Lligues Nacionals de Catalunya

octubre-novembre 2009 · XIIa temporada · Difusió gratuïta per als federats

Jornades de Bàsquet Femení

Eduard Kucharski, un mite

AB Premià: 75 anys

CB Alcanar: 25 anys

43

3

Hem encetat la temporada 2009-10 amb l’habitual i cada vegada

més gran riuada de competicions d’estiu. Les locals, on els

clubs organitzen la seva preparació, les ofi cials amb les lligues

nacionals catalanes i les internacionals amb campionats del

Món i d’Europa. Junt amb això, també cal tenir presents un bon

munt de temes d’interès per a tots.

A l’àmbit català, i com s’explica en els reportatges pertinents,

la celebració de les Lligues Nacionals de Catalunya ha obert

el nostre període ofi cial amb una bona festa al palau Sant Jordi,

a fora (la Festa del Mini i dels Infantils, amb centenars de nens

i nenes jugant i passant-s’ho bé) i a dins (lliga catalana d’equips

d’ACB). En les internacionals, els campionats d’Europa i del

Món de diferents categories ha suposat uns destacats èxits

(quatre ors, dos argents i dos bronzes) per les seleccions esta-

tals, farcides de catalans i catalanes. Lògicament el més cone-

gut d’aquests èxits ha estat el campionat d’Europa aconseguit

per la selecció Sènior masculina.

A Blanes, “Ciutat del Bàsquet Català 2009”, es va celebrar, al

setembre, un esdeveniment d’aquells que acostumen a passar

de puntetes, sense fer soroll, però que a l’igual que el “Congrés

Internacional de Minibàsquet. Manresa 2006”, deixa una petja

inesborrable i de conseqüències en l’esdevenidor. Ens referim

a les “Jornades de Bàsquet Femení”, organitzades pel Comitè

Tècnic de la FCBQ i el Comitè Organitzador de Blanes 09, amb

la col·laboració de l’Ajuntament de la població i la Secretaria

General de l’Esport, i on es varen tractar temes de notable in-

terès i rellevància pel que fa al bàsquet femení català. En planes

interiors s’exposa abastament com foren aquestes jornades.

I com a tema de màxim interès, recordar l’acord aprovat en la

passada Assemblea de clubs de la FCBQ, el passat 27 de juny,

que va deixar feina pels nostres dirigents, federatius i de club.

La creació d’una Comissió -Comissió per l’estudi referent al

canvi de club de jugadors/es en edat de formació- formada per

representants de clubs de totes les categories i per represen-

tants de la FCBQ, a fi de cercar solucions per a les actuacions

de determinats clubs, amb potencial esportiu i econòmic, que

s’aprofi ten de la seva situació per manllevar joves jugadors/es

a entitats amb menys nom o menys possibilitats esportives però

que són qui realment han fet i fan de la formació dels seus joves

jugadors/es el nord de la seva dedicació, i que a mig treball

veuen com aquesta il·lusionada tasca queda malmesa. Esperem

amb optimisme que aquesta Comissió pugui trobar camins

efi caços per salvaguardar un esperit i una tasca del tot lloable.

La Circular de la FCBQ nº 07 del 29 de setembre de 2009, es

refereix a aquesta Comissió i com poder formar-hi part.

I en parlar de bàsquet de formació, cal recordar que el vinent

3 de juny de 2010 es compliran 10 anys de les inigualables

jornades de les Escoles de Bàsquet celebrades a Sant Boi de

Llobregat, amb el poc recordat “Manifest de les Escoles de

Bàsquet de Catalunya”, redactat pels nens i nenes participants

en aquella trobada i que hauria d’ésser catàleg de capçalera per

a tots els dirigents, tècnics i familiars del bàsquet de formació.

Recordem que aquells 10 punts foren una crida al “joc net”,

“a créixer i millorar”, “a aprendre els valors dels adversaris”,

“a ser un equip on tots som iguals”, “a divertir-se i fer amics”,

“a la comprensió dels pares”, “a la implicació dels directius”,

“a l’esportivitat en els partits”, “a comprendre millor la vida a

través del bàsquet” i “que el bàsquet no s’acabi mai”. A aquests

punts –aquí només apuntats- es varen comprometre jugadors,

dirigents i familiars, i a difondre’ls mitjançant el seu testimo-

ni i actitud en els terrenys de joc. S’hauria d’intentar al llarg

d’aquesta temporada celebrar la commemoració, posar de

relleu aquells enunciats i fer-los arribar a les noves fornades

de petits practicants, els seus tècnics i llurs famílies.

Finalment no es pot deixar d’esmentar la difícil situació econò-

mica que viu el país i que indefectiblement afecta també al

món del bàsquet. Moltes entitats i clubs han patit una retallada

important, sinó la desaparició, dels recursos econòmics que

els permetien mantenir una situació destacable en el concert

basquetbolístic. La crisi ha afectat molt aquest aspecte i tots

coneixem com ha desaparegut la lliga estatal LEB Bronze i com

molts clubs han deixat places vacants en categories importants,

tant a nivell estatal com català. Des d’aquí volem transmetre

un missatge de coratge, ànim i optimisme, de confi ança en el

saber fer que sempre ha distingit la majoria dels clubs catalans

i llurs dirigents amb el seu esperit emprenedor, seguir lluitant,

dedicar els esforços de sempre i més, i no perdre mai ni la

il·lusió ni l’esperança. El camí pot ser llarg i difícil però és propi

del nostre col·lectiu superar situacions de difi cultats. El futur

és a l’abast i cadascú el pot perfi lar.

Bona temporada a tothom.

Joan Guiu i Torras

Director

STAFF: Bàsquet Català

Edita:

Federació Catalana de Basquetbol.

Rambla Guipúscoa 27, 08018 Barcelona.

Tel. 93 396 66 00 Fax: 93 323 77 60

www.basquetcatala.cat

Consell Editorial: Enric Piquet, Joan Guiu i Laura Ramos.

Director: Joan Guiu.

Consell de redacció: : Joan Guiu, Laura Ramos, Javier Ezpeleta i Juan C. Cebrian.

Col·laboradors: Fundació del Bàsquet Català, Julián Jordan.

Agraïments: Higini Maristany (AB Premià), CB Alcanar, Eduard Kucharski, Carlos Jiménez,

Marissa Rius, Roger Esteller, Borja Comenge, Comitè Tècnic FCBQ i C.O. JBF.

Disseny i maquetació: Virgili.com

Fotografi a: Miguel Ángel Chazo, FCBQ, FBC.

Fotomecànica i impressió: Enclave Gráfi co S.L.

Distribució: SPM

D.L.: B-44976-98

La FCBQ no es fa responsable dels textos i opinions que no siguin de membres de la pròpia FCBQ.

Fundació. El desenvolupament dels actes de

Blanes, Ciutat del Bàsquet Català 2009, que enfi la la recta

fi nal de la seva nominació en l’últim trimestre de l’any.

Especial. Salut i Esport, article de Marissa

Rius sobre la importància de realitzar un bon reconeixement

mèdic esportiu a l’inici de temporada

30. 32.

Primer temps. Entrevista a Roger Esteller.

Incombustible, i amb unes condicions físiques excepcionals, el

Tigre de Sants es resisteix a cloure la seva etapa de jugador i

enceta la temporada 2009-10 amb el CB Granollers, a lliga EBA.

40 minuts. Les Lligues Nacionals de Catalunya

d’equips masculins d’ACB, LEB i EBA, i de Lliga Femenina.

Un extens article on s’explica el desenvolupament d’aquestes

competicions que tradicionalment obren la temporada catalana.

06. 08.

Cercle Central. Tota la informació sobre els

diversos i diferents activitats de les Jornades de Bàsquet

femení, i la fi nal de la Lliga Catalana LF-2, que es van

celebrar a Blanes el 18, 19 i 20 de setembre, analitzant

el moment actual i el futur del bàsquet femení català.

20. 24. Personatge. Eduard Kucharski. Un repàs a la

vida i trajectòria d’un dels mites més grans de la historia del

bàsquet català, als seus 84 anys.

24 segons i la pissarra. Les incisives preguntes

sobre bàsquet català i les divertides peripècies d’en Rucqie.

Pròrroga. La col·laboració del conegut

periodista especialista en bàsquet, Carlos Jimenez.

33. 34.

Club 1. L’A.B. Premià està celebrant enguany

el seu 75è aniversari, desenvolupant en el si de l’entitat tot

un reguitzell d’activitats esportives i socials.

8 segons. Les notícies més sobresortints

de fi nal d’estiu i a l’inici de la temporada actual, 2009-10.

16. 18.

Segon temps. Borja Comenge, l’entrenador

lleidatà que en la seva segona temporada al CB Sant Josep

de Girona ha aconseguit la lliga catalana d’equips LEB i,

amb això, participar en la lliga catalana d’equips ACB.

Club 2. El C.B. Alcanar (Montsià),

celebra el seu 25è aniversari amb una gran il·lusió

per créixer i fer del tot consistent el bàsquet a la població.

26. 28.

6

Quins entrenadors recordes

d’aquesta època?

David Lizano, que va ser el meu entre-

nador del col·legi, de la mateixa manera

que Txus Saltó. A can Barça, a Pere

Pardina a categories inferiors, a Joan

Montes i a Miquel López Abril.

Per què després d’anar al Barça

marxes a l’IFA?

Estic un any al Barça cadet. Quedem cam-

pions d’Espanya i de Catalunya, màxim

anotador de l’equip, però m’avorreixo i no

m’agrada l’ambient i decideixo marxar,

contra l’opinió de tothom, de la meva

família i dels meus amics. Marxo a Grupo

IFA un any i quedem sotscampions de

Catalunya i d’Espanya.

Però un any després tornes al Barça…

El Grupo IFA estava ubicat a Barcelona,

al carrer Lleida. Se’n va a Granollers i

quan el Barça torna a dir de recuperar-

me, decideixo tornar a vestir la samarre-

ta blaugrana.

Què recordes de la teva etapa cadet,

juvenil i júnior?

Vam ser campions d’Espanya cadet, ju-

venil i júnior, i màxim anotador dels tres

campionats. La generació la formaven

Almeida, que en pau descansi, Pedrera,

Galilea, a júnior….

A més, vam guanyar el Torneig Júnior de

L’Hospitalet i vaig ser escollit com a MVP

del torneig.

Trenta set anys i encara determinant

a Lliga EBA. Per què?

Per tornar als orígens. Quan era petit em

divertia molt i quan era professional les

prioritats van ser diferents. Després de

retirar-me vaig estar un any i mig sense

fer res i vaig decidir tornar a una catego-

ria que no em condicionés la meva vida

familiar i laboral i per això jugo a EBA,

entreno tres cops per setmana, faig un

partit per Catalunya, i això no m’afecta

al fet de tenir família i feina. Jugar a

qualsevol altre categoria més alta és

impossible.

Com és la vida de Roger Esteller

dia a dia?

Com la de qualsevol pare que treballi.

Aixecar-te molt d’hora, portar els nens

al cole, negoci, i diferents compromisos

que van sorgint.

T’agradaria que els teus fi lls fossin

també professionals de l’esport?

Tinc una nena de nou anys i un nen de

sis. El nen fa bàsquet a L’Hospitalet i ja

veurem què tal, tot i que no pel fet de ser

Qui et posa elsobrenom del tigre

de Sants, quan i per què?

Doncs me’l posa el periodista de TV3

Lluís Canut quan jo tenia 17 ó 18 anys,

i me’l posa perquè hi havia un personat-

ge al meu barri que li deien el tigre de

Sants al anys 60/70, que es deia Vicenç

Febrer i era un home molt polifacètic.

Ell havia estat a la Índia, era lluitador

(lluita lliure) i tenia un tigre que el

passejava pel carrer, i tothom li deia

el tigre de Sants. Entenc que me’l van

posar per les ganes i intensitat amb

què jugava.

T’identifi caves?

Sí i no. Els sobrenoms te’ls posa la

gent i m’ha acompanyat tota la vida.

Sempre he pensat que era millor que

em diguéssin el tigre que qualsevol altre

animal. No m’he sentit identifi cat com

un jugador agressiu, com podria ser el

tigre, però no em desagrada.

Quan i com comença a jugar a bàsquet

Roger Esteller?

Començo als 6 anys a l’escola on estu-

diava, als Maristes de Sants. Jugo fi ns

als 12 anys, després vaig un any al Me-

tropolitano i després al Mediterrani, que

es fusiona amb el Metropolotino i acabo

fi txant pel Barça, a categoria cadet.

Text: Juan Carlos Cebrián

Imatges: FCBQ

“Quan el Barça va guanyar l’Eurolliga vaig plorar d’emoció”

Roger Esteller, jugador de bàsquet nas-

cut al 1972, amb el sobrenom del “tigre

de Sants” i que a la Lliga ACB va ser a

bona part de les millors plantilles de la

dècada dels 90 i principi del segle XXI.

Així, en Roger va jugar al FC Barcelona,

al TDK Manresa, al Tau Cerámica, a

l’Unicaja, al Caprabo Lleida, al CB Gran

Canaria i a la Lliga Francesa amb el Pau

Orthez, sent un dels jugadors catalans i

espanyols pioners en aquesta experièn-

cia fora de l’ACB.

Actualment, gestiona un negoci propi,

el Marina Màgic Park, un parc infantil

situat al Marina Center de L’Hospitalet

de Llobregat.

7

el meu fi ll ha d’arribar. La nena fa tennis

i és un esport individual i és molt difícil

arribar. Amb que tots dos s’ho passin bé,

ja estaré content.

D’escorta a ACB a ala-pivot a EBA.

Com ha estat aquesta metamorfosi?

És normal perquè jo ja no em vaig

corrent com un jugador exterior amb

nois de 25 anys que són contra els que

jugo habitualment. La manera per seguir

competint a bon nivell era jugar interior.

Abans ja m’agradava molt jugar al poste

baix i així també exploto les meves quali-

tats. A EBA sí que puc jugar de quatre,

i a altres categories no.

Dues Lligues ACB, dues Copes del Rei

(Barça i TDK) i una Korac amb el Barça;

una lliga i una Copa Francesa amb el

Pau i MVP de la Lliga de França a

2001-2002. Quin títol recordes amb

més emoció?

Sens dubte, la primera lliga amb el Barça

i la Copa amb el TDK. La Copa amb el

TDK va ser un títol increïble, estant en

un equip petit, amb un dels pressupostos

més baixos de la lliga. Igualment, guanyar

amb el club de sempre una lliga, com va

ser la primera amb el Barça, va ser molt

especial. Per a qualsevol culé, i jo ho sóc,

arribar a jugar al Barça és el més gran.

Fem un repàs d’alguns dels equips on

has estat…

Barça: Una història d’amor interrompuda

Grupo IFA: Un pont entre les meves dues

etapes del Barça

Tau: Veure la realitat del jugador profes-

sional

Pau Orthez: La consagració i maduresa

com a jugador

TDK Manresa: Allà em vaig fer home

Gran Canaria: Molt mal record en tots els

sentits. Esportiu, personal. Una errada.

Olesa: Un gran record pels companys i la

sort que m’entrenés el Joan Peñarroya, i

pel públic. Molt identifi cat amb tothom.

Granollers: Hi ha molts jugadors d’Olesa

i l’entrenador és l’ajudant de l’any pas-

sat. És la continuació. Amb més esforç

perquè està més lluny, però un cop estàs

allà i arribes, l’ambient i les ganes són

les mateixes que a Olesa.

Un cop fi nalitzes la teva etapa professio-

nal a ACB qui et convenç per continuar

jugant a Olesa a EBA?

El Joan Peñarroya. Em diu moltes ve-

gades d’anar entrenar perquè m’estava

engreixant. Després de l’últim any a Gran

Canària no tenia ganes de fer bàsquet

i el segon any em convenç per anar a

entrenar. Estic allà entrenant un mes

sabent que quan em posés en forma

voldria jugar.

Ser campió d’Europa de clubs va

ser una assignatura pendent per

la teva generació, però en tens dos

sotscampionats. Què recordes d’allò?

És un record amarg. I més quan veus

jugadors de la teva generació que sí ho

han fet. També em fa pena quan veig a

l’Epi, i ho recordes amb amargor. A les

fi nals per guanyar-les s’ha d’arribar però

això no et consola. Les dues que vaig

jugar les vam jugar fatal. No em queda

un bon record.

Recordo que quan va guanyar el Barça

la fi nal four a Barcelona vaig plorar.

On et veus d’aquí deu anys?

M’agradaria seguir vivint a Barcelona.

Treballant en temes de bàsquet i tenir

una vida tranquil·la. Res de canvis molt

importants, que ja els vaig fer quan era

jugador. A mí m’agradaria fer coses en

el món del bàsquet. Tinc la meva vida

professional bastant muntada fora del

bàsquet, però m’agradaria formar part

de l’organigrama d’alguna institució o

club, i estic treballant per això i m’estic

formant, potser no com a entrenador

però sí treballant en el món del bàsquet.

Un somni….

M’agradaria triomfar en el món del

bàsquet sense ser jugador.

“M’agradaria triomfar en el món del bàsquet sense ser jugador”

8

Text: Javi Ezpeleta i Juan Carlos Cebrián

Imatges: M.A. Chazo / FCBQ

La XXXa edició de la Lliga Catalana ACB

Trofeu San Miguel 0,0% va proclamar

l’equip blaugrana com a campió després

de la victòria davant el DKV Joventut

per 38-62 amb 8.327 assistents al Palau

Sant Jordi de Barcelona. La fi nal va

començar amb l’homenatge que la Fe-

deració Catalana de Basquetbol va rea-

litzar als jugadors campions d’Europa,

Juan Carlos Navarro i Ricky Rubio.

Disputats els primers deu minuts de

joc, els badalonins es van situar cinc

punts per sobre en el marcador (18-13)

després de fer-se amb una avantatge

de 10 punts a mitjans de període. Al

segon quart però, la reacció blaugrana

no es va fer esperar, i els homes de Xavi

Pascual van capgirar el partit gràcies a

un parcial de 14-0 i arribant al descans

amb un 23-31 favorable.

A la represa, els blaugranes van

continuar dominant el partit, però els

badalonins no van deixar que l’equip de

Xavi Pascual marxés en el marcador re-

duint la diferència a cinc punts fi nal del

tercer quart (32-37). En el darrer quart,

els badalonins van lluitar per capgirar

el marcador sense encert però, i a tres

minuts pel fi nal, els blaugranes van

posar la directa i van ampliar la diferèn-

cia respecte els verd-i-negres fi ns als 24

punts, fi nalitzant el partit amb un 38-62

favorable als jugadors del Regal FC

Barcelona. L’MVP de la fi nal va ser Ricky

Rubio, que s’estrenava en competició

ofi cial amb la samarreta blaugrana.

XXX Lliga Nacional Catalana ACB Trofeu San Miguel 0,0%

Ricky Rubio es va endur el premi al jugador més valuós de la fi nal

9

Sito Alonso (entrenador DKV Joventut)

“Hem aguantat fi ns als darrers tres mi-

nuts de joc, però després hem baixat els

braços. Hem mantingut el partit viu fi ns

aquests darrers últims minuts. Agraeixo

l’esforç i implicació d’Alain Koffi i Uros

Tripkovic, igual que el de tots els joves,

que els mostrarà el camí per curtir-se

com a jugadors”

Xavi Pascual (entrenador Regal

FC Barcelona)

“Marxem satisfets pel treball realitzat,

l’equip va agafant la línia i estic content

pel treball defensiu i per aconseguir el

títol de campions de la Lliga Catalana.

Anem pel bon camí, però hauríem de ser

capaços de fer-ho sempre i mantenir-

nos sòlids en defensa sempre”

Ricky Rubio (jugador del Regal FC

Barcelona i MVP de la fi nal)

“Ha estat un partit poc vistós en el que

hem aconseguit mantenir la diferència i

fer-nos amb el títol de la Lliga Catalana.

Ha estat un partit especial i marxo amb

bones sensacions”

“Anem pel bon camí, però hauríem de ser capaços de fer-ho sempre i mantenir-nos sòlidsen defensa.” Xavi Pascual (entrenador Regal FC Barcelona)

10

DKV Joventut 80Bàsquet Manresa 58El DKV Joventut, dirigit des de la banqueta per Sito Alonso,

va superar amb claredat al Bàsquet Manresa en la primera

semifi nal de la Lliga Catalana ACB amb Kristaps Valters, Clay

Tucker, Uros Tripkovic i Antonio Bueno com a màxims anota-

dors pel conjunt badaloní.

Després d’un primer període força igualat, els badalonins van

aconseguir distanciar-se dels manresans arribant al descans

amb un 38-26 favorable. A la represa, els verd-i-negres van

continuar dominant i portant el ritme de partit aconseguint

marxar més encara dels jugadors dirigits per Jaume Ponsar-

nau arribant a fer-se amb una avantatge de 27 punts. Al fi nal,

victòria clara pels badalonins amb un 80-58 favorable.

Semifi nals

Jaume Ponsarnau:

“Ens falta més cohesió, és un repte que tenim per davant i

creiem que ho assolirem, que serem competitius. Tenim moltes

ganes només demanem paciència, perquè serem competitius”

Sito Alonso:

“Estem contents, quan fas un equip nou, són iguals

d’importants les victòries. Guanyar és bo per no baixar el cap,

hem millorat molt i avui hem tingut la competitivitat que no

havíem tingut en els partits anteriors. Per últim voldria dedicar

aquesta victòria al Mario Fernández, que no ha pogut jugar avui”

El DKV Joventut va superar amb claredat al Bàsquet Manresa en la primera semifi nal de la Lliga Catalana ACB

Text: Javi Ezpeleta i Juan Carlos Cebrián

Imatges: M.A. Chazo / FCBQ

11

Regal FC Barcelona 95 CB Sant Josep Girona 53A la segona semifi nal, màxima igualtat en els primers dos

períodes de partit entre barcelonins i gironins arribant al des-

cans amb un 41-38 favorable als homes de Xavi Pascual. Els

blaugranes, sempre per sobre en el marcador, van aconse-

guir fer-se amb una avantatge de 12 punts a fi nals del primer

període, però els jugadors dirigits per Borja Comenge van

reaccionar i van retallar distàncies abans del descans.

A la represa, els barcelonins van sortir més motivats que els

gironins i van distanciar-se en el marcador arribant als 27

punts de diferència i fi nalitzant el tercer període amb un 74-47

favorable. Al fi nal, victòria blaugrana per 95-53 en un darrer

període de tràmit.

Borja Comenge:

“Després d’una molt bona primera part hem desaparegut del

partit. Si no anem tots a una, és molt fàcil perdre el control,

com ha acabat passant”

Xavier Pascual:

“Al segon quart hem perdut la concentració i ens hem relaxat.

Una manca de concentració que contra un rival de primera

fi la ens podria haver suposat una derrota. Estem satisfets pel

treball dels jugadors, realitzant una molt bona feina al primer,

tercer i quart període”

A la segona semifi nal, victòria blaugrana per 95-53 després que, a la represa, els barcelonins van distanciar-se dels gironins arri-bant als 27 punts de diferència.

12

El CB Olesa Espanyol es va procla-

mar campió de la XXIa edició de la

Lliga Catalana Femenina Trofeu San

Miguel 0,0% en superar a l’Argon Uni

Girona per 75-70 en la fi nal disputada

al Pavelló del CB Olesa el passat 4

d’octubre. La igualtat va ser màxima

en els primers minuts de joc d’aquesta

fi nal entre CB Olesa Espanyol i Argon

Uni Girona, retransmesa en directe per

Televisió de Catalunya, amb avantat-

ge de les olesanes al fi nal del primer

període per dos punts de diferència (18-

16). El segon període va continuar amb

l’equip de Lucas Mondelo per sobre en

el marcador mantenint una diferència

de 5 punts i amb Michelle Maslwoski

com a màxima anotadora en aquesta

primera meitat amb 11 punts. Al des-

cans, victòria de les locals per 8 punts

(38-30) amb Astou Traore, de l’Argon Uni

Girona, com a millor jugadora del partit

fi ns aquell moment. A la represa, les

olesanes van sortir a per totes i en tres

minuts van aconseguir distanciar-se de

les gironines superant els 10 punts de

diferència (45-31 al minut 4 del tercer

període). En els següents minuts, la

diferència es va mantenir i el conjunt

de Lucas Mondelo va sortir en el darrer

període amb 13 punts favorables i amb

l’Argon Uni Girona buscant capgirar

el marcador. Tot i les embranzides de

les gironines per retallar diferències,

les olesanes van poder mantenir la

distància i fer-se amb el primer títol de

la temporada en superar a l’Argon Uni

Girona per 75-70. Michelle Maslwoski,

amb 22 punts i 5 rebots, va ser la millor

jugadora pel conjunt olesà, mentre que

Astou Traore, amb 18 punts i 7 rebots,

la millor per part gironina.

XXI Lliga Catalana Femenina Trofeu San Miguel 0,0%

Anna Caula (entrenadora Argon Uni

Girona):

“Estem satisfets amb l’equip doncs tot

i disputar un partit complicat, les juga-

dores han plantat cara i han lluitat fi ns

al fi nal. Som conscients que encara ens

queda feina per fer, consolidar l’equip i

seguir treballant doncs encara come-

tem alguns errors per desajustaments

defensius”

Lucas Mondelo (entrenador CB Olesa

Espanyol):

“S’ha vist una bona fi nal amb molt de

ritme on la nostra rotació de pilota els

ha costat defensar-la. A més, hem acon-

seguit frenar-les en atac amb una bona

defensa sobre Antoja”

Text: Javi Ezpeleta i Juan Carlos Cebrián

Imatges: FCBQ

13

Cadí La Seu d’Urgell 70Argon Uni Girona 81L’Argon Uni Girona va començar dominant la primera semifi nal

davant un Cadí La Seu d’Urgell que, tot i anar perdent des d’un

començament, no va deixar marxar en el marcador a les gironi-

nes liderades per Astou Traore amb 12 punts i 2 rebots ofensius

en el primer període de partit. Les gironines dirigides per Anna

Caula van continuar per davant en el marcador al segon període

però les del Cadí La Seu d’Urgell van retallar distàncies arribant

al descans amb un 32-38 després d’un triple en l’últim segon de

Rosa Pérez del Cadí La Seu.

A la represa, la dinàmica del partit no va canviar i l’Argon Uni Gi-

rona va continuar dominant el partit tot mantenint una diferència

de 10 punts i frenant les embranzides de les lleidatanes, que

continuaven buscant capgirar el marcador amb Sonia Borges

com a líder de les de La Seu. Al fi nal, victòria de les gironines per

70-81 i classifi cació per a la fi nal de la Lliga Catalana Femenina.

CB Olesa Espanyol 82Femení Sant Adrià 62La segona semifi nal entre CB Olesa Espanyol i Femení Sant

Adrià va iniciar-se amb un 15-7 favorable a les jugadores de Lu-

cas Mondelo, que s’enfrontaven al campió de la Lliga Catalana

Femenina 2, Femení Sant Adrià, després de superar al Platges

de Mataró a la fi nal disputada el passat diumenge 20 de setem-

bre a Blanes.

Les olesanes van continuar per sobre en el marcador en el se-

gon període tot combinant defenses individuals i zonals, mentre

que les de Sant Adrià van mantenir la diferència respecte les

olesanes. Al descans, victòria parcial del CB Olesa Espanyol per

34-24 amb Jael Freixanet i Michelle Maslwoski com a màximes

anotadores del partit fi ns aquell moment amb 12 punts.

A la represa, el conjunt del Baix Llobregat va sortir a per totes

i va marxar defi nitivament de les barcelonines arribant als 20

punts de diferència donant un pas de gegant per classifi car-se

per a la fi nal. En un darrer quart de pur tràmit, el CB Olesa

Espanyol va aprofi tar per donar descans a algunes jugadores de

cara a la fi nal i va acabar superant al Femení Sant Adrià per 20

punts (82-62). Jael Freixenet va fi nalitzar el partit convertint-se

en la màxima anotadora del mateix amb 20 punts, mentre que

Shona Thorburn va ser, amb un 23 de valoració fruit dels seus

14 rebots, la millor jugadora del partit.

Les semis per

Andreu Bou (entrenador Cadí La Seu d’Urgell):

“Estem satisfets pel treball de les nostres jugadores. Ara cal

corregir alguns errors bàsics i conceptes que ens han pogut

ocasionar una saturació en atac”

Anna Caula (entrenadora Argon Uni Girona):

“Hi ha feina per fer encara, però estem satisfets doncs és un

pas més de la pre-temporada. De cara a la fi nal de demà, tam-

bé és un partit més d’aquesta preparació però seria un triomf

especial guanyar la Lliga Catalana”

Lluís Túnez (entrenador Femení Sant Adrià):

“Aquest partit davant un rival de Lliga Femenina, una categoria

superior a la nostra, ens ha de servir per millorar de cara a

l’inici de lliga. Avui ens ha costat molt respecte el partit que vam

disputar de pre-temporada contra elles, doncs avui era un equip

superior al de llavors amb un gran encert en el seu tir exterior”

Lucas Mondelo (entrenador CB Olesa Espanyol):

“Estic content pel treball de l’equip. Hem realitzat un bon partit

en defensa tot i les nostres mancances degut a les lesions

patides. En atac hem realitzat unes bones rotacions de pilota

amb un bon encert en el tir exterior. De cara al partit de demà,

serà dur i com tothom, volem guanyar aquest primer títol de la

temporada, com la Lliga Catalana”

14

El CB Sant Josep Girona es va procla-

mar campió de la desena edició de la

Lliga Catalana LEB Trofeu San Miguel

0,0% 2009 després de superar al CB

Cornellà en la fi nal disputada el 20 de

setembre al Pavelló Girona Fontajau.

L’equip local dirigit per Borja Comenge

va començar per davant en el marca-

dor gràcies a un parcial inicial de 12-0

en els primers cinc minuts de joc amb

Troy DeVries i Darryl Middleton com a

protagonistes. Tot i el bon inici del CB

Sant Josep Girona, els barcelonins del

CB Cornellà van poder anotar la seva

primera cistella als 5 minuts de joc

tot escurçant i mantenint la diferència

respecte els gironins a 2 minuts pel fi nal

del primer període (20-14).

En acabar els primers 10 minuts de joc,

es va arribar a un 27-21 en el marcador,

favorable al conjunt gironí amb 10 punts

i 7 rebots de Middleton i amb Xavi Raba-

seda com a millor jugador visitant.

Al segon període, les diferències entre

tots dos equips es van mantenir sense

superar la barrera dels 10 punts i amb el

CB Cornellà retallant distàncies respecte

els jugadors dirigits per Comenge. A pocs

segons per fi nalitzar el quart, els gironins

van tornar a marxar en el marcador arri-

bant al descans amb un 43-32 a favor.

A la represa, el CB Sant Josep Girona

va continuar en la mateixa línia, tot

mantenint les distàncies respectes els

barcelonins (64-50) i portant el ritme del

matx augmentant la diferència respecte

els visitants. Al fi nal, el CB Sant Josep

Girona es va imposar per 73-61 i es va

proclamar campió de la Xa Lliga Catala-

na LEB Trofeu San Miguel 0,0% 2009.

Amb aquesta victòria, els gironins es van

classifi car per a les semifi nals de la XXXa

Lliga Catalana ACB Trofeu San Miguel

0,0% que es va disputar al Palau Sant Jor-

di de Barcelona tot enfrontant-se al Regal

FC Barcelona en la segona semifi nal.

Txema Solsona

(entrenador CB Cornellà):

“Hem vingut amb la idea de competir

i en alguns moments hem estat dins

del partit però estem patint, doncs

l’absència de jugadors als entrenaments

s’ha notat i no hem pogut preparar bé

el partit. Aquest és un equip molt jove,

que sap fer les coses bé i per això estic

tranquil”.

Borja Comenge

(entrenador CB Sant Josep Girona):

“Estem contents d’haver guanyat aquest

partit, que representa el primer títol

de la temporada. Hem tingut tota la

plantilla al complet, han portat el ritme

de joc amb una exigència molt alta i han

estat intel·ligents en tot moment. En

els moments difícils, l’equip ha buscat

penetracions i han controlat el partit”

Text: Javi Ezpeleta i Juan Carlos Cebrián

Imatges: M.A. Chazo / FCBQ

15

CB Vic i GAM CB Vila-seca ja estan a les semifi nals de la Lliga

Catalana EBA sumant-se així al Recanvis Gaudí CB Mollet

i CB Santfeliuenc Eninter, que ja van aconseguir l’accés a

semis a la segona jornada de la fase prèvia.

Aquests quatre clubs d’EBA disputaran al mes de desembre

les semifi nals i fi nal de la XXVIIIa edició de la Lliga Catala-

na EBA una vegada fi nalitzar a la primera posició dels seus

grups a la fase prèvia d’aquesta competició.

Vic serà la seu d’aquesta fi nal a quatre que de la XXVIII Lliga

Nacional Catalana d’equips EBA 2009 que tindrà lloc diu-

menge 6 i dimarts 8 de desembre de 2009 al Palau Municipal

d’Esports de Vic.

Defi nits els quatre semifi nalistes de la

Representants dels quatre fi nalistes de la Lliga Catalana EBA 2009 reunits a la seu de la FCBQ

Recanvis Gaudí CB Mollet i GAM CB Vila-Seca obriran la

competició, diumenge 6 de desembre, a les 17 hores en la pri-

mera semifi nal, mentre que la segona es disputarà el mateix

diumenge però a les 19 hores i enfrontarà al CB Vic i al CB

Santfeliuenc Eninter. Dimarts 8 de desembre, a les 18 hores,

els guanyadors de les dues semifi nals es jugaran el primer

títol de la temporada en la Final de la Lliga Catalana.

Paral·lelament, i a les pistes annexes del Pavelló, el mateix

diumenge 6 de desembre se celebrarà un torneig del Cadets

de primer any i Pre-Infantils masculins dels quatre equips

participants a la Lliga Catalana, amb els mateixos enfronta-

ments però en horari canviat. El torneig cadet servirà com

a prova pilot del reglament.

FINAL A QUATRE (Palau Municipal d’Esports. Pare Millan s/n Vic)

SEMIFINALS (06/12/09)

B) 17:00h Recanvis Gaudí CB Mollet - GAM-CB Vila-seca

A) 19:00h CB Vic - CB Santfeliuenc Eninter

FINAL (08/12/09)

18:00h Guanyador A - Guanyador B

16Text: Joan Guiu

Imatges: AB Premià

L’entitat del Maresme ha desenvolupat

un seguit d’actes commemoratius sen-

se fer soroll, d’acord amb el seu taran-

nà de mirar cap endins i tenir cura de

la seva base, però amb una gran il·lusió

per continuar engrescant el jovent i els

infants de la població a jugar a bàsquet.

Creiem que és bo i necessari que les

noves incorporacions que viu una entitat

coneguin la seva història, com ha estat

possible i, en aquest cas, arribar a com-

memorar 75 anys d’existència. Perquè

arribar fi ns aquí no ha estat gens fàcil,

hi ha molt esforç, molt sacrifi ci, moltes

vicissituds i innumerables vivències

entranyables, un tot que cal que les

noves generacions i llurs famílies cone-

guin, respectin i preservin. Gaudir del

bàsquet és aprendre i progressar però

també assumir, en la mateixa mesura

o si cap encara més, un compromís de

responsabilitats i de servei, de ser útils

i d’aportar, a fi que la seva entitat, l’A.B.

Premià, en aquest cas, pugui continuar

fent la seva història fi dels als principis

que l’han regida i li han permès arribar

fi ns avui, i se’n sentin orgullosos.

Els inicisL’Agrupació Bàsquet Premià, de Premià

de Mar, va començar quan un grup de

joves premiarencs, estudiants als Esco-

lapis de Mataró i pertanyents al Centre

Excursionista de la vila, decideixen

provar què eren capaços de fer fora del

pati de Can Culapi. Francesc Granje,

Pepe Botella, Joan Borrell, Marià Puig-

hermanal, Genís Siberta, qui va subs-

tituir en aquell viatge històric a Jaume

Roure que fou també dels iniciadors,

varen agafar el tren cap a Barcelona,

per jugar el primer partit seriós de la

seva història, al barri del Poble Nou de

la capital, on varen guanyar 21 a 19. Era

l’any 1934.

Varen començar jugant al camp de fut-

bol, posant els taulers amb una cistella

rudimentària sobre un pal i marcant

les línies del camp amb calç, després

d’una bona escombrada. Molts d’aquells

joves treballaven i per tan calia entre-

nar abans de la jornada laboral, a les

sis del matí, i lògicament l’aigua de la

dutxa, freda, ben freda. Aviat, als abans

esmentats s’hi van ajuntar altres entu-

siastes, en Pere Coll, Jaume Mas, Joan

Casanovas, Joan Llonch i Jaume Torres.

El primer campionat fou al 1936, un

torneig organitzat amb altres entitats

del Maresme, el Teià, el Vilassar de Dalt

i el Mongat. Però el campionat no va

acabar-se en estroncar-se al juliol, per

raons prou doloroses de recordar, la

Guerra Civil.

Passats els anys tràgics, a inicis dels

quaranta es va recuperant l’activitat,

i Jaume Torres, Pepe Botella, Jaume

Rigol, que feia d’entrenador, i especial-

ment el cervell de tot, Antoni Domènech,

varen treballar de valent per recupe-

rar el bàsquet i engrescar els amics.

S’habilita un lateral del camp de futbol

i s’inicia una nova fornada de jugadors

de gran qualitat que és recordada per

sempre més: Enric Cisa, Josep i Salva-

dor Cotet, Joan Alcalà, Llorenç Ametller,

Salvador Albareda, Josep M. Gaia, i uns

quants més. A empentes i rodolons,

però amb un entusiasme insuperable,

entrenen i juguen. Primer als campio-

nats de l’Organització Diocesana, amb

el primer equip, juvenils i infantils.

Amb conjunts de Parets, Mataró, Santa

Perpètua, Cabrera i Vilassar de Mar. Fan

caliu i l’arrelament defi nitiu arriba quan

s’instal·la un camp al centre del poble,

a la Plaça Nova, l’any 1954, amb una

assistència d’afeccionats extraordinària.

La popularització que des de llavors

s’aconsegueix serà cabdal per la con-

tinuïtat de l’entitat i per la fi delitat dels

afeccionats, quan s’esdevingui un difícil

peregrinatge de camps de joc. Al cap de

dos anys s’urbanitza la Plaça Nova i es

torna al camp de futbol, darrera la gra-

deria, i acabades les obres de la plaça

s’hi torna, però al 1958 cal tornar a can-

viar, ara al terreny del cinema d’estiu,

un local de la Gran Via, per dos anys.

1934, els pioners

17

Difícil postguerra i aparició de les noiesL’any 1962, després d’una temporada als

“Hermanos”, es va jugar a l’anomenat

“camp del rector”, al carrer Gibraltar, a

prop de la parròquia. En aquesta època

es viuen molts canvis, de jugadors, de

dirigents, i malgrat les difi cultats del

moment, el President Ramon Vidal, amb

Antoni Andiñach i Ferrer, especialment,

aconsegueixen la continuïtat de l’entitat.

Nous jugadors –Joan Llanas, Esteve

Estella, Josep Plubins, Julio Moragas,

Camilo Botella, Joan Rosellò, Joan Ibora,

Roman Puighermanal, Tomàs Franque-

sa, Pere Fabrés, Modesto Viñas, Miquel

Solà, Valeriano Prades i Antoni Andiñach,

i un entrenador providencial que tothom

recorda, Salvador Bruguera.

L’any 65 es construeix la Pista Munici-

pal, de ciment, i al 1973 es cobreix i es

fa també un nou camp exterior. Entre

tant, arriben els primers èxits espor-

tius, al 1972, ascens a 3a divisió estatal

i l’aparició d’un home amb nom propi a

l’entitat i al bàsquet català, el recordat

Josep M. Meléndez.

En aquesta dècada es produeix un fet

remarcable: la formació del primer equip

femení, la temporada 1968-69, format

per Josepa Vidal, Núria Isant, Trini Cotet,

Rosa M. Albert, Magda Bassa, Marisa

Nolasco, Teresa M. Roura, Maria Font,

Anna M. Casas, Núria Granje, Georgina

Surós, Núria Sierra, Dària Ferrando,

Rosa M. Borrel, totes elles impulsades

per l’empenta d’un ídol del bàsquet

femení premiarenc, Carme Brugé.

Anys setanta, la modernitatLa presència i la tasca de Josep M.

Meléndez porta actualitat, vigència,

activitat, creixement d’equips i sobretot

una nova concepció del que havia de

ser un club de bàsquet. Una renova-

ció assumida per tothom gràcies al

carisme d’en “Mele”. El President Roc

Roura, amb Jaume Comas, Martín i

Andoni Andiñach, i entrenadors com

Pitu Beneyto s’aboquen convençuts, als

canvis. Es té molta cura de la base, de

fer créixer els equips petits, i poc a poc

el club s’engrandeix, esportivament i

social. L’any 1983 s’aconsegueix l’èxit

més brillant de la història, l’ascens a 1a

divisió B estatal, el que actualment seria

la LEB Or.

Aquesta ascensió, però, només va durar

dos anys. Com acostuma a passar l’èxit

també porta desencerts i un de cab-

dal fou desvirtuar els propis principis.

Instal·lats a alt nivell esportiu es van

fi txar jugadors de fora i això sempre

passa factura. Quan l’entitat té una

forma de treballar i d’entendre l’esport

s’ha de seguir fi del als principis. La gent

de casa, senzilla, treballadora i amb

empenta és qui mereix la confi ança i qui

en defi nitiva sostindrà l’entitat. Viscuda

l’experiència i el desencís, ja no hi haurà

aturador fi ns avui mateix, any 2009.

Posats a la feina de reeixir-se econòmi-

cament i esportiva, el camí i el futur és

el planter , i el “Mele”, amb Josep Feliu,

Josep Torres i Pitu Beneyto, organitzen

l’Escola de Bàsquet i estableixen les

bases dels equips de promoció i la con-

cepció tècnica del club.

Començant de nou, a 3a Catalana, amb

gent de casa, entusiasme i dedicació

com a eines cabdals, les diferents

Juntes Directives han bastit l’entitat

d’una forta estructura, de forma que en

arribar el segle XXI els dos sèniors, nois

i noies, competeixen a 1a Catalana.

L’agost del 2002, un trist succés colpeix

tota la gent de Premià de Mar i del

bàsquet en particular. Mort en Josep M.

Meléndez després d’una ràpida i greu

malaltia. Avui se’l recorda anualment

amb la celebració del torneig que porta

el seu nom.

2009, 75 anysL’any 2003, es va presentar una nova

Junta Directiva, presidida per Higini Ma-

ristany, que encara avui dirigeix l’entitat.

Des de llavors el principi rector de la seva

tasca i dels seus col·laboradors ha estat

mantenir els ideals de fer forta la base,

augmentar el nombre d’equips de pro-

moció com a solidesa de l’entitat i oferir a

la gent del club oportunitats de formació,

fent cursos, clínics, xerrades, debats,

torneigs, campus d’estiu, etc. En les úl-

times temporades s’ha anat consolidant

l’entitat amb algun èxit destacat com

l’ascens del Sènior femení a Copa Cata-

lunya, però sobretot es treballa de portes

endins, fent que cada equip disposi de

dos entrenadors, que aquest facin els

cursos d’entrenadors, que l’entitat abona,

s’organitzen anualment els torneigs de

3x3, el memorial Josep M. Meléndez, etc.

En la temporada del 75è aniversari es

disposa de 15 equips, 9 masculins i 6

femenins, amb els dos sèniors a 1a

catalana i a més l’Escola de Bàsquet amb

una quarantena de nens i nenes. S’ha

celebrat la commemoració sense fer

soroll, de portes endins, de cara a la gent

del club, a fi que gaudissin del bàsquet

i del club en els seus torneigs, trobades

d’ex-jugadors/es, sopar de socis i clínics

amb tècnics de reconegut prestigi i de la

casa com Salva Maldonado i també Joan

Plaza i Ferran Peña.

En resum, una commemoració celebrada

amb alegria, a casa, amb una intenció

clara, enfortir-se i transmetre un mis-

satge transparent, fi del al treball de cada

dia: fer esport, fer bàsquet, i a través

d’ell fer-se persones, créixer com a tals,

i els més joves que comprenguin que no

poden deixar mai d’estudiar.

És el millor que una entitat pot oferir a la

seva gent.1967 Primer Sénior Femení

18

Trobada àrbitres i entrenadorsEl Comitè d’Àrbitres i el Comitè Tècnic

de la FCBQ, han iniciat la seva habitual

col·laboració fent la primera de les diver-

ses trobades de la temporada a fi de de-

batre qüestions tècniques i d’arbitratge,

i trobar-hi punts de coincidència o

divergència i així avançar en el coneixe-

ment mutu com a col·lectius i també des

del punt de vista dels criteris arbitrals i

dels entrenadors. En aquesta ocasió, el

tema preparat pels dos màxims respon-

sables dels Comitès esmentats, en Joan

Carles Mitjana i en Xavier Rodríguez fou

“Quin bàsquet volem?”. Amb el suport

d’imatges i vídeos es varen exposar el

creixent bàsquet físic, amb situacions de

contacte de diferents tipus, que fou “el

bàsquet que no volem”. També es varen

analitzar accions com entrades a cistella

amb violació de passes o no, les faltes

antiesportives, el mig camp, la utilització

de les mans en defensa, el suport físic

amb l’adversari per ajudar-se en accions

d’atac, etc. Unes cent quaranta persones

van assistir a l’acte en el que Mitjana va

aprofi tar per informar als entrenadors

de les diferents activitats que al llarg de

cada temporada el Comitè d’Àrbitres por-

ta a terme per la formació, preparació i

millora del seu col·lectiu, que són moltes

i molt variades. Al fi nal es va obrir un

debat sobre les qüestions exposades

i es va plantejar als assistents que en

dies succesius aportessin als seus

respectius comitès els temes que con-

sideren d’interès per ser tractats en la

propera trobada”

Valors del BàsquetA la Fira de Girona, celebrada al mes de

juny, el bàsquet fou l’activitat, l’esport,

que donà el suport principal i fou

l’atractiu de la mostra, amb una afl uèn-

cia de públic nombrós molt atret pel

nostre esport. Entre els actes celebrats

s’ha de destacar, per la seva transcen-

dència, la taula rodona sobre el tema “La

transmissió de valors en el bàsquet de

formació”, organitzada conjuntament per

la FCBQ i la Universitat de Girona i amb

la qual varen participar persones tant re-

conegudes com, Alfred Julbe (entrenador

ACB), Joan Carles Mitjana (àrbitre ACB

i director tècnic del Comitè d’Àrbitres),

José Luís Rodríguez (entrenador LEB),

Francesc Senpau ( entrenador i coordina-

dor del CB Blanes), Rafel Vilar (entrena-

dor i coordinador de l’ADEPAF Figueras)

i Josep Bonfi ll (entrenador i pedagog de

l’Universitat de Girona).

No cal dir que el desenvolupament de

l‘acte fou d’allò més alliçonador.

L’Alcalde de Barcelona visita la FCBQL’alcalde de Barcelona, l’excel·lentíssim

Sr. Jordi Hereu va visitar la seu de la

Federació i les instal·lacions annexes a

la mateixa, com la Casa de l’Esport i el

Complex Esportiu Bac de Roda.

Rebut pel President de la FCBQ, Sr.

Enric Piquet i altres directius, va quedar

sorprès i gratament impressionat per les

dependències i organització de la Federa-

ció, va recórrer tots els departaments i

espais de la mateixa així com la seu de

la Fundació amb la seva biblioteca i la

mostra del seu fons.

19

Inici Campionats de PromocióEl cap de setmana del 3/4 d’octubre es

varen iniciar els campionats de promoció,

masculins i femenins, en tots els seus

nivells, des de categoria Pre-Mini fi ns a

Cadet. Es van disputar quasi 1850 partits.

A tall de curiositat, en la temporada

passada, 2008-09, es van disputar un

total de 56.654 partits, comptabilitzant

Campionats de Catalunya, Territorials i

de Promoció.

Unes dades per considerar, i que alhora

ratifi quen el gran nivell de incidència

del nostre esport en la joventut i les

famílies catalanes.

La nova web de la FCBQEl dilluns 5 d’octubre la nova web de la

FCBQ, www.basquetcatala.cat, va batre

un nou rècord de visites arribant a les

28.000 visites, coincidint amb la posada

en marxa de la majoria de competicions.

Durant la setmana del 21 al 27 de

setembre es va superar en diverses

ocasions les 20.000 visites diàries en

un dels primers caps de setmana de

competició. En aquesta setmana de

setembre es van comptabilitzar

106.796 consultes i en total, la web de

la FCBQ ja ha rebut un total d’1.180.000

visites des de la seva posada en marxa

a fi nals del mes d’abril passat.

Esperem que en el transcurs de la

present temporada aquest rècord

sigui superat en més d’una ocasió,

serà senyal de la bona informació que

ofereix l’esmentada pàgina web de la

Federació i de l’excel·lent feina dels

professionals que se’n ocupen.

L’estiu de les Seleccions espanyoles

És indubtable que els resultats obtin-

guts per les diferents seleccions de

la Federació Espanyola en les com-

peticions internacionals celebrades a

l’estiu, són d’allò més bo i per sentir-

se satisfet i optimista pel que fa la

realitat i futur del bàsquet estatal.

Si bé, per transcendència, impacte

mediàtic, popularitat i vàlua esportiva,

el campionat d’Europa aconseguit per

la Selecció masculina Sènior a Polònia,

amb set catalans, és el que tothom

coneix, no es pot deixar al calaix els

brillants èxits d’altres seleccions, el

reconeixement de les quals la gent de

bàsquet si que valora i el té en compte.

Així, varen aconseguir els campionats,

o sigui medalles d’or, en els seus res-

pectius europeus, la Sots-16 mascu-

lina a Lituània, la Sots-18 femenina a

Suècia i la Sots-16 femenina a Nàpols.

Medalles d’Argent varen ser les selec-

cions femenines Sots-20 en l’europeu

a Polònia i la Sots-19 en el mundial a

Tailàndia, i Medalles de Bronze la Sè-

nior femenina en l’europeu de Letònia

i la Sots-20 masculina en l’europeu a

Grècia.

No cal dir que la participació de juga-

dors i jugadores de Catalunya en les

diferents seleccions ha estat conside-

rable i de gran nivell.

Gran Jornades de Minis i InfantilsDurant els matins del dissabte

26 i diumenge 27 de setembre, i

paral·lelament a la celebració de les

semifi nals i fi nal de la Lliga Nacional

de Catalunya d’equips d’ACB, al Palau

Sant Jordi, la Federació Catalana

(FCBQ) va organitzar una trobada de

minis i infantils, masculins i femenins,

a l’esplanada del Palau Sant Jordi. Un

total de 12 pistes, 140 equips i mes de

1500 participants van ser la mostra,

una vegada més, de la realitat del po-

tencial del bàsquet català de promoció

i de la seva il·lusió per jugar a bàs-

quet, en uns partits que varen servir

d’excel·lent preparació per l’imminent

inici de temporada del 3 d’octubre.

Després de la seva participació, on

cada equip va jugar un mínim de tres

partits, tots els participants va ser con-

vidats a presenciar els partits de les

semifi nals i la fi nal de la XXXa edició

de la Lliga Catalana d’equips d’ACB a

l’interior del Palau, on varen participar

el Regal FC Barcelona, DKV Joventut

de Badalona, Bàsquet Manresa i CB

Sant Josep de Girona.

Canal FCBQ a YouTubeA l’octubre, la Federació Catalana de

Basquetbol (FCBQ) va estrenar el seu

Canal a YouTube, que busca convertir-

se en una eina de difusió del Bàsquet

Català arreu del territori català i

més enllà de les seves fronteres. En

aquest canal, en fase de proves, els

internautes poden visualitzar partits

d’algunes fases fi nals dels Campionats

de Catalunya, vídeos institucionals i

activitats organitzades per la FCBQ,

entre d’altres.

Properament s’aniran penjant més

vídeos relacionats amb el Comitè Tèc-

nic d’aquesta Federació així com del

Comitè d’Àrbitres i del Departament

de Promoció (Bàsquet Arreu, Circuit

3x3, Planeta Bàsquet,...), tant de les

activitats realitzades per aquests com

material didàctic destinat a jugadors,

entrenadors, directors tècnics, direc-

tius, àrbitres, afi cionats,...

20

JORNADES DEBÀSQUET FEMENÍ

A BLANES, el 18, 19 i 20 de setembre, es

va parlar de bàsquet femení, analitzant la

seva situació actual, plantejant quins pro-

blemes l’envolten i intercanviant opinions

a la recerca de camins que obrin pers-

pectives noves en el seu desenvolupa-

ment i cridi l’atenció de les més menudes

a fi que s’apuntin al nostre esport, així

com que les que avui juguen no ho deixin.

Les jornades van oferir un intens, seriós

i profi tós desenvolupament, les conclu-

sions de les quals no dubtem pas seran

d’enorme incidència en el desenvolupa-

ment futur del bàsquet femení català.

Les activitats que es varen realitzar con-

templaren dos aspectes, el de la pràctica

esportiva –torneigs- i el de l’anàlisi, tant

l’esportiu –clínics- com el de concepte-,

seminaris i taules rodones.

Dos varen ser els clínics, “Detalls en la

construcció de defenses individuals pres-

sionants” a càrrec de Ramon Jordana,

director del programa Segle XXI femení,

i “Moviments d’esquena en etapes de

formació” d’en Xavier Tubau. Com es pot

observar temes de gran incidència tàctica

i de fonaments. Els seminaris, tres, van

reunir destacades fi gures, així el primer

“La jugadora: etapes, edat biològica, des-

envolupament maduratiu, punts de vista

psicològic i fi siològic. Entrenant emo-

cions”, va reunir Sandra Gallego, Cari

Begur i Alex Gordillo, qui moderats per

Joan Carles Cebrián van oferir uns punts

de vista i uns criteris altament interes-

sants, el segon “Entorn del bàsquet fe-

mení: entrenadors/es, directors tècnics,

pares i mares i directius”, tema sobre

el qual varen intervenir Pilar Landeira,

Nacho Solozábal i Anna Farres, moderats

per Xavi Rodríguez. El tercer seminari

va ser sobre “Perfi l de l’entrenador/a de

bàsquet femení”, varen exposar les seves

opinions Lucas Mondelo, Joan Albert

Cuadrat i Isabel Sanchís, persones amb

gran coneixement del tema.

Pel que fa les Taules Rodones: “Què

podem fer per atraure més nenes a jugar

a bàsquet” i “Com fer més atractiu el

bàsquet femení”, varen ser Sílvia Font,

Laura Martínez, Jordi Robirosa i Lolita

Iglesias en la primera, i Georgina Bahí,

Isabekl Vidal i Jordi Escardívol, moderats

per Joan Carles Cebrián, qui van aportar

signifi catives refl exions sobre els enun-

ciats indicats, amb la participació del

públic assistent.

En el camp pràctic, el Torneig de Mini

va reunir l’Anagets EBCB Cornellà “A”,

Paidos Sant Fruitós, CB Igualada, CB Pa-

rets, Grafi cas Rey EBCB Cornellà “B”, BQ

Martinenc, SESE “B” i CB Blanes. Equips

que organitzats en dos grups i en dues

pistes van fruir d’allò més. El torneig

d’equips de Copa Catalunya femenina

va reunir el Grup Barna, GEiEG, CBF

Text: Juan Carlos Cebrián

Imatges: FCBQ

21

Cerdanyola, BF Viladecans, CB Igualada,

CBF Sarrià i el JE Terrassa.

Una excel·lent oportunitat per fer un

bon test de pre-temporada i analitzar

els aspectes positius i els negatius en

aquesta incipient fase de preparació El

torneig el va guanyar el CBF Cerdanyola,

en imposar-se en la fi nal al JF Terrassa.

Per cloure les JBF, es va jugar la fi nal de

la Lliga Nacional de Catalunya d’equips de

Lliga Femenina 2, entre Femení Sant Adrià

i l’UE Matarò, amb victòria de les primeres

que així varen sumar la seva quarta lliga

consecutiva..

Malgrat tot aquest intens, profund i seriós

programa, prou atraient per a qualsevol

persona implicada en el bàsquet en gene-

ral i més en el femení, un cert desencís, la

poca participació dels que poden ser con-

siderats les persones i els clubs més sig-

nifi catius. De fet els inscrits i participants a

les Jornades van ser aliens als clubs més

capdavanters del bàsquet femení català.

Una llàstima perquè el contingut tècnic i

sobretot conceptual exposat fou alliçona-

dor. Potser és que als actors principals

del bàsquet femení català consideren que

ja els hi està bé com està. Cal rumiar-ho.

Amb tot, però, cal felicitar i fer el reco-

neixement al grup professional i directiu

de la FCBQ, els col·laboradors participants

i els assistents, l’esforç gran fet, cadascú

en el seu àmbit.

22

BREUS CONCLUSIONSDE LES JBF

El moment crític perquè una nena deixi de jugar a bàsquet

és a l’entorn dels 15-16 anys.

Que totes les jugadores puguin jugar minuts cada cap de

setmana, tenint així una recompensa a l’esforç i treball

setmanal.

Intentar fer entrenaments atractius , sense oblidar que fer

esport requereix un esforç, un sacrifi ci, un assumir valors

i complir.

Sempre que sigui possible els estaments rectors haurien

d’adaptar les normatives, regles de joc, etc, amb la fi nalitat

que les nenes puguin tenir una trajectòria esportiva llarga,

per progressar i també gaudir, coma a esportistes i com a

persones.

El moment crític perquè una nena deixi de jugar a bàsquet

és a l’entorn dels 15-16 anys.

La manca de minuts de joc sembla ser un dels principals

motius de l’abandó.

La relació amb les companyes i l’entrenador poden ser molt

decisius en la decisió de seguir o no.

El fet que hi hagi poques entrenadores, tot i que aquest fet

va ser molt debatut i discutit, pels assistents i jugadores.

Tothom va coincidir en que l’entorn de les jugadores

exerceix una pressió sovint equivocada.

Què podem fer perquè una nena

continuí jugant a bàsquet?

A tall de breus conclusions, de tot els que es va

exposar en els seminaris i taules rodones,

poden enunciar-se alguns trets:

Es va estar d’acord en que en bàsquet femení és molt difícil

que una jugadora arribi a ser una professional, ja que, per

exemple, a LF-2, no ho són pas.

Text: Juan Carlos Cebrián

Imatges: FCBQ

23

El Femení Sant Adrià es va imposar

per 60-77 al Platges de Mataró en la

fi nal de la VIIa Lliga Catalana Feme-

nina 2 disputada el diumenge 20 de

setembre al Pavelló Municipal de

Blanes, i que va servir com a cloenda

de les Jornades de Bàsquet Femení.

A més, l’equip de Sant Adrià es va

classifi car amb aquesta victòria per

la Lliga Catalana de Lliga Femenina.

Després dels 10 primers minuts de

joc, les mataronines dirigides per

Albert Illa van començar portant el

ritme de partit arribant a aconse-

guir un avantatge de 9 punts (13-4)

però les de Sant Adrià del Besòs van

retallar distàncies i van fi nalitzar el

primer període amb un empat a 18.

Al segon quart, les de Lluís Túnez

van sortir més motivades que les del

Platges de Mataró i van capgirar el

marcador arribant al descans amb

Lliga Catalana Femenina 2

FEMENÍ SANT ADRIÀ, campió de la Lliga Catalana Femenina 2 amb doble premi

un avantatge de 8 punts (34-42) i

amb Cristina García com a millor

jugadora fi ns al moment amb 14

punts i 2 rebots.

A la represa, el Femení Sant Adrià va

continuar portant el ritme de partit

i van marxar en el marcador fi ns

arribar als 21 punts (31-40) gràcies a

l’encert des de dins la zona com de la

línia de tirs lliures. Al fi nal de període,

victòria parcial de les de Sant Adrià

per 42-63.

En un darrer quart de pur tràmit, les

jugadores dirigides per Lluís Túnez

van mantenir la diferència i es van

acabar imposant per 60-77 a les

mataronines tot desplegant un bon joc

sota els taulells com des de fora de la

zona amb Alba Ballaré i Cristina Gar-

cía com a millors jugadores del partit.

24Text: Joan Guiu

Imatges:FBC

un mite, una fi gura excepcional, una llegenda viva

En “Kuchi”, com se’l coneix en el nostre

esport, ha estat un referent, un mite

per a moltes generacions, una fi gura

per a la història. Ara, als 84 anys, té el

cap clar i el físic li aguanta. Està molt

malament de la vista i distingeix poques

coses, però encara l’apassiona el golf i

anar a fer uns cops de tant en tant.

Va néixer a L’Hospitalet de Llobregat

l’any 1925 i com ell mateix reconeix ha

estat un privilegiat de l’esport. Manifesta

continuadament que el millor de l’esport

és practicar-lo, divertir-s’hi, i això ho ha

fet abastament en disposar d’unes con-

dicions innates per a la seva pràctica,

excel·lint en tots els que s’hi ha dedicat.

Des de l’inicial futbol, el bàsquet, el ten-

nis, el tennis-taula i el golf, en tots ha

gaudit enormement i en tots ha desen-

volupat un nivell de gran qualitat.

El bàsquet però, és el seu esport i amb

el que a més alt nivell ha arribat. Es va

iniciar als 15 anys i als 18, al 1943, ja

va debutar amb la Selecció Espanyola.

Va jugar 50 partits com a internacional

essent la seva última aparició al 1958.

Va estar en actiu fi ns els 33 anys, per

iniciar després una destacada etapa

com a entrenador.

Començà jugant a futbol, als 10 anys,

a l’Infantil de la Penya Saprisa. Anava

a l’escola al barceloní col·legi de Sant

Miquel (Muntaner-Rosellò) on major-

ment els qui portaven l’esport eren

simpatitzants del RCD Espanyol i els

nens que destacaven els orientaven

a l’esmentada penya.

La postguerraAcabada la guerra la seva mare li

aconsellà que practiqués esport que

tant li agradava, però no el futbol que ho

considerava massa brusc. Com vivien al

carrer Viladomat/Rosellò, al costat d’on

llavors hi havia el CE Laietà, la mare el

va fer soci. Hi havia piscina i es podria

banyar (un luxe l’any 39). Al Laietà es

practicava molt el bàsquet i el tennis, i

el tennis-taula, i l’Eduard ho practicava

tot. Ràpidament però, va destacar en

bàsquet i en poc temps els “grans” (en

tots els sentits del mot) el varen incloure

en el primer equip. Va tenir de companys

destacats jugadors de l’època, en Muscat,

Alberti, Guix, Mirambell, colla que l’any

40 es varen proclamar, i l’Eduard amb

ells, campions d’Espanya. Poc a poc els

mateixos “grans” faciliten el relleu: “que

jugui el nen”. Apareix una nova fornada

d’històrics, Navarrete, Galve, Esteva,

Carretero, Font, Llopis,... que varen con-

tinuar els èxits de l’entitat. Durant tres

temporades van dominar els campionats

on participaven (2 Copes d’Espanya 42 i

44, sotscampions el 43 i el 45) i l’Eduard

mentre va innovar el tir a cistella que

en aquells temps es realitzava bàsica-

ment de “cullereta”, provant el tir amb

dues mans per sobre el cap amb molt

moviment dels canells, i explica que ho

va fer per sentit pràctic, per escurçar

el recorregut de l’acció abans de deixar

anar la pilota.

Al marge el bàsquet, al Laietà jugava a

tennis-taula i a tennis, essent en moltes

ocasions campió dels tornejos socials de

l’entitat. Estudiava Químiques, i també

anava a la indústria familiar, de mecàni-

ca, on reparaven màquines d’impremta i

fabricaven torns cilíndrics.

Al 1946, fi xa pel FC Barcelona. Poc temps

abans en Navarrete i en Galve ja hi havien

anat i es trobava molt sol al Laietà, al

marge que aquesta entitat havia derivat

una mica la seva dedicació al bàsquet.

Fixa doncs pel Barça on es troba amb un

equip fort, els germans Carreras, en Met

Ferrando, en Manolin, els seus amics, i ja

Va néixer a l’Hospitalet de Llobregat l’any 1925 i com ell mateix reconeix ha estat un privilegiat de l’esport

25

“El millor de l’esport és practicar-lo per divertir-se”

al 1947 guanya el Campionat d’Espanya.

Acabada aquesta primera temporada

viu una situació important. La indústria

familiar té problemes. El pare està malat

i l’Eduard ha de fer front al negoci i s’hi

posa al capdavant. Deixa Químiques al

tercer curs i afronta un dilema. Manca

matèria prima per fabricar peces alhora

que cal innovar i adaptar-se a les ne-

cessitats de l’incipient represa industrial

de postguerra. Les bancades pels torns

industrials que fabriquen es fan de

fundició, a Badalona. El Joventut li fa una

oferta i junt la facilitat que això li repre-

sentava cara el negoci, fi xa per la Penya.

Només hi estarà la temporada 1947-48,

i hi guanya la “Copa del Generalísimo”

al 48. El motiu de tan curta estada és de

caire pràctic. Ha de fer el servei mili-

tar i el Barça té contactes i li facilita el

tràngol, com a voluntari i el destinen a

Intendéncia, a Barcelona. Segons ens

explica ara, tots els esportistes del Barça,

llavors, eren a Intendéncia. Però tot això,

la feina, etc, el distreu i ja ha omplert la

fi xa pel Joventut, que el reclama. Però no

hi va, i es passa un any en blanc, sense

jugar ofi cialment, però entrenant amb

el Barça, jugant torneigs i curiosament

també quatre partits amistosos amb la

Selecció Espanyola. Resta al Barça del

49 al 53, any en que fi xa per l’Aismalibar

de Montcada ja que alts responsables

d’aquesta empresa eren amics de l’antic

Laietà i li varen facilitar, també, coman-

des per la indústria familiar.

Em aquests anys ha aconseguit, a més

de les dues Copes d’Espanya amb el

Laietà (42 i 44), també va guanyar tres

“Copas del Generalísimo”, dues amb el

Barça (47 i 50) i una amb el Joventut de

Badalona (48)

El 1950 participa amb la Selecció Espan-

yola al Mundial d’Argentina i al 1955 juga

els Jocs del Mediterrani aconseguint la

Medalla d’Or. A Montcada exerceix de

jugador-entrenador (va aconseguir el

títol d’entrenador en la primera promoció

d’entrenadors espanyola) jugant fi ns el

1958, any en que juga el seu últim partit

com a internacional.

En l’àmbit particular, al 1951 es casa

amb Maria Luisa Vazquez després de 10

anys de festeig, car s’havien conegut al

Laietà, on ella també jugava a bàsquet i

va proclamar-se campiona de Catalunya.

Segueix com a tècnic i al 1960 li propo-

sen ser entrenador de la Selecció Espan-

yola que ha d’anar a jugar el Pre-Olímpic

de Bolonia de classifi cació dels Jocs de

Roma de 1960. Amb els seus jugadors

de confi ança (Buscató, Navarro, Guillen,

Emiliano) i algun més de destacat (Lluís,

Alfonso, Martos, Nora, Codina...). Hi havia

tres places per a Roma i es classifi -

quen segons, davant el desconcert dels

responsables estatals que no ho tenien

previst i no havien reservat places a la

Vila Olímpica romana, ni disposat pres-

supost i llavors ni tan sols com organitzar

els deu dies que hi havia entre el fi nal

de Bolonia i l’inici a Roma. Recorda que

tenien assignat un dòlar al dia de dieta, i

que varen passar-ho molt malament.

La maduresaDivertit ens explica com varen millorar

la seva situació econòmica i com van

entretenir els dies. El Pre-Olímpic es va

jugar a Bolonia i l’Eduard hi coneixia gent

de bàsquet, car quan jugava al Barça

anàven a jugar un torneig a Bolonia on va

ser declarat millor jugador en dos anys

seguits i ja llavors varen intentar fi xar-lo.

El cert és que hi tenia cert cartell a Itàlia

i entre tot plegat i gràcies al bon joc de

la selecció s’organitzen amistosos, un

contra els EEUU (Jerry Lucas, Oscar

Robinson), que els hi paguen, i així varen

subsistir fi ns a Roma.

Acabats els Jocs Olímpics rep una oferta

de la Virtus de Bolonia, que alhora li

ofereix la possibilitat d’ampliar co-

neixements aplicables al negoci fami-

liar. A Itàlia descobreix la tècnica de

l’estampació i noves peces que aplicarà

després a la seva indústria. Passa a Bo-

lonia tres anys, fi ns el 1963 en que torna

a l’Aismalibar. Però els vents de profes-

sionalisme que ja campaven pel bàsquet

estatal fan que l’empresa de Montcada

no vegi amb bons ulls la continuïtat del

seu equip a l’èlit i s’arriba a un acord amb

el Joventut, en aquell moment en delica-

da situació esportiva, i alguns jugadors

passen a la Penya alhora que aquesta rep

l’esponsorització de “Fantasit”, producte

de la fàbrica de Montcada.

Entrena La Penya del 64 al 69, i acon-

segueix la primera lliga espanyola de

l’entitat al 1967 i la Copa al 1969.

Al 69 deixa el club ver-i-negre car el

negoci familiar ha crescut, i li requereix

la màxima atenció. Entretant continua la

seva passió de divertir-se amb l’esport.

Tennis i Golf el mantenen en forma i

es diverteix. Al 1975 torna a La Penya,

davant la sol·licitud del seu bon amic

Dani Fernández, però només aguanta un

any, i torna a la feuina fi ns que al 1977

el Barça, mitjançant en Ramón Ciurana i

Eduard Portela el convencen que s’ocupi

de l’equip després de prescindir de

Ranko Zeravica. Troba un estol de juga-

dors de gran qualitat, Nacho Solozábal,

Epi, Ansa, Sibilio, Estrada, Flores, López

Abril,...i guanyen la Copa del Rey el 1978,

a Saragossa. En la tercera temporada, al

1979, una sèrie de mals resultats fan que

Eduard Kucharski acabi el seu periple

com a tècnic en actiu.

Al mig d’aquest extraordinària història

esportiva va jugar diversos partits amb

la Selecció Catalana, va presidir el

Col·legi Espanyol d’Entrenadors, està en

possessió de diferents condecoracions

esportives, la Generalitat de Catalunya el

va distingir com a “Forjador de la Història

de l’Esport Català”, i són llargs els títols

com a millor jugador, “Historic del Bas-

quet Catala”, etc.

Avui, 84 anys, és una home feliç, recone-

gut a la seva pròpia història, acompanyat

de Maria Luisa i els seus dos fi lls i gau-

dint de tots els esports televisivament,

però anant al Golf de tant en tant on a

pesar de la seva poca visió encara aixeca

la bola.

Eduard Kucharki González, gràcies per la

teva història.

26

“Sóc molt optimista respecte al futur del nostre esport”

“A l’estiu del 2006 vaig tenir l’oportunitat de fi txar per un equip que aspirava a ser un dels 8 millors equips de l’ACB”

Text: Juan Carlos Cebrián

Imatges: FCBQ

Borja Comenge, actual entrenador del

CB Sant Josep Girona a LEB Or, va jugar

a bàsquet als principals clubs de la

província de Lleida (Sicoris, Maristes, CE

Lleida Bàsquet), en categories entre Copa

Catalunya i 2a Catalana, excepte dos anys

que va pertànyer a la Penya Fragatina.

Com entrenador, va començar als pro-

grames de tecnfi cació de minibàsquet

de la Federació Territorial de Lleida,

així com de l’Atlètic Segre (equip infantil

masculí), per passar després a entrenar

l’equip infantil del CE Lleida Bàsquet,

club on va entrenar a totes les categories

de formació.

La temporada 2000-2001 va ser entre-

nador del júnior masculí i l’any següent

ja passaria a formar part de l’staff del

primer equip, com entrenador ajudant

d’Edu Torres, juntament amb Miquel

Domingo.

Durant quatre temporades a l’ACB i una

a la LEB Or va ser entrenador ajudant

del primer equip del Lleida, i la tempo-

rada 2006-2007 va anar com ajudant a

l’Akasvayu Girona, on va repetir també la

temporada 2007-2008, per passar a lide-

rar el projecte del Sant Josep Girona l’any

passat a LEB Bronze i enguany a LEB Or.

Arribes a Girona al 2006 per ser

l’ajudant d’Svetislav Pesic i després ho

ets de Pedro Martínez, per passar a

liderar el projecte del Sant Josep Girona

l’estiu de 2008. Com has viscut aquest

procés?

A l’estiu del 2006 vaig tenir l’oportunitat

de fi txar per un equip que aspirava a

ser un dels 8 millors equips de l’ACB, i

aspirant a ser campió de la competició

europea FIBA Cup (com així va ser).

En aquells moments jo era l’entrenador

ajudant de l’equip Plus Pujol Lleida, i

estàvem a Leb Or. Jo evidentment estava

molt a gust però l’oferta esportiva era

molt atractiva per mi. Sempre estaré

agraït a la gent del Plus Pujol Lleida pel

comprensius que van ser i les facilitats

que em van donar per poder fi txar per

l’Akasvayu Girona.

Van ser 2 temporades de bons resultats

i bon bàsquet a Girona. Va ser una gran

experiència i jo ho vaig veure amb molta

intensitat.

L’estiu del 2008 va ser duríssim i una

bogeria personalment per mi. A fi nals de

juliol defi nitivament va desaparèixer el

C.B.Girona (fort cop per tots els treballa-

dors i la societat gironina), i a comença-

ments d’agost ja estava “reactivat” l’antic

C.B.Sant Josep Girona.

Tot es va haver de pair molt ràpid i vam

haver de ser valents els que ens impli-

càvem en el nou projecte. Els que estem

en aquest club, encara estem vivint molt

intensament el dia a dia perquè tot està

anant molt ràpid, però també estem

gaudint molt.

Una frase de cadascuna de les darreres

temporades que has viscut als darrers

anys:

2004-2005: va ser una temporada

duríssima esportivament a Lleida de la

que personalment vaig aprendre moltes

coses.

2005-2006: vam baixar a conèixer la du-

resa i la exigència de la Leb Or a Lleida.

2006-2007 (Akasvayu Girona amb

Svetislav Pesic): vam guanyar el primer

i únic títol europeu de la història del

C.B.Girona.

2007-2008 (Akasvayu Girona amb Pedro

Martínez): vam viure la explosió defi nitiva

d’en Marc Gasol i vam jugar la fi nal de la

ULEB Cup.

2008-2009 (CB Sant Josep Girona):

començar de zero.

27

“Sóc molt optimista respecte el futur del nostre esport. És dinàmic, valent, i en evolució constant”

Quin ha estat el millor partit que recor-

des?

Tinc molts bons records de molts partits i

m’és difi cil destacar només un. Però des-

tacaré el primer partit de la història de

l’aleshores Caprabo Lleida a l’ACB. Va ser

a la pista del Fuenlabrada i vam perdre a

la pròrroga, però va ser un bon partit i ja

vam veure que seríem un equip competi-

tiu aquella primera temporada a l’ACB.

Però no puc deixar de destacar la fi nal

de la FIBA Cup que vam jugar i guanyar

amb l’Akasvayu Girona la temporada

2006/2007. Va ser molt especial per

moltes coses, però el fet d’haver jugat a

Fontajau davant del nostre públic ho va

fer tot més intens encara.

I el pitjor?

Doncs com entrenador tinc dos partits

marcats de molt mal record. Un va ser en

un Lugo - Caprabo Lleida de la tempo-

rada 2001/2002 en que en Brian Sallier

es va lesionar greument el genoll i no va

poder tornar a jugar en tota la temporada

(i es va lesionar a la jornada 11). Vam

perdre el partit però no el destaco pel

resultat, sinó per la lesió del jugador.

Un altre partit de molt mal record pel

mateix motiu va ser un DKV Joventut

– Caprabo Lleida. Va ser la tempora-

da 2003/2004 i en aquest cas va ser el

jugador Sergio Ramos qui es va lesionar

greument el genoll.

El millor moment com entrenador?

Sempre és el moment que torno a

reunir-me amb tot l’equip (cos tècnic

i jugadors) dins del vestidor després

d’haver guanyat un partit. És un moment

especial. No sabria destacar un partit en

concret.

I el més complicat?

Quan has de comunicar a un jugador que

sigui el motiu que sigui, s’ha de rescindir

el seu contracte. Afortunadament no he

hagut de fer-ho moltes vegades, però

encara que és més dur pel jugador, per

mi també ha sigut dur.

El millor jugador que has entrenat?

Quant a talent natural per jugar a bàs-

quet ha sigut en Marc Gasol. A Girona,

en les dues temporades que va estar a

l’equip, va evolucionar moltíssim.

Quant a hàbits, constància, mètode i

moltes altres virtuts que s’han d’atribuir

a un jugador de bàsquet professional,

sens cap dubte en Darryl Middleton és

inigualable.

I aquell que mai ho has fet i que sempre

t’agradaria haver-ho tingut al teu equip?

Quan vaig veure jugar a en Toni Kukoc em

va impactar. Era capaç de jugar en totes

les posicions, de passar, tirar, botar,...

feia de tot i molt be! M’hagués agradat

poder aprendre d’ell i viure el procés que

el va portar a ser tant complert i tant bo

tècnica i tàcticament.

Girona tornarà a ser ACB?

No ho sé. Ara mateix sí que sé que el

C.B.Sant Josep Girona té el gran repte

de consolidar el club a la Leb Or, que ja

per nosaltres és un objectiu molt i molt

ambiciós.

Quin és el teu objectiu per aquesta

temporada, tant a nivell personal com

del col·lectiu?

Doncs a nivell col·lectiu, que és el verita-

blement important, és acabar la tempo-

rada dins dels 15 primers classifi cats de

la Leb Or. Això representaria la salvació

automàtica, sense haver de jugar el

play-out.

A nivell personal, evidentment és seguir

creixent com entrenador i fer que els

jugadors que aquest any estan a la nostra

plantilla, siguin l’estiu vinent millors que

l’estiu passat.

On et veus en 10 anys?

No hi penso massa en això. De moment

sé que el proper diumenge estaré a Fon-

tajau per jugar un altre partit.

I com veus el bàsquet en 10 anys?

Sóc molt optimista respecte el futur del

nostre esport. Crec que som un es-

port molt dinàmic, valent, i en evolució

constant.

Per fi car un exemple, a mi m’agraden

molt les noves normes i que precisament

ja aquesta temporada estem provant a la

Leb Or. Això dona peu a noves provatures,

investigacions, possibilitats, etc.

Estic veient que es generen més espais

per esportistes cada cop més atlètics

i més potents. Això pel nostre esport

és molt interessant perquè la clau de

la nostra evolució crec que passa per

donar més espais als jugadors que cada

cop són millors atletes, i també millors

tècnica i tàcticament.

Un somni?

Poder seguir en contacte amb molta gent

que el món del bàsquet m’ha permès

conèixer durant tots aquests anys i que

ara els considero amics meus.

28

Text: Juan Carlos Cebrián i CB Alcanar

Imatges: CB Alcanar

El Club Bàsquet Alcanar fa aquest 2009

vint-i-cinc anys d’història després que

fos format al 1984, participant el seu

primer equip a la 2a Territorial de Tarra-

gona. Amb col·laboració amb l’Escola

d’Iniciació Esportiva Alcanar, també

participen en el bàsquet base. Tots ells,

però, amb els colors blaugranes del club.

L’entitat va néixer gràcies a uns joves

que els agradava el bàsquet. Aquests

van crear un equip per poder competir

de forma amateur tot i que el comença-

ment aquests joves van començar fent

totes les tasques de directius i juga-

dors alhora. L’equip es va inscriure per

raons geogràfi ques i econòmiques a la

província de Castelló, i competia a les

instal·lacions del centre escolar d’EGB

Equip del CB Alcanar al 1989

d’Alcanar. En aquell moment es van

crear dos equips infantils, masculí i fe-

mení. Els colors d’aquest inici serien el

blanc i franges horitzontals vermelles.

Al 1985, però, el club fa un canvi a la de-

marcació que li pertany geogràfi cament,

i es va inscriure a la Federació Catalana

de Basquetbol, a la 3a Catalana de la

Federació Territorial de Tarragona

Al 1989, després de dos anys en què,

per circumstàncies personals dels in-

tegrants del club (servei militar, estudis

universitaris,etc.) no es va inscriure el

primer equip a la competició, es va tor-

nar a emprendre un conjunt amb cares

noves i renovades. Els partits es dispu-

taven a les noves instal·lacions polies-

portives a l’aire lliure de La Fanecada

Al 1989, després de dos anys, es va tornar a emprendre un conjunt amb cares noves i renovades

CB Alcanar,

29

Competicions a Terres de l’Ebre, un pas endevantAl 2007, la Federació Territorial de Ta-

rragona comença les competicions a les

Terres de l’Ebre, pas molt important per

a reduir costos i temps als equips base

del club, ja que competeixen territorial-

ment amb els seus veïns.

I un any després, al 2008, arriba el primer

èxit de l’equip infantil, que es va classifi -

car a la fase preferent i va assolir el ter-

cer lloc fi nal en la competició interterri-

torial amb Lleida. Igualment s’actualitza

el logo del club per als pròxims anys,

amb motiu del proper 25è aniversari del

mateix. Aquesta darrera temporada, hi

ha hagut una reestructuració total de

l’equip. S’han canviat gairebé tots els

Emili Muñoz,

25 anys vinculat al club

Reconeixement especial mereix la feina

incansable d’Emili Muñoz Redon, l’única

persona que ha estat 25 anys vinculada

al club, des de l’inici fi ns als nostres

dies. Ha passat per tots els càrrecs del

club, començant com a jugador, secre-

tari, president, etc. Actualment és tècnic

del primer equip i pertany al planter

de tècnics de la Federació Catalana de

Basquetbol (FCBQ).

d’Alcanar i es crea per primera vegada

l’emblema del club.

Al 1993, l’equip es classifi ca per pri-

mera vegada pels playoffs d’ascens i

s’aconsegueix l’ascens de categoria per

primera vegada a la història del club,

assolint la 3a Catalana A, per passar

l’any després a viure un dels moments

més importants del club, com va ser

la inauguració del Pavelló Poliesportiu

d’Alcanar, que va ser el punt d’infl exió

perquè els joves esportistes participes-

sin del bàsquet al municipi.

Un altre dels canvis signifi catius es va

produir al 1997, doncs per representar

la població d’Alcanar amb uns colors

que ja tenien diferents entitats esporti-

ves locals, i recolzats pel patrocinador

Materials Selma, el qual ha estat molts

anys vinculat al club, s’adopten defi ni-

tivament els colors actuals del club, els

blaugrana. Igualment, s’incrementen

anualment els equips en formació,

millorant les expectatives de futur. Quant

a jugadors formats al CB Alcanar, cal

destacar Albert Fontet Aparicio, que des-

tacava per la seva edat i alçada ja al 1998

quan era infantil, i és fi txat a les catego-

ries inferiors del Pamesa València i anys

després al FC Barcelona. Al 1999, el club

celebra els 15 anys d’història i organitza

diferents actes per a commemorar-ho,

organitzant inclús un partit amb els vete-

rans del FC Barcelona.

components de l’anterior i es va obtenir

l’acord de patrocini per al primer equip

amb INSTA-REC C.B., empresa capda-

vantera en el sector de recs i canalitza-

cions. Així, es comencen els actes del

25è aniversari, i s’acull la Junta General

Ordinària de la Federació de Bàsquet

Territorial de Tarragona i posterior cele-

bració de la 36a Diada del Bàsquet Te-

rritorial, en la que van premiar els clubs,

jugadors, àrbitres i tècnics destacats de

la temporada. Van assistir 180 persones

dels clubs tarragonins, presidint l’acte el

Sr. Enric Piquet, President de la Fede-

ració Catalana de Basquetbol; Sr. Pere

Ferré, President Territorial de la mateixa;

i Sr. Alfons Montserrat, Alcalde d’Alcanar.

Igualment, a la diada de bàsquet 2009, es

va fer lliurament de les insígnies d’argent

del club a diferents personalitats locals

i provincials, així com a antics jugadors i

tècnics, i membres de la junta directiva.

Equip a la inaguració del pavelló al 1994

Partit amb els veterans del FC Barcelona

Equip amb els colors blaugranes actuals

30

Text: FBC

Imatges: CB Blanes i FBC

Jornades de Minibàsquet de CatalunyaEl cap de setmana del 20 21 de juny Blanes va acollir les

Jornades fi nals de Minibàsquet de Catalunya, distribuint-se

els partits entre Blanes, Palafolls i Lloret de Mar.

Els vuit millors equips de Mini de Catalunya, masculins i

femenins, es van reunir en unes jornades on el principal

objectiu no va ser pas la competició, sinó l’aspecte educa-

tiu i pedagògic, de convivència i de coneixement dels altres,

en un ambient festiu on es posa molta atenció en la bona

metodologia tècnica. És important destacar que en aquestes

jornades no només compten els jugadors en fase de forma-

ció, sinó també els joves entrenadors i els àrbitres novells,

nois i noies que també es troben en fase de formació. I com

a tercer element que es té en compte, i de forma rellevant, hi

ha els familiars i els espectadors, els qual és imprescindible

que s’impregnint de l’esperit i fi losofi a del Minibàsquet, on la

victòria i la derrota és el menys important.

Fòrum d’EntrenadorsDel 19 al 21 de juny es va celebrar el Fòrum d’Entrenadors,

una activitat recuperada pel Comitè Tècnic de la FCBQ. Al

1995 va néixer aquest projecte a Vic, amb la intenció de trobar

un espai on els entrenadors es poguessin reunir per par-

lar i debatre sobre els diferents aspectes del nostre esport.

Després d’uns quants anys de bon funcionament, es va passar

a uns anys d’absència, i ara, en el si de la Ciutat del Bàsquet

Català 2009, Blanes, s’ha tornat a apostar per aquesta iniciati-

va que ha resultat un lloc d’encontre, d’intercanvi d’opinions i

d’acollida de tècnics d’arreu de Catalunya, Espanya i del Món.

Tres han estat els àmbits de treball, els Clínics, els Tallers

i les Taules Rodones, sobre els models d’escoles de dife-

rents continents com l’australiana, la sèrbia, l’argentina i la

catalana. Les propostes han estat a càrrec de professionals

En categoria femenina hi van participar: Argenta Granollers

“A”, Femení Sant Adrià “A”, Gràfi ques Rey CB Cornellà, GEiEG

“A”, Maristes Girona, Sostre CB Lleida, CEIP Vallfogona i CEIP

Joan Rebull Reus Deportiu.

En categoria masculina els participants van ser: C. Delfosd

Cornellà, Paidos sant Fruitós “A”, Joventut de Badalona “A”,

Masmitjà “A”, CB Sant Josep Girona Blau, Bàsquet L’Arborç,

Pare Manyanet de Tarragona i Sedis Persianes Seu de La Seu

d’Urgell.

de nivell internacional com Dean Kinsman, Aleksandar Glisic,

Óscar “Huevo” Sánchez , Manolo Coloma, Pedro Reyes, Joan

Vives, Alex Gordillo, Fotsis Katsikaris, Pedro Martínez, Jaume

Ponsarnau, Quique S. Aranda, Pere Garcia i Richi Serrès

amb temes tant interessants com: “Detalls defensius en el

treball 5x5”, “Adquisició d’habilitats en jugadors/es joves”,

“Ensenyant i practicant tècnica i tàctica individual”, “Ten-

dències ofensives dels equips d’ACB temporada 2008-09”,

“Principis ofensius. Bloc directe”, “El model australià per

a joves jugadors/es”, “Defensa del tirador/Defensa del bloc

directe”, “Aplicació dels fonaments a les situacions reals de

joc col·lectiu”.

En resum unes jornades on la passió, l’interès i el desig de mi-

llora pel bàsquet va estar present a totes les diverses activitats

i que ha resultat un èxit indiscutible la seva represa, esperant

que la seva continuïtat l’any vinent estigui assegurada.

31

Exposició del fons de la FundacióA la Sala Maria Luisa Garcia Portell, situada al popular i

cèntric carrer Ample, es va organitzar, del 5 al 20 de setembre,

una exposició del fons que disposa la Fundació del Bàsquet

Català. Es va exposar una mostra representativa de diferents

àmbits com cartells històrics, fotografi es dels anys 40 i 50,

banderins, samarretes, joguines exclusives de bàsquet, publi-

cacions (com una col·lecció de Reglaments des de l’any 1923),

els números 1 de revistes, les publicacions de la Fundació,

pel·lícules i vídeos, etc.

La mostra va rebre nombroses visites dels blanencs que

a diari vam visitar l’exposició.

TORTOSA, Ciutat del Bàsquet Català 2010A mitjans d’any, el Patronat de la Fundació, va designar Torto-

sa com “Ciutat del Bàsquet Català” per l’any 2010.

El passat 4 d’agost, l’Ajuntament de la ciutat va fer la pre-

sentació pública als mitjans de comunicació de l’esmentada

designació. L’acte va estar presidit pel Sr. Ferran Bel, Alcalde

de Tortosa, i pel Sr. Enric Piquet, President de la Fundació i de

la FCBQ. Hi van assistir també el Sr. Pere Panisello, regidor

d’Esports; el Vicepresident de la Fundació, Sr. Pere Sust; i al-

tres patrons de la Fundació, així com membres de la Comissió

Organitzadora.

En els seus parlaments, el Sr. Bel va agrair la designació, tot

afi rmant que Tortosa s’abocarà en les celebracions a les que

l’Ajuntament donarà tot el suport i ajut possible. El Sr. Piquet

va rememorar èpoques pretèrites del bàsquet tortosí, quan

gaudia d’un equip a l’èlit del bàsquet femení espanyol i va

explicar breument la història de les ciutats del bàsquet català.

Per fi nalitzar, el Sr. Paco Sorolla, en nom de la Comissió

Jornades de Bàsquet FemeníJa en les pàgines centrals d’aquest número de “Bàsquet Ca-

talà”, s’ha exposat àmpliament el desenvolupament d’aquest

esdeveniment. Només destacar-ho aquí, breument, com

activitat emmarcada dins Blanes 2009, que va realitzar-se del

18 al 20 de setembre, i que va completar un intens i llarg cap

de setmana, amb tallers, conferències, clínics, taules rodones,

torneig de Mini, torneig de Copa Catalunya femenina i la fi nal

de la Lliga Nacional de Catalunya d’equips de LF-2, entre el

Femení Sant Adrià i el Platges de Mataró.

Organitzadora, va explicar els aspectes generals i les línies

bàsiques a seguir en el programa d’actes que ja està prepa-

rant la Comissió.

El relleu a Tortosa 2010, per part de Blanes, es realitzarà en

l’acta de cloenda d’aquesta última població, a fi nals d’any.

L’Alcalde de Tortosa, el President i el Regidor d’Esports

Cada any, al començament de la tempo-

rada pares, mares i esportistes comen-

cen la seva recerca de la signatura de la

fi txa federativa. Alguns només busquen

una signatura, no valoren qui la fa i no

els importa el contingut del reconeixe-

ment que es realitzi, altres no troben els

llocs adients amb el personal qualifi cat

ni material necessari per a fer aquestes

valoracions.

La signatura sense les valoracions

necessàries per part de metges espe-

cialistes (amics, veïns, coneguts,...) i en

centres mèdics no especialitzats ha fet

que a aquest document no se li atorgui

la importància real. La fi txa federativa

no és només un tràmit administratiu

sinó que representa i comporta una

seguretat en la pràctica esportiva

A això cal afegir que a la majoria

d’esportistes se’ls dóna un marge de

temps molt curt per tal de tenir la fi txa

signada. Seria important que la valora-

ció mèdica pogués ser continuada i no

haver de valorar a tots els esportistes al

mes de setembre.

En els últims anys, les institucions es-

portives (federacions, etc.), i la societat

en general, va prenent consciència de

l’interès dels reconeixements mèdics

esportius envers la protecció de la salut

de l’esportista.

Els reconeixements són el principal

instrument per objectivar i intentar

evitar riscos potencials en la pràctica

d’exercici físic i/o esport, permeten mo-

difi car i adaptar el tipus i intensitat de

l’activitat física de forma individual i són

imprescindible en individus de risc i amb

malalties conegudes i en esportistes de

competició.

Actualment no existeixen uns proto-

cols estàndard per a realitzar aquests

reconeixements però la Generalitat de

Catalunya i diferents Societats Científi -

ques proposen uns models genèrics en

funció de l’edat i el tipus d’activitat física

que correspondrien als mínims exigibles

en una valoració medico esportiva.

A grans trets els reconeixements han

d’incloure:

A totes les edats: Anamnesi (antece-

dents personals, familiars i esportius);

exploració física (Aparell cardiorespiratori

i muscoloesquelètic, prioritàriament);

antropometria (pes i alçada), electrocar-

diograma de repòs i espirometria.

En majors de 13 anys es recomana la

realització d’una prova d’esforç amb

monitorització contínua de la tensió

arterial i l’ECG. Aquesta prova hauria de

ser màxima i realitzada per especialis-

tes en Medicina de l’Esport.

Altres proves que pot ser convenient

realitzar són analítiques de sang i orina,

ecocardiografi es, dinamometries,...

Per tal de realitzar un reconeixement

mèdic esportiu es precisa del temps,

material i personal qualifi cat. Play Off

Salut, mitjançant el centre Se ofereix

aquest servei on podeu derivar als vos-

tres esportistes.

Cal, doncs, que tots (entrenadors,

esportistes i metges) ens posem d’acord

i intentem treballar amb rigor perquè

amb la SALUT NO S’HI JUGA.

32

Text: Marissa Rius

33

1. Quins dos equips catalans varen

participar en el 1r Campionat d’Espanya

celebrat a Madrid el 1933, juntament

amb els castellants R. Madrid i Rayo?

a. Juventus de Sabadell i Iluro de Mataró.

b. FC Barcelona i Laietà BBC.

c. Martinenc FC i C.E. Badaloní.

d. Manresa BB i AE Mataró.

2. En la present temporada 2009-10,

el bàsquet femení català disposa de

tres equips a Lliga femenina 1, Als ja

habituals Cadí La Seu i Olesa Espanyol,

s’hi ha afagit l’Argon UNI Girona. Qui ha

estat el tècnic que l’ha portat a l’èlit?

a. Lucas Mondelo.

b. Carme lluveras.

c. Joan Carles Pie.

d. Anna Caula.

3. El 3 de juny del 2010 s’acompliran

10 anys del “Manifest de les Escoles

de Bàsquet de Catalunya”. Recordeu a

quina localitat es va celebrar i de quanta

punts consta el Manifest?

a. Cornellà de Llobregat i 15 punts.

b. Sant Boi de Llobregat i 10 punts.

c. Manresa i 12 punts.

d. L’Hospitalet i 5 punts.

4. Enguany, una entitat històrica del fut-

bol català conmemora el seu centenari.

Aquest club disposa avui i va disposar

també de secció de bàsquet en els

primers temps del nostre esport, i en

els primers campionats de Catalunya de

Basquetbol, en els anys 20 i 30, va ser

un equip capdavanter. Sabrieu de quina

entitat es tracta?

a. US Sants.

b. Gràcia F C.

c. CD. Europa.

d. FC Martinenc.

5. l’any 1928 es va fundar el Club

Femení i d’Esports, primer club on es

va practicar bàsquet femení. En els

anys següents varen aparèixer més

equips femenins que disputaren partits

arreu de Catalunya. Però quan es va

aconseguir la incorporació del básquet

femení a la Federació Catalana i quan

es va organitzar el seu 1r campionat de

Catalunya?

a. 1929 i 1930.

b. 1930 i 1930.

c. 1931 i 1936.

d. 1932 i 1934.

6. En aquest inici de temporada s’ha

celebrat la XXX edició de la lliga cata-

lana d’equips d’ACB, que ha guanyat

el FC Barcelona davant el Joventut de

Badalona, i ambdós són els clubs que en

més ocasions han guanyat aquesta com-

petició, 14 i 11 vegades respectivament.

Però sabriu dir quins altres equips

també l’han guanyada?

a. Lleida Bàsquetbol.

b. CB Granollers.

c. Bàsquet Manresa.

d. CB Girona.

7. Marcel·li Maneja és un dels jugadors

mítics del básquet català. Sabrieu dir on

va iniciar-se i en quina dècada va jugar?

a. Barcelona, 1950-60.

b. Badalona, 1930-40.

c. L’Hospitalet, 1940-50.

d. Mataró, 1945-55.

8. L’any 2005, la Selecció Catalana

femenina va jugar contra la potent se-

lecció cubana, 5ª del rànquing FIBA, que

va guanyar 68 a 78. Aquest partit fou el

comiat d’una extraordinària jugadora

catalana. Sabeu quina?

a. Marina Ferragut.

b. Ingrid Pons.

c. Betty Cebrian.

d. Sandra Gallego.Respostes del concurs 24”

1.a – 2.d – 3.b – 4.d – 5.c – 6.acd – 7.c – 8.c

34

M’agrada molt xerrar amb entrenadors

de qualsevol categoria. Els de la pedrera

sempre tenen coses interessants a

explicar. Et fan entendre moltes coses

del bàsquet. En acabat, són aquells

que preparen el camí per a que els

nens/es gaudeixin jugant tan si acaben

sent professionals com si no.

M’expliquen que hi ha una mena de virus

a les pedreres. Es tracta de la grip E? La

d’ Equip?

Els nens i nenes assoleixen un alt nivell

a la tècnica individual. Bona mecànica

de tir, saben fer servir les cames per

ajudar-se a tirar, saben utilitzar les dues

mans per botar, per fer safates, tiren

després de bot. Bon tir des de el triple i,

sobretot, molt bons en el 1x1, inclòs… en

Carlos Jiménez

(Solobasket.com)

el 1x5, de la mateixa manera que algunes

estrelles que veuen per televisió, com ara

ho fa el Kobe Bryant o el Lebron James.

Si haguessin de posar un vídeo als més

joves efervescents hauríem d’agafar unes

bones jugadores de la selecció espanyola

que tantes medalles ha guanyat i parar-

se a veure com pensa el Ricky, com fa

quilòmetres el Navarro per trobar una

bona assistència, com es situa al rebot

el Felipe, l’actitud de conjunt del Marc i

el Llull o simplement com aixeca el cap

per veure el camp el nostre Pau Gasol

una vegada ha rebut una pilota a dintre.

I podríem trobar més bon exemples

d’aquest Equip o de molts altres que

formen l’ACB o Europa.

Alhora, els tècnics es penedeixen de com

es conjuguen els jugadores entre ells.

De com juguen sense pilota. De

com deixen anar el concepte ‘Equip’.

De saber on estan col·locats els

4 companys i de com estan els 5

contrincants que han de superar.

Cada vegada trobo més important

que els tècnics desenvolupin habilitats

docents per desfer tota aquella adquisi-

ció d’etnocentrismes, com dirien els

antropòlegs, és a dir, que no es creguin

el melic del món. Els nens i nenes son

això, devoradors de sensacions, idees,

conceptes, valors, per això es poden

redreçar per a què pensin com equip.

És factible engrescar per aconseguir

una progressió tan individual com

de grup. Volem guanyar algun partit

o volem que guanyi el bàsquet?