’Un canVi Radical d’actitUds PeR a eVitaR-lo, ens comPRometem a:
decàleg mediambiental per a l’ús d’un institut
dels boscos
2011any inteRnacional
Foto
: Azk
.
eNergiA i sosTeNibiliTAT
la promoció de les energies netes és essencial per minimitzar els riscos climàtics, la reducció de la pobresa i millorar la salut mundial. aquestes energies netes i una economia de baixes emissions de carboni són les claus per obrir la porta a un món més segur, pacífic i pròsper per a tots.
2012RenoVables
any inteRnacional
de les eneRgies
PeR a tots
setembredilluns 5
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 6
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 7
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30
setembre
CCOO edita aquesta revista amb l’objectiu de
sensibilitzar els treballadors i treballadores al voltant de la necessitat d’avançar cap a un
desenvolupament sostenible. La revista recull informació
relativa a la protecció ambiental, l’ús racional de
recursos com l’aigua, el sòl o l’energia, la reducció de residus
i substàncies tòxiques, etc.www.daphnia.es
setembredijous 8
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 9
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 10
diumenge 11
setmana -1
Creix el convenciment entre els especialistes en nutrició i salut que l’alimentació que realitzem
els espanyols dista de ser la ideal. tant pel que mengem com pel que
fem per a menjar, l’alimentació s’ha convertit en una de les causes més
importants d’ insustentabilitat, tant ambiental com social.
www.agroecologia.net
Inici de curs
setembredilluns 12
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 13
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 14
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30
setembre eu.oceana.org/es
setembre
Dia Internacional per a laProtecció de la Capa d’Ozó
dijous 15
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 16
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 17
diumenge 18
setmana 1
Fertilitzants i pesticides fan possible l’alta productivitat i la
qualitat dels aliments, però tenen efectes nocius de gran abast:
l’escolament d’aigua carregada de nitrogen dels camps fertilitzats
causa zones mortes a les desembocadures dels rius.
National Geographic. Març 2011.
setembredilluns 19
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 20
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 21
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30
setembre
Dia Internacional de la Pau
John Farndon mostra la increïble, i sovint sorprenent, veritat
que amaguen els aliments que mengem.
el llibre tracta des de les grans empreses
que controlen la producció d’aliments en tot el món fins els perills dels colorants
alimentaris.
setembre
Dia europeu sense CotxesJornades red bioGeo Jornades red bioGeo
Jornades red bioGeo
dijous 22
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 23
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 24
diumenge 25
setmana 2
De mitjana, les persones al món desenvolupat consumeixen cada
any entre 6 i 7 kg d’additius químics. Curiosament, amb prou feines l’1% dels
additius són conservants o antioxidants per tal d’evitar que els aliments es facen
malbé; per contra, al voltant del 90% són aromatitzants dissenyats per fer el menjar més atractiu o per compensar el
sabor natural perdut durant el processat.101 Facts You Should Know About Food.
John Farndon.
setembredilluns 26
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 27
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 28
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30
setembre
Vols tenir informació actualitzada sobre la
seguretat alimentària en el nostre país? Visita la pàgina web de l’AesAN:
www.aesan.mspsi.gob.es/
setembre OCtUbre
Dia Internacional de la Gent Gran
dijous 29
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 30
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 1
diumenge 2
setmana 3
De tots els animals, el que té ara més contaminants al cos ets tu. Durant la nostra llarga vida, els humans acumulem compostos
químics persistents que amenacen la nostra dieta, contaminants que la nostra pròpia activitat industrial ha
generat. Ve-t’els ací, en un organisme que no sap com eliminar-los.
Nicolás Olea. Universitat de Granada.
OCtUbredilluns 3
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 4
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 5
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31
OCtUbre
Dia mundial de l’HàbitatDia mundial del Professorat
Aquest documental pretén que l’espectador pare
esment dels processos d’industrialització i
mecanització als quals se sotmet la ramaderia
i l’agricultura d’un país desenvolupat. es mostren
llocs monumentals, sons estranys i un espai
industrial que fomenta l’ individualisme. És l’era de
l’agricultura d’alta tecnologia.
OCtUbre
Dia mundial del Correu
dijous 6
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 7
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 8
diumenge 9
setmana 4
tot allò que emetem a l’ambient torna a nosaltres;
si l’ambient està més net, els aliments també.Joan Maria Llobet.
Universitat de Barcelona.
OCtUbredilluns 10
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 11
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 12
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31
OCtUbre
Aquest llibre de Gustavo Duch retrata la maledicció i
l’esperança d’aquest món, els seus amos juguen als daus. Aquestes pàgines, sempre deïdores, mai no pesades,
contenen moltes històries i nombrosa informació
desconeguda, en un llenguatge miraculosament capaç de
convertir el plom en ploma. Ací hi ha horror i hi ha humor, i amor.
Eduardo Galeano.
OCtUbre
Dia mundial de l’Alimentació
Dia Internacional per a la reducciódels Desastres Naturals
dijous 13
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 14
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 15
diumenge 16
setmana 5
Aquesta civilització no deixa dormir les flors, ni les gallines, ni la gent. Als hivernacles, les flors són sotmeses a llum contínua, perquè cresquen més
ràpidament. A les fàbriques d’ous, les gallines també tenen prohibida la nit. I la
gent està condemnada a l’insomni, per l’ansietat de comprar i l’angoixa de pagar.
Eduardo Galeano.
OCtUbredilluns 17
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 18
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 19
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31
OCtUbre
Dia Internacional per a l’erradicació de la Pobresa
Quines són les conseqüències de menjar
animals per a la salut? Quins són els efectes
econòmics, socials i ambientals? Amb una profunda perspicàcia safran Foer revela el
preu que ha de pagar el tercer món, els animals i el
medi ambient per tal que nosaltres puguem tenir
carn a les nostres taules.
OCtUbredijous 20
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 21
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 22
diumenge 23
setmana 6
A la pesca del plàstic marí.La Comissió europea proposa
que els pescadors en atur capturen els milions d’envasos
que embruten el mar i obtinguen així una renda addicional en els
períodes de veda pesquera.El País. Maig 2011.
OCtUbredilluns 24
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 25
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 26
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31
OCtUbre
Dia de les Nacions Unides Dia del Desarmament
Dia mundial d’Informació sobreel Desenvolupament
els agrotòxics utilitzats per les grans empreses -insecticides,
herbicides i fungicides- són coneguts pel seu efecte mortal
en els peixos i d’altres animals aquàtics. La mort massiva
afecta a les famílies que depenen econòmicament de la
pesca. A més el consum d’aigua contaminada implica greus
riscos per a la salut humana.www.rap-al.org
OCtUbredijous 27
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 28
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 29
diumenge 30
setmana 7
mil milions d’habitants al món depenen principalment
d’aliments del mar. tanmateix, no és possible pescar per
sempre: més del 70% de les poblacions de peixos són
explotats al màxim, o estan exhaurides o minvades.
Marine Stewardship Council.
OCtUbre NOVembredilluns 31
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 1
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 2
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30
NOVembre segons un estudi del World Watch Institute la ramaderia
i els seus derivats són responsables del 51% de les
emissions anuals de gasos ja que incrementen l’efecte
hivernacle en tot el món. www.nodo50.org/worldwatch
NOVembre
Dia Internacional per a la Prevencióde l’explotació del medi Ambienten la Guerra i els Conflictes Armats
dijous 3
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 4
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 5
diumenge 6
setmana 8
els nivells actuals de producció de carn representen entre un 14 i un
22 per cent dels 36.000 milions de tones de gasos d’efecte hivernacle
que es produeixen avui al món.Organització de les Nacions
Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO).
NOVembredilluns 7
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 8
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 9
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30
NOVembre
Aquest documental mostra l’evolució de morgan
spurlock (el director) al llarg de 30 dies (febrer de 2003), durant els quals subsisteix
en la seua totalitat amb l’alimentació i amb la compra
d’articles exclusivament de mcDonald’s. L’espectador
pot comprovar els efectes que té aquest estil de vida
en la salut física i psicològica.
NOVembredijous 10
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 11
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 12
diumenge 13
setmana 9
La producció d’una hamburguesa allibera a l’atmosfera la mateixa
quantitat de gasos d’efecte hivernacle que la circulació d’un
cotxe durant 15 quilòmetres.Organització de les Nacions
Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO).
NOVembredilluns 14
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 15
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 16
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30
NOVembre
Dia Internacional per a la tolerància
La societat espanyola d’Agricultura ecològica (seAe), és una associació
privada, sense finalitat lucrativa que té com objectiu fonamental l’obtenció d’aliments i matèries
primeres de màxima qualitat, tot respectant el medi ambient i
conservant la fertilitat de la terra, mitjançant la utilització òptima
dels recursos locals, els valors ètics del desenvolupament social
i la qualitat de vida.www.agroecologia.net
NOVembredijous 17
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 18
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 19
diumenge 20
setmana 10
Dia Universal de la Infància
tots podem reduir els efectes de la producció d’aliments en el clima
global. Una elecció més sàvia de la nostra dieta, hi marcaria la
diferencia. menys carn i el consum d’aliments de producció local
implicarien un estalvi d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Natham Fiala. Investigación y Ciencia, març 2009.
NOVembredilluns 21
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 22
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 23
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30
NOVembre
Dia mundial de la televisió
La XII Fira de la biodiversitat es va celebrar conjuntament amb la Univer-sitat d’estiu de l’Horta. Va haver-hi una trobada d’agricultors savis, un inter-canvi de llavors i un mercat de produc-tors i elaboradors d’aliments locals.www.llavorsdaci.org
NOVembredijous 24
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 25
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 26
diumenge 27
setmana 11
Dia Internacional per a l’eliminacióde la Violència Contra les Dones
Consumir aliments de temporada ens assegura que els productes
són frescos i que han estat collits madurs. Per tant, són més
saludables i saborosos. A més, així, ens assegurem que no els han collit
a països llunyans, o a hivernacles molt forçats i poc sostenibles.
Ecologistes en Acció. Quadern 17.
NOVembredilluns 28
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 29
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 30
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31
Desembre
Dia Internacional de lasolidaritat amb el Poble Palestí
Dia sense compra. Per un consum més responsable!
etiqueta que certifica els productes que provenen
d’agricultura ecològica.www.caecv.com
Desembredijous 1
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 2
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 3
diumenge 4
setmana 12
Dia mundial de la sIDA Dia Internacional per al’Abolició de l’esclavitud
Dia Internacional de lesPersones Discapacitades
Dia mundial del NO Ús de Plaguicides
Comprar els aliments en un mercat ofereix millor qualitat i a més no contribueix a
augmentar el desmesurat poder dels supermercats sobre l’agricultura.
www.consumesoteconsumen.blogspot.com
Desembredilluns 5
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 6
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 7
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31
Desembre
Dia Internacional dels Voluntaris pelDesenvolupament econòmic i social
Publicada per Nacions Unides, aquesta revista és per a tu. La trobaràs en
www.unep.org/publications/
Desembredijous 8
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 9
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 10
diumenge 11
setmana 13
Dia dels Drets Humans
La vertiginosa alça del consum de carn redueix la provisió
d’aliments a tot el món, ja que el ramat consumeix una
enorme quantitat de gra. N’hi ha prou a pensar que per produir amb prou feines 1 kg
de carn de vaca es necessiten de 18 a 20 kg de gra!
Revista TUNZA.
Desembredilluns 12
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 13
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 14
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31
Desembre
el projecte “Alimentar el planeta “ avalua l’estat de l’agricultura amb èmfasi en la sostenibilitat, la di-versitat i la salut de l’ecosistema, així com la productivitat.
Desembredijous 15
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 16
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 17
diumenge 18
setmana 14
Dia Internacional de les Persones migrants
No falten aliments a les prestatgeries, però els preus
estan més enllà de l’abast de molta gent. Aquesta crisi
amenaça no solament la gent que passa fam, sinó també la
pau i l’estabilitat mundial.Josette Sheeran. Directora del Programa Mundial d’Aliments.
Desembredilluns 19
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 20
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 21
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31
Desembre
Paren, aquí vive gente sorgeix de la necessitat urgent de frenar
les accions que nombroses multinacionals duen a terme a
Àfrica. en menys d’un any, 32 milions d’hectàrees de terres
africanes han estat adquirides per inversionistes. Per quina raó? en la majoria dels casos
per tal de plantar jatropha, una planta que és usada per produir
agrocombustibles.www.aquivivegente.org
Desembredijous 22
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 23
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 24
diumenge 25
setmana 15
A causa del ràpid increment en la producció
de biocombustibles, els automòbils competeixen avui
dia amb la gent que passa fam: un sol dipòsit de combustible
per a un vehicle privat gran usa una quantitat de dacsa suficient
per alimentar una persona famolenca durant un any sencer.
Revista TUNZA.
Desembredilluns 26
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 27
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 28
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31
Desembre
Fins i tot en un món altament tecnificat la gent menja aliments
produïts pels agricultors. L’agricultura camperola no és
solament una activitat econòmica, sinó que constituïx l’aliment vital de totes les persones. La seguretat de
la població depèn del benestar de la gent del camp i de l’agricultura.
www.viacampesina.org
Desembre GeNer
dijous 29
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 30
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 31
diumenge 1
setmana 16
triomfen les escombraries disfressades de menjar:
aquesta indústria conquista els paladars del món i fa miques les
tradicions de la cuina local. els costums del bon menjar, que vénen
de lluny, tenen, en alguns països, milers d’anys de refinament i diversitat, i són un patrimoni
col·lectiu que d’alguna manera és present als fogons de tots i no
solament a la taula dels rics.Eduardo Galeano.
2012
GeNerdilluns 2
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 3
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 4
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31
GeNer
La perca del Nil es va introduir en el llac Victòria els anys 50. Anys després, la perca
s’ha multiplicat ràpidament, ha extingit a més de 210
espècies de peixos i ha desfet l’estructura social de la zona. De la seua explotació només
es beneficien unes quantes empreses que exporten els
filets d’aquest peix a europa. en aquest documental es fa
una detallada anàlisi.
GeNerdijous 5
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 6
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 7
diumenge 8
setmana 17
Alimentar tots els habitants de la terra ha de ser la prioritat absoluta
del món. I no solament per avui. tots nosaltres tenim la responsabilitat d’assegurar aliments per a tots els
pobles del món d’ací a 50 anys.Friedrich Berschauer.
GeNerdilluns 9
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 10
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 11
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31
GeNer
Llibre de Joaquín Araújo per a ini-ciar-se amb l’agricultura ecològica
GeNerdijous 12
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 13
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 14
diumenge 15
setmana 18
Com mengem determina, en gran mesura, com s’utilitza el món.
Persones que coneixen l’hort on han crescut les seues hortalisses i saben com és de sa, recordaran
la bellesa de les plantes que hi creixen, potser a trenc d’alba,
cobertes de rosada, quan els jardins llueixen més bells. Aquests records es barregen amb el menjar i ací rau
un dels plaers de menjar. Wendell Berry, agricultor orgànic.
GeNerdilluns 16
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 17
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 18
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31
GeNer black Gold és un documental sobre
l’injust comerç del café. Conta amb senzillesa
com viuen els productors del café etíop, i els seus
intents per trencar el cercle viciós que
enriqueix als de sempre.www.blackgoldmovie.com
GeNerdijous 19
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 20
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 21
diumenge 22
setmana 19
Cada dia mire de menjar almenys una cosa que ha crescut al meu hort.
Liza Malm.
GeNerdilluns 23
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 24
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 25
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31
GeNer
Alianza editorial acaba de publicar el llibre
“Despilfarro. El escándalo global de laComida”, de
Tristam Stuart, sobre un dels escàndols morals i
mediambientals més patents del món contemporani :
el malbaratament de menjar en tots els àmbits de la
societat, des del poal del fem de les llars fins als abocadors.
GeNerdijous 26
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 27
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 28
diumenge 29
setmana 20
Prop d’un terç dels aliments que es produeixen cada any al món per al consum
humà −aproximadament 1.300 milions de tones− es perden o es fan malbé.
Global food losses and food waste, FAO.
GeNer Febrer
dilluns 30
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 31
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 1
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29
Febrer
sis bons consells per a no tirar menjar.
Febrerdijous 2
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 3
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 4
diumenge 5
setmana 21
Dia mundial dels Aiguamolls
Cada any, els consumidors dels països rics llancen a perdre la mateixa quantitat
d’aliments (222 milions de tones) que la totalitat de la producció alimentària neta de l’Àfrica subsahariana (230 milions de tones).
Global food losses and food waste, FAO.
Febrerdilluns 6
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 7
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 8
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29
Febrer
Aquesta publicació de la FAO ofereix
rigoroses xifres sobre els aliments en bon
estat que acaben com a desperdici. L’informe
ofereix una sèrie de suggeriments pràctics
sobre com reduir les pèrdues i deixalles.
www.fao.org/
Febrerdijous 9
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 10
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 11
diumenge 12
setmana 22
Als consumidors dels països rics se’ls anima sovint a comprar més aliments que no
necessiten. Les promocions del tipus “3x2”, en què compres tres productes i en pagues
dos, en són un exemple; i un altre són els menjars preparats excessivament copiosos
produïts per la indústria alimentària. Amb freqüència, els restaurants ofereixen bufets
que per un preu fix animen els clients a omplir-se el plat de menjar.
Global food losses and food waste, FAO.
Febrerdilluns 13
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 14
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 15
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29
Febrer
L’oli d’argània s’extreu del fruit de l’arbre argània (Argania spinosa),
oriünd del marroc. Gràcies a la recent apreciació d’altres països per l’oli d’argània i pel seu elevat
valor comercial, s’ha garantit la seua conservació i protecció. De fet, el
1998-99 la UNesCO va declarar reserva de la biosfera a més de dos milions d’hectàrees del sud-oest del
marroc en les quals creix l’argània.
Febrerdijous 16
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 17
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 18
diumenge 19
setmana 23
el fet de servir-nos una creïlla al plat obliga a consumir aigua, energia i
matèries primeres, i a més comporta certs danys al medi ambient: els
adobs es poden filtrar als cursos d’aigua, els motors emeten gasos
contaminants, etc. tot això es tradueix en un determinat “impacte
sobre el medi ambiental”, que varia d’uns aliments a d’altres.
Organització de Consumidors OCU.
Febrerdilluns 20
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 21
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 22
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29
Febrer
Inicia’t en l’agricultura! Per
a gaudir del sabor de tomàquets
conreats per un mateix només es
necessiten uns ingredients bàsics: tests, terra, aigua i
moltes hores de sol.
Febrerdijous 23
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 24
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 25
diumenge 26
setmana 24
el consumidor ha d’assumir pautes de consum responsable, cosa que
implica actuar de manera conscient dia rere dia en les activitats que
tenen més impacte, i fer intel·ligents les decisions a llarg termini. Pel que
fa a l’alimentació, és millor menjar menys carn i comprar productes
ecològics certificats. Union of Concerned Scientists.
Febrerdilluns 27
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 28
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 29
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31
mArÇAquest quadern pretèn
oferir eines per a reflexionar sobre el perquè de la
fam en el món i la seua relació amb les nostres activitats quotidianes,
tot fugint d’enfocaments reduccionistes com
l’escassesa d’aliments.
Any bixest. Febrer té 29 dies.
mArÇdijous 1
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 2
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 3
diumenge 4
setmana 25
Colòmbia ha quadruplicat les inversions públiques en agricultura els darrers cinc
anys; tanmateix, una gran part es destina a la producció d’agrocombustibles.
Alimentar cotxes en comptes de persones.Gonzalo Fanjul.
http://blogs.elpais.com/3500-millones/
mArÇdilluns 5
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 6
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 7
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31
mArÇAquest llibre analitza
una àmplia gamma d’arguments verds amb realisme i intel·ligència,
i destaca les reserves i les objeccions més
significatives.
mArÇdijous 8
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 9
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 10
diumenge 11
setmana 26
Dia de les Nacions Unides per alsDrets de la Dona i la Pau mundial
Quan s’afavoreix la biodiversitat i la salut del sòl, l’agricultura orgànica treballa amb la natura en lloc de lluitar-hi en contra. els aliments de producció orgànica amb prou
feines no tenen residus de pesticides i poden ser més nutritius que els de
producció convencional.Joanna Yarrow. Ecològic.
2011. tsunami i accident nuclear a Fukushima (Japó).
mArÇdilluns 12
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 13
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 14
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31
mArÇL’agricultura ecològica està en
alça perquè és una activitat respectuosa amb el medi ambient i amb la salut de les persones i per l’oportunitat que suposa per a les
petites explotacions agràries.www.ecologistasenacción.org
mArÇdijous 15
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 16
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 17
diumenge 18
setmana 27
els animals de granja dels eUA produeixen 130 vegades més residus que la població humana:
al voltant de 40.000 kg de merda per segon.U.S. Government Accountability Office
(GAO).
Dia Internacional per a l’eliminacióde la Discriminació racial
mArÇdilluns 19
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 20
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 21
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31
mArÇUn dels objectius de VsF és recolzar i acompanyar, mitjançant projectes de cooperació en l’àmbit agropecuari, els processos de desenvolupament escollits per les poblacions menys afavorides dels països del sud. www.veterinariossinfronteras.org
Dia mundial de l’Aigua Dia meteorològic mundial
mArÇdijous 22
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 23
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 24
diumenge 25
setmana 28
La matèria fecal típica que ix d’una granja industrial porcina conté amoníac, metà,
sulfit d’hidrogen, monòxid de carboni, cianur d’hidrogen, fòsfor, nitrats i metalls
pesants. A més, els residus alberguen més de 100 agents patògens microbians,
entre els quals hi ha la salmonel·la, Cryptosporidium, estreptococs i giàrdia.
Jeff Tietz. Rolling Stone.
mArÇdilluns 26
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 27
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 28
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31
mArÇ
www.azoteasverdes.org
mArÇ AbrIL
dijous 29
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 30
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 31
diumenge 1
setmana 29
els terrats verds són una solució a la pèrdua de zones verdes als nuclis
urbans. A més, són estètics i generen beneficis ambientals. els terrats verds
poden esdevenir alternatives per complementar la nostra alimentació.
azoteasverdes.org
AbrILdilluns 2
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 3
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 4
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30
AbrIL
recents estudis han demostrat que l’herbicida
GLIFOsAtO resulta perillós per als humans.
AbrILdijous 5
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 6
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 7
diumenge 8
setmana 30
Dia mundial de la salut
La propagació de les pràctiques agroecològiques pot augmentar al mateix temps la productivitat
agrícola i la seguretat alimentària, millorar els ingressos i els mitjans
de manteniment de la població rural i contenir i invertir la tendència a la
pèrdua d’espècies i l’erosió genètica.Olivier De Schutter. ONU.
AbrILdilluns 9
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 10
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 11
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30
AbrIL el Conveni d’estocolm sobre contaminants orgànics persistents
(COPs) té com a objectiu protegir la salut humana i el medi ambient
de substàncies químiques tòxiques que són resistents a la degradació,
que es bioacumulen en els organismes vius, es transporten
a llargues distàncies, contaminen l’ambient i danyen la salut.
AbrILdijous 12
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 13
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 14
diumenge 15
setmana 31
segons dades de l’Organització mundial de la salut (Oms),
a l’Amèrica del sud hi ha gairebé 3 milions de casos anuals d’intoxicació
per plaguicides, especialment de dones i nens de zones rurals. Revista Enlace. Gener 2011.
AbrILdilluns 16
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 17
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 18
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30
AbrIL
Dia europeu de la Informació Juvenil
Dia de la lluita camperola
Les granges verticals ens permetrien:
1• Conrear aliments les 24 hores del dia els 365 dies de l’any
2• Protegir els cultius d’imprevistos climàtics
3• reutilitzar l’aigua de reg 4• Proporcionar llocs de treball
per als residents locals 5• eliminar l’ús de pesticides,
fertilitzants o herbicides 6• evitar la pèrdua de sòl
AbrILdijous 19
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 20
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 21
diumenge 22
setmana 32
Dia de la terra
Per què no cultivar aliments a les ciutats? Això augmentaria la
superfície agrícola cap amunt, amb edificis dedicats a l’agricultura.
La idea potser sone utòpica, però l’agricultura vertical és més que un
concepte cridaner. Ja s’han dissenyat gratacels que ixen enmig de les
ciutats per tal de conrear aliments.Verticalfarm.com
AbrILdilluns 23
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 24
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 25
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30
AbrIL
Dia mundial del Llibrei dels Drets d’Autor
Les microalgues constituïxen un dels
recursos més versàtils del planeta. L’empresa
alemanya roquette disposa de més de 500 km de
canonades transparents i plenes d’aigua on conrea
aquests microorganismes que es poden utilitzar en l’alimentació d’humans o
d’altres animals.
AbrILdijous 26
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 27
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 28
diumenge 29
setmana 33
Hi ha gairebé 1.000 milions de persones al món que es giten
cada nit amb fam, cada dia de la seua vida. I les perspectives no
són gens falagueres: la producció d’aliments no segueix la mateixa velocitat que el creixement de la
població mundial.Nacions Unides.
1986. Accident nuclear a txernòbil. 11 milions d’afectats.
AbrIL mAIGdilluns 30
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 1
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 2
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31
mAIGel llibre “Primavera
silenciosa”, publicat l’any 1962, va estar la primera
declaració pública on s’alertava allò que els
plaguicides provocaven al medi ambient.
mAIGdijous 3
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 4
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 5
diumenge 6
setmana 34
Dia mundial de la Llibertat de Premsa
La crisi alimentària sobre la qual estem assentats no és un fatalisme diví, sinó la
conseqüència de governs incapaços els quals responen a
poderosos interessos privats.Gonzalo Fanjul. 3.500 Millones.
mAIGdilluns 7
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 8
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 9
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31
mAIG
Aquest llibre avalua l’estat de les innovacions agrícoles - des
dels mètodes de cultiu fins a la tecnologia d’irrigació i la política
agrícola- posant l’èmfasi en la sostenibilitat, la diversitat
i la salut dels ecosistemes amb l’esperança d’orientar
governs, fundacions i ciutadans preocupats, en els seus esforços
per eradicar la fam i la pobresa.www.worldwatch.org/
mAIGdijous 10
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 11
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 12
diumenge 13
setmana 35
Avui es produeixen més aliments que mai, però més del 10% de la població
mundial passa fam. Hi ha almenys 800 milions de persones amb fam i
més de 1.000 milions amb sobrepès. els informes de Nacions Unides
indiquen que en els darrers decennis s’han incrementat com mai no ho
han fet les desigualtats entre rics i pobres, tant a escala global, com dins
de la majoria de països.Jordi Pigem.
mAIGdilluns 14
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 15
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 16
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31
mAIGGrAIN és una xicoteta organització internacional sense finalitats lucra-tives que treballa donant suport a camperols i agricultors a petita escala i a moviments socials en les seues lluites per assolir sistemes alimentaris basats en la biodiversi-tat i controlats comunitariament. www.grain.org
mAIGdijous 17
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 18
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 19
diumenge 20
setmana 36
L’acaparament de terres es revela com un nou problema global arran
dels anys 2007-2008, quan empreses i governs forans van començar a
comprar o arrendar grans superfícies de terra a Àfrica, Àsia i Amèrica
Llatina, amb la intenció d’especular amb la producció d’aliments.
www.semillas.org.co
mAIGdilluns 21
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 22
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 23
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31
mAIG
Dia mundial de la Diversitat Culturalper al Diàleg i el Desenvolupament
Dia Internacionalde la Diversitat biològica
Atenció a aquest pictograma! Apareix en els productes
nocius per al medi ambient.
mAIGdijous 24
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 25
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 26
diumenge 27
setmana 37
Dia europeu dels Parcs Naturals
L’alimentació del segle XXI. Un raríssim sistema contranatura a
mans d’unes poques transnacionals, les quals guanyen diners a força
d’arruïnar la petita agricultura tradicional, d’embrutar i contaminar el planeta. I, com veiem –esglai rere
esglai−, de posar en perill la salut de la població consumidora. Vaques
boges, dioxines, grips, e. coli… Gustavo Duch.
mAIGdilluns 28
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 29
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 30
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31
mAIG
3500 milions és la meitat de la població mundial. 3500 milions de persones condemnades cada dia a la pobresa. O no? Aquest bloc és el relat de la contra crisi i dels seus protagonistes. Vivències i iniciati-ves des de cada racó del planeta que demostren que el més correcte és també el més intel·ligent. blogs.elpais.com/3500-millones/
mAIG JUNYdijous 31
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 1
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 2
diumenge 3
setmana 38
Dia mundial sense tabac
Cap al 2030, malgrat que la major part de la població mundial
residirà a les ciutats, el 60% de les persones famolenques
viuran en el medi rural.FAO: L’agricultura mundial en
l’horitzó de l’any 2030.
JUNYdilluns 4
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 5
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 6
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30
JUNY
Dia Internacional dels InfantsVíctimes Innocents de l’Agressió Dia mundial del medi Ambient
La moda mundial del sushi, galopant en els dos últims decennis, ha causat
un fort impacte en els nostres mars no solament per l’augment del consum
de peix, sinó, abans de tot, perquè els restaurants usen generalment
un nombre restringit d’espècies (en particular la tonyina), freqüentment
en perill d’extinció. La solució: elaborar sushi amb espècies locals. www.slowfood.com/slowfish/
JUNYdijous 7
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 8
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 9
diumenge 10
setmana 39
La pesca il·legal, no declarada i no reglamentada (INDNr), representa
fins un terç de les captures de determinades espècies, com alguns túnids, el peix espasa, l’escórpora, el
bacallà o el lluç negre. els impactes ocasionats per aquest tipus d’activitat
no es limiten únicament a aspectes mediambientals, sinó que també comporten greus conseqüències
socials i econòmiques.www.noetmengiselmon.org
JUNYdilluns 11
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 12
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 13
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30
JUNYPer a la Plataforma rural el proble-ma de l’agricultura i de l’alimentació no és merament sectorial. És un problema que afecta a tots els ciuta-dans, i que per tant, som tots els que hem d’opinar davant d’aquest tema. www.nodo50.org/plataformarural
JUNYdijous 14
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 15
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 16
diumenge 17
setmana 40
Dia mundial de la Lluita Contrala Desertificació i la sequera
els supermercats exerceixen un control total sobre la cadena
de distribució dels aliments. ens trobem, molt sovint, que
són els supermercats els que determinen el que mengem,
com ho mengem, i en definitiva el nostre model de consum i el
nostre model d’alimentació.Esther Vivas.
Xarxa de Consum Solidari.
JUNYdilluns 18
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 19
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 20
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30
JUNY
Dia mundialde les Persones refugiades
La funció de l’agricultura urbana és generar aliments per a persones ne-cessitades tot creant horts en espais urbans no utilitzats. Així mateix es pretén sensibilitzar joves, adults i an-cians per tal de potenciar un sistema d’alimentació sostenible.www.urbanfarming.org
Fi de curs
JUNYdijous 21
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 22
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 23
diumenge 24
setmana 41
La ciutat nord-americana de Denver canvia les flors
dels espais públics pel cultiu de verdures, que després
recull i dóna als sense sostre. L’ajuntament facilita l’aigua per al reg; i les plantes i les
llavors són donades.El País. Juny 2011.
JUNYdilluns 25
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 26
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 27
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30
JUNY
Dia Internacional Contra l’Abúsi el tràfic Il·licit de Drogues
Dia Internacional de suporta les Víctimes de la tortura
JUNY JULIOL
dijous 28
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 29
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 30
diumenge 1
setmana 42
La detecció de contaminació radioactiva en aliments després dels danys soferts a la central nuclear de Fukushima és un problema més greu que no s’esperava.
s’ha confirmat la troballa de nivells de iode radioactiu per sobre dels
límits legals en els espinacs i en la llet procedents d’aquella regió.
OMS.
JULIOLdilluns 2
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 3
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 4
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31
JULIOL Aquest documental explica com a Nicaragua, segles
despullada dels seus recursos naturals per les
grans transnacionals i alguns empresaris, el monocultiu
ha estat el principal responsable dels enormes
danys causats al medi ambient i a l’ésser humà.
JULIOLdijous 5
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 6
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 7
diumenge 8
setmana 43
empreses agroexportadores (Cargill, monsanto, etc.) fan servir
grans quantitats de productes com el cacau, els cereals, etc. La
qual cosa els confereix influència en l’oferta d’aliments. en ocasions, no dubten i emmagatzemen grans
quantitats per desproveir el mercat i forçar una pujada de preus.
Vicent Boix.
JULIOLdilluns 9
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 10
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 11
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31
JULIOL
Dia mundial de la Població
el documental “Food Inc” mostra el funcionament de la indústria alimentària als eUA i els processos que s’amaguen al consumidor amb el consentiment de les agències reguladores i de control governamentals.
revela que el subministrament d’aliments està controlat per un grapat de corporacions que sovint anteposen els beneficis a la salut del consumidor,
al manteniment d’agricultors i grangers i a la protecció del medi ambient.
JULIOLdijous 12
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 13
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 14
diumenge 15
setmana 44
Nosaltres, els qui vivim a països rics, dediquem a l’alimentació entre un 15 i un 25% de la nostra renda. Als països
pobres aquest percentatge se situa entre el 50 i el 70%. Això vol dir, com vam
poder comprovar el 2007 i el 2008, que una petita pujada en els preus del blat
o de l’arròs fa que milions de famílies a mauritània, Pakistan o mèxic mengen menys, o mengen pitjor, o no mengen.
irene.milleiro.com
JULIOLdilluns 16
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 17
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 18
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31
JULIOL
Menjar fruites i hortalisses diàriament i en quantitat suficient
(5 racions al dia) és una de les recomanacions bàsiques d’una
alimentació equilibrada i saludable. És també una de les línies estratègiques
d’actuació dels programes de prevencióde l’obesitat infantil a europa.
JULIOLdijous 19
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 20
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 21
diumenge 22
setmana 45
el secret de l’eterna joventut és passar gana. La restricció calòrica
—menjar un 30% menys del que és normal sense descurar els nutrients
essencials— prolonga la vida dels llevats, els cucs, les mosques, les rates, els ratolins, els gossos i els
macacos. No se sap si funcionaria amb la nostra espècie, però pocs
científics apostarien en contra.Javier Sampedro.
JULIOLdilluns 23
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 24
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 25
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31
JULIOLPublicació trimestral
de rAP-Al centrada en la difusió de notícies,
estudis i experiències sobre plaguicides,
transgènics i agricultura sostenible (agroecologia
i agricultura orgànica).www.rap-al.org
JULIOLdijous 26
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 27
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 28
diumenge 29
setmana 46
Hi ha sospites que alguns plaguicides són alteradors o disruptors endocrins tant per als éssers humans com per a
la vida silvestre. Aquests productes químics afecten el sistema hormonal
i poden causar defectes congènits, anormalitats sexuals i errors
reproductius, entre altres efectes. Declaració de Praga sobre
Alteradors Endocrins.
JULIOL AGOst
dilluns 30
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 31
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 1
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31
AGOst
Consulta aquest document a la pàgina web:
www.oxfam.org/es/crece/reports/cultivar-un-futuro-mejor
AGOstdijous 2
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 3
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 4
diumenge 5
setmana 47
el sistema alimentari mundial només funciona per a una minoria. Per a la majoria de nosaltres està
trencat. ens deixa, a milers de milions de consumidors, sense prou
poder i coneixement sobre el que comprem i mengem; i a la majoria dels petits productors d’aliments impotents i incapaços d’assolir el
seu potencial productiu.Informe Intermon-Oxfam.
AGOstdilluns 6
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 7
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 8
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31
AGOst
Com és ben sabut, l’obesitat solament és coneguda en
la nostra espècie i en els animals que conviuen amb
nosaltres. Campillo, en aquest llibre, es pregunta:
a què es deu que l’epidèmia principal des del punt de vista sanitari en entorns
d’opulència siguen les malalties cardiovasculars
derivades de l’obesitat?mono_obeso.typepad.com
AGOstdijous 9
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 10
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 11
diumenge 12
setmana 48
en més de la meitat dels països industrialitzats,
almenys el 50% de la seua població té sobrepès.
Informe OMS.
AGOstdilluns 13
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 14
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 15
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31
AGOstVols coneixer si els grans
supermercats comercialitzen correctament la pesca?
Descarrega’t aquest informe de GreeNPeACe en
www.greenpeace.org/espana/es/Trabajamos-en/
AGOstdijous 16
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 17
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 18
diumenge 19
setmana 49
Vivim en un món on produïm més alimentes
que mai i en cap moment hi ha hagut tantes
persones amb fam.Olivier de Schutter. ONU.
AGOstdilluns 20
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 21
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 22
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31
AGOst el moviment Slow Food va ser fundat com un moviment de resis-tència per a combatre el fast food. Proclama preservar la cuina cultu-ral i les plantes i llavors associa-des, animals domèstics, i el cultiu dintre d’una ecoregió. valencia.slowfood.es
AGOstdijous 23
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 24
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 25
diumenge 26
setmana 50
Dia Internacional per al record delComerç d’esclaus i de la seua Abolició
el país que va inventar els menjars i les begudes light, els diet food i els aliments fat free, té el nombre més
gran de persones grosses del món. el consumidor exemplar només baixa
de l’automòbil per treballar i per mirar la televisió. Assegut davant la petita pantalla, passa quatre hores diàries devorant menjar de plàstic.
Eduardo Galeano.
AGOstdilluns 27
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 28
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 29
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31
AGOst
La pel·lícula “Nos enfants nous accuseront” (Els nostres
fills ens acusaran) mostra l’impacte de les nostres opcions
alimentàries en la salut de la generació més jove. Aborda
l’espinós tema dels plaguicides, però per damunt de tot, ofereix interessants possibilitats per a
l’educació sobre l’alimentació, i mostra com podem prendre
mesures concretes per a la salut.
AGOst setembre
dijous 30
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 31
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 1
diumenge 2
setmana 51
La llet materna és el millor aliment per als nens, però hem de saber
quants contaminants hi ha al cos de la mare. Aquests contaminants son
substàncies que s’acumulen als greixos i actúen com disruptors endocrins.
Durant el desenvolupament dels testicles al fetus, competeixen amb la testosterona i com a conseqüència, el
desenvolupament es veu afectat.Estudi realitzat pel Consejo Superior
de Investigaciones Científicas.
setembredilluns 3
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 4
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 5
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
setembre
si els hindús detesten la carn de boví, els
jueus i els musulmans avorreixen la carn de
porc i als europeus i nord-americans els
repugna l’estofat de gos, la definició del que és
bO Per A meNJAr no pot basar-se només en
la pura fisiologia. marvin Harris indaga al voltant d’ això en aquest llibre.
setembredijous 6
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 7
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 8
diumenge 9
setmana 52
Dia Internacional per a laProtecció de la Capa d’Ozó
Costa molt més criar animals amb destinació al consum que conrear
plantes amb idèntica finalitat. expressat en termes energètics,
quan el cereal es converteix en carn calen nou calories addicionals per
a obtenir una caloria per a consum humà o, en termes de proteïnes,
calen quatre grams de proteïnes en el cereal per a produir un gram de
proteïna càrnica.Marvin Harris. “Bueno para comer”.
setembredilluns 10
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimarts 11
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dimecres 12
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
setembre La revista Opcions (revista d’informació
per al consum) publica nombrosos
estudis sobre diferents productes
d’alimentació.opcions.org/revista
setembredijous 13
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
divendres 14
09
13
18
11
16
15
20
08
12
17
10
14
19
dissabte 15
diumenge 16
setmana 1curs 2012-2013
Dia Internacional per a laProtecció de la Capa d’Ozó
La llet ecològica pot seguir els mateixos processos productius
que la convencional. La diferència entre ambdues rau en la forma com
s’han cuidat les vaques , la qual cosa fa que la llet ecològica no continga
residus de productes químics ni d’antibiòtics, i té menys risc d’estar contaminada amb metalls pesants.
Revista Opcions.
GRAUSwww.uv.es/acces/estudis.htm
DE LA UNIVERSITAT
DE VALÈNCIA
CIÈNCIES - 7 GRAUS
BiologiaBioquímica i Ciències BiomèdiquesBiotecnologiaCiències AmbientalsFísicaMatemàtiquesQuímica
10,312,011,58,610,29,57,7
CENTRE RESPONSABLE
Facultat de Ciències BiològiquesFacultat de Ciències BiològiquesFacultat de Ciències BiològiquesFacultat de Ciències BiològiquesFacultat de FísicaFacultat de Ciències MatemàtiquesFacultat de Química
*
ENGINYERIA I ARQUITECTURA - 6 GRAUS
Enginyeria Electrònica de TelecomunicacióEnginyeria Electrònica IndustrialEnginyeria InformàticaEnginyeria Multimèdia Enginyeria QuímicaEnginyeria Telemática
5,67,06,17,8 7,05,1
5,0DOBLE TITULACIÓ: Enginyeria Electrònica de Telecomunicacions + Enginyeria Telemàtica
CENTRE RESPONSABLE
Escola Tècnica Superior d’EnginyeriaEscola Tècnica Superior d’EnginyeriaEscola Tècnica Superior d’EnginyeriaEscola Tècnica Superior d’EnginyeriaEscola Tècnica Superior d’EnginyeriaEscola Tècnica Superior d’Enginyeria
Escola Tècnica Superior d’Enginyeria
*
ARTS I HUMANITATS - 9 GRAUS
Estudis AnglesosFilologia CatalanaFilologia ClàssicaEstudis Hispànics: Llengua Espanyola i la seua LiteraturaLlengües Modernes i les seues literaturesTraducció i Mediació Interlingüística (alemany)Traducció i Mediació Interlingüística (francés)Traducció i Mediació Interlingüística (anglés)FilosofiaHistòriaHistòria de l’Art
8,87,29,59,2
7,68,610,111,46,87,27,0
CENTRE RESPONSABLE
Facultat de Filologia, Traducció i ComunicacióFacultat de Filologia, Traducció i ComunicacióFacultat de Filologia, Traducció i ComunicacióFacultat de Filologia, Traducció i ComunicacióFacultat de Filologia, Traducció i ComunicacióFacultat de Filologia, Traducció i ComunicacióFacultat de Filologia, Traducció i ComunicacióFacultat de Filologia, Traducció i ComunicacióFacultat de Filosofia i Ciències de l’EducacióFacultat de Geografia i HistòriaFacultat de Geografia i Història
**NOTES DE TALL 2011
CIÈNCIES DE LA SALUT - 11 GRAUS
MedicinaOdontologiaCiència i Tecnologia dels AlimentsFarmàciaNutrició Humana i DietèticaFisioteràpiaInfermeriaPodologiaÒptica i OptometriaLogopèdiaPsicologia
12,411,78,010,08,7
10,4≈11,08,88,48,08,5
CENTRE RESPONSABLE
Facultat de Medicina i OdontologiaFacultat de Medicina i OdontologiaFacultat de FarmàciaFacultat de FarmàciaFacultat de FarmàciaFacultat de FisioteràpiaFacultat d’Infermeria i PodologiaFacultat d’Infermeria i PodologiaFacultat de FísicaFacultat de PsicologiaFacultat de Psicologia
*
CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUES - 20 GRAUS
DretCiències Polítiques i de l’AdministracióCriminologiaMestre/a en Educació InfantilMestre/a en Educació PrimàriaEducació SocialPedagogiaInformació i DocumentacióGeografia i Medi AmbientRelacions Laborals i Recursos HumansSociologiaTreball SocialAdministració i Direcció d’EmpresesEconomiaFinances i ComptabilitatInternational Business /Negocis InternacionalsTurismeComunicació AudiovisualPeriodismeCiències de l’Activitat Física i de l’Esport
8,28,49,4
8,3/8,89,17,87,86,47,46,97,47,38,68,0
8,1/5,010,57,3
10,411,19,8
DOBLES TITULACIONS: ADE + DretDret + CriminologiaDret + Ciències PolítiquesSociologia + Ciències Polítiques
Facultat de DretFacultat de DretFacultat de DretFacultat de Ciències Socials
11,311,011,3
CENTRE RESPONSABLE
Facultat de DretFacultat de DretFacultat de DretFacultat de Magisteri Facultat de Magisteri Facultat de Filosofia i Ciències de l’EducacióFacultat de Filosofia i Ciències de l’EducacióFacultat de Geografia i HistòriaFacultat de Geografia i HistòriaFacultat de Ciències SocialsFacultat de Ciències SocialsFacultat de Ciències SocialsFacultat d’EconomiaFacultat d’EconomiaFacultat d’EconomiaFacultat d’EconomiaFacultat d’EconomiaFacultat de Filologia, Traducció i ComunicacióFacultat de Filologia, Traducció i ComunicacióFacultat de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport
*
OLIMPÍADESOLIMPÍADA DE BIOLOGIADestinataris: Estudiants de 2n de batxillerat matriculats en l’assignatura de Biologia.Dates i lloc de realització: Les activitats relacionades amb l’Olimpíada tenen lloc al llarg del curs acadèmic.En la xarxa: Sobre les diferents fases i edicions de l’Olimpíada vegeuwww.uv.es/incorporaciouv/cooperacio/Olimp_Biologia.htm
OLIMPÍADA DE CLÀSSIQUES Destinataris: Estudiants matriculats en 2n de batxillerat.Dates i lloc de realització: Primavera.En la xarxa:www.uv.es/incorporaciouv/cooperacio/Olimp_Classiques.htm
OLIMPÍADA D’ECONOMIADestinataris: Estudiants de 2n de batxillerat matriculats en l’assignatura d’Economia de l’Empresa.Període d’inscripció: Entre l’hivern i la primavera.Data de realització: Primavera.En la xarxa: ww.uv.es/incorporaciouv/cooperacio/Olimp_Economia.htm
OLIMPÍADA DE FÍSICA Destinataris: Estudiants de 2n de batxillerat matriculats en l’assignatura de Física.Dates i lloc de realització: Les activitats relacionades amb l’Olimpíada tenen lloc des de la tardor fins a la primavera, en diferents seus universitàries.En la xarxa: www.uv.es/fisica (dins l’apartat «Informació general» cal anar a «Activitats per a batxillerat»). Sobre les diferents fases i edicions de l’Olimpíada vegeu www.uv.es/incorporaciouv/cooperacio/Olimp_Fisica.htm
OLIMPÍADA DE GEOLOGIADestinataris: Alumnat d’ensenyament matriculat en 1r i 2n de batxillerat.Dates i lloc de realització: Les activitats relacionades amb l’Olimpíada tenen lloc des de la tardor fins a la primavera, en diferents seus universitàries.En la xarxa: www.uv.es/incorporaciouv/cooperacio/Olimp_Geologia.htm. OLIMPÍADA DE MATEMÀTIQUESDestinataris: Estudiants matriculats en 2n de batxillerat.Dates i lloc de realització: La convocatòria es publicara al mes de novembre en la pàgina web de la Reial Societat Matemàtica Espanyola www.rsme.esEn la xarxa: Trobarás mes informació http://platea.pntic.mec.es/~csanchez/olimmain.htmhttp://www.uv.es/incorporaciouv/cooperacio (Olimpíada de Matemàtiques)
OLIMPÍADA DE LA SOCIETAT D´EDUCACIÓ MATEMÀTICA DE LA CVDestinataris: Alumnes del tercer cicle de primaria i Secundària Obligatòria.Periode d´inscripció: De Gener a Març.Dates de realització: Fase comarcal en abril, fase provincial en maig, i fase autonòmica en juny.En la xarxa: http://www.semcv.org/ i www.uv.es/incorporaciouv/cooperacio
OLIMPÍADA DE QUÍMICADestinataris: Estudiants de 2n de batxillerat matriculats en l’assignatura de Química.Dates i lloc de realització: Les activitats relacionades amb l’Olimpíada tenen lloc des de la tardor fins a la primavera, en diferents seus universitàries.En la xarxa: Pàgina del Col·legi de Químics de la Comunitat Valenciana, encarregat de coordinar l’Olimpíada en l’àmbit autonòmic: www.colegioquimicos.com/olimpiada-quimicaSobre les diferents fases i edicions de l’Olimpíada vegeu www.uv.es/incorporaciouv/cooperacio/Olimp_Quimica.htm
OLIMPÍADA DE FILOSOFIADestinataris: Estudiants de primer i segon de batxillerat.Data i Lloc de realització: Febrer, a la Facultat de Filosofia i CC. de l´Educació.En la xarxa: www.uv.es/incorporaciouv
PRÀCTIQUES DE LABORATORI I TALLERSCIÈNCIA ARA: PER A ALUMES D’ALT RENDIMENT ACADÈMICPrograma d’activitats científiques orientades a l’enriquiment curricular i al desenvolupament d’altes capacitats dels estudiants. L’estudiant, mitjançant el seu centre, seleccionarà una de les activitats ofertes en funció del seu interès i de la disponibilitat de places.Destinataris: Estudiants de batxillerat amb altes capacitats i/o alt rendiment acadèmic.Dates de realització: Per determinarContacte: [email protected] Telèfon: 963 983 160 En la xarxa: www.uv.es/incorporaciouv/cooperacio/Ciencia_ARA.htm
DESCOBREIX EL MÓN MICROSCÒPICActivitats que possen en contacte els alumnes amb técniques d´anàlisi avançades que s´utilitzen per a l´investigació.Destinataris: Estudiants de 1r i 2n de batxillerat de Ciències i Tecnologia.Dates de realització: 1 sessió al mes, de setembre a maig.En la xarxa: www.uv.es/incorporaciouv
LA BIOLOGIA A LES TEUES MANSRealització de tres blocs de pràctiques de laboratori dedicades respectivament a microbiologia i zoologia, bioquímica i botàni-ca, genètica i fisiologia anatòmica.Destinataris: Estudiants de 1r i 2n de batxillerat matriculats en la modalitat de Ciències i Tecnologia.Dates de realització: Gener-febrer.Inscripció: Novembre-desembre.Dades d’interès: Només podran participar-hi quinze alumnes per centre. Els criteris d’admissió seran l’ordre de sol·licitud dels centres i el fet que no hagen participat en convocatòries anteriors havent-ho sol·licitat.En la xarxa: www.uv.es/incorporaciouv/cooperacio/Laboratorios_Biologia.htm
GAUDINT DE LA QUÍMICARealització de pràctiques en què els alumnes poden expe-rimentar amb reaccions químiques, anàlisis quantitatius de contaminants en aigües i altres proves que posen de manifest la importància de la química per a la comprensió i el desenvolu-pament de la societat.Destinataris: Alumnat de 2n de batxillerat matriculat en l’assignatura de Química.Dates de realització: Gener-febrer.Inscripció: Novembre-desembre.Contacte: [email protected] Telèfon: 963 544 470En la xarxa: www.uv.es/incorporaciouv/cooperacio/Laboratorios_Quimica.htmi www.uv.es/quimica
TALLERS DE L’ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIASis tallers que motiven els estudiants a conèixer de prop les tècniques i els mètodes de l’enginyeria.Destinataris: estudiants d’informàtica i/o tecnologia de 4t d’ESO, 1r i 2n de batxillerat.Dates: Novembre-desembre (inscripció), gener (realització).Contacte: 963 543 210En la xarxa: www.uv.es/etsesecundaria Trobareu més dades sobre els tallers en: www.uv.es/incorporaciouv/cooperacio/Talleres_ETSE_TecnoIndustrial.htm i en www.uv.es/incorporaciouv/cooperacio/Talleres_ETSE_InformMultimed.htm
AULA DE FÍSICA «EXPERIMENTA»«Experimenta» és un conjunt d’activitats destinades a promoure el coneixement científic i tecnològic per mitjà de la pràctica, sobretot pel que fa al camp de la física. En aquesta activitat, els estudiants realitzen pràctiques de mecànica i d’òptica als laboratoris de la Facultat de Física. Les primeres estan obertes a alumnes matriculats en la matèria de Física de 4t d’ESO, 1r i 2n de batxillerat; les segones s’adrecen a estu-diants de 2n de batxillerat. Prèviament, tindran lloc una sèrie de reunions preparatives amb els professors implicats.Destinataris: Estudiants i professorat de secundària.Dates de realització: De l’hivern a la primavera.Termini d’inscripció: Del 2 a 23 de novembre de 2011.Contacte: [email protected] la xarxa: www.uv.es/incorporaciouv/cooperacio/Laboratorios_Fisica iwww.uv.es/portasec/Fisica/experimenta.html
CONCURSOSESTALMATCampament d´un cap de setmana i seguit de 20 sessions en di-sabte per diferents universitats (UA, UJI, UV), per tal de detectar i estimular el talent matemàtic; a més els alumnes de tercer i quart any (que ja han obtés el diploma) també poden participar.Destinataris: Alumnes de 12 i 13 anysData d´inscripció: MaigData i lloc de Realització: Campament de cap de setmana a finals de setembre; 20 disabtes a l´any, 12 en la UV, 4 en la UJI, 4 en UA.En la xarxa: http://estalmatcv.blogs.uv.es/
OPEN MATEMÁTICOTorneig obert de resol.lució de problemes i activitats per tal de popularitzar les Matemàtiques com exposicions, periódics murals “La Hoja Matemática”, “Noticias al cierre I” i “Noticias al cierre II”, tallers, conferències, etc.Destinataris: Estudiants de Secundària de tota EspanayaInscripció: Finals de desembre-principis de generData i lloc de realització: El torneig de gener a març (en cada centre partcipant), les activitats de popularització durant tot el curs escolar, i l´entrega de premis en maig.En la xarxa: www.uv.es/incorporaciouv
PROVES CANGURConsisteix en una prova de 30 reptes matemàtics, de dificultat creixent i de resposta tancada, per tal d´estimular i motivar l´aprenentatge de les matemàtiques a través dels problemes.Destinataris: alumnes de 3r i 4t d´ESO, alumnes de 1r de batxillerat i cicles formatius de grau mitjà, alumnes de 2n de
batxillerat o cicles formatius de grau superior.Inscripció: Desembre.Data de realització: Març.En la xarxa: http://www.cangur.org/cangur/cang2011/indexval.htm i www.uv.es/incorporaciouv
CONCURS DE DISSENY DE PÀGINES WEB «CONWEB»Disseny i elaboració d’un portal web que done suport electrònic a activitats d’interès per als diferents membres de la comuni-tat educativa.Destinataris: Estudiantat d’ESO, batxillerat i cicles formatius de grau mitjà.Terminis: Febrer (inscripció)/abril-maig (lliurament de tre-balls)/maig (lliurament de premis).En la xarxa: www.uv.es/conweb o www.uv.es/incorporaciouv/cooperacio/Concurso_PaginasWeb.htm
CONCURS «EXPERIMENTA»«Experimenta» és un conjunt d’activitats destinades a promoure el coneixement científic i tecnològic a través de la pràctica, sobretot pel que fa al camp de la física. Destinataris: Individualment o en grup, i amb la supervisió d’un professor/a, estudiants de secundària, batxillerat i cicles formatius podran presentar a concurs un treball experimental. L’objectiu serà possar de manifest algun principi físic o la seua aplicació pràctica.Termini de presentació: Febrer-març.Contacte: [email protected] la xarxa: www.uv.es/incorporaciouv/cooperacio/Concurso_Experimenta.htm i www.uv.es/portasec/Fisica/concurso_experimenta.html
PREMI “GEOGRAFIA I SOCIETAT”Elaboració d’un treball d’investigació, individual o col·lectiu, sobre qüestions geogràfiques relatives al territori valencià i a Espanya.Destinataris: Estudiants de secundària matriculats en assigna-tures de geografia.Termini de presentació: Gener-maig.Contacte: [email protected] la xarxa: www.uv.es/depgeo i www.uv.es/incorporaciouv/cooperacio/Concurso_Geografia-Sociedad.htm
CONCURS «PROJECTE EMPRESARIAL» EN LA FORMACIÓ PROFESSIONALElaboració d’un projecte empresarial en què s’exposarà i expli-carà una idea de negoci. Els treballs es faran en grups dirigits per un professor/a.Termini de presentació: De l´1 al 30 de març de 2012Destinataris: estudiants dels cicles formatius de grau superior d’Administració, Comerç i turisme.Lliurament de premis: 17 de maig de 2012.Contacte: Jaime Ortiza ([email protected], 963 828 528).En la xarxa: www.uv.es/incorporaciouv/cooperacio/Concur-so_ProyectoEmpresarial.htm
CONCURS DE FOTOGRAFIA «UNA IMATGE, UN IDIOMA» Retrat d’un idioma o una cultura per mitjà d’una fotografia.Destinataris: estudiants de segon cicle de l’ESO i batxillerat.Llengües del concurs: Anglés, Alemany, Italià, Francés i Portugués.Termini de presentació d’originals: pel març.Organització: Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. Col·laboració: Delegació per a la Incorporació.Resolució del premi: Pel maig.Contacte: [email protected]
CONCURS DE CÒMIC «FINS A L’INFINIT I MÉS ENLLÀ» Elaboració d’un còmic en què un superheroi i una superheroïna salven els idiomes de l’extinció final.Destinataris: Estudiants de segon cicle de l’ESO i batxillerat.Termini de presentació d’originals: Pel març.Organització: Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació.Col·laboració: Delegació per a la Incorporació.Resolució del premi: Pel maig.Dades d’interès: el còmic haurà d’estar escrit en anglès, alemany, italià, francès o portuguès.Contacte: [email protected]
CONCURS DE MICROPOEMES «DIGUES EL QUE SENTS EN 200 CARÀCTERS» Redacció d’un poema de tema i rima lliure de 250 caràcters (sense espais) com a màxim.Destinataris: Estudiants de batxillerat.Termini de presentació d’originals: Pel març.Organització: Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. Col·laboració: Delegació per a la Incorporació.Resolució del premi: Pel maig.Contacte: [email protected]
CONCURS DE MICRORELATS «TENS UN E-MAIL» Redacció d’un microrelat de tema lliure de 800 caràcters (sense espais) com a màxim.Destinataris: Estudiants de batxillerat.Termini de presentació d’originals: Pel març.Organització: Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. Col·laboració: Delegació per a la Incorporació.Resolució del premi: Pel maig.Contacte: [email protected]
CONCURS DE RELAT DIGITAL «E-LITERATURA: CONTA-HO D’UNA ALTRA MANERA» Elaboració de relats digitals, de tema lliure i una durada màxima de tres minuts, amb un programa informàtic, com ara Microsoft Power Point, Fotos Narrades per a Windows 3, Windows Movie Maker o Audacity.Destinataris: Estudiants de segon cicle de l’ESO i batxillerat.Termini de presentació d’originals: Pel març.Organització: Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. Col·laboració: Delegació per a la Incorporació.Resolució del premi: Pel maig.Contacte: [email protected]
II CONCURS DE DEBATS DE LA FACULTAT DE DRET1ªFase: Redacció escrita aportant arguments a favor i en contra del tema objecte de debat que es proposa en la convocatòria. 2ª Fase: Debat a la Facultat de Dret, de les redaccions presentades el jurat triarà les que hauràn de passar als debats.Destinataris: Estudiants de 1r i 2n de batxillerat i cicles forma-tius de grau superiorData d´inscripció: 23 de desembre de 2011. 1ª Fase: Redacció: 28 febrer de 2012, Debats: primera setmana de 2012Contacte: [email protected]., [email protected] En la xarxa: http://centros.uv.es/web/centros/dret, dins l’apartat “Anuncis” i www.uv.es/incorporaciouv/cooperacio
CURSOS, JORNADES I ALTRESAULA D’EDICIÓUn espai a la xarxa on poder aportar ressenyes sobre els llibres de text i sobre material pensat amb finalitat docent.Destinataris: professorat i professionals de la pedagogia de tots els nivells educatius.Coordinació: Guillermo Quintás.En la xarxa: http://auladeedicion.uv.es
CAMPAMENT MATEMÀTIC DE TREBALL Aquest és un programa d’aprofundiment de coneixements matemàtics. Al llarg d’una setmana l’estudiantat participa en un campament de treball on realitza activitats d’investigació en l’àmbit de la matemàtica combinades amb d’altres ludicoculturals.Destinataris: estudiantat de 1r de batxillerat de tot l’Estat.Dates i lloc de realització: darrera setmana de juny, a Gandia.Organització: Universitat de València, Centre Internacional de Gandia i Ajuntament de Gandia.Contacte: Centre Internacional de Gandia, 962 959 630.En la xarxa: http://cig.uv.es
CAMPAMENT MATEMÀTIC ESTALMAT Campament d’un cap de setmana amb l’objectiu de detectar i estimular el talent matemàtic. Després, durant dos anys l’estudiantat seleccionat participa en 20 sessions de treball (en dissabte) que tenen lloc en les següents universitats: Uni-versitat d’Alacant, Universitat Jaume I de Castelló i Universitat de València.Destinataris: alumnat de 12 i 13 anys.Dates i lloc de realització: el campament de cap de setmana és a finals de setembre; de les 20 sessions de treball dels dissabtes, 12 són en la UV, 4 en la UJI, i 4 en la UA. Inscripció: maig.Coordinació: Real Academia de Ciencias (Madrid), UV, UJI i UA. En la UV, Rafael Crespo com a degà de la Facultat de Ciències Matemàtiques.En la xarxa: http://estalmatcv.blogs.uv.es
CAMPUS CIENTÍFICS D’ESTIU Són campaments que volen facilitar una primera experièn-cia de contacte amb les tasques investigadores a través de la participació en projectes científics dissenyats per professorat universitari en col·laboració amb profes-sorat d’ensenyament secundari. L’estada al campus es complementa amb activitats científicoculturals i d’oci. L’estudiantat s’allotja en residències i col·legis majors universitaris.Destinataris: estudiantat de 4t curs d’ESO i de 1r de batxillerat amb una nota mitjana igual o superior a 7,5 punts. A més, han de superar una prova de coneixements de respostes alternatives.Places: 1.200 ajudes per a tot l’Estat (30 places per a cada campus per a 4t d’ESO i 30 per a 1r de batxillerat).Inscripció: entre abril i maig, segons la data de publicació al BOE; la sol·licitud s’emplena per via telemàtica en www.campuscientificos.es.Dates i lloc de realització: juliol de 2011; hi ha dos torns de 14 dies cadascun, un per a 4t d’ESO i l’altre per a 1r de batxillerat. Els campus es fan a instituts o departaments d’investigació adscrits als campus d’excel·lència internacional o regional. Organització: Ministeri d’Educació, FECYT (Fundación Espa-ñola de Ciencia y Tecnología) i Universitat de València – VLC Campus d’excel·lència internacional.Contacte: [email protected] i [email protected] la xarxa: www.campuscientificos.es i www.fecyt.es
CURSOS DE LA UNIVERSITAT D’ESTIU DE GANDIALa programació anual de la Universitat d’Estiu de Gandia dedica una especial atenció a l’educació i organitza cursos sobre temes d’actualitat que tenen a veure amb l’organització dels centres escolars i la pràctica docent.Destinataris: professorat de tots els nivells educatius.Organització: Centre Internacional de Gandia. Col·laboració: Servei de Formació Permanent.En la xarxa: www.uv.es/cig
DIÀLEG ENTRE L’ESCRIPTOR I ELS LECTORS JOVES Durant tot el curs, l’alumnat de secundària llig i treballa una obra d’un/a escriptor/a actual en català. A la primavera, l’escriptor/a els visita a la Universitat de València i tenen ocasió de dialogar-hi. Destinataris: estudiantat de batxillerat.Dades d’interès: per raons d’aforament, s’estableix un numerus clausus. A la tardor té lloc una reunió inicial en què es presenta l’obra i l’autor/a escollits i els centres tenen ocasió d’inscriure’s en l’activitat.Inscripció: tardor.Dates de realització: primavera.Organització: Departament de Filologia Catalana; Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació; Centre Internacional de Gandia; Servei de Formació Permanent; i Institució de les Lletres Catalanes.Col·laboració: Delegació per a la Incorporació.Coordinació: Carme Gregori.Contacte: [email protected] la xarxa: http://dialegescriptor.blogspot.com
DISSABTES D’INFORMACIÓ Obertura de l’oficina del Servei d’Informació-DISE del campus de Blasco Ibáñez dos dissabtes pel matí per a informar sobre l’accés i l’oferta de graus de la Universitat de València. És una de les accions del programa «Conèixer la Universitat». Destinataris: estudiantat preuniversitari i les seues famílies, majors de 25, 40 i 45 anys, i altres persones interessades a accedir a la Universitat.Dates i lloc de realització: pel juny, al voltant de les dates de preinscripció als estudis universitaris. No cal cita prèvia; es tracta d’una activitat oberta. Servei d’Informació-DISE, Aulari III, C. Menéndez y Pelayo, s/n, 46010 València.Organització: Servei d’Informació-DISE. En la xarxa: www.uv.es/acces/coneixer
SETMANA DE LA GEOGRAFIAConjunt d’actes destinats a donar a conèixer a l’alumnat de batxi-llerat els estudis de Geografia i les instal·lacions de la Facultat.Destinataris: Estudiants de batxillerat.Període d’inscripció: A partir de desembre.Dades d´interés: La setmana inclou visites concertades per a centres de secundària, exposicions, projeccions, excursions de camp, conferències i lliuraments de premis.Contacte: [email protected] la xarxa: www.uv.es/depgeo i www.uv.es/incorporaciouv/cooperacio/Semana_Geografia.htm
TAULA REDONA DE LA FACULTAT DE CIÈNCIES DE L’ACTIVITAT FÍSICA I DE L’ESPORTEls estudis del grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport i les seues eixides professionals.Organització: Facultat de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport. Col·laboració: Delegació per a la Incorporació.Dates i lloc de realització: Febrer-març, a la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport. Coordinació: Victor Tella.En la xarxa: www.uv.es/incorporaciouv/cooperacio i www.uv.es/fcafe
VISITESVISITES INFORMATIVES DE LA FACULTAT D’ECONOMIA ALS CENTRES DE SECUNDÀRIAVisites del personal de la Facultat d’Economia als centres de secundària per a informar dels graus que s’hi imparteixen.Destinataris: Estudiants de secundària.Dates de realització: De setembre fins a febrer (sol·licituds) / febrer-març-abril (visites). Contacte: [email protected], 963 828 528.En la xarxa: www.uv.es/economia
“CONEIX LA FACULTAT D´ECONOMIA” PER A ESTUDIANTS DE FORMACIÓ PROFESSIONALVisites informatives per a estudiants de primer i segon curs de cicles superiors de Formació Professional sobre oferta acadè-mica de la Facultat d´Economia e incorporació a la Facultat.Destinataris: Alumnes de primer i segon curs de Cicles Forma-tius de Grau Superior d´Administració, Comerç i Turisme.Inscripció: Abans del 10 de maig de 2012 confirmar assistènciaData i Lloc de realització: 17 de maig de 2012, Saló de Graus de la Facultat d´Economia.Contacte: [email protected], 963 828 528En la xarxa: http://www.uv.es/economia i http://www.uv.es/incorporaciouv/
VISITES GUIADES FACULTAT DE PSICOLOGIAVisites per a alumnes i professors de batxillerat on s´ensenya les instal.lacions de la Facultat (biblioteca, docimoteca, laboratoris, aules, etc), donar una visió general de la docència oferida en el centre, on participen membres de l equip deganal i personal dels laboratirs del centre.Destinataris: Alumnes de batxillerat i professors.Data d´inscripció: Oberta a proposta dels centres de Secundària.Data i lloc de realització: A determinar amb els centres de Secundària.En la xarxa: www.uv.es/incorporaciouv
VISITES A AULA D’ASTRONOMIAL’Aula d’Astronomia és un laboratori docent del Departament d’Astronomia i Astrofísica, on s’imparteixen les pràctiques de les assignatures relacionades. Les visites tenen una durada de dues hores per a grups de 20 alumnes. La finalitat és acostar l’estudiantat a les meravelles del cel fent ús de les tècniques i mètodes usuals en aquesta disciplina.Destinataris: alumnat de 3r cicle de primària, secundària i batxillerat.Dates de realització: durant el curs, als matins i a la vesprada.Organització: Departament d’Astronomia i Astrofísica.Contacte: Enric Marco, [email protected], 963 543 069.En la xarxa: www.uv.es/aulaastronomia
VISITES A L’AULA DEL CELActivitat destinada a divulgar els coneixements i les tècni-ques de l’astronomia. Les visites es programen per a grups de 25 alumnes.Destinataris: alumnat de 3r cicle de primària, secundària i batxillerat.Dates i lloc de realització: matins de dies lectius, de dilluns a dijous, a l’Observatori Astronòmic de la Universitat situat al Parc Científic de Paterna.Organització: Observatori Astronòmic.Coordinació: Miquel Gómez.Contacte: [email protected], 963 543 750.En la xarxa: http://observatori.uv.es
VISITES DEL PROGRAMA «CONÈIXER LA UNIVERSITAT»Visites als diferents campus de la Universitat de València perquè l’alumnat d’ensenyament secundari establisca un contacte directe amb la institució i conega l’oferta acadèmica que hi pot estudiar. Hi ha diversos itineraris segons els centres i les titulacions.Destinataris: estudiantat de 2n de batxillerat i de cicles forma-tius de grau superior, preferentment.Inscripció: pels mesos de gener i febrer. Dates i lloc de realització: entre els mesos de març i abril als centres de la Universitat de València segons l’itinerari triat.Organització: Servei d’Informació-DISE i tots els centres universitaris.Contacte: [email protected], 963 864 535.En la xarxa: www.uv.es/acces/coneixer.htm
ACTIVITATS PER AL PROFESSORAT I PER ALS ORIENTADORSJORNADA DE PSICOLOGIA ALS CENTRES DE SECUNDÀRIADonar suport a l´ensenyament de matèries relacionades amb la Psicologia i tractar temátiques d´interés per als orientadors, conferències al voltant de qüestions d´actualitat, debats i taules redones sobre problemàtiques relacionades amb l´orientació educativa.Destinataris: Orientadors i equips directius de centres de SecundàriaData d´inscripció: Febrer de 2012Data i lloc de realització: Març 2012, Facultat de PsicologiaEn la xarxa: www.uv.es/incorporaciouv
CICLE DE CONFERÈNCIES FACULTAT DE CC. BIOLÒGIQUES Es tracta d´una sèrie de conferències impartides pels professors de la Facultat de CC. Biològiques i d´altres centres o Institucions, referents a temes d interés biològic general, com l enfermetat d´Alzheimer.Destinataris: Estudiants i professors de Secundària, i estu-diants i professors de la Fac. Biologia.Dates i lloc de realització: 2 sessions al mes, des de setembre. Biblioteca de Ciències Eduard Boscà, Campus de Burjassot.En la xarxa: www.uv.es/incorporaciouv/cooperacio
CEDUTEC 2012: CONGRÉS D´EDUCACIÓ TECNOLÒGICACongrés que preten analitzar, debatre i expossar experiències educatives referides a l´ensenyament de le matèries tecnolò-giques en ESO i en el batxillerat de Ciències i Tecnologia.
Destinataris: Professorat de matèries tecnològiques de Secundària i professorat Universitari.Dates i lloc de realització: Febrer de 2012 (divendres-dissabte). Seu de l´Escola Tècnica Superior d´Enginyeria de la Universi-tat de València (ETSE-UV) Campus de Burjassot-Paterna.
EXPERIMENTA: LES MALETES DE FÍSICA“Experimenta” és un conjunt d´activitats destinades a promoure el coneixement científic i tecnològic a través de la pràctica, sobretot pel que fa al camp de la física. Aquesta ac-tivitat possa a la disposició del professorat de batxillerat una sèrie de pràctiques de física que es poden usar com a material de suport a la docència. Aquestes pràctiques es distribueixen en unes maletes que contenen tots els materials necessaris per a dur-les a terme. Per a poder ser usuari de les maletes, el professorat s´ha d´inscriure en una llista i assistir a un curs de preparació.Destinataris: Professorat de Secundària.Termini d´inscripció: TardorEn la xarxa: www.uv.es/portasec/Fisica/armario_practicas.html i www.uv.es/incorporaciouv/cooperacio/Laboratoris_Fisica
CURS PRÀCTIC D´ECONOMIA DE L´EMPRESA: “MATERIALS DIDÀCTICS PER A LA PREPARACIÓ DE PROGRAMES EN EDUCACIÓ FINANCERA I EMPRENEDORS, EN L´ESO”Elaboració d´una guia Docent per a afrontar les noves matèries relacionades amb l´Educació Financera que es va introduir en l´ESO en els pròxims cursos.Lloc de realització: Aula del Servei de Formació Permanent del Campus de TarongersDestinataris: Professorat d´Economia i Empresa d´Ensenyança SecundàriaDates de realització: Per determinarEn la xarxa: http://www.uv.es/sfp/
III JORNADA DE CONVIVÈNCIA I MEDIACIÓ ESCOLARDescripció: Jornada per a compartir experiències i coneixe-ments sobre la convivència i la mediació en l’àmbit escolar.Destinataris: Professorat de secundària i equips directius.Termini d’inscripció: OctubreDates de realització: Novembre-desembre. En la xarxa: www.uv.es/filoeduc i www.uv.es/incorporaciouv/cooperacio
EXPOCIÈNCIAJornada lúdica de portes obertes al Parc Científic de la Universitat de València per donar a conèixer les activitats cien-tífiques i tecnològiques que es desenvolupen als laboratoris del Parc.Destinataris: Comunitat universitària, professorat de centres preuniversitaris, estudiants preuniversitaris i les seues famílies i públic en general. Dates de realització: Pel maig, no cal inscriure’s.Lloc de realització: Parc Científic, c. Catedràtic Agustín Escardino, 9, Paterna.Contacte: 963 544 758, [email protected] la xarxa: www.pcuv.es/es/Expociencia2010/Expociencia-2010.html
MATINAL DE L’EVOLUCIÓ, JORNADA D’ACTUALITZACIÓ CIENTÍFICA Conferències i debats per a donar a conèixer els últims avanços i coneixements en l’àmbit de la biologia evolutiva.Destinataris: Professorat de secundària i batxillerat.Termini d’inscripció: Abril-maig.Dates de realització: Maig.En la xarxa: www.uv.es/incorp/cooperacio/Jornadas_Profesores
MATINAL DE L’EVOLUCIÓ HUMANA, JORNADA D’ACTUALITZACIÓ CIENTÍFICA Conferències i debats per a donar a conèixer els últims avanços i coneixements en l’àmbit de la biologia evolutiva.Destinataris: Professorat de secundària i batxillerat.Termini d’inscripció: Octubre-NovembreDates de realització: NovembreEn la xarxa: www.uv.es/incorp/cooperacio/Jornadas_Profesores
Des del Vicerectorat de Cultura, Planificació i Igualtat, i el Vicerectorat d’estudis i Política Lingüística, en col·laboració
amb l’Associació de Directors d’Instituts d’educació Secundària (ADIES) s’organitzen anualment les Trobades
d’Intercanvi d’Experiències Educatives Universitat-Secundària, on s’exposen diferents iniciatives de
col·laboració entre professorat dels dos nivells educatius, així com iniciatives innovadores realitzades als centres
de secundària. Són accions gestionades des del servei de Formació Permanent/ Unitat d’ Innovació Educativa de la UV.
Campus sostenible i comerç justCAMPUS SOTENIBLE UNIVERSITAT DE VALÈNCIA: És un programa marc d’actuacions amb horitzó 2015. La Universitat de València vol incloure la sostenibilitat com un eix fonamental de la seua estratègia impulsant iniciatives per a un desenvolupament sostenible en tots els àmbits d’actuació que li corresponen, per tal d’assolir condicions de vida més saludables, un consum més responsable i facilitar l’adaptació de la institució als nous escenaris.
CAMPUS SOSTENIBLE / UV
1_ EDUCACIÓ IINVESTIGACIÓ PER A LA SOSTENIBILITAT
[P1] Programa deconscienciació,sensibilització i formació
[P2] Programad’avaluació i seguimentde la sostenibilització del’oferta acadèmica
[P3] Programa depotencició de lesestructuresd’investigació en matèriade sostenibilitat
[P4] Programa dedivulgació científica delsresultats d’investigacióen matèria de sostenibilitat
2_ CAMPUS SOSTENIBLEI SALUDABLE
[P5] Programa d’accessibilitat
[P6] Programa d’infraestructures
[P7] Programa d’Autoprotecciódels Edificis
[P8] Programa d’estalvienergètic
[P9] Programa de gestió iminimització de residus
[P10] Programa d’estudis enmatèria de sostenibilitat
[P11] Programa de laboratorissostenibles (Lab’s) de lafundació MAITE
[P12] Programa decontractació sostenible
[P13] Programa d’alimentaciói nutrició
[P14] Programa d’activitat física i esport
[P15] Programa dedesenvolupament del Pla dePrevenció de Riscos Laborals
[P16] Programa d’asistència sanitaria
[P17] Programa de seguretat, higiene i ergonomia dels llocs de trebal
[P18] Programa de salut psicosocial
[P19] Programa de coordinació de Campus Sostenible
[P20] Programa de mecenatge i captació de recursos
[P21] Programa de certificació de qualitat en matèria de sostenibilitat
3_ COMPROMÍS SOCIALI PARTICIPACIÓ
[P22] Programa de voluntariat en matèria de sostenibilitat
[P23] Programa de mobilitat i transport sostenible
[P24] Programa de comerç just i consum responsable
[P25] Programa de participació als fòrums i esdeveniments socioambientals i saludables de referencia
Amb el programa de comerç just i consum responsable, Campus Sostenible / UV pretén contribuir a transformar l’entorn econòmic i social per a construir un món més just i sostenible, desenvolupant iniciatives de comerç just, economia solidària i consum responsable, tant en l’àmbit universitari com fora d’ell.
[P24] PROGRAMA DE COMERç JUST
I CONSUM RESPONSABLE
CONCIENCIACIÓ,SENSIBILITZACIÓ
I FORMACIÓ EN MATÈRIA DECOMERç JUST
I CONSUM RESPONSABLE
IMPULS DE LAINVESTIGACIÓ
EN MATÈRIA DECOMERç JUST
I CONSUMRESPONSABLE
DIFONDREINFORMACIÓ SOBRE
PRÀCTIQUES DECOMERç JUST
I CONSUMRESPONSABLE
DIFONDRE LESBONES PRÀCTIQUESDE LA UNIVERSITAT
SOBRE COMERç JUST I CONSUMRESPONSABLE
IMPULSAR ELS PUNTS DE VENDA DE COMERç JUST
I DIVERSIFICAR L’OFERTA DE PRODUCTES
PARTICIPACIÓEN XARXES I
COL·LABORACIÓAMB ENTITATS I
ORGANITZACIONSDE COMERç JUST
VOLUNTARIAT EN MATÈRIA DE
COMERç JUSTI CONSUM
RESPONSABLE
CONTRACTACIÓ EN CRITERIS DE
COMERç JUSTI CONSUM
RESPONSABLE
Jardí Botànic
Misteri al Botànic El Gabinet Didàctic també proposa un joc per jugar i aprendre a la seua web www.jardibotanic.org/misteri/misterio.php o in situ al propi Botànic. Es diu: Misteri al Botànic; si véns al jardí, demanes l’itinerari i l’emplenes rebràs el certificat de detectiu.
Tallers per a ESO, Batxillerat , PAE i PQPI • Supervivents: les adaptacionsde les plantes al medi. Temperatura, aigua i llum, les adaptaciones als diferents factors ambientals.• Evolució: la conquesta de la Terra. Des de les plantes més primitives fins a les més modernes. • La fusta i el paper. Importància del reciclatge per contribuir a millorar la gestió sostenible dels recursos naturals.• Plantes del clima mediterrani. Adaptacions al clima mediterrani. Aprèn a determinar el nom científic amb una clau.• L’ADN: material genètic vegetal. Fes un viatge per la genètica dels pèsols de Mendel i extrau ADN.• … I va aparèixer el color. Com es produeix el color de les plantes? Quina funció té?• Biodiversitat: la dispersió del sfruits. Com es dispersen les llavors i per què?• Fotosíntesi i canviclimàtic. Els vegetals amb la fotosíntesi contribueixen a reduir el canviclimàtic.
Exposicions i material didàctic El Gabinet de Didàctica posa a la teua disposició tot tipus de material didàctic incloent tant manuals, que podràs descarregar des de la mateixa pàgina web, com exposicions en préstec per als centres escolars.Actualment tenim dos exposicions per a préstec: • Les plantes cultivades • Els Boscos per a les Persones. Misteri al Botànic un joc interactiu per a jugar en la web; www.jardibotanic.org/educacion/recursos
Agricultura sostenible El jardí Botànic de la Universitat treballa des de fa anys, amb un plantejament d’agricultura ecològica en la zona de l’horta i de las plantes d’interès industrial. També podem assenyalar que la lluita biològica pel control de plagues és una altra de les opcions amb les quals es treballa. Assessorats pels tècnics de la Conselleria d’Agricultura, enguany comença una etapa per a compostar la matèria orgànica que produïm. El compostatge és una opció senzilla i fàcil d’obtenir els millors recursos de manera sostenible del propi medi ambient. Si vols consultar com ho pots fer ho trobaràs a la revista MÈTODE (58 i anuari de l’any 2009, www.metode.cat) i on són els llocs més adients . Si voleu trobar llavors de les plantes agrícoles podeu visitar http://www.llavorsdaci.org/Aquesta associació ha trobat lloc al jardí botànic de la Universitat per tal d’ajudar a aconseguir un hort ecològic amb varietats autòctones.
Contacte Gabinet Didàctic: Telèfon: 963 156 818 e-mail: [email protected]
@gabdidacticgabinet didactic universitat valencia
BOSCOS. RECURS BELLESA I VIDAUn bosc és més que un conjunt d’arbres agrupats. És un ecosistema complex amb nombrosos èssers vius que no podrien viure a cap altre lloc. Des dels fongs que colonitzen les arrels, passant per les molses i insectes que inunden els troncs, fins aplegar a les aus que nidifiquen entre les branques davant la mirada dels predadors de terra. Un bosc pot ser un amagatall, una casa, una trampa, un rebost... un recurs.
PER QUÈ HEM DE CONSERVAR-LOS? Aquestes masses forestals són vitals per a la supervivencia i el benestar de les persones en tot el món. Font d’aliment, medicaments i aigua potable, estabilitzen el clima i el medi ambient, però sobretot són importants refugis de biodiversitat.
QUINES SÓN LES SEUES AMENACES? Malgrat que la taxa de desforestació s’ha reduït en aquesta última década, encara es perden anualment 14 milions d’hectàrees de bosc al planeta, més d’un quart de la superfície de la Península Ibérica. L’avanç de la frontera agrícola i la creixent demanda de fusta, combustibles fòssils i diverses infraestructures, són algunes de lesseues amenaces a nivell mundial. Però al nostre territori, han estat relegades a un segon pla davall la pressió constant dels incendis, la desertització i un desenvolupament turístic insostenible.
CAP A UN FUTUR SOSTENIBLE Per salvaguardar els boscos cal donar a conèixer la seua importància, les amenaces i perills que els afecten, i impulsar mesures efectives que revertisquen aquesta situació. Per un costat, és molt important la creació de diferents figures de protecció per a la conservació dels espais naturals. Espanya és el segon país de la Unió Europea en superfície forestal de la qual un 30% ja està dins de Espais Naturals Protegits (ENP), Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de la Xarxa Natura 2000 o els Llocs d’Interés Comunitari (LIC). Per altre, els boscos són un recurs valuós i limitat que s´ha de gestionar correctament. Per això, cal implantar un bon model d’ordenació forestal que garantisca uns boscos en quantitat i qualitat suficient per satisfer les necessitats presents i futures. En aquest sentit trobem diferents iniciatives arreu del món com la Xarxa Internacional de Boscos Models (IMFN), amb l’objectiu de combinar els requeriments socials, culturals i econòmics de les comunitats locals amb la sostenibilitat a llarg termini dels paisatges forestals. El Bosc d’Urbión a Burgos és el primer bosc espanyol de la xarxa. O també el sistema de certificació forestal FSC (Forest Stewardship Council), que informa al consumidor de que el producte ha sigut extret, transformat i comercialitzat de forma ecològica, sostenible i justa. Una bona mesura conservacionista que cada vegada adopten més productors.
La teoria ens diu que un bosc és una superfície de terra de més de mitja hectàrea, amb arbres de més de 5 metres d’alçada i una coberta forestal de més del 10%,o amb exemplars que en un futur puguen complir aquestos paràmetres.
La pràctica ens els mostra com uns ecosistemes molt complexes dels quals obtenim recursos i beneficis de tot tipus i ens anima a respectar-los i promoure la seua conservació.En aquest sentit, el Jardí Botànic de la Universitat de València
mampren la campanya de divulgació i sensibilització 2011 Any dels Boscos, Tresors de la Natura, per conmemorar l´Any Internacional que ha estat declarat per Nacions Unides.
Participa de totes les activitats relacionades que hem organitzat!!
www.uv.es/jardibotanic
La tortuga d’estany, (emys orbicularis) és una de les dues espècies de tortugues d’aigua que podem trobar a les nostres terres. Està catalogada com “vulnerable” a escala autonòmica, resultat de la pèrdua del seu hàbitat (viu a les marjals litorals), i a la introducció d’una competidora exòtica molt agressiva, la tortuga de Florida.
A l’Albufera de València no es té constància de cap població natural en l’actualitat, tot i que hi ha registres antics de la presència de la tortuga d’estany en les aigües i canals del Parc Natural. Gràcies al projecte de restauració que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ha dut a terme en el Tancat de la Pipa, l’Albufera compta
Les tortugues del Tancat de la Pipa han estat apadrinades pels voluntaris i participants del projecte: 1. Pipa, 2. Estrella, 3. Gatipollo (apadrinada per Dexilon, l’empresa que ha fabricat els emissors), i 4. Carmen.
amb un nou espai de bona qualitat ambiental, idoni per acollir una població d’aquesta emblemàtica espècie.
D’aquesta manera, Acció Ecologista Agró, amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient va posar en marxa a l’any 2010 “Projecte Emys” (projecte d’introducció i seguiment de la tortuga d’estany a l’Albufera de València), a l’àrea de reserva del Tancat de la Pipa. Des dels seus començaments, s’han alliberat un total de 45 d’aquesta espècie en diverses soltes.
El seguiment d’aquesta introducció es realitza mitjançant un voluntariat (5 i 6). Els voluntaris
LA TORTUGA D’ESTANY torna a les aigües de l’Albufera
1
3 4
2
s’encarreguen de revisar les nanses de pesca i seguir el moviment de les tortugues. A més, algunes tortugues porten emissors de ràdio (7) que permeten als voluntaris detectar la seua localització exacta en cada moment (8).
Amb les dades obtingudes es pot confirmar que el Tancat de la Pipa és un bon hàbitat per a aquesta espècie. Amb la trobada de Laura, una de les tortugues alliberades, la posta d’ous tot constatant així la primera reproducció del projecte, l’Albufera està cada vegada més a prop de tenir una població estable d’aquest amenaçat rèptil.
Aquest èxit ha propiciat també el creixement del voluntariat. Enguany, les marjals d’Almenara
i de Rafalell i Vistabella participen també de “Projecte Emys”
Si vols conèixer més coses d’aquesta espècie i la biodiversitat de les nostres marjals, i si t’agrada ficar els peus dins de l’aigua i practicar amb radioseguiment, apunta’t al voluntariat, escrivint al correu [email protected].
Si vols visitar el Tancat de la Pipa, conèixer l’obra de restauració, la seua biodiversitat i el projecte de filtres verds, o simplement conèixer totes les activitats que realitzem, escriu un correu a [email protected], o telefona al: 608 746 865.
5
7 8
6
La revista de divulgació de la ciència més guardonadawww.metode.cat
Mètode és una revista de divulgació científica en sentit ampli, publicada per la Universitat de València. Una revista que ix trimestralment i que dedica cada número a un tema monogràfic. Conté, a més, entrevistes a personatges relacionats amb el món de la ciència i unes seccions fixes dedicades a la història de la ciència, activitats amb plantes, l’observació de la naturalesa, els cultius d’hort, l’astronomia o la ciència de la cuina. Mitjançant els seus articles podràs tenir una visió de la ciència que es fa dia rere dia.
Què en saps de la ciència? La Universitat de València et convida a aproximar-te al coneixement científic i a descobrir totes les seues possibilitats per a decidir el teu futur professional. Gràcies a la Càtedra de Divulgació de la Ciència no solament podràs apropar-te a temes bàsics de la ciència i la
tecnologia a través de diverses vies, sinó que també coneixeràs molt millor tots el secrets del món que ens envolta i la recerca que fem a la Universitat de València sobre totes les àrees de coneixement. Enguany, a més, apostarem per la Sostenibilitat, ja que ens integrem en la creació del Campus Sostenible, el programa marc de la nostra Universitat, en l’horitzó de 2015, el qual inclou accions de formació, investigació, gestió pròpia i relacions amb la societat.
Amb la Càtedra de Divulgació de la Ciència, la Universitat de València afronta el repte de la divulgació científica i tecnològica com una de les seues principals prioritats, fixades en el seu Pla Estratègic i el VLC/Campus d’Excel·lència Internacional, promogut conjuntament amb la Universitat Politècnica de València i la delegació valenciana del CSIC. La difusió del coneixement científic és molt més que un factor derivat de la investigació, ja que ha esdevingut una autèntica necessitat social perquè té un impacte molt positiu tant en el desenvolupament econòmic com en el benestar de la població.
Tots els ciutadans hem de tenir suficients elements de judici per a formar-nos un criteri del avanços científicotecnològics a fi de disposar d’una opinió qualificada i poder decidir i participar en el debats tant socials com polítics de manera activa. Ens calen coneixements i informació rigorosos per saber afrontar desafiaments actuals com ara el desenvolupament sostenible, la conservació de la biodiversitat, les fonts d’energia neta, la recerca en cèl·lules mare o epigenètica, les novetats sobre organismes modificats genèticament, etc. En definitiva, hem de disposar de totes les eines per a entendre la investigació en tots els seus vessants, des de l’astronomia i l’espai fins les ciències de la salut i la vida.
L’objectiu principal de la Càtedra de Divulgació de la Ciència -mitjançant les seues accions i la Unitat de Cultura Científica, en matèria de comunicació- és aconseguir que la població no només valore la ciència, sinó, molt més important, que participe en el pensament científic, entenga els seus principals conceptes i adopte una determinada actitud davant d’aquesta. Al capdavall, contribuir a l’adquisició d’una veritable cultura científica.
Subscriu-te des de la pàgina web i rebràs informació de totes les nostres activitats Més informació en: Universitat de València. Gabinet de Política Científica. Càtedra de Divulgació de la Ciència.Amadeu de Savoia, 4, 2a planta. 46010 ValènciaTel. +34 96 339 50 00. Fax. +34 96 339 50 [email protected] - http://www.uv.es/cdciencia
ACTIVITATS CURS 2010-201113a Setmana Europea de la Ciència i la Tecnologia (Conferències als Instituts d’Ensenyament Secundari i de Batxiller, Festa de la Ciència, Rutes Matemàtiques, Taules rodones i debats, conferències obertes al públic en general, presentacions de llibres i documentals científics...)Celebració de l’Any Internacional de l’Energia Sostenible per a TotsCircuits de Ciència. Tertúlies d’actualitat científicaCursosCicles de conferènciesExposicions
PublicacionsMaterial audiovisual i en xarxaCol·lecció Sense FronteresCol·lecció Sin FronterasPremi Europeu de Divulgació Científica Estudi GeneralPremi Joan Lluís Vives de Comunicació CientíficaPremi VAE de Narrativa Científica Universitat de València Estudi GeneralPremi Llegir Sense FronteresCelebració del Xè Aniversari de la creació de la Càtedra de Divulgació de la Ciència
III PREMI LLEGIR SENSE FRONTERES
La Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València convoca la tercera edició del Premi Llegir sense Fronteres, en el marc de la celebració de la Setmana Europea de la Ciència i la Tecnologia. L’objectiu d’aquest guardó és estimular l’hàbit de lectura, la investigació i la creativitat dels estudiants d’ensenyament de secundària i batxiller. Els lectors interessats en participar en aquest concurs hauran de fer arribar els seus treballs, abans del 23 de desembre del 2011, sobre qualsevol dels títols publicats en les col·leccions Sense Fronteres i Sin Fronteras de la Càtedra de Divulgació de la Ciència. Es poden consultar els títols al web www.uv.es/cdciencia.
Els textos que opten a aquests guardons s’hauran d’enviar per correu electrònic a l’adreça: [email protected], juntament amb les dades identificatives de l’autor (nom, DNI, adreça, telèfon, correu electrònic) i la modalitat en la qual concursen.
Les categories per participar-hi són dues: 1) Lectors d’ESO: el seu treball consistirà en un resum de l’obra elegida i l’opinió personal sobre el llibre. L’extensió màxima del text serà de 10.000 caràcters amb espais.
2) Lectors de batxillerat: el seu treball estarà integrat per una ressenya crítica del llibre seleccionat, en la qual, amb raonaments ben fonamentats, es detallen els aspectes que més han interessat el lector, com també, quins d’ells considera més importants. L’extensió màxima haurà de ser de 20.000 caràcters amb espais. Els participants podran ser orientats pels professors dels centres on estudien, però l’elaboració i la redacció dels textos hauran de ser exclusivament obra dels concursants. Si es realitza una citació d’una obra, aquesta haurà d’aparèixer entre cometes i amb les dades bibliogràfiques completes de l’obra consultada. El III Premi Llegir sense Fronteres està integrat per dos guardons indivisibles, un per cadascuna de les modalitats. Consisteixen en un ordinador portàtil i una col·lecció de llibres publicats per la Càtedra de Divulgació de la Ciència. El jurat, format per experts de la Universitat de València, donarà a conèixer el veredicte al llarg del mes de gener de 2012. Els treballs guanyadors es publicaran al web de la Càtedra de Divulgació de la Ciència i les publicacions periòdiques de la Universitat de València seleccionades.
XVI Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General
L’ENIGMA DE LA LLIBERTAT. Una perspectiva biològica i evolutiva de la llibertat humanaDavid Bueno i TorrensCol·lecció Sense fronteres
Fa temps que se sap que els gens determinen moltes característiques del cos humà, com ara el color de la pell, el grup sanguini o el sexe. Tanmateix, ara s’està començant a descobrir que també influeixen, i fins i tot determinen, qüestions realment complexes del nostre comportament, les quals es pensava que procedien de la nostra ment i de la nostra experiència, com la tendència sexual o la fidelitat vers la parella. Com s’entén, doncs, la llibertat de l’ésser humà? Som realment lliures o estem condicionats per les reaccions neuroquímiques que es produeixen al nostre cervell? En un viatge fascinant a les intimitats de la nostra espècie i als sentiments que considerem més nostres, L’enigma de la llibertat ens acosta a la base biològica i evolutiva d’una de les característiques que
ens és més preuada, la nostra llibertat, i proposa que aquesta és la millor adaptació que l’evolució ens ha oferit per a garantir la nostra supervivència.
V Premi Vicent Andrés Estellés de Narrativa Científica Universitat de València
TRANSEÜNTSIgnasi DíazCol·lecció Ciència entre lletres
Martín, meteoròleg destinat a l’aeroport d’una recòndita i estranya ciutat, investiga les causes d’un antic accident aeri la versió oficial del qual sospita des d’un principi que va ser falsificada. La necessitat d’esclarir l’autenticitat dels fets l’impulsa a una indagació detectivesca en la qual utilitza conceptes meteorològics basats en la teoria del caos, i no dubta a endinsar-se fins als llocs més sòrdids de la ciutat per recaptar la informació necessària que li permeta fonamentar una versió versemblant de l’accident.Ignasi Díaz (Badajoz, 1961) és llicenciat en Física i en Filosofia, i doctor en Història de la Ciència. Ha publicat
anteriorment les novel·les La Mecànica Celeste (2001). Una confesión (2002), que obtenir el Premi Nadir de Novel·la curta 2002, i La mujer del número áureo (2003), que va guanyar el Premi Internacional de novel·la Casino de Mieres en 2003.
LA CIÈNCIA DELS SIMPSON. L’univers amb forma de rosquilla. Guia no autoritzadaMarco MalaspinaCol·lecció Sense fronteres
Exactament en el minut sis del primer episodi de la sèrie animada més duradora de la televisió, Els Simpson, la ciència ja hi fa acte de presència. El fotograma que ho anuncia és una garlanda nadalenca que diu: «Bon Nadal de part de la central nuclear de Springfield». Açò és només l’inici de les contínues referències científiques presents en la sèrie, tantes com per a fer un assaig i descobrir que la majoria d’autors dels capítols tenen una formació científica considerable, o que el guionista és llicenciat en física i màster en informàtica teòrica per Berkeley. Quanta ciència hi ha en Els Simpson i de quin tipus? I què hi ha de realista en la sèrie? O encara més interessant: quant hi ha de groc en la realitat científica? Amb el pretext d’Els Simpson, aquest llibre ens endinsa d’una manera àgil i fins i tot divertida en la turbulenta relació entre ciència i societat.
LLIBRES
Senyor Darwin, quina gran idea!
La mostra ‘Senyor Darwin, quina gran idea!’ forma part d’un programa més ampli de divulgació dirigida a estudiants de secundària i batxillerat sobre la importància de la teoria de l’evolució de les espècies. Aquesta iniciativa, impulsada per la Càtedra de Divulgació de la Ciència, integra aquesta mostra -de caràcter itinerant i la qual podrà ser demanada pels instituts de la Comunitat Valenciana, com també per centres culturals i ajuntaments-, un cicle de conferències a la carta, perquè els centres d’ensenyament d’educació secundària i de batxiller puguen optar entre una vintena de ponències, i un concurs literari. L’objectiu d’aquesta exposició, una de les diverses activitats promogudes per la Universitat de València per a commemorar l’efemèride, és apropar especialment als joves estudiants, alhora que a la societat en general, el transfons biològic de l’evolució, el seu potencial predictiu i les seues aplicacions pràctiques. Problemes pròxims al públic com ara la pèrdua de
biodiversitat, el deteriorament del medi ambient, l’augment de malaltes víriques o els conflictes armats són presentats aquesta mostra, de caràcter modular, com a exemples en els quals l’evolució imposa la seua capacitat explicativa. A més, la proposta va acompanyada d’una introducció a la figura de Darwin i a la seua obra. L’exposició ‘Senyor Darwin, quina gran idea’ produïda per la Càtedra de Divulgació de la Ciència, amb el professor Joaquín Baixeras, com a director científic ha comptat amb el suport de Caja Mediterráneo, la Fundació Ciutat de les Arts i les Ciències, la Fundació Espanyola de Ciència i Tecnologia (Fecyt) i l’Institut d’Estudis Catalans.
DE LA TERRA A L’ESPAI. Com funciona la tecnologia que ens ajuda des de l’exteriorDavid Iranzo GreusCol·lecció Sense fronteres
Fa més de mig segle, el primer satèl·lit artificial arribà a l’espai, i una dècada després, l’home xafà la Lluna per primera vegada. Aquests grans esdeveniments marcaren simbòlicament el segle XX. Però, en l’actualitat, l’espai és molt més que un símbol: s’ha convertit en una part de la nostra vida, encara que no sempre en som conscients. Des de l’agricultura fins als orígens de l’univers, passant per la comunicació o la navegació, la informació que recollim de l’espai exterior ens és d’una gran utilitat en el dia a dia. Amb un llenguatge accessible, De la Terra a l’espai ens explica com ens ho maneguem els humans per a anar a l’espai i com funcionen i per a què serveixen els satèl·lits i les llançadores que enviem allà dalt. Partint de la narració dels descobriments científics que han protagonitzat la carrera espacial del segle passat, el llibre llança també una ullada cap al futur, cap a unes tecnologies que semblen ser ciència-ficció, les quals ens ajuden, entre
altres coses, a predir els canvis climàtics o a detectar l’arribada d’asteroides que podrien ser catastròfics.
EL PLANETA DELS SIMISPierre BoulleCol·lecció Ciència entre lletres
Amb milions d’exemplar venuts en tot el món, reeditat ininterrompudament des de la seua primera aparició i adaptat al cinema, El Planeta del simis, l’obra mundialment coneguda de Pierre Boulle, és un dels grans clàssics de la ciència-ficció i de la novel·la d’aventures. Aquesta versió, traduïda per Juli Avinent, inclou un text introductori d’Alberto Giráldez sobre l’experimentació amb animals. Hi ha éssers humans en un altre lloc, diferent de la nostra galàxia? És la pregunta que es fan els passatgers d’una nau espacial que sobrevola un planeta proper a Betelgeuse: s’hi albiren ciutats, carreteres curiosament semblants a les de la nostra Terra. Després d’haver-s’hi posat, els tres homes descobreixen que el planeta està habitat per simis. Aquests els capturaran i es dedicaran a experimentar amb ells. Davant els simis, els caldrà donar proves de la seua humanitat...
TRAS LA HUELLA DE DARWIN
Realitzat per a commemorar el bicentenari del naixement de Charles Darwin (1809-1882),‘Tras la huella de Darwin’, realitzat per a l’ocasió i produït pel Taller d’Audiovisuals de la Universitat de València amb la col·laboració especial de la Càtedra de Divulgació de la Ciència. ‘Tras la huella de Darwin’, dirigit per Harmonia Carmona i Maria Sales, demostra la vigència de la teoria darwinista, de fet, utilitza com a exemple i fil conductor del documental la investigació del contagi massiu d’hepatitis C que va tindre lloc a València els anys 90, més conegut com a cas Maeso. El documental compta amb la col·laboració de prestigiosos científics els quals acosten l’espectador tant a la vida com a la teoria del famós naturalista anglès. Experts com ara Richard Dawkins, Rosemary i Peter Grant, el premi Nobel Sydney Brenner, Antonio Lazcano i Juan Luis Arsuaga, entre d’altres, hi intervenen. La producció d’aquest ambiciós projecte ha estat possible gràcies al patrocini de Bancaixa, la Caja Mediterráneo CAM i l’Institut d’Estudis Catalans.
R-EVOLUCIONA’T. 20 píndoles audiovisuals sobre evolucionisme
Aquests microespais, descarregables al web www.uv.es/cdciencia/darwin, han estat produïts per la Càtedra de Divulgació de la Ciència amb el suport de la FECYT i el Ministeri de Ciència i Innovació. R-evoluciona’t consta de 20 microreportatges sobre diversos temes vinculats a l’evolucionisme, des de la publicació de L’origen de les espècies fins qüestions de l’actualitat. En cadascun d’ells apareix l’entrevista d’un investigador de referència en la matèria tractada, tant de la Universitat de València com d’experts del CSIC, la Universitat Cardenal Herrera-CEU, la Universitat Politècnica de València o la Complutense de Madrid. Aquestes píndoles audiovisuals han estat concebudes com a eina complementària d’aprenentatge per a estudiants de secundària i batxillerat, en conseqüència, s’ha optat per un format descarregable a través d’Internet.
MATERIAL AUDIOVISUAL
EXPOSICIONS
MONCADA: Centre d’informació juvenilC/Major, 28 baix. Tel. [email protected] / www.moncada.es
PATERNA: Casa de la Joventut de PaternaCIJ – Centro Polivalente Valentín Hernáez C/ Músico Antonio Cabezas s/n (Barrio Santa Rita) Tel. [email protected]
PICANYA: Centre d’informació juvenilPl/ Espanya,8. Tel. [email protected] / www.ajuntament.picanya.org
PICASSENT: Casa Jove La tortaC/ Clara Campoamor, s/n. Tel. [email protected] / www.jovespicassent.com Casa Jove LA TORTA
QUART DE POBLET: Quart Jove C/ De la torreta,1, Tel. [email protected] / www.quartjove.es Quart Jove
SAGUNT i PORT:Espai DINA Sagunt: C/ Albalat, 1. Tel. [email protected] JOVE Port de Sagunt: C/ Vent de Marinada, s/nTel. [email protected] www.facebook.com/cjportdesagunt Casal Jove Port de Sagunt
SEDAVÍ: Casal jove de SedaviC/ Sant Vicent nº 60 baix / Tel. [email protected] http://casaljovesedavi.blogspot.com/
SILLA: La Nau JoveAv. Alacant, 63 Tel. [email protected] www.silla.es / www.sillacultural.com Nau jove de silla
TORRENT: CIJ Torrent. - L’Espai Av. Al Vedat, 103 – Segona planta Edifici Metro. / Tel. 961111853 [email protected] / [email protected] Centro Juvenil Torrent
XIRIVELLA:Centre Jove: C/ Levante UD, 2 / 963832579Espai Jove: C/ Montealegre, 6 / [email protected] / www.xirivellajove.es Centres Joves de Xirivella
ALAQUÀS: Centre Juvenil El Passatge: Av/ Blasco Ibáñez, 57.Tel. [email protected] www.alaquas.org / www.festifra.net Alaquàs Jove, Fra Alaquàs, Eurodesk Alaquàs
ALBAL: Centre d’informació juvenilC/ Maestro Ramón Sanchis Rovira, 9. Tel. [email protected] / www.albal.es [email protected] / Centro de información Juvenil
ALDAIA: Espai de participació Gentjov.es Pl. de la Constitució, 21 baix dreta. Tel. 961985013 / [email protected]@aldaia-ajuntament.es www.aldaia-ajuntament.es / www.aldaiaparticipa.com
ALFAFAR: Centre d’informació juvenilC/ Del Sol, 10 baix Tel. 963182438 / [email protected] / www.alfafar.com Alfafar Jove
ALMUSSAFES: Centre d’informació juvenilPl/ Mercat, 11 Tel. [email protected] / www.almussafes.es
BENETÚSSER: CIJ BenetússerCarrer Palleter núm 9 (antic Villar Palasi) Tel. [email protected] / www.benetusser.net/juventud CIJ Benetússer
BONREPÓS I MIRAMBELL: Centre d’informació juvenilC/ Verge del Pilar, 28, / Tel. [email protected] / www.bonimir.com
BURJASSOT: Espai JoveC/ Mariana Pineda, 93-95. Tel. 963160630 - Ext. [email protected] / www.imcjb.net
LA POBLA DE FARNALS: Centre d’informació juvenilC/ Les escoles,2. / Tel. [email protected] / www.lapobladefarnals.es
MELIANA: Casa Jove de Meliana C/ La font,9 / Tel. [email protected]
MISLATA: Centres Joves de Mislata Centre Jove Túria: C/ Túria,13 / 963837141Centre Jove del Mercat: C/ Major, 36 / 963990340 [email protected] / www.mislatajove.org www.facebook.com/mislatajove Centres joves de Mislata
JOVES.net és una xarxa d’Ajuntaments que coordinen els seus programes i serveis per a joves. Als centres joves pots trobar informació i assessorament sobre formació, ocupació, beques, habitatge, salut, viatges, premis... i tota mena de propostes d’oci i participació (cultura, ecologia associacionisme, voluntariat...). T’esperem!
NOM/COGNOMS TELÈFONS INTERNET
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
NOM/COGNOMS TELÈFONS INTERNET
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
NOM/COGNOMS TELÈFONS INTERNET
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
NOM/COGNOMS TELÈFONS INTERNET
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
NOM/COGNOMS TELÈFONS INTERNET
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
NOM/COGNOMS TELÈFONS INTERNET
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
e-mail:
NOTES
2011 dies lectius
2012 dies lectius
dillu
nsdi
mar
tsdi
mec
res
dijo
usdi
vend
res
diss
abte
dium
enge
dillu
nsdi
mar
tsdi
mec
res
dijo
usdi
vend
res
diss
abte
dium
enge
dillu
nsdi
mar
tsdi
mec
res
dijo
usdi
vend
res
diss
abte
dium
enge
dillu
nsdi
mar
tsdi
mec
res
dijo
usdi
vend
res
diss
abte
dium
enge
dillu
nsdi
mar
tsdi
mec
res
dijo
usdi
vend
res
diss
abte
dium
enge
dillu
nsdi
mar
ts
dillu
nsdi
mar
tsdi
mec
res
dijo
usdi
vend
res
diss
abte
dium
enge
dillu
nsdi
mar
tsdi
mec
res
dijo
usdi
vend
res
diss
abte
dium
enge
dillu
nsdi
mar
tsdi
mec
res
dijo
usdi
vend
res
diss
abte
dium
enge
dillu
nsdi
mar
tsdi
mec
res
dijo
usdi
vend
res
diss
abte
dium
enge
dillu
nsdi
mar
tsdi
mec
res
dijo
usdi
vend
res
diss
abte
dium
enge
dillu
nsdi
mar
ts
setembre
octubre
novembre
desembre
1
15
13
17
15
7
5
9
7
23
21
25
23
3
1
5
3
19
17
21
19
11
9
13
11
27
25
29
27
1
3
1
17
15
19
17
9
7
11
9
25
23
27
25
5
3
7
5
21
19
23
21
13
11
15
13
29
27
29
30
2
16
14
18
16
8
6
10
8
24
22
26
24
4
2
6
4
20
18
22
20
12
10
14
12
28
26
30
28
29
31
31
2
4
2
18
16
20
18
10
8
12
10
26
24
28
26
6
4
8
6
22
20
24
22
14
12
16
14
30
28
30
gener
1
12
16
15
12
17
14
12
16
13
4
8
7
4
9
6
4
8
5
20
24
23
20
25
22
20
24
21
4
3
5
2
4
1
16
20
19
16
21
18
16
20
17
8
12
11
8
13
10
8
12
9
24
28
27
24
29
26
24
28
25
2
1
3
2
14
18
17
14
19
16
14
18
15
6
10
9
6
11
8
6
10
7
22
26
25
22
27
24
22
26
23
2
6
5
2
7
4
2
6
3
18
22
21
18
23
20
18
22
19
10
14
13
10
15
12
10
14
11
26
29
26
31
28
26
30
27
29
29
29
30
1
2
1
13
17
16
13
18
15
13
17
14
5
9
8
5
10
7
5
9
6
21
25
24
21
26
23
21
25
22
1
5
4
1
6
3
1
5
2
17
21
20
17
22
19
17
21
18
9
13
12
9
14
11
9
13
10
25
29
29
25
30
27
25
29
26
28
31
28
30
28
29
30
30
30
31
31
3
2
4
1
3
15
19
18
15
20
17
15
19
16
7
11
10
7
12
9
7
11
8
23
27
26
23
28
25
23
27
24
3
7
6
3
8
5
3
7
4
19
23
22
19
24
21
19
23
20
11
15
14
11
16
13
11
15
12
27
30
27
29
27
31
28
febrer
maig
agost
març
juny
setembre
abril
juliol
12
34
56
78
910
1112
1314
1516
1718
1920
Servei de Prevenció i Medi Ambient