] . F o n t a n a i L i z a r o I N T R O D U C C I 0 - l .

Le SpcoNA Rppfsr rc

J o s e p F o n t a n a i L i z e r o

A E S P A N Y O L A

Un dels aspectes mes negatius de la transicid que hem viscut ha

estat la ren0ncia a recuperar I 'herencia de la Segona Rep0blica:a

re iv ind icar e l programa de t ransformacio que es va in tentar en

aquells anys i I 'obra constructiva reali tzada. Aixo es deu al fet que

hem acceptat, per debil i tat o per error, la interpretacio legit ima-

dora dels vencedors en la guerra civil que justificaven la seva revolta

com un moviment de defensa que es va haver de fer per oposar-se

a una amenaga de revolucid.

Com antidot conv€ l legir un dels textos m€s nobles que s'hagin

escrit sobre la rep0blica: l 'art icle que Manuel Azafia va publicar en

1939, ja a I 'exi l i , amb elt i tolde "Causas de la guerra de Espafra"r 'r.

Azaha diu que seria un error veure el moviment de jul iol del 36 com

una resoluci6 desesperada que una part del pais va adoptar per por

d'un risc imminent. Recorda que els complots contra la Republica

van comengar gaireb€ des de la seva instauracioer, que s'havia pro-

duit sense viol€ncies, en mig d'una alegria general. [obra de govern

de la Rep0blica va comengar d'acord amb els principis cldssics de la

democrdcia l iberal, pero en les qriestions economiques calia inter-

venir, per fer front a les conseqriencies de la crisi mundial, en especial

a l 'agr icu l tura. "Con soc ia l is tas n i s in soc ia l is tas n ingr in reg imenque atienda al deber de procurar a sus s0bditos unas condiciones

de vida medianamente humanas podia dejar las cosas en la situa-

c i6n que las hal l6 la Rep0bl ica" .

El nou rdgim arribava amb I 'herencia del desastre de la dictadu-

ra, en plena crisi mundial i en un moment en qud el mon, espantatpel per i l l sov iet ic , v i rava a la dreta, de manera que e ls cossos

diplomdtics de les grans potencies transmetien als seus governs la

r S e g o n a R c p r i b l i c a e s p a n y o l a

idea que el d'Espanya era un govern mig bolxevic i contribulen a aillar-lo.Havia, a mes, d'enfrontar-se a uns problemes que era urgent de resol-dre, en pr imer l loc e l de la propietat de la ter ra ie l problema cata la;en segon l loc, la necessdria reforma mil i tar -un exercit hipertrofic degenera ls- i la l imi tac io del poder de I 'Esgles ia.

El prodig i es que, d 'una manera o a l t ra , la republ ica ha aconsegui tde frenar la crisieconomica. Els indexs mostren unes davallades mode-rades, o una estabil i tat, i f ins i tot un certcreixementen algunsterrenys.Comparant-les amb les dades dels anys 1925-1929,les importacions

de coto en f loca estaven el 1935 un 20olo pel damunt, la l lana condi-cionada a Terrassa iSabadell, un 340/0. La renda nacional havia pujat

tambe entorn d'un 100/0. La mil lora de les condicions de treball , conse-qriencia delfet que ara l 'activitatsindical no fos reprimida, va fer pujar

la massa sa lar ia l iva augmentar la capaci ta t de consum de la pobla-

cio, generant un creixement interior, desl l igat dels mercats mundials.

La reforma mil i tar redula el nombre d'oficials pagant-los el sou sies retiraven;els problemes amb I 'Esglesia van ser m€s dif ici ls. Pero enaltres terrenys les mesures han estat tardanes i t imides. De fet, comes sabut, les dues grans l leis de la Republica, la reforma agrir ia i l 'Es-tatut d'Autonomia de Catalunya, s'aproven gracies al moment d'emocioque produeix el fracassat aixecament monarquic del general Sanjurjol, pel que fa a la reforma agraria, s'empren amb tal t imidesa i amb tantpocs recursos -com va dir Camilo Berneri, "es va aplicar a dosis homeo-patiques"-, que es pot dir que tot just si havia comenqat el 1936.

Altra cosa era el problema catala, que va esser factor essencial deI ' intent de revolta del generalSanjurjo. Sainz Rodriguez, que va col. labo-rar directament en I 'organitzacio del cop, va dir molts anys despres:"El '10 de agosto'fracaso por prematuro y no fue, como todos los histo-riadores aseguran, provocado por la reforma agraria, sino que era lareaccion de una parte del ejercito frente al proyecto de estatuto de

a u t o n o m i a d e C a t a l u n a q u e , p o c o d e s p u e s , s e r i a a p r o b a d o " ' .

Aquesta hos t i l i ta t a Cata lunya ser ia tambe un de ls e lements de

mobi l i t zac io mes e f icaqos de ls revo l ta ts de 1936. Un l l ib re recent

sobre I 'a ixecament a Burgos aclareix que, si es va afusel lar tot seguit

e lgovernador c iv i l i e l cap mi l i ta r , Ba te t , e ra en bona mesura per -

que eren catalans: "Reminiscencias de las pasadas confrontaciones

ent re ca ta lanes y cas te l lanos p0r la cues t ion au tonomica es taban

aIn bien patentes" ' . Franco mateix, als moments inic ials de la guer-

r a c i v i l , q u a n f e i a v o l a r c o l o m s d e p r o g r e s s i s m e d a v a n t d e l s

per iod is tes es t rangers , d ien t - los que "combat imos por las c lases

mediasy por los humi ldes" ique " la l iber tad de c reenc ias buscamos

y respetaremos" , no s 'es tava d 'ac la r i r - los : "En cuanto a la suer te

fu tu ra de Cata luna, hemos de dec i r que es ta es prec isamente una

de las causas fundamenta les de nues t ro levantamiento" ' ' .

El malestar d 'alguns sectors, i la insuf ic iencia de la tasca feta f ins

a leshores , po t exp l i car que pe l novembre de l 1933 guanyess in les

eleccions les dretes. Les esquerres acceptaven que una condicio de

la democrdc ia e ra que h i haguess in a l te rnances en e l govern ; pero

les dretes es van apressar a desfer tota I 'obra reformista anter ior,

m€s en l la de l que era raonab le , i van in ic ia r una car re ra cega cap a

la catdstrofe. Recordem el bienni negre per fets com la contrarre-

forma agraria o la suspensio de I'estatut de Catalunya; pero les coses

van anar mo l t mes en l la .

E ls te r ra t inents i e ls cac ics van re fe rmar la seva au tor i ta t :van

ba ixar e ls sa la r is i e ls campero ls que s 'hav ien a f i l i a t a un s ind ica t o

s'havien dist ingi t com part idar is de l 'esquerra van sofr i r tota mena

de persecucions, expulsant- los dels l locs en que trebal laven i negant-

los la contractacio com a jornalers,n.

Aixo va passar a Andalusia, com a Albacete, a Cuenca -on els tre-

b a l l a d o r s d e B a r a j a s d e M e l o d i u e n : " c u a n d o p e d i m o s t r a b a j o , e l

J . F o n t r n a i L d z a r o I N T R O D L

a lca lde nos d ice que 'comamoszarzas y repub l ica" ' - , a C iudad Rea l-on els de Solanda del Pino asseguren que "para perseguirnos, pre-

f ieren dejar la t ierra sin cul t ivar antes que ddrnosla a nosotros"-, a

To ledo, on , segons exp l i ca Ar tu ro Barea, a f ina ls de 1933 e ls p ro-

pietaris comenqaven a treure tots els que s'havien afiliat a un sindicat"y a no dar trabajo mds que a los que se sometian a lo de antes"( ' r .

Perque no era pas la re fo rma agrar ia e l que e ls espantava, s ino

aquesta mob i l i t zac io de ls de ba ix , que hav ien ar r iba t a c reure que

pod ien ex ig i r - los e ls seus dre ts . En 1937, quan les coses ja hav ien

torna t a I 'o rd re t rad ic iona l , Rodr igo Gonza lez 0r t in most rava a

Badajoz la seva indignacio pel fet que " las suciedades electorales"

haguess in fe t poss ib le que e ls s ind ica ts es c reguess in amb dre t a"man i fes ta rse en 'p ia ras mix tas 'que con ladr idos ped ian cosas tan

d i f i c i les e impos ib les como la cuadra tura de l c i rcu lo" ' .

Ouan al febrer del 1936 es plantegin noves eleccions, hi ha totes

les atrocitats de la repressio, tots els presos, tota la pe rsecucio, totes

les esperances frustrades que juguen en favor de les esquerres. Les

dretesson derrotades i puja al poder un govern de coal ic io, de front

popular, que tornara a posar en marxa les mesures reformistes, men-

t re una par t de ls repr im i ts des de 1933 comenqa a ap l i car - les pe l

seu compte (camperols extremenys que cult iven terres ermes, etc.) .

L 'exasperac io de les d re tes , que les por ta ra a t rencar e l joc

democrat ic, no estava just i f icada pel temor a la revolucio. Els ven-

c e d o r s h a v i e n d o n a t a c o n e i x e r e l s s e u s p r o p o s i t s e n e l

pac te-programa de l Fron t Popu lar , pub l i ca t a la p remsa e l 16 de

gener de l 1936, que no anava mes en l la de " res tab l i r l ' imper ide la

cons t i tuc io" i p rocurar que es desenvo lupess in les l le is o rgdn iques

d ins de l respec te a ls p r inc ip is cons t i tuc iona ls . A l pac te-programa

els republ icans es negaven expl ic i tament a acceptar cap dels punts

de t rans formac io revo luc ionar ia que proposaven e ls soc ia l i s tes i

- a S e g o n a R e p d b l i c a e s p a n y o l a

fe ien una declarac io tan inequivoca com aquesta:"La Rep0bl ica

que conciben los par t idos republ icanos no es una Republ ica d i r i -

g ida por mot ivos soc ia les o economicos de c lase, s ino un regimen

de l iber tad democrdt ica, impulsado por razones de in teres publ i -

co y progreso social".

De fet sabem oue abans de les e lecc ions de febrer de 1936 e ls

m i l i t a rs es taven j a dec id i t s a acabar d 'una vegada amb e l j oc

democrdt icc ' ) . En un document secret adregat a la Union Mi l i tar

Espanola, Mola sostenia que convenia donar e l cop abans de les

eleccions:"Seria un error funesto plantear la batal la a la revoluci6n

en e l ter reno del suf ragio y de la actuacion legal is ta ( . . . ) Hay que

evi tar las e lecc iones, de las cuales sacar ian a lgunos par t idos de

izquierda argumentos para in terveni r en e l gobierno ( . . . ) Nada de

turnos ni transacciones; un corte definit ivo, un ataque contrarre-

vo luc ionar io a fondo es lo que se impone, ( . . . ) la dest rucc ion del

regimen poli t ico actualmente imperante en Espana. (.. .) En el por-

veni r , nunca debe volverse a fundamentar e l estado n i sobre las

bases delsuf ragio inorgdnico, n isobre e ls is tema de par t idos ( . . . ) , n i

sobre el parlamentarismo infecu ndo"( 'o).

E l mi te de la revol ta comunista que e ls haur ia obl igat a actuar

es una invencio grol lera, com ho prova que els suposats documents

revoluc ionar is haguessin estat ja denunciats com una fa ls i f icac io

en un per iod ic de Madr id , "Clar idad" , e l30 de maig de 1936, un mes

i mig abans del copt" r . E l mi te s 'enr iqu i r ia encara amb nous deta l ls

a la Carta colectiva dels bisbes, preparada pelcardenalGomd, on es

deia, per exemple, que "e l 27 de febrero de i936, a ra izdel t r iunfo

del Frente Popular, el Komintern ruso decretaba la revolucion espa-

nola y la f inanciaba con exorb i tantes cant idades. E l 1" de mayo

siguiente centenares de jovenes postulaban p0blicamente en Madrid'para bombas y pistolas, polvora y dinamita para la proxima revo-

i

tIII[ .l ,J r[ 'l iI it . 1

lii

I F o

luc ion" ' ( r 'Z) . Postu lac io que sorpren, per la seva inut i l i ta t , s i e l

Kom i ntern els havia donat'exorbita ntes ca ntidades'( ' ' ) .

En un d iscurs fe t a I 'A juntament de Barcelona e l 18 de ju l io l de

1938 Azana d i r ia : "1Una insurrecc ion comunista e l ano 36l iCuando

el par t ido comunista era e l mds moderno y e l menos numeroso de

todos los par t idos pro letar ios ( . . . ) !z0uien iba a hacer esa revolu-

cion? aOuien la iba a sostener? lCon que fuerzas, suponiendo, que

ya es suponer, que alguien hubiera pensado en semejante cosa?"(r1).

Ningu no la temia la revoluc io. E l que passava era que la dreta

espanyola no estava disposada a acceptar una nova etapa reformista

com la de 1931 a 1933, amb e l per i l la feg i tde ldesenvolupamentde

les promeses implicites en la Constitucio, per moderades que fossin.

En un l l ibre publ icat en 1998r"r - ivu l l remarcar la data perque no es

pensi que es tracta d'un pamflet de la guerra civi l- s'enumeren elsgreuges que van dur Pedro Sainz Rodr iguez a co l . laborar amb la

insurreccio feixista. Els horrors intolerables de la Republica es sinte-

t i tzen amb aquestes paraules: "Se obl igaba a los ter ratenientes a

roturar y cult ivar sus t ierras baldias, se protegia al trabajador de la

agricultura tanto como alde la industria, se creaban escuelas laicas,

se introducia el divorcio, se secularizaban los cementerios, pasaban

los hospitales a depender directamente del estado..." Aquesta era I'a-

menqa revol uciona ria bolxevitza nt q ue temier.

Un dels aspectes "revolucionaris" de la RepIbl ica que les dretes nopodien tolerar, per exemple, era la seva preocupacio per I 'educacio

popular . Hereus d 'una ve l la t rad ic io i l ' lus t rada, e ls republ icans van

c reu re que educa r l a pob lac io e ra e l camique hav ia de du r - l os a

mobi l i tzar- la per un programa de t ransformacio soc ia l . ls 'h ivan

dedicar amb un entus iasme que mai no s 'hav ia conegut a Espanya-i que no s'ha tornat a coneixer despres-. En els poc mes de dos anys

de poli t ica reformista de 1931 a 1933 la Republica va construir mes

( O D U ( I C I O L ; r S e g o n a R c p i b l i c a c s p a n y o l a

escoles que els governs de la monarquia en els trenta anys anteriors.

lamb les noves escoles es va fer una gran tasca de formacio de mes-

tres, a la vegada que es desenvolupaven programes de difusio culturalque volien portar a tots els racons del pais el l l ibre o el teatre, 'n.

Les conseqtiencies les pagarien els mestres en comenqar la guer-

ra civi l . El regim del 18 de jul iolva fer de la contrarreforma de I 'escola

un dels seus objectius principals. Van esser molts els mestres afu-

se l la ts en e ls pr imers moments d 'exal tac io ivenjances. ' ' ; pero la

depuracio de l 'escola va esser una tasca reali tzada fredament, com

un projecte poli t ic fonamental, dir igit per homes com Pemdn o Sainz

Rodr iguez. Una c i rcu lar de la Comis ion de Cul tura y Ensenanza, de

desembre de 1936, ho deia c larament : "Con pensar que la perspec-

t iva del resurgir de una Espana mejor (.. .) estd en razon directa de

la justicia y escrupulosidad que pongan en la depuracion del magis-

terio en todos sus grados, estd dicho tsf le"LIsr. El resultat, segons

una estimacio prudent, seria que mes de 15.000 mestres -un 250/o

del to ta l - van €sser sancionats:s is mi l apar tats a la forga de l 'en-

senyament, una mica m€s de tres mil, sospesos temporalment i altres

s is mi lvan perdre la p laqa ivan haver de t ras l ladar-se," ' .

En comenqar la guerra civi l el govern de la Rep0blica va haver depatir les conseqriencies de I 'hosti l i tat de les democrdcies conserva-

dores europees i es va veure obligat a enfrontar-se sense amics ni

supor t a uns revol ta ts que comptaven amb una impor tant iss ima

a juda d ' l t d l i a iA lemanya , amb submin i s t ramen ts abundan ts depetrol i nord-america, faci l i tats generosament per la Texaco, i ambI'acti tud hipocrita de Gran Bretanya, que estava disposada a deixarque es l iquidessin les l l ibertats a Espanya, mentre comerciava ambels revoltats sense cap mena d'escrupol( ' :", .

En aquests moments de renuncia dels governs democratics euro-peus Espanya va esdeveni r una esperanqa per to ts aquel ls que

s 'adonaven de I 'amenaqa que s ign i f i cava I 'ascens de l fe ix isme i de l

r i sc que imp l icava la inconsc ien t to le ranc ia d 'uns po l i t i cs que s 'es-

t imaven mes conviure amb les dictadures feix istes que amb un regim

re formis ta tan poc revo luc ionar i com e l d 'Espanya. Avu i , quan la

retor ica de la guerra freda va caducant, un jove histor iador frances

que ha estudiat els voluntar is francesos de les br igades internacio-

nals proclama alseu l l ibre, despres d'aclar ir que no sent cap simpatia

pe l comunisme, que no po t dubtar de qu in hagues es ta t e l bdndo l

a l qua l e l l mate ix haur ia donat supor t e l 1936r " .

Fa pocs d ies , a lguns superv ivents de la b r igada Abraham L inco ln

nord-americana han tornat a estar entre nosaltres. recordant-nos

que van ven i r a aques t pa is per l lu i ta r per aque l la Repub l ica f ina l -

ment derrotada pel feix isme, perque amb el la defensaven els valors

d 'una democrdc ia avangada per la qua l pensaven que va l ia la pena

ar r iscar la v ida . I han v ingut per a d i r -nos que segue ixen c re ien t en

aque l ls va lo rs i que es tan orgu l losos d 'haver de fensat la RepIb l i ca .

Potser sigui ara a nosaltres que ens correspon de reivindicar aquel l

intent de transformacio de la societat espanyola i de recuperar aque-

l les esperances, frustrades potser, pero no pas caducades.

Josep Fontana i Lazaro

Novnnbre 2001

J . F o n t a n a i L i z a r o I N T R O D U C C I O t 9

(r) Reproduit a lvlanuel Azaha, Cousos de lo guerro de Espono, Barcelona, Critica, 1986.(:) Hoil . lustrenestudiscomel d' lsmael Saz,Mussolini controlot l republico,Valencia, Alfonsel Magninim, 1986,oe| de

Ca rlos Gonz6lez Cuevas, Accion Espoitolo. Teologio polltico y nocionolismo outoritorio en Espono (1913- 1936), Madrid,Tecnos. 1998. entre d'altres

it) Julidn Lago, Loscontro-memoriosde Fronco, Barcelona, Zeta, 1976, p. 138.(o) lsaacRilova,Guerocivl lyviotenciopoti t icoenBurgos(1936.1943),Burgos,Dossoles,2001, p.94.Gs)JoseEmil ioDiez,Colecciondeproctomosyorengosdel excelentisimoseitorgenerol donFronciscoFronco... ,sevi l la,

T ip .M.Carmona, 1937, pp .84 i 113-114 (c i tes de p . 114) .(t ' ) RonaldFraser,Mijos,Barcelona,lgS5,pp.56y60,i fscondldo,Valdncia,AlfonselMagndnim,lgS6,pp.l l3-126.(7 )Aquests tex tos ,queprocede ixende l per iod icE l obrerode lo t ie r ro ,esrecu l lenaNat iv idadRodr igo , losco /ec t iv idodes

ogrorios en Costillo-Lo Moncho, Toledo, 1 986, pp. 22-23. La cita de Barea ts de Lo llomo.(61 RodrigoGonzdlezOrl in,Extremodurobojoloinf leunciosovi i t ico,Badajoz,Grdficacorporativa, 1937,p.23.(n) Aspecte en que coincidien amb la dreta tradicional, com Accion Espafrola, que aspirava a "votar para dejar de votar

algrin dia en que el rey hiciera posible que los m6s capaces fueran l lamados al gobierno", Jul io Escribano Herndndez,PedroSoinz Rodriguez, de lo monorquio o lo repIblico, Madrid, Fundaci6n Universitaria Espafrola, 1998, p.187.

(rn) Text de Mola reprod uit a Jos€ del Castillo i Sa ntiago Alvarez, Borcelono, objetivo cubierto, Ba rcelona, Tim6n, 1 958,p p . 1 0 - 1 2 .

(tt) Herbert Southworth, El lovodo de cerebro de Froncisco Fronco, Barcelona, Critica, 2000.(t2) Corto colectivo de los Obispos espoitoles o los de todo el mundo con motivo de lo guerro en Espoho, Pa m plona, Grdficas

Bescansa,1937, p .10 .(r3) Una mentida que resulta mes sinistra quan sabem que els russos, no solament no havien donat diner per la revoluci6

abans de jul iol de 1936, sin6 que no el van donar m€s tard per defensar la republica de I 'assalt del feixisme (GeraldHowson, Arms for Spoin. The untold story of the Sponish civil wor, Lond res, Joh n M u rray, 1 998).

(t*) Manuel Azaia,Obroscompleto5 M€xico, Oasis, '1967, 11l,,p.372.(Is) Escribano, PedroSoinzRodilguez,Madrid, Fundaci6n Universitaria Espahola,1998.(tt') Victor Fuentes, lo morc ho ol pueblo en los letros espoftolos, 191 7- 1936, Madrid, Ediciones de la Torre, 1 980.(r7) Jesus Crespo Redondo i allres, Purgo de moestrcs en lo guerro civil, Valladolid, Ambito, 1 987; Francisco Espinosa l\4aestre,

Lo guerro civil en Huelvo,Huelva, Diputacio, 1996/3, pp.482-483 (nom€s a la provincia de Huelva hi va haver un minimde vint mestres afusellats).

('t) Citat per R ica rdo Chueca, E/ foscism o en los comienzos del rdginen de Fronco. IJn estudio sobre FET-J?NS,lVad rid, Cl5, 1983,0.319.

(t") Gregorio Cdmara Villar, Nocionol-cotolicismo y escuelo. Lo sociolizoci6n politico del fronquismo, 1936-1951, Jaen, Hesperia,'I 984; Alicia Alted, Politico de I Nuevo estodo sobre el potrimonio culturol y lo educoci6n duronte lo guerro civil espofiolo,Madrid, Direcci6n General de BellasArtesyArchivos,1984; Francisco MorenteValero, Loescueloyelestodonuevo.Lo depurocion del mogisterio nocionot, 1936-i g43,Vdladolid, Ambito, 1 997; Josep Gonzd lez-Aga pito i 5a lom6 Ma rq uds,Lo repressio del professorot o Cotolunyo soto el fronquisme, 1939- 1943, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1 996, etc.

('o)Jean-FranqoisBerdah,Lod€mocrofreossossrnieloBipubliqueespognoleetlesgrondespurssonces 1931-1939,Paris,Berg,2000.

(2r) Remi Skoutelsky, L'espoir guidoit teurs pos. Les volontoires fronqois dons tes Brigodes internotionoles, 1 936- 1 939, Paris,Grasset, 1998, p.21.