jocs
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
JOCS POPULARS
Fa anys, hi havia molts jocs als que jugaven els xiquets i xiquetes i que ara es van perdent una miqueta, sobre tot a les grans ciutats.
El material que es necessitava per a jugar a aquests jocs era molt simple i es podia trobar fàcilment. Si algún material calia comprar-lo tampoc era necessari gastar-se molts diners ( xapes, caniques, mocadors, sacs, papers, cadires, cordes, pilotes , baldufes, guix, pedres…
Molts d’aquests jocs es jugaven al carrer o la plaça del poble. Cal recordar que fa molts anys no hi havia tants cotxes com hi ha ara.
Els alumnes, com a deures i com a text escrit, han tingut que entrevistar i preguntar a pares, iaios, veïns, familars… noms de jocs. Al mateix temps tenien que omplir una graella sobre normes del joc, espai on es jugaba, número de participants…
A classe hem vist els jocs aportats, els hem redactat i hem jugat al pati de l’escola .
Aci hi ha una xicoteta representació dels jocs aportats a classe.
NOM DEL JOC
“EL MOCADOR”
DURADA DEL JOC: Uns 20 minuts.
MATERIAL: Un mocador
LLOC ON ES POT JUGAR: Al pati de l’escola, al parc, una plaça, al camp…
NOMBRE DE JUGADORS: Un màxim de 20 jugadors
DESENVOLUPAMENT DEL JOC:
Es fan dos equips d'igual nombre de jugadors i es separen uns vint metres. Cada grup es numera sense que l'equip contrari escolte els números.
Qui porta el mocador es posa al mig dels dos equips, amb el mocador a la ma. Estira el braç i diu ben fort un número, si hi ha per exemple deu jugadors en cada equip, tindrà que dir un número de l’1 fins al 10.
El jugador de cada equip que té aquest número eixirà corrents a agafar el mocador. L'objectiu és agafar-lo i tornar al seu lloc sense que el contrari el puga agafar o tocar. Si el toca o agafa queda eliminat, en canvi, si no ho aconsegueix és l’altre qui queda eliminat.
Si un jugador, a l’agafar el mocador, traspassa la línia contrària, queda eliminat.
Variants: si el que te el mocador a la mà en lloc de dir un número diu dos números, tindran que eixir els dos participants que tinguen aquests números: un a cavall de l’altre. Si diu tres números caldrà eixir tres particpants: dos agafats de les dos mans i l’altre sentat damunt…
A mesura que es va eliminant a membres de cada equip, es van redistribuint els números que tenien els jugadors eliminats, entre els jugadors que queden
El joc s'acaba quan un dels equips es queda sense jugadors.
Aquest joc també es típic d’altres regions d’Europa.
Ha buscat información sobre aquest joc: Alejandra
NOM DEL JOC
ELS QUATRE CANTONS
DURADA DEL JOC: Uns 20 minuts.
MATERIAL: DISPOSAR DE QUATRE CANTONS O ALGUNA COSA PER A DEMARCAR-
LOS
LLOC ON ES POT JUGAR: Al pati de l’escola, al parc, una plaça, al camp…
NOMBRE DE JUGADORS: 5 JUGADORS
DESENVOLUPAMENT DEL JOC:
Es posen a jugar cinc xiquets i xiquetes. Quatre d’ells ocuparan els quatre cantons i un es quedarà al mig.
Els quatre jugadors canviaran de cantó cada volta que ho ordene el qui està al mig, es a dir, el qui paga.
El qui paga aprofitarà el moment de canviar de cantó per a acupar el seu lloc. Si ho aconsegueix ocuparà ell el cantó i l’altre será el qui pague.
Cada localitat pot tindre les seues variants.
Ha escrit a l’ordinador David Mendoza
NOM DEL JOC
“UN, DOS TRES PICA PARET”
DURADA DEL JOC: Uns 10 minuts.
MATERIAL: una paret, un arbre…
LLOC ON ES POT JUGAR: Al pati de l’escola, al parc, al carrer…
NOMBRE DE JUGADORS: A partir de 3 jugadors
DESENVOLUPAMENT DEL JOC:
S’elegeix a un jugador per a picar la paret. Aquest es situarà mirant cap a una paret. La resta de jugadors es col·locarà formant una línia al darrera del jugador. La distancia será a determinar pels jugadors ( aproximadament 10 metres )
Comença el joc i el jugador que pique a la paret amb les mans dirà: un, dos, tres, pica paret!
Mentre el jugador diu aquesta frase, la resta s’aproximarà a ell ràpidament, procurant de no ser vistos pel jugador que pica la paret, ja que quan ell acaba de dir la frase es girarà i si enganxa algú movent-se, aquest tornarà a la línea d’inici. És a dir, els jugadors s’han de quedar quiets abans que el jugador acabe de dir: un, dos, tres pica paret.
Quan un dels jugadors toca la paret, s’acostaran tots els participants al qui paga i li preguntaran que quina hora és.
El qui pague dirà l’hora que estime convenient i començarà tot el grup a comptar des de l’1 fins a l’hora indicada, tots agafant-se a la roba del qui està pagant.
En arribar a l’hora indicada tots correrán fins a la línea d’eixida i el qui pague anirà d’arrere d’ells per atrapar-ne un. El membre de l’equip pillat caldrà que pague ell i si no s’agafa a ningú torna a pagar el mateix.
Amb aquest joc es treballent habits motrius, equilibri…
Ha escrit a l’ordinador Elsa
Altres xiquets i xiquetes de la classe també han portat més jocs populars. Inés i Marina: El Boli. Sara: Carrera de sacs i el Sambori. Inés, Jacobo, Andrea Artola i Wissal també el Sambori. Patricia i David Íbáñez: A l’amagatall i Saltar a la corda. Andrea Artola: Pica l’all. Alex la goma elàstica. Ferran: també saltar a la corda. Andreea Soare joc de les birles.
Més jocs populars al blog de la classe: www.aulariccardo.blogspot.com (entrada mes de març )