jornadesangelhevia.com/wp-content/uploads/arquitectura-bioclimatica.pdf · jornades encara que...

2
Jornades Encara que relacionar arquitectura I clima parelx una qOéStió baslca: Ilnstlnti a, de vegades sentlm que I'arquitectura s'allunya d'aquesta reaJltat, obhdant-se d'ella o suposant queies Insta ·Iaelons posteriors resoldran els problemes. Aquestes jQrnades pretenen animar als professionals que es trobelllligats a I'arquitectura, a ocupar-se d'ella des de la consideració i interpretació biocllmatica. No es tracta de promoure cap estil, ni donar adjectius a I'arquitectura, si no de fomentar actituds I proporcionar recursos tecnics, que ens permetln desenvolupar una arquitectura sensible als seus resldents i I'entom en qual es construeix. Una arquitectuta que es relacioni af11b ellloc, que pemleti disfrutar de les seves condicions c1imatiques, sense fuglr d'elles, i sense oblldat que aquests elements: sol, vents, humítat, temperatura, etc. no són obstacles, si no algunes de res raons de ser de I'arqultectura. Confiem que aquestes jomades sobre arquitectura bloclimati.ca seran una bona ocastó per en grupo El sol surt per a tots. C/ Portella 14 - I Secretaria Técnlques I CUltlJralS I Sra.JOANA NADAL Tlf.:

Upload: others

Post on 26-Jan-2020

0 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Jornadesangelhevia.com/wp-content/uploads/arquitectura-bioclimatica.pdf · Jornades Encara que relacionar arquitectura I clima parelx una qOéStió baslca: Ilnstlnti a, de vegades

Jornades

Encara que relacionar arquitectura I clima parelx una qOéStió baslca: Ilnstlnti a, de vegades sentlm que I'arquitectura s'allunya d'aquesta reaJltat, obhdant-se d'ella osuposant queies Insta ·Iaelons posteriors resoldran els problemes.

Aquestes jQrnades pretenen animar als professionals que es trobelllligats a I'arquitectura, a ocupar-se d'ella des de la consideració i interpretació biocllmatica.

No es tracta de promoure cap estil, ni donar adjectius aI'arquitectura, si no defomentar actituds I proporcionar recursos tecnics, que ens permetln desenvolupar una arquitectura sensible als seus resldents i I'entom en e~ qual es construeix. Una arquitectuta que es relacioni bé af11b ellloc, que pemleti disfrutar de les seves condicions c1imatiques, sense fuglr d'elles, i sense oblldat que aquests elements: sol, vents, humítat, temperatura, etc. no són obstacles, si no algunes de res raons de ser de I'arqultectura.

Confiem que aquestes jomades sobre arquitectura bloclimati.ca seran una bona ocastó per I'~prenentatge en grupo El sol surt per atots.

INFORMAaó:c.o.A~, C/ Portella 14 - 07001.~lma I Secretaria d~ctIvltats Técnlques I CUltlJralS I Sra.JOANA NADAL Tlf.: 9712~8658

Page 2: Jornadesangelhevia.com/wp-content/uploads/arquitectura-bioclimatica.pdf · Jornades Encara que relacionar arquitectura I clima parelx una qOéStió baslca: Ilnstlnti a, de vegades

16:00-17:30 18:00-20:D!t

. -.:.~~S~I$te~mesii!lróddree;;;¡caíiilJ!,a.ft6¡Q~·Ó'~SO;f!la~"lrHiP~_iva Iel seu dimensionat. -

. "

.' .

SAV represeJ'lta la Integrad6 d'un sistema ele ~t11at16 l protecci6 solar a ftnest'res exposades a la i'adl~d'6 solar. Aq!,Jesta flnestra pretérl garantIt~ CtIntrol vISUal 1~rmic rntem a més d'estalvtar enetgia totJ any.

fa UIl6 2.500 anys la cultUra gr,éga comé~ a dlssenyar les·seves cases per a captar la radiac:ió dl.fnlnt1'hIVem. t'evoluCló de les tecnlques solsrs fou ~ral'lefa a la seYa perlbdica desapari,dó I no ~r cá\JS$ ~ues¡ sI no aAlturats, fonalTlentat'memt crel'{lcitfstfquEii;~t>ef a I'actual encre14ada cultulCll I tecnlca de la )lastra tlvllltzacló SÓI1 moltes les ~nces C!tlls que es poden ti'.eure d'aquesta evolucló.

Ismael CabaUero. Englnye¡. Tecnl~ de $llitemes Enel'getlcs. Responsabre de l'Area.de BtGloonsttucd6 I Energies RenovabJéS de GSA. Té" abuñ4li1Ots conelxements teOrtcs.1 una gran experienaa practrc:a

Hble. Sr. JOMp Antanl felT8r 1Orrlla COl'Iseller d'Obres PúbHques, HabltaiVe Il'tansports

tibie. Sra. MJserim....dla RlllIl6i'i I JOanplQl8 Consellera d1nnovació I Energla

. Hble.Sr~Marga.lldB RosseJI6 hns Consellera de Medl Ambleltt ..

:mIma $t Arltcnilo RitmitJ Ramos Dega del C O A.B.

- - - .-~ :~ .~ :-......

13:00-14;(jO

-~~~~~~tij.~HlIªI;l~~~~~~~~··-=: dades ()~slqU~'P~t~ • t:apall$ll)loc'IJit:14t1ca, el clima. mesoéílmes, ml'cról Ifme$. 1'home~ dlagrames biocllm~tlcs. Par¡meues. utiJIaats: temperatura, humltat, vent, tadiaC{ó solar. ESt~tegles de dlssel'lY i rel:DmanaGfo'ns. ecelTlPles

Maqrarltll dé Lux'n Sar.cfa da Dleg~ Dra. Ai'qult~c.ta, Cat~ratlca d'Expl'e5Sró Gtilica a la Universidad Politécnica de Madrid Olrector,a del Seminari d'A.-qultectura rntegjckfa en el seu Méd~ Amblent.a faUPM.

, ... 16:tlll-17:30 la:Ó0!-10:00

xavle.r Traver. Engrnyer. Des de 1976 treballs en actlvifat5 relaclonades am/) Energia Solar. .fundador de BCN canibl'a l.j)glca de ProjecteS I f:cotecnia. Membre del COJ1sortio catalán de PromoCi6n de la Construccl6n y de Energamed.

, ...

Mari8no vúquez~. DO'l:tOr arq~1tecte pe~ l'ETsAM•. Professor Titular d'Vnl\(ersltat del Departame(lt d'Estructures d'Edlffcació de la UPM. Editor de 'Ia Biblioteca Ciudades para un futuro Más Sostenible <http://habitat.aq:upm.es>. • .

Uoc. Sltus I locus¡ Entorn: Clima, Geometria solar, Tópografta, Espal Urba¡ Context: Aspectas histories, SOCIals i culturalsi l'lpologla: Tipus I model.'Slstemes de relacl6. Fun.ció lusos. L1éngoatge: 'Slstemes i e1ements formafs. o

Jatme L6pez de Aslain, Di: Arqultecte. catedratlc d' Estt!tica i Composici6 Arquitectonica (1965~. Dlrectar del semlnarl d~rqultectura I Medl Ambient de l'Escota Tecnlca Superior d'ArCíultectura a I·a Universidad de sevilla.

n'da'il Ot'nbre projectades sobre les supei'fícles de captació, ·EI solariscQPI I la seva a,pJlcatlÓ per a vlsuall~ar el funeton¡¡ment bloclimatic de les maquetes. Obra reslltiada, en I'ambit de I'autoconstrucció I la bioconstrucció.

Iftald Urqula. Arqultecté U. Navarra 1987. Actlvitat IIfgada '8 les energles reno~ables.· Creació d'objectes,manUals ~r a I'autoconstrucció, cursos de (orrnaCl6 etc. Ha realitzat 'nombrosOs hablt~tges' I édlflcacfons aplicant els crlt~"is bioclilTlatics i de bioconstru«ló. Membre de T.I.A. i G:E.A.

en temes de bloconsttuccló, energles renovables 1estalvl d'energia a les edificaclofls. Aquests conelxements queden reflectlts tant en els curSos' impar:tlts com en les obres realitzades. .

EéJlflcacl6n y Mantenimiento de la EMV: Treballs ·en el procés 'per intl:odulr millores amb'.ientalS en 'les pl'Omoclons de nova ediflcació I rehabllitaci6.

el proJecte dé lel pareel·la 15 de San Fennln Oeste forma part de .I'Actuacló Integrada d'Alta Eficacia Energetlca I Adequadó Ambiental, incorporada al Projecte COHectlu Al.,TE~ER HOUSES del programa. ALTER 11 cte la Comlssló Europea..

A'Iustfn Mateo Ortega, Arqultecte i' membre d AUlA (Arquitectos· Urbanistas e. Ingenieros Asodados) eq·tiip e.speclalltzat en el pl~neja­rnent I I'arqultectura rea'litzats amb criteris medlamblentals.

. ,

Per que?, Que?, Com? Objectlus. Unles d'actuacló I metodologla~ CriteriS previs. Analisl delolloc.

·Condicions de ·canfott. Apli'cacló' de la matr.iu bloclimatica•.Exemples. . '

Manuel Enrlquez. ATqulte~e, u. N~varra 1991. Redactor: i coordloador ~I Pla crHabi.tatges Biodim~tics de Navarra. CoHaljor~dor en la redacció del PI¡;¡ Sectoriat de. l' Eca-C1utat de S.~rrlguren.

ll.lm. Sr. Jaume Carbonel'o .Ma.ibertl¡ CON5ELlERIA O'OBR:ES PUBLIQUES, HABITATG~ 1 TRANS.pQRTS·. Director General. d'Arquitectura i Ha'3!tatge i Coordinador del Grup de Treball.sobre

.Edincacló Sostenible.

18:30-20:00

18·0()..19:30

Oefinidó d'objectlus, Vlabihtat, metodologla I gestló. Actuació Int~grada d'alta efiCiencia energética i ad'equació ambiental Oeste de San Fermín. Projeote Regen-Unk I Sun-Rlse.

Carlos ·E~p6slto.Moi'a. Arquitecte, ETSAM 1985. Departament de Projed:es de la Dirección de Nueva

La .ponencia tr:aeta de posar. en evi~ncla eIs excessos d'una imatgetla arqultectOrnca d'elementall ttansparen embolcall I passa revista a les 50hJeions Que t!S poden plantejat' recolzant-se tantél) la tr"adid6 com en la més madema tecnologia del vidre.

IgnCh:lo Pa~c:I~, Arquitecte, ETSAB 1969. catedratic d~ tonstnlccló de l'EScola d'Arquitectura de Bar.c~lona des de 19S¡' AssesSOr del Institut Tec. de la ConstnlCd6 de catalunya. Fundador de I'editorlal Bisagra.

--=--=-----=====~===~~~~=:;:=~~:::::;:-:~~~

Sota I'etlqueta d'arquitectura i.urb~nisme'ecologic Archis/..{n, programa Informatic d'avaluacl6 del s'agrupen actualment les tendEmcl~ més diferents

·~--~__mdr1t.1B........__iI8rI_"~_R;.;;;;..;;.-,;...;_~~~-QI;l!fiJ.~~pi en .. deflnelx el $eu proje~ des de l'lnlel del pr.pcés de de Fa&ar una cartografia" de totes aquesl~e~s"".--..fl--;j pr.esa. de declstons, mltjanG8nt ele~ons suceesslves corrents que .graylten e.ntorn a la sostenibilltat.. El que rea1itza sobre cinc grans temes, a conelxer: darrer object~ no és·altr.e que contri.buir a que·el. ~bicació, entom, forma, pell o lnter/or...· necessarl debat en.tre. dlverS'os planejament r

er'rfocam~nts, ~'estableixi en funció ~e ·criteris i· Rafael Serra. FIQte~a. Ar:qultecte¡ ETSAB 1965. .preses de posicions c1a.ram!,!nt definl.ts. . CatEldratic del Departament de Cbnstrucclons Arqu~niques1de la UPC des de 1974. Responsable carlos Verdaguer, Arquitecte·i uroanista per I'ETSAM. deJ ProgralJl8 de Doctorat Ambits d'lnveStlgaCfo de CoJ.laborador del. S;P.v.O.T. del Instituto Juan de ¡'energia i el rpedi amblent a I'arqufte<:tura I de I'equip l1errera. R~dactor de Arquitf?ctura ViYa 1 AV .d'\rivestlgacio Arquitectura f ener:!Jfa. M,?nografías (1:9.93-1999). MelTlbre GEA 21. i del

comité de segulmentde la Biblioteca Virtual Ciudades para un Futuro· más Sostenible. ....

16:00-17:30