1. 1. Software .
2. 2. Elprogramari( software , en angls) s un terme general emprat per descriure el conjunt dels programes informatics, procediments i documentaci que fan alguna tasca en un ordinador. Comprn el conjunt sistemtic dels programes dexplotaci i dels programes informtics que serveixen per a aplicacions determinades. El terme inclou aplicacions com els processador de text, programari de sistema com elsistema operatiu, que fa d'interfcie entre el maqunari i les aplicacions, i finalment el mindlware que controla i coordina sistemes distributs
3. 3. Programaris de sistemes Consta de tots els programes de l'objectiu s tenir el desenvolupament o el funcionament d'altres programes. Aquests programes sn molt variades: editors, compiladors, l'explotaci de sistemes, entorns grfics, programes de telecomunicacions, etc. per es caracteritzen per estar molt a prop de maquinari, pot utilitzar al mateix temps per molts usuaris i perqu s mpliament disponibles programes, encara no normalment dissenyat per mesurar. Aix permet un major esfor en el seu disseny i optimitzaci, per tamb els obliga a ser molt fiable, estricta conformitat amb les especificacions per al qual van ser creats. Un exemple d'aquest tipus de programari sn els sistemes operatius, com Windows i Unix.
4. 4. Programari de temps real Est formada per tots els programes que mesurar, analitzar i controlar els esdeveniments del mn real que es produeixin i cal reaccionar correctament als estmuls d'entrada a un temps mxim programat. Per tant, ha de complir requisits de temps molt estrictes i tenint en compte que els processos que controlen poden ser potencialment perillosos, ha de ser fiable i tolerants. D'altra banda, no sn en general molt complexos i requereixen poca interacci amb l'usuari. Un sistema en temps real s un en el qual que computacionals operacions sn correctes depn no noms lgica i implementaci de programes d'ordinador s correcta, per tamb en el temps en qu l'operaci va donar el seu resultat. Si no sn les limitacions de temps va respectar el sistema diu que ha fallat. Un bon exemple s que d'un robot ha de prendre una pea d'una banda sense fi. Si el Robot arriba tard, l'obra ja no ser on hauria de triar ella. Per tant, l'obra va tenir lloc incorrectament, per el robot ha vingut al lloc correcte. Si el robot abans que arribi la pea, la pea a no ser-hi i el robot pot bloquejar el seu pas.
5. 5. Sofware de gstio Gaireb des de la creaci del processament d'informaci de gesti de ordinador s els ms gran mbits d'aplicaci d'ordinadors. Aquests programes utilitzar grans quantitats d'informaci emmagatzemades en bases de dades per facilitar les transaccions comercials o decisions. A ms de les tasques de processament de dades convencional, en la qual el temps de processament s crtic i errors poden ser corregits desprs de l'esdeveniment, inclouen programes interactius que serveixen com a suport a les transaccions comercials .
6. 6. Programari internat Programari integrat s per ser installat en uns altres productes industrials, com per exemple, electrnica de consumidors, proporcionant aquests productes un grau d'augmentar la intel ligncia. S'aplica a tot tipus de productes, des d'un vdeo de casa fins a un cap de mssils atmica, passant per alguns sistemes de control de l'autombil i realitza moltes funcions que es poden estendre des de clculs complicats en temps real a simples interaccions amb l'usuari proporciona la gesti de l'aparell que incorpora. Que comparteixen caracterstiques amb el programari de sistema, programari de temps real, programari d'Enginyeria i cientfiques i programari per a ordinadors personals. Un altre exemple de la utilitzaci d'aquests productes de programari sn els telfons mbils .