jordi bernabeu

Com i què trasmetem sobre els joves i les drogues per desfer el problema?

Jordi Bernabeu FarrúsServei de Salut Pública i Consum (Ajuntament de Granollers)www.sobredrogues.net – www.sobrepantalles.net

Vilafranca del PenedèsII Jornada tècnica Drogues Alt Penedès. 26 d’abril de 2012.

http://www.sobredrogues.net/

http://www.sobrepantalles.net/

www.sobredrogues.net/vilafranca www.slideshare.net/sobredrogues/vilafranca Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts d’aquest document. L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes les còpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos els usos comercials

Com i què trasmetem sobre els joves i les drogues per desfer el problema?

1. Estem davant un nou model de joves?2. Cap a la prevenció 2.0:

noves polítiques davant nous escenaris

3. Diferents lectures davant una mateixa realitat

4. Els principis de la intervenció

0. Partirem de quatre hipòtesis i punts de partida

Com i què trasmeten sobre els joves per desfer el problema? Jordi Bernabeu Farrús. 2012

#0Hipòtesis i punts de partida


1. Probablement estem fent una lectura de l’adolescència i joventut segons paràmetres d’epoques antigues. I l’adolescència actual esdevé una etapa per se, diferent a l’infància i la joventut, amb les seves necessitats educatives i de conceptualització.


2. El discurs que es genera al voltant de la salut segueix condicionat per l’experiència viscuda anys anteriors amb els consums problemàtics d’heroïna i VIH-SIDA (amb tot el que això comporta: idea d’addicció, sobredosi, VIH, etc.). I actualment el panorama és totalment diferent. Així com les noves formes d’exclusió i inclusió.


3. El consequent discurs preventiu i d’atenció no respon a les necessitats més evidents. I s’apliquen des d’una perspectiva massa adulta. Hem incorporat noves metodologies (reduccció de danys). Però, hem acceptat la filosofia de base?


4. La irrupció de l’entorn 2.0 està condicionant un nou perfil de joves i de societat en general. Pel que ha de portanr-nos a replantejar noves estratègies de treball i transformar aspectes bàsics i troncals dels nostres models d’intervenció.


#1Característiques dels

adolescents i joves 2.0


Estem davant d’un nou model de joves?


L’errònia percepció d’una adolescència cada cop més “canyera”


Estem davant d’una de les poblacions adolescents més tranquiles pel que fa a les drogues dels últims 15 anys.


IJE - 2008

Ús del preservatiu


Número de parelles sexuals


La metàfora de la “saleta d’estar”


Infància Edat adulta

Abans

Infància Edat adulta

Adolescència

Ara

Adolescència


El projecte del “nen tresor”. La planificació familiar. I els nous models de famílies.


La reconceptualització de l’oci i de la feina


“Lo que distingue a los hombres no es su manera de ganarse la vida, sino más bien su manera de perder el tiempo”

Frederik Pohl


“Esclau”Aïllat

Monóton

LlibertatCompartit

Divertit

Concepte de treball des del món adult

Concepte d’oci des delmón jove


L’excessiu “proteccionisme” vers l’infància i adolescència


Les dificultats per a l’emancipacióLa crisi de la noció de futur


Punk. Manuel Fontdevila. Público. 28 de gener de 2011


El Roto. El País. 14 de febrer de gener de 2011


Adolescents i joves consumidors.El mercat com a principi sobiranista

Com i què trasmeten sobre els joves per desfer el problema? Jordi Bernabeu Farrús. 2012Com i què trasmeten sobre els joves per desfer el problema? Jordi Bernabeu Farrús. 2012

L’egocentrisme adolescent (paradoxa de l’individualisme)


Adolescents i joves 2.0:Les noves formes de comunicació i relació


Cap a la persona connectada i sobreinformada


#2Cap a la prevenció 2.0

7 idees per a la intervenció


Tot l’entorn 2.0 ha vingut per a quedar-s’hi. Esdevenint un canal més de comunicació. Per a molts, el principal.

Els usos problemàtics no només es donen en adolescents i joves: també en adults.

Avança a un ritme tan ràpid que se’ns fa difícil parar-nos a reflexionar sobre el seu ús. La primera lectura sempre ha de ser en clau positiva: com a element de construcció


#primera

Sobre la identitat digital


Sobre com construir la nostra identitat a la xarxa.

Sobretot si tenim en compte que estem redifinint aspectes troncals com privacitat i intimitat.


[email protected]

www.sobredrogues.net – www.sobrepantalles.net

www.facebook.com/sobredrogues - www.twitter.com/sobredrogues

www.facebook.com/sobrepantalles - www.twitter.com/sobrepantalles

www.slideshare.net/sobredrogues - www.slideshare.net/sobrepantalles

www.youtube.com/sobredrogues - www.youtube.com/sobrepantalles

http://www.sobredrogues.net/feed - www.sobrepantalles.net/feed

[email protected] – www.terapsia.com

[email protected] – www.edpac.org

[email protected] – www.duatlocentelles.cat

www.facebook.com/duatlocentelles - www.twitter.com/duatlocentelles

[email protected] – www.jordibernabeu.cat

www.facebook.com/jordibernabeufarrus - www.twitter.com/jordibernabeu


http://www.jordibernabeu.cat/

La identitat digital: una nova forma de presentar-se al món


La presència a la xarxa identifica i genera reputació

Font: Erlich. Montt. Dosis diarias.Com i què trasmeten sobre els joves per desfer el problema? Jordi Bernabeu Farrús. 2012

Replantejant-se la privacitat i la intimitat


#segona

El papel de la tecnología


Pares analògics Fills digitals

Immigrants digitals Nadius digitals

Una bona eina per a treballar, per apendre… Per passar-ho bé…

Món adult Món jove

L’escrit, la lectura…

Zàpping Google

L’audiovisual

Concentració en una tasca Simultaneïtat

(1) TV (2) ordinador (3) mòbil (1) Mòbil (2) ordinador (3) TV

2.0


Erlich. El País. 2 de febrer de 2011


“Internet esdevé socialment interessant quan deixa

de ser-ho tecnològicament”

Josep Maria Ganyet


L’eina com a quelcom integrat. Una extensió


La hiperconexión i hipervirtualidad


“Donem forma a les eines, i les eines ens donen forma a nosaltres”

Marshall Mcluhan, 1964


#tercera

De la participació social


Estem davant d’un nou model de joves?

Sí, però no estan sols…


Participació, col·laboració, cooperació…


#quarta

Produïm més


“Mai hi ha hagut tanta gent creant”Josep Maria Ganyet

Desde que hem començat la taula rodona…

40.000.000 de posts al Facebook

150.000.000 de tweets

150 dies pujats al YouTube


#cinquena

De les oportunitats i escenaris d’intervenció


“És més fàcil inventar el futur que

predir-lo”

Alan Kay, 1971


#sisena

Els riscos


#setena

Cap a l’acció crítica


Festa des del mòbil d’un ciutadà i penjada a l’InstagramCom i què trasmeten sobre els joves per desfer el problema? Jordi Bernabeu Farrús. 2012

#3

El paper de les drogues


Les drogues: un element de consum més?


Consum de drogues

Consum de drogues


Percebem el consum de drogues com quelcom…

1. Normalitzat (integrat)

“Porque estoy harta de ver en los institutos un grupito de chavales que están fumando porros y al lado hay otro grupo de chavales de los típicos que no fuman porros, tal vez los más estudiosos, los más no sé qué, ¿no? que en teoría es eso, de cara al instituto, y pasan olímpicamente, ven los que están fumando porros y lo ven súper normal. Quiero decir no es que se escandalicen de decir, ¡ah! ¡no! ¡fuman porros! es que en absoluto. Y si hablas en las clases es que nadie está escandalizado de los porros, de hecho nadie, ¿eh?” (de l'avaluació del "Qué rule").

2. Estès i generalitzat

3. Fàcilment accessible


Percebem el consum de drogues com quelcom…

4. Voluntari

“Jo decideixo consumir”“Jove, tu decideixes”

5. Precoç

6. En constant augment


Quin paper juguen les drogues en l’adolescència?


Segurament un paper diferent al que nosaltres atorguem

Integrades en un marc de consum més ampli

En molts casos, receptes de plaer, felicitat i diversió. Altres vegades, actuaran com elements de connexió o desconnexió, d’integració o exclusió -fonamentadors de problemes-.

“Las drogas no son buenas pero a mi me son útiles”

Compte quan darrera del consum de drogues s’amaguen altres problemes o serveixen d’evasió.


Diferents lectures davant una mateixa realitat


Lectures adultes vs Lectures adolescents

A. La seva lògica no és la nostra lògica

B. Dues idees: “experimentar i passar-m’ho bé, fent el que em dona la gana”.C. “Als adults se’ns escapa tota aquesta història. Ells tenen més informació, en saben més...”

D. Nosaltres també hem estat adolescents. I probablement hauríem fet el mateix.

"Pienso que se olvidan de que han estado jóvenes e hicieron lo mismo. Probablemente se escondían más. Lo que pasa es que únicament se quedan con lo malo y se olvidan de lo bueno”.

E. “La nostra intranquilitat” vs “La seva percepció d’accessibilitat”F. A vegades algunes qüestions estan més presents en els seus discursos que en els seves pràctiques reals...


#4

Els principis de la intervenció


Quan no tothom entén el mateix per prevenir…


La reducció de riscos com a element transversal de tota

intervenció…


Canviar el discurs implica... (Adaptat de Funes)

...reconèixer que les polítiques de prevenció universal han estat ineficaces. I en alguns moments, fins i tot, contraproduents.

...que en les estratègies més específiques de prevenció (indicada, selectiva, escolar, etc.) haurem de parlar d’”elements” que van més enllá de l’abstinència

...que aquests canvis no ens portin a pensar que les drogues són “bones”, pero sí mirar-les “diferent”: pensaments i idees positives, sense anticipar problemes ni prejudicis.


L’atenció, prevenció i informació no poden tenir como eix central i únic l’abstinència.

• Centrem-nos més en els usos que en les pròpies substàncies

• L’adicció no ha de ser el problema més important (i finalitzador del procés problemàtic”)

• Alguns usos son més greus que altres: determinem doncs quins usos són els que realment donen problemes

• No utilitzem la regulació legal de les drogues com a excusa per abstenir-se


CONSUM NO PROBLEMÀTIC

? ? ? ? ? ?

CONSUM

PROBLEMÀTIC

REDUCCIÓ DE RISCS

REDUCCIÓ DE DANYS

NO CONSUM

Idees per a la intervenció:


Idees per a la intervenció:

Sobre la disminució de riscos i danys amb joves

1. Contempla l’abstinència com la millor manera d’evitar problemes amb les drogues

2. No es tracta d’una feina concreta, sinó d’una línia d’intervenció que pot fer-se present a qualsevol actuació (converses, tallers, materials, etc).

3. Implica posicionar-se d’una forma concreta davant la persona consumidora: de manera que se senti respectada i acceptada (pel que permet introduir informació molt més permeablement)

4. És un punt de partida: Com consumeixes i seguiràs fent-ho, primer reduïm la possibilitat d’aparició de problemes…


1. Darrere de molts consums de drogues adolescents existeixen més disfuncions familiars i/o socials que no pas problemes de drogues.

2. Compte amb l'excèssiva tendència al diagnòstic adolescent: sovint és necessària però alhora justifica, etiqueta i condiciona.

3. Els usos de drogues adolescents poden tenir diferents graus de gravetat/problematicitat.

4. Els consums de drogues problemàtics solen ser el resultat d'uns hàbits de consum lligats a uns estils de vida determinats.

5. Existeixen riscos i problemes més importants que l'addició.

Tot plegat si ho apliquem a adolescents...


Gràcies per haver arribat fins aquí

Jordi Bernabeu Farrú[email protected]

SobreDrogues.net – SobrePantalles.netCom i què trasmeten sobre els joves per desfer el problema? Jordi Bernabeu Farrús. 2012

Crèdits


La salud de la juventud 2008.Domingo Comas. Injuve

Salut i jovesEspluga, Boso, Gallego, Martí. Juliol de 2010. Secretaria de Jvoentuthttp://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/Publicacions/Col_Estudis/Estudis29.pdf

La salut dels joves a CatalunyaRomaní, O. (dir.) (2006). La salut dels joves a Catalunya. Un estudi exploratori, Barcelona, Secretaria General de Joventut

Aquestes reflexions i idees exposades han estat inspirades a partirde la lectura, escolta i reflexió de les fonts següents:


http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/Publicacions/Col_Estudis/Estudis29.pdf

9 ideas para educar en la adolescenciaJaume Funes. Editorial Graó. I qualssevol dels seus textos, i exposicions.

Energy Control – ABDwww.energycontrol.org

I la seva intervenció.

Los hijos de la desregulaciónFernando Conde. Editorial Crefat.

I qualssevol dels seus articles.

Enquesta escolar sobre consum de drogues 2008Departament de Salut (Gencat) i PNSD (Ministerio de Salud)

Treballant com a educadora o educador social Carles Sedó. Edicions Pleniluni.

I qualssevol de les seves xerrades.

Granollers_Acció municipal en el consum de drogueswww.sobredrogues.net

I de la pràctica sorgida d’aquesta i d’altres feines…


http://www.energycontrol.org/

http://www.sobredrogues.net/

Social Media Revolution

http://www.youtube.com/watch?v=lFZ0z5Fm-Ng

Força inspiració en: El món dels joves a través dels mitjans. Un nou paradigma de comunicació. Josep Maria Ganyet

http://www.slideshare.net/ganyet/xarxes-socials-i-joventut-5813571

Las e-adicciones. Dependencias en la era digital.Gonzalez, V. Merino, L, Cano, Margarita. Edtorial Nexusmédica. 2009.

Sempre connectat! Ajuntament de Granollers i Educació per a l’acció Crítica

http://sobredrogues.net/connectat

Riscos associats a les pantalles. Educació per a l’Acció Crítica (www.edpac.cat)

Sobredrogues.net - Sobrepantalles.netServei de Salut Pública (Ajuntament de Granollers)

http://www.sobredrogues.net/pantalles - http://www.sobrepantalles.net http://www.slideshare.net/sobredrogues/parlem-de-pantalles http://www.sobredrogues.net/resultatsconcurs


http://www.youtube.com/watch?v=lFZ0z5Fm-Ng

http://www.slideshare.net/ganyet/xarxes-socials-i-joventut-5813571

http://sobredrogues.net/connectat

http://www.edpac.cat/

http://www.sobredrogues.net/pantalles

http://www.sobrepantalles.net/

http://www.slideshare.net/sobredrogues/parlem-de-pantalles

http://www.sobredrogues.net/resultatsconcurs

www.gaturro.com

Aprender en la escuela 2.0 Francisco Muñoz de la Peña

http://www.slideshare.net/aula21/aprender-en-la-escuela20

Las redes sociales en eduaciónPedro Cuesta Morales

http://www.slideshare.net/pedrocuesta/las-redes-sociales-en-educacin-2476047

Per a més informació :_

Guía sobre uso seguro de Internet, videojuegos y móviles

http://www.obrasocialcajamadrid.es/os_cruce/0,0,98428_413358_98576$P1=823,00.html

[email protected] - 93.842. 66.68


http://www.slideshare.net/aula21/aprender-en-la-escuela20

http://www.slideshare.net/pedrocuesta/las-redes-sociales-en-educacin-2476047

http://www.obrasocialcajamadrid.es/os_cruce/0,0,98428_413358_98576$P1=823,00.html