jordi fontrodona / alberto pezzi observatori de prospectiva industrial

Jordi Fontrodona / Alberto Pezzi

Observatori de Prospectiva IndustrialSecretaria d’Indústria – Generalitat de Catalunya

Los clusters como herramienta de desarrollo regional

Fundació Bosch i Gimpera24 de noviembre de 2005

Primera parte

1. Que es un cluster: teoría y fundamentos de las políticas regionales basadas en clusters (J. Fontrodona)

2. Iniciativas de desarrollo de clusters en el mundo (A. Pezzi)

Descanso

Segunda parte

3. El mapeado de los Sistemas Productivos Locales Industriales en Cataluña (J. Fontrodona)

4. Consideraciones finales (A. Pezzi)

Ejercicio

Índex

Primera parte

1. Que es un cluster: teoría y fundamentos de las políticas regionales basadas en clusters (J. Fontrodona)

Índex

1. Què és un clúster: teoria i fonaments de les polítiques de desenvolupament basades en clústers

MARSHALL (1.890)

“en certs sectors manufacturers, els avantatges de producció a gran escala es poden aconseguir per l’aplec en un mateix districte d’un gran nombre de

petits productors quan és possible subdividir el procés de fabricació en

diverses fases i cadascuna d’aquestes pot ser realitzada amb la màxima

economia en un establiment petit”

BECATTINI (1.979)

va observar que a Itàlia el desenvolupament es concentrava en alguns llocs, on grups de PIMES creixien en nombre i especialització amb una divisió del treball local cada vegada més articulada internament i al voltant de sectors manufacturers específics per a cada lloc i amb un fort arrelament local de l’empresariat, de la força de treball i de l’acció institucional a favor de la indústria. Eren els districtes industrials.

Michael E. Porter: “The competitive advantatge of nations” (1990)

Perquè unes nacions són capaces d’aconseguir de forma sostinguda alts nivells de productivitat?

No existeixen nacions universalment competitives

Sectors i empreses competitives tendeixen a concentrar-se

Importància de l’entorn

Cluster és un grup d’empreses interelacionades entre si i amb el seu entorn concentrades geogràficament

Els determinants de l’avantatgecompetitiu

1. Condicions dels factors- recursos humans- recursos físics- recursos de coneixement- capital- infraestructures

2. Condicions de la demanda- composició- magnitud i pautes de creixement- mecanismes de transmissió a l’estranger

3. Sectors afins i de suport- dónen accés ràpid i eficaç als inputs- proporcionen coordinació continuada- faciliten la innovació i el perfeccionament- indueixen nous sectors

4. Estratègia, estructura i rivalitat- metes que tracten d’assolir les empreses- motivació dels empleats- estructura empresarial- rivalitat

ESTRATÈGIA,ESTRUCTURAI RIVALITAT

CONDICIONS

DELS FACTORS

SECTORS AFINS I DE

SUPORT

“L’avantatge competitiu sostingut en un sector es deriva de la interacció autoreforçant dels determinants”

El diamant

CONDICIONSDE LA

DEMANDA

El sistema de Porter complet

ESTRATÈGIA,ESTRUCTURAI RIVALITAT

CONDICIONS

DELS FACTORS

SECTORS AFINS I DE

SUPORT

CONDICIONSDE LA

DEMANDA

CASUALITAT

GOVERN

“L’avantatge competitiu emergeix com a conseqüència de la pressió, dels reptes i de l’adversitat, i molt rarament de la vida plàcida”

Paper del Govern millorar el diamant

educació i formació tecnologia adequada informació infraestructures

reglamentació exigent estimular la demanda avançada millorar la informació del comprador

creació d’agrupaments empresarials

foment de la internacionalització defensa de la competència foment de la cooperació suport a la creació d’empreses

Condicions dels factors

Condicions de la demanda

Sectors relacionats i de suport

Estratègia, estructura i rivalitat

Política industrialclàssica

Política basada en clusters

Vol determinades indústriesEs centra en empreses autòctonesUtilitza subvencions, crèdits, …Punt de vista nacional

Tots els clusters són bonsEmpreses nacionals i estrangeresRelaxa impediments i es centra en la productivitat i l’entornPunt de vista local

distorsiona la competència

millora la competència

Primera parte

1. Que es un clusters: teoría y fundamentos de las políticas regionales basadas en clusters (J. Fontrodona)

2. Iniciativas de desarrollo de clusters en el mundo (A. Pezzi):

i. ¿Que entenem per iniciatives de clusters?ii. Història i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu al móniii. Els actors: organismes multilaterals, instituts de recerca,

països i regionsiv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu del món:

resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook” v. Casos d’aplicació de polítiques de clusters a diferents nivells

Índex

i. ¿Que entenem por polítiques de clusters?

Per iniciatives de clusters entenemuns esforços organitzats que tenen com

objectiu afavorir el creixement i millorar la

competitivitat dels clusters en una regióinvolucrant empreses, governs i altres

agents (*)

(*) The cluster initiative Greenbook, 2003

ii. ¿Que entenem por polítiques de clusters?

Clusters i iniciatives de desenvolupament enfocades en microclusters a Catalunya

MARESMEGènere de punt

LA BISBALCeràmica

EMPORDASuro

MONTSIÀMoble domèstic

BARCELONAFarmàciaCosmèticaTurisme de ciutatEscoles de negoci

PIRINEUElaboració lactis

ANOIAPellGènere de punt

VALLÈSElectrònica de consumAutomocióMotocicletesPackaging

LLEIDAMaquinària agrícolaMaterials construccióElaboració fruita fresca

GIRONACàrnics

Tecn Alimentaria

PENEDESVins i Cava

PALLARS Turisme actiu

BAGESFilatura cotó

CAMP DE TARRAGONAQuímica bàsicaOli d’oliva


La competitivitat de l’empresa no depèn únicament de les seves dinàmiques internes sinó de l’entorn en el qual

competeix

MAPA D’AGENTS DEL CLUSTER DE L’AUTOMOCIÓ A CATALUNYA

ASSOCIACIÓAEPP

MATÈRIA PRIMERA•Basf•Arcelor•Bayer•Dsm España.•Du Pont•G.E. Plas•Hoechst•Repsol•Targor•...

FABRICANTS DE MAQUINÀRIA•Mateu & Solé•Margarit•...•IMAPC

MOTLLISTES•Marés•Gamegam•Royas•Magroca•...•ASCAMM

SEGON NIVELL

•Multiplast •Moltec •Tecnoplàstic•Inteplast•Cinerplas•IPT•Molan Pino•...

PRIMER NIVELL MÒDULS/SISTE

MES•VDO•Valeo•Magneti Marelli•Peguform•Dynamit Nobel•Pl. Omnium.•Ficosa•MAI•...

OPERADORSLOGÍSTICS• Exel Log.•...

ASSOCIACIONS•CEP•ANAIP•AIPC

CENTRES TÈCNICS•CCP

ASSOCIACIONS•SERNAUTO•FARA

ASSOCIACIÓANFAC

ENGINYERIES•Rücker•Mazel•Edag•...

FABRICANTS

•NISSAN

•SEAT

COMPONENTS•Zanini•Trilla•...

RECICLATGE:ANARPLA (ARGESIP)

ALTRES PROVEÏDORS (petites peces metàliques)

CENTRESTÈCNICS I DE SUPORT•IDIADA•LGAI•CCQ

NO S’ENTEN LA COMPETITIVITAT D’UNA EMPRESA AÏLLADA DEL SEU ENTORN

DISTRIBUIDORS


Proveïdors d’acer

Motllistes i Matricers

Proveïdors de maquines eines

Proveïdors d’altres components normalitzats

ASCAMMAltres agents:associacions sectorialsi sindicats

Automoció:- Proveïdors de 1er nivell

Clients:

Electrònica de consum

Packaging

Altres

OEMs

MAPA D’AGENTS DEL CLUSTER DE L’AUTOMOCIÓ A CATALUNYA


Por que es van escollir els clusters per treballar?

Perquè són una REALITAT EXISTENT en el territori que permet ECONOMIES D’ESCALA en:

ENTENDRE el negoci i les seves problemàtiques (estratègia)

ACTUAR en un grup homogeni d’empreses facilitant el canvi

EL CLUSTER ÉS LA UNITAT DE REFERÈNCIA PER REFORÇAR LA COMPETITIVITAT DE

LES PIMES A NIVELL LOCAL


i. ¿Què entenem per polítiques de clusters?

Algunes característiques de les iniciatives de clusters:

No hi ha un sol model ni una única metodologia: cada iniciativa és única

Diferents objectius requereixen diferents metodologies i un diferent enfocament del treball

Clusters madurs i emergents tenen reptes estratègics diferents

Importància del “Learning by doing” i del benchmarking internacional

.......

i. ¿Què entenem per polítiques de clusters?

¿és Catalunya l’únic lloc on s’han implementat

polítiques de desenvolupament

regional basades en clusters?

Primera parte



i. ¿Que entenem por iniciatives de clusters?ii. Història i tipus d’iniciatives enfocades en clusters

arreu del món

Índex

CANADA•ONTARIO•QUEBEC

NETHERLANDSVALLONIE

MOROCCO

UK•YORKSHIRE•SCOTLAND•WALES

AUSTRIA:

HONG KONGTHAILANDGUATEMALA

SAN SALVADORNICARAGUA

SWEDENNORWAYDENMARK

MEXICO:-CHIHUAHUA-CAMPECHE--JALISCO

SOUTH AFRICA

SPAIN:•CATALUNYA•BAQUE COUNTRY•VALENCIA•ANDALUSIA•…….PORTUGAL

RHÔNE-ALPESEMILIA-ROMAGNASLOVENIABULGARIA

ii. Història i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu del món

AUSTRALIA•NGS•WA•cAIRNS

NEW ZEALAND

BRAZIL:•MINAIS GERAIS•PERNANBUCOARGENTINACOLOMBIAVENEZUELA…

JORDANINDIATANZANIA

JAPANKAZAKSTHANGEORGIA

ARGENTINA:CORDOBA..

USA•ARIZONA •CALIFORNIA•CONNECTICUT•LOUSIANA•MASSACHUSSETS•…

… Moltes regions i països estan utilitzant metodologies basades en clusters en la implementació de polítiques industrials i per reforçar la competitivitat a nivell local

AustraliaAustralia

UNIDOUNIDO

OECDOECD

US StatesUS States

UKUK

FranceFrance


2001199719921980

Regions / countries with cluster-basedIndustrial politicies

+

-

Emilia-RomagnaToscana....

Basque CountryScotlandArizonaCataloniaMassachusetts New Zealand

Costa RicaCalifornia....

SwedenTurkeyLituania

AustriaJordanMexicoSouth- Africa.... France

EstoniaDenmarkSloveniaUKMinas Gerais...

1990 2003

Approx. over 600recorded

initiatives in over different

countries and regions world-

wide


2005

PakistanKazakhstanPoland….

Cluster-based initiatives especially in Northern Italy regions

ERVET cluster-based industrial services centers in Emilia-Romagna (ex. creation of CITER – knitwear industry in 1980)


Start of different cluster-based policies following the publication of “The Competitiveness Advantage of Nations”:

Identification of clusters (Colombia, Portugal, etc.) Implementation of cluster-based competitiveness reinforcement initiatives (Catalonia, Arizona, etc.) Consolidation of cluster-based IFC (Basque Country, Scotland, etc.)

XXI Century

Clusters as a tool for organizing and structuring industrial and innovation policies (Slovenia, Sweden, etc.) or designing a new framework for territorial development (France)

First “global” projects on clusters:

Cluster Mapping Project - ISCCluster Competitiveness ReportGreen book

‘90Until 1990

ITALY: 119 industrial districts

UK: 154 potential clusters

PORTUGAL 33 clusters

SPAIN: 6-7 mapping initiatives at regional level (over 100 clusters identified)Catalonia cluster mapping in 2005

Source: Regional Clusters in Europe, Observatory of European SMEs, 2002, Internal analysis TCI, other national sources

FRANCE: 144 SPL (systemes productif locaux)

AUSTRIA: 16 industry clusters

NORWAY: 55 clusters

HOLLAND: 12 clusters

DENMARK: 9 clusters

FINLAND: 9

clusters

BELGIUM: various clusters in the Flanders region


Cluster identificationInitiatives in Europe

Scotland

Start of cluster policy in 1992Budget: > 30 M. €12 mega-clusters

SwedenStart of cluster policy in 2000 Vinnvaxt program with focus on R+D activities.Vastra Götaland: 11 cluster initiatives. Budget approx. 3 M. € for the whole program.

France

Start of cluster policy in 2000. Over 100 project launched. Budget: 3,6 M. €Rhône-Alpes: 7 cluster initiatives carried out. Budget 0,4 M. € per year.

Emilia-RomagnaStart of cluster policy in the‘80Over 20 clusters initiatives launched 8 services centers createdBudget: 10 M. €

Valencia

Start of cluster policy in 1997Over 10 clusters initiatives implementedBudget: approx. ,5 M. per year.

Slovenia: Start of cluster policy in 199915 ongoing initiatives

Lithuania: Start of cluster policy in 2000 with the support of PHARE program (EU funded) 4 ongoing projects

Austria:Start of cluster policy in 1997-9816 clusters studiedBudget: 27 M. € en 5 years

Source: Internal analysis TCI, various

Catalonia

Start of cluster policy in 1994Over 20 clusters initiatives carried out Budget: approx. 0,3 M. Euro per year

Basque CountryStart of cluster policy

in 199111 clusters studied


La prospectiva dels clusters:

No només un instrument d’anàlisi També un mètode per a la política

industrial:– estratègia de desenvolupament orientada

al mercat– que fa trobar diferents agents– per intercanvi de coneixements


El rol canviant del govern:

Facilitador i catalitzador d’avantatges comparatius Estructures i incentius per eliminar imperfeccions

de mercat D’intervenció directa a inducció indirecta Polítiques de desenvolupament basades en clusters Iniciador de diàleg i estimulador d’interacció


Primera parte



i. ¿Que entenem por iniciatives de clusters?ii. Historia i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu

al móniii. Els actors: organismes multilaterals, instituts de

recerca, països i regions

Índex

MULTI-COUNTRIESREGIONS NATIONS REGIONS / PROVINCES CITIES/

METROPOLITANAREAS

Central AmericaMiddle East Öresund region (Baltic south)

AndorraBoliviaBulgariaCanadaCosta RicaDenmarkEl SalvadorSloveniaFinlandFranceHollandIsraelJordanMalaysiaMoroccoMexicoNorwayNew ZealandPortugal

ArizonaBasque CountryCalifornia CataloniaConnecticut ChihuahuaEmilia-RomagnaScotlandFlandersLombardyMassachusettsMinas GeraisMinnesotaNorth CarolinaQuebecRhône AlpesStyriaValenciaVästra Götaland

Atlanta (US)Bogotá (COL)Charlotte (US)Christchurch (NZ)Düsseldorf (D)Long Island (US)Pittsburg (US)Rotterdam (NL)San Diego (US)Silicon Valley (US)Tampa (US)Wellington (NZ)Worcester (US)Hong Kong

Source: Adapted and updated from M.E. Porter, 1998

iii. Els actors: organismes multilaterals, instituts de recerca, països i regions

ORGANIZATION TYPE OF INITIATIVE GEOGRAPHIC SCOPE (example)

WORLD BANK

UNIDO

OECD

EUROPEAN UNION

CEPAL

National competitiveness plans

Competitiveness reinforcement initiatives Networking

Research, promotion and diffusion

Research, promotion and diffusion

Research and competitiveness reinforcement projects

Developing countries

Central America(Nicaragua, Mexico, Honduras) Northern Africa(Tunisia, Morocco)India

LEED Program (Europe)

EU States, Central European States

Latin American countries


European Commission, 2002 – Regional Clusters in

Europe:

Report on 19 countries Different definitions of cluster (Porter, Rosenfeld, etc.) Recognition of the importance of clusters as regional

development tool Companies located within a cluster perform better respect to

those working outside Clusters are a fertile ground for stimulating innovation Cluster policies:

To support the growth of existing clusters To let know about the working of regional clusters


Complete study: http://www.europa.eu.int/comm/dgs/enterprise

Primera parte



i. ¿Que entenem por iniciatives de clusters?ii. Historia i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu al

móniii. Els actors: organismes multilaterals, instituts de recerca,

països i regionsiv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món:

resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook”

Índex

iv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook”

The cluster Initiatives Greenbook

- Encuesta a nivel mundial realizada en 2003- Primer trabajo de este tipo- Mas de 500 iniciativas de clusters involucradas- Equipo de trabajo dirigido por la Stockholm School

of Economics y el Institute for Strategy and Competitiveness de la Harvard University

- Disponible online: http://www.competitiveness.org/article/articleview/108/1/14/

Firm competitiveness is closely linked to cluster dynamics

Low HighInternationalcompetitiveness

Staticand thin

cluster

Dynamicand deepcluster

El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del“The Cluster Initiatives Greenbook”

Source: The Cluster Initiatives Greenbook, 2003 (www.cluster-research.org)

Static cluster

Isolated firms and lack of competition

Lack of advanced suppliers

Basic human capital

Lack of trust and networks

Few supporting institutions

Dynamic cluster

Local rivalry and international competition

Specialised, local suppliers

Advanced training and scientific infrastructure

Highly developed social capital

Advanced institutions for collaboration and CIs

Cluster dynamics are complex

El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del“The Cluster Initiatives Greenbook”


The Cluster Initiative Performance Model (CIPM) is based on these concepts

CI

Objectives

Process

Setting Performance

Improved competitiveness+ ►



CIPM: SettingMany setting factors matter,

e.g.:Government policiesLocal/regional influenceCulture (e.g. trust)The strength of the diamondThe strength of the cluster

Objectives

Process

Setting Performance



Common objectives

Rare objectives

Promote expansion of existing firmsFacilitate higher innovativenessAttract new firms and talent to regionPromote exports from clusterAssemble market intelligenceImprove firms’ cluster awarenessProvide technical trainingDiffuse technology within the clusterLobby government for infrastructureImprove regulatory policyLobby for subsidiesCo-ordinate purchasingEstablish technical standardsReduce competition in the cluster

Foster networks among people Establish networks among firms

Promote innovation, new technologiesCreate brand for region

Provide business assistanceAnalyse technical trends

Promote formation of spin-offsProvide management training

Enhance production processesImprove FDI incentives

Provide incubator servicesStudy and analyse the cluster

Conduct private infrastructure projectsProduce reports about the cluster

CIPM: Objectives Objectives

Process

Setting Performance



CIPM: Process Objectives

Process

Setting PerformanceProcess matters: Initiation and planning Governance and financing Scope of membership Resources and facilitators Building a framework and consensus Reaching momentum



CIPM: Process – the CI life cycleObjectives

Process

Setting Performance

Antecedence Formation CI Cluster-based IFC

Time



The Greenbook is based on more than 260 CIs around the world

The Global Cluster Initiative

SurveyCase studies

• Quantitative analysis • Almost 250 CIs

• Qualitative analysis • Some 20 cases



There coverage is best in Europe, North America, New Zealand, Australia, and Japan

68

4414

32

202

11

28

4 6

4

13

1



260 iniciatives de clusters analitzades (sobre un total de més de 500

identificades)

Unicitat de cada iniciativa

Promotors: 32% Governs27% Indústria 35% els dos

Finançament: 54% Governs18% Indústria 25% els dos

Forta concentració geogràfica de les empreses

89% dels clusters tenen dinamitzador Bons resultats. 95% de les iniciatives han millorat la competitivitat del cluster


http://www.ivorytower.se/images/Grnbk_large.JPG

Follow-up del Cluster Initiatives GreenbookTHE CLUSTER POLICIES WHITEBOOK

Disponible online:http://www.competitiveness.org/article/articleview/241/1/14/

iv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del“The Cluster Initiatives Greenbook”

http://www.competitiveness.org/article/articleview/241/1/14/

Primera parte



i. ¿Que entenem por iniciatives de clusters?ii. Historia i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu al móniii. Els actors: organismes multilaterals, instituts de recerca,

països i regionsiv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món:

resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook” v. Casos d’aplicació de polítiques de clusters a diferents nivells

Índex

Casos d’aplicació de polítiques de clusters a diferents nivells

Itàlia – marc general Falta d’una política de clusters (distretti industriali)

a nivell nacional Coneixement difós de les problemàtiques dels

districtes per part dels empresaris i de la opinió pública en general

Presència d’una organització de lobby (Club dei Distretti) a nivell estatal que reuneix més de 30 clusters i promou accions comunes

Intent (parcialment frustrat) de definir els districtes per Llei

Cluster policies in Italy

First Law on Industrial Districts issued in 1991), and revised on

’93, ’97 and ’99 aimed to identify the district in the different

Regions.

Main indicators for identifying districts (semplified):- Index of manufacturing specialization (over 30%)- Index of manufacturing entrepreneurship- Productive specialization (on a sector or activity)- SMEs on total sector

ASSE SEMPIONEtextileBIELLAwool

CARRARAmarblePRATOtextileAREZZOjewelry

BRIANZAfurnitute

MONTEBELLUNASky boots

CARPItextile

BOLOGNAmotorcyclespackaging

CADOREeyewearPROVINCIA DI UDINEseats and tables

SASSUOLOceramic tiles

ALTO LIVENZAfurniture

CANTÙfurniture

OLGIATESEtextile

COMOsilk

LECCOmetalworking

LUMEZZANEtaps,valves,

PESAROkitchen

FERMO ASCOLI-PICENOFootwear

VICENZAjewelry

MAIN CLUSTERS IN ITALY

Main Italian districts according : - worforce (>10.000 employees)- turnover (>1.000 milion EURO) - number companies(> 500) Source: CENSIS, 1998. VIII Forum dei localismi

ASSE SEMPIONEtessile-abbigliamento

BIELLAlana

CARRARAmarmoPRATOtessile

AREZZOorificeria

BRIANZAlegno-arredo

MONTEBELLUNAscarponi da sci

CARPImaglieria

BOLOGNAmotociclettepackaging

CADOREocchialeriaPROVINCIA DI UDINEsedie e tavoli

SASSUOLOceramica industriale

ALTO LIVENZAmobili

CANTÙmobili

OLGIATESEtessile-abbigliamento

COMOseta

LECCOmetalmeccanico

LUMEZZANErubinetteria-casalinghi

PESAROcucineFERMO ASCOLI-PICENOcalzature

VICENZAoreficeria

MAIN CLUSTERS IN ITALY

25-35 % of Italian Manufacturing workforce

60 % of Manufacturing workforcein Veneto and 8 % in the South

Source: ISTAT.1996

MAIN INDUSTRIAL DISTRICTS IN VENETO

MONTEBELLUNASky boots

CADOREeyewear

VICENZAjewelry

ARZIGNANOtanned leather

POSSAGNOroof tiles

BOVOLONE - CEREAFurniture MURANO

glassRIVIERA DEL BRENTAfootwear

BASSANOfurnitue

TURNOVER(Euro)

NUMBER OF COMPANIES

> 1.000 mil.

500-1.000 mil.

< 500 mil

> 1000100-1000less 100

SOURCE: CENSIS, CLUB DEI DISTRETTI INDUSTRIALI, CLUSTER COMPETITIVENESS

BUSSOLENGOfootwear

GREZZANAred marble

FATTURATO (Euro)

NUMERO DI IMPRESE

> 1.000 mil.

500-1.000 mil.

< 500 mil

oltre 1000100-1000fino a 100

MAIN INDUSTRIAL DISTRICTS IN EMILIA-ROMAGNA

BOLOGNAmotorcyclesCARPI

knitwear

FUSIGNANOfootwear

FORLÌfurniture

SAN MAURO P.footwear

MIRANDOLAbiomedicalREGGIO EMILIA

machinery

SASSUOLOtiles

PARMAfood industry

PIACENZAtool machines

RIMINIfuniture machinery

BOLOGNApackaging machinery

FAENZAceramic

PARMAmeat processing

RIMINI-RICCIONEtourism

RAVENNAchenicals

CESENAfood industry

FAENZA-LUGOfruit juices

RAVENNA: off-shore plants

TURNOVER(Euro)

NUMBER OF COMPANIES

> 1.000 mil.

500-1.000 mil.

< 500 mil

> 1000100-1000less 100


FATTURATO (Euro)

NUMERO DI IMPRESE

> 1.000 mil.

500-1.000 mil.

< 500 mil

oltre 1000100-1000fino a 100

MAIN INDUSTRIAL DISTRICTS IN TUSCANYCARRARAmarble

PRATOtextile

AREZZOjewelry

CASTELFIORENTINOtanning, footwear

SANTA CROCE SULL’ARNOtanning

POGGIBONSIfurniture

VALDIMIEVOLEfootwear QUARRATA

furniture

VAL D’ELSAtextile

EMPOLItextile

SINALUNGAtextile

LUCCApaper

PISTOIAcutting flower

LUCCAolive oil

TURNOVER(Euro)

NUMBER OF COMPANIES

> 1.000 mil.

500-1.000 mil.

< 500 mil

> 1000100-1000less 100


DISTRICTES INDUSTRIALS A ITÀLIAREGION REGIONE

ABRUZZO.....CAMPANIAEMILIA-ROMAGNA

4...7

.... ...

PIEMONTE.....TOSCANA

25...7

UMBRIA

LOMBARDIA 21

FRIULI-V-GIULIA 4

TRENTINO -ADIGE

VENETOTOTAL 82

LAZIO

ISTAT

6...4

...

16...19

42

3

199

2

Taglia-Carne

11...6

...

14...

15

10

187

10

Sole24 Ore

1...1

...

4...

11

3

57

2

CERIS

1...2

...

9...

24

4

87

2

24 18 9 11

4534

3044

621

10

21 9 9

Font: Rapport CNEL. 1997

A POSSIBLE CLASSIFICATION OF ITALIAN CLUSTER

Traditional industries textile, footwear, furniture, jewelry, eyewear,

Specialized business to business machinery tools, packaging, plastics,....

Manufacturing suppliers clusters OEM’s related ( motorcycles, automotive,

home appliances,....)

CHARACTERISTICS OF ITALIAN CLUSTER CONCENTRATED IN TRADITIONAL INDUSTRIES

textile, furniture, tiles, footwear, jewelry,.....

PRODUCTION PROCESS SHOULD BE SEPARABLE

HIGH LEVEL OF SPECIALISATION WITHIN CLUSTER (CLUSTER VERTICAL INTEGRATION)

not (or few) economies of scale at company level

MAINLY CREATED THROUGH SPIN-OFF PROCESS

CROSS FERTILISATION THROUGH LABOUR FORCE

SME´s AND FLEXIBILITY HIGH LEVEL OF COMPETITION WITHIN THE

CLUSTER HIGH EXIT BARRIERS LOW COST OF TRANSACTION SENSE OF CLUSTER

common rules , values,.... ...

CHARACTERISTICS OF ITALIAN CLUSTER

¿Com estan reaccionant els clusters davant d’aquest nou

repte competitiu?

Quina sostenibilitat té la producció manufacturera en

els països avançats

Portugal

• Producció• Enfocament en series curtes de preu mitjà

Itàlia (Veneto-Marche)

•Disseny, marketing i producció d’alta gamma• Innovació de producte•Exportacions a tot el món

Romania (Timisoara)• Producció de subsidiàries d’empreses italianes• Enfocament preu baix i mitjà

Xina

• Presencia de OEMs• Enfocament segment baix pel mercat de EE.UU

Brasil (Sinos Valley)

• OEMs locals• Productes de gamma mitjana• Exportacions al mercat de EE.UU.

Vietnam / Indonèsia

• Presencia de OEMs• Enfocament segment baix pel mercat europeu

EE.UU. (New England)

• Disseny i marketing• Enfocament en segments com sabates esportives •Manufactura únicament en segment especials com producte fet a ma, etc.

Font: adaptat des de Michael E. Porter, The Economic Performance of Regions, presentació a la VI conferencia anual del The Competitiveness Institute, Goteborg, setembre de 2003

Espanya (Alacant)

• Producció• Producte de preu mitjà

ESPECIALITZACIÓ PRODUCTIVA A NIVELL MUNDIAL: EXEMPLE DEL SECTOR DEL CALÇAT

Itàlia

•Disseny, marketing i producció d’alta gamma• Innovació de producte•Exportacions a tot el món

Font: Club dei Distretti Industriali, 2003, anàlisis pròpia

EL CLUSTER DEL CALÇAT I ELS SECTORS AFINS A ITÀLIA I AL VENETO

CalçatPell – adobaria

Fermo

Barletta

San Mauro PascoliFusignano

Vigevano

Lucca

Solofra

Santa Croce

Casarano

Montebelluna

Botes d'equí i d’esport

430 empreses

Quota de producció a nivell

mundial:25% dels patins

50% botes de muntanya

65% dels descans 75% botes d'equí

80% botes de motociclisme

VeronaSegment casual670 empresesArzignano

800 empreses

Riviera del BrentaCalçat d’alt cost960 empreses

Valdimievole

DESIGN

PRODUCTION

LOGISTICS DISTRIBUTION

MONTEBELLUNA FOOTWEAR CLUSTER

PRESENT STRUCTURE OF THE VALUE SYSTEM

Timisoara

Montebelluna

MONTEBELLUNA’S SATELLITE FOOTWEAR CLUSTER

El cas de Timisoara a Romania:

-més de 1.000 empreses italianes (inversió de 50 M. de €)

-forta especialització en el sector del calçat (100 unitats productives que pertanyen a unes 30 empreses)

-4.500 treballadors directes i uns 15.000 indirectes

- Facturació total: 150 M. €

Fonts: Club dei Distretti, Centro Estero Camere di Commercio del Veneto, Fondazione Nord-Est

0

2

4

6

8

10

12

Italia Rumania

Cost of labor in Romania =1/5 of Italy


Activitat fetes en Timisoara

0

1020

30

4050

60

70

8090

100

Source: Il Sole24ore 1999


Factors que influeixen en la competitivitat de les empreses dins dels clusters

Costs d’alguns factors productius

Economies d’escala

Creació i difusió de coneixement contextual i tàcit

Creació endògena de noves empreses (spin-offs) i atracció d’empreses des de fora

Suport a la migració dels clusters

Els clusters italians recolzats per diferents programes a nivell governatiu estan impulsant la internacionalització i la deslocalització d’una part de la seva cadena de valor

No es tracta de reproduir un cluster en un altre país amb costos laborals més baixos sinó d’ajudar les empreses a fragmentar la seva cadena de valor de manera estratègica (deslocalitzant les activitats a menor valor afegit) però assegurant de mantenir els avantatges competitius claus dins del cluster d'origen.

La deslocalització està recolzada per les associacions del cluster i per agents de suport (merchant banks especialitzades com Finest, agències governatives per la internacionalització com ICE, etc.).

La creació de clusters de suport deslocalizats es així una elecció estratègica que reforça als clusters locals i li permet un major enfocament en activitats d’alt valor afegit (I+D, disseny, marketing, serveis, etc.)

Enfocament dels clusters de Itàlia en els països del Est de Europa:

Timisoara (Romania): calçat (mes de 100 empreses);Sofia-Plovdiv (Bulgària): tèxtil;

Lipetsk (Rússia): electrodomèstics, Zàgreb (Croacia): fusta, etc.

Samorin (Eslovàquia): mecànica

Primera parte


2. Iniciativas de desarrollo de clusters en el mundo y en Cataluña (A. Pezzi)

Descanso

Índex

Primera parte



Descanso

Segunda parte

3. El mapeado de los Sistemas Productivos Locales en Cataluña (J. Fontrodona)

Índex

1. Introducció / enfocament del treball

2. Metodologia

3. Els SPL de la indústria catalana

4. Casos/Fitxes SPL

5. Consideracions finals

ÍNDEXEl mapeado de los Sistemas Productivos Locales Industriales en Cataluña

1. Introducció

La millora de l’entorn competitiu

La delimitació territorial i productiva

La promoció i millora de les relacions interempresarials

La coordinació público-privada

ELEMENTS DE LA POLITICA INDUSTRIAL REGIONAL BASADA EN DISTRICTES/CLÚSTERS

Introducció / enfocament del treball

Concentració geogràfica de companyies interconnectades,

proveïdors especialitzats, empreses de serveis i

institucions associades.

(Institute for Strategy and Competitiveness - Harvard Business School)


Definició de clúster

A cluster is a geographically proximate group of interconnected companiesand associated institutions in a particular field, linked by commonalities

andcomplementarities (Prof. Michael E. Porter – On Competition, 1998)

Definició de districte industrial

Il distretto industriale è definibile come un’entità socio-territorialecaratterizzata, dalla compresenza attiva, in un’area territoriale circoscritta,naturalisticamente e storicamente determinata, di una comunità di persone

edi una popolazione di imprese industriali (Prof. Giacomo Becattini, 1991)

Definició d’SPL

Une organisation productive particulière localisée sur un territoirecorrespondant généralement à un bassin d'emploi. Cette organisation fonctionne comme un réseau d'interdépendances constituées d'unitésproductives ayant des activités similaires ou complémentaires qui se

divisentle travail ("Les systèmes productifs locaux" – Datar, 2002)


Diferents denominacions del mateix fenomen: que empreses del mateix negoci tendeixen a concentrar-se

geogràficament i a crear institucions especialitzades al seu voltant.

CLÚSTERS/DISTRICTES/SPL


Que les economies estructurades en clústers / districtes /SPL:

Incrementen la productivitat

Milloren la capacitat d’innovació

Estimulen la creació de noves empreses

QUÈ ÉS IMPORTANT PER A LA POLÌTICA INDUSTRIAL?


Objectiu: • Identificar els sistemes productius locals oberts

a la competència de la indústria catalana

Justificació: • Prestació d’informació• Recomanació de la Comissió Europea• Contribució a la definició d’una política industrial regional

Aclariments:

- Aquest no és l’únic mapa possible - La indústria que no pertany a un SPL no és pitjor ni millor - Les empreses que formen part d’un SPL no són més importants per al país.


2. Metodologia

A partir de les dades del Registre d’Establiments Industrials de Catalunya (REIC)

S’han aplicat mètodes quantitatius

.. i s’han incorporat informacions qualitatives d’experts sectorials i associacions empresarials

Metodologia

Identificaciónegocis

Del sector estadística la identificació dels negocis:

Consulta experts Treball intern

Indústries químiques(CCAE 24)

24.1. Fabricació de producte químics bàsics

24130 Fabricació de productes ..24141 Fabricació de productes ..24142 Fabricació d’altres ....

24.2. Fabricació de plaquicides, ...

...

24.3. Fabricació de pintures, etc.

...

24.4. Fabricació de productesfarmacèutics, etc.

Química bàsica

Química industrial

Química de gran consum

Farmàcia

Agroquímica

Metodologia

Etapes de treball:

Etapes de treball:

Concentracionsterritorials

Identificacions de lesconcentracions de negocisen el territori:

Tractament de dades del REIC per comarca

Identificació dels SPL

Productes Farmacèutics

Valld'Aran

AltUrgell

Cerdanya

Noguera

Solsonès

AltEmpordà

PallarsSobirà

Urgell

Garraf

BaixEbre

BaixCamp

Segarra

Conca deBarberà

PallarsJ ussà

AltaRibagorça-

BerguedàPla del'Estan

y

GironèsBaix

Empordà

Selva

AltPenedès

Bages

TerraAlta

Ribera

d'Ebre

Priorat

Segrià

Plad'Urgell

Garrigues

AltCamp

Tarragonès

Baix Penedès

Ripollès

Osona

Garrotxa

VallèsOriental

Maresme

BarcelonèsBaixLlobregat

VallèsOccidental

Anoia

Montsià

Vallès Oriental

Establiments:31Treballadors: 3192

Vallès Oriental


Barcelonès


Barcelonès

Establiments:25Treballadors: 1984Baix Llobregat

Establiments: 30Treballadors: 2854

Baix Llobregat


Vallès Occidental


Vallès Occidental


Maresme


Maresme


Metodologia

FiltreÍndex

Depuració del SPLamb l’aplicació d’índexs

Índex d’especialització relativa > 1,25

Pes sobre el mateix segment a Catalunya > 15%; o bé pes sobre el conjunt de la indústria catalana > 0,1%

Ocupació mínima: 500 treballadors

Metodologia

Etapes de treball:

Entrevistes

Filtre qualitatiu per determinar la presència d’SPL:

Entrevistes amb experts, associacions sectorials, etc. per

a determinar:

El nivell de cooperació entre empreses (subcontractació, externalitats, etc.)

La presencia d’institucions i agents especialitzats L’obertura a la competència internacional

Metodologia

Etapes de treball:

3. Els SPL de la indústriacatalana

42 sistemes productius locals industrials

9.000 establiments industrials (26% deltotal)

235.000 treballadors (36% de l’ocupacióindustrial)

45.000 MEUR de xifra de negoci(39% de la indústria)

10% del PIB de Catalunya

Els SPL de la indústria catalana

Establiments SPL Territori2.6801.025 803

Productes metàl·licsArts gràfiques i edició

Productes de matèries plàstiques

A.M. Barcelona i Catalunya centralA.M. Barcelona i Catalunya central

A.M. Barcelona

Treballadors SPL Territori39.018 35.18828.182

Productes metàl·licsAutomoció

Productes de matèries plàstiques

A.M. Barcelona i Catalunya centralC.I. Barcelona (8 comarques)

A.M. Barcelona

Xifra de negoci (MEUR)

SPL Territori

9.600 5.6004.250

AutomocióQuímica bàsica

Productes metàl·lics

C.I. Barcelona (8 comarques)Camp de Tarragona

A.M. Barcelona i Catalunya central

Els SPL més grans Els SPL de la indústria catalana

Establiments SPL Territori112223

Aigües mineralsFilatura de cotó de recuperació

Carrosseries

SelvaGarrotxa

Selva

Treballadors SPL Territori500

579615

Maquinària per a les indústries de l’alimentació

Ceràmica decorativaMaquinària agrícola

Vallès Occidental

Comarques del sud de GironaComarques de Ponent

Xifra de negoci (MEUR)

SPL Territori

607580

Ceràmica decorativaMaquinària agrícola


Comarques del sud de GironaComarques de Ponent

Vallès Occidental

Els SPL més petits Els SPL de la indústria catalana

Els SPL de major extensió

Productes metàl·lics

Oli d’olivaAutomoció


Alguns SPL municipals

Pell grossa Carrosseries

JoieriaBarcelonaIgualada Arbúcie

s


Pes de la indústria dels SPL sobre el total de la indústria catalana

SECTORS Establiments dels SPL

% sobre tot el sector a Catalunya

Treballadors dels SPL


Facturació* dels SPL


Alimentació i begudes 576 20,4% 12.288 16,4% 3.475 19,5%Tèxtil-confecció i pell 1.190 20,2% 22.564 26,4% 2.400 28,5%Fusta, mobles i suro 441 10,5% 4.238 12,6% 525 17,0%Paper, edició i arts gràfiques 1.056 25,9% 20.881 35,6% 2.650 29,7%Indústries químiques 384 33,8% 25.470 40,5% 11.000 59,6%Matèries plàstiques 803 52,3% 28.182 76,2% 3.800 70,0%Metal·lúrgia i productes metàl·lics 2.680 36,3% 39.018 42,8% 4.250 40,3%Maquinària i equips mecànics 798 30,1% 14.078 27,9% 2.155 33,2%Equips elèctrics i electrònics 383 32,8% 15.378 38,7% 3.250 39,5%Materials de transport 449 64,6% 50.714 90,5% 11.975 84,8%Indústries de manufactures diverses** 247 - 1.399 - 160 -TOTAL SPL 9.007 26% 234.210 36% 45.640 39%

* en milions d'euros** en ésser un sector residual multisectorial no permet el càlcul comparatiu.


El sector amb més SPL: tèxtil- confecció i pell


El sector amb més establiments vinculats a SPL:Metal·lúrgia i i productes metàl·lics


El sector amb més ocupació i facturació vinculats a SPL: materials de transport


Nombre d’SPL a cada comarcaEls SPL de la indústria catalana

4. Casos/Fitxes SPL

Contingut fitxes:

Dades principals (nombre d’empreses, treballadors i facturació) i índexs

Orígens de l’SPLRelacions dels diferents agents

Descripció del producte i de les principals fases de la cadena de valor

Mapa geogràfic i dels agents (per sectors)

Casos/Fitxes SPL

Motlles i matrius

Associacions sectorials

= Presència de sistema productiu local

Mapa dels SPL del sector de maquinària i equips mecànics de Catalunya

Fabricants de productesmetàl·licsi productors d’acer

Enginyeries

Centres tecnològics

Centres educatiusi de formació

Proveïdorsde componentsestàndard (motors, componentselèctrics i Electrònics,plàstics i altres)

Maquinària agrícola

Maquinària per a la indústria tèxtil i de la confecció

Maquinària i equips d'envàs i d’embalatge

Màquina eina

Maquinària de manipulació i elevació


Vàlvules i aixetes

Ventilació i refrigeracióConstrucció

Empreses de tractaments superficials (cromat, etc.)

Fabricants de productes de gran consum

Fabricants del sector tèxtil i confecció

Sector agrícola

Indústria en general

Casos/Fitxes SPL

SPL de motlles i matrius a l’àmbit metropolità de Barcelona

Nom del sistema productiu local: Motlles i matrius a l’àmbit metropolità de BarcelonaLocalització: Baix Llobregat, Barcelonès, Vallès Occidental i Vallès Oriental

Nombre d’establiments: 278Nombre de treballadors: 3.691Facturació (estimada): 300 M€Exportacions/producció (%): 15%

Coeficient d’especialització: 1,76Pes sobre el sector (%): 82,01 Pes sobre la indústria (%): 0,62

Casos/Fitxes SPL

Acabadors i tinters- ram de l’aigua

Confeccionistes

Filatura cotó de recuperació

Filadorsi teixidors

Filadors per gènere de punt

Proveïdors productesquímics

Fabricants gènere de punt

Tendes pròpies/marca canalDetall independent

Gran superfícies

dist

ribuc

ió

Fabricants de maquinaria tèxtil

Universitats i centres

de formacióCentres tècnics Associacions

i gremis

Franquícies

Teixits estrets

Altres proveïdors(botons, etiquetes,

packaging, etc.)

Adoberia pell

Proveïdors fibres

Calçat i marroquineria

Altres utilitzacions: tèxtil llar (30%) i usos industrials (15%)

Mapa dels SPL dels sectors tèxtil-confecció i pell de Catalunya

Casos/Fitxes SPL

SPL de la pell petitaa Osona i al Vallès Oriental

Nom del sistema productiu local: Pell petita a l’Osona i el Vallès Oriental

Localització: Osona i Vallès Oriental

Nombre d’establiments: 28Nombre de treballadors: 1.918Facturació (estimada): 300 M€Exportacions/producció (%): 65%

Coeficient d’especialització: 3,17Pes sobre el sector (%): 34,74Pes sobre la indústria (%): 0,16

Casos/Fitxes SPL

Agents de l’SPL de l'adoberia de pell petita a Catalunya

Matèria Prima(Pell en brut)

Recolectors

CurtidorsColomer Munmany SA

La Doma SA de curtidosGenis Antel SA

Curtidos Codina SA(...)

ConfeccióGoes SATorras SA

(...)

Productes Químics

RiberaAdovinbe

MagatzemistesCompradors

Logística de Pells SAL

Escorxadors

Calçat

Casos/Fitxes SPL

Font: elaboració pròpia a partir de dades del

Libro Blanco sobre la curtición de la piel en España 2005

AssociacionsUnió d’adobadors

CEC-FECUR

Centre TecnològicAIICA

Primera parte



Descanso

Segunda parte



Índex

Els SPL representen una nova manera d'entendre l’economia des d’un punt de vista del negoci i no del sector estadístic

El mapejat dels clústers d’una regió és, segons la UE, el primer pas per a la definició d’una política de clústers

adient

La competitivitat dels SPL no depèn del sector al qual pertanyen

Els SPL permeten economies d’escala en les polítiques d’enfortiment de la competitivitat

Els SPL creen vincles i interrelacions entre sectors diferentsi fomenten la innovació i la creació de noves empreses

Consideracions finals

Consideraciones finales

La funció de l’Administració és la de profunditzar en el coneixement dels SPL i del seu entorn així com millorar l'accés a la informació estratègica per

competir per part de les empreses

Els SPL representen un nou canal de diàleg entre les empreses i amb l’Administració basat en intentar

resoldre problemàtiques concretes

El teixit industrial català esta força “clusteritzat” i això representa una oportunitat tant per a l’Administració

com per a les pròpies empreses

Consideracions finals


Clusters are there despite we use it or not

Clusters offers tremendous advantages in implementing microeconomic policies

Clusters policies could be tailor made depending of the purpose of the policy makers

Different type of clusters (for level of development, industries, location, etc.) needs different policies

Governent play an important role, but firms are the main cluster actors

Knowledge is essential for effective cluster initiatives

Clusters are a dynamic phenomenon: strategy on clusters need to be continuosly updated


PEL GOVERNMillor enfocament de les accions de política indústria Economies d’escala en treballar amb petites i mitjanes empresesIdentificació de les estratègies de futur en els diferents sectors

PER LES EMPRESESAccés a informació estratègica sobre l’evolució del cluster i del negoci Millora del diàleg amb l’administració pública en temes i accions més concretesIdentificació d’àrees de cooperació horitzontals amb empreses competidores

A NIVELL DE L’ENTORNCreació d’infrastructures de coneixement relacionades amb temes de desenvolupament regional i clusters

CANVI EN EL DIÀLEG ENTRE LES EMPRESES I L’ADMINISTRACIÓ AMB UN MILLOR ENFOC

EN ELS PROBLEMES ESTRATÈGICS

RESULTATS POLITIQUES DE REFORÇAMENT DE LA COMPETITIVITAT ENFOCADES EN CLUSTER


Reference and online materials

The Gluster Initiative Greenbook http://www.cluster-research.org/greenbook.htm

European Commission – clusters and network homepagehttp://europa.eu.int/comm/enterprise/entrepreneurship/support_easurs/cluster/index.htm

Institute for Strategy and Competitivenesshttp://www.isc.hbs.edu/econ-clusters.htm

The Competitiveness Institutehttp://www.competitiveness.org

SPL in Catalunya:http://www.gencat.net/treballiindustria/publicacions/sie/

Clusters a Itàlia: www.distretti.org

Primera parte



Descanso

Segunda parte



Ejercicio

Índex

Exercise – find your “cluster”

Nom Negoci - activitat

Localització Avantatges competitiu

s

Reptes defutur

jordi fontrodona / alberto pezzi observatori de prospectiva industrial

Documents