JOSEPRICARTROVIRA(1884-1959)

Pagés, sindicalista agrarí i polític.La lluita per ia térra.

Miquel-Mug Valí SolerLlicenciat en Geografía i Historia

Juny2014

25

10O)

oo00

Josep Ricart Rovira

26

En record ais meus pares Miquel Valí i Antonia Soler,pagesos i rabassaires, pelseu llegatple d'estimació i valors.

A

Presentado

L.quest treball está dedicat a la persona de Josep Ricart Rovira (1884-1959) i té dos ob-jectius fonamentals.

El primer, treure de l'oblit una persona que va dedicar la seva vida a la lluita per la llibertat iper millorar les condicions de vida de la pagesia. Influ'it pels socialistes utópics i peí pensa-ment deis anarcosindicalistes de principis del segle XX, es rebel-la contra els propietaris dela térra i contra les condicions de dependencia económica i social deis rabassaires. Polític ac-tiu i lliurepensador sense clixés, a voltes polémic, va ser una persona de carácter, segur de lesseves conviccions i amb una capacitat oratoria i de seducció molt consistent. La seva vida nova ser cap camí de roses. Va viure anys extremadament complicáis. Revolucions, dictadures,guerres, lluites ideológiques, canvis socials, victóries efímeres, persecucions, empresona-ments i un llarg exili. Autodidacte de formació, ens va deixar una gran quantitat d'articles,cartes i escrits. A partir d'aquests documents, podem valorar la seva lluita i la fidelitat aisprincipis en defensa del sindicalisme agrari i de les col-lectivitzacions de la propietat.

El segon aspecte es remarcar la seva influencia a Sant Pere de Ribes. Malauradament, ens man-ca molta documentació sobre els inicis i l'evolució de la Societat dAgricultors i Obrers (1919-1939] i del paper de lideratge que va jugar en Josep Ricart en els primers anys. No obstant aixó,pels escrits publicats i per la seva presencia pública es fácil endevinar que va ser clau.

Un alcalde elegit democráticament l'any 1922, que es manifestava república i d'esquerres,va representar ser un cop dur pels qui fins aleshores havien exercit el poder a Sant Pere deRibes. El canvi es gran. Pensem en el Ribes rural del primer tere del segle XX on uns pocspropietaris agraris controlaven amb condicions medievals, la majoria deis pagesos que tre-ballaven les seves terres. Aquesta petita revolta, que aporta una altra forma de fer i ser i quela Higa a les inquietuds socials de Catalunya, queda estroncada peí cop d'estat militar de l'any1923 de Primo de Rivera.

Recuperar la figura de Josep Ricart i Rovira, cinquanta-cinc anys després de la seva mort, erauna necessitat per poder reconstruir un fragment de la nostra propia historia com a poblé, i aixíendinsar-nos en el nostre passat mes recent.És significatiu observar que alguna de les reivin-dicacions deis rabassaires, que no van ser ateses per la propietat ais anys 2 O, van perllongar lescondicions contractuals de la pagesia fins a fináis del segle XX a Sant Pere de Ribes.

27

D'Avinyonet del Penedés a Sant Pere de Ribes

E,

1

1£

I n Josep Ricart Rovira va néixer a Avinyonet del Penedésel 22 de juliol de 1884, fill d'en Pau Ricart i la Filomena Rovira.El seu pare era pagés i encarregat deis treballadors del campde la finca de Can Ráfols deis Caus d'Avinyonet. En aquest en-torn es desenvolupa la primera infantesa i adolescencia d'enJosep Ricart, on a mes d'anar a l'escola, aprén la duresa de lestasques del camp i les difícils relacions entre pagesos i propie-taris que acabaran marcant la seva personalitat i pensament.

A partir de l'any 1887 s'estén peí Penedés i el Garraf la plagade la fil-loxera que mata totes les vinyes i obliga a replantar-les a partir de peus de cep portats deis Estat Units i empel-tats per les varietats característiques de la zona. Aquest fetrepresenta un gran trasbals en l'economia de Catalunya i es-pecialment de les comarques vinícoles. Anys -mes tard, desde l'exili de Franca, recorda aquests fets i les feines del camp,comparant-les amb les que realitzava en aquells moments aFranca: "Fet i fet, eren mes pesats els arpiots de rebassari la magalla, en aquell temps de la devastació deis vin-yars per la plaga fil-loxérica, l'aixada, la fanga i el cávecper fer rases, el magall, el picot, la máquina d'ensulfataramb la seva típica portadora i semalers, que no anaramb cavalls per aqüestes carreteres planes com la má".

Entre aquests escrits i podem observar una descripció deisprimers anys a l'escola, de la valoració deis mestres per laseva capacitat d'aprenentatge i de generar discursos. Son es-pecialment significatius els relats sobre la vida quotidianade la pagesia a principis del segle XX, sobre les feines deiscamp o els menjars: "A la tarda, tampoc faltava la begudaa dos quarts de tres a l'hivern i a les tres a l'estiu i el be-renar a les quatre a l'hivern i a les cinc a l'estiu. Aquellatruita amb bacallá o arengada, o bacallá esqueixat ambun parell de tomacons, un brot de coliflor amb quatreolives o pebrot confitat".

De petit, i com a anécdota, en Josep Ricart havia fet d'escoláde mossén Cinto Verdaguer quan anava a fer missa a Can Rá-fols deis Caus, a Avinyonet del Penedés.

Certifícatele Treballdela Col.lectivitat Agrícola Vilanovesa a nom dejosepRicarton consta com a fundador de la Unió de Rabassaires. Any 1937.

Des de molt jove va demostrar una enorme facilitat per al'escriptura. D'aquest període es conserven versos d'amori versos satirios adrefats al festeig de joves i altres de temá-tiques socials, que aniran creant una consciéncia política i unposicionament en la defensa de les classes menys privilegiades.

A Avinyonet del Penedés va ser on es va iniciar en la lluitadeis pagesos enfront deis propietaris. Com a fets mes remar-cables podem dir que va arribar a presidir el sindical obrerlocal Unió d'Avinyonet, fundat al 1902.

L'any 1906 es casa amb Balbina Soler, fruit del matrimoninaixeran tres filis, Josep Ricart Rovira (1908-1992), Pere Ri-cart Rovira (1912-1917) i Rossend RicartSoler (1915-1991).

Cada vegada mes actiu en la lluita sindical al Penedés i fruit dediferents enfrontaments amb els propietaris locáis, decideixtraslladar-se a viure amb la seva familia a Sant Pere de Ribes.Treballará de pagés a Can Pere de la Plana i a Can Maciá.

28

Les lluites sindicáis i polítiques

k.mb un bagatge sindical i amb un compromís envers lapagesia i les seves reivindicacions, en Josep Ricart es un deisimpulsors del Centre d'Agricultors i Obrers de Sant Pere deRibes, també anomenat El Local.

Francesc Layret, advocat, sindicalista i defensor de les causesdel moviment obrer, i elegit diputat a les Corts de Madrid eljuny del mateix any, hi va posar la primera pedra el mes dejuliol del 1919. En l'aquest acte Layret va dir: "No está en lesnostres mans ni en les de ningú provocar la revoluciósocial, dones aquesta vindrá imposada pels esdeveni-ments". Francesc Layret fou assassinat a Barcelona el 30 denovembre del 1920. Eli, conjuntament amb Lluís Companysi Salvador Seguí, van teñir una gran influencia en el pensa-ment i l'acció sindical de Josep Ricart.

El Centre d'Agricultors Obrers de Ribes es convertiría enuna societat clau per entendre l'esdevenir polític i social deRibes, des de l'any 1919 fins al 1939.

El Centre d'Agricultors i Obrers representa una entitat queacull la pagesia i els obrers del municipi que busquen unamillora social i de les condicions de vida de la pagesia ribetana.Pero també i per fer justicia, no cal oblidar el Centre con unespai d'esbarjo i cultural que impulsa un trencament amb larealitat d'un Ribes dominat per les classes mes adinerades.Les xerrades, els mítings rabassaires, les representacions te-atrals i les projeccions de cinema, concerts i balls son algunesde les moltes activitats que es realitzen en aquests primersanys de vida del Local, constru'it en base al treball volun-tari i les aportacions populars. El seu arrelament, així coml'impacte social, va generar un augment de l'autoestima d'unaclasse social desprotegida, i al mateix temps, va canalitzar lesreivindicacions socials i polítiques de l'esquerra a Ribes.

A principis deis anys vint, a Ribes hi ha una gran activitatsocial, cultural i política, fet que demostra l'existéncia dediferents entitats culturáis com l'Ateneu, l'Esbart, el CentreRecreatiu, el Centre Parroquial, entre d'altres. Societats, que

AGRICULTOR»de la comarca de VHanova 1 Geltrú

Per a contribuir a la carapanya de revistó del problema paipilant de latetra en quaní significa un pas endevant per a senyalar unes noves liéis queregulin la proporció mes ¡usía en que deuen intervenir en el repart déla fruífsel treball I el capital donant a aqiiell la preponderancia cora II correspon,

Acudiu tots al

GRAN MITIND E P R O P A G A N D A A G R A R I A

que tindrá íloc e! día 15 del correní, a dos guarís d'onze del maíí, al CineDiana, en el que hi, pendran part els segUenfs ORADOBS :

Martí Torrentede la Societai <3'Agricultor»

N. AragayRegidor de SabokHI

M. Duran i CañamerasAdvoca

Josep RicartAlcaide de Pibes

Conrad SolsonaPublfcisla

Joan Casanovas

;23

IU

Lluis CompanysDipoM a Corta |*r Sdtedel!

"

fnterea»a a tot» el» aue en el* dtterent» conceptea derabamsfilre*, m«*over» I pareer» tenlu la denominado comoa-cxnlotmt*.

Vilanova I oeltrú, atfo*t ae MKM».LA SOCIETAT

D'ACRICULTORS

CartelldelmítingcelebrataVilanovaell5d'agostdel'anyl922amb la presencia de Josep Ricart com Alcalde de Sant Pere de Ribes

i Lluís Companys, Diputat a les Corts Espanyoles per Sabadell.

busquen les seves referéncies ideológiques i de compromísa nivell nacional, per mostrar les seves diferencies i a vol-tes, enfrontaments. Aqüestes societats que gaudeixen d'unagran vitalitat son la viva demostració de la gran activitat dela societat civil en un municipi d'uns 2.000 habitants. Es unRibes on hi ha un periódic quinzenal, El Castell de Ribas, on escrea el primer club de fútbol, la Unió esportiva Ribetana i onles picabaralles socials i polítiques eren el pa de cada dia.

29

Les lluites sindicáis i polítiques

VILLANTOVA Y BELTBU 13 DE AGOSTO DE 1942 Kám. 7T8

DEMOCRACIASemanario Republicano Federal

ORGASO DEL PAKTIDO REPUBLICANO FEDEBALISTA DEL DISTRITO DE TILLANU1TVA Y 8ELTRÜ

Capfdlera delsetmanari república i federal Democracia de Vilanova HaGeltrú onjosep Ricart va escriure regularmentdel 1919 al 1930.

oce

1Ea

Son anys, en els quals les relacions polítiques a Catalunya soncomplicades. La Lliga Regionalista busca definir un modelpropi per a Catalunya dins d'un Estat molt centralitzat. Deles escletxes legislatives del govern central, Enric Prat de laRiba, mancomuna les quatre diputacions i forma la Manco-munitat de Catalunya (1914-1924]. Institució que, sota laseva presidencia primer, i de Josep Puig i Cadafalch després,va realitzar una important obra de govern a nivell públic cre-ant infraestructures viáries, potencian! una xarxa de teléfonsper tot el territori, treballant en la recuperació del patrimonihistorie, creant una xarxa de biblioteques publiques, impul-sant la renovado pedagógica i adoptantla normativa ortográ-fica impulsada per Pompeu Fabra.

Pero, també, son anys en els quals les tensions socials noparen d'augmentar. Les organitzacions obreres i sindicáis,amb una implantació creixent del sindical anarcosindicalistaCNT, cada vegada tenien mes pes i presencia pública a Cata-lunya. Les vagues i reivindicacions de la classes obreres cadacop eren mes fortes.

Mentrestant, les velles estructures de l'Estat, afeblides pelsconflictes interns i per la guerra del Rif (Marroc), no teñenla capacitat suficient per donar sortida a una realitat que de-manava profunds canvis polítics i estructuráis.

A nivell internacional, el triomf de la revolució soviética(1917] i la finalització de la Primera Guerra Mundial (1918]

son esdeveniments que tindran incidencia en el nostre país.El primer, oferint un nou model social i polític i el segon, ac-celerant una crisi económica dissimulada per la neutralitatd'Espanya en la primera gran guerra mundial.

A Catalunya, cada cop existien mes organitzacions locáis im-pulsades per formacions republicanes que reivindicaven can-vis en els contractes de conreu i la relació entre els pagesosi els propietaris de la térra. Així, neixen arreu del país moltscentres d'agricultors i obrers.

En aquest context, Josep Ricart i Rovira participa enl'assemblea constituent de la Unió de Rabassaires que vateñir lloc a Barcelona el 6 d'agost de l'any 1922, conjunta-ment, amb un altre ribetá, Pere Bertrán. En aquest acte restaconstituida la primera junta presidida per Jaume Martrat iPorta, de Martorell i es elegit sotspresident en Josep Ricarti Rovira, carree que fou ratificat al novembre del 1922 i queocupa fins a l'any 1924. Josep Ricart va teñir una presenciamolt activa en la creació de la Unió de Rabassaires i la sevaprimera implantació a tot Catalunya.

Aquest sindicat agrari, impulsat per Lluís Companys, tindráuna influencia cabdal en els propers anys, demanant millorespels rabassaires i proclamant el republicanisme com a modeld'estat, davant una monarquía cada vegada mes desprestigi-ada. Les seves demandes arribaran fins a la II República ambl'aprovació de la polémica llei sobre contractes de conreus.

30

Les lluites sindicáis i polítiques

Des del seu inici, la filosofía de la Unió de Rabassaires eraprou clara quan afirmava que considerava la térra propietatde tots els homes, i que solament el treball crea drets efectiusper a la seva possessió i usdefruit. A partir d'aquest princi-pi, demanava millores en els contractes de conreu entre elspagesos i els propietaris i també una intervenció de l'estat enla possible expropiació de terres no conreades.

Aquest sindicalisme rabassaire que comencava a créixer,tenia un estret contacte amb el sindicalisme obrer i industri-al, mes arrelat a les ciutats. En Josep Ricart ho expressava enun article a la revista La Terra, dirigida per Lluís Companys ique fou l'órgan escrit de la Unió de Rabassaires. Deia Ricart:" Els pagesos s'instrueixen i aprenen molt en els pobleson hi ha fabricació i altres ocupacions. En aquest poblesi veiem créixer societats agráries i obreres i en aqüestes,l'obrer del camp sempre troba terreny en qué discutir laveritat i l'ajuda per la defensa deis seus drets".

L'organització rabassaire i la seva rápida implantació va com-portar que els propietaris també ho fessin. Així, curiosament,l'any 1920, un cop fundat el Centre dAgricultors i Obrers deRibes, es constitueix TAssociació Agrícola de Sant Isidre deSant Pere de Ribes. Aquest sindicat de propietaris es va crear al'empara de les cambres agráries comarcáis.

Hem d'esmentar que previa a la constitució de la Unió deRabassaires es va formar la Federació Comarcal de SocietatsObreres Agrícoles de l'Alt i Baix Penedés, a la qual i sota l'impulsde Josep Ricart es va adherir, a partir de l'any 1919, la So-cietat d' Agricultors i Obrers de Sant Pere de Ribes. Aquestafederació va ser impulsada peí republicanisme reformista,encapcalat peí diputat del districte de Vilafranca, el penedes-enc, Josep Zulueta Gomis.

La repressió generalitzada de l'any 1921 i les diferencies en-tre anarcosindicalistes i reformistes van conduir a la desapa-rició de la Federació l'any 1922.

Son anys en qué hi ha una lluita sagnant a Catalunya. Sovin-tegen els atemptats anarquistes i la mort de sindicalistes. Esla Barcelona anomenada "Rosa de foc".

El nomenament de Severiano Martínez Anido (amb un fullde servéis extremadament cruel, com a governador mili-tar de Melilla, posteriorment ministre de Governació en laDictadura de Primo de Rivera i que va acabar la seva vidacom a Ministre de Franco l'any 1939) com a governador civilde Barcelona, va potenciar una repressió brutal enfront delsindicalisme i el moviment obrer a Catalunya. Va organitzarels sindicats lliures, va recolzar i promoure l'assassinat perpart de pistolers, a sou de la patronal, de molts sindicalistes.

En aquest període en Josep Ricart fou empresonat cinc ve-gades per representar el Centre d'Agricultors i Obres deRibes o per impulsar públicament els postuláis de la Unió deRabassaires.

Una mostra d'aquests fets, queden recollits en una nota deldiari La Vanguardia del 6 de marc del 1921:"Los mozos deescuadra de San Pedro de Ribas detuvieron al sujetovecino de aquella población Isidro Llosas Bosell de 18años de edad, adicto a la sociedad de agricultores y ami-go del secretario de la misma José Ricart Rovira. CuyoLlosas se dedicaba a recorrer domicilios exhortando ycoaccionando a los vecinos para que firmaran un docu-mento a fin de que por medio de la coacción poder con-seguir la libertad del referido José Ricart (a) " Jesús quetorna" y "Noy del Sucre".

Dues coses per comentar de la nota policial. La primera, elfet de demanar la llibertat de Salvador Seguí (Noi del Su-cre), secretar! general de la CNT de Catalunya, seguidor deles idees de Ferrer i Guardia. Anarcosindicalista, juntamentamb Ángel Pestaña i Joan Peiró, va ser una persona clau enel creixement de l'esmentat sindicat. Salvador Seguí fouassassinat el 10 de marc del 1923 a Barcelona, a mans deispistolers del sindicat lliure.

o

;;,:

I

31

Les lluites sindicáis i polítiques

s1££•CSV

La segona es que en diferents notes de la policia surt com asobrenom de Josep Ricart, "Jesús que Torna". No hem pogutesbrinar l'origen d'aquest sobrenom, si es d'ámbit local o dela propia policia. Amb aquesttítol es publica una obra teatraldel conegut autor Ángel Guimerá l'any 1919.

Amb una certa ironía, en un deis seus escrits de l'exili, JosepRicart recorda aquesta época tot escrivint;" Quan en virtutde les meves idees, el Doctor Governant social, MartínezAnido, m'envia per cinc vegades a la garjola, en conceptede vacances peí meu treball, va venir a visitar-me per ala meva sorpresa, un rector sense rectoría. Amb molt decarinyo, se'm va oferir perqué pogués retornar aviat ales meves tasques suspeses per la voluntat de l'avantditdoctor, en medicina social."

Malgrat les detencions, es un temps de forta intensitatpolítica i sindical, i Josep Ricat participa amb altres dirigentsde la Unió de Rabassaires i republicans federáis en mes decinquanta actes per diferents poblacions de Catalunya, ontransmetles línies d'emancipació de la classe obrera i sobre-tot de la pagesia enfront de la propietat. Eren actes que so-lien fer-se el diumenge i que, generalment, comptaven ambuna bona afluencia de públic, alguns, fins i tot, es podrienconsiderar festius, tal i com relata el Diari El Diluvio el que vateñir lloc al Centre d'Agricultors Obrers de Sant Pere de Ribesel juliol del 1922: " cuando el Sr. Companys y sus amigospenetraron en el nuevo y majestuoso edificio de la So-ciedad, el público, que llenaba el sobervio salón, se pusoen pie aplaudiendo, mientras una orquesta daba con sussones mayor colorido y prestaba más grande realce a lasimpática fiesta."

Al mateix temps, es converteix en un deis máxims col-laboradorsde la revista de la Unió, La Terra. Hi publica 21 articles entre l'any1922 i 1924, publicacions que combina amb la seva col-laboradohabitual amb el periódic Democracia de Vilanova i la Geltrú, queera l'órgan públic del partit República Federal.

En un d'aquest articles dirigit a l'órgan de la Unió de Rabas-saires titulat "¿Por qué no se resuelve el problema agrario?",demanava una intervenció legislativa al govern de Madrid,deia Ricart: "Pedimos razonablemente la presentación yaprobación de un proyecto en el Parlamento, adecuadoa las conclusiones de la Asemblea del Teatro Marina; yrecabar de la forma más posible un alivio para el críticovivir de toda la familia que emplea un trabajo aventura-do en el cultivo de la tierra y no se ve libre del propietarioque cobra como un usurero, un interés prohibido por ley".

Les reivindicacions rabassaires van veure una lleugeraesperanca de ser escoltades, quan es va formar el governliberal-reformista l'any 1922 presidit per Garcia Prieto, quemitjancant el ministre Santiago Alba, va prometre la presen-tado al Parlament de Madrid d'un projecte de llei per a lamodificació del régim de propietat immoble. Així, diferentsdirigents rabassaires, entre els que es trobaven Lluís Com-panys, Font Mario, Josep Raventós, Remigi Pañella, Casa-joana, Eusebi Daniel, Enric Esplugues, Francesc Riera i JosepRicart van entrevistar-se a fináis de febrer de l'any 1923,amb el cap de govern Garcia Prieto i diferents ministres, onels van assegurar la presentació de l'esmentat projecte dellei per millorar la situació deis rabassaires i cultivadors de latérra. Aquelles promeses, que van ser recollides a la revistaLa Terra van quedar en un no res, a causa de la pressió deissectors mes privilegiats que van bloquejar el projecte abansde presentar-se a les corts espanyoles, creant un punt mesde desconfianfa i frustració respecte de la política espanyolaper part deis rabassaires catalans.

32

El primer alcalde república i d'esquerresde Sant Pere de Ribes del segle XX

...En e! íebaí ai Congitís

-<áo ttóh loro* «OaifciíS dtls poiRic* ma

ía jiiíte demande <lsjsS Heve». ; 4 fsp«nyae ítnir aaííBlís de la

uityer? p>:r !"«bol¡-oii p¡s ¡nttrewoseays S'íian -opusai

'

Fortaveu la Uñió de R,abassairee«ero.. LLUIS C O M P A N Y S

BARCEl-ONA, ̂

ttB Catalunya,

£)E JÜtíOL DE í?23 *M« NÜM.

E,|n les eleccions municipals de l'any 1920 es presentaper primera vegada a Sant Pere de Ribes una candidaturaformada per persones de la Societat d'Agricultors i Obrers.Recordem que en aquelles eleccions es renpvaven la meitatdeis regidors del pie municipal, format per 10 regidors.

El resultat fou que entraren a l'Ajuntament, com a representantsde la Societat, en Josep Ricart i Rovira, Jaume Albet Butí, JosepArtigas Albal i Josep Jacas Guillaumes, i va ser elegit alcalde enPere Miret Cerda, opció mes Hígada ideológicament a la filoso-fía de la Lliga Regionalista. Pere Miret Cerda fou alcalde endiferentsperíodes (1901-1904), (1910-1914) i (1920-1922).

En les eleccions municipals celebrades el 5 de febrer del1922 es va reforcar la presencia de regidors de la candida-tura de la Societat dAgricultors i Obrers, i van entrar dosregidors mes, en Pere Bertrán Butí i Pere Pons Comas, i va serreelegit en Josep Jacas Guillaumes.

En l'acte de constitució del nou Ajuntament, celebrat al'Ajuntament el dia 1 d'abril de 1922, va sortir elegit alcaldede Sant Pere de Ribes en Josep Ricart Rovira, per sis vots afavor i amb 4 vots en blanc, de la minoría conservadora, deisregidors Pere Miret Cerda, Jaume Milá, Josep Roig Pinol iJosé Coll, actuava com a secretan l'Antoni Bosch. Així, enJosep Ricart es converteix en el primer alcalde república id'esquerres del municipi. En les seves primeres paraulescom a alcalde, Josep Ricart manifesta que la seva actuació

Cap fulera de La Terra (1922-1939) órgan oficial de la Unióde Rabassaires que dirigió Huís Companys

haurá de ser en defensa deis interessos de la població iprocurar-ne el benestar i el creixement moral i material.

Malgrat que aquesta elecció pugui semblar normal, la tensiópolítica del municipi era molt elevada. Així, a Josep Ricart el vanintentar inhabilitar com a regidor entre els anys 1920 i 1921,fet que va ser revocat peí ministre de la Governació. No obstantaixó, quinze dies abans del pie de constitució del nou ajunta-ment va ser empresonat amb altres quatre ribetans, fet que foudenunciatpelperiódicvilanoví Democracia en un article del 12de marc del 1922 titulat "El caciquismo regionalista en SanPedro de Ribas", on atribueix a una denuncia anónima lesdetencions, pero indirectament acusa els homes de Bertrán iMusitu (Diputat a Corts per la Lliga Regionalista el primer teredel segle XX) i els propietaris de la térra de Ribes, de fomen-tar aquesta detenció per tal de no poder prendre part en el pieconvocat l'l d'abril i ser elegit alcalde. Finalment, va ser posaten llibertat i com hem comentat va poder assistir al pie.

Aquest fet demostra les dificultáis d'acceptació de lesnoves directrius polítiques republicanes i d'esquerres queexistien a Ribes i que condicionarien totes les accions de lacurta legislatura.

Pero també hem d'esmentar que l'elecció d'en Josep Ri-cart com a alcalde va portar un esclat d'alegria a les classespopulars de Ribes, aquest fet, queda palés en una festa decelebració de la victoria a la seu de la Societat d'Agricultors

•o33oiI3

33

El primer alcalde república i d'esquerresde Sant Pere de Ribes del segle XX

ei.'..r8

•

i Obrers. Festa recollida en la publicació del diari El Diluviod'aquesta manera: "El domingo celebróse en la citada po-blación una comida para solemnizar la toma de posesiónde la Alcaldía por el Sr. Ricart, Presidente de la Sociedad deObreros Agrícolas, al mismo tiempo que el triunfo de ¡aspasadas elecciones municipales. En el salón de actos delnuevo edificio levantado por la Sociedad se sentaron en ¡asmesas unos doscientos comensales, ocupando la presiden-cia elprestigioso republicano don Jesús Pinilla, que tenia ala derecha al Alcalde de Ribas don José Ricart, y ala dere-cha el Alcalde Republicano de Villanueva i la Geltrú donJuan Pujol Carbonell. Ocupaban sitios preferentes en lamesa una representación de los obreros del campo de SanBaudilio deLlobregat, representantes de la casa del puebloy de la minoría socialista de Sitges, el señor Morgades Vi-cepresidente del Centro Federal de Vilanueva i la Geltrú, ypor ello representante de Democracia, órgano del partidofederal en el distrito, don José Mestre, doctor en medicinai acaudalado propietario deSan Pedro deRibasylaJuantadel Cen tro de Obreros del campo de la población.

El ágape fue servido con esmero por la popular Paula deRibas. Terminada la comida hicieron uso de la palabra:Don Francisco Pascual, Vicepresidente de la Sociedadorganizadora de la fiesta quien explico el objetivo de ¡amisma. La señorita Mercedes Jacas que en nombre de suscompañeras saludó a ¡os invitados. El Sr. Bertrán conce-jal de Ribas, nombre de los concejales de ¡a mayoría, ex-preso los deseos de todos de poner su entusiasmo en tra-bajar dentro del Ayuntamiento por el bien de Ribas y labuen armonía de todos los trabajadores de la población.José Rossell de Ribas, uno de los que fueron detenidos úl-timamente por las falsas denuncias de los caciques deBertrany Musitu, fustiga a estos y se enorgullece de haberestado encerrado en pro de la buena causa que defiendenlos obreros del campo de Ribas. El Doctor Mestre, médicode Ribas, saludo al Alcalde y regidores populares y se con-gratula de que se haya podido derrotar a los caciques.Dice que continua siendo catalanista, pero que su apoyo,

saben, es para los obreros, pues es la única cosa sana quequeda en el pueblo.

Al levantarse a hablar Alcalde de San Pedro de Ribas,compañero Ricart, estalla una ovación que dura algu-nos minutos. Hecho el silencio, dice que se congratula deI grandiosidad del acto, el cual es un buen presagio y es-timulante para ellos, quesin arredrarse por persecuciones,están dispuestos a colaborar por en bien del pueblo. Saludaal doctor Mestre y le agradece su asistencia al acto, puessiendo además de propietario hombre de ciencia da unalección a los caciques del pueblo. Saluda a los asistentes ydice que aunque la finalidad de la Sociedad no es política, eliosdebenlaborarsiemprepore¡triunfode¡asizquierdas."

Pero, com sempre passa ais pobles, les alegries o les penesvan per barris o sectors ideológics. Així dones, el mateix mesd'abril, el periódic quinzenal de Ribes, El Castell de Ribas,publica un article signat per P. de la S (Pepitu de la Serra),pseudónim de Josep Roig i Fiera, on fa una crítica acida a lanova majoria rabassaire del pie municipal i mes concreta-ment al nou alcalde, del qual diu: " Lo que si havíem de ferconstar es qué, encara que previst per molts, causa forcasorpresa la conducta de la majoria, tant poc ribetana icompletament mancada de dignitat i amor propi, elegintAlcalde de Ribes a una persona que podrá meréixer totsels respectes personáis, pero el sol fet de ésser un resi-dent i veí de Ribes de tant sois d'un parell anys enea, farepelos considerar-lo de casa; sincerament i parlant coma bons ribetans estimen que la seva elecció era la menysindicada".

Aquí comenca una dura polémica que va mes enllá de lesqüestions personáis, el diari El Castell de Ribas, fará costatd'una forma clara a l'anterior alcalde, Pere Miret i ais in-teressos deis propietaris, atacant sistemáticament totesles accions deis rabassaires i de nou govern municipal.

'JA

La polémica entre el Castell de Ribasi Josep Ricart

AHY IV.NÚM, 143SANT P&RE DÉ RICES, 50 os Aoosr DE

Periódic qumzenal

REDACCIÓ I ADMINISTRAC1Ó

,•. CARRER Nou, »ÚM, u ,•,

PREÜS DE SUSCRIPC1Ómig any ^ pesseies., Fora, mig any, 3'5o pcsseies.

No's momea «Is origináis.—Dets trebails que'spubliquin ne son responsables els seos ainors.

De'el període compres entre el mes d'abril del 1922 i elsetembre del 1923, prácticament, no trobem cap exemplardel periódic quinzenal El Castell de Ribas, on no hi hagi algúnarticle criticant l'actuació de l'alcalde Ricart i els principis re-publicans i d'esquerres que representava. En Josep Ricart noes quedava curt i mitjanfant el periódic vilanoví Democra-cia contestava contraatacant al periódic que anomena el"quinzenari d'en Miret".

El Castell, era dirigit i bona part escrit, per en Josep Roigi Fiera. Aquest utilitza moltes vegades per referir-se al'alcalde la denominació del "carinyo popular" o "Alcaldeobrer".

Ironía fina, mala bava, joc d'interessos, model de societat enjoc, ideología, valors diferenciáis, disputes en un poblé on elspagesos rabassaires volien comencar a sortir de l'anonimat.La seva rápida i forta organitzacio i sobretot, el fet d'assumirel poder local a partir de les darreres eleccions, no va sergaire ben digerida pels qui, fins aquell moment, havienmanataRibes.

Capealera del Castell de Ribas, periódic quinzenal que es publicaa Ribes des de l'anyl 916fins all919idell922all 923

amb informacions básicamentlocals.

Josep Roig i Fiera [1894-1945] químic i professor de cátala,va acabar marxant de Ribes, per instal-lar-se a Barcelona, ondesprés, durant la Segona República, va teñir un carree a laGeneralitat Republicana. Posteriorment, l'any 1939 fou em-presonat a la Model, on va redactar un diari sobre aquellestrágiques jornades. De les conseqüéncies del maltracte físic imoral de Testada a la presó, no es recuperaría mai.

Els dos, enfrontáis en una llarga polémica a Ribes, vanacabar defensant els postuláis de la II República i van patirles conseqüéncies de la viclória feixisla de la Guerra Civilespanyola (1936-1939). Per en Ricarl va ser un llarg exili aFranfa i per en Roig i Fiera, la presó.

Entranl de pie en la polémica i després de les caries de presen-tado ja esmenlades, els lemes podien ser del lol mes varial.Un exemple son unes cancons de caramelles, inlerpreladesper un grup de la Socielal d'Agricullors i Obrers, anomenatIndependencia Ribetana, presumplamenl escriles peí propiRicarl, on es feia burla de persones del municipi, amb un losarcáslic. El fel va arribar al pie municipal del 16 d'abril de1922, on Pere Miret va qualificar les lletres de "no gaire bon

•:

La polémica entre el Castell de Ribasi Josep Ricart

cet

cea

A ¡'esquerra de la fotografía Josep Ricart Soler i a la dreta elseupareJosep RicartRovira a l'exili d'Avrilmont(Franca) on treballava depagés.

gust" a la qual cosa respongué l'alcalde dient "que ell haviallegit les lletres i no hi veía problema." No deixa de ser unaanécdota, pero es significativa, per veure com s'anaven en-frontant els diferents grups en aquell moment.

Per altra banda, El Castell, relata alguns mítings rabassairesde diferents llocs de Catalunya, en qué participa en Josep Ri-cart, d'una manera despectiva i amb un menyspreu a la per-sona que era la máxima autoritat local.

Aquest escrits van augmentan! de to progressivament. Unexemple es el titulat "Passant bugada", signat per P. de la S.publicat el 15 de juny del 1922, on diu tot parlant del principide l'autoritat i referint-se a l'alcalde Ricart "es el primer enmancar les ordenances municipals, escoltant i permetentque una colla de baladres moguin xivarrí peí carrer, can-tant sátires de les quals n'és l'autor: i infringeix la llei mu-nicipal deixant acords sense compliment i coaccionant elsregidors en comptes de limitar-se a presidir la sessió; i perla dignitat consentint que la casa del poblé es converteixi

en centre pinxeria: i es befa deis tradicionals sentímentsreligiosos de tot un poblé que l'ha acollit fet un miserablemort de gana." Aquest dur article, conjuntament amb dosmes anomenats "Per la dignitat d'un poblé", signats amb elpseudónim de P. Patrici, utilitza un llenguatge agressiu i denun-cia que l'actual alcalde es una persona sense cultura, l'acusade dictador, d'ignorant, pedant, fent mofa de la seva forma deparlar i considerant-lo poc apropiat per portar les directriusd'un poblé. En aquest fragment queda palesa la línia del diari:"S'estranyen moltes persones de que, en aquest periódic,ens ocupem sovint de les bajanades i ridiculesa de cert per-sonatge intrús que ha vingut a portar la llavor del malestari la guspira de l'odi entre totes les classes socials d'aquestapoblació, abans tan tranquil-la i agermanada".

Totes aqüestes, i altres acusacions teñen una réplica ambla publicació d'un manifest signat per Josep Ricart, titulatEn defensa propia. Per la dignitat d'un poblé, que va serrepartit ámpliament per Ribes i tota la comarca. El llargmanifest comenca amb una justificació del perqué fa unacontesta pública. Diu Ricart: "La mal intencionada cam-panya que, se'ns motius que ho justifiquin, está fen elCastell contra la nieva dignitat de veí i representant de¡'Ajuntament i contra els demés companys de la majoria,ha fet que es presentessin a ¡'alcaldía persones de totatendencia política i social, protestant per la conducta dedit periódic i invitant-me a contestar a la mateixa des decolumnes d'altresperiódics."

En el manifest, Josep Ricart critica la línia d'atacs ais qualsestá sotmés per part de la redacció de El Castell i defensa laseva dignitat personal i la del grup de regidors de la majoriade la Societat d'Agricultors i Obrers, que porta el govern mu-nicipal. En el text denuncia que l'anterior govern municipalva deixar un deute de 56.000 pessetes, que atribueix a la malagestió de l'anterior equip municipal. També es pregunta ennom de quin partit, agrupació de persones d'administracionspassades o de quin grup que vol definir-se católic, es fan lesacusacions i el maltracte a la seva persona i gestió.

36

La polémica entre el Castell de Ribasi Josep Ricart

En el manifest, referma la feina que el nou equip de governrealitza i suggereix a les persones que l'ataquen que dedi-quin els esforcos a altres afers, com per exemple "aniriamillor que una part del vostre capital individual i eld'altres propietaris el prestessin com ho hem fet perla part que ens correspon els agricultors obrers deSant Pere de Ribes, per poder constituir una propietatcol-lectiva, per aliviar les nostres necessitats tambécol-lectives" i els fa una altra proposta concreta "en llocd'entretenir-vos amb aqüestes miséries, podriu for-mar aleshores un Sindical Cooperatiu per a acredi-tar una marca de vi, portant un bon renom a tots elspagesos". El manifest acaba reafirmant la seva intencióde continuar amb la mateixa línia que fins ara, malgrat elsatacs en profunditat, que des del Castell de Ribas es van pro-duint, que segons Ricart, volen enterbolir la seva dignitat ide la institució que presideix.

Encara que la línia editorial del diari va continuar amb elsatacs contra l'alcalde, es també veritat que, a partir de generdel 1923, cada vegada son mes espaiats. Alguna cosa va pas-sar dins la redacció del Castell de Ribes. Josep Roig i Fiera vaabandonar la direcció i un número del mes de desembre nova sortir a la llum per discrepáncies internes. Aquest fet, que-da corroborat en un article titulat "La cortesía no desfá lavalentía", publicat a Democracia el 27 de gener del 1923, onafirma Josep Ricart: "Quan aquest quinzenari era propie-tat del Sr. Roig de Ribes, ja sabeu que les vostres renyinesarribaren a l'extrem d'anar a rimpremta de ¡'Eco de Sit-ges el Sr. Miret i incautar-se el número corresponent ala primera quinzena de desembre. Per qué feu axó el Sr.Miret? perqué el Sr. Roig reconegué lo equivocat quehavia estat durant la direcció del seu quinzenari, ex-posant a la vegada que la culpa d'alguns cassos vergo-nyosos peí poblé, estava de part del Sr. Miret i d'algunsaltres propietaris."

La forca de les paraules ens dona la justa dimensió de les dis-cussions existents i de la seva complexitat. Probablement, i

tan sois molts anys després, podem endevinar qué hi haviaal darrere de la polémica, a mes d'interessos ideológics an-tagónics que mai son blanc i negre, per cap de les parts,personalismes i matisos sobre el model de poblé i societat.Catalanisme, internacionalisme obrer, reforma agraria, man-teniment deis privilegis deis propietaris, accés al poder d'unanova classe social. A poc a poc s'anava creant un caldo de cultiuque acabaría germinant en la proclamació de la II República,I'anyl931.

jñ333

Rossend Ricart Soler i el seu pare Josep Ricart Rovira aVilanova Ha Geltrú I'anyl957un cop tomata Catalunya del'exili.

.,,

Els assumptes municipals (1922-1923)

KeBo.

Is difícil poder fer una valorado objectiva del governpresidit per Josep Ricart sense teñir en compte els condicio-nants que hem anat descrivint, de la situado del poblé i el re-buig actiu d'una part de la població de cara a avalar la sevagestió i directrius polítiques, com també, per la brevetat de lalegislatura.

No obstant aixó, el taranná de la nova majoria queda ben ex-pressada en els plens municipals on s'aproven cartes de su-port a la causa rabassaire i es recolzen les línies que busquinmillorar les condicions de la pagesia. Dins aqüestes líniesd'esquerres i en el període historie en qué ens trobem, nopodía faltar un conflicte entre el nou govern i l'Església. Lano assisténcia a un acte religiós per part de l'alcalde i la noaprovació d'una subvenció a la parroquia de; 500 pessetes,es tradueix en la no assisténcia a alguns plens, per part de laminoría conservadora, com a acte de protesta. En aquestalínia, les paraules del capellá contra l'ajuntament son de-batudes entre Josep Ricart i Pere Miret, evidentment des deposicions discordants. Com a mostra del conflicte podemreflectir que el dia que s'inauguraven les dues noves cam-panes de l'església, a fináis del 1922, l'alcalde i els regidorsmunicipals del govern no varen assistir a l'acte, no sabemsi per qüestions ideológiques o perqué no foren convidats.El que sí que queda ciar es que el mateix dia i hora, a la So-cietat d'Agricultors i Obrers (recordem, davant mateix del'església) i tal com ens relata a El Castell, amb certa ironía,s'hi feien altres coses. "El diumenge 5 d'octubre i a l'horaque estava anunciada la benedicció de les noves cam-panes, foren exhibits al local de la Societat d'Agricultorsi Obrers uns quadros plástics representáis per unesquantes bailarines que feren les delicies del públicoamb les seves contorsions, mes o menys artístiques, deisseus membres mes o menys destapáis, i amb els seu cou-plets mes o meyns pocasoltes". Tal i com es la vida mateixa,el que es sagrat o profá, no deixa de ser part de l'esséncia deles persones humanes, i a voltes tan sois cal creuar una can-tonada per adonar-se'n.

FotografiarealitzadaataFincad'Avrilmont(Franfa)aprincipisdelsanys50 delS.XX. D'esquerra a dreta Josep Ricart Soler, Rene Audas i filia, Michelle(mare de Rene) i Josep Ricart Rovira.

En el període d'alcaldia de Josep Ricart, s'instal-lá a Ribes unasubseu de la companyia Peninsular de teléfons, que va perme-tre una millor utilització de la comunicació telefónica. Tambéhi ha el tractament del greu conflicte amb la companyia quesubministrava l'aigua potable a Ribes, anomenada AcueductoPrincipe Alfonso amb seu a Vilanova i la Geltrú, a causa de lafalta continuada de subministrament i els pagaments quehavien de fer els veins. Aquest tema porta una forta discussióciutadana, pública i política que fins i tot condueix a l'amenacade l'alcalde de dimitir si no tenia el suport de regidors de lamajoria. Finalment, els regidors de la Societat d'Agricultorsfan pinya amb l'alcalde i aquest retira la proposta.

També, en una entrevista amb el president de la Mancomunitatde Catalunya, Josep Puig i Cadafalch, es demana la construcciód'unnoupontala riera de Ribes, concretamentaSota-ribes.

Per altra banda, podem destacar, amb un caire mes polític,l'aprovació al pie municipal de l'adhesió a una acte

38

Els assumptes municipals (1922-1923)

__*— aT : "í8 _j—",3 i >*51 .__-<•**—!L*-?—"Sií̂ , <*Ei:*3s:s-'

U. R. C.

CotHzadó inineí

Carnet de cotització trimestral de la Unió de Rabassaires de Catalunya a favorde ]osepRicartRovira.Sindicat en el qual va militar tota la seva vida.

d'homenatge a Rafael de Casanova, en commemoració del'll de setembre del 1714, o la demanda de retorn de lestropes espanyoles al Marroc.

Altres qüestions de relleváncia en aquest dos anys, encaraque no fossin iniciatives municipals, van ser la construccióde l'Autódrom Nacional, al Clot deis frares, terme municipalde Sant Pere de Ribes. Aquest projecte va ser una iniciativaprivada d'un grup d'industrials encapfalats per Francesc Ar-mengol. El 17 de setembre del 1922 es posa la primera pedrai les obres durarien un any. L'acte fou presidit peí Marquésd'Estella, en representació del rei d'Espanya; Enric Ráfolsen norn del president de la mancomunitat de Catalunya; al-caldes de Vilanova i la Geltrú i de Sitges, i en representacióde l'alcalde de Sant Pere de Ribes hi assistí el senyor AntoniBosch. Probablement, l'abséncia d'en Josep Ricart a l'actefou, entre altres, per motius familiars. El 18 de setembre mo-ria a Avinyonet, el seu pare Pau Ricart.

Mes enllá d'aquest acte, cal esmentar que la defensa quel'autódrom estava ubicat en terme municipal de Sant Pere deRibes fou clara i unánime des del primer moment. Josep Ri-cart ho avala al pie municipal i en diferents publicacions, comexemple a l'article a Democracia, publicat el 25 de febrer del1923, titulat "A cada qual lo seu" on demana a les autoritatsde Sitges i ais responsables de l'Autódrom, que utilitzin el nomdel poblé a l'hora d'ubicar la nova instal-lació esportiva.

Una altre iniciativa que s'estudia a mitjan del 1922, fou lapossible construcció d'un pantá en terme municipal de SantPere de Ribes i Olivella. L'anomenat Pantá d'en Monnás, tenial'objectiu de convertir en terres de regadiu, una bona part delterritori de Ribes i Sitges i es plantejava com a complementandel Pantá de Foix. De fet, es van produir diferents visites detécnics i polítics del Ministeri de Foment, per avaluar la pos-sible construcció. Finalment, la iniciativa va quedar en res.No obstant aixó, i des de la perspectiva actual, la previsió derecollida d'aigua, era molt optimista si tenim en compte quela major quantitat d'aigua venia de la riera de Begues.

L'activitat municipal de Josep Ricart no li va impedir continuargaudint d'una vida política i sindical intensa fora del territorimunicipal. Ho podem constatar perqué fa campanya políticaa favor del candidat república Joan Ventosa, a les eleccions dediputats a les corts espanyoles de l'any 1923, en qué finalmentva ser derrotat el candidat de la Lliga, Betran i Musitu.

Josep Ricart es presenta com a candidat a les eleccions pro-vincials del 10 de juny del 1923 per a un escó de Diputat ala Mancomunitat de Catalunya. En aqüestes eleccions espresenta com a candidat per la Unió de Rabassaires, que mal-grat intentaren posar-se d'acord amb altres candidats re-publicans i radicáis, no va ser possible. Finalment, Lluís Com-panys va imposar la candidatura de Ricart davant del radicalJuncosa. Així es presentaren per part d'Unió de Rabassairespeí districte Vilanova Sant Feliu, en Josep Ricart i Félix Du-ran Cañameras. El resultat va condemnar la divisió del votrepública i rabassaire i cap deis dos va sortir elegit diputat.

39

Els assumptes municipals (1922-1923)

,:•!sEo.

Els elegits van ser Antoni Llansana (Lliga Regionalista), Ma-nuel Massó i Josep M. Bassols (Acció Catalana) i Eduard Mico(Reformista).

La difícil situado política i económica que estava travessantl'Estat espanyol, les conseqüéncies de la guerra del Marroc,els canvis constants de president de govern, el desprestigide les diferents forces espanyoles que governaven des de larestauració borbónica, els creixents conflictes amb les forcesobreres i el desencaix respecte a Catalunya, van ser el motiual-legat peí Capitá General de Catalunya Miguel Primo de Ri-vera, per fer un cop d'estat militar i que el Rei Alfons XIII lidones el beneplácit. En el fons, era tornar a la tradició militarespanyola de perdre les guerres a l'exterior i intervenir ambels assumptes polítics interns, Tradició, que malauradamentno va acabar aquí.

El cop militar, i malgrat que els ajuntaments democrátics vanfuncionar algún temps, va provocar la destitució deis carreeselectes i el nomenament de l'alcalde a dit. Es a dir, l'etapa com aalcalde de Sant Pere de Ribes de Josep Ricart havia arribat a la fi,no per les urnes, sino per la forca de les armes. El 3 d'octubre de1923 es fa l'acte de constitució del nou ajuntament, per ordregovernativa d'acord amb les noves disposicions del govern dePrimo de Rivera.

L'any 1924 es un any complicat per a en Josep Ricart, es elmoment en qué es produeix un canvi en la línia de la SocietatdAgricultors i Obrers de Sant Pere de Ribes. També, en elmateix any, deixa la sotspresidéncia de la Unió de Rabassairesque havia mantingut des de la creació del sindicat agrícola. Elsmotius no els hem pogut esbrinar i no sabem si son per mo-tius de línies estratégiques i ideológiques, o per conflictes mespersonáis.

Es obvi que la Dictadura, malgrat no prohibir el funciona-ment del sindicat, va condicionar l'activitat en aquests anys.Foren empresonats diversos dirigents i la revista La Terrapassava censura militar.

llifit

RABASSAIRESí altres conreadors del camp de Catalunya

aatitu AWWf «"">

C>«

(J)céle

tfíi' au

< w <t °-<*t<t tu tf

ledí, *».1'»&t a>^ JM¡».'4-í««»t¡n.i*. d afligí-

•:

Corta cíe/ Comité Executiu de la Unió de Rabassaires comunicantel nomena-ment de Josep Rícart coma representant del sindicat a la regió de Loiret(Franca) l'anyl 946.

10

La segona República. La Guerra Civil(1936-1939)

Lla proclamació de la II República, a partir del resultatd'unes eleccions municipals que van teñir lloc el 13 d'abrilde 1931, va significar un intent de canviar la recent historiad'Espanya i optar per un model mes democrátic, modern iprogressista. A Sant Pere de Ribes, la Societat d'Agricultorsi Obrers torna a guanyar les eleccions municipals democrá-tiques i es elegit alcalde Joan Cuadras i Marcer.

Josep Ricart, que ja vivía a Vilanova i la Geltrú, es va anarallunyant de les postures oficiáis del sindicat Unió de Ra-bassaires, que cada vegada estaven mes lligades a les di-rectrius estratégiques de la forca política que aglutina elnacionalisme cátala d'esquerres i el republicanisme. Es-querra Republicana de Catalunya.

Aquesta distancia fou pública, al mantenir una polémicaoberta amb el cooperativista i dirigent república Joan Ven-tosa i Roig, a les planes del diari Democracia. En el diari, queacabaría sent el portaveu d'ERC a Vilanova, Josep Ricart esposiciona a favor del sector mes radical del sindicat, ambdiferents articles publicats a fináis del 1931 i principis deI'anyl932.

Josep Ricart Rovira a principis deis anys 50 delSXX a l'exíli.

Malgrat aqüestes diferencies ell continua treballant dins laUnió de Rabassaires en la defensa de les classes treballadores iconcretamentdels treballadors agrícoles.

Els fets polítics i socials es van succeint d'una forma moltrápida en aquest període, fins arribar a un deis momentsclaus del curt caminar de la II República, els fets d'octubredel 1934. En un deis seus escrits a l'exili, els recordad'aquesta forma: "Estem al jorn de 6 d'octubre de 1943,avui en aquesta mateixa hora, poc mes o menys, fa nouanys que, en Lluís Companys, amic particular meu vaproclamar l'Estat Cátala dins la República Federal Espa-nyola." Josep Ricart recorda la figura de Companys, assassi-nat peí general Franco, i la seva amistat, forjada ais anys 20,en el moment del naixement de la Unió de Rabassaires.

En aquell moment Josep Ricart tenia el carree de secretari icomptable del sindicat de treballadors agrícoles de Vilanovai la Geltrú i delegat de la Unió de Rabassaires i altres treballa-dors del camp de Catalunya.

,::i

'

'

< •

La segona República. La Guerra Civii(1936-1939)

EI; :

íbeo

Ens sembla interessant reproduir com va viure ell aquestajornada, escriu Ricart: "Tota la nit al costat del radio i eltelefono, de un cantó a l'altre de la vila, peí centre, a laplaca, la rambla i demés Ilocs on si congregava la multi-tud, fins que allá a toe d'albada, vaig quedar quasi be sol,en companyia deis dos filis que tingueren la delicadesavoluntaria de no deixar-me fins que vaig estar de lesafores de la població conegut per la Masía d'en tepet."

Durant els anys de la república, Josep Ricart participa activa-ment en la CoMectivitat Agrícola Vilanovesa, de Vilanova i laGeltrú que arriba a teñir mes de 150 pagesos i 100 jornalers,de la qual en va ser president.

Ricart va ser un deis creadors de la revista Rao. Aquesta eraportaveu del Sindical de Treballadors Agrícolés de Vilanova,que es va publicar entre el 1933 i 1934 i del gener del 1937a 1'abril del 1938. Ell n'era el director i 1'ánima de la revista.Ferm defensor de les col-lectivitzacions i de la necessitat dela justa distribució de la producció agraria, sobretot en elperíode de la Guerra Civil.

L'aixecament del general Franco contra la legalitat republi-cana va conduir a la Guerra Civil espanyola (1936-1939]. Laguerra posa fi a la consolidació de la República i les institu-cions catalanes. La lluita será militar i ideológica. En el cas deisrepublicans els fets de maig del 1937 marcaran un abans i undesprés d'aquesta lluita.

Es viuran moments excepcionals a tot el país i Josep Ricarttorna, en aquests temps tan difícils, a teñir una presenciapública mes notoria.

Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, del 20de maig de 1938 fins a gener de 1939, en representació dela Unió de Rabassaires. També es nomenat, a proposta de laCNT, jutge popular suplent de Vilanova, després d'una dis-cussió que va enfrontar els membres d'ERC i els de la CNT deVilanova i la Geltrú.

A mitjan de gener, a punt d'entrar les tropes franquistes aVilanova, en Josep Ricart i Rovira, com molts republicans,parteix cap a Franca al que será l'inici d'un llarg exili.

Josep Ricart Rovira i elseufillRossend Ricart Soler en una visita d'aquestaAvrilmont (Franca).

L'Exili (1939-1957)

Josep Ricartpassa a Franca per Prats de Motiló i desprésingressa en el camp de refugiáis de Bram (Aude), un copoberta la frontera francesa, fet que va passar entre el 31 degener i el 9 de febrer. Bram es una petita vila ubicada en-tre Narbona i Tolosa. Aquest camp de refugiáis va arribar aacollir 17.000 persones. Es va comencar va construir el 5 defebrer del 1939 i constava de 170 barraques. Josep Ricarl vaocupar la barraca 83 lletra E. El camp va romandre obert fins al'any 1941. Les condicions de vida eren de pura supervivenciaagreujades per un hivern especialmenl fred.

Des del camp de Bram fa gestions per veure si pot embarcarcap a Méxic, i encara que en algunes cartes sembla una opcióviable, finalment, queda en no res.

Des de Bram s'escriu amb diferents persones exiliades en al-tres camps de concentració o amb jornalers que treballen endiferents hisendes de Franca.

A mitjan d'octubre del 1939 es va instal-lar a Avrilmont,situat a la Regió de Sena i Loira, a 80 Km. de París, a casade la familia Audas, que 1'escolliren entre els refugiáisque s'anaven repartinl per la geografía francesa. A casad'aquesta familia, treballa a la granja i fa feines de pagés. Vafer una estada de cinc anys, que corresponen a práclicamenlels anys de la Segona Guerra Mundial. La segona eslada vaser quan en Rene, el fill de la familia Audas, es va incorporaral servéis mililars. Entre estada i estada va estar en una case-ta abandonada a Manigua, propietat d'una baronessa que elva ajudar diverses vegades i li va procurar la documentadoper tornar a Sant Pere de Ribes definitivament. Pensem queeren els temps de l'ocupació nazi de Franca, i que amb els seusantecedents, havia de ser molt discret per evitar qualsevolsospita.

Josep Ricart, reflecteix en els seus escrits a l'exili una certaenyoranca per estar lluny de la familia i el país, pero tambété l'esperanca que quan acabi la guerra mundial es derrotiel general Franco i pugui tornar a casa seva. Son escrits on

descriu des de la seva "chambre", les feines que realitza alcamp i a la granja, i les converses amb altres exiliáis a Fran-ca, així com reflexions sobre la política, la vida, la religió i laconducta humana. La correspondencia en aquests anys esmolt variada, des de companys exiliáis, familia i amics que liescriuen des de Catalunya, explicanl com van les coses, perolambe apunlanl reflexions exislencials. Caries que teñen unpunt de dramalisme en assabenlar-se de la brulal repressióa Calalunya i les siluacions precáries que vivien la familia iamics durant la postguerra: morís, camps de concenlració,malallies i escasselal d'alimenls. Es el Irisl panorama de larepressió franquista i els anys de la poslguerra espanyola.

A nivell mes polílic, en Josep Ricarl Rovira es nomenal delegalde la Unió de rabassaires a la Regió francesa de Loirel i lambees el cap de la delegació de la CNT a Puiseaux.

Josep Ricarl i Rovira conlinua a Franca Ireballant, pero aprop del 72 anys i malgral que comenca a teñir problemesde salut, conlinua reafirmanl-se en el seu pensamenl vital,i ho expressa en una carta "Si no se me hubiese truncadola salud, yo aquí a la Maniagua, con mis setenta años, yaiba bien, haciendo la remolacha, algunos trabajos más ycon un poco de economías y escribiendo, como desaho-go de lucha social para archivar papel en el montón porsi después de mi muerte - si es que de verdad morimosdel todo-. Toda mi vida he dedicado los esfuerzos de lalucha por la libertad, la posible igualdad social y a la vezeconómica."

Després de molts i feixucs Irámils, torna del llarg exili a SanlPere de Ribes l'any 1957. Un cop aquí s'haurá de presentarregularmenl a la Guardia Civil, a causa del seu passal polílici sindical.

Amb una salul molí afeblida, mor el 4 de febrer de 1959, alcarrer Sanl Josep núm.6 de Ribes, a causa d'un vessamenlcerebral.

•o<

••.•'•

••': J

Bibliografía

oce.tcea

Balcells, Albert. La Qüestió agraria a Catalunya, 1890-1936. Elproblema rabassaire. Universitat de Barcelona, 1967.

Mayayo, Andreu. De pagesos a ciutadans. 100 anys de sindi-calisme i cooperativisme agraria a Catalunya (1883-1994).Ed. Afers Catarroja, 1994.

Pomés Vives, Jordi. Sindicalismepagés i republicanismepopu-lara Catalunya. (1918-1930). La Unió de Rabassaires entre elradicalisme obrerista i la vía cooperativa. Publicacions Abadíade Montserrat, 2000.

PuigRoviraF.X.Vilanova i la Geltrú (1936-1939) Publicacionsde lAbadia de Montserrat, 2005.

Puig Rovira Francesc X. Diccionari Biografíe de Vilanova i laGeltrú. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003.

FONTSIMPRESES

La Terra (1922-1939). Portaveu de la Unió de Rabassaires.Arxiu Municipal de Barcelona. Casa Ardiaca.

ElCastell de Ribas (1922-1923). Periódic quinzenal. Sant Perede Ribes. Arxiu Municipal. Ajuntament de Sant Pere de Ribes.

Actes deis plens municipals. (1919-1923). Arxiu MunicipalAjuntament de Sant Pere de Ribes.

Z)emocrac/a(1919-1924). Periódic órgan del Partit RepúblicaFederal de Vilanova i la Geltrú. Arxiu Comarcal del Garraf.Vilanova i la Geltrú

El Diluvio. (1858-1939) Diari república i anticlerical. ArxiuMunicipal de Barcelona.

FONTSMANUSCRITES

Escrits de Josep Ricart i Rovira. Trossos de les nieves lluites.Llibretes del'Exili.

Arxiu familiar de Joan García Nicolau. Familia Ricart.

García Nicolau Joan. Josep Ricart Rovira. Un Térros d'aquestaTerra.

Agra'íments

A la familia Ricart, especialment a Josep Ricart i JoanGarcia Nicolau per les facilitats donades en la consulta deismanuscrits i fotografíes de Josep Ricart Rovira. A la familiaCambín Ricart per les fotografíes. A Laura Tomás, arxivera deTArxiu historie de Sant Pere de Ribes. A Rafael Mestre i Silviade l'Arxiu Comarcal del Garraf de Vilanova i la Geltrú. A AnnaVidal per les correccions i Joaquim Puigvert i Vinyet Capdetpels suggeriments.

44