Joan Miró

Barcelona, 1893 — Palma de Mallorca, 1983

Biografia

Neix a Barcelona, però passà llargues temporades a Mon-troig.

L’any 1919 contactà amb el grup dels surrealistes.

A partir dels anys 30 comença una etapa d’experimentació. La guerra Civil espanyola provocà una sèrie de quadres amb elements expressionistes

L’any 1939, per fugir de la II Guerra Mundial es refugià en un poble de la costa de Normandia.

Etapes

ELS ORIGENS EL SURREALSIME ÈPOCA DE CRISI I DE GUERRA LES CONSTEL·LACIONS PLENITUD

Prades, el poble

La Masia

Retrat de E.C .Ricart

Els orígens

Res de simplificacions ni abstraccions. Ara com ara el que m'interessa més és la cal·ligrafia d'un arbre o d'una teulada, fulla per fulla, branqueta per branqueta, herba per herba, teula per teula. Això no vol dir que aquests paisatges al final acabin sent cubistes o rabiosament sintètics. En fi, ja veurem. El que si em proposo és treballar molt de temps a les teles i deixar-les el més acabades possible, així és que al final de temporada i després d'haver treballat molt si tinc poques teles; no passa res. Durant l'hivern següent continuaran els senyors crítics dient que persisteixo en la meva desorientació.

Joan Miró Biografia Neix a Barcelona, però passà llargues

temporades a Mon-troig. Estudia a la Llotja i rep la influència dels fauves i

cubistes que exposen a Barcelona (1912 i1916). L’any 1919 viatjà a París on conegué Picasso i contactà

amb el grup dels surrealistes. La influència surrealista el portà a pintar les coses tal

com les sentia, i no com les veia. A partir dels anys 30 comença una etapa

d’experimentació on treballa l’escultura i el collage. La guerra Civil espanyola provocà una sèrie de quadres amb elements expressionistes com el Segador o Aidez l’Espagne.

L’any 1939, per fugir de la II Guerra Mundial es refugià en un poble de la costa de Normandia, on inicià la sèrie coneguda com de les "constel·lacions“.

Als anys 50 aconsegueix una casa a Mallorca amb un gran taller on treballarà a més de pintura escultura, ceràmica, gravat. 

Els origens Es caracteritza per una pintura figurativa amb

influències postimpressionistes, cubistes i fauvistes.

S'interessa pel paisatge rural, el camp, les eines, els animals, els arbres.

Al llarg de 1921 i 1922, durant nou mesos de dura elaboració, Joan Miró va pintarLa masia, que seria l'obra culminant d'aquesta època «detallista». La relació mítica mantinguda per Miró amb la terra es resumeix en aquest quadre, que representa elMas Miró, la masia de la seva família a Mont-roig. Cal destacar el grafisme realista de tots els objectes, els animals domèstics i les plantes amb les quals l'ésser humà treballa i s'hi relaciona, així com la resta objectes quotidians

el surrealisme Miró entra en contacte amb els surrealistes i

encara que no se considera del grup, se sent atret per la llibertat d’acció i les seves premisses.

Deixar d’imitar la realitat i crea un vocabulari de signes que fan referència a l'ésser humà, als animals, a la vegetació al cosmos...

Aquest període, principalment, va servir perquè Miró abandonés la seva època detallista i sintetitzés la màgia ja apuntada en aquesta etapa anterior. És en l'inconscient i el que és oníric, en aquest potencial que li oferia el surrealisme, on va trobar el material idoni per a les seves futures obres. Això es pot copsar aLa terra llaurada

El surrealsime

Terra llaurada

Carnaval Arlequí

Carnaval de l’arlequi Aquesta obra és considerada com l'inici de la plenitud

de l'etapa surrealista de Joan Miró. Realitzada entre 1924 i 1925, la va executar en una època en què l'artista passava per moments difícils i de gran penúria, també alimentària. Segons va explicar el mateix artista: VAig intentar `ñas,ar ñes alucinacions que me produia la fam que passava. No es que pintes el que veia en el somnis, com deien alesmores breton i els seus, sinó que la fam em provocava una manera de transit semblant al que experimentaven els orientals.

Del realisme de La masia va passar a la fantasia desbordant de Carnaval de l'Arlequí (1924-25), plena de figures i símbols. Les pintures que executava aleshores representaven un tall radical respecte a les obres anteriors. Fins a aquell moment havia estat la realitat física, sobretot el paisatge, el que havia posat en marxa la imaginació creativa de Miró. A partir deCarnaval de l'Arlequí serien els estats mentals, com les al·lucinacions, els que farien de desencadenant de la forma pictòrica. 

Època de crisi i de guerra i les constel·lacions

Aidez, L’espagneDespertar a la matinada

Epoca de crisi i les constalacions Miró s'instal·la a Varengeville-dur-Mer en 1939 i

comença una sèrie de pintures conegudes com Constel·lacions. La sèrie Constel-lacions, inspirada en la natura i la música, està formada per vint-i-tres aiguades damunt paper que representen elements del cosmos: estrelles, llunes, sols...

La sèrie Constel-lacions, inspirada en la natura i la música, està formada per vint-i-tres aiguades damunt paper que representen elements del cosmos: estrelles, llunes, sols...Miró comença poc abans de la guerra civil a introduir en la seva pintura elements expressius, tensió...Experimenta amb l’escultura i el collage.

Plenitud

Triptic blau

Plenitud Durant la seva estada a Estats Units en 1947 té

l’ocasió de treballar en obres de grans dimensions que a partir d’aquest moment serà una constant en la seva producció.A la dècada dels 50 s'instal·la a Mallorca on tindrà un gran taller.El vocabulari de signes mironians està perfectament codificat.Realitza obres amb diversos materials: murals de ceràmica, tapissos, escultures amb trencadís, assamblages...

L'element dominant en aquest tríptic és clarament el color blau, que ocupa gairebé tota la superfície de les tres obres. Es tracta d'un color simbòlic per a Miró. Segons ell mateix va declarar en un altre quadre de 1925, «aquest és el color dels meus somnis».[3] El blau representa el cel, i la Mar Mediterrània.

En aquest tríptic el color no és homogeni. El pintor va comentar que «no es tractava simplement d'aplicar el color, com els pintors de parets: tots els moviments del pinzell, els del puny, la respiració de la mà, també hi intervenien».