1

2

A Barcelona, la gran ciutat, hi vivia un nen, en Joan. Li agradava molt pintar animals, gossos, peixos, gats i ocells. El que li cridava més l'atenció eren els ulls dels animals, perquè a través de la seva expressió sabia si estaven contents o trists, si tenien fam o fred, si volien jugar o estaven cansats, així que els pintava els ulls de totes les maneres possibles: ulls grans, ulls petits, ulls grocs, ulls oberts, ulls blaus tancats, ulls misteriosos i ulls de molts colors.

3

4

No cregueu que solament sabia pintar ulls. En Joan dibuixava a tots els animals, però no com eren, sinó que els feia més bells, els posava tres cues i cinc ulls, dos nassos i set potes o quatre orelles i vuit pels. Així va ser que els animals es divertien més dins els quadres d’en Joan que als carrers de la ciutat, i no volgueren sortir ja mai d'aquell món alegre i fantàstic on podien volar i jugar sempre. Era el món de la fantasia i la il·lusió. 5

6

En Joan estimava la natura, per això va cridar a les flors, a les fulles, als arbres i a tots els insectes perquè gaudissin també d'aquest món de felicitat, ah! i a les pedres pesades i grises els va dir: - jo, vos pintaré de colorins perquè sigueu més belles.” Va agafar els colors que utilitzava, que com veis eren pocs, i pintà les pedres grans i macs de groc, vermell, verd, blau i taronja. Mai les pedres havien lluït tant!

7

8

Un dia, el nostre amic, se’n va dur els animals i els insectes a París. Pujaren a una gran torre de ferro i els mostrà la immensitat de l'Univers, els presentà la lluna i el sol, les estrelles, els estels, els planetes i satèl·lits i també les grans constel·lacions o agrupacions d'estrelles. A partir d'ara, els va dir, formaran part del vostre entorn, podreu viatjar amb la imaginació a través del cosmos i descobrireu nous mons i tindreu grans aventures, perquè tot això és possible si de veritat ho desitjau.?

9

10

Encara varen fer un altre viatge, anaren a una illa anomenada Mallorca. Era un lloc tranquil i lluminós. En Joan pensà: -tots els animals, les plantes i les estrelles hi estaran ben a gust. Els personatges que habitaven Mallorca eren els humans: homes, dones i nens, pareixien estranys però eren una gent bondadosa, tranquil·la i divertida que gaudia del món màgic de Joan. Aviat tots van formaren un gran col·lectiu on el respecte per la llibertat dels altres era l'única condició. Allò era un món feliç. 11

12

- “Penso que, al final de la meva vida hauré retrobat tots els valors de la infantesa.

Joan Miró

13